Page 1

cracó ultura de l'anunciant

Circulant pels relats del Solstici 2012

Tieta i nebot, Ana i Frank, autor del quadre, brinden amb cava al Solstici 2012. Text i fotos TONI DELGADO na filera d’homes i dones vestits de blanc fent mitja camí de l’entrada del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet. Una imatge ben significativa de la 34a edició del Solstici, que es pot visitar fins al 15 de juliol i centrada en els temps i els relats circulars, de les lectures i les relectures, en el fet que l’artista tregui fora allò de dins seu que potser encara no ha mostrat i ho comparteixi amb els altres, que són els espectadors de l’art. Perquè segons Agustín Fructuoso, director del TPK Art i Pensament Contemporani: “per a nosaltres no són tan importants les mostres i els premis com la vostra presència”. L’afecte, doncs, és el millor dels reconeixements.

1

VIU L'HOSPITALET

U

A Antonio Calderón (Sevilla, 1946) li preguntem què li sembla una obra

repartida en dos objectes, una maleta amb adhesius que indiquen que és fràgil i una fotografia en què es veu la maleta oberta amb el mirall reflectint el cel i els arbres: “és art conceptual. No és el tipus d’art que m’enamora perquè va més a la ment que al cor, es queda més en la part intel·lectual”. A ell li criden més l’atenció les obres que van més “a l’aspecte més humà. Veus? Aquesta m’encanta”. Antonio es refereix a un quadre amb 36 imatges tipus carnet que van canviant de color: blanc-i-negre, verd, blau, marró, groc... Fins al blanc: “parla de com desapareix la memòria”. És actor i director de teatre i sempre busca donar “confiança” als actors que dirigeix, “que es despullen davant els altres i han de confiar en tu i veure que saps què vols”. Hi ha qui aprofita les exposicions per fer de representant. És el cas d’Ana

Lagunas (Usez, Saragossa, 1947), una dona divertida que ens vol ensenyar el quadre del seu nebot, Frank Parrón: “és un nano súper maco i mira què ha pintat aquí. Un paio estirant-li la boca a un cavall i a l’home també li fan el mateix. Segur que a la consulta del dentista no el posaran!”. EL FONS D'UNA OBRA Apareix l’artista, que confessa que el que més li costa és fer el fons: “sempre em resulta complicat resoldre aquesta qüestió”. Frank accepta la interpretació de la tieta i del periodista sobre l’obra, la de que tractar malament els animals repercuteix en un mateix. “Ha exposat al metro”, contraataca Ana. “Com ets! Com ets!”, li diu, rient-se el nebot. “Saps?”, continua ella, “ell s’ha retratat aquí. El cavall no és meu. Sabies que mirant la dentadura dels cavalls pots saber la seva salut? Al meu poble es


cracó ultura de l'anunciant

Un nen observant un quadre.

Una metàfora dels temps circulars: fer mitja.

L'artista resident del TPK Reme posa amb la seva obra de fons amb José Luis.

2 VIU L'HOSPITALET

feia molt”. Tieta i nebot brinden amb cava davant de l’obra. Manuel González (Lleó, 1948) ja s’ha begut el seu got, però encara el té a la mà quan hi parlem. Li està agradant la “varietat d’estils” de l’exposició i remarca que “no n’entenc d’art”. És el tercer any consecutiu que ve al Solstici i assegura que cada cop “és millor”. Li interessa més l’art clàssic, “la pintura” i també opina sobre l’obra de la maleta fràgil: “no és fàcil interpretar-la. Potser parla de la debilitat de la vida, de la fragilitat de l’ecosistema, de la natura...” De debilitat i solitud tracta una de les creacions que li han agradat a Jesús Pérez, discret amb les dades –li costa dir el seu primer cognom– i molt sincer per dir que està trobant coses que li agraden, “però la majoria no em fan el pes”. Una de les que li ha interessat és una habitació folrada amb papers blancs on es relata una història i es veu un vídeo amb una noia jove que hi entra: “s’hi evoca la puresa i la serenitat d’un llit. El llit és un lloc de repòs”. “Per a mi”, intervé José Luis Gamazo (Tànger, 1952), “seria com la soledat. Una persona ha marxat i la dona està sola. És el contrast entre el fred de la soledat i la calor del llit”. I mentre parla, causalitats de la vida, hi apareix l’autora, Reme Domingo: “la vaig fer sense esbós l’estiu passat. Vaig començar a escriure i escriure. Hi vaig estar un dia sencer. Em va agradar la història i escriure la lletra amb aquest color de cremat. És aquarel·la”. §

Solstici 2012  

Reportatge del Soltici 2012.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you