Page 10

ucultura na tarda amb...

El dilema d'Art.

10 VIU CORNELLÀ

(ve de la pàgina 8) és important el que es diu i el que no, i la comicitat és permanent. També té un punt àcid quan ens recorda les merdes que pot amagar una relació d’amistat. Art ha quallat a tots els països on s’ha representat, s’ha traduït a molts idiomes i a nosaltres també ens està funcionant. Sempre suposa un repte tornar a representar una obra exitosa i encara ho és més després d’un gran èxit com el de [Josep Maria] Flotats.

—L’autora, Yasmina Reza, deixa molt buits perquè els actors els completeu com vulgueu. Sí, quan interpretes un paper li atorgues cos i ànima del personatge, i a Art les parts sense text i amb expressió no verbal afavoreixen que els actors li puguem treure el suc. Art és plena de malentesos, secrets... En definitiva, el personatge diu una cosa i en pensa una altra, i l’actor ho ha de fer molt evident perquè li arribi a l’espectador. —El Sergi, un dermatòleg amb un bon sou que compra un quadre blanc d’Atrios per 200.008 euros... Art comença així. L’obra, d’un pintor contemporani, és el detonant de les reaccions dels altres dos personatges: hi surten

Foto: DAVID RUANO.

les relacions de poder entre amics, les influències dels estatus socials dels tres, les hipocresies... No és una funció sobre l’art contemporani, malgrat que també se’n parli. —Hi ha dos personatges extrems, el Sergi [Lluís Villanueva] i el teu, el Marc, i l’Iván [Pere Arquillué], el tolerant i qui acaba rebent més al final. És així. El Sergi compra el quadre i el meu personatge s’indigna perquè no entén com el seu amic s’ha pogut gastar aquesta morterada per una cosa que per a ell no té cap valor. L’Iván no té criteri i vol quedar bé amb els dos, i els va donant la raó de tot, fins que s’emporta els cops. És potser el personatge més còmic. —Al final, el quadre provoca la sinceritat dels personatges. L’explosió de les rancúnies que han acumulat durant 15 anys d’amistat, i és la part àcida d’una comèdia amb comportaments que acaben sent patètics. Art és també una sàtira sobre com poden arribar a ser de ridícules les actituds burgeses pseudo-intel·lectuals quan es deixen emportar per tonteries i prejudicis. §

Viu Cornellà - novembre 2017  
Viu Cornellà - novembre 2017  

Editorial: “Pilotades contra la paret”. Francesc Orella (‘Art’, Auditori de Cornellà): “Sempre m’han interessat els personatges complexos”....

Advertisement