Page 1

TEMA DEL MES

el

FAR

de

l’EMPORDA REVISTA MENSUAL D’ACTUALITAT I D’INFORMACIÓ CULTURAL. PREU: 3€

NÚM. 05 - DESEMBRE 2015 / GENER 2016 - ESPECIAL NADAL

Ara ve Nadal! Tradicions i emergència social

ENTRA EN FUNCIONAMENT EL CENTRE D’ENSENYAMENTS ARTÍSTICS DE PALAFRUGELL

CALONGE PROJECTA UN GRAN CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL VI AL CONVENT DE LES MONGES

ENTREVISTA: MIQUEL STRUBELL I TRUETA, NÉT DEL DOCTOR TRUETA I CATALANISTA www.elfardelemporda.cat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

1


hostal restaurant

costa brava

SANT

ANTONI

DE

CALONGE

HABITACIONS - BANQUESTS I CONVENCIONS

Gaudeix dels nostres menús especialitzats De dilluns a divendres: MENÚ DIARI: 4 entrants i 4 segons plats, postre i beguda MENÚ ESPECIAL DE LA CASA MENÚ AMB GAMBETA I ARRÒS AMB LLOBREGANT MENÚ AMB GRAELLADA DE PEIX I MARISC MENÚS DE CAPS DE SETMANA

Bones Festes!

ESPECIALITAT EN ARROSSOS Menjars per emportar Av. Catalunya, 30 - Sant Antoni de Calonge (Girona) - Tel. 972 65 10 61

Agraïm la vostra confiança i us desitgem el millor pel 2016 Bon Nadal i feliç any nou!! c. Bailén, 45-47 I 17200 Palafrugell (Girona) I T. 972 30 50 52 I agusti@grafiquesagusti.com I wwww.grafiquesagusti.com


EDITORIAL

Edita: MITIC spc C/ López Puigcerver 21, local 4, 17230 Palamós Directora: Eva Sans. Cap de redacció: Carme Camins. Compaginació: Joaquim Ullan. Marquèting i assessor comercial: Elisi Almeda. Redacció, maquetació i correcció: Paulí Martí. Creació i manteniment web: Joaquim Ullan. Disseny revista i capçalera: Ester Agustí. Impressió: Gràfiques Agustí (Palafrugell) Fotografies: Núria Clara Corominola, Paulí Martí, Jorge Martín, Jordi Giralt, Xevi Codolà, Carles Ullan. Imatge portada: Joguines de fusta. Foto: Núria Clara Corominola. Han col·laborat: Núria Aupí, Miquel Constans, Isabel Corominola Juscafresa , Núria Clara Corominola, Fran Gutiérrez (humor), M. Teresa Calabús (Llibreria El Cucut). Serveis de comunicació ajuntaments de Palafrugell, Torroella, Palamós, CalongeSant Antoni, Begur, La Bisbal, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Cercle Català d’Història. Serveis de Salut Integrats (Baix Empordà). Redacció i administració: Mític Gestió Cultural c/ López Puigcerver, 21 - local 4 Tel. 972 31 46 05 Publicitat: 647 17 74 04 // 690 38 14 96 redaccio@elfardelemporda.cat Web: www.elfardelemporda.cat Redacció contacte: redaccio@elfardelemporda.cat Tel. 647 17 74 04 // 619 57 98 70 Dipòsit legal: GI-1262-2015 El Far de l’Empordà és una publicació divulgativa d’informació, independent, plural i de caire comarcal. La revista El Far de l’Empordà no s’identifica necessàriament amb les opinions dels autors i col·laboradors. Les persones que apareixen als crèdits no mantenen necessàriament una relació laboral amb El Far de l’Empordà. Data de publicació: desembre 2015 Propera publicació: febrer 2016

Els llums de Nadal arriben abans que el torró

P

el pont de la Puríssima, el veritable compte enrere al Nadal, s’iniciaven a la majoria de municipis de la comarca els primers actes de cares a les Festes, fos amb fires nadalenques o bé amb l’encesa de llums ja tradicional a municipis com Platja d’Aro, Palafrugell, la Bisbal o Begur. Les famílies comencen a desembolcallar les figures del pessebre, triar un arbre que lluexi o bé treure la pols al vestut tronc del tió, si bé avui molts prefereixin adquirir-lo prêt-à-porter. Tot i que no entrem de ple en aquestes diades amb motiu del començament de les vacanves escolars doncs, no cal oblidar-ho, les Festes de Nadal i Reis tenen el seu sentit autèntic per al gaudi dels més menuts. La comercialització d’aquestes festivitats potser hagin pres un caire exagerat, més tenint en compte les penúries que passen moltes famílies d’uns anys ençà. Tot i així encara es respira un cert ambient màgic i de retrobaments: lluminària pels carrers, aparadors engalanats, activitats doll. Les escoles participen en firetes, fan el pessebre de l’escola, confegeixen objectes decoratius, i en alguns casos preparen representacions dels ‘Pastorets’. No hi manquen els preparatius per als àpats de Nadal i Sant Esteve per tal d’acollir familiars o amics vinguts de lluny i també s’opta per si passem el Cap d’Any a prop dels nostres o bé hem pogut fer un racó per oferir-nos una sortida fora puntes. L’altra cara de la moneda són les dificultats de molta gent per cobrir les despeses bàsiques al llarg de l’any, de manera que des les institucions, entitats solidàries o privades hi ha un desplegament creixent d’iniciatives per tal que aquests dies puguin ser gaudits pel major nombre de gent possible. Des de la Marató de TV3 enguany dedicada a combatre l’obesitat i la diabetis, fins a una campanya especial del Gran Recapte d’Aliments, recollida de joguines, visites als asils... Per tot plegat cal felicitar-nos pel munt de voluntaris que de manera altruista participen a aquestes tasques, així com programes innovadors que vetllen pel confort dels menys afavorits, i no pas només per Nadal, sinó que caldria potenciar-ho durant tot l’any. Voldríem destacar en aquest sentit la posada en marxa de la Taula pel Dret a l’Habitatge i Contra la Pobresa Energètica a Torroella de Montgrí, que assessora els qui viuen al llindar dels serveis mínims garantits deguts a l’increment continu dels preus de la llum, el gas, l’aigua... La Taula pregona que “l’energia és un bé indispensable i tothom ha de tenir dret a viure en un habitatge digne on s’hi garanteixi l’accessibilitat als subministraments bàsics”.

S U M A R I 3 EDITORIAL 4 - 13 TEMA DEL MES. Nadal: tradicions i

actes solidaris. Eva Sans // Paulí Martí

14 -15 ENTREVISTA. Miquel Srtubell. Nét del Dr.

Trueta i catalanista al servei del país. Carme Camins. Paulí Martí

16-18 REPORTATGE. Entra en funcionament

‘L’Energia’, Centre d’Estudis Artístics Professionals de Palafrugell. Paulí Martí

20 RACONS DE L’EMPORDÀ. El vell Montgrí. Núria Clara Corominola

22-27 NOTÍCIES D'ACTUALITAT

28 AIRES DE TRAMUNTANA. EFlorentino 'el

Gran'. Un joc d'ous. Joaquim Ullan

30-31 ELS MUSEUS DE L’EMPORDÀ. Projecte del

centre d’interpretació del vi de Calonge. Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona. Paulí Martí

32 L’ESPAI DE LES ARTS. Paulí Martí 33 L’OS DE LA MÚSICA. Homenatge a Josep

Puig. Miquel Constans

34 LECTURES RECOMANADES. Suggeriments des

35 ELS NOSTRES MOTS. Perepunyetes, to-

rrepunyetes, llenguallargs o llufaruts. Núria Aupí

34 MENS SANA. Consells per passar el

Nadal en família. Carme Camins

35 SALUT. Consells des de Pediatria.

Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà

36-38 EPISODIS. Esment d’unport a la platja de

Pals segons l’‘Orae Maritimae’ i Josep Pla. Eva Sans

de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. M. Teresa Calabús. EL FAR DE L’EMPORDÀ

3


TEMA DEL MES

Nadal i Reis: la cara festiva de la tradició Eva Sans

Q

uè té el Nadal que fa esperarlo amb il·lusió? Tot i el pas del temps i l’evolució de la societat, hi ha tradicions arrelades que perduren amb els anys. Moments per al recolliment, per al retrobament amb les persones estimades, però també temps per compartir i espai també per a la solidaritat. Al nostre parer, les dues cares de la moneda configuren el paisatge del Nadal. Festes i tradicions, el fred i el solstici d’hivern que ens conduïran cap al nou Any.

EL DESEMBRE Aquest mes és tingut pel mes més fred de l’any, juntament amb el gener. “Pel desembre el fred o el vent fan tremolar al més valent”. El nom li ve del calendari romà, el qual estava dividit en deu mesos i ell era el darrer, el desè. El mes de desembre s’escau la festa familiar més important de l’any: el Nadal. Abans, a molts indrets hi tenia lloc la matança del porc, que també constituïa un esdeveniment familiar. “Ditxós mes, que entra amb llardons i surt amb torrons”. Al camp, el mes de desembre és tingut per un mes de repòs. Hom creu que la terra s’adorm i no desperta fins el febrer, per això no s’hi fa cap feina. L’hivern és l’època de l’any en què la natura sembla que dormi. El temps,

fred i desagradable, convida a les festes íntimes de família, a la vora de la llar de foc. A la costa, els pescadors també disminueixen la seva activitat per efecte del fred i les borrasques hivernals: “El bon mariner navega amb calor, que amb fred no”.

“Pel desembre el fred o el vent fan tremolar al més valent”

TORRONS I NEULES Els torrons i les neules són els dolços més característics de les Diades nadalenques. Antigament, les parades es posaven la vigília de la Puríssima, perquè la Mare de Déu pogués fer el miracle de portar-los a cada casa. Els torrons típics són els fets amb fruites seques del temps (ametlles i avellanes torrades) lligades amb sucre i mel. A partir d’aquests elements n’han sortit totes les variacions tradicionals: massapà, xixona, agramunt, alacant... Actualment, però, la xocolata, els ous, el coco, les fruites confitades i els licors són alguns dels components de la gran varietat de torrons que es llencen al mercat per a aquestes dates nadalenques. Les neules són fetes amb farina sense llevat, sucre i mel.

“Els torrons típics són els fets amb fruites seques del temps"

NADAL JA ÉS AQUÍ Abans de Nadal hi ha força poblacions catalanes que celebren fires d’aviram i de productes i objectes nadalencs sota la denominació de Fira de Nadal o Fira de Santa Llúcia. Són també els dies durant els quals se celebren nombrosos actes nadalencs com plantar l’arbre a la plaça o representar ‘Els Pastorets’ al teatre o al local parroquial. 4

EL FAR DE L’EMPORDÀ


TEMA DEL MES

Abans, a més d’enrotllades, se’n feien de planes, i s’havien fet servir per guarnir l’església durant la Missa del Gall. Al final de la missa eren repartides entre els fidels enmig de gran xivarri.

EL PESSEBRE El pessebre és una representació plàstica del Misteri de Nadal, que se sol muntar amb figuretes. Hi ha pobles a Catalunya on s’organitzen pessebres vivents, en els quals els diversos personatges són la mateixa gent del poble. Sant Francesc d’Assís va ser el primer en concebre un pessebre vivent, l’any 1223. Es diu també que els més antics de Catalunya són els de Castell d’Aro i el d’Engordany, a Andorra, organit-

zat per un gran amant de la història com fou l’Esteve Albert i Corp.

"Sant Francesc d’Assís va ser el primer a organitzar un pessebre vivent l’any 1223" El costum de dur a terme aquesta representació es va anar estenent dins l’àmbit religiós, fins acabar entrant a les cases particulars. Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a muntar grans pessebres amb figuretes, que atreien força gent. Després, el costum de fer el pessebre es va popularitzar fins a convertir-se en una manifestació inseparable d’aquests dies. Hi trobem un munt d’elements per

bastir-lo: casetes de suro, ponts, arbres, celatges pintats, etc. La Mare de Déu, Sant Josep, el Nen Jesús, el bou, la mula, l’Àngel anunciador, l’estel que guia els tres Reis d’Orient, els pastors, la bugadera, el rabadà, el pescador, el llenyataire, la filadora, els bens, gallines i ànecs, així com el simpàtic caganer són les figures indispensables a l’hora de confegir un petit pessebre en un racó del menjador. Unes muntanyes de suro empolsinades de farina, un riu de paper d’estany amb ribes de molsa i unes quantes bombetes de colors constitueixen l’escenografia bàsica del pessebre. A l’actualitat, la fabricació de tots aquests elements amb plàstic és una amenaça per a la pervivència d’una de les manifestacions més tradicionals d’art popular.

AGENDA DE PESSEBRES VIVENTS DEL BAIX EMPORDÀ PALS: dies: 25, 26, 27 desembre, i 1 i 3 de gener 2016, a les 18h http://pessebreviventpals.es.tl/ CALONGE dies: 26 i 27 de desembre, i 1 i 3 de gener a les 19h. Castell de Calonge http://www.calonge-santantoni.com/ca/node/872 CASTELL D’ARO dies: 20, 25, 26, 27 de desembre, i 1, 3 i 6 de gener a les 19h. www.pessebrevivent.com LLOFRIU dia: 26 de desembre a les 19h. www.llofriu.com Més informació a Ruta dels pessebres: http://www.pessebrescat.cat/pdf/RutaPessebres15.pdf. EL FAR DE L’EMPORDÀ

5


TEMA DEL MES

ESTRENAR ROBA PER NADAL És costum per Nadal estrenar alguna peça de roba, per petita que sigui (“Per Nadal qui res no estrena res no val”). Les àvies feien mitges i mitjons per a tots els de la casa a fi que els poguessin estrenar en anar a missa. Per això per aquesta època de l’any els sastres i els sabaters tenien molta feina. Hom creia que estrenar en aquestes dates una peça de roba perjudicava el dimoni, el qual perdia alguna part del seu cos en proporció a la importància de la peça estrenada; així, estrenar guants

o mitjons, li feia caure els dits de les mans o dels peus, i estrenar un vestit li feia perdre la cua.

L’ÀPAT DE NADAL Aquest àpat familiar solemne sembla que és un costum antiquíssim que es pot remuntar a les cultures més primitives, on l’àpat tenia caràcter tribal. Aquesta actuació social hom la justifica per la pervivència de la creença que una taula abundant, amb el bestiar sacrificat en honor de la divinitat –el porc, el gall...–, afavorirà l’any natural que

comença. L’àpat de Nadal reuneix al voltant de la taula familiar avis, pares i néts. Després del ritu del menjar copiós, entre aquestes tres generacions coexistents s’acostumava a establir un diàleg mitjançant el qual els més vells transpassaven als més joves el seu cabal de coneixements. Encara avui, en què les vies de transmissió de coneixements són unes altres, les llargues tertúlies del llevant de taula de Nadal, sovint esdevenen una interessant exposició de les experiències dels més vells.

EL SENTIT CÒSMIC DEL NADAL Festejar el solstici d’hivern, dia en què es produeix la renovació del sol, és un costum molt antic. Per a les cultures primitives el Sol va ser la primera divinitat, per això a mesura que la societat evolucionava i l’home prenia consciència del seu poder, molts atributs del sol es van transferir als líders polítics i religiosos, recordem per exemple que la figura del sol com a símbol de poder i d’immortalitat ornava la cuirassa d’Alexandre el Gran. L’Església cristiana va escollir aquest dia per commemorar el naixement de Jesús, figura clau de la nova fe.

ELS REIS D’ORIENT Només deixen presents als nens que han estat bons minyons. Per saber qui s’ha portat bé i qui no, els Reis tenen un criat molt fidel, en Gregori, que els fa la feina d’espiar els nens. Després d’escoltar en Gregori, els Reis obren en conseqüència. Els nens que són dubtosos, el darrer dia els mateixos Reis els observen, amagats dins les parets de les cases. A l’hora de fer la carta als Reis, aquests les volen ben polides, amb una lletra entenedora i sense taques de tinta ni de cap altra cosa. També cal deixar les sabates dels nens al balcó, perquè sàpiguen quants nens hi ha en aquella casa...

6

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Segons la tradició. Els tres Reis d’Orient van estar tan satisfets i joiosos d’haver pogut adorar el Nen Jesús que, en tornar cap als seus països, van repartir entre la gent que van trobar al llarg del camí tot allò que portaven. Els presents que actualment deixen els Reis d’Orient són joguines i llaminadures de sucre i xocolata, però no sempre ha estat així. Abans, de joguines gairebé no n’hi havia i, a tot estirar, els Reis portaven una pilota feta amb roba o una baldufa, als nens, i una nina de cartró –“la Pepa”– a les nenes. Generalment solien portar roba i calçat i algun altre objecte d’ús personal que fes falta. Com a llaminadures portaven fruita seca (figues, nous, avellanes, ametlles, i sobretot

orellanes). Antigament, els presents acostumaven a ser tres, en record dels tres presents que havien fet els Reis al Nen Jesús. Sembla que els Reis tenen la feina molt ben distribuïda: el blanc és el que porta les joguines; el ros, les llaminadures, i el negre, el carbó per als que no han fet bondat. I no ens podem oblidar del tortell de Reis, que es menja després de l’abundós àpat del dinar de Reis. Les nostres pastisseries més properes i tradicionals ens delecten amb l’esperat tortell, i sens dubte l’emoció resta en veure qui troba la figureta i és coronat “rei” o “reina”, o bé la fava per convidar l’any vinent. I, per cert, encara no heu encarregat el vostre tortell de Reis?


TEMA DEL MES

Més de 500 tones recollides a Girona al Gran Recapte d’Aliments Paulí Martí

E

l Gran Recapte d’Aliments que va tenir lloc els dies 27 i 28 de novembre arreu de Catalunya (amb més de 26.000 voluntaris, en uns 2.000 punts de recollida i en gairebé 400 municipis) ha estat reeixit segons han manifestat els seus organitzadors. S’ha acomplert doncs els dos objectius bàsics: la recollida d’aliments de llarga durada com oli, llet, llegums cuits i conserves de carn i peix, a part de la sensibilització i mobilització de la població envers la realitat actual de pobresa al nostre país. A Girona ciutat i comarques el Gran Recapte s’ha portat a terme en més de 350 supermercats i petits comerços, amb uns 4.000 voluntaris que han demanat la col·laboració de tothom des d’aquests punts de lliurament, equipats amb les cami-

soles de l’organització i distribuint i recollint les bosses de queviures, a més de participar en la seva posterior classificació. Pel que fa al Baix Empordà han estat un total de 61 establiments els que han participat al Gran Recapte a Begur, la Bisbal, Calonge, Sant Antoni, CastellPlatja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, l’Estartit, Pals, Palamós i Palafrugell. La recaptació a les comarques gironines ha estat lleugerament inferior a les 530 tones de l’any passat, si bé els aliments aconseguits enguany han estat més d’acord amb el que es demanava, com ara han augmentar el percentatge de proteïnes i l’increment d’aliments infantils. S’estima que un 20% de la població catalana viu en una situació de pobresa i precarietat alimentària. Per contrarrestar aquesta situació, el Banc dels Aliments de Girona organitza cada any per aquestes dates una macro recollida de menjar que es distribueix entre 114 entitats benèfiques certificades (entre les quals les sempre actives Creu Roja o Càrites) i que es calcula que ajuda a unes 42.000 persones necessitades. Tot plegat gràcies a la solidaritat de milers de persones que al mateix

temps d’anar a fer la compra al seu supermercat habitual decideixen afegir uns quants productes més al carro per donar-los als diferents Bancs dels Aliments. Al final els aliments provinents dels punts de recollida queden emmagatzemats a fi de poder ser distribuïts immediatament a les entitats beneficiàries i per tant a les persones necessitades.

Els voluntaris peça cabdal del Gran Recapte. A baix, voluntaris a la Bòbila de Palafrugell.

Bon Nadal i pròsper 2016! SELECCIÓ DE TORRONS I ESPECIALITATS PASTISSOS DE NADAL I CAP D'ANY, TRONCS DE NADAL i TORTELL DE REIS

AUTÈNTIC TORRÓ DE CREMA Avda. 11 de Setembre, 41 - 17230 Palamós (Girona) - Encàrrecs: 972 31 45 68 https://www.facebook.com/Pasteleria.pastisseria.bomboneria.Gloria.Palamos/ EL FAR DE L’EMPORDÀ

7


TEMA DEL MES

Actes Nadalencs LLUMS, GARLANDES, FIRES I PESSEBRES INUNDEN TOTS ELS RACONS DE LA COMARCA Paulí Martí

E

l pont de la Puríssima iniciava a la majoria de municipis de la comarca els primers actes de cares a les festes nadalenques. Sigui amb l’encesa de llums, les fires nadalenques, el popular pessebre gegant de Josep Mir a Torroella o la Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, entre molts altres. A Sant Feliu de Guíxols s’edegava aquell pont amb una fira a la rambla Vidal, concerts a l’aire lliure, ambientació amb cercavila, tallers per a petits i grans, contes per a la mainada... preludi de les nombroses activitats que ofereix la ciutat ganxona. A Begur, a la plaça de la vila, per la Puríssima també hi va haver estands amb productes nadalencs així com activitats per a tota la família, una fira que servia per am-

bientar l’encesa de la il·luminació de Nadal. La Bisbal encetava també aquest periple amb una encesa festiva de llums per donar el tret de sortida a la temporada comercial nadalenca, amb amenització musical, escudella per als assistents i engalanament de carrers i places, amb un seguit d’actes que s’aniran succeint fins a cloure coincidint amb les rebaixes d’hivern, amb un mercat al carrer. Palafrugell, de manera similiar, convidava a un bol d’escudella els assistents a l’encesa de l’enllumenat ornamental a plaça Nova, acte apadrinat pel pintor Rodolfo Candelaria i que enceta un munt d’activitats que giren fonamentalment a l’entorn de la Pista de Gel ubicada a la Bòbila, que a més del patinatge acull concerts i altres representacions i tallers. També repeteix per segon any la figura del ‘dimoni escuat’, que amb la seva presència al carrer informa a visitants i vilatans sobre les activitats nadalenques. I tampoc cal oblidar la concorreguda Quina del Centre Fraternal. Un dels actes més populars a Palamós és la Fira Nadalenca, que es va celebrar al carrer Major el 13 de desembre i que enguany arribava a la seva 39a edició, havent assolit una

Cantada de nadales a l'encesa de llums de la Bisbal. Foto: Xevi Codolà

8

EL FAR DE L’EMPORDÀ

recaptació de la vora 16 mil euros a benefici de les persones amb discapacitats psíquiques. A més han ofert donacions el grup de teatre Els Cosinets, l’Associació Front al Mar i la plataforma cultural Focus Engelhorn. La requesta està destinada a tres projectes de l’Associació Afatram, l’escola Els Àngels i la Fundació Vimar. A Torroella les activitats es troben més diversificades, ja que hi haurà des d’una mostra d’artesania a la capella de Sant Antoni, espectacles nadalencs a l’Espai Ter, tallers de cistelleria, cantades de nadales de l’escola Guillem de Montgrí, entre d’altres, la Quina del club de futbol, el carrilet de Nadal, o el castell de focs per rebre ses majestats els Reis d’Orient. Els carrers del centre històric de Calonge es van convertir el dissabte dia 12 en ‘Vila de Nadal’, una activitat que continuarà fins l’arribada dels Reis. Una seixantena de parades i activitats com la visita del patge reial, la cantada de nadales a càrrec de la Coral Harmonia Antoniense, els tallers de manualitats o una exposició de fotografies i de postals de Nadal dels últims 100 anys van ser algunes de les activitats. El dissabte 19 les activitats es centraran en


TEMA DEL MES

Dèria

Cuina del mar Tapes

Reconeixements mèdics - Podologia - Osteopatia Medicina aeronàutica - Psicologia - Revisions esportives Massatge familiar - Shiatsu - Tècnica de base - Arqromerteràpia Medicina xinesa - Bioneuroemoció - Reflexoteràpia - Ioga SAAMA - Tècnica metamòrfica - Cromomusicoteràpia - Coaching Drenatge limfàtic - Magnetoteràpia - Mètode Busquet Metge de capçalera - Fisioteràpia - Coaching nutricional Medicina de l’esport

Passeig Josep Mundet, 25 - St. Antoni de Calonge Tel. 650 265 199 - CAL RESERVAR al 972 318 954 www.deriamar.cat

Pg. Vicenç Bou, 35 - 17257 Torroella de Montgrí (Girona) T. 972 76 15 68 - M. 639 781 465 - Fax 972 75 91 73 www.essentiacentremedic.cat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

9


TEMA DEL MES

Ambient nadalenc a Sant Feliu de Guíxols.

un taller per elaborar el bastó per fer cagar el tió, un Cagatió gegant i l’espectacle de l’arribada d’en ‘Fumera’. A Platja d’Aro van ser els més matiners, doncs el dissabte 28 de novembre ja premien el commutador que donava la benvinguda a les festes nadalenques. La tradicional encesa dels llums de Nadal serveix per donar el tret de sortida a la campanya comercial de Festes que enguany venia acompanyada per un ‘Black Friday’ que es va allargar tot el cap de setmana. L’any passat ja es van renovar una part de les garnaldes

El Pessebre Vivent de Castell d'Aro, el més antic de Catalunya.

lluminoses de Castell-Platja d’Aro i enguany s’ha continuat la renovació, especialment a l’eix comercial centrat en l’avinguda Cavall Bernat i la de s’Agaró. S’han jubilat les boles de llum i han tornat a les cortines de bombetes ‘led’. En aquesta ocasió han acompanyat la festa tres formacions de batucada, en una celebració que dóna el tret de sortifda a un munt d’activitats festives. A Santa Cristina la Fira de Nadal del 12 de desembre es va complementar amb diversos tallers i una cantada de nadales a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de

Música. La jornada va constar de tallers de figures de pessebre, amb la col·laboració de l’Associació de Pessebristes del Baix Empordà i el guarniment dels bastons de tió, amb la participació de més de 250 infants. Paral·lelament, la mainada guarnia l’arbre de Nadal amb ornaments pintats per ells mateixos i els desitjos que tenien per a aquestes Festes. Les activitats no es deturaran fins per Reis, amb una audició dels alumnes de l’Escola Municipal de Música, els festivals de Nadal de l’Escola Pedralta o la representació dels ‘Pastorets’, etre d’altres.

Els Gegants de Calonge ambientant la fira nadalenca. A dalt a la dreta, els estands de la fira de Calonge, i a baix, l'Encesa de llums a Palafrugell, amb el presentador D. Galceran, el pintor Candelaria, l'alcalde i el 'Dimoni escuat' 10

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’ENTREVISTA

DESEMBRE 2015 Divendres 4

A les 19 h a la Sala polivalent de l’Ajuntament de Mont-ras

INAUGURACIÓ DE LA XII MOSTRA DE PESSEBRES I DIORAMES Amb la presència de Jordi Frigola Arpa.

Organitza: Amics del pessebre del Baix Empordà.

NADAL 2015

mont-ras Bones Festes

Diumenge 13

A les 10 h al camp municipal d’esports

VI TORNEIG DE NADAL DE BITLLES CATALANES Diumenge 27 (A favor de La Marató TV3) Organitza: Els Cremats.

A les 18 h al pavelló poliesportiu

Diumenge 20

A les 17 h al pavelló poliesportiu

FESTIVAL DE NADAL DE PATINATGE DEL CP. MONT-RAS Entrada 1,50 € a favor de La Marató TV3 Organitza: Club patí Mont-ras.

GRAN QUINA DEL PAGÈS I LA PAGESA Organitza: ACRM

GENER 2016 Dimarts 5

CAMPAMENT REIAL ARRIBADA DE SSMM ELS REIS MAGS D’ORIENT A les 18h a plaça de l’Església i a les 18:30 h

Dimecres 23

A les 16:30 h a la Biblioteca Municipal

TALLER INFANTIL DE NADAL Diumenge 17 Cal inscripció prèvia a l’Ajuntament, abans del 18 de desembre.

Places limitades

A les 11:30h a la plaça de l’Església St. Esteve de Mont-ras

Dijous 24

A les 19 h a l’Església St. Esteve de Mont-ras

BENEDICCIÓ D’ANIMALS DE SANT ANTONI A les 19 h a la sala polivalent de l’Ajuntament

MISSA DEL GALL CANTADA PER LA CORAL CLOENDA DE LA XII MOSTRA DE PESSEBRES I PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE MONT-RAS DIORAMES

Si algun nen està malalt podrà trucar a l’Ajuntament per rebre la visita dels Reis Mags a casa seva. L’organització es reserva el dret de modificar qualsevol acte per causes alienes a la seva voluntat. A tots els actes hi haurà un punt de recollida a favor de la Creu Roja. Aju Aj j nta ntamen t men ment de Mon Montt-r t ras ras as

EL FAR DE L’EMPORDÀ

11


TEMA MES

XII Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras Paulí Martí

L

a dotzena Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, organitzada per l’associació Amics del Pessebre del Baix Empordà, amb el suport de l’Ajuntament de Mont-ras, es va inaugurar el passat 5 de desembre i es pot visitar fins el 17 de gener de 2016. Consta de dos espais, un dedicat als diorames, amb trenta escenes, i un segon espai dedicat al Pessebre popular, amb vuit obres. Paral·lelament, els més menuts poden participar al ‘Joc del Pessebre’, un entreteniment d’observació que pretén copsar l’atenció de nens i nenes. En l’apartat de diorames, cadascú amb el seu estil, hi podem trobar des de la recreació fidel d’escenes de la vida de Jesús de Natzaret, o bé una visió diferent del pessebrisme amb una actualització de l’esdeveniment nadalenc. En l’apartat de Pessebres populars, cal remarcar la creació artística feta amb suro i esponges de mar, estil aportat pel mestre Josep Farrarons. D’entre els pessebres també cal ressaltar els de l’escola de pessebrisme d’enguany endegada per l’entitat i realitzada pels nens i nenes de l’escola Torres Jonama de Mont-ras.

La inauguració de la Mostra de Pessebres i Diorames va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mont-ras, Carles Salgas, el president del Consell Comarcal, Joan Català, i el president de l’associació Amics del Pessebre del Baix Empordà, Albert Català.

HISTÒRIA DE L’ASSOCIACIÓ Segons manifesta el president de l’entitat, Albert Catlà, animats per un curset que tenia lloc a Platja d’Aro l’any 2002, organitzat pel Consell Comarcal i amb la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés, “ens vam tornar a trobar la mateixa gent de diferents poblacions de la comarca, apassionats del pessebrisme, i vam decidir d’endegar l’associació Amics del Pessebre del Baix Empordà”. L’entitat forma part de la Federació Catalana de Pessebristes, i té com a referents l’exposició nadalenca de Mont-ras, l’escola de pessebrisme, el curset de modelatge de figures, o bé la participació a diferents esdeveniments com la de la Pela del Suro de Llofriu, entre altres activitats. Aluns integrants de l’entitat eren molt experts i d’altres principiants però, sempre en un ambient de companyonia, es van dur a terme diferents trobades com la visita als pessebristes

Ferreteria

CATEURA Drogueria - Pintures - Electrodomèstics Ferreteria - Articles de Cuina Còpies Claus i Comandaments a distància

Que gaudiu d'aquestes Festes! Mauri Vilar · Tel. 972 318 301 - Lòpez Puigcerver 118 Tel. 972 319 396 - ferreteriacaterura@gmail.com 12

EL FAR DE L’EMPORDÀ

de Sant Pere de Torelló, una referència pel que fa a l’activitat pessebrista. Entre els objectius de l’associció es va valorar la preservació de les tradicions, fomentar l’aprenentatge de les diferents tècniques en la confecció de diorames, o bé “passar el temps de lleure de manera gratificant i desvetllar el talent artístic” perquè, tal com reconeix Albert Català: “El pessebre és una font inesgotable de recerques que engloba la majoria d’arts plàstiques: dibuix, perspectiva, escenografia, il·luminació, composició, color, l’escultura o l’observació de l’entorn i l’estímul dels sentits”. Els socis fundadors de l’entitat van ser: Remigio Blanco Prats, Maria Bril·li Abulí, Joan Cargol Sarquella (E.P.R.), Albert Català Pou, Pere Colomer Nadal, Maria Sales Collell Sitjes, Rosa M. de Tena Jurado, Maria Garcia Arenas, Lluis Gubert Sala, Joan-Pere Hernández Valdivieso, Dolors Massó Puig, Pepita Puig Girona, Albert Sabater Giralt i Rosa Sancho Garcia. Des d’aleshores sobrepassen amb escreix el centenar de socis. A més, hi ha dos socis d’honor per la seva aportació cabdal: fra Gilbert Galceran, monjo de la comunitat cistercenca de Solius (E.P.R.), i el mestre pessebrista Miquel Danés, impulsor de l’Associació.

!

Bon Nadal


XII MOSTRA DE PESSEBRES I DIORAMES DEL 5 DE DESEMBRE AL 17 DE GENER SALA POLIVALENT DE L'AJUNTAMENT DE MONT-RAS L'EXPOSICIÓ CONSTA DE DOS ESPAIS: ESPAI (A) DIORAMES I ESPAI (B) PESSEBRE POPULAR PODEU VISITAR-LO FINS AL 17 DE GENER A LES 19 H OBERT TOTS ELS DIES ENTRADA GRATUÏTA

ELS NENS I NENES PODRAN JUGAR AL JOC DE PESSEBRE

EL FAR DE L’EMPORDÀ INFORMACIÓ: WWW.PESSEBRISTESBAIXEMPORDA.CAT - PESSEBRISTESBAIXEMPORDA@HOTMAIL.COM - TLF.: 608 434 962

13


L’ENTREVISTA

RECORDS Miquel Strubell i Trueta

Carme Camins

Miquel Strubell és nét del conegut Josep Trueta, un metge brillant i gran catalanista que lluità pels drets de Catalunya i que fou testimoni dels estralls causats pels bombardejos de la guerra civil i col·laborà en els serveis quirúrgics de l’exèrcit republicà havent d’exiliar-se el 1939 al Regne Unit, on va ajudar a preparar els serveis d’urgències per a la imminent guerra europea. Miquel Strubell es defineix a si mateix des del seu perfil de Twitter, com a un dels tants impulsors de la plena sobirania de Catalunya per la via democràtica. La família Strubell segueix l’estela de l’avi Trueta al servei del país. - Sr. Strubell, quins records té del seu avi? Vaig tenir la sort de conèixer el meu avi matern durant vin-i-sis anys, i

14

EL FAR DE L’EMPORDÀ

l’àvia un parell menys. Per tant, de records en tinc molts. A tall d’anècdota, de l’avi recordo que l’acompanyava per Nadal a l’hospital, a repartir regals entre els joves pacients, disfressat de pare Noel, i a tallar un gall d’indi. De més petit, però, era frustrant: quan venia a casa el pare Noel, mai no hi era l’avi! És va enfadar amb mi, amb raó, un parell de vegades. Una, quan ruixava amb benzina un petit foc que havia encès pel meu compte al fons del jardí... I un altre per perdre el seu bastó preferit mentre buscàvem rovellons (sense competència!) en un bosc a prop d’Oxford. El recordo també com a home físicament actiu: nedant molt (crec que més d’un cop havia fet una cursa entre s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols, junt amb el polític britànic Selwyn Lloyd, set anys més jove que ell –que recordo perfectament– i el meu oncle Josep Ensesa Montsalvatge, vint anys més jove que ell. Tinc entès que hi feia bon paper, sempre! També havia jugat a tennis amb ell moltes vegades, i encara de gran conservava un drive envejable! - Quina creu que va ser la seva aportació més destacada a la medicina universal d’aquell moment?

El seu mètode de tractament de ferides obertes, desenvolupada a fons i a gran escala durant la guerra espanyola per a les ferides de guerra i també per als civils ferits als bombardejos, va atraure l’interès de cirurgians (concretament, i d’entrada, cirurgianes) d’Anglaterra. La meva mare, amb escassament 15 anys, però amb tres anys d’escolarització en anglès, va traduir el seu El tractament de les ferides de guerra (1938) a l’anglès, tot just arribar la família a Anglaterra: Treatment of war wounds and fractures: with special reference to the closed method as used in the war in Spain (1939) (*). Entre 1939 i 1944 va fer vuitanta-tres conferències al Regne Unit sobre la cirurgia de la guerra, les primeres en un anglès molt macarrònic. Per tant, una primera aportació va ser en la divulgació del “Mètode Trueta” entre els aliats, mètode que va salvar milers d’extremitats, i segurament de vides, segades fins a la introducció a gran escala dels antibiòtics, per la temible gangrena. Una segona gran aportació va ser el descobriment de la doble circulació sanguínia al ronyó. Els traumes causats per ferides durant la Segona Guerra Mundial sovint desembocaven en la mort del pacient, sense cap lesió visible a la zona del ronyó. Trueta i


L’ENTREVISTA

Retrat de Josep Trueta. Biblioteca de Catalunya.

el seu equip van descobrir el “Trueta Phenomenon”, una derivació de la sang en el ronyó que curtcircuita el còrtex i impedeix que l’òrgan faci la seva funció. El seu llibre Studies on the renal circulation (1948) li va valer ser proposat per al premi Nobel de Medicina (alguns han afirmat, tot i que la família no en té cap prova fefaent ni dóna credibilitat a la hipòtesi, que l’Estat espanyol va maldar per impedir que li fos atorgat el premi). Just el mateix any va guanyar la càtedra de Cirurgia Ortopèdica de la Universitat d’Oxford, i va deixar de banda els estudis sobre el ronyó. Al Nuffield Orthopaedic Center va ser un cirurgià pioner en la recerca clínica, en les àrees de la seva especialitat. Així, arran d’estudiar més de dos-cents casos clínics d’un tipus d’osteomielitis, Trueta publica un treball molt citat sobre les característiques d’aquesta malaltia. I, gràcies a ell, vaig ser un dels primers nens a Anglaterra a ser vacunat contra la poliomielitis i, com a tal, sortir fotografiat a la portada d’un diari de Londres, crec que l’any 1957! - I quines van ser les aportacions del Dr. Trueta a la política catalana des de l’estranger? Pensem que la política catalana durant els anys que va viure a Anglaterra (1939-1966) era una tasca de resistència a l’exili, per part de centenars o milers de catalans. Si la política és “el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per realitzar una acció en un grup determinat”, poca cosa es podia fer des de fora durant els anys negres del franquisme. Certament, va ser mem-

bre del Consell Nacional Català, presidit a Londres per Carles Pi i Sunyer. Propugnen un acord entre socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i el Front Nacional (deixant fora anarquistes i el PSUC) per tal de convèncer els aliats de donar suport a un Estat a fi de substituir el règim franquista: una “Federació Ibèrica”, únic sistema que creien que podia imperar als estats plurinacionals. Setanta anys més tard veiem com la majoria de catalans s’ha cansat, a base de cops, de projectes federals com aquest. El 1945 escriu a Jaume Creus: “Me’n vaig anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i només estic lligat a la fidelitat nacional”. Fidel a aquesta missió, Trueta va fer la primera intervenció a la ràdio BBC en català, de deu minuts, sota la direcció de “Jorge Marín”, en Josep Manyé, que va poder mantenir l’espai durant el 1957. Tot i que el programa tenia vedat parlar de temes catalans obertament, va aconseguir l’airada oposició de republicans espanyols exiliats, com el seu amic Salvador de Madariaga... a part de l’ambaixada franquista, és clar. - Què en pensa del procés cap a la independència en aquests moments? Tal com ha dit la meva tia, Montserrat Trueta, a Girona, el procés és com l’escalinata de la catedral de Girona. Fa cinc o sis anys, davant del fracàs del darrer intent d’aconseguir un encaix de Catalunya que permetés al poble català poder garantir la seva supervivència –l’Estatut de 2005–, vam començar, des d’una àmplia base social, a pujar cap a la llibertat nacional, graó a graó. A cada pas ens trobem amb un obstacle (imposat o fomentat per l’Estat) que, un cop superat, ens permet escalar un graó més. Estem gairebé a dalt però, la situació (prevista i previsible!) de muntanyes russes del procés, fa impossible de concretar què en penso “en aquests moments”. Potser d’aquí a cinc minuts la situació haurà fet un nou tomb... confio que sempre en la bona direcció. En conjunt, el fet que el procés comencés des de la base social (els referèndums populars sobre la indepen-

dència de 2009 a 2011; des de 2011, l’Assemblea Nacional Catalana, i des d’un any més tard, Òmnium) li ha donat una visibilitat enorme, la qual cosa ha permès trencar de dalt a baix el joc estancat dels partits polítics: i cal afegir que les ambigüitats endèmiques o estratègiques de la majoria dels partits històrics ha saltat pels aires! - Quin paper hi juguen les dretes i les esquerres per aconseguir l’estat propi? La gràcia del moviment sobiranista és que s’ha forjat al marge dels partits, i per tant ha trencat el clàssic domini de l’eix social esquerra-dreta dins la política lingüística. Aquest eix havia possibilitat acords de Convergència i Unió amb el Partido Popular, i també dels partits del “tripartit”. La irrupció de l’altre eix, el nacional, dóna sentit a l’operació “Junts pel Sí”, si més no per a les eleccions del 27 de setembre de 2015. Ens recorda l’èxit de Solidaritat Catalana, el 1906. I, per l’altre cantó, el fet que la qüestió nacional sigui el factor principal, explica que una operació com Ciutadans hagi aglutinat, a Catalunya, més vots (d’esquerra i de dreta) del que haurien pogut somiar les “Nuevas Generaciones” del Partido Popular, d’on prové el seu líder més mediàtic. Cal lamentar, però, que li costi tant a una part del sector sobiranista més socialment radical (anti-sistema i anti-Europa) entendre que el moment de l’enfrontament polític vindrà més endavant, un cop siguem un Estat independent, reconegut com a tal per la comunitat internacional. Igual que el 1945, primer cal la unió més transversal possible per crear aquest nou marc polític: aquest nou país. No entendre això juga a favor de l’status quo i de la perpetuació de la subordinació del poble català a un poder assimilador, fruit d’una visió econòmica extractiva i d’una casta aparentment immutable.

(*) Fernández Sabaté, A. (2003) Barcelona y la SECOT. Diálogos entre 1936 y 2002. SECOT. Madrid: MMC. Trobareu l'entrevista íntegra a www.elfardelemporda.cat EL FAR DE L’EMPORDÀ

15


REPORTATGE

Entra en funcionament ‘L’Energia’, el Centre d’Estudis Artístics de Palafrugell Paulí Martí

E

l passat 21 de novembre es posava en funcionament el Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals de Palafrugell, el qual es troba ubicat a l’edifici conegut com a “l’Energia”, on hi havia hagut els generadors i logística del subministrament municipal d’electricitat. El nou equipament, que gestiona l’Escola de Música de Palafrugell, suposa el segon Centre d’Estudis Professionals de música de les comarques gironines, juntament amb el Conservatori de Girona.

Imatges de la inauguració de 'L'Energia'. Abaix a l'esquerra, vista parcial de l'Auditori Frederic Sirés, i a la dreta una classe al Centre. 16

EL FAR DE L’EMPORDÀ

A l’acte d’obertura del centre hi van assistir la consellera en funcions d’Ensenyament, Irene Rigau, l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández i la directora de l’Escola de Música, que gestiona el centre, Rita Ferrer. L’edificació disposa d’una superfície total de mil metres quadrats, dels quals 521 a la planta baixa han estat rehabilitats i acondicionats per a les activitats del Centre. La nova instal·lació disposa de nou aules insonoritzades i una sala d’assajos per a orquestra. L’edifici també compta amb un espai de 240 metres quadrats que, batejat amb el nom de ‘Frederic Sirés’, esdevindrà l’auditori d’aquest equipament, amb accés directe des de l’exterior i també des de les dependències del Centre d’ensenyaments artístics professionals.

El projecte també inclou, en una segona fase, un espai on les entitats que promouen la música a Palafrugell puguin desenvolupar les activitats artístiques i culturals oportunes. En aquesta fase posterior, s’adequarà el pis i es completarà l’auditori. A banda de l’edificació, també es disposarà d’una zona verda. Després dels parlaments de les autoritats i responsable del centre, va tenir lloc un concert de l’orquestra simfònica del L’Energia, amb un repertori per a l’ocasió, integrada per als ja existents grups de corda, de vent i de guitarres, i en aquesta ocasió acompanyada per les corals de l’Escola. L’edifici de l’‘Energia”, duu aquest nom precisament perquè és com es coneixia aquest sector on s’hi ubicava l’antiga subcentral elèctrica, a la confluència dels carrers de Pi i Margall i Manufactures del Suro, projectat per l’arquitecte Pere Domènech i que va entrar en servei l’any 1910. L’empresa Endesa va cedir l’edificació a l’Ajuntament el passat mes de maig de 2015.


REPORTATGE

LA COBLA, AMB MOLTA ENERGIA El passat 21 de novembre va tenir lloc a l’auditori de ‘L’Energia’ de Palafrugell la inauguració oficial del curs 2015-16, enguany amb la novetat d’estrenar auditori, edifici i Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals de l’Escola de Música de Palafrugell. El concert de presentació va ser protagonitzat per l’orquestra simfònica i les corals de l’escola, el segell distintiu d’aquest centre educatiu musical. Com a preàmbul, va tenir lloc també la inauguració oficial de la Cobla de L’Energia, una formació de recent creació que va oferir dues peces: la Contradansa (Manuel Oltra) i En Pere Gallerí (arrj. Joaquim Serra). Fins fa ben poc, els estudis de música per a cobla eren representats únicament a la Bisbal d’Empordà, que ininterrompudament des de principis dels anys vuitanta ha liderat la formació de músics de cobla a les comarques gironines. Primer sota el nom d’Escola Comarcal de Cobla Conrad Saló i des de fa poc més de deu anys, en format d’Escola Municipal de Música Conrad Saló. Recentment, l’interès per la música per a cobla ha renascut de nou a dues importants poblacions empordaneses. Fa un parell d’anys, l’Escola Municipal de Música de Torroella de Montgrí va iniciar l’ensenyament dels instruments de cobla i ara Palafrugell, mitjançant el Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals de l’Escola de Música de Palafrugell. La inauguració del nou centre educatiu, juntament amb els estudis de música per a cobla, és una magnífica notícia per a Palafrugell i per al Baix Empordà, una vila i una comarca històricament lligades a la música per a cobla i a la vocació musical i cultural. Oriol Oller Músic i musicòleg

RITA FERRER, DIRECTORA DEL CENTRE A L’Escola de Música es continua ensenyant el que es feia fins ara: sensibilització i nivell elemental, i ara amb el nou Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals, els estudis musicals a Palafrugell s’han col·locat al nivell acadèmic de Conservatori, només amb la diferència que el Conservatori és públic i ‘L’Energia’ és de gestió privada. Per aquesta raó el centre és convidat a assistir a les reunions que convoca la Generalitat per a conservatoris, forma part de l’Associació de conservatoris de Catalunya i segueix les pautes d’un ensenyament reglat. D’aquesta tipologia de centres n’hi ha diversos al país: un a Bellaterra, dos a Lleida, etc. D’altra banda hi ha els centres anomenats integrals, com l’Escolania de Montserrat o l’Escola de Música Oriol Martorell, on es fan estudis generals i musicals, i els alumnes en surten amb el batxillerat de la branca que volen, a més de l’artísitic. Rita Ferrer ens ho caclareix amb aquestes paraules: “Aquí acollim alumnes de 12 a 18 anys (quatre anys d’ESO més els dos de batxillerat) dels diferents centres docents els quals poden fer l’especialitat que vulguin a la seva escola i aquí poden realitzar les assignatures concretes per al batxiller artístic. Per tant, es tracta d’estudis musicals reglats, previ a una prova d’accés que han de passar els nens. En acabar sisè, tenen la titulació que els permet entrar a escoles superiors com l’ESMUC, el Taller de Músics, un Liceu, etc., estalviantse una prova d’accés, ja que la que realitza cada centre és obligatòria”. De manera que L’Energia, junt amb l’Escola de Música, acull estudis de música en general, però els pares poden inscriure els nois en el batxillerat artístic que suposa seguir un pla d’estudis establert amb un determinat número d’hores de lleguatge musical, piano, altres instruments... i també

hi ha assignatures “de grup”, com ara la música de cambra, conjunts instrumentals, cor, orquestra, big band, cobla–que s’estrena aquest any–... I la culminació de totes, ajuntant els diferents conjunts, que és l’orquestra simfònica. Rita Ferrer ens dóna llum altra vegada a aquest sistema a voltes enrevessat: “Abans funcionàvem amb un expedient o diploma (és a dir l’historial acadèmic), però ara es treballa amb un llibre d’escolaritat, tant el de batxillerat que ja tenen els alumnes del seus centres escolars, com el de música, o artístic, que s’expedeix a L’Energia”. També hi ha el cas d’alumnes que es matriculen a l’Escola que poden alliberar optatives tot i haver optat per altres especialitats, dins els ensenyaments reglats, o bé els qui s’inscriuen per pur plaer d’estudiar música o poder incorporar-se a les disciplines de grup, seguint la programació establerta però sense afany d’aconseguir un títol, i que generalment són gent adulta. Rita Ferrer va començar fent classes de guitarra, piano i solfeig a ‘la Bàscula’, al domicili familiar, espai que més endavant va recuperar. Després va traslladar l’Escola de Música de Palagrugell al carrer Sant Joan, amb unes instal·lacions més modernitzades. Entremig exerceix de professora de magisteri musical a ‘la Normal’ de Girona, organitza diverses corals i actualitza i amplia les ofertes de l’escola constantment. Ara, s’hi afegeix l’edifici de l’Energia, amb els estudis de batxillerat artístic reglats, la culminació a un procés d’estimació per la docència, la cultura i la música.

Juli Fernández, Rita Ferrer i la consellera Irene Rigau. EL FAR DE L’EMPORDÀ

17


REPORTATGE

UNA VILA MOLT MUSICAL Palafrugell té molta sort amb la música. Gaudeix d’una tradició musical pròpia, no només pels músics que hi han viscut i que hi viuen, sinó també per la tasca callada, pacient i efectiva de diferents iniciatives ciutadanes creades al seu entorn: entre les quals l’Escola de Música de la Rita Ferrer amb un paper destacadíssim. Una tasca docent que ha estat i és encara (des dels seus inicis i fins avui), una activitat d’utilitat pública, un valor afegit i diferenciat de l’oferta educativa del nostre municipi i que, a més,

amb els anys ha assolit en l’àmbit de la docència musical un alt nivell d’excel·lència. Una escola amb un model singular, un model que defineix una escola oberta i innovadora amb presència en totes les fases de la cadena de valor, des de la formació i la pràctica, passant per la creació, la producció i la difusió artística. Una vocació integral de la formació musical que des d’avui dóna un pas endavant amb la incorporació del grau professionalitzador en un nou i magnífic equipament: ‘L’Energia’. No tinc cap dubte que la música esdevé primordial en la formació dels nostres ciutadans, ja que és a través

del treball musical que es desenvolupen i potencien harmònicament molts aspectes de la formació integral de la persona. En aquest sentit, i dins l’aposta estratègica que des de fa anys el nostre municipi ve realitzant per les indústries culturals i creatives, la música hi ha tingut i hi té un paper central. I la inauguració d’aquest nou centre suposa una de les respostes més brillants a aquest interès, alhora que un repte per a la ciutat (i per a l’Escola de Música en particular) a fi de convertir-lo en un node bàsic d’aquesta estratègia. Xavier Rocas Regidor d’Educació

A N DAL N O B

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE VEHICLES MECÀNICA: AUTOMÒBILS, MOTOS, NÀUTICA PNEUMÀTICS: NOUS I D’OCASIÓ REPARACIÓ ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE PLAQUES, O ELECTRÒNICA, MÒBILS, TABLETS, ELECTRODOMÈSTICS... T. 972 610 535 · PLAÇA NOVA, 3 · 17200 PALAFRUGELL 18

EL FAR DE L’EMPORDÀ

POL. IND. LES BRUGUERES - C/ INDUSTRIA 22-24 NAU “G” 17200 PALAFRUGELL (Girona)


PALAFRUGELL ÉS EDUCACIÓ

L'AJUNTAMENT REHABILITA L'EDIFICI DE 'L'ENERGIA' PER DESTINAR-LO COM A CENTRE AUTORITZAT D'ENSENYAMENTS ARTÍSTICS PROFESSIONALS DE PALAFRUGELL ajuntament de palafrugell educació

EL FAR DE L’EMPORDÀ

19


RACONS DE L’EMPORDÀ

Vell Montgrí

Tardor. Horabaixa d’un diumenge. El pla fèrtil, negat, emmiralla el vell Montgrí.Pau i prosperitat, bons desitjos per al 2016.

“Hi ha una carretera, prop de ‘Tarroella’ que quan passis per allà no deixis de mirar veuràs com t’agrada. El verd d’aquella plana, el gris de la muntanya, tot és molt senzill però res hi desentona: jo no sé què té, però m’impressiona”. Carles Sanjosé Lletra de la cançó “Baix Ter Montgrí” de l'àlbum Temps i rellotge de Sanjosex (www.sanjosex.com)

Foto i text: Núria Clara Corominola melandgia.wordpress.com 20

EL FAR DE L’EMPORDÀ


MUSEU PALAU SOLTERRA FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA

Museu Palau Solterra Església 10 - Torroella Montgrí

www.fundaciovilacasas.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

21


ACTUALITAT

Torroella-l’Estartit

PLA DE PREVENCIÓ PER PAL·LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA L’Ajuntament torroellenc ha iniciat un pla pilot per ajudar les famílies amb menys recursos que es troben en risc o en situació de pobresa energètica, amb l’objectiu d’assessorar-les a fi que puguin reduir el cost de la factura de llum, gas i aigua, mitjançant l’adopció de mesures d’optimització del consum. S’han realitzat avaluacions a domicili que permetran

determinar l’aplicació de mesures com ara canvis en la il·luminació, les fonts d’energia o els aïllaments, un dels aspectes que més influeixen en l’increment de la factura. També s’ofereixen consells sobre bones pràctiques energètiques i es proposen canvis en la contractació dels serveis de subministrament. En una primera fase s’hi acolliran 24 famílies escollides segons els seus recursos i el risc d’exclusió energètica. El projecte es promou transversalment des de les àrees de Medi Ambient, Salut i d’Acció Social, i s’emmarca dins la Taula Local de Coordinació pel Dret a l’Habitatge i Contra la Pobresa Energètica constituïda l’estiu de 2014. El regidor d’Acció Social Jordi Regincós ha manifestat que “l’energia és un bé indispensable i tothom ha de tenir dret a viure en un habitatge digne on s’hi garanteixi l’accessibilitat i assequibilitat als subministraments bàsics”. Sandra Bartomeus, regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Salut, ha destacat que “aquest treball transversal entre àrees fomenta la cohesió social i té incidència en la reducció de les emissions de CO2”.

EL NOU PASSEIG DEL MOLINET A L’ESTARTIT SERÀ UNA REALITAT EL 2016 22

EL FAR DE L’EMPORDÀ

La rehabilitació del passeig del Molinet, a l’Estartit, serà una realitat aquest 2016. L’import de licitació d’obres és d’1,2 milions d’euros amb un termini d’execució de sis mesos, i el passeig podria ser una realitat per a la propera temporada turística. L’alcalde Jordi Cordon s’ha mostrat satisfet “per poder adjudicar una actuació llargament reivindicada i que l’Estat s’havia compromès a fer l’any passat, de manera que podrem dignificar un dels racons més bonics i amb més potencial turístic del nostre front marítim”. L’alcalde recorda que l’actuació no és només estètica i funcional, sinó que també serveix per garantir l’estabilització de l’escullera

Les situacions d’exclusió energètica tenen conseqüències sobre la salut, la disminució del rendiment físic i acadèmic, l’increment de problemes socials i relacionals, la degradació dels edificis, l’increment de les emissions de CO2 i el deute excessiu. Es calcula que un 13% de les llars catalanes pateixen pobresa energètica i que hi ha un 5% d’impagaments de mitjana. Més del 50% del parc d’habitatges està construït sense criteris d’eficiència energètica, i el 16% presenten humitat, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. D’altra banda el sector energètic espanyol és poc transparent amb el consumidor: no està diversificat i són poques les empreses que controlen la major part del merca, fet que els permet regular aleatòriament els preus i la quantitat i qualitat de la producció. En els darrers anys els preus de l’energia no han parat d’augmentar i sembla que la tendència continuarà en un futur immediat, circumstància que es tradueix en l’increment dels casos de pobresa energètica.

malmesa i especialment vulnerable en episodis de fortes llevantades. L’Estat feia més de tres anys que tenia redactat el projecte però condicionava la seva execució a l’estabilització de la muntanya del cap de la Barra, uns treballs que portà a terme l’Ajuntament entre 2013 i 2014 i van permetre reobrir el tram del Molinet per Setmana Santa de l’any passat, el qual romania tancat des de 2001. La rehabilitació comprèn des del darrer espigó fins el cap de la Barra (260 m.), on s’hi construirà un nou mur i una nova escullera, a més de disposar d’una zona per a vianants i bicicletes, així com un mirador sobre les Medes.


ACTUALITAT

Palamós TRET DE SORTIDA DE LA CHRISTMAS RACE, QUE CELEBRA EL 40è ANIVERSARI

Presentació a la Diputació la 40ª edició de la Christams Race, amb presència del diputat d’Esports Carles Salgas, l’alcalde de Palamós Lluís Puig, el delegat d’Esports Josep Pujols i els presidents del Club )de Vela Palamós i Club Nàutic Costa Brava, Miquel Aviñó i Eduard Sallés

La 40a Christmas Race, que comença aquest 18 de desembre i s’allargarà durant cinc dies a la badia de Palamós, compta amb una de les millors participacions de l’últim dècada. Unes 400 embarcacions competiran en set classes olímpiques i quatre de juvenils, a més de la classe Europa, que torna com a categoria convidada. La prova és la primera gran regata de la temporada al continent europeu. Entre els participants més destacats hi ha les campiones olímpiques a Londres en classe Elliot, la gallega Sofía

Toro i l’asturiana Ángela Pumariega, que competiran en el 470, també hi són les catalanes Bàrbara Cornudella i Sara López, vencedores del campionat d’Europa juvenil de 470, així com els asturians Federico i Arturo Alonso, bronze al mundial de la classe 49er i actuals campions de la Christmas. La competició estarà integrada per dotze regates i una ‘Medal Race’ en què hi participen els deu primers de

cada classe. Enguany s’organitzen diferents activitats per commemorar el 40à aniversari de la Christmas com ara com una exposició del pintor local Josep Sarquella dedicada a la vela i el mar, el I Congrés de Premsa Nàutica, un concurs de dibuix i pintura a les escoles de Palamós, un homenatge als fundadors de la Christmas i l’edició d’un llibre de la història d’aquests 40 anys de regata.

VINS I LICORS GRAU

ara més a prop teu amb

WWW.GRAUONLINE.COM + de 9000 referències en Vins i Licors

MILLOR BOTIGA ESPECIALITZADA 2014

www.grauonline.com · www.vinsilicorsgrau.com C/ Torroella, 163 · 17200 Palafrugell · Girona · Tel: 972 301 835

EL FAR DE L’EMPORDÀ

23


ACTUALITAT

Sant Feliu de Guíxols

EXPOSICIÓ ITINERANT ‘LA MANCOMUNITAT EN TERRES DE GIRONA’ Es pot visitar de l’1 de desembre al 31 de gener, a la sala d’exposicions temporals a la 3ª planta del Museu d’Història de Sant Feliu de la Ciutat (de dilluns a divendres, 10 a 13h. i de 16 a 19h.; dissabtes, d’11 a 14h., i de 16 a 19h., i diumenges, d’11 a 14h. Dimarts tancat).

L’exposició mostra des d’una visió renovada i una perspectiva humana i social, les principals actuacions que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) en aquesta intensa etapa de construcció d’un país modern a partir d’una concepció nacional. Està dividida en vint àmbits temàtics que fan un recorregut per les actuacions més significatives que es van dur a terme en camps tant diversos com les comunicacions, l’obra pública, l’agricultura, les polítiques de conservació de la natura, el debat territorial, l’educació, la sanitat o la cultura. La mostra proposa al visitant una reflexió sobre allò que va representar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània, alhora que ofereix un millor coneixement dels personatges que en van ser protagonistes.

Els promotors. La mostra és promoguda pel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. El seu contingut ha estat elaborat per Joaquim Maria Puigvert, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona, i Narcís Figueras, professor d’estudis catalans de la Universitat Oberta de Catalunya i director del Patronat Eiximenis, així com per un equip d’especialistes en el període de la Mancomunitat o en les diverses qüestions que s’hi plantegen, integrat pels historiadors Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, Maximiliano Fuentes, Rosa Maria Gil, Carles Gorini, Andreu Pujol i Enric Pujol. El disseny gràfic de l’exposició ha anat a càrrec de Xavier Roqueta, creatiu de l’Oficina de Difusió de la Diputació, i la tasca de documentació l’ha desenvolupada la secretaria tècnica del Patronat Francesc Eiximenis, en estreta col·laboració amb diversos arxius municipals i comarcals, museus i centres d’estudis de les comarques. // E.S.

s e n o B Festes

Promocions nadalenques en sofàs i descans

Barris i Buixó, 6 • Tel. 972 30 04 25 • 17200 PALAFRUGELL Mestre Sagrera, 14 • Tel. 972 30 62 07 • 17200 PALAFRUGELL 24

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Surera Bertran, 51 • Tel. 972 300 843 • 17200 PALAFRUGELL PauCasals,9 • Tel.972641914•17100LABISBALD’EMPORDÀ


ACTUALITAT

Comarca LA BISBAL ESTRENA UNES JORNADES ESPORTIVES DE BÀSQUET Els passats 25 i 26 de novembre es van celebrar les primeres Jornades Esportives Escolars de la temporada 2015-2016 a la Bisbal d’Empordà. Els Jocs Esportius Escolars són un programa de promoció esportiva organitzat per l’àrea d’Esports en col·laboració amb el Bisbal Bàsquet. L’objectiu dels Jocs és promoure la pràctica esportiva per a la transmissió de valors com la responsabilitat, solidaritat, respecte, compromís, la tolerància, el treball en equip... Enguany hi han participat un total de 125 alumnes de les tres escoles del municipi: Joan de Margarit, Mas Clarà i Cor de Maria.

A RITME DE GÒSPEL PER A LA MARATÓ DE TV3 A SANT ANTONI El passat 13 de desembre, el teatre Artur Mundet de Sant Antoni de Calonge es va omplir a vessar d’un públic de totes les edats, en un dels actes en pro de la Marató de TV3, on tres grups de gòspel van oferir les seves actuacions durant una hora i mitja. El Palamós Gospel Choir, amb una actuació que va delectar amb molt bones cançons i una versió memorable del tema Hallelluya al públic assistent, i amb una solista de veu impressionant. La

segona actuacio va anar a càrrec del sensacional Grup Vocal Fusions, molt conegut per a la seva participació al programa Oh happy day de TV3. Amb un repertori molt ben escollit, cal remarcar especialment les versions Let it be o Raise me up. Un grup fantàstic que sempre ens ofereix un gran espectacle i ens deixa impressionats. El tercer grup en actuar va ser la Coral Harmonia Antoniense, amb peces més clàssiques molt ben versionades que van fer passar una molt bon estona al públic del teatre calongí. Sant Antoni, amb la Marató de TV3, a través de la música i del gòspel, en una tarda inoblidable..// Carles Ullan

PERRUQUERIA

MIRALLS els desitja

Bones Festes EL FAR DE L’EMPORDÀ

25


ACTUALITAT

Palamós ÈXIT DE GESPA TEATRE A LA GORGA, AMB MOTIU DEL SEU 50è ANIVERSARI La Gesta Teatre reestrenar Moll molt moll, amb motiu dels 50è aniversari de la companyia i pels més de 113 anys de la construcció del moll de Palamós (22 de juny de 1902). En el segon dels tres dies de representació (5, 6 i 7 de desembre) de l’obra, escrita per Telma Romaní a partir d’un projecte col·lectiu, la gran afluència de públic va omplir a vessar el teatre La Gorga. Es van superar les expectatives, amb un públic entusiasmat en una creació divertida, amb part musical amb peces populars que va cantar el públic, com ara Baixant per la font del gat, on es repassen dife-

26

EL FAR DE L’EMPORDÀ

rents moments històrics viscuts tant a Catalunya com a la vila de Palamós. Moments de ball i divertiment amb música i dansa que mostren l’alegria de la gent de l’època en el seu dia a dia i que es retroben sobretot en un lloc comú, el de l’envelat prenent una copa, escoltant música i ballant. L’obra és un viatge en el temps des del moment en què es posà la primera pedra al moll de Palamós fins a l’època actual, perquè tal com deia un dels actors: “Les pedres del moll han estat testimonis de moltes històries”. La combinació a escena de la Guàrdia Civil, en clau satírica, vigilant el moll i “Llamando al orden”, com dels quadres amb l’arribada d’immigrants de l’Ametlla de Mar i d’Andalusia a Palamós, en una ambientació de principis del segle XX, van ser tan sols alguns dels moments més aplaudits pel públic assistent. El president de l’entitat, David Sagre-

ra, ens explica que l’obra és una represa actualitzada deu anys després de la seva estrena. Altres temes d’actualitat representats són per exemple la defensa de “Salvem Castell” o el tema dels creuers que fan aturada a Palamós o bé la problemàtica de l’espai Schengen. // E.S.

Més informació: http://www.gespateatre.org/


ACTUALITAT

Palafrugell distingeix els ciutadans més destacats de l’any 2015 El Far de l’Empordà El Teatre Municipal de Palafrugell va acollir el 13 de desembre l’acte de presentació del llibre Crònica d’un any 2015 i el de lliurament dels premis ‘Peix Fregit’ i ‘Palafrugellenc de l’Any’, que organitza, en la seva 33a edició, l’Equip Crònica d’un Any i Edicions Baix Empordà, amb el suport de l’Ajuntament.

‘CRÒNICA D’UN ANY’ El llibre, que recull i il·lustra les informacions que han estat notícia a la població els darrers dotze mesos, va ser presentat per l’escriptora Rosa Regàs. Una de les novetats d’enguany era el lliurament del 1er Premi d’Articles Periodístics ‘Santi Massaguer’, que ha estat concedit a David Parreño, per l’article titulat “Palafrugell podria acollir famílies de refugiats”, essent finalista la crònica “Palafrugell de prop i de lluny (Palafrugell, Agullada, Madrid)”, de Maria Bruguera.

PREMI PEIX FREGIT El premi Peix Fregit a una trajectòria ha estat atorgat a Josep Baqué Company i els guardons Palafrugellenc de l’Any s’han lliurat a Rafel Corbí, Es-

parteria i Cistelleria Blanch, Ramón Estapiñà, Neus Martínez ‘Neus Mar’, Adrià Pujol i Sabateria Cama; mentre es feia també una menció especial a ‘Els Pastorets de Palafrugell’. La millor iniciativa de l’any ha estat per al Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals de música ‘L’Energia’.

PREMI PEIX FREGIT: Josep Baqué Company. En reconeixement a la seva llarga dedicació a l’activitat associativa i cultural de Palafrugell. Per haver estat el primer president del Grup de Festes de Primavera en el moment de la constitució del Grup de Festes, coincidint amb els inicis de la democràcia, i perquè sota aquesta presidència va recolzar totes les iniciatives i entitats que van sorgir: Rialles, cursets de català, Sant Jordi, Diades de Tardor, Fira de Vins, Trobada Bestiari...

PALAFRUGELLENCS DE L’ANY: Rafel Corbí Vilardell. Per haver endegat i mantingut amb èxit durant dues dècades les activitats de ball country a Palafrugell. Esparteria i cistalleria Can Blanch. Per 100 anys de l’emblemàtic comerç situat al carrer dels Valls. Ramón Estapiñà Fernàndez. Campió estatal 2015 de llançament de martell pesat en la categoria de majors de 65 anys. Neus Martínez Agustí ‘Neus Mar’. Pel llançament del seu últim disc, Aigua de Flors. Adrià Pujol Cruells. Autor de la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona. Sabateria Cama. Per 150 anys de l’emblemàtic comerç del carrer de Cavallers.

MENCIÓ ESPECIAL: Els Pastorets de Palafrugell. Per una trajectòria generacional de 122 anys de representacions.

MILLOR INICIATIVA: Centre Autoritzat d’Ensenyaments Artístics Professionals de música ‘L’Energia’. Per haver obtingut el reconeixement com a Conservatori de Música, el segon de les comarques gironines.

Us desitgem el millor en aquestes Festes!

EL FAR DE L’EMPORDÀ

27


AIRES DE TRAMUNTANA

Florentino 'El Gran' Joaquim Ullan El món del futbol és un espai on tota realitat sembla ficció i on el pretigi social, l’educació i les formes que hom pugui tenir es dilueixen com un sucre en un got de llet. Aquest és el cas de l’empresari madrileny i president

“La culpa de tots els mals sempre ve de fora" del Reial Madrid, Florentino Pérez ‘el Gran’ o també conegut com al ‘Ser superior’. Aquest personatge, empresari d’èxit abonat a l’IBEX-35, multimi-

lionari, ben posicionat entre les esferes de poder i que ha convertit el Palco del Bernabéu en una mena de “camarot dels germans Marx” ple de ministres i altres chulapos, també ha sucumbit a la força centrípeta del futbol i avui, amb les dades a la mà, podem afirmar que ja és un dels pitjors presidents de l’equip blanc de les darreres dècades, tot i l’enorme competència que tenia. Només en aquesta darrera temporada: fitxatxes perduts en el darrer minut, canvis d’entrenador erronis, jugadors acusats de delictes penals, expulsats de la Copa del Rei, atonyinats de nou pel rival de tota la vida, etc. Això sí, escoltant-lo, la culpa de tots els mals sempre ve de fora,

d’alguna campanya en contra del madridisme. “¡Manda huevos!”, que deia aquell... Sigui com sigui, molt em temo que com diu aquella dita castellana: “a cada Florentino le llega su Sant Martín”, i a aquest no li deu quedar gaire.

UN JOC D'OUS Em trucava la meva mare l’altre dia per preguntar-me sobre el dinar de Sant Esteve. Ja sabeu que les mares pensen que no mengem durant tot l’any i que, quan arriben aquests dies assenyalats, cal omplir el ganyot a fi de recuperar la carència. Em parlava ella dels canelons que farà, de la carn amb salsa que vindrà al darrere, de la secular macedònia que farà i, entre qüestions gastronòmiques, vinga!, també queia alguna cosa sobre el “procés”. Em deia que no ho veu clar, que estem fent un paperot,

i que la cosa no “pita”. “Tranquil·la –li deia jo tractant de reconduir-la, no fos cas que la dura actualitat la distregui a l’hora de produir la celestial salsa que prepara per a la vedella–, "pensa que això no és més que un joc d’ous i diuen que, quan aquests ous eclosionin, la llavor que duen a dins a tots ens il·luminarà i la seva força ens mostrarà el camí”. Uns segons de silenci a l’altre costat del telèfon, seguits d’un sospir d’alleugeriment. “Ai fill, tu sempre em tranquilitzes. Desitjo que tinguis raó,

L’Empordanet rialler

28

EL FAR DE L’EMPORDÀ

i no haver de canviar la vedella amb salsa per un plat d’ous estrellats!”.


23/01 - 22/05

MUSEU CAN MARIO NOVES EXPOSICIONS 2016 ANTONI MARQUÈS QU'EST-CE QUE LA SCULPTURE MODERNE? VACCARO TRAMUNTANA CYRIL TORRES NIVIS

Museu Can Mario Escultura Contemporània Catalana Plaça Can Mario 7 - Palafrugell

www.fundaciovilacasas.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

29


MUSEUS DE L’EMPORDÀ

Calonge projecta un centre d’interpretació del vi al convent de les Monges Paulí Martí

L

UN EDIFICI AMB HISTÒRIA

’Ajuntament té previst dotar el centre històric de Calonge amb un espai d’interpretació del vi que s’ubicaria a l’antic convent de les Germanes Carmelites, un equipament que disposaria d’uns 800 m2. L’objectiu del centre és potenciar el turisme enològic i donar a conèixer la tradició vitivinícola del municipi gavarrenc, i que es vincularia a la Càtedra de Cultura, Gastronomia i Turisme Calonge-Sant Antoni. L’equipament estarà integrat per un bloc que acolliria exposicions, concerts, celebracions, sales de reunions i aules. L’altre seria l’espai gastronòmic i enològic, de nova construcció, integrat per una zona d’exposició sales de cates i degustació, taller culinari i un bar amb terrassa a la planta superior.

La història de l’antic convent de les Monges es remunta a l’any 1894, quan Dominga Juera (1828-1900) demana a l’Institut de les Carmelites de la Caritat que s’instal·li a Calonge per fundarhi una escola per a noies. Juera adquirí una casa al carrer Major que ben aviat es va ampliar, fins que es va enllestirne la capella l’any 1895. Durant la Setmana Tràgica es va destruir l’interior, però l’any 1910 es va restaurar i hi tornaven les monges que continuaren la seva

PUBLICA LA TEVA PUBLI CITAT AQUÍ!

tasca fins el 1973. Després l’edifici acolliria el parvulari, fins que es va construir la nova llar d’infants. Recentment l’Ajuntament ha rehabilitat la façana de la capella, mentre que la resta queda pendent de reforma

GM Assegurances Agència exclusiva

Gracia · 630 136 006 Mercè · 666 209 833 gmassegurances@hotmail.com

Tel./Fax 972 312 349 C/ Enric Vincke, 3 17230 · Palamós · Girona

30

EL FAR DE L’EMPORDÀ

G M


MUSEUS DE L’EMPORDÀ

Es constitueix la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona Paulí Martí

E

l conseller de Cultura Ferran Mascarell i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, van presidir el passat 27 de novembre l’acte de constitució de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona, de la qual en formen part al Baix Empordà: el Museu del Suro a Palafrugell, Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret), Museu de la Pesca a Palamós), Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí, el Museu d’Història de la Ciutat a Sant Feliu de Guíxols i Terracotta Museu de Terrisa i Ceràmica Industrial de la Bisbal a la Bisbal de l’Empordà). L’objectiu de la Xarxa és que els museus de les comarques de Girona esdevinguin equipaments de primer ordre pel que fa a la seva modernització i les accions que generin la seva difusió i la repercusió de cares a incrementar el nombre de nous visitants. A la vegada es vol assegurar la implementació en la capacitat de prestació dels serveis que requereixen aquests

equipaments, molts dels quals compten amb una llarga trajectòria i unes instal·lacions de primer ordre. Per aquest motiu s’obrirà una línia de subvencions per al foment de projectes culturals i es crearà un espai de cooperació i treball mancomunat. Per a dur a terme aquestes accions coordinades s’ha vinculat el Servei d’Atenció als Museus a la Xarxa, el qual actuarà amb la prestació dels seus serveis i actuacions, ja que els museus del territori són heterogenis i no tots necessiten ser objecte de les mateixes intervencions. Finalment, es tindrà en compte la visió sistèmica del conjunt de museus de Catalunya, executant i coordinant intervencions que derivin de les polítiques nacionals en matèria de museus. La Xarxa és fruit de la signatura del conveni marc, el 9 d’abril de 2015,

entre el departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Amb la constitució de la Xarxa les comarques de Girona esdevenen pioneres en relació al treball mancomunat en matèria museística i pel que fa a la implicació i compromís de diverses administracions públiques per promoure polítiques museístiques conjuntes i coordinades.

MUSEUS DE LA XARXA GIRONINA Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries (Castelló d’Empúries) Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (Banyoles) Museu d’Arqueologia de Catalunya (Empúries) Museu d’Arqueologia de Catalunya (Ullastret) Museu d’Arqueologia de Catalunya (Girona) Museu d’Art de Girona (Girona) Museu d’Història de Girona (Girona) Museu d’Història dels Jueus (Girona) Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol (Girona) Tresor de la Catedral de Girona (Girona) Museu d’Història de la Ciutat (Sant Feliu de Guíxols) Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany (Banyoles) Museu de l’Anxova i de la Sal (L’Escala) Museu de l’Empordà (Figueres)

Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) Museu de la Garrotxa (Olot) Museu dels Sants d’Olot (Olot) Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) Museu de la Pesca (Palamós) Museu del Mar de Lloret de Mar (Lloret de Mar) Museu del Suro de Palafrugell (Palafrugell) Museu Etnogràfic de Ripoll (Ripoll) Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) Museu Municipal de Llívia (Llívia) Museu Municipal Josep Aragay (Breda) Museu Municipal de Tossa de Mar (Tossa de Mar) Terracotta Museu de Terrisa i Ceràmica Industrial de la Bisbal (la Bisbal de l’Empordà) EL FAR DE L’EMPORDÀ

31


L’ESPAI DE LES ARTS

La Fundació Vila Casas cedeix dues escultures a Torroella de Montgrí

Paulí Martí

La Fundació Vila Casas ha cedit a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí dues escultures en bronze de l’artista Marta Moreu (Barcelona, 1961), que s’exposen a l’Auditori Teatre Espai Ter, un dels referents en l’àmbit musical i de les arts escèniques a les comarques gironines. L’alcalde, Jordi Cordon, ha declarat que “aquesta generosa cessió és el testimoni de la gran estima i intensa col·laboració que la Fundació Vila Casas ha mostrat sempre envers el foment de l’activitat cultural a la vila”. La Fundació manifesta amb aquesta i altres donacions l’ànim que l’expressió artística contemporània

EL TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL EXPOSA 50 CARICATURES DE MIQUEL ROS El TMP acull, fins el 10 de gener de 2016, una mostra de caricatures sota la mirada de Miquel Ros. L’artista pa2. lafrugellenc (1942), gran paisatgista amb la tècnica de la ploma, confecciona unes obres minucioses i ben acabades, assolint el punt àlgid en els retrats de personatges de la vida pública palafrugellenca. Des de l’inici 1. de la publicació del llibre-recull Crònica d’un any (1983) d’Edicions Baix Empordà, Miquel Ros és el responsable d’il·lustrar els personatges més destacats al volum. Amb motiu de la 30a edició del Crònica es va iniciar la impressió en color i els dibuixos 32

EL FAR DE L’EMPORDÀ

formi part de les institu- 1. cions culturals d’arreu del territori, així com la seva presència en el desenvolupament de la vida pública. D’altra banda la Fundació feia públic fa unes setmanes la seva complanta pel traspàs del pintor Josep Subirà-Puig (Barcelona, 1925), als 90 anys, a Nogent-sur-Marne (París). Amb més difusió a França que al nostre territori, l’autor barceloní va configurar una cosmogonia d’herois tràgics i figures de la mitologia universal. El 1984 el Ministeri de Cultura francès va atorgar-li la distinció de Cavaller de l’Ordre de les Arts i de les Lletres.

s’han confegit a l’aquarel·la, que són precisament els que es poden veure a l’exposició del Teatre. D’altra banda Miquel Ros ha dut a terme una munió d’altres retrats, com els que resten exposats de manera permanent al Centre Fraternal de diferents vilatans vinvulats al casino.

DARRERES MOSTRES A ARTECA, FONS D’ART DE LA BIBLIOTECA DE PALAFRUGELL Fins el 5 de gener de 2016 es pot visitar al vestíbul de la Biblioteca municipal de Palafrugell l’exposició de la Lina Gil, un seguit de quadres abstractes a l’oli sobre suports com el vidre, la fusta o paper. La seva obra de caire intimista i aparentment austera, revela alhora una profunditat sensitiva plena d’imaginació, a mig camí entre l’abstracció pura i la figuració lliure. Lluís Masdéu ‘Sito’ va precedir a Lina Gil, al llarg del mes de novembre,

A principis de 2015 la Fundació Vila Casas va retre homenatge a la seva trajectòria amb una mostra que va convertir l’Espai Volart 2 barceloní en un entorn de recolliment i culte a “la naturalesa imperfecta dels homes”.

amb la mostra d’un paisatgisme clàssic d’aquest popular personatge palafrugellenc. Si bé va exercir com a funcionari abans de jubilar-se i durant molts anys en l’àmbit de l’hostaleria en locals emblemàtics com L’Ast o el Casal Popular, ‘Sito’ Masdéu sempre ha mantingut latent la seva sensibilitat artística, com es fa pal·lès en les seves darreres exposicions amb tècniques com l’aquarel·la o les recreacions en suro.

3.

1. Xarxa’ i ‘Bicicle’, les dues noves obres que decoren l’Espai Ter (fons Fundació Vila Casas). 2. Cartell de la mostra amb el popular cuiner i bon vivant Joan de l’Arc (Joan Avellí Baulida). 3. ‘Sito’ Masdéu flanquejat per la seva obra a la Bibilioteca. Foto: Carles Colom.


L’OS DE LA MÚSICA

Ni peix fregit, ni bullit; naturalment, una sopa de peix Miquel Constans Una vetllada més duradora que la preparació d’una autèntica bullabessa. Cap a tres hores a les castigadores butaques del Teatre Municipal de Plafrugell, TMP. Els protagonistes, més de trenta-cinc voluntaris, encapçalats i dirigits en la part musical per en Joan Xicoira, els intèrprets: components del Peix Fregit, Jordi Tormo, Pere Molina i Norbert Torrecillas; Xavier Jonama i Yolanda Xicoira; Neus Mar i Emilio Sánchez, junt amb la coral Musicanta de l’Escola Vedruna, Toni Martín, Joan Torrellas, Lázaro Sànchez, Ricard Balil i la Isabel Muiños. La Sílvia Pedret fent una gran tasca com a mestra de cerimònies de la funció. Organitzat per la delegació local de l’Oncolliga Girona de Palafrugell i, com a eix principal, el record i aniversari del musical Decíais, Milord?, que l’any 1965 es va representar en

diverses funcions a benefici de la instal·lació de la calefacció de l’Asil de Palafrugell.

Un record a l’obra de l’artista Josep Puig, polifacètic ‘Homenot’ autodidacte, sempre reticent als reconeixements, i que va ser un dels autors de la idea i del guió d’aquella revista musical Un record a l’obra de l’artista Josep Puig, polifacètic ‘Homenot’ autodidacte, sempre reticent als reconeixements, i que va ser un dels autors de la idea i del guió d’aquella revista musical. L’audiovisual d’una trajectòria a fi de rememorar totes les seves virtuts, que va anar acompanyat amb el lliurament d’una placa commemorativa a la família. Els principals actors que van intervenir als capítols humorístics van

ser: en Carles Francesc, Toni Sellas, el mateix Josep Puig (en una filmació), Lluís Prats, Paquita Osca, Joan Serrano, els balladors Toni Ruiz i Dolors Bou i el grup Lucky Dancers (‘Mix line dance’). Cal ressaltar la interpretació del Garranyic, garranyac dels ‘Pastorets’, duts a terme per en Xevi Jonama i sis dimoniets dansaires, l’esquetx teatral del mossèn, el viatjant i la majordoma, la recuperació de l’havanera Sóc xarnego d’en Toni Martín, amb els acords del piano de Xicoira, i el final amb tots els intèrprets a escena, acompanyant a Neus Mar i Musicanta. Els ingredients del brou van ser prou bons, sempre amb el contrast dels més professionals envers els amateurs, sobretot en l’apartat de l’afinació. Un ventall de disciplines artístiques amb idea i guió de la vetllada d’en Josep Bofill i Blanc, delegat d’aquesta organització, amb la recaptació a benefici de l’Oncolliga.

ELELFAR FARDEDEL’EMPORDÀ L’EMPORDÀ 33


LECTURES RECOMANADES

Suggeriments des de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí

‘CARTAS MEMORABLES’,

‘LA LLENTIA VIATGERA’

‘EL PAPIR DEL CÈSAR’

DE SHAUN USHER, EDITORIAL SALAMANDRA

DE VICENÇ PAGÈS JORDÀ

(FERRI/CONRAD), EDITORIAL SALVAT

L’escriptor Vicenç Pagès i Jordà, quan va ser hora d’explicar un conte a la seva filla abans d’anar a dormir, havia d’inventar una història diferent diàriament. Va trobar la solució amb aquesta simpàtica i viatgera llentia. Com podreu llegir, en un hort de Torroella de Montgrí va néixer una llentia que s’avorria molt. Volia veure món. Amb l’ajuda del vent va poder viatjar per llocs fantàstics: a Itàlia, a Nova York, a l’espai, al món màgic de Peter Pan. Tot és possible amb imaginació! El llibre és adequat per llegir-lo en veu alta a nens partir dels 3 o 4 anys i podeu inventar-vos, talment com si fóssiu escriptors professionals, el lloc on viatjarà la llentia i els vostres fills amb ella. L’edat perfecte per llegir-lo sols, seria entre els 7 anys i els 9 anys. El conte està il·lustrat per en Joan Riera Calabús.

Els amants i col·leccionistes de l’Astèrix i l’Obèlix estan de sort. Aquest any ha sortit un nou volum, El Papir del Cèsar, on els lectors retrobaran els indestructibles personatges lluitant per la llibertat. Els autors són el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, amb la supervisió d’Albert Uderzo. El primer volum de l’Astèrix i l’Obélix va publicar-se l’any 1959, casualment el mateix any del naixement dels actuals autors.

Shaun Usher ha recollit en aquest llibre cartes personals d’un gran interès humà i històric. Podem llegir la carta (any 1941) que Virginia Woolf va deixar al seu marit abans de suïcidar-se, la d’unes fans adolescents de l’Elvis Presley demanant a l’exèrcit americà (“Please, please!”) que no li tallin els cabells al seu ídol (any 1958), una carta (any 1483) de Leonardo Da Vinci demanant feina, una carta (any 1870) trobada juntament amb un nadó abandonat davant l’orfenat Foundling de Nova York... L’autor ha escanejat les cartes originals i explica el context en què han estat escrites, la qual cosa resulta d’un gran atractiu a nivell social.

Que gaudiu d'aquestes

M. Teresa Calabús

Festes!

El Tió i els Tres Reis ja reben encàrrecs Per decidir els teus, pots consultar la nova web:

www.llibreriaelcucut.cat llibreria@elcucut.cat · Tel. 972 759 882 · 655 951 831 - C/ del Roser, 29-31 17257 Torroella de Montgrí · també ens pots trobar al facebook i twitter

34

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’Empordanet rialler Els nostres mots PEREPUNYETES, TORREPUNYETES, LLENGUALLARGS O LLUFARUTS Núria Aupí. Filòloga Compte amb les persones perepunyetes, torrepunyetes, o els llenguallargues i llufarudes. Aquest mes de desembre és un mes d’innocència, de família, de llar, de regals i de compromís. Alhora, també, per a algunes persones, és un mes de consumisme, un mes en què es recorden, especialment, les persones estimades que no són entre nosaltres, situació que provoca tristesa. Alegria i tristesa conviuen en els mateixos carrers, en algunes taules...

En una època de l’any tan bonica, com ensucrada, de nadales i tions, de Reis Mags i de torrons, permeteu-me d’anar contracorrent, de ser una mica irreverent i pensar en totes aquestes persones que per al nostre bé voldríem veure ben lluny. Persones que són perepunyetes, torrepunyetes, o a voltes llenguallargues i llufarudes, que volent o sense voler, i amb perdó dels menja-sants o menja-ciris, són uns torrecollons, gent dolenta com un botxí, malcua-

da, persones de les quals diuen o pensen “toca’t els pebrots”, que tenen un “morro que se’l trepitgen”... No sé ben bé si és perquè són cap de trons, capsigranys o malvades. Així que, compte!, deixem de banda els aixafaguitarres, no fos cas que ens carreguessin el mort, que els podria anar de perles, i gaudim amb dolcesa d’aquests dies de l’any... BONES FESTES!

Vi Perepunyetes, Sant Esteve de Palau Tordera, DO Penedès.

Johnny Cash amb actitud irreverent

Capsigrany

EL FAR DE L’EMPORDÀ

35


MENS SANA

Consells per passar un bon Nadal en família

J

a torna el Nadal amb aquells dinars sempre iguals on les famílies es passen el matí netejant la casa, preparant la taula per a vint persones... Després de dos plats tothom està ple, però encara queden tres plats més les postres, els torrons, les neules i el whisky mentre es juga al trivial, fins l’hora de berenar on s’hi afegeix el café. Per Nadal es diu que s’ha de venir a dos quarts de tres i sempre arriba un tiet a dos quarts de quatre. A ritme de llargues converses entre els comensals acostumen a tocar-hi les set de la tarda. És el típic escenari familiar ple de bona voluntat per compartir els afectes i mitigar les diferencies familiars.

DIFERENTS MANERES DE VIURE-HO Però no tothom te la sort de poder gaudir plenament d’aquestes Festes, doncs molts han perdut éssers estimats i han de veure any rere any com hi ha una cadira buida a taula, o potser fa poc que l’han perdut i han d’afrontar el primer Nadal sense aquesta persona. D’altres estan barallats amb la família i ningú no els convida a passar el Nadal amb ells.

36

EL FAR DE L’EMPORDÀ

També hi ha qui no sap gestionar els dinars/sopars d’aquestes Festes i compaginar-los amb la família política. Un altre apartat també són les discussions: molts s’han d’asseure a taula durant dos dies amb un familiar amb qui no es parlen. També es difícil per a aquells que pateixen un trastorn alimentari i no saben com afrontar els àpats copiosos de les festes. D’altres han perdut la feina i no tenen diners per comprar regals. Els qui estan tristos i deprimits no tenen ganes de celebracions i defugen la família. De manera que hi ha un munt de raons per pensar que aquestes Festes no són per a molts l’època més feliç i esperada de l’any.

LA SOLIDARITAT DEL NADAL Però hi ha un altre cantó molt positiu en èpoques tradicionals, perquè l’esperit solidari augmenta considerablement, doncs no hi ha dubte que el Nadal és un moment especialment sensible per a les persones grans que estan soles. Per alleugerir els sentiments de soledat, els amics de la gent gran posen en marxa un seguit d’accions on els voluntaris els conviden a compartir amb ells i les seves famílies un dels àpats típics del Nadal. En aquestes Festes la voluntat d’ajudar les persones que més ho necessiten s’accentua i la Creu Roja impulsa any rere any la campanya de recollida de joguines que es desenvolupa arreu de Catalunya per tal d’ajudar les famílies amb problemes socials o econòmics. El Banc d’Aliments és una altra de les iniciatives que estimula la cooperació en

la societat per tal d’ajudar a proveir d’aliments les famílies mes afectades per la crisi.

CONSELLS PER A AFRONTAR ELS DIES DE FESTA Algunes indicacions que ens poden ser útils per conviure amb la família en aquests dies, podrien ser: 1. Procurar tenir paciència i relaxar-se a l’hora de seguir el protocol. 2. Si se’ns fa llarg estar-nos-hi tot el dia, pactar una hora de sortida. 3. Mirar-ho com a una experiència positiva, doncs al cap i a la fi són els nostres familiars que hem de procurar d’acceptar malgrat els seus defectes. 4. Si els regals no són del nostre grat procurar d’agraïr-ho igualment, valorant la intenció amb la que ens volen demostrar el seu afecte. 5. Asseure’s a taula a prop de la gent amb la qual tinguem més afinitat. 6. Fer el pas i intentar parlar amb les persones que tenim al voltant, fer un esforç de comunicació sempre serà agraït. 7. Col·laborar en la feina de preparar l’àpat i en l’organització de la taula per tal d’alliberar els familiars que ho organitzen. Sigui quina sigui la situació actual que hem de viure, hauríem de saber trobar la part màgica que ens il·lusiona i poder passar el Nadal de la millor manera possible. “És Nadal, és època d’il·lusions’ diuen els que esperen la festa amb candeletes. Carme Camins Doctora en Psicologia i Grafòloga http://cgc-psicologiaformativa.com/


SALUT

Consells des de pediatria EN AQUESTES DATES CAL GAUDIR DELS VOSTRES FILLS I COMPARTIR-HI TOTS ELS MOMENTS POSSIBLES. SÓN DIES PER A ELLS MÀGICS I INOBLIDABLES. EL MILLOR REGAL, LA VOSTRA ESTIMACIÓ, TEMPS I DEDICACIÓ PER COMPARTIR-HI JOGUINES, SÍ, PERÒ AMB UN LLOC PER ALS CONTES, LLIBRES, LES JOQUINES CREATIVES O ELS JOCS DIDÀCTICS.

PARLEM AMB FINA AGUILAR, INFERMERA PEDIÀTRICA A L’ABS DE PALAMÓS - Per Nadal i Reis la mainada espera amb molta il·lusió menjar el tortell de Reis, torrons, dolços... Són moments en què tots els nens es poden permetre fer un parèntesi i gaudir de llaminadures... És potser l’únic moment de l’any amb més “carta blanca”? Per Nadal és cert que donem més carta blanca en el tema de les llaminadures, ja que per a ells són uns dies especials i per als pares també, però sense oblidar la part de la salut i fent recordatori que després de menjar llaminadures és molt important raspallar-se molt bé les dents i que quan passin aquests dies tot ha de tornar a la normalitat: l’alimentació sana i equilibrada i les pautes saludables... les verdures es poden cuinar de formes divertides!

portant vigilar els canvis de temperatura. Els nadons cal portar-los abrigats d’acord amb la temperatura del dia. Els pares tenen tendència a posar més roba del que caldria; fins i tot alguns ho pateixen massa perquè arriben a suar i tot! Cal evitar els contactes amb persones refredades, medicar només en cas necessari, sense abusar dels antitèrmics i consultar el pediatre sempre que sigui necessari. Els petits es constipen igual que els adults i necessiten que el refredat faci el seu curs. No hi ha cap tractament específic, a no ser que tinguin febre. També és molt recomanable no exposar-los al fum del tabac. - Els pares vénen més al pediatre durant el període d’hivern, per quines raons? Crec que a l’hivern no vénen més, ja que a cada època de l’any a pediatria hi ha patologies diferents. Sí que és veritat que a l’hivern hi ha els refredats comuns, les bronquitis, les pneumònies... però a l’estiu tenim les gastroenteritis, les cremades solars... A pediatria tot l’any és intensiu! I no podem oblidar també els nens amb patologies greus... Ja ens agradaria que tots els nens estiguessin sans!

- Des dels centres de salut que la nostra entitat gestiona al Baix Empordà es vetlla sempre per la salut dels més petits i dels més grans. Què és el que més us agrada de la vostra feina? El que crec que més ens agrada a tots és saber que cada nen és un món, que no es pot generalitzar i per això tractem cada nen de manera diferent. Els nens són màgics, són innocents, són agraïts... Els adolescents els veiem menys, són diferents i les seves inquietuds, preocupacions i les patologies també son diferents. Tots tenen un dintell de dolor diferent, un clima familiar diferent, unes necessitats tant emocionals com de salut diferents. Tot això fa que la nostra feina no sigui mai rutinària. El més important de tot és que ens agrada treballar amb i per als nens: sempre són “especials”. -Un desig per a l’Any Nou... El nostre desig per al 2016, des de l’àmbit de la pediatria i encara que sembli un tòpic, és desitjar el millor grau de salut per a tots els nens. Si tenen salut ho tenen gairebé tot!!! Bones Festes a tots!

- Quins consells per a l’hivern podeu donar des de l’àrea de pediatria per ajudar a combatre refredats comuns o quadres infantils habituals? Per combatre els refredats és imEL FAR DE L’EMPORDÀ

37


EPISODIS

Esment d’un port a la platja de Pals segons l’‘Orae Maritimae’ i Josep Pla S

ens dubte una de les qüestions més controvertides sobre et tema colombí és el lloc de sortida real de l’expedició cap a la descoberta del Nou Món, el dia 3 d’agost de l’any 1492. Amb les caravel·les i les embarcacions que degueren acompanyar Cristòfor Colom cap al Nou Món, queden encara molts interrogants i punts foscos per aclarir. Fent un repàs sobre les diferents aportacions literàries i/o científiques sobre la zona que configura la platja de Pals, veiem com és possible que hagués existit un port a la platja de Pals. L’il·lústradíssim Josep Pla, ho explica al seu Volum Costa Brava, que podem trobar dins “Guías de España” d’Ediciones Destino, a cura de Fernando Arroyo Ilera (Barcelona, 1965). Citem en la llengua original per respecte a l’edició en castellà on, a la pàgina 274, sobre la “Orae Maritimae” de Rufus Festus Avienus, Pla ens diu: “Una corriente de erudición formada por geógrafos, historiadores y arqueólogos que han estudiado la ‘Orae Maritimae’ de Avieno, parecen estar

conformes en afirmar: que los Indigetas son los antiguos ampurdaneses, que la cima de la montaña cuyas espaldas adelantan en el mar (el Celebandicum) es el Cabo de Bagur; que la ciudad de Cypsela está situada en la playa de Pals, lugar conocido por La Fonollera; el puerto de gran seno és la playa de Pals, afirmación plausible recordando que Torroella de Montgrí era todavía en el siglo XIV puerto de mar; que la montaña Malodes es el actual Cavall Bernat de las Medas y la ‘gemela’ es el actual Cavall Bernat de Cabo Norfeu; finalmente el lugar entre dos alturas, donde el piélago se aquieta, es el golfo de Rosas resguardado por las alturas de los Pirineos”. Per altra banda Josep Pla, gran erudit i coneixedor de les terres empordaneses, continua relatant: “Las ‘Instrucciones Náuticas’ afirman que la Playa de Pals tiene 4 millas. Iniciada a Garbí, en Punta Espinuda, termina en las primeras casas de l’Estartit [...] El mar y la playa de Pals es muy pescada. La mezcla constante que se establece en ella del agua de mar con las

corrientes de agua dulce es propicia a que se mantengan casi todo el año en su litoral anchoas, sardinas, verats, etc. [...] El mar entraba muy adentro del llano de Torroella. En lo que va de siglo –escribía el senyor Pella y Forgas en su ‘Historia’ del año 1883– la playa se ha entrado al mar casi un kilómetro. El mar llegaba a Torroella de Montgrí. Según el ‘Cronicón’ de Ullà, publicado por Villanueva (‘Viaje literario’, t. XV), los moros mallorquines desembarcaron en la playa de Torroella el año 1178, entraron en el monasterio de Ullà, lo saquearon y regaron la iglesia con sangre...”.

O

C

Pla també ens explica com a la Crònica... de Ramón Muntaner es fa esment de com la gent vessada en la mar de la torre de Pals participen a la conquesta de Mallorca: “Dejadas las aguas de Punta Espinuda se llega, siempre proa a norte, a las de la Torre de Pals”. Aquestes son només algunes de les múltiples referències a l’oblidat port de Pals, que us anirem descobrint. Eva Sans Cap de recerca del Cercle Català d’Història www.cch.cat

IN

A

"Josep Pla davant del mas de Llofriu, 1967 (Fons d'imatges Eugeni Forcano. Casa museu Domènech i Montaner, de Canet de Mar)" 38

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Platja de Pals


OFERTA FORMATIVA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ. CURS 2015-2016 Cursos que comencen al febrer

ajuntament de palafrugell educació

IDIOMES

SRANCÈ RUS F S È ANGL - ITALIÀ Y N A ALEM 4 e nivell: Prova d er de 2016, de n e 8 de ge tarda al Centr a a 7 de l l d’Educació a Municip

CIÈNCIES I

H U M A N I TA TS

“El 7 a l es -Energia 7” ( cicle de xerrade ic s .un món anvi climàtic. Qu gratuïtes ) ímica per més sost (A càrrec enible. a d ..de gene e Miquel Duran, catedràti r a les 19 c de quím h.) ica física. -De la sa Dijous 7 lut a l’esp ort d’alta -La mesu ra intensita t .per ente de l'economia: matemàt ndre la p (A càrrec iq remsa ues d’ Ernest o Bribian ..7 d’ab ril a les 1

9 h.

CU R S O S D’I N FO R M ÀT IC A 1 i 2

, profess

or de m atemàtiq

ues. Dijo

us

VIURE MÉS AMB MENYS a 1, 2 o 3 €

liments

tribució d’A

Centre de Dis

FIA A ia: R G O T tograf pses“ O o F f a l ela là de ,tim enl “Més top-motion s vídeo,

- El poem a en pro - Taller d sa ’Autobio grafia

IN T R O D U C C IÓ A L’ IS L A M Amb Jordi Morera

s

ables -Menús salud la llar de -Reparacions

INSCRIPCIONS: de l‘11 al 24 de gener a http://palafrugell-es.palafrugell.cat/ INFORMACIÓ : http://www.educaciopalafrugell.cat/ i al Centre Municipal d’Educació

CURSOS DE CATALÀ

Des de nivell bàsic fins a nivell intermedi

2n trimestre 2016: del 18 de gener al 13 d’abril Inscripcions: del 14 al 17 de desembre i de l’11 al 14 de gener Consulteu horaris a www.educaciopalafrugell.cat/oficina-de-catala


SENSE: SUCRES, GREIXOS, ADDITIUS NI AL·LÈRGENS

El col·lagen és la proteïna més abundant del nostre cos i un dels principals components de les articulacions, ossos, músculs, genives, dents i pell.

COLNATUR està especialment recomanat: ●

Sabor molt Neutre o Fruites del bosc

A LA VENDA EN SECCIÓ PARAFARMÀCIA i DIETÈTIQUES

A qualsevol edat si _ et vols mantenir actiu _ practiques esport o exercici físic A partir de 40 anys

Segueix-nos a: www.colnatur.com

ANUNCIA’T A

NÚMERO

1

EN VENDES

Especialistes en col·lagen

Reg.UE 432/2012: Les proteïnes contribueixen a conservar la massa muscular i al manteniment dels ossos en condicions normals. La vitamina C contribueix a la formació normal de col·lagen per al funcionament normal dels ossos, cartílags, genives, dents i pell. 40

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Revista Núm.05 - Desembre 2015 / Gener 2016  

Revista digital, mensual, d'actualitat i d'informació cultural. El Baix Empordà a les teves mans!

Advertisement