Final de Campanya de Junts pel Sí a Girona (Fotografia: Núria Clara)
nals. Cap país al món es converteix en independent sense el reconeixement de la comunitat internacional. En aquest cas, no cal dir que l’Estat espanyol mateix, gràcies a la seva incongruència i gestió antidemocràtica, ha estat el nostre millor aliat per tal d’internacionalitzar el procés. El gran encert al nostre entendre del MHP Mas en situar les eleccions catalanes el 27 de setembre, es pot resumir en dos aspectes. Per una banda, el cop d’efecte que produïa iniciar la campanya electoral un 11 de setembre donava un clar avantatge a les ordes sobiranistes i, per una altra, el fet de la proximitat de les eleccions generals estatals obligava els partits espanyols a no poder fer la més mínima concessió a Catalunya. En aquest ordre de coses, no es pot oblidar la virulència de la campanya que hem viscut, on els protagonistes
La Via Lliure, un punt de confluËncia de generacions (Fotografia: Núria Clara)
han estat un mitjans de comunicació espanyols polititzats i partidistes, unes institucions servils a l’Estat i un govern central capaç de tergiversar la realitat fins al punt d’arribar en molts casos a l’esperpent. Però en aquest viatge que va del 9N al 27S calia fer alguna cosa més, calia alleugerir pes. Un dels grans maldecaps de CiU aquests darrers anys ha estat la seva pota democristiana, UDC, i pricipalment el seu cap Josep Antoni Duran i Lleida. La gran oportunitat es va produir tot just passades les eleccions municipals de la primavera, quan UDC es va veure obligada a posicionar-se en contra de les tesis del president Mas. En Duran i Lleida, segons veus qualificades, donava per segur que en cap cas el president Mas trencaria la federació i, com avui tots sabem, això no va ser així. Amb un cop
d’autoritat i sense possibilitat de reacció, la federació convergent va passar a la història, CDC va quedar alliberada del llast que la mantenia ancorada, i en relació a UDC, bé, ja tots coneixem els resultats i el seu més inmediat futur: la condemna a l’ostracisme. El president havia guanyat. Avui tenim majoria independentista al Parlament, els partits estatals a Catalunya estan en el seu pitjor moment i estem a l’espera de la configuració del nou govern que ha de conduir el procés fins al final.
Macià i Companys Esperem ara que el darrer escull en relació al pacte de Junts pel Sí i la CUP, amb les condicions imposades per aquests darrers, no faci descarrilar el procés, perquè si això passés ningú no ho perdonaria. Arribats a
La campanya dels partits sobiranistes va ser desbordant (Fotografia: Núria Clara)