Page 1

TEMA DEL MES

el

FAR

de

l’EMPORDA REVISTA MENSUAL D’ACTUALITAT I D’INFORMACIÓ CULTURAL. PREU: 3€

NÚM. 03 - OCTUBRE 2015

Campanyes gastronòmiques de tardor

REPORTATGE: TRES PRESIDENTS PER A UNA REPÚBLICA LA CERAMISTA QUIMETA SERRA NOMENADA FILLA PREDILECTA DE ST. FELIU DE GUÍXOLS

FORALLAC: FIRA MEDIEVAL DE PERATALLADA. LA CARBONERA I LA CUITA DE RAJOLS DE ST. CLIMENT DE PERALTA www.elfardelemporda.cat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

1


Tot en roba per a la casa Confecció de cortines i edredons Barris i Buixó, 6 - Tel. 972 30 04 25 - 17200 PALAFRUGELL Mestre Sagrera, 14 - Tel. 972 30 62 07 - 17200 PALAFRUGELL Surera Bertran, 51 - Tel. 972 300 843 - 17200 PALAFRUGELL Pau Casals, 9 - Tel. 972 64 19 14 - 17100 LA BISBAL D’EMPORDÀ

5000

FLYERS

122€ IVA i disseny no inclòs

NOVA INCORPORACIÓ DE MAQUINÀRIA AMB QUALITAT ÒFSET A PREU DIGITAL FORMAT 21x10 o A5 l PAPER 135 GR IMPRÈS A TOT COLOR 2 CARES Entrega del disseny en pdf, illustrator, photoshop o indesign Consulteu també l’opció de dissenys personalitzats

Promoció vàlida fins al 30 de novembre 2015

c. Bailén, 45-47 I 17200 Palafrugell (Girona) I T. 972 30 50 52 I agusti@grafiquesagusti.com I wwww.grafiquesagusti.com


Edita: MITIC spc C/ López Puigcerver 21, local 4 17230 Palamós Directora: Eva Sans. Cap de redacció: Carme Camins. Compaginació: Joaquim Ullan. Marquèting i assessor comercial: Elisi Almeda. Redacció, maquetació i correcció: Paulí Martí. Creació i manteniment web: Joaquim Ullan. Disseny revista i capçalera: Ester Agustí. Impressió: Gràfiques Agustí (Palafrugell) Fotografies: Núria Clara Corominola, Paulí Martí, Jorge Martín, Servei de Comunicació ajuntaments de Palafrugell, Palamós, Calonge-Sant Antoni i Torroella de Montgrí Imatge portada: Núria Clara Corominola (una barca de la confraria de Palamós remuntant el que han arreplegat les xarxes) Han col·laborat: serveis de comunicació ajuntaments de Palafrugell, Torroella, Palamós, Calonge-Sant Antoni, Begur i àrea de Cultura de la Bisbal, Miquel Constans, Natàlia Burjachs, Lluís Maria Aguasca, Joan Aliu, Fran Gutiérrez (humor), Isabel Corominola Juscafresa, Cercle Català d’Història. Serveis de Salut Integrats (Baix Empordà). Cessió d’imatges antigues: Arxius Municipals de Palamós i Palafrugell. Redacció i administració: Mític Gestió Cultural c/ López Puigcerver, 21 - local 4 Tel. 972 31 46 05 Publicitat: 647 17 74 04 // 690 38 14 96 redaccio@elfardelemporda.cat

E

Madrid, al revés del món

l passat 27 de setembre al vespre, els empordanesos teníem el cava ben fresc esperant a la nevera i tot preparat per sortir de celebració. Catalunya va donar exemple amb una quota molt alta de participació i, en especial, excepcional al Baix Empordà. Però alguna cosa estranya va passar mentre seguíem els resultats electorals. Clavats al sofà de casa i amb la mirada fixada al televisor, la ciutadania vam patir un curtcircuit que no esperàvem. Les forces independentistes acabaven d’aconseguir una victòria històrica a les eleccions al Parlament de Catalunya, una victòria molt meritòria donades les circumstàncies. Però, a mesura que passaven els minuts, la sensació de confusió i d’astorament començava a envair les llars catalanes. L’aparell mediàtic de l’Estat espanyol s’havia posat en marxa. El missatge era que els independentistes havien perdut les eleccions. Ben aviat aparegué per la pantalla la novella cap de l’oposició, la Inés Arrimadas, amb tota la seva claca, amb una inusitada alegria, fent-nos saber que eren ells els de l’èxit total, que aquella era la nit del fracàs del president Mas i que, tant ell com tot el procés, “havien de plegar i marxar cap a casa”. Posteriorment es va pronunciar el Sr. Iceta del PSC el qual, sense coreografia preparada, llançà un missatge similar. També comparegué el Sr.Albiol, el líder substitut de Sànchez Camacho, que acabava d’estavellar el seu partit fent-lo passar de 19 a 11 escons. Potser ell no va poder dissimular tant la seva decepció. Amb unes valoracions excepcionals per part dels partits de l’oposició, en aquell esperpent s’hi sumà l’aparició del líder del PSOE, Pedro Sánchez, vestit i encorbatat per a l’ocasió, davant la bandera espanyola amb una escenificació com si d’un cap d’Estat es tractés, fent unes valoracions enfocades única i exclusivament de cara a la campanya de les properes eleccions generals del 20 de desembre. La confusa nit del 27S ens deixà sens dubte un espectacular final de jornada electoral, amb l’habitual absència de Mariano Rajoy que ni tan sols va comparèixer a través de la pantalla plana. L’endemà, el 28S, les portades de tots els diaris espanyols, televisions, ràdios i tertulians de les Espanyes començaren a promoure la cantarella que el plebiscit havia perdut i que el procés s’ha acabat. I així anar fent... Per sort, el món no és Madrid, i només calia repassar la premsa d’arreu del món. El missatge era clar: “l’independentisme a Catalunya ha guanyat”! Així doncs, mentre a Madrid continuen enganyant-se amb la seva pretesa victòria, nosaltres ens capficarem en una altra tempesta, la de si Junts pel Sí i la CUP seran capaços de posar-se d’acord. Ja tindrà temps la Inés Arrimades d’adonar-se de la seva desfeta, quan comenci a perdre totes les votacions al nou Parlament de Catalunya. Anem fent via!

Web: www.elfardelemporda.cat Redacció contacte: redaccio@elfardelemporda.cat Tel. 647 17 74 04 // 619 57 98 70 Dipòsit legal: GI-1262-2015 El Far de l’Empordà és una publicació divulgativa d’informació, independent, plural i de caire comarcal. La revista El Far de l’Empordà no s’identifica necessàriament amb les opinions dels autors i col·laboradors. Les persones que apareixen als crèdits no mantenen necessàriament una relació laboral amb El Far de l’Empordà. Data de publicació: setembre 2015 Propera publicació: octubre 2015

S U M A R I 3 EDITORIAL 4 - 11 TEMA DEL MES. Campanyes i fires

gastronòmiques / Paulí Martí

12 -14 REPORTATGE. Tres presidents per a

una república / Eva Sans i Joaquim Ullan

15 RACÓ DEL LECTOR 16-17 ENTREVISTA.

Quim Gudayol, gerent del viver d’empreses Nexes / Paulí Martí

18-22 ACTUALITAT 23 OPINIÓ.

Natàlia Burjachs i Lluís Maria Aguasca

24-26 ESPECIAL MOTOR. 27 ELS NOSTRES MOTS / Núria Aupí

HUMOR / Fran Gutiérrez

28 RACONS DE L’EMPORDÀ / Núria Clara Corominola

/ Camins de Fitor

29 L’OS DE LA MÚSICA. Festival de Jazz de

32 MENS SANA. La nostra lletra i la

personalitat / Carme Camins

33 SALUT. Com ens preparem per a la grip 34 EPISODIS. La batalla de Cefís. /Joaquim Ullan

35 ACTUALITAT. EL Tastaolletes

la Costa Brava / Miquel Constans 30 L’ESPAI DE LES ARTS. Quimeta Serra,

filla predilecte de Sant Feliu de Guíxols / Eva Sans. Roger Bellera Rosell / Carme Camins

31 LECTURES RECOMENADES / Joan Aliu EL FAR DE L’EMPORDÀ

3


TEMA DEL MES

La cuina de l’Empordanet CAMPANYES I FIRES GASTRONÒMIQUES Paulí Martí

L

a manera de cuinar al nostre territori s’ha anat forjant al llarg dels segles. La terra i el mar són generosos en productes i espècies, a partir dels quals des de temps immemorials els nostres ancestres han anat elaborant els plats de menjar, combinant les receptes dels avantpassats amb innovacions i gustos propis de cada època. La varietat que ens ofereix l’Empordanet prové del peix i el marcisc del mar, els productes i fruites de l’horta, les carns, els formatges o els productes silvestres, com els apreciadíssims bolets o els cargols. Tota aquesta amalgama de riqueses naturals han forjat, des de l’adveniment del turisme, una gastronomia amb marcada personalitat i amb uns trets singulars que podríem resumir en l’apreciada barreja del mar i muntanya. Tot i la massificació de l’oferta de matèria primera, a mans de les grans cadenes alimentàries, a les darreres dècades diferents produc-

4

EL FAR DE L’EMPORDÀ

tors s’han associat a fi de reivindicar i promoure la matèria primera autòctona. Qui no coneix avui l’arròs de Pals, la gamba de Palamós, els recuits de Fonteta... i altres béns que, si bé no són originaris d’un lloc concret, s’han promocinat des dels diferents municipis: el peix de roca begurenc, el peix blau ganxó, els bolets a Santa Cristina, la garoina a Palafrugell..., que es poden assaborir sols o acompanyats de diferents preparats tot creant un univers gastronòmic que ens ha donat renom universal. Associacions i entitats com La Cuina de l’Empordanet, l’Aula Gastronòmica de l’Empordà, l’Espai Peix, el Plat Blau de la badia de Palamós-Sant Antoni de Calonge, els arrossaires de Pals, l’Estació Nàutica L’Estartit-Illes Medes, els vinaters de Calonge... han endegat tasques de recuperació i difusió d’aquests productes i plats –alguns quasi desapareguts, com en el cas d’es Niu a Palafrugell–, que s’han afegit a les iniciatives d’ajuntaments i del Consell Comarcal per tal de convertir els nostres establiments en aparadors gastronòmics de qualitat reconeguda. D’altra banda existeixen altres elaboracions típiques que mai no s’han perdut, si bé també han viscut una reviscolada, com ara la botifarra

dolça i altres embotits, els brunyols, el recuit de drap i el formatge fresc –ideals per preparar amanides i postres–, així com els preparats que han de sustentar els plats més saborosos com el sofregit, les picades d’all i julivert, l’allioli... D’aquesta manera les disset campanyes gastronòmiques de la comarca permeten de tastar tots aquests productes, segons l’estil de cada xef. A més, comptem amb un reguitzell de fires i mostres sobre els nostres productes, dels quals podem gaudir-ne regularment a les nostres poblacions, a banda, és clar, dels mercats diaris i setmanals. Arran de la combinació de tots aquests productes nostrats els establiments ens ofereixen un ventall infinit de gustos i preparats: des de les escalivades i amanides, passant pel fricandó, el platillo o el rostit, la sèpia amb pèsols, suquets de peix, arrossos, pollastre amb escamarlans, les suculents i poc valorades pomes de relleno, les cremes... Per triar i remenar. Tot seguit passem a comentar les diverses campanyes gastronòmiques que s’inicien amb la tardor, una estació propícia –a banda del peix i dels estofats, carn d’olla, etc.– per a productes com els bolets, la poma o els anomenats plats de barraca dels pescadors.


TEMA DEL MES

Menú de l’Escamarlà als restaurants de la badia de Palamós-Sant Antoni L’escamarlà menjat sol és exquisit, però també podeu tastar-lo en les preparacions de la reconeguda cuina del mar i muntanya, en què elements d’origen ben diferent lliguen a la perfecció. Sota els auspicis de l’associació El Plat Blau (que té cura també de les campanyes gastronòmiques del Menú de l’Olla de Peix, del febrer a l’abril, i del popular Menú de la Gamba, del mes de maig al mes de juliol), podreu assaborir aquest preuat crustaci als establiments dels municipis de Calonge-Sant Antoni i de Palamós entre els mesos d’octubre i desembre. Els restaurants d’aquests municipis ofereixen un menú comú a tots els establiments participants a la campanya, on es pot degustar una amanida de tardor (amb bolets o altres productes de temporada), escamarlans de la badia (200 gr.), calamars farcits a l’estil baixempordanès, postres, vi i cafè, a un preu tancat de 32 euros (IVA inclòs).

desenes Jornades ‘La Poma a la Cuina’ de Torroella i l’Estartit Torroella de Montgrí i l’Estartit celebren la desena edició de les jornades gastronòmiques ‘La Poma a la Cuina’, amb una proposta que combina menús elaborats per a l’ocasió i activitats complementàries. La presentació va tenir lloc el 9 d’octubre a la Fundació Mas Badia, de la Tallada d’Empordà, un centre de recerca agrícola on es treballa per millorar la qualitat i la producció de la poma, un dels principals conreus del Baix Ter, on una representació dels establiments participants oferien una degustació d’alguns plats inclosos a la campanya. Les jornades ofereixen l’oportunitat de conèixer aquesta fruita, no només com a postres, sinó també com a producte principal o acompanyant altres plats. Cal tenir en compte que abans de l’arribada de la patata a Europa, la poma formava part indestriable de molts plats; de fet, és sabut que la cuina francesa va batejar el tubercle americà com a pomme de terre. La fruita es troba en aquesta època de l’any en plena recol·lecció i, per tant, en el seu millor moment per degustar-la. Els menús estan pensats per a un públic heterogeni, amb uns preus que oscil·len entre els 25 i els 35 euros, on els comensals poden degustar propostes més tradicionals i d’altres innovadores. Enguany les jornades es complementen amb activitats com ara un show cooking a càrrec del pastisser de l’Estartit Josep Brugués, una visita guiada a un camp de pomes o un concurs popular de pastissos de poma.

Presentació de les Jornades ‘La Poma a la Cuina’ de Torroella i l’Estartit d’enguany EL FAR DE L’EMPORDÀ

5


TEMA DEL MES

PALAMÓS GASTRONÒMIC De Tapes per Palamós de l’1 al 31 d’octubre de 2015

TAPA + QUINTO O CANYA

2.50 6

EL FAR DE L’EMPORDÀ


TEMA DEL MES

Palamós Gastronòmic, apropar la cuina a lavila gent de Pals Cristòfor Colom i la Les jornades de Palamós Gastronòmic permeten donar a conèixer i aprofundir en la gastronomia de la vila des de Ruta organitzada pel Cercle Català d’Història

tots els seus àmbits, apropant al públic l’àmplia oferta culinària del municipi. El programa d’activitats inclou la realització de sopars als aparadors dels comerços, una mostra gastronòmica al carrer, el show cooking de cuina marinera, Els dissabtes 18 i 25 de juliol i tots els dissabtes d’agost a les menús gastronòmics als restaurants, tasts de vins, el concurs ‘La tapa estrella’ a les tavernes o bé una classe magistral 19:00 h del peix amb el cuiner posseïdor d’una de cuina SortidaMichelin, des de laQuim Casa de Cultura,(xef “Cadels la Pruna”. estrella Casellas restauDurada aproximada, 2h. rants Casamar de Llafranc i de La Malcontenta de Preu, 12€que per va persona (menors 12 anys, gratuit) Palamós), tenir lloc el 10 de d’octubre. El passat 8 d’octubre es va dur a terme a l’Espai del La ruta Colom i la Vila Pals: La Peix la guiada primera“Cristòfor de les tres sessions delsdetallers dehistòria mai explicada la restaurants, història d’Amèrica”, la seva vuitena temcuina ambdeels tavernesjaien pastisseries de la vila. aquesta ocasió esels vaespais comptar la porada, etEn portarà a descobrir i elsamb personatges que participació del restaurant dels Arcs, lesdetavan protagonitzar una de les Mas gestes més grans la història de vernes 4 Ruas i El Casino, i la pastisseria Can Joan, la humanitat. uns àpats maridats amb vi del cellerd’acompanyar palamosí A més opcionalment, tensell’oportunitat aquesBell-lloc. Les dues altres sessions, amb nous prota ruta amb un deliciós dinar al restaurant Mas Pou de Palautagonistes, tindran lloc els dies 22 i 29 d’octubre. Sator. Paral·lelament té lloc el concurs de la ‘Tapa Estrella’, on cada taverna de Palamós proposa un Més info: www.discoveringcolumbus.com, oficina de Turisme pinxo i/o tapa original que es pot tastar a cada de Pals o trucant al 619.579.870 establiment i el visitant la pot puntuar a la plana web: www.palamosgastronomic.cat.

Descobreix amb nosaltres la relació del descobridor d’Amèrica, l’antiga Vila Reial de Pals i el seu port!

Primer dels tallers de cuina que tenen lloc a l’Espai Peix de Palamós.

hostal restaurant

costa brava

SANT

ANTONI

DE

CALONGE

HABITACIONS - BANQUESTS I CONVENCIONS

Gaudeix dels nostres menús especialitzats De dilluns a divendres: MENÚ DIARI: 4 entrants i 4 segons plats, postre i beguda MENÚ ESPECIAL DE LA CASA MENÚ AMB GAMBETA I ARRÒS AMB LLOBREGANT MENÚ AMB GRAELLADA DE PEIX I MARISC MENÚS DE CAPS DE SETMANA ESPECIALITAT EN ARROSSOS Menjars per emportar Av. Catalunya, 30 - Sant Antoni de Calonge (Girona) - Tel. 972 65 10 61 24

EL FAR DE L’EMPORDÀ

EL FAR DE L’EMPORDÀ

7


TEMA DEL MES

Campanya del Bolet i la Caça de Santa Cristina d’Aro El bolet és un producte estimadíssim a la nostra terra, tant per als qui els agrada anar a bosc com per als gurmets, i el qual es fa servir en un gran nombre de plats. Els restaurants de Santa Cristina d’Aro, aprofitant la proximitat de la serralada de les Gavarres, ens ofereixen una mostra excel·lent de la cuina d’aquest fong boscà. La mostra se celebra durant els mesos d’octubre i novembre, que és el moment òptim per anar a caçar bolets. Així, els restaurants Can Sureda, Les Panolles, Mas Tapioles i Can Roquet ofereixen des del 25 d’octubre al 8 de desembre les diferents varietats de bolets del rodal (camagrocs, rovellons, rossinyols, ceps...) amb tot un reguitzell de suggeriments culinaris, especialment de cacera, des de morro de bacallà confitat, civet de senglar, confitat de conill de bosc, botifarra de perol o perdiu.

Ganxotapes de Tardor, a Sant Feliu Després de les ‘Ganxotapes Primavera 2015’, que van tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols els mesos d’abril i maig, arriben les ‘Ganxotapes Tardor’, que se celebren del 24 d’octubre al 22 de novembre. L’oferta inclou una tapa i una cervesa a un preu de 2’50 euros. Un preu econòmic, unes tapes diferents i elaborades, la possibilitat de fer la ruta amb família o amics, bon ambient i la possibilitat de guanyar diferents premis han estat els ingredients de l’èxit de la ruta, que es consolida a cada edició. Hi prenen part una quarantena d’establiments ganxons, que serveixen pels volts de 10.000 tapes i que atreu no tan sols els guixolencs, sinó d’un gran nombre de visitants. Hi podem trobar també tapes vegetarianes en diferents establiments. Cal remarcar que al llibret promocional s’hi adjunta un targetó on es poden segellar els establiments on s’ha anat a fer el tast el qual, degudament complimentat, pot entrar en un concurs. D’altra banda, els mateixos establiments són premiats en tres categories: el premi del jurat, el premi popular i el premi a la millor fotografia.

El Restaurant La Proa, amb la tapa “trilogia del peix blau” (en homenatge a la campanya gastronòmica més veterana de la ciutat), escollida pel jurat com la millor ganxotapa primavera. 8

EL FAR DE L’EMPORDÀ

El Restaurant Butron Berria, amb la tapa “filet de porc amb salsa de melmelada de taronges de la Xina i mostassa”, escollida pels usuaris com la “ganxotapa primavera més popular”.


TEMA DEL MES

Calonge enceta el vi nou i la Festa Major d’hivern Tallers de maridatge de vi, d’aixafar el raïm, l’encetada de les bótes del vi novell, espectacles itinerants, el concurs d’escultures de xocolata o la cercavila dels gegants són algunes de les activitats que des del dia 4 i fins a l’11 de novembre ofereixen enguany la Festa del Vi Nou i la Festa Major de Calonge. Es tracta d’una cinquantena d’actes que es concentren sobretot el cap de setmana dels dies 7 i 8 de novembre i ens apropen a la tradició vitivinícola de Calonge i també a les activitats més tradicionals de la festa major d’hivern. Entre aquestes activitats tradicionals hi ha el concurs de cuina, una de les activitats més consolidades de la festa major d’hivern organitzada per l’associació Cau d’Idees, i que enguany proposa com a plat les albergínies farcides. Paral·lelament el centre històric calongí s’omplirà d’estands de productes artesans i de productors de vi del municipi. La Festa del Vi Nou té com a eix central l’encetada de les bótes de vi nou, el diumenge 8 de novembre al migdia. Les bótes surten de la penombra del celler per recórrer el centre històric encapçalades per la Colla Gegantera de Calonge, fins arribar als jardins del castell. El cap de setmana següent és el torn dels actes organitzats pels masos que han mantingut la manera tradicional del fer el vi. Aquestes finques es gestionen en un entorn familiar on es treballa el camp, la vinya, i es ven tant el vi com els fruits del camp directament als passavolants, sovint amb didàctiques visites guiades. És el conegut com a vi de pagès.

Imatges de la Fira del Vi Nou de l’any passat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

9


TEMA DEL MES

‘Es Niu’ a Palafrugell: un àpat de barraca Enguany el menú de la divuitena edició d’aquesta campanya consta d’un vermut amb tres tapetes com a entrant, es Niu, postres de poma, vins del celler Espelt, aigua i cafè, amb preus que oscil·len entre els 35 i els 40 euros. Com en anys anteriors, amb el menú del Niu es té dret a una entrada gratuïta per visitar la Fundació Josep Pla. Un dels objectius d’aquestes jornades és el de donar a conèixer aquest plat als qui encara no l’han descobert i, a la vegada, fer-lo més accessible als amants de la gastronomia tradicional. El Niu és un plat molt antic, d’origen palafrugellenc, on als seus inicis no s’hi posava carn. Es tractava d’un plat de quaresma i es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. Amb el temps es va anar enriquint: els pescadors van afegir-hi sèpia i els surers el van completar amb aviram de cacera, i fins i tot salsitxes. És un plat d’hivern, que les colles de surers de Palafrugell solien anar a menjar els dilluns a la barraca. La seva preparació és molt laboriosa, i és per això que habitualment no es troba a la majoria de cartes dels restaurants i, en tot cas, cal encarregar-lo. Per aquest motiu és important remarcar la col·laboració dels restaurants que ofereixen, un any més, la possibilitat de gaudir d’aquest plat excepcional.

Altres fires gastronòmiques del Baix Empordà Sopa de Verges (Dimarts de Carnaval) Arrossada d’Albons (Dimarts de Carnaval) Mercat del Brunyol (Sant Feliu de Guíxols. Setmana Santa) Fira de l’Oli (Calonge. Març) Fira Empordà, cuina i salut. (Torroella de Montgrí i l’Estartit. Maig) Els Enfilalls (degustació de tastets) (Palafrugell. Juny) Plantada i Sega Tradicional d’Arròs (Pals. Juny i octubre) Tapa Tast. Ruta de Tapes (Torroella de Montgrí i l’Estartit. Juny i setembre) Fira de Vins i Caves de Catalunya (Pals. Mitjan agost) Jornada del Vermut (la Bisbal d’Empordà. Onze de setembre) Fira de la Poma (Ullà. Tercer diumenge d’octubre) Festa de la Cervesa (Platja d’Aro. Finals de setembre i principis d’octubre) Tastaolletes, mostra de gastronomia i ceràmica (la Bisbal d’Empordà. Octubre) Fira del Bolet (Sant Sadurní de l’Heura. Tercer diumenge de novembre)

10 EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’ENTREVISTA

Del 16 d’octubre a l’1 de novembre de 2015

EL FAR DE L’EMPORDÀ

11


REPORTATGE

Tres presidents per a una república UNA JORNADA ELECTORAL HISTÒRICA PER AL RECORD Eva Sans // Joaquim Ullan

U

na data que perdurarà en el record de la ciutadania, la de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. I per què? Doncs perquè, tot i volerho negar des d’alguns sectors polítics tant espanyols com catalans, ha suposat el punt i final del status quo d’una Catalunya definida com a comunitat autònoma, així com ha marcat i garantit a través d’unes eleccions plebiscitàries jurídicament legals el nou escenari per al qual una gran majoria de la ciutadania catalana porta lluitant des de fa tants anys: el de la plena sobrirania nacional. Les passades eleccions van transcendir d’una manera especial en el cor dels ciutadans. Després de la crida des de les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium Cultural) feta de forma massiva per tal de votar el futur polític del país, la gent va respondre, i de quina manera! A tota Catalunya es van repetir escenes de llargues cues esperant per

votar, trasllats de famílies senceres anant a exercir el seu dret on s’hi observaven totes les generacions d’avis, fills i néts il·lusionats, emocionats i fins i tot conscients de la importància d’aquestes eleccions. A un dels col·legis electorals del Baix Empordà –de Sant Antoni de Calonge–, una dona de mitjana edat no va poder evitar les llàgrimes mentre dipositava el sobre dins la urna de metacrilat. Gent molt gran, gent amb cadira de rodes d’edats molt avançades, gent que fins i tot mai no havia anat a votar, tots ells hi van presents. Sens dubte, una data per recordar. Trascendència, responsabilitat i molta il·lusió fou la tònica de la jornada electoral del 27S en una diada cívica amb una participació històrica del 77’46 %. Si volem entendre què ens ha dut en aquest punt, cal analitzar els darrers esdeveniments.

L’estratègia política Un cop superat el 12S i en plena ebullició per les negociacions que tot just comencen entre els dos partits independentistes, cal fer una mirada reposada sobre l’estratègia que s’ha seguit fins avui. Sense cap mena de dubte, el primer gol que va encaixar l’Estat va ser l’anomenat 9N, o procés consultiu, del 9 de novembre de l’any passat. En aquella

El president Macià saludant des del balcó de l’Ajuntament de Palafrugell (1931). Arxiu Nacional de Catalunya 12 EL FAR DE L’EMPORDÀ

ocasió i sense saltar-se la llei, la societat catalana va realitzar un exercici de desobediència civil davant d’un Estat perplex amb el que estava succeint davant els seus ulls. A partir d’aquell moment, i en plena efervescència de la societat, vam entrar en una etapa fosca provocada pels estirabots entre CiU i ERC davant la possibilitat de concórrer plegats a les eleccions que es demandaven de convocar. La societat catalana estava convençuda que el MHP Artur Mas convocaria les esmentades eleccions en un breu termini que mai superaria el mes de març però, davant la sorpresa de tothom, l’ulterior acord entre ambdós partits i les principals entitats sobiranistes (ANC i Òmnium Cultural) va acabar per tancar un pacte i concloure que els comicis es celebrarien el dia 27 de setembre de 2015. Molt se n’ha parlat i escrit sobre aquest episodi, com també sobre les intencions del president de voler allargar el seu mandat; però hi ha dues variables que no s’han de perdre de vista. Per una banda la base social favorable a la independència encara no era prou estable, calia estendre més aquesta mena de revolució social, i per altra banda, un aspecte que no podem defugir i que sempre oblidem: calia seguir treballant a fons les relacions internacio-

Macià a la seva arribada a Sant Joan de Palamós (1931). Arxiu Nacional de Catalunya


Final de Campanya de Junts pel Sí a Girona (Fotografia: Núria Clara)

nals. Cap país al món es converteix en independent sense el reconeixement de la comunitat internacional. En aquest cas, no cal dir que l’Estat espanyol mateix, gràcies a la seva incongruència i gestió antidemocràtica, ha estat el nostre millor aliat per tal d’internacionalitzar el procés. El gran encert al nostre entendre del MHP Mas en situar les eleccions catalanes el 27 de setembre, es pot resumir en dos aspectes. Per una banda, el cop d’efecte que produïa iniciar la campanya electoral un 11 de setembre donava un clar avantatge a les ordes sobiranistes i, per una altra, el fet de la proximitat de les eleccions generals estatals obligava els partits espanyols a no poder fer la més mínima concessió a Catalunya. En aquest ordre de coses, no es pot oblidar la virulència de la campanya que hem viscut, on els protagonistes

La Via Lliure, un punt de confluËncia de generacions (Fotografia: Núria Clara)

han estat un mitjans de comunicació espanyols polititzats i partidistes, unes institucions servils a l’Estat i un govern central capaç de tergiversar la realitat fins al punt d’arribar en molts casos a l’esperpent. Però en aquest viatge que va del 9N al 27S calia fer alguna cosa més, calia alleugerir pes. Un dels grans maldecaps de CiU aquests darrers anys ha estat la seva pota democristiana, UDC, i pricipalment el seu cap Josep Antoni Duran i Lleida. La gran oportunitat es va produir tot just passades les eleccions municipals de la primavera, quan UDC es va veure obligada a posicionar-se en contra de les tesis del president Mas. En Duran i Lleida, segons veus qualificades, donava per segur que en cap cas el president Mas trencaria la federació i, com avui tots sabem, això no va ser així. Amb un cop

d’autoritat i sense possibilitat de reacció, la federació convergent va passar a la història, CDC va quedar alliberada del llast que la mantenia ancorada, i en relació a UDC, bé, ja tots coneixem els resultats i el seu més inmediat futur: la condemna a l’ostracisme. El president havia guanyat. Avui tenim majoria independentista al Parlament, els partits estatals a Catalunya estan en el seu pitjor moment i estem a l’espera de la configuració del nou govern que ha de conduir el procés fins al final.

Macià i Companys Esperem ara que el darrer escull en relació al pacte de Junts pel Sí i la CUP, amb les condicions imposades per aquests darrers, no faci descarrilar el procés, perquè si això passés ningú no ho perdonaria. Arribats a

La campanya dels partits sobiranistes va ser desbordant (Fotografia: Núria Clara)


REPORTATGE aquest punt, l’Estat té la maquinària a tot drap i, contra el sentit comú i la democràcia mateixa, va imputar el president Mas i a dos membres del seu gabinet, simplement per haver posat les urnes i demanar l’opinió del poble. Com si d’una provocació es tractés, el president Mas ha hagut de declarar davant el jutge enmig d’una gran expectació mediàtica aquest 15 d’octubre, data en què precisament es commemorava el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys. No es pot negar que la història dels presidents de la Generalitat de Catalunya representa la viva imatge de l’opressió de l’Estat envers el poble català. Aquests setanta-cinc anys de l’afusellament del president Companys al castell de Montjuïc de Barcelona, per part dels militars espanyols, ens remeten a recordar que Lluís Companys fou el primer president del Parlament de Catalunya (19321933), ministre del Govern espanyol (segon semestre de 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d’ERC (1933-1934). És l’únic president de govern elegit democràticament que ha estat executat. El seu assassinat es produí el 15 d’octubre de 1940. Durant el seu mandat va fer molta feina. Per exemple, es va aprovar la Llei Municipal de Catalunya, la de Creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la de Mutualitats, del Patrimoni històric, artístic i científic, la llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus... entre moltes altres. Tant ell com tot el seu govern foren detinguts i empresonats per les tropes del general Batet, i es va suspendre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932. El president Companys fou jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals a Madrid i condemnat a 30 anys de reclusió major, essent traslladat al penal del Puerto de Santa Maria, a Cadis. Se sap que l’afusellament del president Companys era el número 2.761, en aquells mesos de repressió des de la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939. També sabem que en el seu darrer dia de vida abans de morir 14 EL FAR DE L’EMPORDÀ

Companys va demanar pa amb xocolata d’Agramunt (la seva preferida), que li van portar les seves germanes, i una ampolla de conyac. El president, davant els seus botxins, refusà la bena per tapar-li els ulls i, molt serè i cridant “Per Catalunya”!, caigué abatut pels trets. Última fotografia abans de l’afusellament del president Companys Lluís Companys fou el con(Fotografia: Capitania General de la Región / Estado Mayor) tinuador de l’estela d’un altre gran polític de talla, en Francesc Ma- Primo de Rivera, Macià va poder recià, va néixer a Vilanova i la Geltrú el tornar a Catalunya el 22 de febrer de 1859 i fou conegut popularment com 1931 i, el dia 14 d’abril, fou quan pro‘L’Avi’. Va tenir una trajectòria política clamà des del balcó de la Generalitat la que va virar des del regeneracionis- República Catalana “dins d’una Fedeme d’Espanya a la defensa de la Re- ració de Repúbliques Ibèriques”. En els pública Catalana. Militar i enginyer, seus viatges pel territori el president a partir de 1923 inicià accions contra Macià visità el Baix Empordà i les viles el Regne d’Espanya amb l’objectiu de Palamós, Palafrugell i la Bisbal sed’aconseguir proclamar la República. gons mostra el fons de l’Arxiu NacioPer aconseguir-ho sumà esforços amb nal de Catalunya. anarquistes i comunistes, i amb el su- Macià i Companys foren dos presiport econòmic de catalans residents a dents representatius de dos moments Amèrica del Sud. Els fets de Prats de de gran trascendència històrica. Ara, Molló, amb la contractació per part amb el president Mas i la seva estrade Macià d’entre 50 i 100 mercenaris tègia “d’alta política”, Catalunya torna italians que lluitaren a la legió francesa a estar de nou en una cruïlla decisiva durant la Primera Guerra Mundial, van per al seu futur. Dependrà de nosalser avortats per la gendarmeria france- tres i de la direcció que encari el prosa que comptà amb l’ajut de l’espia ita- cés l’èxit de l’empresa, perquè torni lià Ricciotti Garibaldi. L’exili de Macià algun dia a ser cert el que diu l’estrofa el va dur a viure a diversos llocs com d’Els Segadors quan, certament, canBèlgica, l’Argentina o l’Havana. Amb ta: “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena...”. la caiguda de la dictadura del general

Junts x Sí (62 diputats) + CUP (10 diputats) = 72 diputats. Majoria absoluta


CARTES AL DIRECTOR

Racó del Lector Nota. Les cartes adreçades a El Far de l’Empordà han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i DNI, de manera que no es publicaran cartes signades amb pseudònim o inicials. Els escrits cal que no superin les quinze línies o els 1.000 caràcters d’extensió. El Far de l’Empordà es reserva el dret a publicar escrits ofensius, que facin apologia de guerra, del racisme, del maltracte animal o d’altres tipus de violència. Els textos han d’anar adreçats a redaccio@elfardelemporda.cat.

URBANISTES RECARGOLATS

E

ls espais públics dels municipis són com la nostra segona casa. Paguem impostos per a què tinguem un entorn acollidor, net i atractiu per al qui ens visita, amb més motiu encara si partim de la base que som un territori que depèn i conviu molt estretament amb el turisme. És per aquesta raó que el comentari fa referència a la poca cura que tenim, en general, d’aquestes àrees públiques. Ha costat molt, per exemple, que les escultures públiques entressin a formar part del mobiliari urbà i, quan sembla que

ENDREÇA D’ENDERROCS

E

ns trobem sovint, degut a diferents explotacions forestals o a la construcció de vials i carreteres, com també d’habitatges o altra mena d’edificis, que no es torna a deixar l’entorn de les obres en condicions, tal com marca la llei. Hi ha nombroses graveres i sorreres, per exemple, que un cop abandonades deixen uns esvorancs al paisatge que es pot apreciar des de diversos

per fi ens decidim a donar feina als escultors, ens demanem com és que els responsables polítics siguin poc escrupulosos a l’hora d’escollir els artistes o bé que el seguiment i criteris per encaixar una obra en una plaça o un giratori a vegades caiguin en l’exageració, el barroquisme o una extravagància innecessària, amb una manca generalitzada de sentit comú. Fa poques dècades va aparèixer la moda de les ‘places dures’, uns espais urbans oberts a mena de parcs de formigó, sense pràcticament cap element vegetal, amb faroles i monuments freds, anodins, i pavimentats uniformes on, oh casualitat!, al cap de pocs mesos calia refermar-ne altre cop una bona part de les llabordes. També hem viscut la proliferació

totalment sobrevalorada de rotondes i de passos peatonals elevats a fi de controlar la velocitat dels vehicles. I, finalment, vam patir –i encara dura la broma– la invasió d’estructures (jardineres, escultures, giratoris, tancats...) en ferro ‘korten’, que es distingeix per la seva aparença rovellada, les quals gaudeixen d’una estètica més que dubtosa i que, a més, si es troben enmig la calçada han provocat en més d’un cas, i de dos, accidents aparatosos especialment patits per camions distribuïdors o d’empreses de construcció.

quilòmetres de distància, unes escletxes que fan mal d’ulls i donen la sensació d’un indret mal endreçat i deixat. Pel que fa a les tasques de construcció d’edificis, un cop enllestida la urbanització o hotel corresponents, en molts casos la quantitat d’enderrocs localitzats a la perifèria és realment sorprenent. Suposem que això es fa per tal d’estalviar les despeses que comporta el transport a les deixalleries de torn. Si bé encara és més lamentable quan aquestes runes són dipositades a una zona boscosa propera.

Aquets fet també queda constatat en nombroses obres vials, on s’abandonen ferros i ciment sobrants a peu de carretera. Tan costa ser curós en el remenament de terres i endur-se la merda als llocs establerts per a aquesta finalitat? No pretenem ser tan capdavanters, europeus i civilitzats en molts camps? Doncs, comencem pel principi, recollir les nostres deixalles a fi de respectar el que és patrimoni de tothom.

Ildefons Carrera Mengual (Sant Feliu de Guíxols)

Josep Puig Sánchez (Begur)

EL FAR DE L’EMPORDÀ

15


L’ENTREVISTA

Quim Gudayol, gerent del viver d’empreses Nexes 32 EMPRESES CONVIUEN AL POLÍGON DE FORALLAC Paulí Martí

N

exes, va ser pioner a les comarques gironines en aquesta mena de propostes que cerquen fonamentalment l’abaratiment de preus per a negocis novells, així com altres elements bàsics per al bon funcionament d’un negoci com són la seva promoció i difusió, la formació continuada o bé la interconnexió i intercanvi entre les empreses que les conformen. Es va inaugurar l’any 2009 i està situat al polígon industrial de Vulpellac. D’una manera sintètica es tracta d’un equipament gestionat per una empresa municipal de l’Ajuntament de Forallac destinada

a la ubicació temporal de petites empreses, de nova o recent creació, amb l’objectiu de què els seus usuaris disposin d’un seguit de serveis a un preu assequible que facilitin el desenvolupament de llur activitat durant els primers anys de la seva posada en marxa.
El viver disposa de vuit naus de 80 metres quadrats, un gran àmbit on se situen divuit despatxos de diferents mides (entre 8 i 27 m2), un espai de coworking, la recepció, la sala de reunions i les oficines d’administració, així com una nau independent on s’hi troba la sala de formació. Actualment hi ha instal·lades 32 empreses. Quim Gudayol, gerent de l’empresa municipal Forallac Progrés, és el responsable de què tot rutlli convenientment per tal que les empreses residents disposin de pautes de creixement i competitivitat, a banda de fer de mitjancer entre les empreses, la institució municipal i altres programes per part de la Generalitat o de caire privat. - Nexes és el viver d’empreses més gran de la demarcació gironina. Com va sorgir la idea i com és que es posà sota tutela de l’administració? Existeixen centres de negocis de caire privat? Quants vivers d’empreses hi ha actualment a tot Girona? I a tota Catalunya?

La idea va sorgir quan es va crear el polígon industrial, vers l’any 2000, on des de l’Ajuntament es va pensar de dotar amb un viver d’empreses dins les infraestructures del polígon. Però no va ser fins l’any 2009 que es van fer obres dins el viver, per adequar-lo tant per a les naus com per als despatxos. Existeixen centres de negocis i vivers d’empreses privats, però avui en dia és força complex que siguin rendibles. A Girona hi ha un total de setze vivers d’empreses, entre públics i privats. A Catalunya hi ha uns 150 centres entre vivers d’empreses, incubadores, centres de negocis... - Quin tipus de negocis solen requerir els serveis de Nexes? La majoria d’empreses poden consolidar-se en quatre anys, a fi de poder expansionar-se pel seu compte? En aquesta aspecte, podem destacar empreses de certa rellevància i implantació? La majoria d’empreses que tenim instal.lades a Nexes són de serveis, però recentment tenim empreses de tot tipus: agroalimentari, tèxtil... Tenim empreses rellevants com EDMA Innova, una enginyeria dedicada a projectes de R+D; Profial, una empresa distribuïdora de revestiments exteriors al mercat francès

Vista general de Nexes, Viver d’Empreses. 16

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’ENTREVISTA o la ginebra NUT, la cervesa La Brava, o les infusions Tegust, totes elles fetes amb productes de l’Empordà. - El termini dins les instal·lacions per adquirir un desenvolupament adient per tal que les empreses puguin autogestionar-se és de quatre anys. Existeixen excepcionalistats en aquest sentit? És possible de beneficiar-se dels serveis de Nexes sense ser-ne específicament part integrant, és a dir des de fora estant? Oferim un preu bonificat durant quatre anys. Un cop acabat aquest període es poden quedar a Nexes però pagant el preu de mercat, sense cap bonificació. Comptem amb diversos serveis dels quals es pot disposar als serveis de Nexes, com son el Coworking (espai de treball compartit), el CoSpace (magatzem compartit), la domiciliació virtual... També és habitual que empreses del nostre entorn puguin reservar-nos sales de reunions, sales de formació, etc. - Pel que ens consta el centre de negocis propocura d’estar al dia en l’àmbit de l’empresa, especialment en la promoció a través de les xarxes digitals i altres àmbits innovadors. Així cal tractar i inculcar elements potser anys enrere desconeguts, com el coworking, networking, Linkedin, analítica web i protecció de dades... Intentem estar al dia de totes les novetats tant legals, com fiscals, laborals, i també tecnològiques. És important que poguem parlar el mateix idioma que un emprenedor. Nosaltres som una empresa municipal, i també hem de fer tots els tràmits com les declaracions d’IVA, IRPF, nòmines, Impost de Societats... D’altra banda estem al dia pel que fa a noves tecnologies. Pensem que un emprenedor ha d’estar connectat, tal i com està connectat el món. Disposem de fibra òptica, tenim servei de veu IP, disposem de canals de comunicació com Facebook, Twitter, Linkedin... Fem accions de marquèting online, fem email-marquèting...

- En què consisteix la xarxa Catalunya Emprèn promoguda pel departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, el qual posa a disposició una plataforma per poder realitzar un pla d’empresa en línia? La xarxa Catalunya Emprèn engloba tots els tècnics de les diferents àrees de promoció econòmica d’ajuntaments, consells comarcals, i d’altres entitats públiques i privades que s’encarreguen d’assessorar a l’emprenedor a l’hora de posar en marxa un nou negoci. Nexes, des dels seus inicis, som un punt de la xarxa Catalunya Emprèn. - Parlant de nova terminologia, Nexes decidia en el seu moment de crear i dinamitzar el primer Clúster de comerç electrònic de

Catalunya i Espanya, una agrupació oberta que permet a empreses d’un mateix sector aplegar recursos pel que fa a innovació, despeses i proveïdors, entre d’altres... Ens vam adonar que moltes empreses que passaven per Nexes, i eren del sector tecnològic o de venda online, tenien un problema en comú. Com que eren petits, i tot just començaven, els proveïdors de transports, bancs, etc., els donaven unes tarifes que no eren competitives. Vam pensar que units, totes aquestes empreses, podrien fer més força en el moment de negociar amb els diferents proveïdors, i així obtenir tarifes molt competitives, des del principi de la seva activitat. Es així com va començar el Cluster Ecommerce, i ara ja tenim unes 70 empreses adherides.

Detall d’una de les oficines de Nexes (a dalt) - Una de les sales de reunió del viver d’empreses (a baix)

EL FAR DE L’EMPORDÀ

17


ACTUALITAT

Torroella de Montgrí ATRACTIVA PROGRAMACIÓ A LA NOVA TEMPORADA DE L’ESPAI TER L’espectacle Pegasus de Joan Miquel Oliver, fundador del grup Antònia Font, encetava el 3 d’octubre la programació de tardor-hivern de l’Auditori Teatre Espai Ter, que ofeix un total de 23 propostes. Una de les principals novetats és la incorporació com a escenari del prestigiós festival

d’arts escèniques de Girona Temporada Alta, dins el qual es pot gaudir de tres espectacles rellevants: el musical Allegro, de la companyia Cor de Teatre, sota la direcció de Paco Mir del Tricicle, i les obres Els veïns de dalt, una comèdia de Cesc Gay, i Terra Baixa, protagonitzada per Lluís Homar. Aquesta darrera obra compta amb el patrocini de la Fundació Vila Casas. A banda de Joan Miquel Oliver, en l’apartat musical es comptarà amb la cantant Neus Mar, una de les veus més càlides de l’Empordà, que presentarà el seu darrer treball Aigua de Flors; per als amants de la música clàssica es podrà

gaudir de la Missa llatina de Schubert i, finalment, amb el ja tradicional concert de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella amb Mrs. Scrooge: un conte de Nadal. Entre la programació cal remarcar tretze espectacles de teatre, dansa i arts escèniques amb una vocació didàctica, en col·laboració amb els centres d’ensenyament. L’any passat van participar-hi 3.800 alumnes i enguany es preveu assolir l’objectiu de 5.000 alumnes. Una altra de les propostes està dedicada al públic familiar, en un cicle matinal. (Podeu consultar tota la programació a la web: www.espaiter.cat)

Terra baixa i Lluís Homar.

Bombolles de paper, Cia. Múcab Dans.

Allegro, de Cor de Teatre, amb direcció de Paco Mir.

terme un estudi sobre la capacitat de regeneració vegetal a la zona inundada, especialment de la salicòrnia, una planta que junt amb les llacunes i dunes litorals estan considerats com a Hàbitats d’Interès Prioritari (HIC) per la Unió Europea, ja que es troben en retrocés. La prova pilot del Life Pletera es va iniciar a mitjan del mes d’abril amb l’objectiu d’avaluar la qualitat del sòl i la capacitat d’adaptació de la vegetació. S’ha actuat en una superfície de 4.300 m2, d’on s’han retirat uns 6.000 m3 de runa després de rebaixar el terreny uns 70 cm. Les conclusions

serviran per orientar el gran gruix de les obres de desurbanització i restauració, que s’iniciaran aquesta tardor i s’allargaran al voltant de sis a nou mesos. Les maresmes litorals tenen un paper fonamental pel que fa a la concentració d’hàbitats i espècies.

d’una exposició amb cartells i fotografies d’aquesta llarga trajectòria i, tot seguit, va tenir lloc la projecció de la pel·lícula La mujer de rojo, amb la qual es va iniciar aquesta etapa del Cinema Montgrí. El Cinema Montgrí va ser adquirit pel consistori torroellenc l’any 1985, concretament l’edifici del que fou l’emblemàtic teatre de la vila, adequant-hi un equipament adient

per a les projeccions cinematogràfiques, si bé mantenint en el seu gruix l’estructura del vell teatre, amb platea i graderia. El Cinema Montgrí es troba al bell mig del centre històric del municipi, en un primer pis del que fou l’antiga sala de ball, avui adequada com al bar de nit conegut com ‘La Sala’.

SEGUIMENT DE LA REGENERACIÓ VEGETAL A LA PLETERA El fort temporal de llevant de fa unes setmanes va inundar la parcel·la on s’està desenvolupant la prova pilot del Life Pletera. És la primera vegada que una part de la maresma interior connecta amb la maresma litoral, des que es va urbanitzar el sector a finals dels anys 1980. Actualment s’està duent a

EL CINEMA MONTGRÍ CELEBRA TRENTA ANYS D’HISTÒRIA El passat 9 d’octubre va tenir lloc la celebració del 30è aniversari del cinema municipal, amb la inauguració 18

EL FAR DE L’EMPORDÀ


ACTUALITAT

Sant Feliu de Guíxols UN DRON FA L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC DE LES ZONES INACCESSIBLES DE LA MUNTANYA DE SANT ELM El dilluns 28 de setembre es va procedir a fer un dels trams d’aixecament topogràfic de la cinglera de Sant Elm, si bé a diferència dels treballs realitzats fins ara en aquesta ocasió es va utilitzar un dron (aparell volador dotat amb càmera, teledirigit). L’empresa que duu a terme l’aixecament de plànols –Masterplan–, va optar per a aquesta tecnologia a l’hora de redibuixar topogràficament la muntanya, degut a la seva precisió i eficàcia. El penya-segat de Sant Elm ha patit al llarg dels anys diferents desprendiments de roca, i el consistori ganxó estar treballant intensament a fi de po-

der estabilitzar i consolidar l’estructura de rocam. En contrast amb la topografia clàssica, amb el dron es guanya en rapidesa i se salven els perills de zones poc accessibles o inacessibles per a les persones. Segons el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, l’ús d’aquesta nova forma de treballar pot sorprendre, si bé assenyala que és evident que es guanya en seguretat, com també s’obtenen resultats molt favorables quant a precisió. Des de fa molts anys aquest talús rocós ha anat produint diversos despreniments de fragments, com les darreres produïdes el 24 de març de 2015.

SE CELEBRA EL SEGON CONGRÉS DE REMEIS POPULARS Sant Feliu de Guíxols celebrarà el Segon Congrés de Remeis Populars a l’Abast de Tothom, el dia 7 de novembre al llarg de tot el dia (de 9 a 20:30h). Les principals propostes passen per la realització, de conferències, demostracions, taules rodones, debats i projeccions, al voltant dels remeis populars, la seva llarga tradició i la pervivència d’algunes pràctiques per part de gent d pagès, especialment, i bé el seu ús darrerament s’ha anat extenent. Els actes tindran lloc al Museu d’Història de la Ciutat. Les activitats són gratuïtes, tot i que és imprescindible la inscripció prèvia a: museuhistoria@guixols.cat, o bé al web http://remeiersiremeieres.blogspot.com.es.

Dron a la muntanya de Sant Elm

VINS I LICORS GRAU

ara més a prop teu amb

WWW.GRAUONLINE.COM + de 9000 referències en Vins i Licors

MILLOR BOTIGA ESPECIALITZADA 2014

www.grauonline.com · www.vinsilicorsgrau.com C/ Torroella, 163 · 17200 Palafrugell · Girona · Tel: 972 301 835

EL FAR DE L’EMPORDÀ

19


ACTUALITAT

Forallac XXI FIRA MEDIEVAL DE PERATALLADA La Fira Medieval de Peratallada, una de les més veteranes a Catalunya, arribava amb un atapeït programa d’actes el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre. L’ambientació i la recreació de tallers, combats, exhibició de cetreria, jocs per a la mainada, exhibició d’oficis d’època..., permeten que el visitant pugui reviure l’esplendor del que va ser una les viles catalanes més importants

LA CARBONERA I LA CUITA DE RAJOLS A SANT CLIMENT DE PERALTA Enguany La Carbonera coincidia amb la VII Cuita de Forns de Rajoler a la Gavarres, una activitat bianual que es desenvolupa al costat, a la rajoleria del Mas Frigola. El 12 d’octubre s’encenia la pila i, d’altra banda, s’inaugurava el monòlit que dóna nom a l’entorn de la carbonera: Paratge de Lluís Pla, un dels precursors i ànima de la festa, traspassat el dia de Nadal de 2013. Els dissabtes 3 i 10 d’octubre es va poder

20

EL FAR DE L’EMPORDÀ

durant l’edat mitjana. L’eix vertebrador continua essent el mercat d’època, on els visitants poden trobar productes d’elaboarció artesanal com formatges, mel, herbes, pa, pastissos, etc., en estands distribuïts pels carrers i places del conjunt històric. Els actes, que organitza l’Ajuntament de Forallac, es van obrir amb un “Pregó Eclesial”, a la plaça del Castell, a càrrec de Xarop de Canya, seguit d’una cercavila. D’altra banda el col·lectiu del ram de l’hostaleria Peratallada+ organitzava a la sala d’exposició El Teatret, el dijous dia 1, una xerrada-degustació al voltant

de l’herència de la cuina medieval en la restauració local. La xerrada va anar a cura del periodista gastronòmic Salvador Garcia Arbós i es va complementar amb una mostra de tastets de receptes medievals, avui encara presents a la nostra cuina o que han inspirat apreciats plats actuals. En una ambientació que reproduïa una estança de l’època, hi van prendre part els restaurants: La Riera, La Roca, Can Nau, Can Bonay, La Masia, La Cort, així com SticBé amb el vi especiat anomenat Piment, considerat com el precursor de la ratafia.

gaudir com s’empila i s’embaluma la carbonera a fi que quedi enllestida per a la combustió, que sempre resta vigilada per un carboner. La Carbonera s’ha convertit amb els anys en una festivitat molt concorreguda pels veïns de Forallac i la resta de les contrades. Els seus promotors van ser l’associació Amics de les Gavarres, que l’any 1993 van engrescar els excarboners Lluís Pla i Simon Cruanyes per encendre una carbonera al mas Baulida, a Sant Sadurní de l’Heura. El nou escenari es va traslladar l’any 1996 al paratge Sobellàs de Sant Climent de Peralta, una de les darreres places carboneres del massís. Els responsables de l’organització han estat des dels inicis

l’Associació d’Amics del Cau dels Pins, de Sant Climent i Santa Susanna de Peralta, amb el suport de l’Ajuntament de Forallac. Pel que fa a la rajoleria, després de l’exitós taller per confegir rajols que va organitzar el Consorci de les Gavarres els dos primers caps de setmana de setembre, el material per a la cuita es va enfornar els dies 10 i 11 d’octubre. El forn s’ha s’encén el dia 16 i el procés de cocció es va allargar fins el dia 18. Després es deixa refredar, fins que l’1 de novembre es porti a terme el desenfornat. (Més informació: www.forallac.cat).


ACTUALITAT

Comarca V FESTIVAL RODAMON DE GOSSOS D’ELIT A PALAFRUGELL La nova edició del Festival de gossos d’elit que organitza Rodamón a Palafrugell, amb el suport de l’àrea d’Esports, va gaudir d’una gran acceptació fa unes setmanes, davant d’una gran quantitat de públic que va omplir les graderies de l’estadi municipal Josep Pla Arbonès. Exhibicions de l’Agility Club Girona, el popular ensinistrador de gossos de ramat estartidenc Jordi Muxach, gossos de recerca del cos dels Bombers, gossos detectors dels Mossos d’Esquadra, exhibició de cetreria i moltes més activitats que van servir per donar suport a aquesta entitat solidària amb els animals, com ara les adopcions, els acompanyants de gossos de cap de setmana, així com atreure nous associats i benefactors, o bé ajudant a engruixir el seu

fons amb la venda de material de difusió com gorres o samarretes.

VISITA A CALONGE DE LA POBLACIÓ AGERMANADA D’OTÍVAR Una delegació de 30 veïns del poble granadí d’Otívar van visitar el primer cap de setmana d’octubre Calonge, amb motiu dels actes d’agermanament d’amdós municipis, vinculació que van decidir iniciar l’any 2006. L’Ajuntament de Calonge va preparar una recepció al Cercle Calongí i durant quatre dies van tenir lloc diferents activitats, que es van cloure amb un concert de rumba a l’aire lliure, amb la presència de les autoritats respectives i nombrosos calongins, a més de la representació granadina. La relació entre els municipis es re-

munta a la dècada dels anys 50 i 60 del segle passat, quan Calonge va rebre una important afluència d’immigrants provinents d’Otívar que van establir-hi la residència. El pacte d’agermanament té com a objectiu mantenir i promoure els llaços d’amistat, a la vegada que es va plantejar com a un deute moral envers a la immigració provinent d’aquest poble de Granada. Actualment es calcula que a Calonge hi viuen unes 2.000 persones nascudes a Otívar o descendents de famílies provinents de la població andalusa, un xic per sobre del 20% del cens poblacional calongí.

GRANJA

26anys

ESPECIALITATS: ENTREPANS CALENTS, BIKINIS, XOCOLATA A LA TASSA I EL MILLOR CAFÈ ! C/ López Puigcerver, 21 (darrera Passeig del Mar) T. 972 314 605 - 17230 Palamós (Girona)

EL FAR DE L’EMPORDÀ

21


ACTUALITAT

Castell - Platja d’Aro CURSOS DE FOTOGRAFIA A LA BIBLIOTECA Del 13 octubre al 28 gener tenen lloc a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d’Aro els Cursos de fotografia Inicial i Avançat que imparteix Diego Espada, en el marc del programa de formació d’aquesta tardor a l’equipament. Cal abonar una matrícula de 75 euros, amb inscripció prèvia obligatòria (places limitades). El Taller d’Iniciació es farà els dimarts d’octubre, novembre, desembre i de

‘GENT GRAN, GENT ACTIVA!’ TARDOR 2015 El projecte de Prevenció i Benestar de Gent Gran de la regidoria de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha programat per a la tardor de 2015 (d’octubre a desembre) un ampli conjunt d’activitats, algunes de puntuals i altres de llarga durada. Les primeres s’articulen sobretot a l’entorn del Punt de Trobada de Gent Gran de Platja d’Aro (PTGG), al Centre Cívic Vicenç Bou de Platja d’Aro. El curs al Punt de Trobada s’inicia el 9 d’octubre amb un espectacle inaugural de màgia, els divendres successius hi ha activitat grupal i d’acollida i taller in-

PRIMERA APP MUNICIPAL Estrena de l’aplicació per a smartphones i tablets “Platja d’Aro”, creada per promocionar el municipi i els 22

EL FAR DE L’EMPORDÀ

gener, a més d’alguna trobada en cap de setmana per realitzar les pràctiques amb llum de dia. Els continguts principals tracten les parts i l’ús de la càmera, arxius, programari bàsic, objectius, enfoc, velocitat, diafragma i composició. Pel que fa al Taller Avançat es farà els dijous d’octubre, novembre, desembre i gener. Sota el títol ‘Projectes fotogràfics personals: més enllà de la foto individual’, el curs té forma de tutoria grupal, combinant continguts teòrics amb el visionat de referents de la narrativa visual i el desenvolupament dels projectes dels alumnes mateixos. La Biblioteca té en programats altres cursos, com ara: un taller de manua-

litats, un curs d’artArtistes i obres sorprenents, així com el cicle de conferències ‘Estirant el sou’. També hi ha sessions de conversa en anglès i dos nivells per aprendre i perfeccionar el rus. Informació i inscripcions: BMR, Tel. 972 825 491. Web: www.bibgirona.cat/biblioteca/ bmrcastellplatjadaro

tergeneracional de costura al Casal de Joves de Platja d’Aro, xerrada a càrrec Creu Roja, i tallers intergeneracionals. També es pot participar al campionat de dòmino, jocs de taula intergeneracionals, cinefòrum, així com una xerrada a càrrec de la Policia Local. El desembre hi ha quina i campionat de dòmino. D’altres activitats són els balls en música en viu, dues castanyades populars al Centre Cívic ca La Rafaela i a la plaça del Món, jocs de taula i quina intergeneracional al Centre Cívic ca la Rafaela, jocs de fusta i d’arreu del món al Casal Prejúnior, i el dijous 17 de desembre celebració del Nadal i l’endemà dinar de Nadal de la gent gran. Durant el curs hi ha també activitats permanents com piscina o bé tallers de me-

mòria i estimulació cognitiva. També es pot participar a les activitats que organitza l’Aula d’Adults, a les dinamitzacions dels Parcs Urbans de Salut o bé sol·licitar la cessió d’un dels horts municipals ecològics. Informació: Centre Cívic Vicenç Bou, Tel. 972 818 341. Web: www.bibgirona.cat/biblioteca/ bmrcastellplatjadaro

seus serveis turístics, i desenvolupada conjuntament per l’ajuntament i l’empresa Waapp Media Lab. L’app es pot descarregar gratuïtament des de l’AppStore i és apta per a iOS. Un cop instal·lada, l’usuari pot accedir a l’aplicació que divideix els seus continguts en dos àmbits: informació

municipal o de serveis. En el primer, s’hi recullen les dades d’interès general més rellevants: platges, patrimoni cultural o agenda d’activitats. En el segon, l’oferta comercial, de restauració o d’allotjament, de cada establiment.


Opinió

TEMPUS FUGIT El temps se’ns escapa de les mans. Si altres èopoques van ser millors, o esperem que el futur ens somrigui, l’única cosa certa és el temps en el que vivim. L’únic escenari on tenim el poder i la responsabilitat de decidir qui volem ser i com volem viure. Després de més de tres mil anys d’història, ocupem el temps en sobreviure i evadir-nos. Deixem que eduquin els infants les productores

LA TRUITA SENSE OUS La dinàmica evolutiva humana ens porta cada cop més a ser urbanites en l’accepció de col·lectiu. Tendim a assimilar en els nostres hàbits l’accés a tota mena de béns i informacions, o a integrar-nos en una comprensió global. Això ja ho vaticinava el sociòleg Zygmunt Bauman, quan ho definia com a “societat líquida”. L’individu resta dissolt dins un magma compartit, on la dualitat entre el “jo” i “l’exterior” s’accentua.

de cinema, i ens oblidem de donar a l’adolescent el sentit crític i la inquietud per a la recerca de la veritat. I així anem omplint el món dels adults enlluernats pel consumisme i, naturalment, decebuts de la societat, del sistema i d’ells mateixos. Arreu dels nostres pobles tenim sessions de participació ciutadana a les quals no assisteix gairebé ningú. Funcions de teatre gratuïtes, que han suposat moltes hores de dedicació i esforç, on el públic és en un cent per cent família i coneguts dels actors. Jornades de portes obertes a museus, que si els volguéssim escoltar ens explicarien d’on venim i on volem anar. Voluntariats que han evolucionat cap a programes ben organitzats, assessorats, dotats de mitjans i amb grans resultats, especialment considerant la manca de voluntaris que pateixen. Programes d’emissores locals amb convidats molt interessants i temes

que ens haurien de motivar, i que la majoria de la gent no coneix. Us proposo un exercici molt senzill. Agafar mensual o trimestralment les agendes culturals del vostre poble, i dels pobles del voltant també, que no són pas tan lluny! Marcar aquells actes que ens cridin l’atenció i entrin dins els nostres horaris, i anar-hi. Compartiu-ho amb coneguts. Hi haurà continguts diversos per als diferents tipus de persones. I veurem si a poc a poc resulta possible, i fins i tot recomanable, de tornar a organitzar cinefòrums, debats i taules rodones. Posem les llavors a fi de poder escoltar un dia crítiques i inquietuds de les noves generacions... les quals han de fer un món millor.

Ens serà saludable aquest nou territori comú? La dualitat es el símptoma que marca l’“esquizofrènia”, el desequilibri mental que només afecta a la raça humana i que sembla ser fruit de la pròpia evolució. Una evolució massa accelerada? Amb aquesta “modernitat” passem sense una experiència prèvia a absorbir com a propi tot allò fet, ideat o característic d’altres indrets. La naturalesa evoluciona, però no fa salts. L’equilibri històric entre esforç i benefici ha passat a ser una qüestió antropològica per a bona part de la societat avançada. Sembla que podem fer una truita sense abans haver anat a buscar els ous. Una pluja d’opcions i possibilitats barrejada amb l’acumulació material, ens fa difícil de destriar el gra de la palla. El terme “minimalisme”, al qual no tothom s’hi vol o pot adherir-s’hi, sembla que crea una barrera contra aquest nou entorn hostil, però són massa elements i, de pes, com per eludir-los.

L’aspecte místic o transcendent pot tenir una fàcil via de solució tot eliminant el problema d’arrel. Edward Aleister Crowley, qui feu de la seva vida un experiment sobre els límits humans, ens convidava a participar de la seva proposta: un mateix és el centre de l’Univers, atès que quan desapareixem la realitat ja no té cap sentit. És dir que fa falta la nostra individual existència perquè l’existència sigui completa. Tanmateix, no tenim escapatòria, doncs dins la nostra evolució tan existosa l’element de la insatisfacció i l’enveja continuaran essent-hi presents per fer bullir l’olla, i així podernos definir com a “singularitat còsmica dual”.

Natàlia Burjachs Serrano Auxiliar del Síndic de Greuges de Palamós

Lluis Maria Aguasca Artista

EL FAR DE L’EMPORDÀ

23


MOTOR MOTOR ESPECIAL

Triomf dels Víctor Sagi (Porsche 911 S) al XII Rally Costa Brava Històric D esprés d’una magnífica actuació, on van haver de fer front a una competència que mai va donar res per perdut, els Víctor Sagi, pare i fill, a bord del Porsche 911 S groc de 1968 –que en el seu moment va conduir Paco Torredemer–, van aconseguir una gran victòria al XII Rally Costa Brava Històric, la prova de referència que va acabar la matinada del diumenge 4 d’octubre al passeig Marítim de Lloret, quatre dies més tard de la seva sortida dels 66 equips a la mateixa població de la Selva Marítima, dels quals se’n van classificar 48. Les altres dues places del podi les van ocupar Carles Fortuny-Carles Jiménez (Lancia Beta Coupé, 1979) i

Pep Garau-Josep Hernández (Volkswagen Golf GTI, 1983), els quals van mantenir autèntiques possibilitats de victòria fins a l’últim tram de regularitat.

quan era puntuable per a l’europeu de ral·lis.

RallyClassics ja ho havia anunciat i la crida es va fer realitat: aquesta edició ha estat una de les més dures que es recorden, especialment per la llarga durada de les etapes, la longitud de la majoria de trams de regularitat i pel ritme que imprimia l’itinerari afegint-s’hi, per donarhi més emoció, unes condicions climatològiques canviants que van suposar que la present edició del Costa Brava fos un autèntic revival de l’època daurada del certamen,

Encara que Miró-Matavacas (Porsche 911 SC, 1981) van aconseguir el millor scoore en el primer tram –tot i acabar setens–, els Víctor Sagi, Sr. i Jr., s’imposaven en el segon i es col·locaven ja primers, concloent la primera etapa com a sòlids líders, posició que mantindrien a la segona etapa, amb final al Port Olímpic de Barcelona, i que consolidarien a la tercera i quarta, ja amb finals a Lloret. Un domini clar, encara que amb poc marge, que va mantenir la incertesa fins al final.

Víctor Sagi, aviat al capdavant

Instal·lacions renovades al nou concessionari comarcal

SERVEI DE TALLER I VENDES Joan Maragall, 7 - 17200 PALAFRUGELL (Girona) T. 972 30 07 86 - F. 972 30 09 87 - serratosa@serratosa.redpeugeot.com - www.peueot.es 24

EL FAR DE L’EMPORDÀ


ESPECIAL MOTOR

Un final apretat Carles Fortuny-Carles Jiménez (Lancia Beta Coupé, 1979) i Pep Garau-Josep Hernández (Volkswagen Golf GTI, 1983) van arribar molt a prop dels líders, però al final van haver de resignar-se amb les altres dues places del podi, posicions aconseguides amb tot mereixement. Xavier Faixedas-Joan Jordan (Seat 124-1800, 1978) també van rivalitzar pel podi, si bé en els últims trams van perdre pistonada i van haver de conformar-se amb la sisena posició, per darrere d’una figura de la dimensió de José Lareppe-Lieven David (Opel Ascona, 1975), que es van veure superats pels quarts classificats finals, Ramiro Carbonell-Gabriel Riera (Volkswagen Golf 1.8, 1983).

Oriol Nubiola-Joan C. Gallart, primers en motos Miró, Renú, Rimbau i Tallada van tancar el valuós top ten en cotxes en

el qual hi van estat a punt d’escolars’hi els primers motociclistes, Jordi Martí i Xavier Tibau (Honda Africa Twin 650, 1988), una vegada més extraordinaris per les lliscants carreteres. El segon equip motociclista va ser Oriol Nubiola-Joan C. Gallart (Honda DominatorYamaha XT5, 1989), seguit pel tercer lloc corresponent a Francesc Costa-Miquel Pumarola (Honda XL 600, 1987).

Víctor Sagi Sr.-Víctor Sagi Jr. (Porsche 911 S, 1968), guanyadors de la prova.

Il·lustres veterans Esment especial per a Ivan TibauXavier Ardite (VW Golf GTI, 1981), en la posició 18a, i d’Antonio Zanini-Carlos Beltrán (Porsche 911, 1965), a la 34a. L’excampió d’Europa participava en aquest Rally Costa Brava com a assaig general en vista al Rally Monte-Carlo Historique 2016, en el qual hi prendrà part amb aquesta unitat de 1965, que pilotà Joan Fernández. Ambdós equips van crear una notable expectació amb la seva presència.

Quadre d’honor del XII Rally Costa Brava Històric Sopa de Verges (Dimarts de Carnaval) Arrossada d’Albons (Dimarts de Carnaval) Mercat del Brunyol (Sant Feliu de Guíxols. Setmana Santa) Fira de l’Oli (Calonge. Març) Fira Empordà, cuina i salut. (Torroella de Montgrí i l’Estartit. Maig) Els Enfilalls (degustació de tastets) (Palafrugell. Juny) Plantada i Sega Tradicional d’Arròs (Pals. Juny i octubre) Tapa Tast. Ruta de Tapes (Torroella de Montgrí i l’Estartit. Juny i setembre) Fira de Vins i Caves de Catalunya (Pals. Mitjan agost) Jornada del Vermut (la Bisbal d’Empordà. Onze de setembre) Fira de la Poma (Ullà. Tercer diumenge d’octubre) Festa de la Cervesa (Platja d’Aro. Finals de setembre i principis d’octubre) Tastaolletes, mostra de gastronomia i ceràmica (la Bisbal d’Empordà. Octubre) Fira del Bolet (Sant Sadurní de l’Heura. Tercer diumenge de novembre)

Carles Fortuny-Carles Jiménez (Lancia Beta Coupé, 1979), segons

Pep Garau-Josep Hernández (Volkswagen Golf GTI, 1983), tercers

Ramiro Carbonell-Gabriel Riera (Volkswagen Golf 1.8, 1983), quarts classificats

Jordi Martí-Xavier Tibau (Honda Africa Twin 650, 1988), ganyadors en motos EL FAR DE L’EMPORDÀ

25


ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE VEHICLES MECÀNICA: AUTOMÒBILS, MOTOS, NÀUTICA PNEUMÀTICS: NOUS I D’OCASIÓ REPARACIÓ ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE PLAQUES, O ELECTRÒNICA, MÒBILS, TABLETS, ELECTRODOMÈSTICS... POL. IND. LES BRUGUERES - C/ INDUSTRIA 22-24 NAU “G” 17200 PALAFRUGELL (Girona)

PLANXISTERIA I PINTURA

LES GAVARRES

REPARACIÓ DE PLANXA I PINTURA DE TOT TIPUS DE VEHICLES ASSISTÈNCIA · TALLER DESBALLESTAMENT VEHICLES NOUS I D’OCASIÓ LLOGUER DE MAQUINÀRIA C. del Suro, 2 · 17200 PALAFRUGELL (GIRONA) T. 972 30 62 62 · www.gruesmic.com

Ctra. C 31 Girona a Palamós - C/ Pontiró, 24 - 17253 Mont-ras T. 972 61 14 02 - M. 615 543 761 - F.. 972 30 19 75 plxgavarres@gmail.com - www.planxaipintura.com


Els nostres mots SER SEC COM UN GAIG, O COM UN BACALLÀ ASSECAT Núria Aupí. Filòloga A poc a poc la societat anem prenent consciència que és important de cuidar-nos, que estar molt gras és perjudicial per a la nostra salut, però també prenem consciència que també estar massa prim tampoc no és bo. I no em refereixo a les persones que són primes per naturalesa, sinó a les que estan voluntàriament en la pell i els ossos. I parlant de persones primes, tenim un seguit d’expressions catalanes ben interessants, en relació a: · Un ormeig de pesca molt fi: Ser prim com un gànguil. · L’absència de greix: Estar en la pell i els ossos, o ser un sac d’ossos. · La invisibilitat per velocitat i lleugeresa d’un ocell, en no tenir greix: Ser sec com un gaig. · L’estretor un objecte: Ser prim com un clau, ser com un envà de canyes, semblar un boixet. · A l’estretor d’un aliment: Ser prim com un secall (bescuit molt prim). · La primor d’un animal: Ser sec com un bacallà (assecat). I si t’has aprimat molt i ràpidament, no és d’estranyar que es tinguin pelleringues o pellingots (pell sobrera i que penja) per tot el cos. Així doncs, si ets prim com un gànguil, pot ser que et diguin que estàs en la pell i els ossos, de manera que no t’aprimis més perquè sinó et diran que sembles un gaig o un envà de canyes i que essent tant prim com un clau, semblaràs un boixet vestit que si no es tapa ensenyarà aquí i allà les pelleringues llargues i seques com un bacallà assecat.

Humor

EL FAR DE L’EMPORDÀ

27


RACONS DE L’EMPORDÀ

Camí de Santa Coloma de Fitor

Gorga de can Cals, riera de Fitor (Forallac, Baix Empordà) (Premi paisatge, Concurs de fotografia naturalista de les Gavarres 2009).

Al bell mig de les Gavarres, a redós de la història d’una casa pairal, la gorga del mas Cals mereix una aturada en el vell camí de Santa Coloma de Fitor. Una mirada salvatge de la naturalesa en estat pur, per seguir un camí amb encant que ens convida a escollir diversos paratges feréstecs cap a la Cavorca, Sant Pol o Fonteta. Foto i text: Núria Clara Corominola

28

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’OS DE LA MÚSICA

Festival de Jazz de la Costa Brava Miquel Constans

La música surf dels 13th Magic Skull

Amb un concert emblemàtic de Mónica Green a Placa Nova, es posava cloenda al 21è Festival de Jazz de la Costa Brava. Amb una orquestra de vuit mestres músics, i un cor de tres veus, que també van interpretar la seva peça solista, Mónica Green es posà el nombrós públic a la butxaca, el dilluns 12 d’octubre al punt del migdia a la plaça Nova. El certamen va tenir els seus inicis a mitjans de setembre amb L’Off Festival, un seguit d’actuacions per restaurants i bars de copes durant tres caps de setmana. El gruix més destacats va tenir lloc el pont del 8 al 12 d’octubre. Ricard Gili, fundador i director de la Locomotora Negra, va encetar dels el programa amb una xerrada a la Biblioteca. Com a actes populars, actuacions a plaça Nova dels grups Threejay Trio, els combos de l’Escola de Música local i els Windy Hoppers, a Can Genís Duot, i la projecció del film Whiplash al TMP. Els altres concerts més rellevants van ser el jazz d’avantguarda del As Astrio, amb Arecio Smith als teclats, Santi Careta a la guitarra i Santi Serratosa a la bateria, una mostra de jazz elèctric innovador, de ritmes durs que no deixà indiferent a ningú. Tricia Evy va posar la seva veu avellutada al cafè teatre Fraternal completant el seu Quartet amb Joan Monné al piano, Ignasi González al contrabaix i Jo Krause a la bateria, un recull d’estàndards per degustar amb copa i tapa d’aquesta cantant mestissa dotada d’un gran registre de tonalitats. El virtuós de la trompeta Wallace Roney, en formació de quintet: Lenny White a la bateria, Rashaan Carter al baix, Bennie Maupin al saxo i Anthony Wonsey al piano, donaven el to més internacional al Fsetival, amb peces de versions de clàssics jazz. També al Fraternal es va celebrar un maridatge entre vins i música, a càrrec de Mariona Parals i el Leslie Helpert Trio. Un cap de setmana llarg on el jazz, el blues, soul, gospel, dixie i la dansa col·lectiva que s’ha fet tan popular, el lindi hop, han omplert de ritmes la Vila del Peix Fregit.

Els palafrugellencs 13th Magic Skull han gravat en viu a la Calera, als Estudis de Lluís Ferrer, el seu segon disc. Jordi Anticó a la veu i Quim Garcia a les guitarres, Adrià Castells al baix, Lluís Català a la bateria i Jordi Piferrer ‘Pifa’ a les percussions, són els integrants del grup de música surf creat a finals de 2011. Un any després, amb la formació definitiva del grup, componen temes propis i preparen els concerts en directe per diferents indrets de Catalunya i el sud de França. A finals del mateix any, graven les primeres proves en directe amb l’amic i tècnic Lluís Ferrer, amb peces pròpies i versions instrumentals. Presents a festivals com la Nit de Bosc de Banyoles, Escenari Ford Fiesta Park dels X-EGames a Barcelona, Territori Underground a La Mirona de Salt, Big Ass Summer a Bigues i Riells, les dues edicions del FestiSurf Costa Brava de Platja d’Aro, Festes del Tura d’Olot, Festival Internacional de Benicàssim, el Black Músic Festival de Girona, estaran properament presents al Surf O’Rama Festival 2015. L’octubre del 2013 enregistraven en directe als estudis Ultramarinos de Sant Feliu el primer disc, Sungarzing in Rapa Nui, un treball d’estils diversos des del surf dels 60, amanyagant l’spaguetti western i influenciats pel ressorgiment del garatgesurf dels 90. Guanyadors de concursos com el Projecte Demo de Radio 3 i al Festival de Benicàssim, també han gravat dos directes per a TVE, al ‘Cava de Blues’ per a TV3 i per als Cocerts de Radio 2, per a La2 de RTVE. Aquest setembre ha sortit del forn el seu segon disc: Brave Coast Wild Recordings, un vinil de 33 RPM de color blau i gravat en directe, amb mescles de Johan Gustavsson, masteritzat per Lluís Ferrer i produït per Crani Màgia, amb Mike Barbwire. Totes les cançons són autoria de la formació surf, excepte Mala dona, de Los Sencillos. L’autor del disseny és Àlex Boix i de la foto de la portada el polifacètic Lluís Català.

Monica Green a plaça Nova

Threejay Trio

13th Magic Skull

EL FAR DE L’EMPORDÀ

29


L’ESPAI DE LES ARTS

Quimeta Serra nomenada Filla predilecta de Sant Feliu

LA CERIMÒNIA TINDRÀ LLOC EL 24 D’OCTUBRE A LA SALA DE PLENS Eva Sans L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va acordar distingir la ceramista Quimeta Serra i Fornós com a ‘Filla predilecta de la Ciutat’ en el plenari del passat 24 de setembre. La cerimònia honoríen la qual rebrà la distinció tindrà lloc el proper dia 24 d’octubre, a les 7 de la tarda, en un acte oficial

‘MOVIMENTS’, DE ROGER BELLERA ROSELL, A PALAMÓS I A BEGUR Carme Camins Aquest artista instal·lat a Begur [Barcelona, 1961], ha inaugurat recentment dues exposicions de la seva obra. La primera el setembre a l’espai MEC de Palamós i, l’altra, a primers d’octubre a Begur dins la mostra col·lectiva Art Village, que aplega les obres de diferents autors que s’exhibeixen a l’interior d’algunes cases indianes de la vila. Roger Bellera i Rosell va especialitzar-se en arquitectura d’interiors, a l’Escola Lai. Durant una temporada desenvolupà la seva tasca professional en el seu estudi de Barcelona, fins que a la tardor de 2002 decideix traslladarse a Begur i obrir un nou espai de disseny, marcant un punt d’inflexió en la seva trajectòria vital i professional. A 30

EL FAR DE L’EMPORDÀ

i protocol·lari a la sala de plens de l’Ajuntament guixolenc. La decisió es va prendre al plenari municipal per l’àmplia trajectòria artística de l’artista, un referent i exemple de dignitat artística i personal. La seva singladura i la seva obra són tan dilatades que compta amb creacions escampades arreu del territori català, a més de què el seu estil és reconegut arreu del món. Les seves obres figuren en col·leccions particulars, no només a l’Estat espanyol, sinó també a molts països estrangers com arar França, Suïssa, Suècia, Bèlgica, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Xile, Canadà, l’Aràbia Saudí o Austràlia. Els grups municipals, amb l’abstenció de la CUP, van aprovar, doncs, de con-

cedir a Quimeta Serra i Fornós el títol honorífic de Filla Predilecta de la Ciutat com a reconeixement a la seva trajectòria i com a agraïment a la seva fidelitat envers la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

l’actualitat, ha ampliat horitzons iniciant una col·laboració amb la botiga de mobles i objectes de decoració, Martin Elements Cork (MEC), de Palamós. Autor de destacats projectes d’interiorisme –amb ressò a diferents publicacions especialitzades, en l’àmbit nacional i internacional–, concep la seva tasca com a una recerca constant de l’espai ideal i propici per a cada persona. Molt possiblement per la particular mirada i relació que Roger Bellera construeix envers els espais, no pot deixar de capturar-ne imatges, emocions, bocins, a través de l’objectiu fotogràfic i la pràctica d’una pintura matèrica i conceptual que el porten, a través de la passió i el joc, a parlar sense paraules. Blanc i negre, negre i blanc, és la simfonia cromàtica que prefereix per a la majoria dels seus treballs. Tanmateix, a les darreres creacions s’escapen traces de color com a metàfora de moments puntuals de la vida, sempre però partint d’una gamma cromàtica bàsica. La selecció que presenta en aquesta ocasió intenta transmetre tot allò que ha madurat

durant anys de creixement intern, un intent de reflectir la visió de la vida i, amb extrema llibertat, escull retalls molt personals dels moments que més l’han commogut. En tots ells, el nexe d’unió no deixa de ser res més que la força, el pensament, la vida... En definitiva, el “moviment”.

Una de les obres de la Quimeta Serra. Font: www.quimeta.com

Roger Bellera al MEC de Palamós


LECTURES RECOMANADES

Suggeriments des de la Llibreria Mediterrània

Joan Aliu

des de la geografía italina, de la fidelitat històrica dels fets narrats i de l’autenticitat i credibilitat dels personatges, el debat entre el destí i el dret a decidir dels humans ens acompanya durant tota la novel·la.

‘La maledicció dels Palmisano’, de Rafel Nadal Després dels llibres de memòries Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal ens presenta una altra novel·la on la ficció agafa més protagonisme, si bé no abandona la memòria històrica. La protagonista de la novel·la és la regió de la Pulla, que ocupa el taló de la bóta italiana. L’acció es desenvolupa, sobretot, en un poble imaginari anomenat Bellorotondo, a la capital Bari i també a Matera, una població de la veïna regió de Basilicata. La trama ens porta des de la Gran Guerra fins a la Segona Guerra Mundial, tot acompanyant a dues famílies de Bellorotondo: els Palmisano i els Convertini. Vint-i-un membres de la primera família van morir als combats de la Gran Guerra, cosa que va donar arguments a la gent del poble per pensar que es tractava d’una maledicció. A part de les descripcions acura-

‘Temps interessants’, de Jordi Arbonès (Nif) És un recull d’articles sobre diferents personatges, presentats com a cròniques literàries de la Girona dels nostres temps. Modest Cuixart, Emília Xargai, Guillem Terribas... són alguns del la cinquantena de personatges que apareixen al llibre. La tria l’ha fet l’editor del Llop Ferotge i està ordenada amb criteris més narratius que d’actualitat.

‘Indians’, de Jordi Turró i Bruna Valls Es tracta d’un llibre il·lustrat de 67 pàgines amb text de Jordi Turró, il·lustracions de Bruna Valls i

disseny de Jordi Sàbat, que edita la Xarxa de Municipis Indians. Aquest projecte està pensat per servir de material didàctic a l’alumnat de primària, però, per la seva qualitat gràfica i de continguts, és recomanable per a totes les edats.

‘El recuit, recuit’, de Tano Pisano Ara ja fa un any que va sortir editat el llibre d’en Tano. Però no puc deixar de ferne esment en aquest primer recull de llibres recomanats. No és pas un producte oblidat el recuit de l’Empordà, però havia de venir un artista italià per demostrar-nos que, amb aquest producte, es podien fer més de dues-centes trenta receptes? És que el cas del Tano Pisano no és un cas gens normal. Podria ser perfectament un artista renaixentista renascut, però llavors no tindria tants coneixements d’art contemporani ni podria saber tantes receptes de cuina internacional. Encara que, ben pensat, per acumular tant de coneixement, potser sí que cal haver passat per més d’una vida.

SERVEI DE LLIBRERIA I BAR SALA POLIVALENT PER A CONCERTS, EXPOSICIONS, TERTÚLIES, TALLERS, PRESENTACIONS... Tancat per vacances del 19 d’octubre al 2 de novembre Obert per encàrrecs: els matins d’onze a una, de dimarts a divendres Carrer de la Tarongeta, 24-26 - Palafrugell - Tel. 972300478 - info@mediterraniaespaiforum.com EL FAR DE L’EMPORDÀ

31


MENS SANA

La nostra lletra i la personalitat É s molt freqüent als anuncis d’ofertes de treball trobar que ens demanen una carta manuscrita adjunta al nostre curriculum vitae per tal de realitzar un estudi grafològic, doncs cada vegada es dona més importància a conèixer el caràcter del candidat que ha d’ocupar el lloc de treball, per sobre fins i tot de la seva formació acadèmica. A Alemanya és una pràctica habitual i, a França, prop del 90% dels processos de selecció de personal inclouen una anàlisi grafològica, ja que aporta informació clau sobre la personalitat i les característiques intel·lectuals del candidat. La lletra és un moviment motriu, la mà està governada pel sistema nerviós central i el procés és inconscient i, per tant, molt revelador. L’escriptura és un registre gràfic dels nostres gestos i moviments, que queden impresos en el paper i plasmen simbòlicament els nostres impulsos i tendències. “L’escriptura és la pintura de la veu”, deia Voltaire. L’estudi de la grafologia es va iniciar a França el segle passat, i recau en Hélène de Gobineau el mèrit d’haver donat un nivell científic a l’anàlisi de l’escriptura. L’estudi de la lletra permet un coneixement extens de les actituds i motivacions

32

EL FAR DE L’EMPORDÀ

de l’escriptor i la informació que ens dóna, en ser una prova projectiva, és molt àmplia. Cada vegada que comencem a escriure partim de la fulla en blanc que representa la nostra vida, la societat que ens envolta, i amb cada moviment del bolígraf imprimim les actituds amb les quals construïm la nostra personalitat i les nostres relacions socials. És per això que, a través de la grafoteràpia, és a dir, en el fet de modificar conscientment alguns trets de la nostra lletra, aconseguirem de millorar la nostra personalitat, ja que en repetir constantment un gest acaba per influir en la nostra ment. És per això que si, per exemple, fem el punt de la lletra “i” en forma de cercle –cosa que significa que de forma reiterativa donem masses voltes a les coses que ens passen i ens obsessionem per detalls sense importància, que acaben essent un gran problema que ens angoixa–, es fa necessari que el modifiquem conscientment, perquè en el moment que aconseguim de fer-lo automàticament en la forma adequada haurem escurçat el camí per resoldre el nostre problema. La grafoteràpia és un poderós instrument d’autorealització, que ens ajuda a modificar positivament l’estreta relació que existeix entre l’escriptura i la ment. La nostra escriptura ens identifica de la mateixa manera que les nostres empremtes digitals, ja que és quasi impossible de trobar dues lletres manuscrites iguals i, també, molt difícil fer la lletra d’una altra persona. També la nostra signatura té un gran simbolisme i una singular revelació psicològica que ens parla de la nostra forma d’encarar la vida. El destacat grafòleg Max Pulver, deia: “La firma és una biografia abreviada”. Com a exercici d’autoanàlisi podem observar si la nostra signatura té els trets que caracteritzen una firma grafològicament positiva, que són: 1) Que hi figurin el nom i el cognom de forma llegible, evitant de posar-hi només el nom de pila; 2) Que la rúbrica sigui senzilla i no guixi ni encercli el nom; 3) La inclinació de la línia de la base no ha de ser

mai descendent, doncs la seva inclinació idònia es l’horitzontal o amb una lleugera pujada ascendent, i 4) Totes les paraules de la firma han d’estar en una sola línia. Si a la nostra firma li manca un d’aquests trets positius, intentem de modificar-la i practiquem-la fins que notem que ja l’hem fet nostra, llavors és el moment de canviar-la definitivament en tots els nostres documents oficials. Tot i que cada signe de la nostra escriptura ha de ser interpretat sempre en relació al conjunt, podem observar que si la signatura d’una persona és descendent el seu estat d’ànim està molt baix i es troba desmoralitzada i deprimida, mentre que si té una lleugera tendència a pujar sobre la línia és una persona amb un gran desig d’autosuperació, i optimista davant les dificultats. Si trobem una firma amb la rúbrica encerclant el nom, l’autor tendeix a la introversió, es fa molt difícil de conèixer la seva intimitat, és desconfiat i té necessitat de sentir-se protegit. Per altra banda si la rúbrica guixa o cobreix el nom, implica l’acció d’ocultar-se davant dels altres per timidesa o insatisfacció personal. Si en una signatura només hi apareix el nom sense el cognom, la persona tendeix a sentir inseguretat més enllà del clos familiar, ja que el nom és la nostra identificació dintre de la família, però el que ens singularitza és el cognom, per tant qui signa també amb el cognom té un marcat desig de projecció professional envers la societat i una major estabilitat entre la seva vida íntima i la social. Un exercici que ens donarà molta seguretat en situacions difícils és el de signar diverses vegades seguides en una fulla de paper –o en l’aire si no disposem de material en aquell moment–, ja que el fet d’escriure el nostre nom i cognom reforça el nostre ànim i ajuda a identificar-nos amb nosaltres mateixos.

Carme Camins Doctora en Psicologia i Grafòloga http://cgc-psicologiaformativa.com/


SALUT

Com ens preparem per a la grip?

Redacció El Far de l’Empordà

Amb l’arribada de la tardor també arriba la grip, i de vegades tenim dubtes de què cal fer per prevenir-la. La gran majoria de la població té molt clar que ens hem de vacunar. A fi d’aclarir els dubtes al voltant de la grip i les seves conseqüencies, aquest mes parlem amb el doctor Marc Pérez, metge de família, director d’Atenció Primària dels Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) i president de la Comissió de prevenció i promoció de la salut de SSIBE. - Com anirà aquest any la campanya de grip, doctor? Doncs no ho sé, tenim la incògnita de si els darrers fets sobre l’efecte de no vacunar-se, el cas del nen d’Olot, poden afectar en la presa de decisions de la població a l’hora de rebutjar de vacunar-se o no. Aquestes darreres temporades ha costat molt que la gent es vacunés, arribant a fer-ho just un 50% de la població de més risc. Això són nivells molt baixos comparat amb altres èpoques no gaire llunyanes, en què podíem arribar a superar el 75 %. - I quina és aquesta població de risc? Persones a partir dels 60 anys, embarassades, diabètics, malalts amb processos respiratoris crònics, asmàtics, fibrosis respiratòries, malalties del cor, cuidadors de col·lectius vulnerables, etc. Uns 25.000 entre les quatre ABS que gestionem. - Quin són els motius que la gent argumenta per no deixarse vacunar? Els més freqüents són “que l’agafen igual”, “que no és efectiva i no creuen en la vacuna”, “que alguna vegada els ha fet una reacció a la pell”... - I doncs , què els contesten vostès? Els parlem de la seguretat de la vacuna, que els beneficis són superiors als riscos. En moltes ocasions aquests processos respiratoris que diuen que pateixen, tot i estar vacunats, són quadres pseudogripals que acompanyen els virus de la grip. La resposta a la vacuna no és per a tothom igual: quanta més edat o més patologies de base la immunitat és menor, o sigui menys resposta a la vacuna. Un altre tema és que la “soca” de virus canvia cada any; per tant, la vacuna s’ha d’elaborar de nou cada temporada, podent ser més efectiva d’un any per a l’altre.

- Però hi ha gent de risc que no es vacuna, i no passa la grip? Sí, teniu raó, però cal explicar l’efecte de la immunitat col·lectiva. Si la majoria del teu entorn està immunitzat davant del virus, aquest no circula, i indirectament l’efecte de les persones vacunades del teu entorn et protegeix a tu. Per això insistim amb què el percentatge de vacunats que està baixant molt, i estaríem perdent aquest efecte. Això ho mirem de pal·liar mitjançant la vacunació dels “cuidadors” d’institucions on s’acumulen pacients de risc, com ara centres residencials de gent gran. - Quina estratègia teniu prevista per a la campanya d’aquest any? El departament de Salut és qui marca la pauta d’inici de la campanya. Enguany s’iniciarà a mitjans d’octubre, i després localment els centres organitzen els reforços amb els equips d’atenció primària, l’operativa i part de la campanya de difusió. En el nostre cas editem tot un seguit de cartells per als centres i pantalles informatives, tot indicant la recomanació sobre els grups de risc i alhora com contactar amb els centres per demanar hora per a la vacunació.

- Fins quan dura la campanya? Tot el mes de novembre i, si ens queden dosis de vacunes, algunes setmanes de desembre encara se n’administra alguna. - I com afecta el període de grip en el dia a dia? Bé, tal com he dit, la població de risc no vacunada si es descompensa ha d’utilitzar més els serveis d’urgències, i sanitaris en general, però també és un període en què hi ha altres virasis concomitants que afecten la resta de població, això suposa que per la suma de tots plegats hi hagi més activitat en general a tots els serveis d’urgències. La grip és un tema de salut pública, té molts efectes socials, laborals, perquè genera molta incapacitat laboral temporal amb pèrdues per al treballador, empreses... Tot plegat fa que des del Departament de Salut hi dediquin especial atenció. Quan és el pic del període de grip? Pot variar cada any perquè hi ha molts factors a tenir en compte com el temps, quan arriba el fred, la durada d’aquest… sol ser entre gener i febrer. I per anar acabant doctor, què fem si patim de grip aquest any? Primer de tot deixar clar que no hi ha cap medicament que curi la grip. Sí que en tenim com el paracetamol, que serveix per alleugerir els símptomes. L’hem de deixar passar , amb paciència, repòs i el millor possible: hidratar-se bé amb aigua, infusions, caldos i caramels per la gola si la tenim irritada. La febre alta pot durar 4-5 dies, el cansament i els dolors musculars poden durar setmanes. Podeu passar la grip sense ser atesos per personal sanitari però davant de dubtes es pot trucar al centre d’atenció primària i per consulta telefònica rebre indicacions del personal d’infermeria o medicina. Deixem les urgències per als malalts crònics descompensats. EL FAR DE L’EMPORDÀ

33


EPISODIS

La batalla de Cefís LA HISTÒRIA MILITAR RECONEIX AQUEST FET COM UNA DE LES GRANS BATALLES DE L’EDAT MITJANA. UNA MOSTRA MÉS DE LA POTÈNCIA MILITAR CATALANA

L

aLa batalla del riu Cefís es va lliurar el 13 de març del 1311 al Ducat d’Atenes i va enfrontar la Companyia Catalana d’Orient amb les tropes franques de Gautier V de Brienne, duc d’Atenes, després que aquest trenqués els seus acords, i es dotés de la força de la cavalleria francesa d’Atenes, Morea i Nàpols, i de la infanteria grega d’Atenes, amb un objectiu: destruir la Companyia Catalana. La companyia sortí de Phthiotis per Lokris i se situà prop del riu Cefís, afluent del llac Copais. La Companyia, en nombre clarament inferior, va estudiar les possibilitats que oferia el terreny i va decidir deixar el riu Cefís en el seu flanc i el llac Copais a la seva esquena. La posició deixava els almogàvers totalment

envoltats i sense escapatòria, però, per contra, impedia qualsevol intent d’envoltar-los i tan sols permetia a l’enemic l’atac frontal. Aleshores, aprofitant el sòl pantanós, obriren solcs a la riba del riu per permetre el pas de l’aigua i aconseguir inundar la plana que s’estenia al seu davant amb fosses plenes d’aigua. Quan els francesos van aparèixer a l’horitzó, i en posició de batalla, la seva superioritat semblava tan clara i imponent que els únics aliats dels catalans, els turcoples, van fugir en desbandada. Això va fer que la superioritat dels francs fos encara més manifesta. Els francesos disposaren les seves forces en blocs: la infanteria a la rereguarda i la cavalleria al front formant dos cossos de càrrega sincronitzada, formació tradicional de les seves tropes. Per la seva part la Companyia restà rere la seva trampa, tot formant la cavalleria al flanc dret. Per tal d’atreure la cavalleria franca vers la trampa, la qual no era visible des de la posició francesa, un grup d’almogàvers se situà a l’extrem de la plana increpant ostensiblement als francesos. Ansiós per acabar amb els almogàvers i segur de sa victòria, Gautier ordenà la primera càrrega de cavalleria; la Companyia restà a les

Recreacions de la del Riu Cefís amb 3.500 catalans contra 15.000 francs aproximadament.

34

EL FAR DE L’EMPORDÀ

seves posicions. Quan la primera càrrega arribà al parany, cavallers i muntures es veieren frenats bruscament pel llot; el parany funcionà a la perfecció. L’aturada de la primera càrrega provocà que la segona càrrega de la cavalleria francesa xoqués contra la primera, augmentant d’aquesta manera el desastre pels francesos. Amb l’enemic entollat i aturat, amb els millors guerres francs impedits de moviment a causa del pes de les armadures, l’almogaveria de la companyia llençà la seva càrrega: lleugers de pes i sense impediments d’armadures els almogàvers donaren fi un rere l’altre als cavallers francs. Mentre la infanteria almogàver eliminava metòdicament i, un per un, tots els prohoms i cavallers més influents del regne de França, la cavalleria catalana es llançava sobre la infanteria francesa en retirada. Mai abans una host o exèrcit havia preparat el terreny per tal d’adaptarlo a benefici de la infanteria. La supremacia de la cavalleria pesada en l’ordre de batalla començava el seu declivi. Joaquim Ullan President del Cercle Català d’Història www.cch.cat

Entrada de Roger de Flor a Constantinoble (Oli de José Moreno Carbonero).


ACTUALITAT

Comarca EL TASTAOLLETES, MOSTRA DE GASTRONOMIA I CERÀMICA DE LA BISBAL

B

ars, restaurants i pastisseries de la població oferiran tastets i menús degustació durant la celebració del Tastaolletes, un recorregut gastronòmic pel municipi que té lloc aquest dissabte 17 d’octubre. Un total de deu bars participants ofereixen un tastet

HOMENATGE PÒSTUM A FERMÍN NAVARRO, DEL RESTAURANT LA GALERA DE PALAMÓS

acompanyat d’una copa de vi DO Empordà i sis restaurants un menú degustació. Eguany també hi participen les quatre pastisseries bisbalenques amb l’anomenat “el tastet més dolç”. Les activitats complementàries són un mercat de vi i formatge, o les xerrades, tastets i degustacions a la sala de les Tines del Castell Palau, així com tallers gastronòmics per a la mainada com el de pa per part de la Fleca Can Rodà. Tots els tastets són servits amb ceràmica de la marca “Ceràmica de la Bisbal” i hi hauran diferents activitats en col·laboració amb l’Associació Ceramistes de la Bisbal, com un taller de

decoració de rajoles que es col·locaran a mena de plafó ceràmic en un espai de la via pública, o bé una exposició de vaixelles de ceràmica a la planta noble del Castell Palau, visitable fins l’1 de novembre. D’altra banda, la Penya Ratafia la Bisbal i l’Espai del Vi lliuren els seus premis del VI Concurs de ratafies casolanes. Amb el suport de la Federació del Comerç de la Bisbal, les botigues de l’eix comercial de la ceràmica i la zona comercial del nucli antic restaran oberts tot el dia, una iniciativa que s’allargarà durant tota la campanya nadalenca.

d’aquest treball l’any 2004 la Generalitat va atorgar-li la Medalla del Turisme, en reconeixement a la tasca realitzada.

Atlètic d’aquesta vila, i el substancial suport del Consistori, que ha format un equip per a l’ocasió. La protosta, de caire benèfic, es consolida any rere any i en aquesta tercera edició s’ha doblat el nombre de participants respecte l’any anterior, on s’hi han implicat nombrosos equips de la comarca. Per participar-hi cada equip ha de fer un donatiu mínim de 1.000 euros a la Fundació Oncolliga Girona. A l’edició del 2014 es van recaptar 63.000 euros i enguany quasi s’ha doblat l’aportació, amb l’objectiu de millorar els hospitals gironins on els malalts de càncer reben tractament de quimioteràpia o bé finançar la investigació de la malaltia dins de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona, entre altres.

L

’acte va tenir lloc l’1 d’octubre en el decurs del tradicional sopar d’inici de les jornades Palamós Gastronòmic, que va aplegar a l’Espai del Peix una vuitantena de persones representants del sector de la restauració del municipi. Fermín Navarro va morir de manera sobtada el passat 20 d’agost a l’edat de 67 anys. L’esposa i les dues filles del restaurador palamosí van rebre una placa commemorativa de mans de l’alcalde Lluís Puig en agraïment a la seva lloable trajectòria, mitjançant la qual ha potenciat la gastronomia de la vila i projectat el nom de Palamós arreu. Fermín Navarro va fundar La Galera el 1978 i durant aquests 37 anys el restaurant s’ha situat entre els de més prestigi de la Costa Brava pel seu destacat servei i la qualitat de la seva cuina. Fruit

MÉS DE 600 PARTICIPANTS A LA CURSA ONCOTRAIL DE PALAFUGELL Més de 600 corredors han participat a la tercera edició de l’Oncotrail, una cursa de relleus per equips de 100 km. organitzada per la Fundació Oncolliga Girona, amb sortida i arribada a Palafrugell, en estreta col·laboració amb l’Agrupació Excursionista i el Club

EL FAR DE L’EMPORDÀ

35


SENSE: SUCRES, GREIXOS, ADDITIUS NI AL·LÈRGENS

El col·lagen és la proteïna més abundant del nostre cos i un dels principals components de les articulacions, ossos, músculs, genives, dents i pell.

COLNATUR està especialment recomanat: ●

Sabor molt Neutre o Fruites del bosc

A LA VENDA EN SECCIÓ PARAFARMÀCIA i DIETÈTIQUES

A qualsevol edat si _ et vols mantenir actiu _ practiques esport o exercici físic A partir de 40 anys

Segueix-nos a: www.colnatur.com

ANUNCIA’T A

NÚMERO

1

EN VENDES

Especialistes en col·lagen

Reg.UE 432/2012: Les proteïnes contribueixen a conservar la massa muscular i al manteniment dels ossos en condicions normals. La vitamina C contribueix a la formació normal de col·lagen per al funcionament normal dels ossos, cartílags, genives, dents i pell. 36

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Revista Núm.03 - Octubre 2015  

Revista digital, mensual, d'actualitat i d'informació cultural.

Advertisement