Page 1

NÚM. 92

redaccio@viulhospitalet.com

· setembre ‘13

www.elginjoledicions.com

VINE A CONÈIXER EL CÈNTRIC GASTROBAR (PÀG. 15)

Una tarda a...

Lorca eran todos, de Pepe Rubianes, al Teatre Joventut 'BAR CÓRDOBA' A LA RUTA GASTRONÒMICA - BLOC HISTÒRIC DE L'HOSPITALET ESTRENEM SECCIÓ, 'ALS ALTRES VIUS...' - LA NOVA REVISTA 'PARÈNTESI'


PUBLICITAT: Ivan Puig

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂşmero 92, setembre de 2013 redaccio@viulhospitalet.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ ria-

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

ment amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU L'HOSPITALET

3

Q

uan un paĂ­s acaba d’iniciar la seva adolescència democrĂ tica, pot caure en la negligència de repetir tots els errors que no l’han permès progressar adequadament en temps de llibertat. Les inèrcies silencioses, les vertaderes majories silencioses, com ara els madrilenys i espanyols que no volien el JJOO o els qui s’horroritzen davant la impunitat del franquisme a Espanya, comencen a alçar la seva veu. No se’ls sent, perquè no tenen grans aparells mediĂ tics; no criden ni intimiden, perquè sĂłn mĂŠs del diĂ leg. Però hi sĂłn i fan feina, una feina que dĂłna resultats concrets. Les altes esferes d’Espanya sĂłn les altes esferes d’Espanya, i que el feixisme gaudeixi de la impunitat en les altes Esferes d’Espanya, ens situa en les antĂ­podes del paradigma democrĂ tic. Les altes Esferes d’Espanya han permès que els terroristes que van atacar cĂ rrecs electes l’11 de setembre a la Generalitat a Madrid, no vagin on van els terroristes, que ĂŠs l’Audiència Nacional, sinĂł que vagin a un Jutjat d’InstĂ ncia ordinari, on tots els qui no tenen antecedents, sortiran per la porta del darrera amb una multa administrativa. El procedir institucional mantĂŠ una lĂ­nia semblant: mentre el passat 5 d’agost, el cementiri de l’Almudena plorava la mort i homenatjava Las 13 Rosas, 13 noies torturades i assassinades l’any 1939 pel franquisme, que nomĂŠs va saber acusar-les de pertĂ nyer a             rendia culte a l’assassina, genocida i feixista DivisiĂłn Azul. Aquest acte amb honors d’estat, mentre que a l’homenatge de Las 13 Rosas, a mĂŠs d’alguns cĂ rrecs i militants d’Izquierda Unida, aquest any es rebia per primera vegada un membre del PSM, el seu lĂ­der, en TomĂĄs GĂłmez. De l’Estat, ni rastre. Amb Lluis Bassat vam parlar poc desprĂŠs que Madrid perdĂŠs la seva primera possibilitat d’organitzar els JJOO aquest segle (ho havia provat dècades enrere), en què es va emportar el premi Londres. Bassat fou l’alma mater d’aquella meravellosa obra d’art a nivell publicitari que va ser la presentaciĂł dels Jocs OlĂ­mpics que es van atorgar a Barcelona. Preguntat sobre si la candidatura de Madrid li va demanar algun consell, la resposta fou taxativa: “noâ€?. “Quin consell els haguĂŠs donat?â€?, vaig preguntar jo. “Home, que haguessin posat com a subseu Marroc o Algèria, i aixĂ­ tindrien el gran fet diferencial de portar per primera vegada l’olimpisme a l’Àfricaâ€?. La candidatura de Madrid va preferir contractar un senyor, que 2 milions d’euros desprĂŠs, se n’orgulleix d’haver fet dir a l’alcadessa de Madrid la ja cèlebre frase Relaxing Cup of...              vellosos com nosaltres sĂ­ ens creiem que som. És el moment de prendre’s una Relaxing Cup of til¡la, i potser tornar a començar. I Començar fent autocrĂ­tica sobre aquests darrers 38 anys. Espanyols i catalans, catalans i espanyols, i que cadascĂş sigui el vulgui ser. Però autocrĂ­tica si us plau.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

AQUELLES VELLES NOSTÀLGIES: ENTRE EL FRANQUISME I L’OLIMPISME


ÍNDEX 5.Una tarda a...

‘LORCA ERAN TODOS’, DE PEPE RUBIANES, AL TEATRE JOVENTUT Li encantava fer riure els seus companys de classe i es va interessar per la interpretació perquè una amiga estudiava art dramàtic. Com no tenia diners va arribar a un acord amb el director de l’escola per pintar-la un cop l’any a canvi de poder fer el curs gratis. Així, amb molta empenta –la que sempre ha tingut– va començar el camí del Jonatan Minaya per ser actor. Interpreta diversos personatges i és el narrador de Lorca eran todos, una de les últimes obres del desaparegut Pepe Rubianes i que arriba al Teatre Joventut el proper 19 d’octubre. Però deixem que ens ho expliqui ell en aquesta extensa entrevista amb Viu L’Hospitalet.


cultura

Jonatan Minaya:2?   3 @     3      6 Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES mĂŠs d’interpretar diversos personatges –com el       

              Lorca eran todos          del poeta Federico GarcĂ­a Lorca i arriba al Teatre Joventut  !"   # $  %& '*  !"+,-   narrador visible per al pĂşblic i l’encarregat de portar el rit       02              3 4       6#7   8 9 ### bĂ cies!

A

Lorca eran todos.

5 VIU L'HOSPITALET

;   < = â&#x20AC;&#x201C; Quan vaig posar-me a fer coses del circ, em preguntava constantment on collons sĂłc? Em centrava sobretot en les acrobĂ cies. Em donaven seguretat. Estar en un medi que no ĂŠs el teu [lâ&#x20AC;&#x2122;aire] tâ&#x20AC;&#x2122;ajuda a controlar el cos. Sempre em diuen que a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari estic clavat com un arbre, segur i tranquil. Fa anys              dâ&#x20AC;&#x2122;emocions i per això tâ&#x20AC;&#x2122;has de formar tant. Ser actor mâ&#x20AC;&#x2122;ha canviat la forma de ser, però sobretot mâ&#x20AC;&#x2122;ha ajudat a la vida. Abans

 

       


cruta u ultura na tgarda astronòmica a...

Una escena de l'obra.

6 VIU L'HOSPITALET

 9@9   

  #?    

8 9   H    ### â&#x20AC;&#x201C; Ă&#x2030;s un contrast. La vida de lâ&#x20AC;&#x2122;actor ĂŠs aixĂ­. Consisteix en arribar a un punt de catarsi en el qual connectis amb el pĂşblic. Sense aquest moment, el teatre no existeix.         !

 "       !   lâ&#x20AC;&#x2122;obra de Federico GarcĂ­a Lorca, a qui el Jonatan va conèixer des de ben petit, perquè a la seva mare li encantava i posava cançons amb els seus poemes versionats. Com el de Romance sonĂĄmbulo: â&#x20AC;&#x153;Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas...â&#x20AC;? â&#x20AC;&#x153;A mi Lorca em transmet moltes coses. Una

 6enceta, 2     #?     &    9  

     K  <#      H ###6 â&#x20AC;&#x201C; Lâ&#x20AC;&#x2122;amor a la terra... â&#x20AC;&#x201C; Amb ell es va perdre. Ara ens tenen barallats. Jo viatjo molt i a pocs llocs et trobes gent que et pregunta dâ&#x20AC;&#x2122;on ets. TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;ha perdut el contacte amb la gent que tenia Lorca. Ă&#x2030;s un autor que pot ser que el llegeixis i no lâ&#x20AC;&#x2122;entenguis, però que tâ&#x20AC;&#x2122;arriba. Passa el mateix amb Miguel HernĂĄndez. Potser no entens les paraules que fan servir, però tâ&#x20AC;&#x2122;arriben. Per a mi Lorca ĂŠs això, i no em considero un expert en poesia.

L'OFICI D'ACTOR El treball dâ&#x20AC;&#x2122;actor ĂŠs molt de picapedrer, de documentar-se sense descans i en silenci. Sense això ĂŠs impossible fer-ho bĂŠ: 2

 4   ###        #    

 K6#MĂŠs enllĂ  dels assajos hi ha molt de treball individual. W    3         = â&#x20AC;&#x201C; En coneixia moltes i vaig llegir-ne la resta, a mĂŠs de veure i analitzar els poemes que li van dedicar. Dâ&#x20AC;&#x2122;alguna manera has de demostrar els coneixements que tens [al pĂşblic], encara que no els mostris. 73            Y      

 @  9  3

 3  #?  # #$   " %  !    &    !  "    "    ' lla i no ho ĂŠs pas. Exigeix treball i mĂŠs treball. ZY    #;         [ \ ] & ] ^"= â&#x20AC;&#x201C; Va ser molt important per a ell. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi va poder quedar, però no ho va fer. Hi va escriure Poeta en Nue- (passa a la pĂ gina 8)


cruta u ultura na tgarda astronòmica a... (ve de la pàgina 6) va York, una de les seves grans obres. I era

molt jove... Z         ;= â&#x20AC;&#x201C; [Riu]. Va al¡lucinar amb Cuba! Per desgrĂ cia el vaig conèixer als seus Ăşltims quatre o cinc anys [de vida]. El Pepe tenia una mentalitat molt oberta. Ara [els polĂ­tics, qui tĂŠ poder en general] ens porten als anys 50, als anys 50! O almenys penso això. Hem estat al Teatre Club Capitol amb lâ&#x20AC;&#x2122;obra i no interessa [tant]. En general, el pĂşblic busca el riure fĂ cil i el que fem nosaltres ĂŠs teatre-document, quelcom que es feia als anys 70. Lorca eran todos ĂŠs una obra molt bonica i que fa pensar. &  "

! "

/ 2 " 3  "

  se nâ&#x20AC;&#x2122;encarrega i quins objectius tĂŠ. Però em trobo una resposta que no mâ&#x20AC;&#x2122;esperava: 2   Y  #?          3      

      Y  #?   3 @    3       6# ?  _    # â&#x20AC;&#x201C; Vaig ser jo qui ho va muntar tot perquè Pepe Rubianes no quedĂŠs en res. El seu llegat ha desaparegut. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic que queda ĂŠs aquesta obra. He estat un any i mig treballant-la i la resposta... El Pepe ĂŠs al meu cor.

8 VIU L'HOSPITALET

Z@93

     @43 ### #4 6  

"

  

"

  ;" tol... Els seus grans amics no van donar suport al projecte. Ă&#x2030;s una espina que tinc ben clavada. Vam organitzar tambĂŠ els premis Pepe Rubianes... El teatre estĂ  tan malament. Ara nomĂŠs ĂŠs un negoci. He treballat molt a la tele i veig que lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnica possibilitat per moureâ&#x20AC;&#x2122;s ĂŠs fer-ho a nivells de produccions pròpies i pocs actors. Ara, amb 40 anys, sĂ­ que puc dir que hi ha famĂ­lies [dâ&#x20AC;&#x2122;actors, inversors...] que no et deixen entrar al seu cercle. Eren les que abans et treien el forat als grans teatres i ara ho fan tambĂŠ als petits... I per culpa dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes famĂ­lies [i de qui els donaven les subvencions] sâ&#x20AC;&#x2122;han fet produccions de 300.000 euros i dâ&#x20AC;&#x2122;encara mĂŠs. Saps quin ĂŠs el cost de la "    > Obispo, el seĂąor de los laberintos? Zero euros. No vull subvencions de lâ&#x20AC;&#x2122;Estat. Però hi ha gent que tĂŠ subvencions per a reposar obres! ?        @9  # â&#x20AC;&#x201C; Ell sabia bĂŠ què deia, no parlava per parlar. Va dir que li fotessin a la unitat dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, que ens deixessin en pau. Aquest estiu he estat a Almeria i mâ&#x20AC;&#x2122;han dit que el catalĂ  ĂŠs un dialecte. I què? Mâ&#x20AC;&#x2122;he empipat? No. Ă&#x2030;s ignorĂ ncia, simplement. â&#x20AC;&#x201C; Es va entendre malament el seu puta Espanya`= â&#x20AC;&#x201C; No va arribar bĂŠ el missatge. Sabem que es referia a gent com la que va assaltar la Generalitat a Madrid durant la diada. CadascĂş interpreta les coses com vol, i amb aquesta puta Espanya es referia a lâ&#x20AC;&#x2122;Espanya retrògrada i fatxa. Em posa frenètic tant el fatxa catalĂ  com lâ&#x20AC;&#x2122;espanyol.

Patiment.  ? 

       9     _             la gent. â&#x20AC;&#x201C; Perquè parlava de coses que ens afecten a tots. Reia de tot i començava per ell mateix.             = â&#x20AC;&#x201C; Pensa que al Capitol ens explicava històries. Observava molt  

 @ "    '>  

 "

B  obra que estava fent... ;   = â&#x20AC;&#x201C; Un moment, que li pregunto a la meva dona, la Laura, que ĂŠs ballarina... [ella li respon que es deia La sonrisa etĂ­ope]. I nosaltres estĂ vem encantats que provĂŠs amb nosaltres. Ah, a la Laura la vaig conèixer grĂ cies al Pepe, que buscava una ballarina i mira... [ara la Laura GalĂĄn representa la mort a Lorca eran todos]. La mort era fonamental per a Lorca. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi va enfrontar. K  

     (passa a la pĂ gina 10)


Campanya testimonial â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?

â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?, que hi hagi accidents a la carretera El Servei CatalĂ  de TrĂ nsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la carretera amb el lema â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?. Una campanya impactant basada en diferents testimonis, tots casos reals que han patit algun tipus dâ&#x20AC;&#x2122;accident de trĂ nsit que els ha marcat de per vida.

Alguns testimonis i les conseqßències de lâ&#x20AC;&#x2122;accident ENRIQUE QUILES

MONTSE MONTAL RedacciĂł El Servei CatalĂ  de TrĂ nsit ha iniciat una nova campanya per rĂ dio, televisiĂł, sales de cinema i en format pre-roll a Internet. TambĂŠ es pot visionar a la pĂ gina web www.gencat.cat/transit2013/ A la campanya surten testimonis reals que pretenen conscienciar del perill que hi ha a les carreteres, un perill que ens pot afectar en tot moment i en qĂźestiĂł de segons a qualsevol de nosaltres, ja siguem conductors, copilots, acompanyants, motoristes o simples vianants.

8 testimonis reals expliquen directament a la cĂ mera com un accident els va canviar la vida Testimonis Lâ&#x20AC;&#x2122;anterior campanya presentava cinc testimonis, dels quals, quatre tornen a protagonitzar aquest any la campanya â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?: el Josep Roca, lâ&#x20AC;&#x2122;Albert Quiles, el Jordi Casellas i la Mireia Sanz, a la majoria dels quals lâ&#x20AC;&#x2122;accident va deixar en una cadira de rodes de per vida. Les lesions que els acompanyen a causa de lâ&#x20AC;&#x2122;accident sĂłn la paraplegia, el traumatisme cranioencefĂ lic i, en algun cas, tambĂŠ la mort de lâ&#x20AC;&#x2122;acompanyant.

Una vegada mĂŠs, el Servei CatalĂ  de TrĂ nsit engega una campanya de sensibilitzaciĂł viĂ ria protagonitza          seqßències dâ&#x20AC;&#x2122;un accident. Tots sĂłn casos reals.

4     un accident de trĂ nsit i el seu nĂŠt de 2 anys va resultar greument ferit.

â&#x20AC;&#x153;

La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

â&#x20AC;&#x153;

A banda, hi ha testimonis nous. En aquest cas, es tracta de la veu dels familiars que han patit les conseqßències de lâ&#x20AC;&#x2122;accident. La Mireia SĂĄnchez i la seva germana; lâ&#x20AC;&#x2122;Enrique Quiles, que                   Montse Montal, la mare de la qual va morir atropellada. Persones que han de dedicar part de la seva vida a lâ&#x20AC;&#x2122;atenciĂł              

tâ&#x20AC;&#x2122;ha canviat la vida per complet.â&#x20AC;?

Que marxin aixĂ­, en un instant, ĂŠs molt injust.â&#x20AC;?

dâ&#x20AC;&#x2122;accidents de trĂ nsit tĂŠ, per tant, vuit models diferents, que expliquen directament a la cĂ mera durant un minut i mig què recorden del dia de lâ&#x20AC;&#x2122;accident i què senten arran de les conseqßències que ha comportat, com per exemple una testimoni que diu: â&#x20AC;&#x153;Rabia, por lo que era y cĂłmo acabĂŠâ&#x20AC;?. Aquesta campanya vol conscienciar sobre com eren ells abans i, sobretot, com aquell segon de mala sort els ha afectat per a la resta de les seves vides.

#          I ĂŠs que, a mĂŠs, aquesta nova campan-    & !'       & ya incideix en el fet que no ĂŠs nomĂŠs no, el temps no ho cura tot, el temps et lâ&#x20AC;&#x2122;accidentat qui pateix les conseqßèn- deixa una cicatriuâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;TindrĂ  seqĂźeles               greus, quedarĂ  com una plantaâ&#x20AC;?. protagonistes dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes històries: !"     - (  )     * pletâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;Això de sĂłc feliç ja no ho puc lâ&#x20AC;&#x2122;espectador i sâ&#x20AC;&#x2122;espera que, amb decladir, perquè ja no ho serĂŠ maiâ&#x20AC;?. Mostra, racions i vivències de testimonis reals i per tant, que hi ha casos en què el pa- directes, el missatge pugui arribar mitiment recau en els familiars i no se sap llor.           #  la responsabilitat que tenim tots quan posem el peu a la carretera, una acciĂł que cal fer amb els cinc sentits. La campanya vol fer

Responsabilitat

Conscienciar

SensibilitzaciĂł Aquesta campanya de sensibilitzaciĂł  $  %   

+  *  perills que hi ha a la carretera

TambĂŠ es pot visionar els testimonis a la pĂ gina web gencat.cat/transit2013/ Tâ&#x20AC;&#x2122;agrada la campanya â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?? DĂłnaâ&#x20AC;&#x2122;ns la teva opiniĂł a: premsasct@gencat.cat


cruta u ultura na tgarda astronòmica a... (ve de la pàgina 8)

$   

# #XY@    6     Capitol amb nosaltres. Li hem parlat molt dâ&#x20AC;&#x2122;en Pepe.         #f H  h 8   = #\ 

"    >!

;   ^ 

 Torres. Tenen la seu aquĂ­, però treballen per a la comunitat massai [dâ&#x20AC;&#x2122;Amboseli] de Kènia [compta amb un dispensari clĂ­nic a Maili-Tatu, on es desenvolupen diferents actuacions del "     !         `     '    K"    `    Pepe Rubianes].

              3   @ #?Y   # â&#x20AC;&#x201C; Crec que no. Va ser per rĂ bia. Ara podria passar a RĂşssia, però a Espanya, afortunadament, no. Va ser mĂŠs que això. Hi ha diferents interpretacions i històries, però el que se sap    33 ' > ! 

4  > haver de marxar a Sudamèrica. La seva pròpia família el va

  |X

   > " }"    

   \2  K

 2~> ' \   @   "

% les tres han treballat amb textos de Lorca i, ĂŠs clar, no porten el cognom del pare.

?     8jH# â&#x20AC;&#x201C; Sâ&#x20AC;&#x2122;hi quedava grans temporades, a Kènia. De fet, sâ&#x20AC;&#x2122;hi haguĂŠs quedat per sempre si no haguĂŠs arribat a un acord amb un teatre per continuar amb Lorca eran todos [que ja sâ&#x20AC;&#x2122;havia estrenat al Teatre Club Capitol lâ&#x20AC;&#x2122;any 2006]. Vam estar al Capitol entre quatre mesos i mig i cinc, desprĂŠs vam passar al Romea i vam començar la gira arreu de Catalunya, a ItĂ lia... Per aquella polèmica no ens van deixar entrar al Teatro EspaĂąol i vam actuar al de Comissions Obreres. Es va polititzar molt el tema.

q    Lorca eran todos. #\2 " >>



   > dar aixĂ­, sobre diferents persones que van conèixer Lorca i que expliquen coses molt diferents i des del seu punt de vista. Ă&#x2030;s un teatre-documental molt emotiu i va mĂŠs enllĂ  de Lorca. Hi surten el Luis Rosales, poeta i gran amic, la germana de Federico...

 W  &

             %    

        9     ###k  # â&#x20AC;&#x201C; Lorca era com un nen. Era inofensiu. El seu assassinat va

w "Y \33 '  >  > anar a per ell. Era un politiquet de merda a qui no havien admès a La Falange. Se nâ&#x20AC;&#x2122;enfotien, dâ&#x20AC;&#x2122;ell. I va voler venjança, fer

10 VIU L'HOSPITALET

alguna cosa grossa. Si no saps aquesta dada, no pots interpretar-ho igual [ni lâ&#x20AC;&#x2122;escena ni el paper, si ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;actor que interpreta

3{  obrero amaestrado. Era un pringat.

Els actors de Lorca eran todos.

 H3       q  $   !"

  = â&#x20AC;&#x201C; Primer perquè ĂŠs una part de la història de Federico [GarcĂ­a Lorca] que no es coneix. Es veu què li va passar i què en pensen els altres. Fem teatre-document, que no es fa des de fa 20 o 30 anys. Ă&#x2030;s una proposta molt emotiva. Qui hi vagi al¡lucinarĂ  i sâ&#x20AC;&#x2122;emocionarĂ  molt. I, per Ăşltim, ĂŠs el llegat, del poc que ens queda, dâ&#x20AC;&#x2122;en Pepe Rubianes. §


PROPOSTES PER GAUDIR DE CATALUNYA

cruta ultura gastronòmica

publicitat

Encara pots gaudir de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua i lâ&#x20AC;&#x2122;estiu a lâ&#x20AC;&#x2122;Illa Fantasia Fins el dia 15 de setembre lâ&#x20AC;&#x2122;Illa Fantasia ofereix un munt dâ&#x20AC;&#x2122;activitats i atraccions per a tota la famĂ­lia. Illa Fantasia ĂŠs un parc aquĂ tic situat a Vilassar de Dalt, Barcelona, que ocupa mĂŠs de 80.000 m2. Compta amb 22 atraccions aquĂ tiques, 3 macro piscines i una enorme Ă rea de pĂ­cnic amb mĂŠs de Tobogan dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a lâ&#x20AC;&#x2122;Illa Fantasia 10.000 m2 de zona verda, 900 taules i 100 barbacoes. TambĂŠ ofereix una gran varietat de restaurants, cafeteries i aparcament gratuĂŻt. MĂŠs info: www.illafantasia.com

Mar, riu, muntanya i esports dâ&#x20AC;&#x2122;aventura amb Rocroi RĂ fting, Barranquisme, Hidrospeed, Kaiak, Canoes, BTT, Rocòdrom, Senderisme, Paintball, HĂ­pica... i mĂŠs, sĂłn algunes de les activitats que Rocroi ofereix a LlavorsĂ­ (Pallars SobirĂ ) des Esports dâ&#x20AC;&#x2122;aventura amb Rocroi            de la tardor. I pels amants del mar, Rocroi tambĂŠ organitza activitats a Vilanova i la GeltrĂş (Bcn) que inclouen,           

        kaiak pel litoral. MĂŠs info: www.rocroi.com

Viatja al passat i a la naturalesa a la Vall de BoĂ­ El Patronat de la Vall de BoĂ­ ofereix activitats per a tota la famĂ­lia en torn a la seva cultura i patrimoni. Coneix lâ&#x20AC;&#x2122;herència romĂ nica amb vuit esglĂŠsies i una ermita declarades patrimoni mundial de la humanitat per la UNESCO. O bĂŠ gaudeix de la naturalesa fent senderisme pels camins tradicionals per on segles enrere van caminar els nostres avantpassats. MĂŠs info: www.vallboi.cat


ruta gastronòmica

Les tapes de â&#x20AC;&#x153;debòâ&#x20AC;? del Bar CĂłrboba BAR CĂ&#x201C;RDOBA C/ Luarca, 10 (lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat) Telèfon 93 437 25 17

Text i fotos TONI DELGADO Ăłn les nou del matĂ­ i en Francisco Prieto (Barcelona, 1968) â&#x20AC;&#x201C;bĂŠ, el Paco, perquè Francisco nomĂŠs li diuen â&#x20AC;&#x153;el dâ&#x20AC;&#x2122;Hisenda i el del bancâ&#x20AC;?â&#x20AC;&#x201C; estĂ  ben enfeinat. Pela patates sense descans amb el seu company Javi i tambĂŠ estĂ  pendent de servir cafès i atendre els proveĂŻdors, que semblen haver-se posat dâ&#x20AC;&#x2122;acord per venir a la mateixa hora.

S

â&#x20AC;&#x201C; Paco, i què en fareu dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes patates? â&#x20AC;&#x201C; Patates bomba. Aquelles bosses que veus allĂ  a la prestatgeria tambĂŠ les preparem nosaltres.

12 VIU L'HOSPITALET

Al Bar CĂłrboba tot ĂŠs natural, començant pels productes i continuant per lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł. #>  "     !       "  bes. Tot. A ells no els preocupa. No compren productes preparats, sinĂł que sâ&#x20AC;&#x2122;esforcen en invertir temps i viatges i triar ells mateixos el gènere i no dependre del criteri dâ&#x20AC;&#x2122;altres. La segĂźent matinada de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista amb Viu lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet els altres dos socis havien dâ&#x20AC;&#x2122;anar a Mercabarna a comprar el peix, i hores desprĂŠs el propi Paco es presentaria al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna per fer la compra: patates, cargolets... Un esforç que els permet tambĂŠ ser competitius amb els preus, que mantenen des de fa cinc anys 2@  tant el tallat com el quinto els venem encara a un euroâ&#x20AC;?. Un mèrit afegit en un context com lâ&#x20AC;&#x2122;actual, amb una competència â&#x20AC;&#x153;deslleialâ&#x20AC;? dels locals oberts les 24 hores. â&#x20AC;&#x153;Les nostres tapesâ&#x20AC;?, continua, â&#x20AC;&#x153;sĂłn de debò. Els daus de sĂ­pia fregits sĂłn autèntics. Alguns es pensen que als clients seâ&#x20AC;&#x2122;ls pot enganyar. La gent no ĂŠs beneita!â&#x20AC;? â&#x20AC;&#x153;NO SOM MAGSâ&#x20AC;? Una de les armes, millor dit dels encants, del Bar CĂłrdoba ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;afecte i el compromĂ­s per fer les coses bĂŠ: â&#x20AC;&#x153;no som mags. AixĂ­ que si no tinguĂŠssim un bon producte, no podrĂ­em fer resâ&#x20AC;?. A lâ&#x20AC;&#x2122;hivern sĂłn quatre persones a la plantilla i a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu, amb la terrassa com a bandera, gairebĂŠ el doble, set.

Paco, al Bar CĂłrdoba.

Al carrer Luarca nĂşmero 10 triomfen les braves farcides dâ&#x20AC;&#x2122;una salsa de cinc ingredients, els daus de sĂ­pia fregits, les tripes, els seitons, les anxoves, les navalles, les potes de calamar... O el pop gallec, preparat en una olla de coure: â&#x20AC;&#x153;la dona del cuiner ĂŠs gallegaâ&#x20AC;?. I, ĂŠs clar, els productes tĂ­pics de Còrdova, com el cargolet de brou o de got o el  , un llom adobat farcit de pernil. â&#x20AC;&#x201C; Per cert, quants anys fa que ets al Bar CĂłrdoba? â&#x20AC;&#x201C; Posa-n'hi 30. Potser en sĂłn mĂŠs, però si no la gent es pensarĂ  que treballava aquĂ­ amb el pare als set. Com a un soci, 22. Abans feia de cambrer. El que mĂŠs (passa a la pĂ gina 14)


rcuta ultura gastronòmica (ve de la pĂ gina 12) mâ&#x20AC;&#x2122;agrada de la feina ĂŠs la relaciĂł amb !  ;  >   "

   $     lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet no sâ&#x20AC;&#x2122;ho pensa a fer-nos una visita quan torna a la ciutat.

LA MATEIXA FILOSOFIA   Â  ; "

}>  & teixa des que el Paco i un altre soci van comprar el local, que va fundar el germĂ  del pare, en Francisco. Van renovar-lo dâ&#x20AC;&#x2122;aspecte i van canviar-ne la lĂ­nia: â&#x20AC;&#x153;abans era un bar mĂŠs dirigit a la gent gran. Nosaltres vam potenciar les tapes per afavorir que vinguĂŠs un pĂşblic mĂŠs heterogeniâ&#x20AC;?. Uns clients als qui intenten sorprendre incorporant tapes noves i descartant-ne dâ&#x20AC;&#x2122;altres. Sempre estan oberts a aprendre, a tastar altres tapes quan viatgen i a valorar si podrien ser adequades per al CĂłrdoba, i estudien els suggeriments dels clients, com el dâ&#x20AC;&#x2122;un sevillĂ  que els va parlar de la barqueta   , amb llom, pernil i pebrot. La van acabar incorporant a la carta amb el seu toc personal.

14 VIU L'HOSPITALET

UNS CLIENTS SINGULARS El pare dâ&#x20AC;&#x2122;en Paco, a qui abans no hem presentat del tot, tambĂŠ va treballar al bar. Es diu Antonio, però li diuen Peri  perquè als anys 70 la plantilla de lâ&#x20AC;&#x2122;Espanyol hi anava a dinar. Entre ells, en Poli, Manuel Polinario MuĂąoz, cordovès, de Puente Genil: â&#x20AC;&#x153;va venir del València, on hi havia jugat uns quants anysâ&#x20AC;?. Poli va arribar a lâ&#x20AC;&#x2122;Espanyol la temporada 1971-1972. Una mica abans, el 1964, lâ&#x20AC;&#x2122;Antonio i altres veĂŻns dâ&#x20AC;&#x2122;Aguilar de la Frontera (Còrdova, ĂŠs clar) van fundar el Club Deportivo Aguilarense de Hospitalet. A la paret hi ha penjada  !    "

"   " Â&#x201A;Â&#x192;Â&#x201E;Â&#x2020;  1979, feta a Sant Joan de DĂŠu. El Club Deportivo Aguilarense de Hospitalet va arribar a jugar la Primera Regional i comparteix protagonisme a la paret amb un escut de fusta del Betis i una taula de suro amb fo !      

    "

  #  "

       !     "  ;  Â&#x2021;  "Â&#x2C6; de cantar per CamarĂłn molt bĂŠâ&#x20AC;&#x201C; i algunes travesses. Des de 6   " 6       / "  que no tenen sort amb lâ&#x20AC;&#x2122;1X2, però han cobrat uns calerons alguna vegada. DUES SAMARRETES VERD-I-BLANQUES A lâ&#x20AC;&#x2122;entrada hi ha mĂŠs picades a lâ&#x20AC;&#x2122;ullet als amants del futbol. Dues samarretes verd-i-blanques ben especials: una del Betis, dâ&#x20AC;&#x2122;un dels ascensos a Primera, i lâ&#x20AC;&#x2122;altra, del Còrdova, tambĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;un altre ascens, en aquest cas a Segona DivisiĂł. Les dues porten estampades les signatures dels jugadors. TambĂŠ disposen dâ&#x20AC;&#x2122;una espècie dâ&#x20AC;&#x2122;hemeroteca amb algunes de les crĂ­tiques i reportatges que els han fet als darrers anys. Com el del company de   RĂĄul Montilla: â&#x20AC;&#x153;no sabem qui ĂŠs perquè no es va presentar. El dia que va sortir publicat lâ&#x20AC;&#x2122;article ens va trucar un client avisant-nos perquè comprĂŠssim el diari. Mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria conèixer en RaĂşl i agrair-li el detall personalmentâ&#x20AC;?.

Clients a la terrassa del local.

EL CARRER LUARCA El periodista de    " "

  carrer Luarca, petit, però immens per lâ&#x20AC;&#x2122;aroma que desprenen locals com el Bar CĂłrdoba. â&#x20AC;&#x153;Fa uns quants anys no era peatonal com ara, sinĂł que hi passaven cotxes, motos i lâ&#x20AC;&#x2122;autobĂşs nĂşmero 7â&#x20AC;?, recorda en Paco. â&#x20AC;&#x201C; Com presentaries Còrdova a aquell que encara no la conegui? â&#x20AC;&#x201C; Va ser cristiana, mora... Si tâ&#x20AC;&#x2122;agrada la cultura, tâ&#x20AC;&#x2122;hi trobarĂ s    &    "

    brir tapes i art. La veritat ĂŠs que Còrdova tâ&#x20AC;&#x2122;arriba per lâ&#x20AC;&#x2122;estĂłmac. Com el Bar CĂłrdoba. â&#x20AC;&#x153;No tinguin presses. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă pat no ve en llauna. Relaxin-se. Lâ&#x20AC;&#x2122;estrès provoca infart. GrĂ cies per la seva visitaâ&#x20AC;?, diu una de les pissarres de lâ&#x20AC;&#x2122;entrada dâ&#x20AC;&#x2122;aquest local de tapes de â&#x20AC;&#x153;debòâ&#x20AC;?. §


cultura

Una hemeroteca fresca i ordenada dels records de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES GrĂ cies [per lâ&#x20AC;&#x2122;interès], però fa molt de temps que el tinc mig abandonat. Ara em dedico a altres coses, i tinc molt poc tempsâ&#x20AC;?, sâ&#x20AC;&#x2122;excusa el Luis V. GagĂĄn, lâ&#x20AC;&#x2122;autor del bloc Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives dâ&#x20AC;&#x2122;una ciutat [http://lhospitaletdellobregat.wordpress. com/] Respecto i entenc que estigui ocupat, però discrepo en la importĂ ncia que li dĂłna a no actualitzar lâ&#x20AC;&#x2122;espai amb regularitat â&#x20AC;&#x201C;lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima entrada ĂŠs del 21 de junyâ&#x20AC;&#x201C;. Perquè el Â&#x2030;            na de qualsevol edatâ&#x20AC;&#x201C; ni tĂŠ data de caducitat â&#x20AC;&#x201C;ĂŠs la mĂ gia o la duresa de la històriaâ&#x20AC;&#x201C; i funciona com una hemeroteca fresca de relats i imatges de la ciutat des de les edats geològiques â&#x20AC;&#x201C;un parent llunyĂ  de lâ&#x20AC;&#x2122;elefant actual, batejat primer com a Elephas meridionalis i que ara es diu Mammuthus meridionalis, va viure a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet entre 800.000 i 1.000.000

& f   #

â&#x20AC;&#x153;

16 VIU L'HOSPITALET

â&#x20AC;&#x153;Aquest bloc no ĂŠs cap arxiu, ni cap guia, ni res semblantâ&#x20AC;Śâ&#x20AC;?, explica el Luis V. GagĂĄn a la presentaciĂł del seu web, â&#x20AC;&#x153;ĂŠs un quadern de bitĂ cola, on comparteixo el resultat de les meves â&#x20AC;&#x2DC;investigacionsâ&#x20AC;&#x2122;, ĂŠs a dir, dels meus viatges per lâ&#x20AC;&#x2122;interior de les hemeroteques digitals, de les meves lectu     @   9 <        nostra ciutatâ&#x20AC;Ś de les converses amb vosaltresâ&#x20AC;?. Els visitants del bloc sĂłn i han estat una font dâ&#x20AC;&#x2122;informaciĂł molt valuosa pels seus comentaris, suggeriments i documents, i per les se>  !    \"  > !   lâ&#x20AC;&#x2122;any 1970, amb dos SEAT 124 que, segons en Luis V. GagĂĄn,  > 

    $   Y '   >Â&#x2039; â&#x20AC;&#x153;jo vivia de solter al bloc amb la paret verda alicatadaâ&#x20AC;?. UN XOC DE TRENS Hi ha altres entrades menys agradables, com la que tracta sobre el que ĂŠs, probablement, lâ&#x20AC;&#x2122;accident mĂŠs greu que ha patit mai la ciutat. El 9 de gener de 1961 van xocar dos trens, un de mercaderies que venia de Sants i un altre de passatgers que tornava de València amb 360 persones a bord, entre elles, els jugadors de lâ&#x20AC;&#x2122;Espanyol, que acabaven de jugar a Mestalla. ;"    >!       Â&#x152;Â?   hi van haver desenes de ferits. Tots els indicis van apuntar a un error humĂ . El punt de lâ&#x20AC;&#x2122;accident â&#x20AC;&#x153;fou un pas a nivell que es situava molt a prop de lâ&#x20AC;&#x2122;autovia de Castelldefelsâ&#x20AC;?, explica lâ&#x20AC;&#x2122;autor del web, â&#x20AC;&#x153;i on actualment hi ha un pont (que uneix lâ&#x20AC;&#x2122;avinguda dâ&#x20AC;&#x2122;Amèrica i el carrer dels Motors)â&#x20AC;?. Dies desprĂŠs, Josep Maria de Sagarra va publicar un article sobre el succĂŠs a   â&#x20AC;&#x201C;trobem lâ&#x20AC;&#x2122;enllaç al bloc; cada

NĂşmero 2 de la revista ECO, de la impremta amb el mateix nom que estava ubicada a La Torrassa. MANUEL FERNĂ NDEZ. entrada en tĂŠ uns quants, que serveixen al lector per a ampliar la informaciĂłâ&#x20AC;&#x201C;: â&#x20AC;&#x153;(...) porque en la catĂĄstrofe ferroviaria no podemos apreciar reproche ni acusaciĂłn, ya que sabemos que la conducciĂłn de los trenes se atribuye a personas compe            &     por quĂŠ meternos en asuntos que dependen de tĂŠcnicos responsables, pero en las catĂĄstrofes que se suceden sin interrupciĂłn en nuestras carreteras y en las calles de nuestras ciudades, estas catĂĄstrofes que se producen ante nuestras propias narices, la mayorĂ­a de las veces son perfectamente evitables (...)â&#x20AC;? UN GRUP DE FACEBOOK â&#x20AC;&#x153;No deixeu les fotos als calaixos, teniu un grup de Facebook molt actiu [amb el mateix nom que el bloc; la gent   @  43       Â?" "Â&#x2018;! Â&#x201A;Â&#x2020;Â&#x2019;


cruta ultura gastronòmica Â?>  "Â&#x2018;! Â&#x201A;Â&#x2020;Â&#x2019; històriques]

per fer-hoâ&#x20AC;?, anima lâ&#x20AC;&#x2122;autor del bloc en una entrada sobre la Puda, que es veu que

    Â&#x201A;Â&#x192;Â&#x201E;Â&#x2020;   anys 30 disposava dâ&#x20AC;&#x2122;una font dâ&#x20AC;&#x2122;aigĂźes curatives. Els veĂŻns de la zona sâ&#x20AC;&#x2122;hi acostaven sovint per banyar-se i espantar les malalties. Hi surten un parell de fotos, proporcionades per en Pere Cases, que va nĂŠixer lâ&#x20AC;&#x2122;any 1943 a la casa. Lâ&#x20AC;&#x2122;immoble estava situat a lâ&#x20AC;&#x2122;antiga... platja de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, protagonista de la imatge de capçalera de lâ&#x20AC;&#x2122;espai del Luis V. GagĂĄn, que data de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1907 i va ser presa des de Can Boada y Buhigas, una fĂ brica de productes quĂ­mics situada al lĂ­mit de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet i Barcelona. VeĂŻns de la ciutat a l'entrada de la Puda.

18 VIU L'HOSPITALET

UN SERMĂ&#x201C; SOBRE LES NOIES El bloc tambĂŠ recull alguns textos que sâ&#x20AC;&#x2122;han escrit sobre la ciutat I els seus habitants, com Un sermĂł en prosa rimada, que tracta sobre les noies dâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet publicada lâ&#x20AC;&#x2122;any 1916 a Lâ&#x20AC;&#x2122;Esquella de la Torratxa, amb la signatura dâ&#x20AC;&#x2122;ANGEL DIVINUS. Us en fem cinc cèntims. AixĂ­ comença:       

               

   

            !" #$%  &   ' ( ' )

*!+

  / $   0     /  1    2 $

" 

+

   /     "       /      3"  4  5/ 6   7   & +     /

8 "   

    9      /         

$;; %    < 1    /'  *       '     = Ă?NDEX TEMĂ&#x20AC;TIC TĂŠ un Ă­ndex temĂ tic amb què es fa molt senzill trobar allò que mĂŠs ens interessi. EstĂ  repartit en grans temes: municipis i barris, temĂ tica (carrers, entitats, organismes, empresa i indĂşstria, esports, transports, personalitats...), imatges aèries, art... Si el visitant es perd nomĂŠs serĂ  perquè li interessen moltes coses i

PERE CASES SANCHO.

Postal de l'avinguda Masnou de 1970. no es decideix, no per falta dâ&#x20AC;&#x2122;ordre. En la lĂ­nia del que diu el responsable de Lâ&#x20AC;&#x2122;Hos/    8     /     : â&#x20AC;&#x153;el seu Ă­ndex ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic que li dĂłna cert ordre, ja que jo, dâ&#x20AC;&#x2122;ordenat, no tinc molt; ho sento però la meva curiositat ĂŠs bastant caòtica i tira per on vol, en moltes ocasions deixant les coses a mitgesâ&#x20AC;?. Però el millor de tot no ĂŠs el que us pugui explicar aquest periodista que no ha tingut temps de repassar una per una totes les entrades del bloc. El millor ĂŠs que hi entreu vosaltres per saber-ne mĂŠs o simplement per recordar vells temps. Com farĂŠ amb el pare, que mâ&#x20AC;&#x2122;ha

explicat un munt dâ&#x20AC;&#x2122;històries de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet de quan ell era jove. â&#x20AC;&#x201C; Fill, tot això dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ eren camps. I veus aquella escola dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ ? Abans no estava

    "  >        per fer-hi maniobres amb el cotxe amb el professor dâ&#x20AC;&#x2122;autoescola. EL PUNT EXACTE $  "   Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet a casa provarem de trobar en aquesta hemeroteca de re           "    &   "      & Â&#x2018;gia dels grans blocs com aquest, tan currats. §


SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

Museu Agbar de les Aigües.

DESCOBREIX UN MUSEU CONTEMPORANI DEDICAT A L’AIGUA

On l’aigua viu, on vius l’aigua. www.museudelesaigues.com GAUDEIX D’UN DIA PERFECTE PER A TOTA LA FAMÍLIA

EXPERIMENTA, GAUDEIX I DIVERTEIX-TE AMB L’AIGUA

Ctra. de Sant Boi, 4-6. 08940, Cornellà de Llobregat. Metro L5 Cornellà Centre, Trambaix T1 i T2 Les Aigües. FGC L8 Cornellà Riera, Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85.


societat

El compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona amb les persones Text RedacciĂł Fotos CEDIDA â&#x20AC;&#x2122;aigua de la teva vida ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;eslògan dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona i el tĂ­tol dâ&#x20AC;&#x2122;un emotiu vĂ­deo que podeu veure al web www.aiguesdebarcelona.cat. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi descriu lâ&#x20AC;&#x2122;aigua com un company de viatge vital contĂ­nuament present als nostres hĂ bits: a la dutxa, quan ens rentem les mans o netegem els aliments, gaudim de la piscina... Però tambĂŠ ĂŠs una preocupaciĂł mĂŠs per a moltes famĂ­lies necessitades.

L

20 VIU L'HOSPITALET

Les persones sĂłn un compromĂ­s per a AigĂźes de Barcelona, que es preocupa pels ciutadans dels municipis on presta els seus serveis i que per això ha reforçat la seva aposta pel Fons de Solidaritat, una iniciativa conjunta amb la FundaciĂł Agbar i encetada lâ&#x20AC;&#x2122;any 2012 que permet ajudar al pagament del consum dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les famĂ­lies sense recursos. EL FONS DE SOLIDARITAT Durant el seu primer any de vida,   Â&#x201C;Â&#x201D;Â&#x201D;Â&#x201D;Y  >     del Fons de Solidaritat i es van atorgar 1.200 ajudes. Una ajuda que sâ&#x20AC;&#x2122;ha doblat      Â&#x2C6;        "  "    juliol, havia arribat a 3.000 nuclis familiars. El compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona consisteix en un ajut a la famĂ­lia perquè redueixi la despesa generada (a la quota de servei i consum) per la prestaciĂł del servei de subministrament domiciliari de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua potable. Per a consolidar la iniciativa, aquest any tots els ajuntaments en els quals lâ&#x20AC;&#x2122;empresa subministra aigua potable han signat un protocol per tal dâ&#x20AC;&#x2122;ampliar la tasca del Fons de Solidaritat. Seran aquests els que, tenint en compte la seva feina diĂ ria de suport als ciutadans mĂŠs necessitats, establiran quins seran els destinataris dels ajuts complementa-

Acte del Dia Mundial de lâ&#x20AC;&#x2122;Aigua al Museu Agbar de les AigĂźes.

          Â&#x152;Â&#x201D;Â&#x201A;Â&#x2022;  ribarĂ  a unes 25.000 persones (6.000 llars) i que, com diu el president executiu dâ&#x20AC;&#x2122;Agbar Ă&#x20AC;ngel SimĂłn, remarca el compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona amb els municipis i les persones que en formen part: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs permanent, forma part de la nostra manera de serâ&#x20AC;?. A mĂŠs, al febrer AigĂźes de Barcelona va signar un altre acord amb CĂ ritas Diocesana de Barcelona amb què es comprometia durant quatre mesos a oferir   " "!   

>  dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les persones ateses per CĂ ritas i susceptibles de rebre aquest ajut. El requisit ĂŠs que el consum dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per persona i dia no superi els 100 litres, la xifra recomanada per lâ&#x20AC;&#x2122;OrganitzaciĂł Mundial de la Salut (OMS) per a cobrir les necessitats bĂ siques i garantir un desenvolupament vital òptim. SENSIBILITAT â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s una modesta aportaciĂł a la immensa acciĂł social que duu a terme CĂ ritasâ&#x20AC;?, ressalta Ignacio Escudero, director dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona. Mentre

que per al director de CĂ ritas Diocesana de Barcelona, Jordi RoglĂĄ, lâ&#x20AC;&#x2122;acord deixa clara â&#x20AC;&#x153;la sensibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona en aquests moments difĂ­cils; ĂŠs       tresâ&#x20AC;?. UNA TASCA PERMANENT AigĂźes de Barcelona participa activament amb organitzacions com la FundaciĂł Banc dels Aliments o CĂ ritas, incansables perquè les persones necessitades mĂŠs properes rebin cada dia productes bĂ sics. O com Femarec, Creu Roja i la FundaciĂł MambrĂŠ. De fet, des  Â&#x201A;Â&#x192;Â&#x192;Â&#x2020;/ !  "  a moltes entitats que sâ&#x20AC;&#x2122;ocupen dels mĂŠs frĂ gils, com Unicef, que promou els drets dels infants oferint-los protecciĂł, salut i educaciĂł; lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, que tracta de millorar la qualitat de vida dels nens malalts de cĂ ncer i les seves famĂ­lies; la FundaciĂłn Astoreca a Xile; i la FundaciĂłn Vicente Ferrer, implicada amb una tasca impagable a lâ&#x20AC;&#x2122;Ă?ndia. §


Aprendre català és útil T’oferim tots els nivells

A classe o des de casa

consulta el web www.cpnl.cat


cultura

Als altres Viusâ&#x20AC;Ś, la nova secciĂł

Una actuaciĂł de Pentina el Gat. Text TONI DELGADO Foto CEDIDA n el nostre afany de reforçar la connexiĂł entre les tres revistes Viu (Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, Viu CornellĂ  i Viu El Prat) â&#x20AC;&#x201C;que comparteixen segell, El GĂ­njol Edicions, i equipâ&#x20AC;&#x201C;, hem volgut inaugurar Als altres Vius.. Una secciĂł on es parlarĂ  de lâ&#x20AC;&#x2122;oferta cultural, gastronòmica, dâ&#x20AC;&#x2122;oci... de les altres ciutats de referència. I al setembre tenĂ­em molt clar quin era lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment mĂŠs simbòlic: la Festa Major del Prat, del 27 al 30.

E

22 VIU L'HOSPITALET

La idea ĂŠs proporcionar-vos un fragment del reportatge o de lâ&#x20AC;&#x2122;article en qĂźestiĂł i que el pogueu seguir llegint al nostre web www.elginjoledicions.com. AllĂ  hi trobareu lâ&#x20AC;&#x2122;agenda completa de la Festa Major del Prat, pensada com sempre, per a satisfer les necessitats i els gustos de pratencs i visitants de totes les edats. El Viu El Prat de setembre ĂŠs 100% Festa Major. UN PETIT TAST Us deixem amb un petit tast de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista que li hem fet a Sam Atienza, de la Companyia Pentina el Gat, que el dilluns 30 de setembre presentarĂ  a la plaça de la Vila del Prat el seu espectacle RevoluciĂł! â&#x20AC;&#x201C; RevoluciĂł! ĂŠs revoluciĂł tambĂŠ? Cada poble reacciona de manera similar, però diferent. El ritme ĂŠs fonamental. Hem apostat pels ritmes frenètics, però amb un lĂ­mit. I durant lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł anem improvisant coses. Dâ&#x20AC;&#x2122;un mateix espectacle en fem tres o quatre versions diferents. No sĂłn propostes tancades.

â&#x20AC;&#x201C; Heu de comunicar-vos per gestos molt discrets. Això ho donen els anys i haver fet molts bolos. Tenim 17 anys de trajectòria com a companyia i acumulem mĂŠs de 2.000 actuacions, gairebĂŠ 3.000. Lâ&#x20AC;&#x2122;experiència fa que nomĂŠs mirant          "6 Â&#x2018;" ! %>

  que tâ&#x20AC;&#x2122;entengui. DesprĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł, a la furgo, o lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ , parlem de com ha anat lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle. â&#x20AC;&#x201C; I tornar a fer-lo amb la il¡lusiĂł del primer dia. Ă&#x2030;s el mĂŠs difĂ­cil. El primer dia tens molts nervis, però no conei    Y  "            pots pujar a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari sense estar al 100%. â&#x20AC;&#x201C; Com tâ&#x20AC;&#x2122;ha canviat a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari el fet de ser pare? Mâ&#x20AC;&#x2122;ha anat bĂŠ. Ă&#x2030;s fantĂ stic tambĂŠ a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de dissenyar els espectacles. No tant per als dâ&#x20AC;&#x2122;animaciĂł, sinĂł mĂŠs per als concerts pedagògics, que es fan per cursos i edats. El llenguatge i la ma

 "         

    â&#x20AC;&#x201C; Què ens podeu prometre sobre la vostra actuaciĂł a la Festa Major del Prat? NomĂŠs que transmetrem molta energia perquè la gent balli, tambĂŠ els que no sâ&#x20AC;&#x2122;esperen fer-ho. Pensa que els mĂşsics i lâ&#x20AC;&#x2122;actriu som dâ&#x20AC;&#x2122;edats similars als pares que vindran. Els posarem, per exemple, la mĂşsica que escoltaven quan sortien del col¡le i la que ballaven no fa tant. Ja sabeu, per continuar llegint la conversa, nomĂŠs heu dâ&#x20AC;&#x2122;adreçar-vos a www.elginjoledicions.com, on cada mes podeu llegir la versiĂł digital de les revistes Viu. §


cultura

Parèntesi, la nova â&#x20AC;&#x201C;i frescaâ&#x20AC;&#x201C; proposta dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment dâ&#x20AC;&#x2122;El GĂ­njol Edicions

Un lector llegeix el primer nĂşmero de la revista Parèntesi. Text i foto TONI DELGADO uposo que ha de ser semblant a triar el nom del teu nen, però com que no en tinc, no sĂŠ si ĂŠs exagerada o no la comparaciĂł. En tot cas, buscar el nom dâ&#x20AC;&#x2122;una nova publicaciĂł sempre ĂŠs una gran notĂ­cia  H 33         a portar endavant el projecte. Parèntesi ĂŠs com es diu la nova revista dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment, editada amb el segell dâ&#x20AC;&#x2122;El GĂ­njol Edicions per a lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana del Vènding (ACV), i, per tant, germana dels Viu (Viu lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, Viu CornellĂ  i Viu El Prat). El primer nĂşmero va sortir al juliol i el segon, que estem preparant, apareixerĂ  a lâ&#x20AC;&#x2122;octubre i tindrĂ  la medallista olĂ­mpica MarĂ­a Vasco com a portada. El naixement de Parèntesi suposa una gran notĂ­cia en temps molt delicats per a tots els sectors, i mĂŠs en el periodĂ­stic.

24 VIU L'HOSPITALET

S

En un racĂł del calaix hem trobat un document històric i emotiu. No perquè hagi passat gaire temps, sinĂł per la seva importĂ ncia. Amb lletra dâ&#x20AC;&#x2122;ordinador i a mĂ  hi havia un llistat de possibles noms, des dâ&#x20AC;&#x2122;& ?&!2 @ A'  a La tertĂşlia o La xerrada. Vist en perspectiva, crec que la > 

 2

%2 %  "     molt bĂŠ el moment de desconnexiĂł que pot tenir el pĂşblic al qual va dirigida: empreses dâ&#x20AC;&#x2122;arreu de Catalunya amb mĂŠs de 25 treballadors i amb mĂ quines de Vènding â&#x20AC;&#x201C;de cafè, petits comestibles, snacks... Parèntesi ĂŠs partĂ­cip del parèntesi.

PER CONSULTAR-LA A INTERNET... Parèntesi, que tambĂŠ es pot consultar en versiĂł digital (acvending.cat), neix amb la voluntat dâ&#x20AC;&#x2122;entretenir el consum del Vènding amb els seus continguts dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment, amb seccions com cultura, esports o escapades i una part dedicada al sector, amb les novetats i la presentaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un producte. TambĂŠ, ĂŠs clar, recordant els serveis que lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana del Vènding ofereix als seus associats. La nova revista, editada pel GĂ­njol Edicions i lâ&#x20AC;&#x2122;ACV, estĂ  associada a lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana de Premsa GratuĂŻta i la seva audiència estĂ  mesurada per lâ&#x20AC;&#x2122;EGM. CONTINGUTS DEL PRIMER NĂ&#x161;MERO Al primer nĂşmero, la portada va ser la Titan Desert, la prova esportiva mĂŠs dura del mĂłn. Vam tenir lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de parlar amb alguns dels seus participants. Tres formaven part de lâ&#x20AC;&#x2122;equip GAES â&#x20AC;&#x201C;lâ&#x20AC;&#x2122;humorista Santi MillĂĄn; el ciclista i entrenador de lâ&#x20AC;&#x2122;equip Roberto Heras, i Antonio GassĂł, director general i conseller delegat de lâ&#x20AC;&#x2122;empresaâ&#x20AC;&#x201C; i el quart, Francesc Oltra, ĂŠs conseller delegat dâ&#x20AC;&#x2122;Ibervending i soci de lâ&#x20AC;&#x2122;ACV. TambĂŠ vam fer un deliciĂłs reportatge del Kit Kat, un article sobre com utilitzar millor el Twitter, un apunt de la història i els serveis de lâ&#x20AC;&#x2122;ACV i les darreres novetats del sector del Vènding... I vam recĂłrrer alguns dels indrets mĂŠs meravellosos de la Cos  >#  !    `

"  "

    Y com les llegendes que hi expliquemâ&#x20AC;&#x201C;, vam gaudir de lâ&#x20AC;&#x2122;art del festival de teatre Esbaiolaâ&#x20AC;&#x2122;t i vam analitzar lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima novel¡la de lâ&#x20AC;&#x2122;Albert Espinosa, BrĂşixoles que busquen somriures perduts. §


cultura

Lâ&#x20AC;&#x2122;èxit dâ&#x20AC;&#x2122;ampliar i canviar la mirada Text i foto TONI DELGADO Su chup-chup mecĂĄnico rocĂ­a el suelo, la hierba, las hojas...â&#x20AC;?, escriu lâ&#x20AC;&#x2122;Enrique Richard (Ciudad Real, 1949), veĂ­ de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, a Con cartones por la calle. 10 aĂąos de voluntario en el Equipo de Calle de Arrels FundaciĂł. Es refereix als artefactes de reg, tan necessaris per mantenir els jardins ben macos i tan inoportuns â&#x20AC;&#x201C;per no dir indesitjablesâ&#x20AC;&#x201C; per a gent com el JoaquĂ­n, â&#x20AC;&#x153;ÂĄpobre!, que osa estar allĂ­ durmiendoâ&#x20AC;?.

â&#x20AC;&#x153;

26 VIU L'HOSPITALET

En aquell moment el JoaquĂ­n no tenia 

 " 

  

!\/

Y bevia a la nit per por que el tornessin "  \

    ! !    

 Y  Y   "     

Â&#x2DC;    

   FER EL CARRER /       6    \   3     "  \ "   ;

 

  /  Â&#x2122;  Â&#x2C6;     "6"

   \

   Y4  Â&#x152;Â&#x201D;Â&#x201D;Â&#x161; > "

"



 

 2 Fer el carrer 

>       >> 

     

  

"   "%   "  â&#x20AC;&#x153;integralâ&#x20AC;? "

%"

      >   "Â&#x2C6; !6     

"

Â&#x2C6;    Con cartones por la calle  Â&#x2018; !  

 ! Â&#x2018; 

    &    

    }   6 " 

   Â&#x2C6;

    

"     ! Con cartones por la calle [www.enriquerichard. es{ Â&#x203A; }    "

      "   "           !  \   > "

        "6              

 >    

\  3  3Â&#x17E; Â&#x; >

    

   





 >>  

! Â&#x153; &    â&#x20AC;&#x153;acĂŠrcate a ĂŠl y escucha su sufrimientoâ&#x20AC;? i â&#x20AC;&#x153;sĂłlo es cuestiĂłn de seguir pacientemente estando todo-eltiempo-del-mundoâ&#x20AC;?. MISS SENSE SOSTRE \   3              

!             "    " 

     "   \  >     Â %!  > 

  " !  "

      X   X

 Â&#x153;           > ! '          

"  "

% 

 "Â?   &  >  

  !      ! Â&#x2018; 

4 !  

   >  

"

} 6 

   }      

    

    

K       Â&#x2C6;  "   

          ;  >  \          Â&#x17E; Â&#x17E;           "Â&#x2C6;     Â&#x2039;â&#x20AC;&#x153;ya no era ĂŠl quien se sentĂ­a acogido, estimado, va-

lorado. Ă&#x2030;ramos nosotros quienes, con aquel gesto, nos sentĂ­amos acogidos, estimados, acompaĂąados, valorados por Juan JosĂŠ. Me sentĂ­ halagado y felizâ&#x20AC;?.  

% 

"

\ "   ;

 

  /  2

%  Â&#x17E; Â&#x17E;   "    >    >   â&#x20AC;&#x153;Y eso no depende, muchas veces, de lo que nosotros les demos, sino de lo que ellos encuentren...â&#x20AC;?,

"     Â&#x17E; Â&#x2018;        \ "   ;

  " } !   

               w   !       "    > !â&#x20AC;&#x153;La pobreza del otro me desnuda y hace sentirme pobre tambiĂŠnâ&#x20AC;?    



Â&#x2DC;      Â&#x153; !  

  § Títol: Con cartones por la calle. 10 aùos de voluntario en el Equipo de Calle de Arrels Fundació. Autor: Enrique Richard. Editat per Arrels Fundació. Pàgines: 157.


societat

La cuina com a llegat, cultura i solidaritat

L'ediciĂł de l'any passat de la Cuina de la Diversitat.

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA er a una persona que estigui formant-se com a cuiner o que simplement gaudeixi posant-se el davantal i preparant plats i anar provant receptes, una proposta com la Cuina de la Diversitat ĂŠs un regal. Funciona com si fossin classes magistrals de receptes populars i tradicionals de diferents paĂŻsos dâ&#x20AC;&#x2122;arreu del mĂłn. Aquest any, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, hi estan representants el Marroc, el Senegal, lâ&#x20AC;&#x2122;Argentina, lâ&#x20AC;&#x2122;Equador, Hondures, Cuba... Parlem de la Cuina de la Diversitat, que tindrĂ  lloc el proper 29 de setembre, entre les 12:00 i les 15:00 hores, al Parc de la Infanta, i que      <#

28 VIU L'HOSPITALET

P

Els assistents podran veure com cuinen els cuiners, preguntar el que vulguin, per exemple, sobre â&#x20AC;&#x153;ingredients que no sĂłn tan tĂ­pics dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­â&#x20AC;? i, ĂŠs clar, degustar els plats, a partir de les 13:30 hores. Lâ&#x20AC;&#x2122;activitat serveix per a obrir els ulls i aproparse a altres cultures: â&#x20AC;&#x153;per a ells ĂŠs un orgull representar els seus paĂŻsos a travĂŠs de la cuinaâ&#x20AC;?. El DivĂĄn de los Sentidos ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;organitzador de lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment i compta amb lâ&#x20AC;&#x2122;ajut de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament, lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat dels materials i els aliments. â&#x20AC;&#x153;Com a professora de cuinaâ&#x20AC;?, continua lâ&#x20AC;&#x2122;Eva DavĂł, xef del restaurant, â&#x20AC;&#x153;mâ&#x20AC;&#x2122;encanta aquest certamen, perquè la informaciĂł que rebo ĂŠs privilegiada i, per suposat, la transmeto a les meves classesâ&#x20AC;?. El rerefons de la Cuina de la Diversitat ĂŠs solidari, ja que la recaptaciĂł â&#x20AC;&#x201C;els tiquets sĂłn a un euro mĂŠs la voluntatâ&#x20AC;&#x201C; anirĂ  Ă­ntegrament destinada a Catratxhos-AssociaciĂł de CooperaciĂł

Â&#x203A;

  

"    Â&#x2C6;    peses dâ&#x20AC;&#x2122;escolaritzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;escola Santa Teresa de JesĂşs i del centre de capacitaciĂł juvenil â&#x20AC;&#x153;Casa Populorum Progressioâ&#x20AC;?. LA CONNEXIĂ&#x201C; HUMANA â&#x20AC;&#x153;Com a organitzadorsâ&#x20AC;?, explica el Jaume VilĂ , gerent dâ&#x20AC;&#x2122;El DivĂĄn de los Sentidos, â&#x20AC;&#x153;amb aquesta activitat busquem enaltir la diversitat com un valor per a la convivència. Creiem que la cuina ĂŠs la forma mĂŠs directa i primitiva de connexiĂł humanaâ&#x20AC;?. En la mateixa lĂ­nia opina la MĂłnica Ferigra, cuinera del restaurant: â&#x20AC;&#x153;aquesta trobada mâ&#x20AC;&#x2122;enriqueix com a cuinera, però tambĂŠ com a persona. Conèixer els costums dâ&#x20AC;&#x2122;altres cultures i en aquell moment ens unim tots i no hi ha raça ni idioma que ens separiâ&#x20AC;?. En altres edicions la MĂłnica hi va col¡laborar, però aquest any â&#x20AC;&#x153;li donarĂŠ protagonisme al meu paĂ­s, lâ&#x20AC;&#x2122;Equador, amb la recepta Maduro Lampeado, de la qual espero que en gaudiuâ&#x20AC;?. ESCOLARITZACIĂ&#x201C; GRATUĂ?TA El projecte de Catratxhos-AssociaciĂł de CooperaciĂł amb Hondures treballa per a escolaritzar de forma gratuĂŻta i de qualitat a nens i joves en situaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;extrema pobresa a travĂŠs el manteniment de lâ&#x20AC;&#x2122;escola i el centre de capacitaciĂł. Els alumnes amb mĂŠs carències nutritives reben un recolzament alimentari diari i 31 joves de zones rurals poden seguir, grĂ cies a un sistema de beques, lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł secundĂ ria a la â&#x20AC;&#x153;Casa Populorum Progressioâ&#x20AC;?. Aquests sĂłn els objectius solidaris de la Cuina de la Diversitat, per on han passat paĂŻsos com el Camerun, on es fan servir unes pedres que fan de morter i que passen de generaciĂł en generaciĂł. §


cnl

SabĂ­eu que aquesta construcciĂł *ja no es porta?

30 VIU L'HOSPITALET

E

l verb portar, com el verb donar, es presta a fer una rĂ pida traducciĂł del castellĂ : al llevar castellĂ  hi correspon el portar catalĂ . Però tot i que les equivalències sĂłn nombroses hi ha força vegades en què el castellĂ  utilitza el verb llevar i el catalĂ  nâ&#x20AC;&#x2122;utilitza dâ&#x20AC;&#x2122;altres. â&#x20AC;&#x153;Veus, ara *es porten els colors clars! Què dius, però si els pĂ l¡lids no es porten?â&#x20AC;? Les tendències no es porten, en tot cas, alguna cosa es posa de moda. AixĂ­ doncs, els colors clars estan de moda/sâ&#x20AC;&#x2122;estilen i no pas, ara *es porten els colors clars. El temps, com sabeu, no es porta. Vegem-ne alguns exemples: Fa deu anys que visc a Anglaterra i no *porto deu anys vivint a Anglaterra; sĂłc aquĂ­ des de les onze i no pas *porto aquĂ­ des de les onze; fa tres setmanes que no ve, i no pas *porta tres setmanes sense venir. O bĂŠ, fer això mâ&#x20AC;&#x2122;ocuparĂ  una hora/mâ&#x20AC;&#x2122;estarĂŠ una hora per fer-ho (me llevĂł una hora hacerlo). Un error molt freqĂźent ĂŠs oblidar que en catalĂ  tenim el verb portar i el verb emportar: portar (alguna cosa) amb si mateix sortint dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc, traient-la dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc. Per tant, si volem vendre mĂŠs hem de dir: compraâ&#x20AC;&#x2122;n dos i emporta-teâ&#x20AC;&#x2122;n tres. En aquest cas, a mĂŠs, tenim la substituciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;objecte directe sobreentès pel pronom feble en que fa força diferent aquesta construcciĂł de la castellana ÂĄcompra dos y llĂŠvate tres! MĂŠs exemples: emporta't tot això (llĂŠvate todo esto); es va emportar el premi (se llevĂł el premio). Per expressar que sâ&#x20AC;&#x2122;excedeix en alguna caracterĂ­stica alguna cosa no sâ&#x20AC;&#x2122;utilitza el verb portar: la Maria tĂŠ/fa vuit centĂ­metres mĂŠs que la seva germana (MarĂ­a le lleva ocho centĂ­metros a su hermana); el meu cosĂ­ tĂŠ quatre anys mĂŠs que jo (mi primo me lleva cuatro aĂąos); sĂłc cinc anys mĂŠs gran que ell (le llevo cinco aĂąos); hi ha poca diferència de preu entre els dos menĂşs (los

dos menĂşs se llevan poco de caros). Quan fem els deures, en matemĂ tiques, utilitzem la forma portar-ne: vuit i vuit setze i en portem una. @"

    ! xeu-vos que les expressions sĂłn molt idiomĂ tiques; ĂŠs a dir, caracterĂ­stiques de cada llengua i, per tant, poc susceptibles de fer-ne la traducciĂł literal. No tâ&#x20AC;&#x2122;amoĂŻnis, tot i els entrebancs tirarem endavant el projecte. (llevar adelante) Que lâ&#x20AC;&#x2122;hagin suspès, li sap molt de greu. (llevar mal)

Amb tanta competència ho tens malament. (llevar las de perder) Hi vaig sola, però no les tinc totes. (no llevarlas todas consigo) El vendaval sâ&#x20AC;&#x2122;emportĂ  la teulada. (llevarse por delante) Lâ&#x20AC;&#x2122;advocat del cas tĂŠ les millors cartes/tĂŠ les de guanyar/tĂŠ tots els trumfos. (llevar las de ganar) Els dos cosins sâ&#x20AC;&#x2122;avenen molt. (llevarse bien con alguien) Sâ&#x20AC;&#x2122;empesca cada cosa que fa tronar i ploure. (llevar a todos de cabeza) §

CNL DE L'HOSPITALET. Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat) Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet Trobaâ&#x20AC;&#x2122;ns al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh


sabies que...

Text TONI DELGADO â&#x20AC;&#x201C; A veure... En falten tres [deia mentre obria mĂŠs els ulls, com per captar mĂŠs la nostra atenciĂł]. Diguiâ&#x20AC;&#x2122;m noms i cognoms... [...] Ah, o sigui que torna a faltar el senyor Colom... Colom ha volat! AixĂ­ era la posada en escena dâ&#x20AC;&#x2122;en Juan Delgado, que el primer dia de classe ja va aclarir que no era mon mare. Havia arribat amb el seu posat mĂŠs seriĂłs i una maleta a la mĂ , de la qual en treia un bolĂ­graf i uns apunts artesanals amb franges esgrogueĂŻdes. Comptava el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;alumnes que hi havia a classe amb el dit i ens preguntava qui faltava per apuntar els seus noms. Sempre solien ser els mateixos. En Delgado era recte, però afable, molt de la broma i un gran professor. Fomentava que tâ&#x20AC;&#x2122;entressin ganes de descobrir la força de Fuenteovejuna o de Lâ&#x20AC;&#x2122;alcalde de Zalamea. Ho aconseguia recreant alguns paratges de les obres, però tambĂŠ picant-nos, o mĂŠs aviat recriminant-nos, que no sabĂŠssim dades que ell considerava bĂ siques: â&#x20AC;&#x153;però si això ho sabrien        `[      $8 dien El Quixot, 3`6El dia de lâ&#x20AC;&#x2122;examen ens dictava les preguntes. Era lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic profe que ho feia a lâ&#x20AC;&#x2122;institut. Lâ&#x20AC;&#x2122;heu endevinat, el Sabies que... del mes tracta sobre la pedagogia i els docents. Els grecs van anomenar paidogogos al servent â&#x20AC;&#x201C;generalment un esclau vellâ&#x20AC;&#x201C; que acompanyava els nens al centre educatiu i que tambĂŠ els podia instruir. Sòcrates defensava la pedagogia com a via per a ajudar lâ&#x20AC;&#x2122;alumne a trobar els tresors del seu esperit, mentre que Aristòtil apostava per una educaciĂł intuĂŻtiva i PlatĂł fou el primer en establir un pla dâ&#x20AC;&#x2122;ensenyança. El va dividir en dues parts: a la primera, amb la gramĂ tica i la lĂ­rica (mĂşsica i poesia) com a matèries; a la segona, amb lâ&#x20AC;&#x2122;astronomia, lâ&#x20AC;&#x2122;aritmètica i la geometria com a assignatures.

$   Â&#x2018;>

 " 

"     Â&#x2018;     primer manual de formaciĂł dels mestres: Institucions oratòries. Aleshores el professor era com un pare que sâ&#x20AC;&#x2122;havia dâ&#x20AC;&#x2122;adaptar a lâ&#x20AC;&#x2122;alumne, motivar-lo i castigar-lo si era necessari. Amb la davallada de lâ&#x20AC;&#x2122;Imperi RomĂ , lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Alexandria va prioritzar la pedagogia com a mitjĂ  perquè els nens arribessin a ser virtuosos. Les famĂ­lies mĂŠs riques decidien que fossin els monjos els qui decidissin el pla dâ&#x20AC;&#x2122;estudis. Ja al segle XII, sorgirien escoles que es van congregar per formar estudis generals o associacions â&#x20AC;&#x201C;papes i reis els van concedir certs privilegisâ&#x20AC;&#x201C; i acabar convertint-se en universitats. A lâ&#x20AC;&#x2122;humanisme del Renaixement va despuntar, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, Joan LluĂ­s Vives, partidari de la pedagogia social, que tĂŠ en compte aspectes com els vicis socials o la marginaciĂł. Durant la Reforma va augmentar el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;escoles i el dâ&#x20AC;&#x2122;ordres religioses dedicades a lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł. Temps en què Erasme de Rotterdam defensava una pedagogia cristiana i racional, a mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un salari digne per al mestre. Al segle XVIII lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł ja es veia com a sĂ­mbol de progrĂŠs econòmic i social, i a França es va fundar la primera Escola Normal de Mestres. Fins al XIX no seâ&#x20AC;&#x2122;n crearia una a Espanya. Va ser a Madrid. " !!   Y    >""

 Maria Montessori, defensa que sigui el professor qui incentivi el lliure desenvolupament de les seves capacitats, mentre que la pedagogia Freinet (CĂŠlestin Freinet) aposta per un mètode interactiu en el qual el nen passa a ser lâ&#x20AC;&#x2122;agent de la seva pròpia educaciĂł. En els darrers anys, lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł de les noves tecnologies ha fet que les classes siguin cada cop mĂŠs virtuals. El que no canvia, però, ĂŠs que, en teoria, els mestres hagin dâ&#x20AC;&#x2122;anar mĂŠs enllĂ  dels continguts curriculars i ensenyar els alumnes valors i ajudar-los en la seva evoluciĂł personal. §

31 VIU L'HOSPITALET

El mestre


Programació octubre / desembre

L]ehgjY\Y*()+%*(),œL=9LJ='EÚKA;9'<9FK9

G;LM:J=%<ame]f_]$.œ)1` Recital líric

ALBERT DEPRIUS & BEATRIZ JIMÉNEZ & RICARDO ESTRADA Passió lírica G;LM:J=%<an]f\j]k$)0œ*)` Cançó d’autor

PAU RIBA I ELS GRIPAUS, 40 gripaus G;LM:J=%<ame]f_]$*(œ)1` 10è Certamen Internacional de Guitarra Miquel Llobet

**KLJAF?KIM9JL=L G;LM:J=%<an]f\j]k$*-œ*)` Pop, cançó

SABINA... Y APARTE G;LM:J=%<ame]f_]$*/œ)1` Concert de cambra

=FJAIM=:9?9JÓ9H9M;G<AF9 FGN=E:J=%<ame]f_]$)(œ)1` Festival Acróbatas

DANI FLACO & JUAN CRUZ Música, poesía y cosas por el estilo FGN=E:J=%<an]f\j]k$)-œ*)` Jazz Manouche (Festival Jazz Manouche)

TCHAVOLO SCHMITT FGN=E:J=%<akkYZl]$).œ*)` Festival Acróbatas

PACO CIFUENTES Jardín en Marte FGN=E:J=%<ame]f_]$)/œ)1` Jazz Manouche (Festival Jazz Manouche)

ALBERT BELLO & ORIOL SAÑA Experiment FGN=E:J=%<an]f\j]k$**œ*)` Blues

:A?E9E9L9DD=J<=EMKA;K9DDKL9JK 25 anys FGN=E:J=%<an]f\j]k$**œ*)` Bugui-bugui (Boogie Woogie Jubilee 2013)

:G:K==D=QJ=F9M<H9LA?FQDDMÓK;GDGE9 <=K=E:J=%<ame]f_]$)œ)0` Concert de cobla

;G:D9D9HJAF;AH9D<=DDDG:J=?9L ^Y[]Zggc&[ge'ZYjjY\Yk&Ym\algja <=K=E:J=%<an]f\j]k$)+œ*)` Jazz

MANEL CAMP & LLIBERT FORTUNY & MIREIA FARRÉS Jazz Nadal <=K=E:J=%<ame]f_]$)-œ)1` Tango loall]j&[ge'elBarradas

SANDRA REDHER Tangos de la resistencia

G;LM:J=%<akkYZl]$)1œ*(` Teatre

LORCA ERAN TODOS de Pepe Rubianes G;LM:J=%<ame]f_]$*(œ)1` Teatre

;GEH9{Ó9HJAK9E9L9$ SÉ DE UN LUGAR G;LM:J=%<akkYZl]$*.œ*(` Flamenc

PNAAA;=JL9E=FAFL=JF9;AGF9D<=?MAL9JJ9>D9E=F;9BGKzE=J;z G;LM:J=%<ame]f_]$*/œ)1` Teatre

RAFAEL ÁLVAREZ, EL BRUJO, CÓMICO FGN=E:J=%<ae][j]k$.œ*)` Cançó

PACO IBÁÑEZ CANTA A LOS POETAS LATINOAMERICANOS FGN=E:J=%<an]f\j]k$0œ*)` Música/jazz (45è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona)

:M??=O=KK=DLG>LGCOGJD<=FK=E:D= FGN=E:J=%<akkYZl]$1œ*(` Música (Festival Acróbatas)

ROZALÉN, CON DERECHO A... FGN=E:J=%<ame]f_]$)(œ)1` Teatre/música

QDD9F99J9E9DACA9F$ PaGAGnini FGN=E:J=%<an]f\j]k$)-œ*)` Flamenco (V Festival Catalunya Arte Flamenco)

<MIM=F<=$ ROMPECABEZAS FGN=E:J=%<akkYZl]$).œ*(` Teatre

CMDMFC9L=9LJG$ ANDRÉ Y DORINE FGN=E:J=%<ame]f_]$)/œ*)` Música (Festival Acróbatas)

:=FB9EÓFHJ9<GJ=:=;9BAEzF=RJM:zFHGRG$ POESÍA & ROCK FGN=E:J=%<an]f\j]k$**œ*)` Humor

=FJAIM=K9F>J9F;AK;G$ ENRIQUECIDO FGN=E:J=%<an]f\j]k$**œ*)&+(` Teatre (SALA B)

FLYHARD PRODUCCIONS, SMILEY, UNA HISTÒRIA D’AMOR FGN=E:J=%<ame]f_]$*,œ)1` Teatre

SÍ, PRIMER MINISTRE <AkkYZl]$+(FGN=E:J=$*(`'<ame]f_]$)<=K=E:J=$)1` Teatre

AMPARO MORENO, RECURSO DE AMPARO <=K=E:J=%<akkYZl]$),'<ame]f_]$)-œ)0` Dansa ^Y[]Zggc&[ge'lbgn]flml

CENTRE DE DANSA DE CATALUNYA, EL TRENCANOUS <=K=E:J=%<an]f\j]k$*(œ*)` Gospel

THE FRIENDLY TRAVELERS, ELS GRANS DEL GOSPEL <=K=E:J=%<akkYZl]$*)œ*)` Concert Extraordinari de Nadal loall]j&[ge'lbgn]flml

GJIM=KLJ9<=;9E:J9<=D¿=EHGJ<µAE=<AL=JJ9F=ME=FK=E:D=$ SONG OF TIMES SQUARE


Viu L'Hospitalet - edició setembre 2013  

Entrevista a Jonatan Minaya, narrador i actors de diferents personatges de ‘Lorca eran todos’, una de les últimes obres de Pepe Rubianes i q...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you