Page 18

ccultura ultura

Wáluk i Esquimo.

(ve de la pàgina 16) pots dedicar a això”. I Juan Mediavilla li va

18 VIU CORNELLÀ

fer un retrat en comptes de la dedicatòria que li havia demanat. Són alguns dels detalls que li ha regalat un ofici “molt insegur” que li exigeix “molta” autocrítica, l’únic camí de millora: “Cada cop que afrontes un nou projecte has de despullar-te i partir una mica de zero. Sempre pots créixer més”. També paciència i constància, perquè “no hi ha concessions i, per mil raons, no acaben engegant iniciatives amb les quals t’has deixat l’ànima”. EN UN CALAIX Sent una “enveja sana” dels escriptors que deixen reposar els escrits en un calaix. Ana Miralles va sempre apressada, massa. “I té delicte, ja que ets tu qui marca i negocia el temps de lliurament: calcules si en aquell període tindràs o tens una boda, faràs algun viatge, una grip t’atraparà al llit, t’atorgues uns caps de setmana...”. Mai fa diana i els últims dos mesos arrossega 15 hores diàries. Ho explica amb un to desgastat i enèrgic, alhora. Agraït quan menciona Emilio Ruiz, el marit i [el] guionista amb qui ha fet set àlbums –la sèrie de Wáluk, En busca del unicornio, El brillo de una mirada...– i que es queixa, “una mica”, perquè no li fa tant de cas “com a l’altre”. L’altre és el seu segon espòs: L’Ofici. Durant la voràgine, el marit de carn i ossos s’ocupa de la “resta de la vida” i Anna Miralles viu dibuixant, a contrarellotge. Sort del marge que els concedeixen els editors.

—Quan lliuro el còmic és com si m’hagués despertat després de la hibernació. De sobte, sóc conscient del caos absolut de l’escriptori: papers pel mig, les tasses de cafè dels últims dies... En fi... No cal descriure l’escena, oi? [Riem]. Sobre la taula té Wáluk 3, que vol presentar al Saló Internacional de Còmic i Manga de Sant Sebastià. —He de prémer l’accelerador. La consigna dels últims 15 anys. Gairebé no se’n recorda de les seves últimes vacances i assumeix que a l’escriptori es menjarà els polvorons i el raïm, perquè també té aparaulada una exposició i està preparant projectes per a presentar a les editorials. Tocar tantes tecles conrea la seva agilitat mental, però no la deixa desconnectar mai. Quan ho aconsegueix “de debò, la tornada és horrorosa”. Li fa “peresa” tornar a ubicar-se amb la feina i pot arribar a refer-la tota, com li va passar amb Wáluk. La gran travesía, el segon capítol de la sèrie, que es va veure obligada a posposar per altres compromisos. “Si ho lliures de pressa a l’editorial, quan et penedeixis dels dibuixos, el llibre ja estarà publicat”. Se sent còmoda amb el guió complet: el llegeix amb calma, pren notes i “visualitzo la pel·lícula, perquè t’explica un conte”. Li encanta fer un retrat psicològic dels personatges (passa a a pàgina 20)

Viu Cornellà - novembre 2017  
Viu Cornellà - novembre 2017  

Editorial: “Pilotades contra la paret”. Francesc Orella (‘Art’, Auditori de Cornellà): “Sempre m’han interessat els personatges complexos”....

Advertisement