Page 1

TEMA DEL MES

el

FAR

de

l’EMPORDA REVISTA MENSUAL D’ACTUALITAT I D’INFORMACIÓ CULTURAL. PREU: 3€

NÚM. 04 - NOVEMBRE 2015

La Fira de Sant Andreu de Torroella, una de les més antigues de Catalunya EL MUSEU TERRACOTTA DE LA BISBAL VOL SER UNA REFERÈNCIA A CATALUNYA

ENTREVISTA: JORDI SARGATAL, EL DEGÀ DEL MEDI AMBIENT

ANTONI MARTÍ REESTRENA ‘HIC DIGITUR DEI’ (1976), EL FILM QUE PARODIAVA EL FRANQUISME www.elfardelemporda.cat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

1


hostal restaurant

costa brava

SANT

ANTONI

DE

CALONGE

HABITACIONS - BANQUESTS I CONVENCIONS

Gaudeix dels nostres menús especialitzats De dilluns a divendres: MENÚ DIARI: 4 entrants i 4 segons plats, postre i beguda MENÚ ESPECIAL DE LA CASA MENÚ AMB GAMBETA I ARRÒS AMB LLOBREGANT MENÚ AMB GRAELLADA DE PEIX I MARISC MENÚS DE CAPS DE SETMANA ESPECIALITAT EN ARROSSOS Menjars per emportar Av. Catalunya, 30 - Sant Antoni de Calonge - Tel. 972 65 10 61

5000

FLYERS

122€ IVA i disseny no inclòs

NOVA INCORPORACIÓ DE MAQUINÀRIA AMB QUALITAT ÒFSET A PREU DIGITAL FORMAT 21x10 o A5 l PAPER 135 GR IMPRÈS A TOT COLOR 2 CARES Entrega del disseny en pdf, illustrator, photoshop o indesign Consulteu també l’opció de dissenys personalitzats

Promoció vàlida fins al 30 de novembre 2015

c. Bailén, 45-47 I 17200 Palafrugell (Girona) I T. 972 30 50 52 I agusti@grafiquesagusti.com I wwww.grafiquesagusti.com


Edita: MITIC spc C/ López Puigcerver 21, local 4, 17230 Palamós Directora: Eva Sans. Cap de redacció: Carme Camins. Compaginació: Joaquim Ullan. Marquèting i assessor comercial: Elisi Almeda. Redacció, maquetació i correcció: Paulí Martí. Creació i manteniment web: Joaquim Ullan. Disseny revista i capçalera: Ester Agustí. Impressió: Gràfiques Agustí (Palafrugell) Fotografies: Núria Clara Corominola, Paulí Martí, Jorge Martín, Jordi Giralt, Carlos Pino, Jordi RuizOlmo, Joan Carreras Ros, Aida Mir, arxiu Jordi Sargatal, arxiu Video Play Serveis, arxiu Club Alpí de Palamós, arxiu Associació d’Empresaris Ceramistes i artesans de la Bisbal. Servei de Comunicació ajuntaments de Palafrugell, Palamós, Calonge-Sant Antoni, Torroella de Montgrí, La Bisbal, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Begur. Imatge portada: El Concurs de Gossos d’Atura de la Fira de Sant Andreu de Torroella. Foto: Jordi Gamero Han col·laborat: serveis de comunicació ajuntaments de Palafrugell, Torroella, Palamós, Calonge-Sant Antoni, Begur, La Bisbal, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Cercle Català d’Història. Serveis de Salut Integrats (Baix Empordà). Núria Aupí, Sandra Bisbe, Miquel Constans, Isabel Corominola Juscafresa , Núria Clara Corominola, M. Josep P. Crespo, Jordi Giralt, Fran Gutiérrez (humor), Llibreria Siglantana. Cessió d’imatges antigues: Arxius Municipals de Palamós i Palafrugell. Redacció i administració: Mític Gestió Cultural c/ López Puigcerver, 21 - local 4 Tel. 972 31 46 05 Publicitat: 647 17 74 04 // 690 38 14 96 redaccio@elfardelemporda.cat Web: www.elfardelemporda.cat Redacció contacte: redaccio@elfardelemporda.cat Tel. 647 17 74 04 // 619 57 98 70 Dipòsit legal: GI-1262-2015 El Far de l’Empordà és una publicació divulgativa d’informació, independent, plural i de caire comarcal. La revista El Far de l’Empordà no s’identifica necessàriament amb les opinions dels autors i col·laboradors. Les persones que apareixen als crèdits no mantenen necessàriament una relació laboral amb El Far de l’Empordà. Data de publicació: setembre 2015 Propera publicació: octubre 2015

e

terracotta Museu de la ceràmica de la Bisbal

l Terracotta Museu obrirà les seves portes al públic el proper 29 de desembre. Es tracta d’una gran notícia, després de cinc anys de rehabilitacions, i també perquè hi ha diferents agents implicats que coordinaran el seu funcionament de manera transversal. Després d’uns anys en què la reestructuració del Museu havia passat a un segon pla en les prioritats dels diferents governs municipals, l’actual consistori (ERC, CUP i ICV) que presideix el republicà Lluís Sais té la voluntat de donar una embranzida a l’acondicionament de la institució. El primer pas és l’obertura al públic aquest Nadal, després de les reformes en part sufragades per la Unió Europea, i seguidament organitzar i incrementar el fons museístic i les activitats al Terracotta per tal que es pugui realitzar una inauguració oficial el mes de juny de 2016. Entre aquestes reformes hi ha previst de consolidar i adecentar la col·lecció de peces antigues, així com la maquinària, com a exposició permanent del Museu, acollir tallers i exposicions itinerants d’artesans locals, així com rehabilitar certes zones com ara els jardins exteriors per tal de poder reemprendre la celebració de la Fira de la Ceràmica l’octubre de 2016. El centre cultural es troba en una conjuntura favorable on aquests diferents sectors han arribat a una entesa de col·laboració. Primerament la gerència del Museu, on el seu director Xavier Rocas és un expert arqueòleg que coneix com el palmell de la mà les vicissituds del Terracotta. Després el consistori bisbalenc, a través dels seus dos regidors responsables, Gemma Pascual i Carles Puig, els quals manifesten estar molt motivats per a què el projecte del Museu esdevingui una referència al país. I finalment, els professionals del sector, a qui fins avui no se’ls havia tingut gaire en compte i als quals ara se’ls ha convidat a què participin activament en la confecció del nou projecte museogràfic. Es tracta de l’Associació d’Empresaris Artesans Ceramistes de la Bisbal i comarca, encapçalada per Salvador Figueras, provinent d’una família de llarga tradició ceramista. També s’ha contactat amb el sector comercial, on han existit algunes desavinences, per bé que el seu president Joan Rulduà es mostra obert a negociar. Tots plegats, sota el paraigües de la marca ‘Ceràmica de la Bisbal’, en virtut de la qual tots els productors locals certifiquen amb una inscripció les seves creacions com a realitzades al territori, uns productes que cada vegada van ocupant més espais als aparadors i mostraris de les botigues. Finalment, el darrer actor d’aquest ambiciós projecte: també es compta amb l’aquiescència de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, a través d’acords que ja estan damunt la taula. La nostra capital de comarca sempre ha destacat en l’àmbit de la ceràmica i les antiguitats. En aquest primer apartat semblava que en els darrers temps les peces d’importació estaven suplantant fins a l’extenuació el producte local. Les noves generacions de ceramistes i la renovada iniciativa institucional, junt amb la resta de sectors referits, estan treballant per a un objectiu comú: que la Bisbal d’Empordà esdevingui la capital de la ceràmica a Catalunya.

S u M A r i 3 EDITORIAL 4-9

TEMA DEL MES. 622a Fira de Sant Andreu de Torroella. Eva Sans // Paulí Martí

10 -12 ENTREVISTA. Jordi Sargatal el degà del

Medi Ambient. M. Josep P. Crespo 14-16 REPORTATGE. Antoni Martí reestrena el

film de 1976, ‘Hic Digitur Dei’. Paulí Martí

17 EL RACÓ DEL LECTOR 18-22 ELS MUSEUS DE L’EMPORDÀ. El Terracotta

Museu de la Bisbal obre les portes al públic. Carme Camins // Paulí Martí

23-25 ESPECIAL MOTOR 26-27 NOTÍCIES D’ACTUALITAT 28 AIRES DE TRAMUNTANA. Joaquim Ullan 29 L’OS DE LA MÚSICA. Homenatge al cuiner i

cantant Pere Bahí. Miquel Constans

30 ELS NOSTRES MOTS. Núria Aupí

33 SALUT. Nova Carta de drets i deures de

la ciutadania. El Far

34 MENS SANA. Les xarxes socials. Carme Camins

35 EPISODIS. Bernat de Santa Eugènia,

Senyor de Torroella. Joaquim Ullan

36-38 ESPECIAL NADAL

31 LECTURES RECOMANADES. Llibreria La Siglantana de la Bisbal

32 RACONS DE L’EMPORDÀ. Castell de Vila-

romà. Núria Clara Corominola

EL FAR DE L’EMPORDÀ

3


TEMA DEL MES

Fira de Sant Andreu de torroella PROP DE 300 EXPOSITORS I PARADES A LA 622 FIRA DE SANT ANDREU DE TORROELLA També es podrà gaudir del concurs de gossos d’atura, exhibició amb cavalls o les jornades a l’entorn del conreu de la poma, entre un munt d’activitats Eva Sans // Paulí Martí

J

a està tot a punt per gaudir intensament, el darrer cap de setmana de novembre, de la 622 Fira de Sant Andreu. El focus principal de la fira se centra en la mostra comercial, distribuïda entre la nau central de l’Espai Ter i una carpa complementària de 1.000 metres quadrats, on hi prendran part una seixantena d’expositors. A l’exterior s’hi distribuiran més de dos centenars d’estands entre el passeig de Catalunya, que acull el Mercat de Sant Andreu i la Mostra de vehicles nous i d’ocasió, i el passeig Vicenç Bou, on hi haurà la fira d’artesans, l’exhibició de ma-

4

EL FAR DE L’EMPORDÀ

quinària agrícola i una exposició de vehicles clàssics, que enguany es tornen a incorporar a la fira de la mà d’Esports & Clàssics la Bisbal. Les places de la Vila i Pere Rigau són escenari de la Mostra d’entitats, una bona oportunitat per tal que el teixit associatiu local doni a conèixer les seves activitats i puguin captar nous adeptes, mentre esdevé també una plataforma per tal de fomentar la relació entre els diferents col·lectius.

ActeS PArAL·LeLS El Concurs de Gossos d’Atura es tornarà a celebrar el diumenge al matí al camp de la urbanització Mas Déu (davant del polígon industrial), on es va realitzar l’any passat per primer cop. Amb el nou emplaçament es millora notablement la imatge general que oferirà la retransmissió del concurs per part de TV3 (que es tornarà a emetre, en diferit, per Nadal), ja que en tot moment tindrà el Montgrí com a teló de fons. La Festa dels Cavalls arriba amb un programa d’exhibicions de gran qualitat. Repeteix actuació el reconegut Sant Serra, amb el seu extraodinari espectacle de cavalls en llibertat. En aquest apartat, també cal remarcar els espectacles de volteig kossac i del precoç domador francès de 8 anys, Théo Sauvegot, que treballa amb ponis en llibertat. La Fira en el Record ens permet

reviure enguany un viatge al llarg dels 600 anys d’història de la fira. Es tracta d’una una activitat plenament consolidada, que se centra en la promoció i divulgació del patrimoni cultural, arquitectònic, paisatgístic i històric de Torroella de Montgrí. A cada edició es proposa una visita tematitzada, que pot ser lliure o guiada, per espais emblemàtics de la vila, alguns dels quals inaccessibles normalment, com ara els palaus i casals de diferents estils i èpoques que ens apropen a diferents aspectes del passat local. El Campionat de Catalunya de Coloms de Raça aribarà a la divuitena edició, i es farà al costat del supermercat Bon Àrea. Com a actes previs, cal assenyalar la XVI Jornada Tècnica de la Poma i la tradicional inauguració del pessebre de Josep Mir, el dissabte. El dia abans, s’inaugura l’Expofil Sant Andreu 2015, que organitza l’Associació Filatèlica i Numismàtica de Torroella al Museu de la Mediterrània. A més, cal afegir-hi a tot plegat un ampli ventall d’actes complementaris com poden ser cercaviles, animacions infantils, concerts o tallers, entre d’altres.

Podeu consultar més informació a: http://www.firestorroella.com/fires-iactivitats/fira-de-sant-andreu-2/


TEMA DEL MES

MÉS De SiS SegLeS D’HiStÒriA La Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí és una de les més antigues de Catalunya –va quedar constituïda el 1393 per privilegi reial– i ha esdevingut, juntament amb la Festa Major de Sant Genís, l’altra gran celebració anual de la vila. Està estructurada com a una veritable fira multisectorial, amb nombrosos actes de caire lúdic i cultural que són complementaris a la mostra comercial, agrícola i ramadera, veritable eix vertebrador i originari de la fira tradicional. La seva celebració transcendeix l’àmbit estrictament promocional, ja que ha esdevingut una veritable festa en el seu sentit més ampli i una mostra de la vitalitat cívica del teixit associatiu, cultural i econòmic del municipi.

La transhumància al Montgrí en els orígens de la Fira Explica l’historiador Xavier Soldevila i Temporal que, si la zona de Torroella de Montgrí –bàsicament el massís del Montgrí– proveïa els espais de la hivernada, les altes valls del Ripolles i, en una mesura menor, del Conflent, la Garrotxa i el Vallespir, eren el marc geografic de l’estiuada i constituïen, doncs, un dels grans eixos de la transhumància. Ja el 1309 dos importants propietaris de bestiar de Torroella llogaven els prats del port de Tregurà a un canonge de Sant Joan de les Abadesses. El 1311, tres ramaders torroellencs que formaven una societat amb 478 bèsties, arrendaven pastures a un home del Catllar; el 1322 un altre ramader del mateix lloc subarrendava les pastures de

Morens a un veí de Camprodon que, amb tota versemblança, les havia arrendades al cambrer del monestir camprodoní de Sant Pere; el 1323 un propietari de Torroella arrendava per tres anys les pastures de la Costa del Catllar i ho tornava a fer per quatre anys més el 1326, i el 1342 era novament un veí de Torroella qui tenia arrendades per dos anys les pastures de Granolls, a Vilallonga de Ter. [...] Els ramats, però, no eren només a mans de propietaris baixempordanesos, sinó que gent de les comarques pirinenques també enviava el seu bestiar a passar la hivernada al Montgrí. Ja el 1312 un ramader de Setcases es comprometia a vendre a un comprador torroellenc la llana del seu ramat al mes de maig quan fossin “a la vila i terme de Torroella”.

l’expulsió dels jueus de Torroella durant el segle XV, l’adquisició de la Torre Gran per part del consistori torroellenc l’any 1599, l’ocupació napoleònica a Torroella, i altres moments destacats de la dilatada història del municipi. El recorregut passa per alguns del edificis més emblemàtics de la vila, com són: el Museu de la Mediterrània (inici del recorregut), el Palau lo Mirador (el privilegi reial per a la celebració d’una fira a la vila de Torroella de Montgrí, al segle XIV), Can Negre (l’expulsió dels jueus, al segle XV), la Casa Hospital

(l’expansió agrícola, al segle XVI), el Convent dels Agustins (la construcció de la porxada del convent, al segle XVII), el Palau Solterra (Anselm Viola i Valentí, mestre de capella, al segle XVIII), la Casa Galibern (Torroella, durant l’ocupació napeoleònica). La Fira en el Record és un projecte cultural amb l’objectiu de la promoció i divulgació del patrimoni cultural torroellenc, que el conformen diferents elements: com el patrimoni arquitectònic, la història, el patrimoni artístic i la riquesa i diversitat del paisatge, entre altres.

XV Fira en el record La Fira en el Record d’enguany es proposa de fer una viatge al llarg dels 600 anys d’història amb què compta la Fira de Sant Andreu. A través d’un recorregut per diversos indrets de singularitat patrimonial, es podran reviure episodis clau de la història de la Fira de Sant Andreu i de la vila de Torroella de Montgrí. Una història que comença l’any 1393, moment en què la vila de Torroella de Montgrí rep el privilegi del rei Joan I per realitzar una fira anual per Sant Andreu. Aquest viatge fa esment de moments clau de la història de la població com ara com

LLIBRES JOGUINES PREMSA PAPERERIA LOTERIES MATERIAL ESCOLAR i també ens pots trobar al

C. Major, 45 · 17257 Torroella de Montgrí - T. 972 76 11 25

EL FAR DE L’EMPORDÀ

5


TEMA DEL MES

6

EL FAR DE L’EMPORDÀ


TEMA DEL MES

Fotos: Servei de Comunicació Torroella i arxiu Muxach

XXiV concurs de gossos d’Atura. campionat de campions El diumenge 29 de novembre, a partir de les 11 del matí al camp de la urbanització Mas Déu (al costat del polígon industrial de Torroella, té lloc un dels actes més multitudinaris i esperats que se celebren en el marc de la Fira de Sant Andreu, el Concurs de Gossos d’Atura. Aquesta prova, junt amb la de Castellar de n’Hug, és la de més reputació del calendari anual ja que es tracta d’un campionat de campions a la qual només hi poden prendre part els pastors i gossos de l’Estat amb millor palmarès de la temporada. També es convida els millors pastors francesos. Es pot seguir i compartir el Concurs a les xarxes socials amb l’etiqueta “#ColomaJau”. Els participants d’enguany són: Manuel Gorriti amb Argi (campió d’Euskadi 2015), Peyo Segurola amb Argi (campió de Guipuscoa 2015), José Mari Pleguezuelo amb King (campionat de Catalunya 2015, campió de Prades 2015, campió de Canillo 2015, campió

de Llavorsí 2015), Miquel Adrover amb Xusco (Campió de Castellar de N’Hug 2015), Fréderic Grime amb Shrek (1er classificat al concurs Inter Races-classe 3, d’Isters) i Patricia Gisquet amb Impact Jim (campiona de França Nursery 2015) i Jordi Muxach amb Sendy (Campió de Torroella de Montgrí 2014, 3r classificat del concurs de Gatika).

JOrDi MuXAcH, MeStre De MeStreS L’estartidenc Jordi Muxach, el popular disset vegades campió de Catalunya amb cinc gossos diferents, ha seleccionat i entrenat els millors gossos de competició i de treball. Ha estat guanyador del Concurs de Gossos d’Atura de Torroella catorze vegades, de les vint-i-quatre edicions disputades des que es va iniciar l’any 1992. Cinc vegades ho va fer amb la mítica Coloma, tres més amb en Sit, dues amb en Kiss, i una amb la Taca (a la primera edició), la

Blanca, la Dària i, l’any passat amb en Ness. Ja és prou conegut com en Jordi i la Coloma guanyaven a Oñati l’any 1996, convertint-se en els primers catalans guanyadors de la història als concursos dels gossos d’atura. Des de El Far del l’Empordà volem conèixer quina és la visió d’un campió apassionat pels gossos d’atura en el marc d’una de les proves de més exigents del calendari anual. Més informació a: www.muxach.com - Jordi, des d’aquell 1996 a Oñati ha plogut molt, com veus la qualitat dels catalans que participen als concursos de gossos d’atura? El cert és que actualment tan sols participo als concursos internacionals. En el seu moment, vam fer una associació amb els bascos. A Catalunya, i a l’Estat, els qui han quedat campions van quedant una mica endarrerits pel que fa al nivell. Com a català, sóc l’únic que parti-

EL FAR DE L’EMPORDÀ

7


TEMA DEL MES cipo a nivell internacional. He anat a Marsella, Burdeus, Llemotges, Tourmalet, Prades de Conflent, País Basc, Astúries, Felanitx... El proper mes de febrer aniré a Portugal per participar al Mediterranean Sheepdog Championship. A fora tenen un nivell força alt. Ara es tracta d’anar agafant punts per anar al campionat del Món, i d’Europa. De fet, els anglesos són els qui tenen més nivell, ja que van ser els creadors d’aquests concursos. - El Concurs de Torroella es pot equiparar amb altres, sigui nacionals o internacionals? És una mica diferent. Aquesta és una fira comercial, que incorpora diferents mostres i activitats. Tot i que el Concurs de Gossos d’Atura de Torroella té molt de renom, i el retransmet fins i tot TV3 per les dates nadalenques; és el ‘Campionat de Campions’. Per exemple vindrà el campió de Catalunya, el campió de Mallorca, de Castellar de N’Hug...

També enguany tindrem una jutgessa internacional especial Border Collie del País de Gal·les molt reconeguda, anomenada Gillian Howell Hugo... La llàstima, és que ara només fem dos dies de Fira en comptes dels quatre que sempre havíem fet! - Què destacaries del Concurs, essent un dels actes més esperats de la Fira? El nivell és molt i molt elevat, hi ha molta competència, i a més es dona el premi “Coloma”, una escultura del cap de la gossa realitzada per l’artista gallec Leandro Feixas. A més, és un concurs destinat al públic de totes les edats, on la gent hi ve amb tota la famíla i els nens s’ho passen d’allò més bé... A alguna edició hi ha arribat a haver fins a 3.000 persones. - Què ens pots dir de la Coloma? Què puc dir que no s’hagi dit ja... La gent que l’ha vista treballar... era

Medicina de l’esport · Pediatria · Reconeixements mèdics · Podologia · Osteopatia · Medicina aeronàutica · Psicologia · Revisions esportives · Massatge familiar · Shiatsu · Tècnica base · Arqromerteràpia · Medicina xinesa · Reiki · Bioneuromoció · Reflexoteràpia · Ioga · SAAMA · Tècnica metafòrica · Coaching · Cromomusicoteràpia · Drenatge limfàtic · Magnetoteràpia · Mètode Busquet · Metge de capçalera · Fisioteràpia · Coaching nutricional

Pg. Vicenç Bou, 35 - 17257 Torroella de Montgrí (Girona) T. 972 76 15 68 - M. 639 781 465 - Fax 972 75 91 73 www.essentiacentremedic.cat 8

EL FAR DE L’EMPORDÀ

una Border Collie i era un gos fora de sèrie. Va guanyar 32 campionats ella sola. Encara avui en dia nens de 7 o 8 anys que no l’han coneguda però l’han vista per la televisió o en vídeos, fins i tot pregunten per ella. De fet, fins i tot tenia club de fans! Ara, els seus seguidors poden anar al web de la Coloma: www.lacoloma. com. Quan es va retirar, li van fer un homenatge... I és que només li faltava parlar! - Ara teniu alguna altra Coloma? Es diu Sendy i té tres anys. Es besnéta del campió del Món, que era anglès. Li falta encara una mica, però d’aquí un any o dos estarà a punt per competir amb els anglesos. - Un pensament en relació a l’edició d’enguany de la Fira de Sant Andreu de Torroella... Que faci bon temps i vingui molta gent!


TEMA DEL MES

MUSEU PALAU SOLTERRA FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA

Museu Palau Solterra Església 10 - Torroella Montgrí

www.fundaciovilacasas.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

9


L’ENTREVISTA

Jordi Sargatal una trajectòria imparable: xerrades, llibres, cursos, articles, congressos...

L’ORNITÒLEG QUE HA SENTAT CÀTEDRA EN L’ÀMBIT MEDIAMBIENTAL I LA CONSERVACIÓ D’ESPAIS NATURALS Maria Josep Pérez Crespo

A

mb aquest petit poema de Pablo Neruda (veure imatge), Jordi Sargatal i Vicens (Figueres, 1957) es defineix a si mateix: “Als ocells els hi dec tot el que sóc”. I és que aquest empordanès infatigable porta més de quaranta anys defensant la natura arreu. Duu la motxilla plena de projectes i un entusiasme vital que contagia al seu pas. Va començar a les “maresmes” altempordaneses i continua amb

- Lluny en el temps queda l’àrdua i tenaç lluita de la Campanya de Defensa pels Aiguamolls de l’Empordà que va concloure victoriosament amb la declaració, l’octubre de l’any 1983, de la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Com valores des de la perspectiva històrica aquell moviment popular? Vist ara amb perspectiva, em sembla miraculós que un grup de jovenets de 20 anys aconseguissin el que vam aconseguir. Va ser el moment, segur, però un gran entusiasme provocat per l’enamorament dels ocells, almenys en el meu cas. Es barrejava la innocència i la inconsciència que hi va sempre implícita. I, sobretot, creure molt amb què allò funcionaria. I tal com deia Goethe fa molts anys, quan creus en una cosa i t’hi compromets definitivament, entra en joc la providència (atenció, amb “p” minúscula), i fa que la determinació tingui geni, poder i màgia. I tot això ens va acompanyar. - També, a l’any 1976, en el primer Debat Costa Brava es va començar a reivindicar el Montgrí com a Parc natural, i molts altres espais na-

turals empordanesos semblaven guanyar terreny a l’especulació en pro de la conservació. Creus que aquesta tendència ha variat en els últims anys? En el Debat Costa Brava del 1976 es deia que amb la democràcia tot funcionaria, hi hauria uns plans generals esplèndids, i s’acabaria l’especulació. Malauradament hi ha gent que treballa amb l’especulació, i van fer com qualsevol ésser viu quan arriben males condicions. Es van amagar fins que al cap d’un temps es van començar a adaptar a les noves condicions, com fan totes les espècies. I van veure que, “convencent” a certes persones, podien continuar especulant. La Costa Brava s’ha urbanitzat més en democràcia que els anys anteriors. Per sort ara disposem d’una bona Xarxa d’Espais Protegits. Cal però dotar-los i gestionar-los mínimament. - Com valores els espais naturals del Baix Empordà, com ara les Gavarres, i d’altres d’amenaçats com Vacamorta o Ràdio Liberty a la Platja de Pals? Les Gavarres són una zona molt interessant, i ben gestionada pel Consorci, que tard o d’hora s’haurien de convertir en Parc Natural. I cal

“Yo, poeta popular, provinciano, pajarero, fui por el mundo buscando la vida pájaro a pájaro conocí la tierra” Pablo Neruda

10

EL FAR DE L’EMPORDÀ

En Jordi Sargatal al Montgrí, amb les Medes de fons. Foto: Jordi Ruiz-Olmo


L’ENTREVISTA reomplir-les més de fauna, la que fa més vius els paisatges. El cas de Vacamorta no el conec en profunditat, però s’haurien d’analitzar bé els pros i els contres ambientals de les solucions de restauració. I finalment les instal·lacions de Ràdio Liberty, crec que val la pena aprofitar-les amb algun projecte que sigui viable i molt respectuós i útil per al territori. - Com es pot fer compatible la conservació d’ecosistemes i espècies amb la gestió econòmica d’un territori tan desenvolupat i urbanitzat com l’Empordà? És perfectament possible, i a més tenim la sort que l’Empordà està humanitzat, però molt menys que d’altres comarques del país. L’exemple dels Aiguamolls ha estat molt il·lustratiu, ja que han pogut tornar les grans volades d’ànecs i oques hivernants, ha tornat la cigonya i la llúdriga... Torna a ser un bon lloc de cria, encara que amb problemes de gestió darrerament, a més d’un gran refugi en època de pas i a l’hivern. Quan les coses es gestionen bé, es poden fer compatibles. - A la darrera junta rectora del PNAE (2 de febrer de 2015), de la qual formes part, l’aleshores conseller d’Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va proposar la creació de la candidatura d’una “Reserva de la Biosfera de l’Empordà”. Quins espais agruparia? Quines millores aportaria a la conservació dels espais naturals? Crec que és una gran idea, i de fet ja fa anys que se’n parla. Aquesta Reserva de la Biosfera de l’Empordà podria agafar pràcticament les dues comarques, i organitzar-se a l’estil de Menorca, on la Reserva és tota la illa, amb els grans beneficis de tot tipus que això els ha representat. D’altra banda, la Reserva de la Biosfera de l’Empordà podria tenir un Parc Nacional Marí del Mar d’Empordà, perfectament compatible amb la pesca. Seria a més una bona manera de reunificar l’Empordà. - A la primavera, la Generalitat anunciava la constitució d’un consell d’experts, en el qual hi estàs inclòs, per tal de dissenyar la Nova Agència del Medi Ambient i del Territori. Com està actualment aquest projecte? Quins són els objectius d’aquest nou òrgan? Penso que va ser una molt bona iniciativa del president Artur Mas i del conseller Santi Vila, que tenen ganes que els temes ambientals tinguin un tractament transversal i amb criteris coordinats. La Comissió vam enllestir la feina a finals de juliol del 2015, i podem dir que es va ajudar a construir i afinar un motor bo i potent que ara espera poder-se acoblar al xassís de l’Administració. Es van agafar com a model les dotze millors agències ambientals del món, es van estudiar amb detall totes les competències ambientals de la Generalitat per evitar duplicitats i contradiccions, per poder ser en el fons molt més eficients. - Diuen que ets portador del virus de la “seducció ambiental”. En què consisteix i quins són els seus beneficis? Al meu parer, la seducció ambiental és la disciplina anterior a l’educació ambiental. Abans d’explicar cal fer-se escoltar. Quan he d’explicar què és la seducció ambiental, sempre passo una foto d’un grup de nens i nenes assistents a un dels alliberaments de llúdrigues a les conques de la Muga i el Fluvià. A cada alliberament convocàvem les escoles veïnes, i abans els havíem explicat vida i miracles de les llúdrigues, com les havíem capturat a Extremadura... I les podien veure dins la caixa, precioses, per un foradet. En el moment en què la llúdriga sortia de la caixa, i anava cap al riu del seu poble, aquells nens i nenes feien una cara d’íntima satisfacció, que segur que els marcava positivament per a tota la seva vida. És això!

La torre de guaita del cim del puig de Cadiretes (o ses Cadiretes). Entre els termes de Llagostera i Tossa de Mar, al límit entre les comarques del Gironès i de la Selva, amb els seus 518 m. d’altitud, és el cim culminant del massís de l’Ardenya-Cadiretes Foto: Joan Carreras Ros EL FAR DE L’EMPORDÀ

11


L’ENTREVISTA

Sargatal davant les Medes amb les escultures, obra de Sergi Ricart, del Vell marí (Monachus monachus), espècie que espera veure nedant per les aigües empordaneses ben aviat. Foto: arxiu Jordi Sargatal

tretS BiOgrÀFicS Des de ben jovenet es dedica a estudiar la natura en general, i els ocells en particular. Ell mateix explica que va quedar seduït per una cigonya que voltava per l’Hospital de Figueres i que li havien dit que portava el seu germà. Des que va descobrir els Aiguamolls, l’estiu del 1972, mai no ha deixat d’estar-hi vinculat. Primer descobrint-los i després immers totalment en la Campanya de Defensa (1976-1983), que va permetre salvar l’espai de la construcció d’un complex urbanístic. Des del 1979 al 1984, crea i dirigeix el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, un projecte importat de França per

controlar la població de mosquits a fi d’evitar les fumigades que tant de mal fan a la resta de fauna. L’any 1984, amb el recent creat Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, és nomenat director. Tocava aleshores construir el Parc que tantes vegades des de la Campanya de Defensa havien somiat. És també un dels responsables de què les cigonyes i les llúdrigues volin i nedin per l’Empordà. L’any 1998, deixa la direcció del Parc per fer-se càrrec d’un nou projecte de gestió del territori impulsat des de Caixa Catalunya. Un nou i ambiciós repte que permetia, a través de la Fundació Territori i Paisatge, la compra, gestió i salvaguarda d’espais, la financiació de petits projectes a través d’associacions

Una imatge de la platja de Castell (Palamós). Foto: Joan Carreras Ros

12

EL FAR DE L’EMPORDÀ

L’ambientòleg en companyia del seu gos, Esca, treballant a l’estudi de casa seva. Foto: arxiu Jordi Sargatal

mediambientals, la publicació de llibres, pòsters i manuals... És soci fundador, junt amb Ramon Mascort i Josep del Hoyo de Lynx edicions, editorial especialitzada en fauna, i és editor, junt amb Josep del Hoyo i Andrew Elliot del Handbook of the Birds of the world. A l’actualitat, professionalment és director general del Grup Mascort, dedicat al turisme sostenible i gestió del patrimoni natural i cultural. Ha tornat als Aiguamolls des de l’APNAE, associació que presideix des del 2013. És membre de la Junta de SEO/BIRDLIFE i forma part del Rewilding Circle, un consell assessor del Rewilding Europa, una iniciativa europea que treballa per mantenir espais salvatges.

La gola del Ter, amb les Medes al fons. Foto: Aida Mir


COL·LABORACIÓ

Opinió

FER L’AGOST! Tot i que se n’ha parlat molt en contra, tant l’administració com molts dels negocis turístics encara funcionen basant-se en aquest concepte. Quan el canviarem? Comença a ser hora que ens adaptem als nous temps, a la nova manera de viatjar, als nous turistes i a la nova climatologia. Sabem que tenim un territori amb un temps fantàstic fora dels mesos d’estiu: març, abril, maig, octubre, novembre són mesos amb unes temperatures boníssimes. Per què no els aprofitem? Per què se-

guim treballant de la mateixa manera que fa cinquanta anys? La temporada va de Setmana Santa a la primera quinzena de setembre. Fora d’aquestes dates, quants restaurants continuen oberts? I quantes botigues? i què me’n dieu del transport públic? L’oferta es redueix dràsticament i això cala fort en els ànims dels nostres visitants i dels pocs empresaris que han obert els ulls fa temps. Se senten abandonats i sorpresos perquè no entenen el perquè tot està tancat. No som a l’hivern, ni han caigut en picat les temperatures, què és el que passa doncs? Molts touroperadors estrangers que programen viatges a l’Empordà, enamorats pel que aquesta terra els ofereix: paisatge, xarxes de senderisme i cicloturisme, gastronomia, allotjaments de primer ordre..., comencen forts i obren moltes dates –moltes de les quals fora del que nosaltres considerem la temporada d’estiu– i, el primer any, ja se n’adonen que la cosa

no rutlla: falten serveis, falta vida, i es veuen obligats a escurçar aquestes dates. I això no ho podem permetre! Tenim la gent interessada en venir... Amb perdò, què coi estem fotent?! A veure, no estic dient res que la gent no sàpiga, ja ho sé. Però és que potser seria bo de deixar de dir-ho i de buscar solucions. I no ho pot fer ni el sector privat tot sol, ni el sector públic tot sol. Hem de fer-ho junts. L’empresari dirà que és impossible pagar salaris, seguretat social, llum..., que els val més la pena tancar. És aquí on l’administració hauria d’actuar facilitant l’obertura d’aquests negocis fora de temporada fins que la maquinària funcioni per si sola. I perquè funcioni ens hi hem d’implicar tots. Jo hi estic disposada, i vosaltres? Sandra Bisbe i Lluís Diplomada en Turisme i gerent de SB Visites Guiades http://sandrabisbe.cat/

Sabies que... itineraris DEL PORT DE SANT FELIU A LA PLATJA DE SANT POL Al costat de Sant Feliu de Guíxols hi ha una via ferrada on molt sovint voluntaris de Salvament hi van a fer pràctiques? Fent un passeig pel camí de ronda començant pel cantó del port direcció nord, passant per cala Jonca i pujant pel puig de les Forques, en un revolt del carrer Sicília, ens trobem amb una glorieta (el mirador de les Triadores) on, just a mà esquerra, les escales que van cap a cala Ametller, mirant a baix, s’hi troba la cala del Molí. Parlem d’una estructura rocosa un poc agressiva i que és on s’hi troba la via ferrada (hi ha un punt d’informació que

explica les condicions i precaucions). Continuant pel camí, ens trobarem amb els esculls d’en Blanc, esquerdes entre les roques on s’hi endinsa el mar (que si fa marejada es una delícia de veure-ho), i més endavant ses Balelles, uns illots que són el pàrquing de moltes gavines (una delícia per als qui els agrada fer fotografies). Per aquesta via ens trobarem també a cala Ametller i, una mica més endavant, punta del Molar i cap de Mort (també n’hi diuen la Calavera), per continuar per les cales de n’Oliu, Peix, d’es Cranc, Maset i sa Caleta, desembocant a la bonica platja de Sant Pol, on es pot continuar cap a s’Agaró... Però això serà per a un altre dia... Hem trigat 1h15’ pel camí

de ronda, i veient preciositats naturals prou desconegudes. Un paisatge idíl·lic per gaudir-ne, com també d’una vida més saludable. Pensem-hi! Jordi Giralt Industrial

EL FAR DE L’EMPORDÀ

13


REPORTATGE

Antoni Martí reestrena el film ‘Hic Digitur Dei’ (1976-77), una paròdia del franquisme “Hic Digitur Dei és la crònica subcultural –en clau d’humor– de la mort que complagué el món un novembre de 1975” (A. Martí)

Paulí Martí

c DIGITALITZAT EN ALTA DEFINICIÓ PER LA FILMOTECA DE CATALUNYA, LA PEL·LÍCULA S’ESTÀ EXHIBINT PER NOMBROSES LOCALITATS CATALANES, AMB MOTIU DEL 40è ANIVERSARI DEL 20N

14

EL FAR DE L’EMPORDÀ

orre l’any 1977, en plena transició democràtica. Des de finals de la dècada de 1960, els estudiants, intel·lectuals, les ideologies d’esquerra, obrers radicals, esperen la mort del dictador. El final del malson és a prop, però l’agonia es fa inacabable. A la clandestinitat i des de l’exili comença a organitzar-se la recuperació dels drets democràtics, es refunden partits i es preparen estratègies, però la llarga ombra del règim també té els seus plans. Ja sabem com va acabar tot, amb una constitució adulterada i ressuscitant un llinatge monàrquic que havia governat A Espanya sota el flagell del despotisme... Així ens van les coses. En aquells moments d’incertesa les idees bullen, els creadors i artistes es deixen anar després de desfer-se de les cadenes que els orpimien. Barcelona és el rovell de l’ou de tota aquell volcà d’inquietuds que vol entrar en erupció. Grups de teatre independent, pintors trangressors, escriptors revolucionaris, fotògrafs innovadors, músics iconoclastes... L’Escola d’Art

i Disseny La Massana va aplegar una bona part d’aquell rebombori artístic i, allà, a l’ull de l’huracà, s’hi trobava Antoni Martí Gich (Barcelona, 1947), on va formar-se una nombrosa fornada de creadors amb qui va compartir experiències en els seus anys d’estudiant (1966-1972) i on va formar un grup de cinema independent junt amb Roser Fradera, Quim Monzó, Albert Abril, als quals s’hi afegirien Quim Sota, Juli Cuartero o Dolors Fuster, la seva inseparable companya sentimental. Va començar estudiant publicitat, però ben aviat se sent atret pel llenguatge directe i punyent dels fotogrames, i es llança a la piscina del Setè Art. Aquella formació en la semimarginalitat de la subcultura i l’anomenat underground marcarà el seu caràcter de cineasta, i des de l’any 1969 l’Antoni forjarà una ingent tasca cinematogràfica, filmant en el petit format de S8 mm. que reflectia aquella manera de fer, sabent que molt difícilment faria el salt al circuit comercial. Així s’inicia, amb rodatges projectats en cinefòrums, ateneus, universitats o a les prèvies de la programació de les sales comercials, amb els noticiaris


REPORTATGE per encàrrec de l’Institut de Cinema Català, “que pretenien substituir el No-Do d’origen franquista i abans de la instauració dels espots publicitaris i dels tràilers”, recorda Martí. Uns mèrits que li van ser reconeguts amb el pas del temps i, ara, amb la digitalització d’Hic Digitur Dei poden ser fruïts pels qui van viure aquella apoteosi i per les generacions més joves. També descobreix en les primeres passes del procés creatiu el seu vessant de documentalista, en recollir instants transcendents de la història recent del país. La seva coherència en la recuperació dels valors i símbols catalans ha suposat el seu incondicional retorn com a testimoni del seu temps, realitzant el seguiment de les Diades d’aquests darrers anys on s’ha estat reclamant, més alt que mai, la independència de Catalunya.

‘Hic Digitur Dei’ Va ser el seu primer llargmetratge, un dels pocs filmats i exhibits en S8 mm. La tasca del director Antoni Martí i els seus col·laboradors va ser titànica, doncs la manca de recursos el va obligar a multiplicar-se durant l’any de rodatge: dirigir un considerable nombre d’actors, remoure decorats, llargs desplaçaments, a banda d’haver de coordinar la producció: cercar localitzacions, convocar o desconvocar actors... L’argument narra en clau irònica la vida de la Llumeta durant els darrers temps del franquisme, una jove que viu el desencís de l’amor, fet que constrata amb el context històric que se centra en els abusos del règim i la seva decadència, en clau esperpèntica i d’humor negre, “semblant a les paròdies dels Monthy Pyton o potser encara més proper de l’histrionisme dels Germans Marx”, comenta el director. L’escenificació del franquisme defuig els tòpics en el seu tractament i se centra en quatre quadres: el banquet al Palau, l’operació quirúrgica a vida o mort del caudillo, els funerals del dictador i l’adveniment del nou règim democràtic. Degut a la precarietat de mitjans, Hic Digitur Dei també mereix un comentari per la irreverent inventiva en la confecció de decorats, del ves-

tuari, de la música, com per exemple l’Ànec Donald que substitueix l’àguila de l’emblema franquista, l’operació al caudillo que es duu a terme a ritme del cha-cha-cha Me lo dijo Adela, o als funerals, on Jesucrist està crucificat en un creu en forma de jou. En relació als actors, a banda de què una gran part esdevindrien reconegudes figures de l’escena catalana, realitzen una encomiable interpretació, si bé cal destacar-ne també la seva excel·lent caracterització en els dirferents personatges de l’entorn del règim dictatorial. Hi apareixen molts rostres reconeixibles per al gran públic com ara Alfred Luchetti, Rosa Novell, Xabier Elorriaga, Maruja Torres, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Quim Monzó –que també fou coguionista junt amb Roser Fradera– entre d’altres. La coordinació musical fou realitzada per Quim Sota, amic personal d’Antoni Martí i que repetiria en altres produccions. Gràcies a aquesta pel·lícula el cineasta ens explica que va entrar en contacte amb l’àmbit professional, amb la creació de l’Institut de Cinema Català, compartint experiències amb directors de la talla de Francesc Bellmunt, Antoni Ribas, Josep M. Forn o Pere Portabella. Antoni Martí va repetir anys més tard experiència en el camp de la ficció cinematogràfica amb el curt Underwold (1983), basat en un conte de Quim Monzó i produït per Josep M. Forn, o bé el llargmetratge Una nit a Casablanca (1986), amb guió d’Àngel Quintana i amb Emma Vilarasau i Carles Pongiluppi com a actors protagonistes.

A dalt, Antoni Martí darrere la càmera, l’any 1977. La resta d’imatges corresponen al rodatge d’Hic Digitur Dei

EL FAR DE L’EMPORDÀ

15


REPORTATGE Hic Digitur Dei es pot veure aquest dies per les nostres contrades a: Sala Truffaut de Girona (17 de novembre), Torroella de Montgrí (20 de novembre), la Bisbal (21 de novembre), i a Barcelona a partir del 23 de novembre durant cinc dies seguits.

ViDeOPLAY SerVeiS Des de petit Antoni Martí passa les vacances d’estiu a casa dels avis materns a la Bisbal d’Empordà, fins que un dia decideix afincar-se a Fonteta. El 1984 crea a la Bisbal la productora Video Play Serveis, junt amb diversos socis com ara Àngel Quintana o Xavier Roca, per més endavant agafar-ne les regnes junt amb la seva dona Dolors Fuster i acabant per instal·lar la productora a Fonteta, al seu domicili particular, “ja que així ho permeten els nous formats que han reduït considerablement el seu volum, sigui de filmació com de reproducció”. Tot i el cons-

tant procés de digitalització del seu fons, no per això l’Antoni ha deixat de guardar material antic, doncs es declara un col·leccionista compulsiu de tot el que fa tuf de cinema. La productora realitza vídeos turístics, industrials, culturals, on Antoni Martí hi dirigeix més de 50 documentals i reportatges sobre cultura, ensenyament, festes populars, medi ambient i de revisió històrica que, per ressenyar-ne alguns temes podem citar la història del Tren Petit, les gavines de les Medes, els fòssil de Fontcoberta, la Carbonera de Forallac, el Delta de l’Ebre, l’arròs de Pals, la cuina baixempordanesa, diferents indrets de la Costa Brava, Josep Pla, testimonis de la Guerra Civil, etc., etc. Enre els col·laboradors al llarg de la dilatada trajectòria de la productora s’hi troben, etre d’altres, els guionistes Joan Martí, Joan Simó i Ramon Fortià, músics com Joan Asín i Quim Sota, locutors com Mateu Ciurana,

Sílvia Pedret, Jordi Pagès, Joan Massotkleiner o Roger Denoix, i donant suport en tasques diverses com Ernest Bou, Xavier Codolà, Esteve Salabert, Edmon Amill... En els darrers temps Video Play Serveis ha coproduït diferents muntatges amb l’estudi Vinagreta, regentat per les dues joves germanes de Torroella de Montgrí, Sílvia i Marina Yxart. Fruit de la seva activitat professional com a productor i director es crea fa uns anys el Fons Antoni Martí, amb el suport del Centre d’Imatge de la Diputació de Girona, que recull cinema amateur independent, documentals experimentals, reportatges o bé cinema de ficció. Més informació: http://www.videoplay.info/index.html Fonts: El Punt, Dirigido por..., Revista de Girona, Viquipèdia, fons Video Play Serveis.

FiLMOgrAFiA En una primera etapa (1968-1974) signa nou rodatges, dels quals quatre poden classificar-se com a experimentals i cinc com a documentals, reivindicatius, sempre, però també amb la ferma voluntat de preservar uns moments irrepetibles o tradicions que estan amenaçades de desaparèixer, una constant en l’obra d’Antoni Martí. Destaquen Sense pecat fou concebuda (1973), sobre les darreres transhumàncies que recorrien Castella i Extremadura, i el reportatge d’un concert de Lluís Llach (1974). En una segona etapa les inquietuds del cineasta passen per deixar testimoni d’aquells moments convulsos, així com per reflectir les reclamacions d’un país amb una llengua, cultura i institucions oprimides tant de temps. Antoni Martí roda en aquella línia: Avui (1976), sobre el primer diari en català sorgit des del temps de la República, i pel que fa a les reivindicacions catalanes produeix: Volem l’Estatut (1977), Som una nació (1977), Diada Nacional de Catalunya (1981), Només som una nació (1981) o La normalització lingüística (1982) i, finalment, també s’interessa per la realitat nacional d’Euskadi, amb Independentzia (1979), documental pel qual fou denunciat i en va haver de canviar el títol pel d’Identitats; l’any següent va ser premiat a la Biennal de Palafrugell. Pel que fa a l’experiència del ressorgiment del teatre autogestionat o independent, filma Grec-76, on contacta amb una gran part dels actors que van prendre part al rodatge d’Hic Digitur Dei. També formen part d’aquesta segona etapa el tema de la problemàtica social, amb L’atur (1977), per continuar amb la divulgació de les comar16

EL FAR DE L’EMPORDÀ

ques catalanes a la sèrie “Comarques de Catalunya” per a la productora Centre Promotor de la Imatge, on es reclama una ter r itor ialitat local enfront les artificials “províncies”. En ple procés creatiu, Martí encara té temps de rodar dos contes infantils en col·laboració amb el grup de teatre U de Cuc, un dels quals és una paròdia del Superman en una adaptació de l’obra J. M. Benet i Jornet, així com la gravació de diverses obres amb el grup de teatre independent El Tallaret de Salt (1989-1992). Les seves dues produccions més rellevants a l’època van ser dues pel·lícules de creació: El pallasso espanyat (1975) i Hic Digitur Dei (1976-77), si bé va preferir seguir mantenint-se en el documental a fi de no abandonar el seu compromís social, que va viure intensament també des del col·lectiu Central del Curt, una distribuïdora alternativa. El pallasso espanyat està basat en una novel·la de Llorenç Capella, on un català de ses Illes reflexiona en acabar la Guerra Civil sobre la fosca repressió dels vencedors en la seva reclusió a la presó d’Alcalá de Henares.


CARTES AL DIRECTOR

racó del Lector Nota. Les cartes adreçades a El Far de l’Empordà han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i DNI, de manera que no es publicaran cartes signades amb pseudònim o inicials. Els escrits cal que no superin les quinze línies o els 1.000 caràcters d’extensió. El Far de l’Empordà es reserva el dret a publicar escrits ofensius, que facin apologia de guerra, del racisme, del maltracte animal o d’altres tipus de violència. Els textos han d’anar adreçats a redaccio@elfardelemporda.cat.

COTXES ELÈCTRICS

e

ls pocs recursos que dediquen les grans marques als automòbils que funcionen amb electricitat, no ens sobta, pel gran poder que exerceixen les petrolieres sobre els lobbing de les empreses automobilístiques i els governs estatals, un cas paral·lel al de les pressions de les indústries farmacèutiques. Al tots els salons i exhibicons de vehicles, tote les marques de prestigi treuen any sí any també els seus prototipus de cotxes elèctrics... per bé que, no se sap per quins set sous, molts d’aquest prototipus no passen d’aquest estatus i no es comercialitzen. Els pocs models que existeixen

LES CAQUES DE GOS

S

’ha significat repetidament que per voler comparar-nos als països desenvolupats de referència (França, Alemanya, Regne Unit, Països Nòrdics, etc.), cal posar fil a l’agulla en petits afers que de vegades poden passar desapercebuts, però que ajuden en el dia a dia a mantenir les ciutats i pobles atractius i nets. Un dels grans tòpics és: què fer amb les defecacions de les nostres mascotes. Sembla obvi que quan treiem a fer un volt el gos

se solen construir destinats a persones amb problemes de mobilitat. Sembla fet exprés. Aquests vehicles, per la seva poca punta de velocitat, solen circular pel voral de la carretera i sovint entorpeixen la fluïdesa del trànsit. A sobre, els pocs cotxes elèctrrics amb els que ens creuem, s’enduen la mala fama de frenar la circulació! Hi ha molta gent que, per no contribuir a incrementar l’efecte hivernacle i la contaminació, tenen intenció d’adquirir aquests vehicles que, arribats a aquest punt, tecnològicament han estat tan perfeccionats que pràcticament tenen les mateixes prestacions que els vehicles que funcionen amb gasolina o gasoil... Però, resulta que encara

existeix un altre problema: on han d’anar a fer el repostatge aquests vehicles elèctrics? Ja que és absolutament reprobable que gairebé no existeixin punts de connexió per carregar les bateries dels elèctrics, que sembla lògic hauria de ser a les gasolineres. Caldria claudicar d’una vegada amb què s’estan extingint les reserves de cru... I en tot cas si cal cercar-ne de noves produïrien desastres ecològics forasenyats, com ja s’ha intentat fer als Pirineus o a prop de les nostres costes mediterrànies.

una de les màximes prioritats de l’animal, a banda d’estirar les potes i ensumar-ho absolutament tot al seu pas, és de poder treure el ventre de pena. Com també és evident que, una persona més o menys assenyada i cívicament responsable, duu a la butxaca del tabard unes bosses de plàtic (que ja es comercialitzen expressament) per tal de no deixar la marca de la femta a les voravies, que poca gràcia els fa, ja no als qui hi passen pel cantó, sinó encara menys al malaurat que hi ensopega posant-hi la sabata al damunt. Els anomenats ‘pipicans’ abunden per la seva absència, i hauria de ser

un tema prioritari per a la higiene de la via pública, així com els espais oberts reservats per als gossos i els seus amos. Tampoc no hi ajuda gens que els agents de policia facin els ulls grossos en aquest àmbit, sigui per avisar a la brigada de neteja o als amos enxampats in fraganti als quals, rarament hom ha presenciat que se’ls hagi cridat l’atenció tot amonestant-los, i ja no diguem de posar-los una sanció!

Albert Carrasco Segura (Calonge)

Joan Tremoleda Ferrer (Sant Feliu de Guíxols)

EL FAR DE L’EMPORDÀ

17


MUSEUS DE L’EMPORDÀ

el terracotta Museu de la Bisbal obre les seves portes al públic Carme Camins

e

l Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà és avui l’única institució de les comarques gironines dedicada a la preservació, la conservació i la difusió del patrimoni material i cultural vinculat a la ceràmica. Hi podem conèixer les arrels i l’evolució d’aquesta activitat econòmica plenament lligada al territori i que representa molt més que un ofici: formes utilitàries, artístiques, experimentals, artesanes o industrials.

Les 20 xemeneis industrials que abans feien funcionar els forns de ceràmica ara són patrimoni històric de la Bisbal L’edifici de l’antiga fàbrica Terracotta, on està ubicat el museu, ja suposa per si mateix un viatge als

18

EL FAR DE L’EMPORDÀ

orígens de la industrialització de la ceràmica. Es tracta d’una de les fàbriques de revestiments ceràmics més antiga de la Bisbal d’Empordà. Fundada l’any 1928, és tot un referent en la història d’aquesta indústria que manté encara les basses de colar la terra, xemeneies, forns, etc., un seguit d’elements que s’integren en el discurs del museu i que converteixen el Terracotta en un dels edificis d’arqueologia industrial més singulars. L’objectiu de la reforma arquitectònica del Terracotta i la definició de la seva renovada museografia ha estat consolidar-se definitivament com el gran centre estratègic per a la cultura de la Bisbal, fonamentat en la preservació, conservació i difusió del patrimoni material i immaterial vinculat a la ceràmica, i alhora pensats per tal de contribuir de manera efectiva al desenvolupament econòmic de la ciutat i al mateix sector de la ceràmica. El passat 5 de setembre es va organitzar una jornada de portes obertes amb l’objectiu de donar a conèi-

xer l’estat actual dels treballs de rehabilitació de l’equipament i del seu nou projecte museogràfic, on els visitants van poder copsar l’estat actual del projecte i fer-se càrrec de la gran significació d’aquest nou equipament.

El Terracotta Museu reuneix les condicions per reafirmarse com el museu de ceràmica més important de Catalunya El Museu va ser inaugurat per iniciativa municipal l’any 1991, moment en què es va obrir una primera sala d’exposicions temporal. L’any 1998, una vegada rehabilitat parcialment l’edifici, es va inaugurar l’exposició permanent, una sala d’audiovisuals i el taller pedagògic. L’exposició permanent fou concebuda llavors com a una mostra representativa de les col·leccions que custodia el Terracotta, un fons de més de nou mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris de fabricació, la majoria dels


MUSEUS DE L’EMPORDÀ quals han estat donats pels fabricants bisbalencs. També pertany al fons una important col·lecció de ceràmica cedida per la Generalitat i conformada per més de tres mil atuells d’arreu de la península Ibèrica, les Balears i Canàries. L’any 2010 el Museu va tancar portes a fi d’iniciar les obres de rehabilitació integrals de l’edifici. Així, s’han renovat la presentació museogràfica i millorat els serveis del museu, programant una renovada oferta d’activitats culturals i de lleure. La reforma s’ha adequat al sistema de museus de la Ciència i de la Tècnica, on totes les seus s’ubiquen en edificis industrials, tal com succeeix a la resta de museus de la Xarxa de Museus de la Costa Brava a la qual s’adscriu el Terracotta. Les obres de la fase 3 i última de rehabilitació del Terracotta Museu van iniciar-se el 13 d’octubre de 2014 i han finalitzat a finals d’estiu d’enguany. El termini d’execució ha estat, doncs, de deu mesos i la superfície on s’ha intervingut són 3.930

m2. En aquesta tercera fase s’ha completat la reforma del nou accés al museu, una entrada que s’ha de convertir en un dels seus principals reclams amb un nou front de façana que supera els 30 metres.

L’objectiu principal és transmetre d’una forma sensorial, innovadora i participativa el patrimoni i la història de la ceràmica de la Bisbal El nou museu cerca ser un espai de comunicació que aporti una nova perspectiva al visitant, tot establint un diàleg amb la història i el patrimoni ceràmic de la capital baixempordanesa i, per extensió, del nostre país. La proposta que defensa el nou projecte es basa en explicar el procés de producció preindustrial i industrial de la ceràmica bisbalenca, que es reflecteix en el pes remarcable que tenen les col·leccions de rajoleria, terrissa, ceràmica de

revestiment i ceràmica decorada i de creació, però que també ofereix altres aspectes més tècnics, com ara l’explicació dels processos d’elaboració artesanals i industrials de la ceràmica. Els principals eixos del projecte s’estableixen en quatre paràmetres: 1) la relació de l’esser humà amb el medi físic que l’envolta, 2) la ceràmica preindustrial, centrada en dos àmbits clarament diferenciats com són la terrissa i la rajoleria, 3) el desenvolupament industrial i la ceràmica de revestiment, i 4) l’àmbit dedicat als creadors.

VALORACIONS DES DEL CONSISTORI Gemma Pasqual Fabrelles (Promoció Econòmica i Patrimoni, ERC) i Carles Puig Madrenes (Cultura, CUP) ens expliquen tot el que envolta el museu Terracotta i ens comenten que a redós del museu s’hi aplega un autèntic clúster, com poden ser

Terracotta Museu obre portes El proper 29 de desembre Terracotta Museu obrirà de nou l’equipament al públic. Veniu a visitar-lo i gaudireu d’una nova museografia que pretén transmetre d’una forma dinàmica, innovadora i participativa el patrimoni i la història de la ceràmica de la Bisbal. Per a més informació: 972 642067 terracottamuseu@labisbal.cat Projecte cofinançat per la Unió Europea

EL FAR DE L’EMPORDÀ

19


MUSEUS DE L’EMPORDÀ l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, els productors, la marca Ceràmica de la Bisbal –que va sorgir l’any 2010 i està registrada a la Unió Europea–, així com els diferents comerços de ceràmica que s’han adherit a aquesta marca per tal de diferenciar els seus productes. Pacual i Puig remarquen, d’altra banda, que a la Unió Europea existeixen quatre associacions de municipis vinculats a l’àmbit ceramista, a França, a Itàlia a Romania, a l’estat Espanyol, i que actualment s’està contemplant la possibilitat de crear una entitat unificada a nivell europeu. A l’espanyola hi ha uns trenta municipis, entre els quals s’hi troba la Bisbal. Per altra banda, s’està treballant a nivell europeu a fi que la ceràmica sigui reconeguda com a Patrimoni de la humanitat, com també es preveu de dur a terme fires conjuntes. Pel que fa als objectius prioritaris del Terracotta Museu, els regidors responsables assenyalen que cal adequar els exteriors i portar a terme una veritable dinamització del museu. També apunten que s’habilitarà un espai on els artistes locals hi gestionin la part d’obres contemporànies, en una tasca conjunta amb el Terracotta, ja que declaren que: “Les entitats de ceramistes i artistes de la Bisbal són de les més considerades i, en proporció, amb major nombre d’associats, de Catalunya”.

La Bisbal capital de la ceràmica. Com a fet remarcable, Gemma Pascual i Carles Puig assenyalen que tant els productors com els comerços s’acullen sota la marca ‘Ceràmica la Bisbal’, la qual no és tan sols una marca de municipi sinó de territori, atès que s’hi inclouen productors de l’entorn com Pals, Forallac, Palau-sator, Serra de Daró, etc. Els representants municipals fan esment de què el Terracotta Museu ha estat possible gràcies també als ajuts europeus, que han suposat la meitat del pressupost de les obres. Amb aquest suport provinent del fons europeu i les millores assolides, “la gent de la Bisbal es troba impacient per veure el museu obert”, declaren Puig i Pascual. Cal destacar també la iniciativa promoguda des de l’àrea de Promoció i desenvolupament per tal d’aprofitar els aparadors buits dels locals tancats, amb l’objectiu d’il·luminar-los i posar-hi peces de ceràmica d’artistes locals, de manera que es revaloritza l’activitat dels creadors bisbalencs, mentre que d’altra banda els carrers cèntrics adquireixin nova vida i conviden a passejar-s’hi. Es tracta del projecte “Aixequem les persianes” que es duu a terme a setze municipis catalans que tenen el seu propi Pla de barris i on cadascú decideix què hi vol fer.

Imatges recents del Museu Terracotta. A sota, els regidors responsables de la gestió del museu, Gemma Pascual i Carles Puig. Fotos: P. Martí

20

EL FAR DE L’EMPORDÀ


MUSEUS DE L’EMPORDÀ

Salvador Figueras, president de l’associació d’empresaris i artesans ceramistes Paulí Martí Salvador Figueras és artesà ceramista, nascut a la Bisbal, fill de ceramistes des de 1960 i gerent des de fa tres dècades de l’empresa Francesc Figueras i Fills SL. A l’actualitat és president de l’Associació d’Empresaris i Artesans Ceramistes de la Bisbal i Comarca, que agrupa una trentena llarga de associats de diferents sectors: matèries primeres, construcció, restauració, vaixelles, decoració, ceràmica artística, ceràmica negra i jardineria. El gremi ha incrementat notòriament els seus associats en els darres anys, i els seus membres creuen que en aquests moments, tots plegats, poden impulsar nous projectes, com ara fires, exposicions... i, especialment, l’esperat Museu Terracotta. - Ara que després d’una llarga espera obre les portes el Terracotta Museu, el gremi de ceramistes heu mostrat interès en realitzar-hi accions conjuntes. Com us plantegeu aquesta col·laboració? Des de l’associació hem tingut diverses xerrades amb l’alcade Lluís Sais, els regidors Gemma Pascual i Carles Puig, així com amb Xavier Rocas, director del museu, els quals estan molt oberts a que la nostra entitat hi tinguem un paper important, sentir-nos representats, poder participar en les exposicions, fires, xerrades..., i aportar noves idees. D’altra banda, el museu preveu un espai reservat a tots els fabricants importants que hi ha hagut en el passat, com també els actuals, on hi haurà una peça que representi cadascun dels sectors i dels ceramistes. - Quin tipus d’actuacions itinerants es preveuen? La primera serà l’exposició de ceràmica que es farà el dia

de l’obertura, aportant peces originals i de nova creació a l’espai principal del museu. Molts de nosaltres hem treballat o col·laborat amb artistes, amb els quals hi tenim una bona relació, i serà un bon moment que ells també mostrin la seva obra. També està previst que l’espai exterior del museu aculli la nova mostra o fira de ceràmica que es vol celebrar el proper any 2016. - El pati exterior ha d’acollir la Fira de la Ceràmica. Quines reformes caldrà realitzar-hi? Quin ha de ser la vostra aportació a la Fira? L’associació vol recuperar i actualitzar el format de la Fira de Ceràmica que anys enrere s’havia dut a terme a la Bisbal. Per a aquest 2016 s’adequaran els jardins de l’exterior del museu i es realitzaran les reformes pertinents per tal de poder celebrar la Fira el mes d’octubre. Les reformes consisteixen en arreglar i anivellar el paviment, instal·lar la il·luminacio adient i serveis exteriors, com també acondicionar les zones enjardinades. Des de l’associació estem aportant idees per a què, tant l’interior com l’exterior s’adequïn a les necessitats de les circumstàncies i a les nostres, fent que la inversií sigui mínima però adequada. Aquesta nostra aportació passa per termes com el disseny, innovació i promocio de la ceràmica de la Bisbal d’Empordà. - Penseu que el Terracotta pot ser un actiu important per a la ciutat? Amb una planificació adient i una oferta atractiva, es pot convertir en un referent del món ceramista? Ho ha de ser. El que no seria de rigor és el museu com a tal. El museu ha de ser una part viva i molt important a la Bisbal. Ha costat molt arribar on som i el que volem és que hi passin coses: un indret on es visqui la ceràmica, la creació, les novetats, la innovació, el disseny... És per això es-

EL FAR DE L’EMPORDÀ

21


MUSEUS EMPORDÀ Assemblea de l’Associació d’Empresaris i Artesans Ceramistes de la Bisbal i Comarca

tem en contacte amb alguna universitat per a què els nous dissenyadors industrials realitzin projectes amb ceràmica a fi de desenvolupar idees de creació... Amb una bona planificació i una oferta atractiva podem establir un espai polivalent i únic, i més ara que el museu de Barcelona ha tancat, el Terracotta Museu ha de ser un referent a nivell nacional. - Com heu seguit les rehabilitacions del museu i com valoreu el que s’hi ha fet i la seva posada en marxa? Heu tingut part activa en aquesta reforma? El principal problema ha estat la durada i la rehabilitació: portem vint anys amb obres i fases diverses. En segon lloc, els diners, ja que aquest projecte s’hauria d’haver prioritzat fa molt de temps. I per altra banda, s’ha tingut que adaptar a les normatives de seguretat, com per exemple l’innifugat de les vigues, sistema antiincendis, aïllament del sostre, etc., etc., una inversió que no és palpable, però que és ben real. També s’ha fet una inversió important en audiovi-

suals, amb sales de projecció explicatives a cada sector del museu... El que s’ha fet esta bé, però encara falta una partida de diners per acabar els exteriors, la part museística i dotar l’equipament d’un interior modern i funcional. La posada en marxa del museu no és la que tots voldríem, amb una inauguració tal i com caldria. Aquesta obertura és conseqüència de la subvenció europea que va rebre en el seu moment el consistori i que caduca a finals d’aquest any. Pel que fa a la nostra participació, no se’ns va tenir gaire en compte, fins ara que l’actual alcalde ens ha tingut en compte a l’hora de prendre decisions i de participar-hi en general. - Si bé el gruix dels productes als comerços de ceràmica provenen de l’exterior, hi ha una part significativa dedicada als artesans bisbalencs. Esteu satisfets d’aquest aparador que significa el comerç de ceràmica? Avui en dia tenim el problema que una gran majoria de productes ceràmics que es venen a la Bisbal prove-

nen d’altres parts Espanya i de països orientals, es per això que des de fa temps l’Ajuntament va possar en marxa la campanya de promoció de “L’Autèntica”, i va registrar la marca de Ceràmica de la Bisbal, on molts dels nostres professionals hi estan associats. Això va ajudar a què molts botiguers de la Bisbal s’hi impliquessin, també, i d’aquesta manera donar més difusió de la qualitat dels nostre ceramistes, donant-li un valor afegit. Paradoxalment la ceràmica de la Bisbal, avui, és molt més apreciada fora de les nostre fronteres, essent els nostres principals compradors països com França, Alemanya, Anglaterra, els EUA o el Canadà. Per altra banda creiem que els botiguers de la Bisbal haurien de potenciar més aquest producte de proximitat, i exhibir un percentatge més alt dels productors locals. També fóra bo que restaurants i bars de la zona servissin els seus menjars amb vaixella de la Bisbal, una bona manera de promocionar els nostres productes. - Quines són les principals activitats dels artesans dins la vostra entitat? Actualment tenim un ampli ventall de productors artesans: des de revestiment d’edificis, parament de la llar, vaixelles tant de ceràmica com de gres, decoració de rajoles i plats, estris de cuina, jardineria, ceràmica artística, ceràmica negra..., amb gran varietat d’estils, tant clàssics com comtemporanis. Sigui com sigui, l’artesà sempre està disposat a treballar, a crear, i té la capacitat d’improvisació segons la demanda.

Ceràmica de La Bisbal C. Nou, 122 - 17100 La Bisbal d’Empordà - Tels. 972 64 34 80 - 651 88 00 67 info@ceramicayuma.com - www.ceramicayuma.com

22

EL FAR DE L’EMPORDÀ


ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE VEHICLES MECÀNICA: AUTOMÒBILS, MOTOS, NÀUTICA PNEUMÀTICS: NOUS I D’OCASIÓ REPARACIÓ ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE PLAQUES, O ELECTRÒNICA, MÒBILS, TABLETS, ELECTRODOMÈSTICS... POL. IND. LES BRUGUERES - C/ INDUSTRIA 22-24 NAU “G” 17200 PALAFRUGELL (Girona)

PLANXISTERIA I PINTURA

LES GAVARRES

REPARACIÓ DE PLANXA I PINTURA DE TOT TIPUS DE VEHICLES ASSISTÈNCIA · TALLER DESBALLESTAMENT VEHICLES NOUS I D’OCASIÓ LLOGUER DE MAQUINÀRIA C. del Suro, 2 · 17200 PALAFRUGELL (GIRONA) T. 972 30 62 62 · www.gruesmic.com

Ctra. C 31 Girona a Palamós - C/ Pontiró, 24 - 17253 Mont-ras T. 972 61 14 02 - M. 615 543 761 - F.. 972 30 19 75 plxgavarres@gmail.com - www.planxaipintura.com


ESPECIAL MOTOR MOTOR

entra en vigor la gratuïtat dels vehicles elèctrics a les autopistes de la generalitat

El Far de l’Empordà

e

s peatges a les autopistes titularitat de la Generalitat han passat a ser gratuïts per a tots els vehicles elèctrics, des del 15 de setembre. La mesura s’aplica a tota la C-16, de Sant Cugat a Manresa, inclosos els túnels de Vallvidrera; la C-32, tant al tram del Maresme com el del Garraf-Baix Penedès (autopista ‘Pau Casals’), així com a les barreres de peatge de la C-33 a Mollet del Vallès. Els propietaris que s’acullin a la bonificació han de disposar de la certificació de qualitat de l’aire ‘vehicle ECO’, que s’obté registrant-se al portal EcoviaT, un portal que disposa des del 2011 de descomptes que van des del 30% per als vehicles amb baixes emissions i per als que fan més de setze viatges, i del 40% per als ocupats per tres o més persones.

VeHicLeS eLÈctricS A cAtALuNYA Es calcula que circulen a Catalunya més de 3.100 vehicles elèctrics.

24

EL FAR DE L’EMPORDÀ

L’encariment dels combustibles registrat en el període 2008-2014 va estimular la priorització del transport públic i de la bicicleta i que els fabricants de vehicles invertissin en innovació per diversificar la dependència del petroli, apostant per combustibles més nets, com el gas natural, o propulsions amb emissions zero, com el vehicle elèctric. Tot i així, la implantació dels vehicles elèctrics s’està produint de manera continguda, en tenir un preu de mercat substancialment més elevat que el dels cotxes convencionals, afegit a la disminució de la venda de vehicles els darrers anys. Aquesta baixa penetració al mercat de l’automoció es pot veure agreujada amb els baixos preus actuals del petroli, que es preveu puguin mantenir-se així durant un període força perllongat. Catalunya disposa actualment d’una de les xarxes de recàrrega ràpida i semi-ràpida més denses d’Europa, amb més de 600 punts públics, 42 dels quals són punts de recàrrega ràpida ¬–càrregues de vehicles elèctrics de menys de 30 minuts–, i 17 són punts de recàrrega de gas natural. Pel que fa a la recàrrega domèstica, el Govern ha donat un nou impuls al vehicle elèctric amb la recent modificació del Codi civil català que facilita la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica en blocs d’edificis, a petició de l’interessat, sense requerir cap tipus de majoria. Per la seva banda, el portal EcoviaT té registrats uns 3.400 vehicles amb baixes emissions que actualment gaudeixen de descomptes, que s’apliquen de dilluns a divendres no

festius. Inclou, entre d’altres, els vehicles de gas natural, autogas (GLP) i els híbrids.

MeSureS cONtrA LA cONtAMiNAciÓ AtMOSFÈricA Un dels programes de més impacte s’emmarca dins el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire ‘Horitzó 2020’, a Barcelona i una quarantena de municipis de l’àrea metropolitana, que va aprovar el Govern fa un any, el qual té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit, responsable del 50% de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i partícules (PM10) de tota l’àrea. Paral·lelament, hi ha vigents altres mesures com la reducció de l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica (IVTM) per als vehicles menys contaminants en la gran majoria dels municipis catalans, la possibilitat d’usar peatges tous, els aparcaments incentivats, la possibilitat de circular per carrils reservats especials com les vies del servei d’autobusos, o les subvencions per al foment de l’adquisició de vehicles de baixes emissions destinats al servei del taxi que operen dins la zona d’influència de Barcelona i l’entorn metropolità.

Més informació: http://www.ecoviat.com/ http://mediambient.gencat.cat/ca/ detalls/Noticies/20150910_peatges_vehicle_e


ESPECIAL MOTOR

VeHicLeS eLÈctricS A cAtALuNYA

DeSAVANtAtgeS

AVANtAtgeS

El vehicle elèctric es caracteritza per estar alimentat per una bateria que es recarrega a través de la connexió a la xarxa elèctrica. Presenta un seguit d’avantatges per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible a

les nostres ciutats, atès que permet una millor integració de les energies renovables i un nou posicionament de la indústria de l’automòbil. Fins ara el sector del transport estava integrat exclusivament pels derivats

del petroli, amb les conseqüències ambientals que provoquen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, un 28% de les emissions de gasos contaminants provenen d’aquest sector.

No emeten gasos contaminants que afecten a la salut i provoquen l’escalfament global. No produeixen residus com olis o filtres que poden contaminar el medi ambient. El seu manteniment és menor i més econòmic que el dels cotxes convencionals. La no dependència dels països exportadors de petroli, i evitar les conseqüències ambientals i socials associades al consum d’aquest combustible fòssil. El cost de la seva recàrrega és inferior al de la benzina. Redueixen considerablement la contaminació acústica. Impost de matriculació gratuït i el de circulació és reduït o nul, en funció de cada ajuntament. Aparcament en zona blava amb tarifes gratuïtes o avantatjoses, segons cada gestió municipal. Actualment, hi ha vigents els plans ‘PIVE 5’ per a la compra de turismes eficients i el ‘PIMA Aire 3’ per a l’adquisició de vehicles comercials, motocicletes i bicicletes elèctriques. Major cost inicial d’adquisició. Menor autonomia de desplaçament. Escassa infraestructura de recàrrega i sistema d’endolls elèctrics encara no estandarditzat. Poca varietat de models. Els carregadors domèstics tenen un cost elevat. Utilitzen en molts casos la pila de liti que és molt difícil de reciclar. L’energia elèctrica prové majoritàriament de fonts d’energia no renovables, com són les centrals nuclears o les tèrmiques.

instal·lacions renovades al nou concessionari comarcal

SerVei De tALLer i VeNDeS Joan Maragall, 7 - 17200 PALAFRUGELL (Girona) T. 972 30 07 86 - F. 972 30 09 87 - serratosa@serratosa.redpeugeot.com - www.peueot.es EL FAR DE L’EMPORDÀ

25


ACTUALITAT

Palamós EL CLUB ALPÍ PALAMÓS COMMEMORA LA CLOENDA DELS 25 ANYS D’HISTÒRIA AMB UN DOCUMENTAL Les IX Jornades de Muntanya i Natura organitzades pel Club Alpí Palamós es van cloure amb la projecció al teatre La Gorga d’un documental realitzat pel periodista Josep Serra sobre la trajectòria de l’entitat. La celebració del quart de segle del grup excursionista ha inclòs un concurs de fotografia, una ruta per tot el termenal de Palamós i diverses projeccions audiovisuals, amb la participació de diferents escaladors i muntanyencs. Al llarg de tot aquests temps el Club Alpí ha consolidat moltes activitats relacionades amb l’esport de muntanya, el medi ambient i el patrimoni que hi està vinculat. El naixement del Club Alpí es remunta a l’interès per l’excursionisme de persones diverses a la botiga d’articles

SALUT ACREDITA LES 4 EAP DEL CABE AMB CERTIFICAT DE QUALITAT L’equip directiu de les quatre EAP, acompanyats pel gerent de l’entitat, Jordi Calsina, i el responsable de Qualitat, Xavier Garcia, van recollir els

S’EXTREUEN 2.300 QUILOS DE RESIDUS DEL FONS MARÍ Mig centener de persones de centres de busseig, entitats, organismes i ciutadans van prendre part el passat 7 26

EL FAR DE L’EMPORDÀ

de muntanya de José Elorriaga. Es féu pública una convocatòria el 12 de gener de 1991 i un grup d’una vintena de persones es van aplegar per tal de signar l’acta de constitució i els estatuts de la nova entitat, de la qual va ser-ne el primer president José Elorriaga Porcel. La primera seu va ser a la parròquia de Santa Eugènia de Sant Joan, cedida pel filantrop Mn. Gumersind Vilagran. Després de la insistència davant les instàncies municipals s’aconseguí

l’any 1992 disposar d’un local al Club de Tennis, si bé la situació precària de l’indret va fer que el 2003 s’acceptés la proposta de l’àrea d’Esports per reubicar-se al pavelló esportiu, on s’hi troba l’actual local social.// E.S.

certificats d’acreditació de la mà del conseller de Salut Boi Ruiz al Palau de Pedralbes el passat 21 d’octubre per als EAP de Palamós, Torroella de Montgrí, la Bisbal i Palafrugell. Aquesta acreditació és l’eina per avaluar les característiques dels serveis, on s’analitzen els aspectes de gestió i funcionament, així com els relacionats amb les persones, la societat, serveis socials, la comunitat, etc. Aquesta reconeixement ga-

ranteix uns resultats òptims pel que fa als processos d’atenció als pacients, d’accés a l’equip mèdic i infermer, a l’assistència social, al lideratge en la gestió, i al confort dels professionals en l’exercici de la seva activitat. El nombre d’EAP acreditats fins ara és de 96, i els resultats superen les previsions del departament de Salut.// E.S.

de novembre en aquesta jornada organitzada al port palamosí. Entre els “oblits” dels navegants o llençats de terra estant s’hi trobaven pneumàtics de vehicles, cordes, ferralla, vidres, plàstics... L’activitat s’emmarca dins la política que l’administració Portuària realitza cada any arreu de la costa catalana i compta amb el suport de l’Ajuntament palamosí, la

Confraria de Pescadors i el Museu de la Pesca. Els col·laboradors de la neteja del fons marí han estat: Club Nàutic Costa Brava, Creu Roja, Espai del Peix, Front al Mar, General Nàutic, Proactiva, Transports Mont Joan i els centres de busseig de Palamós Anemone, Asop, Associació Skaphos Sub.// E.S.

Més informació: Club Alpí Palamós: http://www.clubalpipalamos.cat


ACTUALITAT

Sant Feliu de Guíxols SANT FELIU ACONSEGUEIX LA CERTIFICACIÓ EN CICLOTURISME Aquesta certificació s’afegeix a la darrera aconseguida, com a “destinació de Turisme Familiar”, i va en la línia de l’Àrea de Turisme d’apostar per la qualitat i vetllar per satisfer el màxim les necessitats de diferents segments de turistes i visitants. El nou portal turístic (www.visitguixols.com) totalment redissenyat mostra en forma de postals virtuals el millor de Sant Feliu de Guíxols a través de les noves tecnologies. El regidor de Turisme, Salvador Calabuig, considera que la certificació del

turisme de bicicleta de carretera “és positiva per a la ciutat, anem millorant de forma constant i cerquem accions de desestacionalització”. A més, diu Calabuig, “treballarem per ampliar l’oferta de més allotjament, més serveis i més qualitat en l’àmbit del cicloturisme”. Sant Feliu compta ara amb tots els serveis necessaris, per rebre ciclistes que volen gaudir d’aquesta pràctica esportiva en grup. Alguns dels avantatges de què gaudeixen aquests grups són trobar allotjaments que faciliten l’aparcament, taller i espais de neteja per a les bicicletes, també menús específics per a esportistes, flexibilitat horària de servei d’àpats, entre molts altres serveis. A més, els usuaris disposen d’una àmplia varietat d’itineraris adaptats a tots els nivells, dels amateurs

als més professionals, paisatges memorables i un clima envejable durant tot l’any. Alhora, Sant Feliu disposa d’un nombre mínim de rutes idònies per a la pràctica del ciclisme en carretera, com poden ser cinc rutes de més de 60 km. La ciutat també disposa dels allotjaments necessaris per a ciclistes i d’empreses de bicicletes que ofereixin el servei complet de venda, lloguer i reparació de bicicletes i altres equipaments necessaris.// E.S.

tudiosos i els experts com a “un museu geològic a cel obert”. La facilitat d’accés i la rica varietat de tipus de roques, estructures i formes de relleu, fan d’aquest recorregut un espai idoni per posar en valor aquest patrimoni. Els plafons contenen imatges il·lustratives i informació en català i castellà, així com codi QR per accedir al francès i anglès, així com permeten interpretar els materials que s’hi troben i els processos que han intervingut en la seva formació i també els elements que configuren

el paisatge –cales, caps i platges– i la seva relació amb els materials i les estructures. La regidoria de Turisme organitza visites guiades, integrantse a la xarxa dels Itineraris Blaus (Senderos Azules).// E.S.

de qualitat que concedeix l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat, i que només tenen disset espais a tot el país. Per aconseguirho cal assolir diversos percentatges d’establiments d’allotjament, restauració i oferta complementària que facilitin, a les seves instal·lacions i

serveis, l’estada del públic familiar. A nivell públic, l’ajuntament ha de garantir, entre d’altres aspectes, espais lúdics i de joc infantil, senyalització de les zones de perill, informació en idiomes, programació d’activitats per al públic familiar o una ludoteca a la platja Gran.// E.S.

Platja d’Aro NOUS INDICADORS GEOLÒGICS A S’AGARÓ S’han instal·lat catorze nous plafons informatius de contingut geològic al camí de ronda de s’Agaró. Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro desenvolupada pel Centre de Geologia i cartografia ambiental de la Universitat de Girona per donar visibilitat i informació d’un tram de costa, entre la platja del Racó i sa Conca, considerat pels es-

NOVA DESTINACIÓ DE TURISME FAMILIAR Castell-Platja d’Aro ha assolit l’acreditació oficial com a nova Destinació de Turisme Familiar, guardó

EL FAR DE L’EMPORDÀ

27


AIRES DE TRAMUNTANA

el Parlament enfront de la batalla Joaquim Ullan En moments com aquests en què els nervis semblan estar a flor de pell, cal recordar les paraules del president Mas mesos enrere, quan en una entrevista amb Mònica Terribas ens remarcava que només podem guanyar

“Podem guanyar aquesta batalla si actuem amb molta intel·ligència” (A. Mas) aquesta batalla si actuem amb molta intel·ligència i no repetint errors del passat. Dit això, a ningú no li cap al cap la possibilitat de tornar a convocar eleccions el proper mes de març,

ja que hi hauria molt poc a guanyar i moltíssim a perdre. És per aquest motiu, doncs, que cal entendre com a estratègia política i no pas com una altra cosa, l’estira i arronsa a què ens tenen sotmesos dia sí i dia també els dos partits sobiranistes que actualment controlen la majoria del Parlamanet de Catalunya. Si parem una mica d’atenció a la situació actual, veurem que mentre Junts x Si i la CUP no semblen posarse d’acord, el Parlament té via lliure per anar legislant. En aquesta situació,

el govern central no pot embestir el nou govern durant la propera campanya electoral i, sembla molt complicat, llançar el Tribunal Constitucional en contra dels legisladors. De l’article 155 ja ni en parlem, donat que ja han entès la seva complexa aplicació.

EL MINISTRE DURAN I LLEIDA En els estats moderns d’Europa, especialment estats com els dels Països Nòrdics o com els de les Illes Britàniques, la ciutadania sent l’estat com a propi, i el considera protector de la seva societat. En el cas dels catalans, aquesta afirmació es torna del tot im-

El rumor és al carrer i apunta cap a Duran i Lleida possible quant parlem de l’Estat espanyol. El sotmetiment i les injustícies

28

EL FAR DE L’EMPORDÀ

a què ens tenen acostumats no cal ja esmentar-les i, en tot cas, la imatge que s’està projectant des d’Espanya al món i l’absència aptitud democràtica, està deixant tothom garratibat. El president Rajoy, amb un desconeixement absolut i sense la més mínima intenció de voler apropar-se a la realitat catalana, sembla haver trobat una solució per establir alguna mena de ponts amb Catalunya, per exemple nomenar dins el seu proper govern un ministre català que sigui estimat per tots. El rumor és al carrer i apunta cap a Du-

ran i Lleida. Amb un partit ensorrat i foragitat del Parlament de Catalunya, i segurament també del Congrés dels Diputats, aquest nomenament seria un error més del govern central.


L’OS DE LA MÚSICA

en Pere Bahí ha marxat a cantar, cuinar, escriure i decorar al més enllà

Miquel Constans Veu de baix autèntica, potent i afinada, vam coincidir als inicis de la Coral Mestre Sirés on destacava com a solista, sobretot en espirituals negres. També en algunes tardes dels dissabtes a Can Batlle de Calella. Va cantar un breu temps al Grup Port-bo i seguidament formà part d’una renovació amb els grups Peix Fregit, Caobana i Els Pescadors de l’Escala, així com participant en xefles i colles d’amics a les sobretaules barraqueres arran de mar, on sempre s’apuntava a posar la veu als acords de la guitarra, tant amb el duet Els que Canten, amb en Pep Rodriguez, com amb grups improvisats. Els darrers anys hem coincidit a la Cantada de Calella, on protagonitzava la seva peculiar visió crítica per als seus companys de la ràdio FEM Girona, conduits per l’Eduard Cid i en Julià Bernabé, des del programa ‘La taverna de la Rambla’. Promotor creatiu d’antigues receptes L’altre vessant del seu talent polifacètic era la cuina. A la primavera del 1984 van inaugurar el Restaurant La Xicra, al carrer Estret, junt amb la Montse Soler. De granja a restaurant, l’establiment d’en Pere Bahí –nat a Girona i palafrugellenc d’adopció–,

aporta a la Vila la recuperació d’un saber fer artístic i gastronòmic alhora. Ell mateix havia fet un disseny personal del carrer Estret com a decorador. Segons es va dir, només se li van respectar les faroles de l’entrada i la sortida. Al seu restaurant va poder recuperar tota una sabiduria i aptituds del bon cuinar com a xef, de les receptes del bon gust i per al paladar exquisit. Sofregits de ceba confitats amb paciència franciscana, fets sense rellotge i tenyint el resultat de color fosc, gairebé negre i vigilant de no cremar-ne ni un bocí, per a la base de plats d’arrossos i receptes com es Niu, els catxoflinos i un compendi de plats plasmats al seus llibres de receptes: El que menjava Josep Pla, les millors receptes de l’Empordà Petit, o Sabor empordanés, per a Edicions Omega. Va descriure fil per randa un reguitzell de grans fórmules i receptes que fins llavors només s’havien descrit de manera literària. L’any 2007 la Generalitat va concedir la medalla del Turisme de Catalunya a Pere Bahí pel mèrit de promocionar la cuina de l’Empordanet arreu, tenint en compte que havia convertit la granja en establiment de restauració, arran de “la seva afició a la cuina i amb una visió d’una culinària crítica i constructiva”. El seu comiat al tanatori de Sant Feliu de Guíxols, el dia de Sant Carles, no va deixar indiferent a ningú. En Pere ja havia patit diversos càstigs a la seva salut, i tot i així sempre volia encomanar salut i felicitat. Als 77 anys s’acomiadava a tot un personatge peculiar, dels de la terra, envoltat d’amics amb record festiu i sense desesperacions. Avui, amb el seu comiat, podem dir que ja forma part de les estrelles que més destaquen al firmament més artístic, gastronòmic, musical i literari del més enllà.

Als inicis del grup Peix Fregit

El cantant, cuiner i escriptor Pere Bahí

Amb l’equip del Restaurant La Xicra

EL FAR DE L’EMPORDÀ

29


els nostres mots DE GAMARUSSOS I ALTRES FAVES Núria Aupí. Filòloga Aquests dies de tardor consolidada, en què els camins estan coberts de fulles marrons, grogues i taronges, en què quan el dia cau es poden veure els rosats del cel reflexat en el verd-blau de l’aigua de rierols i basses, els ocells, a les branques, als fils elèctrics o en el cel, gaudeixen de les hores de sol. Aquest matí, contemplant-los, he recordat un ocell ben diferent dels que volaven, el gamarús, ocell d’ulls negres i inquietants, un ocell sedentari i nocturn. D’aquí que a la persona que és aturada i beneitota, se li digui que és “gamarussa”. I com gamarús o gamarussa hi ha altres paraules que, tot i que algunes quasi ja no es diuen, s’usen o s’usaven per referir-se a persones amb poca esma, quietes, poc decidides... Repassem-ne algunes: · Estaquirot: No et quedis palplantat com un estaquirot. Belluga’t una mica i vés a parar taula. · Mumaraca: Fa hores que estàs aquí quiet i sense dir res. Has sentit què et deia? Què me’n dius? Sembles un o una mumaraca... · Bleda assolellada: No vas protestar quan et van encolomar tota la feina a tu? No vas dir, ni fer res? Ho faràs sense protestar? Sembles una bleda assolellada... · Tòtila: No et quedis com un tòtila tot el dia mirant la tele. Pensa què vols fer i espavila’t. · Fleuma: La Mercè t’ha trucat perquè vagis a França la setmana que ve. No siguis fleuma, tingues una mica de caràcter i si no en tens ganes li dius que no. · Babau, babaua: Mira si és babau que no se’n va adonar que li prenien el pèl i els diners. · Xaliu, xaliua: No té cap malícia, tot li sembla bé encara que hi perdi bous i esquelles! No mou cap dit! És ben xaliu. · Favàs, favassa: Sempre li toca a ella la part més complicada de la feina. I la molt favassa se la menja amb patates i la fa.

L’empordanet rialler

30

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Gamarús

Tòtil

Espantaocells o estaquirot


LECTURES RECOMANADES

Suggeriments des de la Llibreria Siglantana de la Bisbal SUBSCRIU-TE PER TAN SOLS...

‘uLLAStret’, De Puri ABArcA

que va de Sant Feliu de Guíxols a Begur i el de la ruta circular que va de Girona-Sant Feliu de GuíxolsBegur i torna a Girona. És un recorregut per fer a peu ja Puri Abarca, Contacta’ns a: subscripcions@elfardelemporda.cat, o al telèfon: 57 98 70 que la major part del camí619 transcoperiodista de Mont-Ras, recull rre per corriols estrets només aptes la història i les qualitats del poper circular-hi a peu, amb desnible d’Ullastret en aquest volum, el vells, pujades i baixades continues, número 178 de la col·lecció ‘Moi a vegades una mica tècniques. En nografies’ dels Quaderns de la Realgunes ocasions també caminavista de Girona, destinats tots ells a rem per passejos marítims, platges mostrar-nos els trets identitaris dels i per trams completament plans.

pobles de la nostra demarcació. Conegut pel seu patrimoni històric i artístic Ullastret, un poble petit però molt actiu, destaca pel seu poblat ibèric situat al puig de Sant Andreu i el nucli antic del municipi que data de l’època medieval. No deixa indiferent tampoc el seu entorn natural enmig d’un Empordà verd i ric, ple de contrastos i envoltat d’un paisatge privilegiat.

cAMÍ De rONDA, MAPA i guiA Camí de Ronda han publicat dos mapes-guia resseguint l’antic camí de ronda que voreja el litoral de la costa Brava. Consta de dos volums: el de la ruta litoral

‘LLegeNDeS De MAr De LA cOStA BrAVA’, MiQueL MArtÍN Edicions Sidillà ha publicat ja fa un temps aquest volum de llegendes de mar de la Costa Brava, però és un volum tan nostre i tan especial que us el volem recomanar. Històries de la nostra terra, explicades pels nostres avis i gent gran. Recollides pel begurenc Miquel Martín. Amb un estil impecable i molt cuidat, amb el vocabulari tan viu i propi de casa nostra i que faran les delícies de tots els lectors. Un món ple de riquesa oral i escrita, amb personatges fascinants, unes llegendes relacionades

30 €

amb el mar tan estimat i temut alhora. Les il·lustracions sónL’ANY de Llenas Llensa.

‘DiAri D’uN ONANiStA’, JOSeP ViÑAS Debut literari del propessor de la UdG Josep Viñas, de Salt, i publicat per editorial Omicron. La novel·la ens proposa aquest dubte: “Pot plantejar-se un jove atractiu, amb èxit professional i personal, estar més de tres mesos sense tenir relacions sexuals amb cap persona?”. En primera persona i en format de dietari l’Edson, advocat, ens explica per què decideix estar una temporada sense intercanvis sexuals i anem veient com ho porta fins a l’extrem. La situació es complica i s’embolica: un crim, un viatge al Brasil, tribus urbanes i tribus inhumanes, psiquiatres, una veïna... són alguns dels detalls que hi anirem trobant. No és una novel·la eròtica, però sí amb alguns pessics de sensualitat. Plena d’aventures amb el punt d’intriga, i molt fresca, que de ben segur us farà passar una bona estona.

Avda. l’Aigüeta, 128 - 17100 La Bisbal d’Empordà Tel. 972 644 873 - Fax 972 644 861 - Lasiglantana@hotmail.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

31


RACONS DE L’EMPORDÀ

un castell amb llegenda

On Palamós comença a fer flaire de Gavarres, a la falda del puig Montagut, el castell de Vila-romà, de la Bell-lloc, o popularment dit “Bitlloc”, ens convida a somiar amb espases, armadures i per descomptat amb la reina Elisenda de Montcada, figura en la qual s’inspira la novel·la del mateix nom escrita per Torcuato Tárrago l’any 1864 i que situa la trama al castell de Vila-romà, amb un pròleg que diu així: “En los límites del dilatado arenal que se extiende á las márgenes del Mediterráneo, en las peñascosas costas de Palamós, levantábase una torre, resto solitario de un orgulloso castillo, la cual ha tenido el privilegio de existir hasta la invasión francesa de 1808”. Foto i text: Núria Clara Corominola melandgia.wordpress.com

32

EL FAR DE L’EMPORDÀ


SALUT

Neix la nova carta de drets i deures de la ciutadania per a la salut

El Far de l’Empordà

La nova Carta és de gran interès per al ciutadà, ja que suposa un salt qualitatiu. Representa el contracte social entre les persones i el sistema marc de relació en el que es defineix com a: “què esperen les persones del sistema sanitari i com aquests es comprometen com a agents actius i centrals d’aquest”. L’actualització de la Carta de l’any 2002 era necessària per donar resposta als nous reptes. A la nostra societat tenim un nou paradigma social marcat pel paper cada vegada més actiu de les persones. D’altra banda, les noves tecnologies faciliten nous models d’interrelacions, on els ciutadans són l’element central de la Salut i l’atenció sanitària, i la Carta aporta transparència i confiança.

La nova Carta de drets i deures de la ciutadania envers la salut i l’atenció primària d’aquest 2015 s’ha elaborat en base a l’anàlisi comparativa de diferents Cartes internacionals, així com s’ha actualitzat respecte a les principals novetats legislatives i normatives, tot plegat a través d’un procés participatiu que ha permès recollir i consensuar les aportacions dels diversos sectors i col·lectius representants del sistema sanitari. Principals orientadors de la Carta: - Dignitat de la persona. - Llibertat i autonomia en la presa de decisions. - Igualtat de les persones. - Accés al coneixement en salut i a la informació. - Compromís cívic.

DretS: A rebre educació en salut. A obtenir informació sobre el temps d’espera en atenció sanitària. A la planificació de les decisions anticipades. Modificació del dret de viure el procés de final de vida, incorporant la possibilitat de rebutjar qualsevol tractament de suport vital, encara que ja estigui instaurat i incorporat. S’incorpora, també, la possibilitat de manifestar de forma explícita el desig de morir. A la seguretat de les dades relatives a la seva salut. A rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial. D’informació de la persona sotmesa a una prova genètica sobre la possibilitat que es donin troballes inesperades. A conèixer el retorn de les investigacions en què ha participat. A participar com a agent actiu en la investigació.

A respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones. Consensuar les decisions entre dues o més representants legals d’una persona i, en cas de discrepància, participar en procediments de mediació i arbitratge. Fer un ús responsable de les noves tecnologies en relació amb la salut i el sistema sanitari. Informar del compliment o no del tractament. Exercir la representació col·lectiva quan es participa en el sistema com a agent social.

DeureS: Evitar riscos sobre la salut d’altres persones que es poden derivar de la manca d’adopció de mesures preventives individuals.

Més informació a: http://canalsalut.gencat.cat i al vostre centre de Salut més proper. EL FAR DE L’EMPORDÀ

33


MENS SANA

com ens afecten les xarxes socials i l’entorn digital?

QUINS CANVIS HAN PORTAT LES NOVES TECNOLOGIES ALS HÀBITS SOCIALS I AL NOSTRE COMPORTAMENT? L’ÚS NO ÉS NOCIU, PERÒ LES ADDICCIONS QUE GENEREN ES DEUEN EN GRAN MESURA A PROBLEMES D’AÏLLAMENT SOCIAL I DE FRUSTRACIÓ. EXPRESSEN LA IL·LUSIÓ D’UNA NOVA VIDA VIRTUAL MÉS SATISFACTÒRIA

M

oltes famílies senten preocupació en veure els seus fills enganxats a l’ordinador i al mòbil, i és que el món s’ha transformat de tal manera que ja es comença a parlar del FOMO (Fear of missing out) o la “por de perdre’s alguna cosa”. La disponibi-

34

EL FAR DE L’EMPORDÀ

litat s’entén com a obligada, creant una necessitat d’accessibilitat perpètua. Tot plegat genera angoixa pel fet d’estar sempre pendent de la connectivitat. Les xarxes socials són el mitja preferit del jovent per a la comunicació amb els amics i per a l’expressió ràpida d’idees i emocions. Ara bé, l’emoció es profunda? Alguns autors parlen de les “emocions líquides”, que s’expressen amb tanta facilitat com superficialitat. Vist que la previsió és la millor de les cures, pares i educadors comencen a prendre consciència de la importància d’una bona orientació pel que fa a l’ús de la tecnologia i de tot el que això comporta: saber limitar el correu electrònic, desconnectar-se de tant en tant, evitar la necessitat d’exhibicionisme, no refugiar-se en el món virtual..., són algunes de les qüestions bàsiques que s’haurien d’aprendre actualment. Un dels inconvenients és el fet d’acostumar la ment a passar ràpidament d’una tasca a l’altra (ordinador, TV, facebook, whatsapp...), fet que comporta que les connexions neuronals siguin superficials i no pas profundes, debilitant així la capacitat de concentració i memòria.

NO tOt ÉS eL Que APAreNtA També pot donar una fictícia sensació de sociabilitat, quan en la realitat manquen habilitats socials per relacionarse i per expressar-se correctament. La facilitat que donen algunes aplicacions d’enviar missatges curts i de minsa redacció, empobreix la capacitat expressiva i, a la vida real, sorgeixen dificultats de comunicació. Així, s’ha estès el fenomen del cyberbullying o “cibe-

rassetjament”, que com a conducta d’agressió s’agreuja per les característiques pròpies de l’entorn virtual, com poden ser l’anonimat i la gran audiència potencial.

ViViNt eN uN MÓN PArAL·LeL En els jocs on-line és freqüent la creació d’un alter-ego digital, anomenat avatar, essent la imatge que s’utilitza per representar-nos en el món digital. Investigacions de la Universitat de Stanford han demostrat que veure el propi avatar realitzant certes accions o actituds pot afectar el nostre comportament a la vida real. Aquesta influència de l’avatar es coneix com a l’efecte Proteus, nom que prové del deu grec Proteu que podia transformar-se a voluntat en qualsevol cosa que desitgés. D’aquí que el cibermón signifiqui alguna cosa més que un simple joc, ja que pot tenir conseqüències psicològiques més complexes i profundes en la nostra vida. La tècnica evoluciona ràpidament, però, sense l’adequada preparació pot crear fortes crisis de creixement i inseguretats. Sinó s’enforteix la formació del caràcter augmentarà la desorientació en un ambient que es transforma dia a dia. Carles M. Espinalt, l’any 1970, ja preveia que: “Sense una tenacitat renovada en l’educació del caràcter i un estímul constant per a la capacitat creadora, l’ésser humà perdrà fàcilment la direcció del seu propi destí”.

Carme Camins Doctora en Psicologia i Grafòloga http://cgc-psicologiaformativa.com/


EPISODIS

Bernat de Santa eugènia, Senyor de torroella CAVALLER, GOVERNADOR DE MALLORCA I COL·LABORADOR ÍNTIM DE JAUME I

e

l 31 de desembre de 1229, el rei en Jaume I aconseguia conquerir Madina Mayurqa (Palma) i amb aquesta conquesta començava la fi del poder almohade a les Illes. A partir d’aquell moment, el domini dels reis catalans sobre Mallorca encetava l’expansió medieval catalana, tant per terra (València) com per la Mediterrània (Sícilia, Sardenya, Atenes, Neopàtria, Nàpols, etc.), que culminarà creuant l’Atlàntic cap a America, fins a deixar en mans de Carles I un vast imperi.

Jaume I li concedí en féu el castell de Pals Com en la millor de les epopeies bèl·liques, molts foren els cavallers

Retrat imaginari de Bernat de Santa Eugènia que es troba a la casa consistorial de Santa Maria del Camí a Mallorca, vila fundada per l’esmentat senyor de Torroella.

protagonistes de la conquesta: en Berenguer II de Palou, Guillem de Montgrí, Aspàreg de la Barca, Bernat d’es Coll, Nunó Sanç I de Roselló, Guillem II de Bearn, Hug IV d’Empúries, Ramon de Montcada, etc., però avui ens fixarem en Bernat de Santa Eugènia.

Les seves restes van ser enterrades a la canònica de Santa Maria d’Ullà Bernat era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, entre d’altres. Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns. A causa de la mort l’any 1228 del seu germà gran, heretà el terme de Torroella de Montgrí, i per això és conegut també com a Bernat de Montgrí i de Santaeugènia. Participà a la conquesta de Mallorca al capdavant de trenta cavallers i li correspongué un lot de 154 cavalleries en el repartiment. Per la seva actitud

heroica, el rei en Jaume I el nomenà governador de l’illa, i s’encarregà de reduir els petits reductes sarraïns que encara hi quedaven. Uns anys més tard, el 1235, emprengué amb el seu germà Guillem de Montgrí la conquesta d’Eivissa, i anà després també al setge de València, on rebé donacions a l’horta de la ciutat. En estreta col·laboració amb el rei en Jaume I, intervingué en tots els afers polítics importants del país fins l’any 1262. Guanyada la confiança del rei, aquest li concedí en feu el castell de Pals, edificació que posteriorment i a causa de la mort del seu fill Ponç Guillem de Torroella, l’heretà la seva filla Sança de Santaeugènia, casada amb el vescomte Guerau VI de Cabrera. Home prominent del regnat del rei Jaume, va morir a Torroella de Montgrí el 1269. Les seves restes van ser enterrades a la canònica de Santa Maria d’Ullà, on descansa per sempre més.

Joaquim Ullan President del Cercle Català d’Història www.cch.cat

Actual església de Santa Maria d’Ullà (Fotografia: Carlos Pino).

EL FAR DE L’EMPORDÀ

35


ESPECIAL NADAL

Que arriba el Nadal! AVANÇAT EL MES DE NOVEMBRE FEM CAMÍ CAP AL DARRER MES DE L’ANY QUE COMENÇA A TREURE EL NAS PER L’HORITZÓ, EL QUE CONTÉ UNA DE LES FESTES MÉS ESPERADES I PLENES D’IL·LUSIÓ DE TOT L’ANY, LES DE NADAL

Eva Sans

L

a primera cosa que ens indica que s’apropa el Nadal són els centenars o milers de llums que il·luminen aparadors, carrers o balcons, que desperten admiració i alegria, que aboquen i animen els ciutadans de l’Empordanet a entrar als comerços i botigues per començar a mirar el regal o detall ideal a fi d’obsequiar la muller o el marit, el xicot o la xicota, els pares i avis i els fills. Els més menuts estiren la falda de la mare quan veuen als aparadors aquella nina tant bufona que fa temps que demana, o l’últim videojoc del mercat. Temps d’il·lusió que convida a passejar. Durant aquests dies hi ha dos costums que són una mostra clara de l’origen solar de les festes nadalenques: ens referim a la llum i al foc. Les grans lluminàries dels carrers i centres comercials, i les més discretes dels establiments i les llars, on els arbres i els pessebres il·luminats constitueixen un omnipresent element decoratiu, formen part d’un culte inconscient al sol, en un moment de l’any en el qual acabava la seva davallada i enceta el camí del seu apogeu.

Abans, tots els homes tenien dret a llençar a la foguera qualsevol objecte agrícola

Ferreteria

CATEURA Drogueria - Pintures - Electrodomèstics - Ferreteria Articles de Cuina - Còpies Claus i Comandaments a distància Mauri Vilar · Tel. 972 318 301 - Lòpez Puigcerver 118 · Tel. 972 319 396 - ferreteriacaterura@gmail.com

M

36

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Per altra banda, hi ha llocs on encara perdura el costum d’encendre fogueres la nit de Nadal –les “faies”– com a alguns pobles del Berguedà. Abans, tots els homes tenien dret a llençar a la foguera qualsevol objecte agrícola –un carro, una arada, una portadora, etc.–. D’aquí ve que hom hagi volgut veure en aquest costum la liquidació d’un cicle agrari i el començament d’un altre, com també el reconeixement de la seva relació amb la fi i l’inici del cicle solar.

ÉS eL teMPS DeL FreD i De LeS HOreS LLArgueS A LA VOrA DeL FOc És el temps del culte a l’arbre que dóna escalf i alegria, i cura les malalties i allunya les tenebres i els mals esperits. El roure, sobretot, i la seva crema, simbolitzen el reconeixement del Sol com a pare de la natura. Els boscos de roure eren considerats com a temples dels déus. L’arbre de Nadal, propi dels països nòrdics, amb tota probabilitat és una resta de l’antiga crema del roure. És una tradició popular a Rússia, Anglaterra, Dinamarca, Suècia, França i diverses contrades germàniques.

Els boscos de roure eren considerats com a temples dels déus El solstici d’hivern marca l’inici d’un nou cicle. És el temps on disminueix considerablement l’activitat vegetal i humana. La vida al camp resta com adormida, el fred omple els carrers i els pagesos fan els treballs de complement (adobar les eines, arreglar cases i quadres, fer salaons, embotits, formatges, etc.). En aquestes circumstàncies, l’home té més temps per a la vida familiar. En aquesta època, antigament, se celebraven cerimònies i ritus de fertilitat, i actualment es fan cerimònies dedicades a la vegetació, perquè es revifi i doni els seus fruits. (*) Font: El cicle de Nadal, Fundació Pere Tarrés.


ESPECIAL NADAL

‘Nadal a Palafrugell i Pista de gel’ DEL 4 DE DESEMBRE AL 10 DE GENER, L’INSTITUT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE PALAFRUGELL TORNA A ORGANITZAR LA FIRA NADAL I LA PISTA DE GEL El Far de l’Empordà

‘N

adal a Palafrugell i Pista de Gel’, en la seva onzena edició, oferirà un ventall d’activitats totalment gratuïtes per a nens, joves i la família en general. Enguany, l’encesa de llums de Nadal i l’escudella popular, el dia 4 de desembre al vespre, donaran el tret de sortida a les activitats del Nadal a Palafrugell. A partir d’aquesta data i fins el 5 de gener, per segon any consecutiu, el Dimoni Escuat repartirà per les zones comercials de la vila felicitacions de Nadal que inclouran una munió de premis, vals regal i moltes sorpreses! En aquesta campanya hi participen un centenar de comerços de la vila i hi col·laboren entitats com la Quina del Centre Fraternal o el Cine Club Garbí. Una proposta que té com a objectiu promocionar i fidelitzar la compra al municipi per part dels seus ciutadans, clients habituals i visitants, és a dir, fomentar el comerç de proximitat.

OBerturA De LA PiStA De geL El divendres 18 de desembre s’iniciarà l’obertura de la pista de gel, que enguany durarà fins el dia 10 de gener. Durant els dies d’obertura es podrà gaudir d’espectacles infantils, com ara el ‘Conta contes’, amb l’Olga Cercós i les il·lustracions de Pedro Osuna, l’espectacle de màgia del Mag Fèlix o el ja tradicional taller de fanalets. I com no podia faltar, els concerts de la Pista de gel per a joves i adults, amb grups coneguts com els Rock’n Roll Brothers, que ens felicitaran el dia de Nadal o el popular cantautor Joan Rovira, que farà la sobretaula de Sant Esteve. El diumenge 3 de gener a la tarda faran ballar a tota la família The Penguins, amb el seu “Reggae per a Xics”. Així mateix, al centre de la vila hi haurà nombroses activitats, regals i sorpreses per a tothom: tallers, espectacles i cercaviles, la popular Quina del Centre Fraternal, el Pinxo d’aigua i la festa de Cap d’Any, juntament amb la pujada al far de Sant Sebastià de la Guarda per rebre el Primer sol de l’any, entre d’altres moltes activitats que faran del Nadal a Palafrugell una de les millors festes de la comarca, carregada de màgia, d’il·lusió i de bons moments assegurats. Més informació a: www.visitpalafrugell.cat. Tel. 972 300 228

SELECCIÓ DE TORRONS I ESPECIALITATS PASTISSOS DE NADAL I CAP D'ANY, TRONCS DE NADAL TORTELL DE REIS

AUTÈNTIC TORRÓ DE CREMA Avda. 11 de Setembre, 41 - 17230 Palamós (Girona) - Encàrrecs: 972 31 45 68 https://www.facebook.com/Pasteleria.pastisseria.bomboneria.Gloria.Palamos/

EL FAR DE L’EMPORDÀ

37


VINS I LICORS GRAU

ara més a prop teu amb

WWW.GRAUONLINE.COM + de 9000 referències en Vins i Licors

MILLOR BOTIGA ESPECIALITZADA 2014

www.grauonline.com · www.vinsilicorsgrau.com C/ Torroella, 163 · 17200 Palafrugell · Girona · Tel: 972 301 835

s e n o B Festes

Promocions nadalenques en sofàs i descans

Barris i Buixó, 6 • Tel. 972 30 04 25 • 17200 PALAFRUGELL Mestre Sagrera, 14 • Tel. 972 30 62 07 • 17200 PALAFRUGELL

Surera Bertran, 51 • Tel. 972 300 843 • 17200 PALAFRUGELL PauCasals,9 • Tel.972641914•17100LABISBALD’EMPORDÀ


SENSE: SUCRES, GREIXOS, ADDITIUS NI AL·LÈRGENS

El col·lagen és la proteïna més abundant del nostre cos i un dels principals components de les articulacions, ossos, músculs, genives, dents i pell.

COLNATUR està especialment recomanat: ●

Sabor molt Neutre o Fruites del bosc

A LA VENDA EN SECCIÓ PARAFARMÀCIA i DIETÈTIQUES

A qualsevol edat si _ et vols mantenir actiu _ practiques esport o exercici físic A partir de 40 anys

Segueix-nos a: www.colnatur.com

ANUNCIA’T A

NÚMERO

1

EN VENDES

Especialistes en col·lagen

Reg.UE 432/2012: Les proteïnes contribueixen a conservar la massa muscular i al manteniment dels ossos en condicions normals. La vitamina C contribueix a la formació normal de col·lagen per al funcionament normal dels ossos, cartílags, genives, dents i pell. 40

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Revista Núm.04 - Novembre 2015  

Revista digital, mensual, d'actualitat i d'informació cultural.

Advertisement