Page 1

TEMA DEL MES

el

FAR NÚM. 02 - SETEMBRE 2015

de

l’EMPORDA REVISTA MENSUAL D’ACTUALITAT I D’INFORMACIÓ CULTURAL. PREU: 3€

ENTREVISTA: HEM PARLAT EN EXCLUSIVA AMB LLUÍS LLACH

CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA BARCA DE MITJANA ‘RAFAEL’

XXI FESTIVAL DE JAZZ COSTA BRAVA A PALAFRUGELL www.elfardelemporda.cat

EL FAR DE L’EMPORDÀ

1


hostal restaurant

costa brava

SANT

ANTONI

DE

CALONGE

HABITACIONS - BANQUESTS I CONVENCIONS

Gaudeix dels nostres menús especialitzats De dilluns a divendres: MENÚ DIARI: 4 entrants i 4 segons plats, postre i beguda MENÚ ESPECIAL DE LA CASA MENÚ AMB GAMBETA I ARRÒS AMB LLOBREGANT MENÚ AMB GRAELLADA DE PEIX I MARISC MENÚS DE CAPS DE SETMANA ESPECIALITAT EN ARROSSOS Menjars per emportar Av. Catalunya, 30 - Sant Antoni de Calonge - Tel. 972 65 10 61

Tot en roba per a la casa Confecció de cortines i edredons Barris i Buixó, 6 - Tel. 972 30 04 25 - 17200 PALAFRUGELL Mestre Sagrera, 14 - Tel. 972 30 62 07 - 17200 PALAFRUGELL Surera Bertran, 51 - Tel. 972 300 843 - 17200 PALAFRUGELL Pau Casals, 9 - Tel. 972 64 19 14 - 17100 LA BISBAL D’EMPORDÀ


Edita: MITIC spc C/ López Puigcerver 21, local 4 17230 Palamós Directora: Eva Sans. Cap de redacció: Carme Camins. Compaginació: Joaquim Ullan. Marquèting i assessor comercial: Elisi Almeda. Redacció, maquetació i correcció: Paulí Martí. Creació i manteniment web: Joaquim Ullan. Disseny revista i capçalera: Ester Agustí. Impressió: Gràfiques Agustí (Palafrugell) Fotografies: Núria Clara Corominola, Jordi Peñaroja, Tònia Vial, Montse Bayona, Paco Dalmau, fons família Serra-Ridao, Paulí Martí, Jorge Martín, Servei de Comunicació ajuntaments de Palafrugell i

U

Cap a la República catalana

n cop més els catalans hem donat al món una mostra de la nostra voluntat de ser un país lliure, amb el seu Estat propi, per acabar així amb un munt de dècades de sotmetiment a un Estat aliè que pràcticament ens ha xuclat fins l’aire que respirem. Hem tornat a proporcionar a televisions i premsa d’arreu del món imatges insòlites de manifestacions pacífiques mai vistes, i ho hem realitzat al més genuí estil català, arribant sense fer soroll, gaudint de la manifestació amb tota la família com si d’una festa es tractés i, en acabar, marxant a casa amb la mateixa discreció i tranquil·litat amb la que hi vam anar. En aquests darrers anys pares, mares, avis, fills i néts han donat al món fantàstiques postals com la de la Via Catalana del 2013, amb aquells increïbles 400 km. de cadena humana que travessaven tot el Principat, o la fantàstica ‘V’ del 2014 amb què es van omplir de gom a gom la Gran Via i la Diagonal de la capital catalana. I què dir de la d’enguany, amb la majestuosa Meridiana plena a vessar de persones que han dit “Prou!” a aquesta situació injusta que viu el país i que ens han tornat a emocionar amb la contundent imatge d’una nova concentració insòlita i multitudinària. Però ara ha arribat l’hora de la veritat, i som a pocs dies del 27S, dia de les eleccions que han de marcar el futur proper de Catalunya. Són uns comicis on cal tenir molt clar que aquest futur pot ser apassionant i exitós si tota aquesta gent que durant anys ha reivindicat des dels carrers del país, o des de casa o des d’allà on calgui aquesta voluntat de tornar a ser un Estat-Nació, aconsegueix la majoria... O bé pot ser un autèntic desastre i una veritable desfeta si les nostres institucions cauen a mans del que avui anomenem “partits unionistes”. En aquests darrers mesos, els partits polítics i els seus principals actors s’han vist obligats a treure’s la careta, i això ens ha permès de veure moltes coses que no ens han agradat. El nivell de submisió a l’Estat espanyol de molts d’aquests actors és tan elevat que fins i tot sorprèn a les ments més racionals i, tot plegat, ens ha de fer comprendre quina podria ser la utilització que aquests podrien fer de les nostres instituciones en cas de caure a les seves mans. Per tot això, cal que el 27 de setembre, tots i totes les ciutadanes que fins ara hem hagut de suportar aquest indigne tracte de l’Estat i que ara més que mai volem que es faci justícia a tots aquells que van caure per la lluita de les nostres llibertats, cal que anem a votar i que ho fem arrossegant el màxim de persones possibles. És molt el que ens hi juguem, i Catalunya no es pot permetre una derrota en aquests moments. Cal omplir les urnes amb paperetes del ‘SÍ’ a la llibertat i del ‘SÍ’ al “volem ser”. Per tots aquells que s’hi van jugar la pell, és l’hora de la veritat i les perspectives són extraordinàriament favorables de què aquest cop sí guanyarem!

Imatge de portada: Una panoràmica des de l’helicòpter de l’ANC, de la gentada concentrada a la Meridiana de Barcelona. Foto: Galdric Peñarroja Han col·laborat: serveis de comunicació ajuntaments de Palafrugell, Torroella, Palamós, Calonge-Sant Antoni, Begur i àrea de Cultura de la Bisbal. Miquel Constans, Fran Gutiérrez. Jordi Salvador, Eulàlia Gili, Antoni Martí, Isabel Corominola Juscafresa, Cercle Català d’Història. Serveis de Salut Integrats (Baix Empordà). Cessió d’imatges antigues: Arxius Municipals de Palamós i Palafrugell. Redacció i administració: Mític Gestió Cultural c/ López Puigcerver, 21 - local 4 Tel. 972 31 46 05 Publicitat: 647 17 74 04 // 690 38 14 96 redaccio@elfardelemporda.cat Web: www.elfardelemporda.cat Redacció contacte: redaccio@elfardelemporda.cat Tel. 647 17 74 04 // 619 57 98 70 Dipòsit legal: GI-1262-2015 El Far de l’Empordà és una publicació divulgativa d’informació, independent, plural i de caire comarcal. La revista El Far de l’Empordà no s’identifica necessàriament amb les opinions dels autors i col·laboradors. Les persones que apareixen als crèdits no mantenen necessàriament una relació laboral amb El Far de l’Empordà. Data de publicació: setembre 2015 Propera publicació: octubre 2015

S U M A R I 3 Editorial. 4 - 7 Via lliure a la República catalana. 9 -11 14 - 15

17 18

19

Joaquim Ullan / Eva Sans. Entrevista a Lluís Llach, número 1 per Girona de Junts pel Sí / Eva Sans. Reportatge. Increment de l’interès per les recreacions històriques / Eva Sans Opinió. Eulàlia Gili, Antoni Martí Racons de l’Empordà. Núria Clara Corominola / Isabel Corominola Juscafresa. Gastronomia. Inici de les campanyes

20-21 22-27 28 29 30 31

gastronòmiques a la tardor / Paulí Martí Notícies de la comarca Especial Motor. Tot recordant Pere Serra, el ‘Virrei’. Paulí Martí Racó del lector. Salut. Accés en línia a l’historial clínic i les llistes d’espera. Homenatges al centenari de la barca de mitjana ‘Rafael’. Jordi Salvador. L’Espai de les Arts. Un recorregut per l’escultura i la fotografia de la mà de la Fundació Vila Casas.

32 Els Llibres. Terra de lletraferits /

Paulí Martí 33 Música. XXI Festival de Jazz

Costa Brava. 34 Mens Sana. La memòria col·lectiva

dels pobles. Carme Camins. 35 Notícies de la comarca. 36 Episodis. Catalunya deposa el rei.

Joaquim Ullan 37 Expressions de casa nostra. Baldiri 38 Roquer. // Humor. Fran Gutiérrez. 39 ‘Rambo’ Bisbe, el darrer assalt a

Llafranc. Miquel Constans EL FAR DE L’EMPORDÀ

3


TEMA DEL MES

27S: un poble en moviment Joaquim Ullan

E

l 27 de setembre, Catalunya viurà un dels moments més trascendents de la seva història en els darrers cent anys. Les properes eleccions al Parlament hauran de definir el camí d’una nació que vol tornar a exercir com a tal.

La Diada, nova jornada històrica internacional Potser pot semblar una definició grandiloqüent, exagerada o fabuladora, però el cert és que la darrera Diada de l’11S va ser una nova jornada històrica i vibrant. Un cop més el catalans van donar una lliçó d’organització, de civisme, de respecte i alhora de convicció en la seva voluntat d’esdevenir un nou Estat d’Europa. Les imatges de la jornada viscuda durant la Diada Nacional de Catalunya han estat els darrers dies les portades de tota la premsa internacional, i l’èxit aconseguit pels seus organitzadors, aclaparador. Molt probablement, a partir d’aquest moment i fins al 27S, la majoria de cancelleries de la UE començaran a plantejar-se que cal trobar solucions definitives a aquest conflicte polític.

4

EL FAR DE L’EMPORDÀ

L’Estat espanyol, sigui del color que sigui, ha demostrat ser un Estat que té segrestada la democràcia, vulnera la pròpia legalitat espanyola i menysté la voluntat d’un poble. La premsa centralista, per la seva part, continua difonent informació sesgada, parcial i sense cap mena de contrast, sense adonar-se que manté desinformada la seva pròpia audiència. Amb tot això, el moviment independentista continua imparable el seu camí cap al 27S. Amb apostes d’èxit i capacitat de produir una gran mobilització com la del 11S, continua sumant adeptes cansats d’aquesta realitat espanyola, i continua pujant tot i les enquestes cuinades als despatxos que tracten de mobilitzar el vot unionista. Amb pas ferm i sota una campanya original plena de missatges positius i constructius, que no cerquen l’enfrontament, està abocada els propers dies per poder canviar el futur de Catalunya. Des d’Espanya diuen que l’enemic és el MHP Artur Mas, però tant l’aparell de l’Estat com tota la maquinària de les “cavernes” són incapaços encara d’entendre que el veritable protagonista d’aquest enorme moviment social que vol construir un país nou, modern i innovador en molts aspectes, no és altre que el poble de Catalunya, el poble que porten 300

anys anorreant com a nació. En els darrers dies, tot sembla indicar que el Govern espanyol té por: contradeclaracions i desmentits entre ells mateixos, mentre donen a nivell internacional una imatge molt negativa d’estat intransigent i antidemocràtic. Això és el que cada cop més explica la premsa internacional de França, Alemanya... El 27S però, totes les generacions sortiran a dipositar el seu vot a les urnes i ho faran amb esperança i molta il·lusió, amb la convicció que ara ha arribat l’hora de Catalunya.

El llarg recorregut cap a les eleccions plebiscitàries El 14 de gener de 2015, les principals entitats i partits sobiranistes del país arribaven a un acord per tal de convocar les tan esperades i demandades eleccions plebiscitàries. Tot i que hom esperava que la data escollida fos pels volts dels mesos de març o abril, finalment aquesta va ser el 27 de setembre, data que tenia la peculiaritat de què, segons la llei electoral vigent, convertia la Diada Nacional de Catalunya d’enguany en l’inici de la campanya electoral. El MHP Artur Mas va anunciar la convocatòria després d’haver assolit l’entesa de la seva coalició, CiU, amb ERC, l’Assemblea Nacio-


TEMA DEL MES

nal Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. A partir de l’acord per a la convocatòria de les eleccions ja conegudes com les del “27S”, la política catalana entra definitivament en erupció. Així doncs, a la primavera van tenir lloc les eleccions locals que van comportar canvis en el mapa municipal de les alcaldies catalanes. El nombre d’alcaldies i regidories sobiranistes augmentaven en percentatge respecte als anteriors comicis si bé, per altra banda, es produïa també la irrupció de determinades coalicions de partits i moviments de l’esquerra alternativa que provocaven canvis, com per exemple el de l’alcaldia de la capital catalana. Un dels primers fets trascendents posteriors a les municipals fou el trencament de la federació de Convergència i Unió, durant el mes de juny de 2015, davant la negativa d’Unió Democràtica de Catalunya de donar suport al procés independentista català. A partir d’aquest moment, amb tots els partits polítics molt tensionats i amb la mirada ja posada en el 27S, comencen a produïr-se les primeres coalicions. La primera que es donà a conèixer fou ‘Catalunya Sí que es Pot’, integrada bàsicament per Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i Podem, que intenta reproduïr el model ‘Barcelona en Comú’ a escala catalana. D’altra banda, i després de moltes converses i negociacions, el dia 20 de juliol de 2015 es va presentar la coalició ‘Junts pel Sí’, conformada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Demòcrates de Catalunya (DC) i Moviment d’Esquerres (MES). Finalment, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), ja havia anunciat dies abans que aniria en una llista pròpia davant el desacord d’incorporar polítics a la llista unitària. El 3 d’agost de 2015, el MHP de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, signa el decret de convoca-

tòria, a les 9 del vespre al Palau de la Generalitat, amb posterior compareixença davant les càmeres de TV on reafirma el moment extraordinari que viu el país.

DE L’ESTATUT A LA INDEPENDÈNCIA Diuen que las casualitats no existeixen però, sigui com sigui, les circunstàncies han volgut que el moment àlgid d’aquest procés de desafecció entre Catalunya i l’Estat espanyol hagi coincidit amb el moment històric de commemoració del tres-cents aniversari de l’11 de setembre de 1714 i, en definitiva, de la desfeta catalana a la Guerra de Successió i la conseqüent pèrdua de les llibertats i institucions del país. Aquest fet i totes les activitats i esdeveniments que s’han generat al voltant de l’anomenat “Tricentenari”, han permès donar a la població catalana molta més perspectiva de la realitat històrica de la relació entre Catalunya i Espanya o, millor dit, entre Catalunya i Castella. En aquests 300 anys de submissió a l’Estat espanyol els greuges han estat innumerables i coneguts, però el detonant que provocarà la situació actual es produí l’any 2010. El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, davant el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència, que va fer pública el 9 de juliol. Va deixar clara la “ineficàcia jurídica” del Preàmbul del nou Estatut (en referència al terme “Nació” per referir-se a Catalunya), tot i que el veredicte mantenia la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.

La consciència nacional El 27S s’obre un camí cap a l’esperança, cap a la llibertat d’un poble que històricament es va forjar com a una nació d’homes i dones lliures, amb les institucions i

normes jurídiques més avançades a l’Europa de l’època i que ho va perdre tot, precisament, en defensa d’aquestes llibertats. En uns temps com aquests en què la política i l’economia, els partits, les grans multinacionals o la globalització ho dominen tot, potser és el moment en què una petita gran nació com és Catalunya recuperi la sobirania del seu passat. Ara és el moment de reivindicar-se no solament com a poble sinó també com a éssers dignes de ser respectats, amb els nostres drets i amb la voluntat de continuar construint un país nou. La crida massiva als catalans perquè vagin el dia 27 de setembre a les urnes a dipositar possiblement un dels vots més importants de la seva vida, és molt significativa. En aquest sentit, la informació i els nombrosos estudis que han aparegut en els darrers anys per informar al ciutadà dels diferents aspectes que poden comportar una eventual independència de Catalunya, aclareix quins són els diferents avantatges i desavantatges de la mateixa. La informació i els debats són a tots els mitjans de comunicació, a les llars mateixes o als bars o centres cívics. Des de fa temps, és “el tema del dia”. Potser és el moment en què ja només resta fer una mirada tranquil·la enrere i observar amb distància tot el que ha comportat la submissió a l’Estat espanyol. La falta de respecte, la humiliació, el tracte vexatori, l’expoliació econòmica i històrica, el patiment de molts dels nostres avantpassats o els molts atacs cap a la nostra llengua i cultura. No és el moment de cap venjança ni de cap retret, és el moment de tenir la consciència ben neta, de sentir-se alliberat de qualsevol por i amb pas ferm i ple d’orgull el 27 de setembre, votar ‘SÍ’.

““Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!”” Lluís Companys i Jover (president de la Generalitat de Catalunya entre 1933 i 1940) EL FAR DE L’EMPORDÀ

5


TEMA DEL MES

Parlem amb Carme Forcadell, expresidenta de l’ANC i número 2 de Junts pel Sí a Barcelona - Què va suposar que t’oferissin anar a la candidatura Junts pel Sí? Una gran responsabilitat i una gran il·lusió. Espero estar a l’alçada del que Catalunya i els catalans i catalanes es mereixen i que, el més aviat possible, aconseguim tenir el País que tots volem i pel qual tant hem treballat. - Per què creus que el govern de Madrid segueix negant que aquesta mobilització provingui del poble i s’origini de baix cap a dalt? És la seva estratègia, perquè és fàcil atacar a una sola persona o a poques persones, però molt difícil a tot un poble. Si diuen que això és cosa d’en Mas o d’en Junqueras, és fàcil d’atacar-los, però com pots rebatre, especialment a nivell inter-

nacional, un projecte defensat democràticament per la majoria dels ciutadans? - Creus que els catalans són per fi conscients que si ells ho volen tot és possible? Sí crec que ara sí. Hi ha ajudat el moviment de les consultes i les darreres mobilitzacions que van aconseguir i internacionalitzar el procés. Ens hem adonat de la força de la gent i de la força de la unitat. - Vivim uns moments històrics per al nostre país i Catalunya podrà decidir el seu futur polític de manera pacífica i democràtica. Què li diries a la gent perquè vagi a votar el 27S? Els diria que tenen a les seves mans, o millor dit en el seu vot,

l’oportunitat de fer millor les coses i que ells poden decidir qui governa i qui no, que han d’assumir la responsabilitat que els pertoca com a ciutadans perquè tots som responsables del futur. - A la recta final, què els diries a les catalanes i catalans que tenen por encara a fer el pas final i votar ‘SÍ’ a la independència de Catalunya? Si volen canviar les coses que votin independència, perquè és l’única oportunitat de canvi. Si ja els esta bé com estem que votin qualsevol altra opció, però els diria que Junts pel Sí és l’única opció real per poder millorar el futur dels catalans i catalanes. Eva Sans

AUTORS FOTOS: Carme Forcadell: Jordi Peñarroja Fotos manifestació generals: Carles Ullan.

6

EL FAR DE L’EMPORDÀ


TEMA DEL MES

Declaracions de Carles Puigdemont, president de l’AMI i batlle de Girona - En una hipotètica intervenció militar de l’Estat espanyol a Catalunya, quin paper podria jugar l’AMI (Associació de Municipis per la Independència)? Nosaltres no pensem que l’Estat espanyol pogués intervenir, això no ho contemplem, per descomptat. Ara, si persistís, els ajuntaments sempre estem a disposició del país.

Els tempos del procés sobiranista 2010 - 10/07/2010. Manifestació popular amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

2012 - 20/09/2012. El MHP Artur Mas proposa a Mariano Rajoy un pacte fiscal. Es produeix el famós “cop de porta”. - Entre 2012 i 2013 prop de 200 municipis catalans es declaren “territoris catalans lliures”. - 11/09/2012. Manifestació amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. - 27/09/2012. El Parlament de Catalunya aprovà una resolució que insta el govern a convocar un referèndum d’autodeterminació després de les eleccions al Parlament de 2012. - 25/11/2012. Se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, que guanya CiU tot i que amb una caiguda de 12 diputats. D’altra banda ERC aconsegueix 21 diputats. - 18/12/2012. Després de les eleccions, els líders dels dos partits més votats Artur Mas (CiU) i Oriol Junqueras (ERC) ratifiquen un acord de govern conegut com a “Pacte per la Llibertat”.

2013 - 23/01/2013. El Parlament de Catalunya aprova la “Declaració de Sobirania” i del dret a decidir del poble de Catalunya, on s’afirma que “el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”. - 11/04/2013. Reunió constitutiva del consell assessor per a la Transició Nacional. Té com a objectius assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya i l’assoliment de la consulta. - 08/05/2013. El Tribunal Constitucional d’Espanya suspèn la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. - 26/06/2013. Reunió constitutiva al Parlament del “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” a favor del procés de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. - 11/09/2013. “Via Catalana cap a la Independència”. Una cadena humana d’uns 400 km. per Catalunya proposada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb l’objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. - 12/12/2013. Anunci de la consulta. La data i pregunta de la consulta s’anuncien per part del MHP Artur Mas, en una compareixença al Palau de la Generalitat.

2014 - 16/01/14. Demanda d’un referèndum al Congrés dels Diputats d’Espanya. - 25/05/2014. Eleccions al Parlament Europeu. El debat durant la campanya electoral se centra en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. - 11/09/2014. “Via Catalana”. Durant la Diada Nacional de Catalunya l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzaren una concentració a l’avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona per formar la “V”. - 19/09/2014. La llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana va ser aprovada al ple del Parlament de Catalunya. - 27/09/2014. El president Mas signa el decret de convocatòria de la consulta. - 29/09/2015. Bloqueig de la Llei de consultes populars pel Tribunal Constitucional. El govern català substitueix aquesta consulta per un “procés de participació ciutadana”.

2015 - 30/03/2015. Quatre mesos després que s’impedís realitzar el referèndum, se signa un preacord sobre el full de ruta per tal d’iniciar el procés de transició democràtica perquè Catalunya esdevingui un estat independent. - 25/05/2015. Eleccions locals a Catalunya. En aquest sentit, l’ANC feia una crida a la ciutadania a donar suport a les candidatures compromeses amb la independència. - 11/09/2015. Manifestació popular que omple l’avinguda Meridiana de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. - 27/09/2015. Eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions, segons el full de ruta unitari de procés sobiranista, tenen caràcter plebiscitari. EL FAR DE L’EMPORDÀ

7


TEMA DEL MES

8

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’ENTREVISTA

Lluís Llach Eva Sans

L “NO SÓM SÚBDITS! MAI MÉS NO SEREM SÚBDITS!”: LLUÍS LLACH, ACTIVISTA, REFERENT DE LA NOVA CANÇÓ CATALANA I CAP DE LLISTA PER GIRONA DE LA CANDIDATURA JUNTS PEL SÍ

luís Llach, tot un referent en el món de la música catalana, és autor i compositor, amb cançons tant famoses com L’estaca, Viatge a Ítaca, País petit, Venim del nord venim del sud... Nascut a Girona, va passar tota la seva infància a Verges. A l’edat de 6 anys comença a compondre les seves primeres estructures musicals al mateix temps que aprèn l’abecedari. Lluís Llach va patir la censura, les prohibicions per poder interpretar la seva música i cantar en català durant la dictadura franquista i va haver d’exiliar-se professionalment durant un temps a París. Ha estat un dels abanderats de la Nova Cançó catalana. Ara, un cop retirat dels escenaris, és el cap de llista de Girona de la candidatu-

ra o llista unitària i transversal de Junts pel Sí. En un dels nombrosos actes que realitza Junts pel Sí per Catalunya, vam conversar amb ell al passeig del mar de Palamós el passat 2 de setembre, on s’hi van congregar més de 800 persones en un acte vibrant i emotiu ple d’energia i arguments a favor de la independència de Catalunya. Després dels parlaments de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, la número dos i entrenadora de l’Uni Girona, Anna Caula, i el parlamentari i regidor palafrugellenc Sergi Sabrià, portaveu i membre d’ERC a Junts pel Sí, el famós cantautor i defensor històric de Catalunya revela en aquesta entrevista en exclusiva per a El Far de l’Empordà, algunes de les claus i motivacions per formar part de la llista i les raons de per què cal anar a votar el proper 27 S.

Multitudinària assistència de públic al passeig del mar de Palamós. Fotografia: Carles Ullan. EL FAR DE L’EMPORDÀ

9


Programació JAZZ Costa Brava del 9 al 12 d’octubre de 2015 DIVENDRES, 9 D’OCTUBRE 19.00 h Sala polivalent de la Biblioteca pública: El jazz a la Costa Brava, dels inicis fins als nostres dies. Xerrada a càrrec de Ricard Gili, fundador i director de La Locomotora Negra. Gratuït 22.00 h TMP: Whiplash (2014). Projecció de la pel·lícula de Damien Chazelle Amb Miles Teller, Melissa Benoist, JK Simons i Kavita Patil. Gratuït. Organitza: Cine Club Garbí

DIsSABTE, 10 D’OCTUBRE 12.00 h Plaça Nova: Windy Hoppers - Associació de Lindy Hop Empordà. Sessió de ball social Lindy Hop. Gratuït 19.00 h Plaça Nova: Threejay Trio. Joan Solana (piano), Josep Colls (baix elèctric) i Joan Carles Marí (bateria). Organitza: Joventuts Musicals de Palafrugell. Gratuït

21.00 h TMP: Astrio. Arecio Smith (teclats), Santi Careta (guitarra) i Santi Serratosa (bateria). Preu: 18 € 23.00 h Centre Fraternal: Tricia Evy Quartet. Tricia Evy (veu), Joan Monné (piano), Ignasi González (contrabaix) i Jo Krause (bateria). Preu: 15 €

DIUMENGE, 11 D’OCTUBRE 12.00 h Plaça Nova: L’Escola de Música de Palafrugell. Combos de jazz i Big Band de L’Escola de Música + grup convidat. Gratuït 20.00 h Pati de Can Genís: DUOT. Albert Cirera (saxo) i Ramon Prats (bateria). Organitzen: Àrea de Joventut + Nosa Col·lectiu. Gratuït 21.00 h TMP: Wallace Roney Quintet. Wallace Roney (trompeta), Lonnie Plaxico (baix), Lenny White (bateria), Victor

Gould (piano) i Ben Solomon (saxo). Preu: 21 € 23.00 h Centre Fraternal: Jazz & Rouge. Leslie Helpert Trio Tribute to Billie Holiday + Celler Roig Parals. Maridatge entre els vins de Roig Parals i la música de Leslie Helpert Trio. A càrrec de Mariona Parals. Leslie Helpert (veu), Tom Warburton (contrabaix) i Jaume Llombart (guitarra). Amb la participació de l’artista Marc Camins. Preu: 18 € (places limitades)

DIUMENGE, 11 D’OCTUBRE 12.00 h Plaça Nova: Monica Green Project Soul. Monica Green (veu principal), Esteve Coll (teclats), Javier Mur (guitarra elèctrica), Frank Mercader (guitarra elèctrica), Jordi Vericat (baix eléctric), Pere Foved (bateria), Leonardo Torres (trompeta), Marc Sort (saxo tenor), Pere Enguix (trombó), Linsey (veus), Marga Mbande (veus) i Gigi McFarlane (veus). Gratuït

INFORMACIÓ GENERAL * Venda d’entrades: taquilla del TMP, carrer de Santa Margarida, 1, Tel. 972 611 172 i www.ticketea.com * Abonament per a tots els espectacles de pagament del Festival (excepte Jazz&Rouge). Preu: 40 € * L’abonament només es pot adquirir a la taquilla del teatre. * Descompte als socis del Club TresC (taquilles i Ticketea) * Descompte Tabarín a tots els concerts de pagament del Festival per a joves de Palafrugell de 14 a 23 anys (excepte Jazz&Rouge). Preu especial: 3 €

Exposició Freejazz

Obres de l’artista Marc Camins Sala d’exposicions del TMP Del 9 d’octubre a l’1 de novembre

Organitza: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona

Co·laboren: Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell · Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell · L’Escola de Música de Palafrugell · Cine Club Garbí · Joventuts Musicals · Nosa col·lectiu · Centre Fraternal · Club Tres C · Hotel Sant Roc · Celler Roig Parals · Ticketea


L’ENTREVISTA resultats. Si guanyem, gestionar el camí cap a la independència i, sinó guanyem, continuar treballant. - Què et va portar a acceptar la candidatura de Junts pel Sí? Les circunstàncies que estem passant actualment són extraordinàries i, a partir que una gran part de la ciutadania catalana ha agafat el protagonisme i s’ha posat al davant de la reclamació d’eines per a autogovernar-se, jo crec que s’ha de donar tot el suport i vaig pensar... que si podia servir per a alguna cosa en el record de la gent, la simbologia... petita simbologia que jo pugui dur al damunt, doncs, que si podia servir jo em posava al seu servei.

“A Catalunya hi ha molta il·lusió i esperança com mai no les havíem viscudes mai” - Com veus el moment polític actual a Catalunya? A Catalunya jo el veig molt bé, molt extraordinari, molt excepcional, al mateix temps també molt complicat, però hi ha molta il·lusio i esperança com mai no l’havíem viscut mai. Això vol dir que guanyarem...? No ho sé, però en tot cas en tenim la possibilitat tot expressant la nostra opinió i hem de fer-ho tant com puguem i amb la rotunditat que puguem. Després, acceptar els

- Des de la teva trajectòria reivindicativa i després de tants anys de lluita i moments difícils, t’imaginaves el que estem vivint? No. No m’ho imaginava. Arran de la manifestació, no sé si va ser la del 2010, vaig dir: “Em sembla que avui estem iniciant una nova època”. Ho vaig dir així perquè veia aquella munió de gent, però no em pensava pas que es produïria amb la contundència com ha succeït. Val a dir que, amb tot això, l’Estat espanyol, amb un comportament jo diria que grotesc, ens ha ajudat molt, molt..., perquè hi ha molta gent que s’ha fet independentista només per no haver de suportar l’arbitrarietat d’un poder que ens està anorreant, o aniquilant, i que a més se li veu la intenció... que si la llei Werth, que si la llei tal... Fem una llei per la pobresa energètica i la prohibeixen... És aquella mena d’insistència en la humiliació d’un col·lectiu, d’un poble, que ha fet que en aquests moments se suposa que quasi un 50% vol la independència..., o més d’un 50%! - Has pensat a compondre una cançó que reflecteixi el moment actual? No. Prefereixo fer la feina que estic realitzant. De cançons ja no en componc...

- Què creus que ens fa falta als catalans per tenir finalment la nostra independència com a poble? Continuar en el camí on estem... Conscienciar-nos i prendre realment la responsabilitat del nostre destí a les nostres mans. Aquest moviment cívic, fins i tot en el cas que les coses no anessin tan bé com somiem, està claríssim que és una etapa que no té retorn. Això ho sap tothom... i l’Estat també ho sap. O sigui que, al meu parer, és un moment importantíssim i estic molt content de poder-lo viure, des d’una posició de privilegi que se m’ha donat immerescudament, més que res pel nom i per tot això... Però, viure-ho així, poder veure la gent il·lusionada, veure que és una candidatura on ningú està de mal humor perquè tenim ganes de col·laborar, on ens hem aplegat gent diversa, que venim des de l’esquerra radical fins a una dreta, bastant dreta, i que hem dit tots: “Escolteu! Un país es fa així!”. No es fa marginant l’esquerra o no es fa marginant la dreta, o no es fa des d’un sector. Es fa des de la unitat amb la voluntat de tots de fer un País.

“Estar en el camí que estem... és una etapa que no té retorn. Això ho sap tothom, i l’Estat espanyol també ho sap”

Lluís Llach dirigint-se al públic palamosí. A la de la dreta, vista general de l’acte de Junts pel Sí a Palamós. Fotografies: Carles Ullan EL FAR DE L’EMPORDÀ

11


TEMA DEL MES

NOVA OFERTA DE CURSOS PER A ADULTS A PALAFRUGELL

2015/16

JA ÉS OBERTA LA INSCRIPCIÓ ALS MÒDULS FORMATIUS PER A PERSONES ADULTES QUE OFEREIX L’ÀREA D’EDUCACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE PALAFRUGELL:

12

EL FAR DE L’EMPORDÀ


TEMA DEL MES

mòduls formatius FORMACIÓ BÀSICA

NOVES TECNOLOGIES

A banda dels tallers d’alfabetització i aprenentatge de la llengua catalana, aquest curs també s’ofereixen els següents mòduls de formació bàsica de nivell 2 (l’1 correspon a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura):

Mòduls formatius per al primer quadrimestre:

Matemàtiques del dia a dia Llengua i habilitats comunicatives Ciències socials i naturals per anar pel món “Pack” d’aprenentatges bàsics (els 3 anteriors)

Informàtica 1. Iniciació al sistema operatiu, el tractament de text i la navegació digital. Informàtica 2. Ampliació dels continguts de l’anterior. “Office”. Ofimàtica avançada Xarxes socials. Relaciona’t i promociona’t a Internet “Wordpress”. Fes el teu propi web Aprèn a fer el teu àlbum de fotos digitals. Per a majors de 55 anys (UNED Sènior)

LLENGÜES ESTRANGERES

VIURE MÉS AMB MENYS

Les persones interessades a incorporar-s’hi que no eren alumnes el curs passat cal que vinguin a fer una prova de nivell el dimecres 16 de setembre entre les 16 i les 19 h.

Gràcies al finançament dels dels Centres de Distribució d’Aliments, aquest quadrimestre podem oferir de manera gratuïta els següents cursos:

Anglès oral 1 Anglès oral 2 en horari de matí o de tarda Anglès oral 3 en horari de tarda o de vespre Anglès oral 4 Anglès oral 5 Anglès intermedi –conversa Anglès avançat -conversa Francès A1 Francès A2 Francès B1 Francès avançat -conversa Italià A1 Italià A2 Alemany 1 Alemany 2 Alemany 3 Rus 1 Rus 2

Menús saludables a 1, 2 i 3 € Reparacions de la llar Arranjament bàsic de la roba

AULA DE LLETRES Conjuntament amb la Fundació Josep Pla, us oferim els següents tallers per al proper quadrimestre: Veu i prosòdia. Claus per millorar i gaudir amb l’expressió oral Narrativa. Una forma de sistematitzar l’escriptura Poesia. Donar forma a les emocions.

PREINSCRIPCIONS del 7 al 20 de setembre a http://palafrugell-es.palafrugell.cat/


REPORTATGE

Catalunya 1714 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, LA FI DE LA SOBIRANIA DE CATALUNYA Eva Sans

C

atalunya era independent des del segle X, quan el comte de Barcelona s’independitza de la resta dels comtats francs. Els

comtats catalans, que a la llarga acabaran configurant el Principat de Catalunya, seran independents des d’aquell moment fins al 1714, i ho seran sempre sota la sobirania del comte de Barcelona i les Institucions Catalanes. L’aventura de les recreacions històriques sobre la guerra de Successió per conèixer el nostre passat va començar fa uns anys quan, l’expert dibuixant i fill de sastre Francesc Riart, va trobar als arxius de Barcelona les dades i detalls a partir d’albarans de compra de com éren els uniformes que configuraven els

LA RECREACIÓ HISTÒRICA DE LA GUERRA

F

ormar part d’una associació de recreació històrica que hi ha actualment a Catalunya, és una experiència enriquidora. Es comparteixen moments molt entretinguts tot actuant i desfilant, com també compartint experiències, emocions i connectant amb el passat dels seus protagonistes.

‘Miquelets’ de Catalunya. El seu lema és: “Vèncer o morir” Els seus inicis es remunten al 1640, amb la guerra dels Segadors. Amb l’objectiu d’enfrontar-se a les tropes de

exèrcits catalans. Aquest fou un gran descobriment. A partir d’aquí, i en col·laboració amb Francesc-Xavier Hernández Cardona, iniciaren el camí per recuperar els “exèrcits catalans” i tragueren a la llum com era la vestimenta d’un coronel o com es configurava una companyia. Després se li sumaran més treballs i llibres de molta més gent. Dibuixar la vestimenta civil i militar ha estat el pas previ perquè els grups de recreació hagin proliferat arreu de Catalunya, duent a terme una tasca de recuperació i divulgació històrica en un fenomen que no té aturador.

Felip IV de Castella, es crea un cos de soldats irregulars amb el nom oficial de “Companyia d’Almogàvers”, però conegut popularment com a “Miquelets”.

D’on prové el nom de ‘Miquelet’? Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen del nom. Sembla que podria fer referència als soldats que, en temps de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic, estaven sota les ordres de Miquelot de Prats i que eren coneguts com a “Miquelets” com a diminutiu del nom del seu comandant. El segle XVII es crea el “Pany de Miquelet”, Un oficial del regiment de la Diputació del General (dibuix: Francesc Riart).

Cavallers dels Cuirassers de Sant Jordi a Arenys de Munt (fotografia: Tònia Vila).

14

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Soldats del regiment de la Diputació del General, comandats per l’alferes Pons, presentant armes davant la sala gòtica de la Seu de Manresa (fotografia: Montse Bayona).

Regiment de Sant Narcís de Girona. Acte de la Diada 2015, parc de la Ciutadella, Barcelona.


REPORTATGE l’emblema de les armes catalanes. Semblaria que els francesos podrien haver posat nom als soldats catalans arran del seu extens ús entre les tropes. La denominació també podria provenir de la gran devoció dels soldats per l’arcàngel Miquel, segons assenyala Francesc Castellví. Aquest àngel guerrer era d’especial devoció per part dels “miquelets”, fins al punt de portar en ocasions el penó amb la seva imatge. També hi ha el Puig dels Miquelets a la línia fronterera entre Molló (Ripollés) i Prats de Molló (Rosselló) i el nom es troba durant la guerra de les Germanies al Regne de València (1520-1522 ).

L’associació Miquelets de Catalunya Es va fundar el desembre de 2005 i té com a objectiu fer reviure i honorar, mitjançant grups de recreació històrica, els soldats, milicians i civils que des del 1704 fins al 18 de setembre de 1714, i més enllà, van defensar les Constitucions de Catalunya, els drets, llibertats i les Institucions dels catalans. El seu president és Marc Clotet i Nyffennegger. L’aventura comença en un viatge per terres americanes i europees on va descobrir les possibilitats de la recreació històrica i la museïtzació d’espais històrics. A partir d’aquí decideix endegar l’entitat, comptant amb la col·laboració de Francesc Xavier Hernàndez Cardona i de Francesc Riart. Les investigacions de diferents persones i entitats han permés d’anar aprofundint i ampliant el coneixement sobre els fets succeïts arran de la guerra de 1714 per diferents poblacions catalanes, com ara Terrassa, Manresa, Lleida... L’associació participa en reconstruccions històriques de batalles, presentacions i actes arribant a la xifra de 251 actuacions el 2014, any del Tricentenari. Els Miquelets actualment tenen recreats el regiment d’infanteria

de la Diputació del General (Generalitat), el regiment de Fusellers de Muntanya, el regiment de Curiassers Sant Jordi, entre d’altres, i les següents unitats en preparació: les Reials Guàrdies Catalanes, regiment de Nostra Senyora del Roser i la companyia d’Artillers de Mallorca. (Per a més informació: http://www.miquelets.cat. Podeu contactar-hi a: miquelets@gmail.com).

Miquelets Regiment de Sant Narcís de Girona L’associació neix el 2011 i són els participants a la Festa napoleònica de Girona que decideixen fundar el març de 2013 el Regiment de Sant Narcís a fi de recrear el 1er terç de Miquelets de Girona, integrat per ciutadans vinguts d’arreu de les comarques gironines i que va tenir un paper destacat durant els setges napoleònics que va patir Girona entre el 1808 i el 1809. El 2014 projecten reviure la Guerra de Successió per participar també als actes del Tricentenari. Aquest regiment conformat majoritàriament per tropa alemanya i oficialiatat catalana, amb vincles importants amb la ciutat de Girona, fou també una de les unitats regulars més valeroses durant el setge de la ciutat de Barcelona (1713-1714), on van tenir una actuació molt destacada a la batalla del baluard de Santa Clara. (Font i contacte: http://www.miqueletsgirona.cat). Al territori hi ha actualment més grups de recreació històrica sobre la guerra de Successió, com la Coronela de Barcelona, l’Associació de recreació històrica de Moià 1714, els Miquelets de Badalona o bé els Miquelets del Regne de València, entre d’altres. Us convidem des d’aquestes ratlles a anar-los a veure per tal d’aprofundir en el coneixement dels protagonistes del nostre passat.

ENTREVISTA A FRANCESC RIART Catalunya tenia exèrcits? La Generalitat quan decideix anar a la guerra i, en un temps rècord, crea un exèrcit de petites dimensions comparat amb l’enemic, però d’una professionalitat altíssima, ja que la gran majoria dels seus components provenen de l’exèrcit de l’arxiduc. Tant les tropes regulars com les no reglades i, sobretot l’oficialitat, tenen molt clar el que ha de ser un exèrcit i com confegir-lo, de manera que prenen un seguit de decisions ràpides i precises que, resumides i sense deixar de banda la logística, tècnica i tàctica, són portades també de forma impecable a reorganitzar les milícies urbanes, de les quals tan sols van poder fer-ne efectiva una: la “coronela de Barcelona”, unitat no reglada però perfectament organitzada en 9 batallons i 45 companyies, amb els seus corresponents oficials tots amb patents i sous, i els soldats pagats pels gremis. També intenta aixecar sometents i posar-los sota el comandament del cap de l’exèrcit de l’exterior, el marquès de Poal, com a forces auxiliars temporals, ja que el sometent no sol alçar-se per a campanyes llargues lluny de casa seva. Queda per tant del tot clar que els exèrcits que es van aixecar eren exèrcits homologables a qualsevol altre de l’Europa del seu temps, tant en l’estructura i en l’armament com en el vestit de munició o uniforme.

Eva Sans

EL FAR DE L’EMPORDÀ

15


FLORS I ARTICLES PER A LES DIFERENTS CELEBRACIONS NAIXEMENTS · BATEJOS I COMUNIONS · ANIVERSARIS BODES · INAUGURACIONS · FUNERARIS · DECORACIONS D’ESPAIS Servei a domicili - Pressupostos a mida. Desplaçaments per tot el Baix Empordà. Transmissió floral amb pagament per tarja. Plaça de l’Església, 1 - 17200 Palafrugell (Girona) T. 872 508 224 - M. 662 070 144 - joanaixo@gmail.com

Restaurant: 19h - 1h / Copes: 19h - 3h

OBERT CADA DIA Tots els dijous d’agost:

I FESTIVAL DE RUMBA CATALANA

16

EL FAR DE L’EMPORDÀ


OPINIÓ

COM VOLEM QUE SIGUI EL NOSTRE PAÍS El 27S15 serà una data clau per al futur del nostre país i de tots els que hi vivim i hi treballem. La independència és imprescindible per disposar de les eines que ens permetran transformar aquest país. Volem una societat més justa, democràtica i lliure. Hem de triar convertir-nos en un país lliure amb una infinitat de possibilitats de millorar el nostre futur i el dels nostres fills o bé, al contrari, continuar estancats i lligats a un Estat colonialista que ens frena i no ens deixa desenvolupar tot el nostre potencial. No és possible una millora de les polítiques socials sense disposar del finançament necessari.

NOMÈS DEPÈN DE NOSALTRES

El 9N el poble de Catalunya va demostrar-se a si mateix i al món coratge, valentia, dignitat, fermesa democràtica, pacifisme actiu i ruptura. El 27S refermarem tot això i votarem per no tornar a sentir-nos mai més súbdits, sinó ciutadans de ple dret que participarem en la creació d’un nou Estat que vol ser exemplar. Aquest projecte, en el qual personalment he participat des de la creació de l’ANC, és radicalment democràtic, ha sorgit de baix cap a dalt, i per això, a hores d’ara, ja és imparable. És un projecte inclusiu i il·lusionant, perquè podrem canviar tot allò que no ens agrada de l’Estat al qual hem estat sotmesos. Disposarem de tots els nostres recursos per aplicar-los a polítiques de creixement econòmic, a la generació de llocs de treball i a polítiques socials a fi que tothom pugui

tia i Estatut d’Autonomia”–, però ni així els poders fàctics de l’Estat en van tenir prou i van anar aigualint tot el que ells en deien “privilegis” d’una autonomia que ja va néixer precària. Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg...”, Després del 23F del 1981, els militars així comença la cançó d’en Raimon, espanyols van deixar clar quins eren que exemplifica molt bé com vam créiel límits de la democràcia i la societat xer la generació dels anys 1940. I així catalana, que havia agafat empenta als comença el primer documental sobre anys de la transició (amb el pujolisme i el procès l’any 2009. Quan mor el dicel felipisme), es torna conformista matador voltem la trentena i ens agafa a joritàriament. Per bé que el caliu del nula plenitud de la vida, ja feia deu anys cli dur de la nostra societat no s’arronsa que el país s’estava reestructurant soi continua alimentant l’esperança que cialment i culturalment; políticament el dia arribarà. I passen 25 anys, poca anàvem més endarrerits, però l’any broma! Fins el febrer del 2006 no ens 1971 es crea l’Assemblea de Catalunya tornem a mobilitzar amb el lema “Som a partir de la qual naixeran o es recomuna nació, amb poder de decisió!”, però posaran els partits polítics que hem col’Estat ens continua ignorant i l’any negut fins ara. 2010 ens tomben el nou Estatut després L’independentisme sempre ha existit de passar tots el filtres de totes les depud’una manera minoritària, i a voltes tesradores constitucionals. I és aleshores timonial, a la meva manera d’entendrequan comencem a prendre consciència ho. Però sempre ha estat latent en àmde què durant tots aquests anys ens han plies capes de la nostra societat, gràcies estat aixecant la camisa. a l’enorme teixit social i que, malgrat I és així que reneix el moviment popuel anys difícils de la dictadura, mai no lar amb les consultes i l’Assemblea Nava desaparèixer i que a poc a poc es va cional Catalana, hereva de l’Assemblea anar engrandint. de Catalunya, i a pobles i ciutats Després d’una transició “fraudulenta”, s’organitzen grups d’activistes dispoa la qual bona part de la classe política sats a treballar per un futur millor, amb s’hi va afegir per tal d’obtenir alguna fermesa i determinació, sempre amb la recompensa si feien bondat i renunmirada i el somriure a flor de pell: nociaven al quart punt de l’Assemblea més cal repassar les grans Diades dels de Catalunya, que era “el Dret a darrers anys per veure-hi gent de totes Foto i text: Núriatres Clara Corominola - http://melandgia.wordpress.com l’autodeterminació” –els altres com les generacions anant a una. Tot això deveu recordar eren: “Llibertat, Amnisqueda reflectit en tot un seguit de docu-

viure dignament i se senti partícip d’aquesta revolució dels somriures. Perquè és una revolució, pacífica i democràtica com mai no n’hi ha hagut cap. Un projecte inclusiu per recuperar la nostra dignitat. El 27S15 no votaré un partit, votaré UN PAÍS: CATALUNYA. Eulàlia Gili Renom Membre de l’ANC Palamós, Sant Joan i Vall-llobrega

Eulàlia Gili al seu apartament de Fornells, amb l’estelada col·locada al balcó.

mentals que hem anat realitzant en estreta col·laboració amb l’ANC del Baix Empordà i dels quals ens sentim molt orgullosos perquè són la crònica precisa d’un moviment popular que només es pot donar en un país com el nostre. És en aquests moments que cal recordar els vells lluitadors que en els moments més foscos de la nostra història recent ens van marcar el camí a seguir. Dos noms avui i sempre els hem de tenir com a grans referents: Félix Cucurull i Manuel de Pedrolo –incasables, obstinats, pedagogs–, que ens van deixar la llavor que avui fructifica i que, en honor a la seva generació, estem obligats a no trair-los. I com deia un crit de l’època de la transició: “No ens pararan, no ens pararem!”. Ara és l’hora. Només depèn de nosaltres. Antoni Martí, Documentalista

Antoni Martí filmant la capçalera d’una manifestació de la Diada, per a un dels seus reportatges documentals. Foto: Paco Dalmau EL FAR DE L’EMPORDÀ

17


RACONS DE L’EMPORDÀ

El xalet del Dr. Arruga

Platja Fonda, Begur. Foto: Núria Clara Corominola - http://melandgia.wordpress.com

Platja Fonda i Fornells. Fotografia: Josep Carreras. www.fotocarreras.com. Imatge cedida per Maties Carreras

Aquest ruixim bromós que regalima pels vells murs grimpadors del cap Rubí, ens renta la memòria. Vuit dècades enrere, sobre aquesta punta de roca rogenca que clou, a migdia, la platja Fonda, s’hi va erigir un dels primers xalets de la Costa Brava: “el xalet de l’Arruga”, així va batejar la gent de l’Empordanet aquella casa del Dr. Hermenegild Arruga Liró (Barcelona, 1886-1972), eminent oftalmòleg del segle XX, considerat un dels millors cirurgians del món en aquesta disciplina. La regulació de la Llei de costes, l’abandó, el pas del temps i els temporals han deixat fossilitzades les restes laberíntiques que complementaven la finca dels Arruga. Esgraonats fins a tocar a mar, enmig dels esperons del cap Rubí, hi han quedat trossos de murs i ciment que, molt probablement, recloïen l’aigua salada d’una banyera natural, de sòls de pòrtland que foren solàriums, vestidors i embarcadors, ara, corroïts i envaïts per broma seca. Qualsevol caient de tarda d’hivern, saltironar arran d’aquest conjunt decadent just a tocar la penombrosa platja Fonda, encatifada de grava grisa, pot simular un quadre tètric. Si la tarda és ennuvolada s’hi podria afegir el qualificatiu de tenebrós...; la pau, però, hi és present a dojo. A dalt, coronant aquest cap rocallós de to robí, hi contrasta la casa dels Arruga, altiva, vigent encara, però despresa d’aquells elements caducs. I, a l’estiu, el contrast s’hi accentua quan, arran d’esculls, les aigües es mostren lluminoses i transparents. Jaume Pol Girbal, al llibre El món de la Costa Brava (1986), descriu la platja i ambienta encertadament l’època: “Sa Platja Fonda és fosca. Constitueix la severa conseqüència d’una enorme esllavissada. La seva sorra és neta, fina, ferma, però grisenca com la cendra, quasi negra: sembla que porti dol [...] Els vells coneixedors de la Costa Brava encara es recorden de quan el xalet de l’Arruga constituïa una de les escadusseres construccions distingides. També recorden que el vell doctor Arruga va ser el primer estiuejant que es va interessar per les llanxes de poderosa cilindrada. Quan se sentia roncar el motor sorollós i arravatat tothom ja deia: ‘Aquest deu ser l’Arruga’ ”. Després d’aquestes frases de Pol i Girbal no podem defugir la comparació inevitable amb els estius d’avui, i la contraposició de la solitària llanxa de l’Arruga amb els eixams d’embarcacions (iots, llanxes, veles...) que posen el contrapunt dels nostres dies. Nota biogràfica. El doctor Hermenegild Arruga va rebre nombrosos reconeixements a nivell nacional i internacional. El 1950 el govern de Franco li va atorgar el títol de comte. El poble de Begur el va nomenar Fill adoptiu. L’escola d’aquest municipi porta el nom d’“Escola Dr. Arruga”. Aquest metge eminent va consolidar una nissaga d’oftalmòlegs de prestigi, continuada pel seu fill, el doctor Alfred Arruga Forgas. Begurenc de naixement, Alfred Arruga, es manifestava orgullós d’haver nascut en aquest racó solitari de la Costa Brava, durant les vacances dels seus progenitors l’agost del 1920. Reflexió expressada uns mesos abans del seu traspàs al periodista Xavier Febrés, i exposada per aquest a l’obituari que li va dedicar a elperiódico.com, el 21 de gener del 2008. Text: Isabel Corominola Juscafresa 18

EL FAR DE L’EMPORDÀ


GASTRONOMIA

L’inici de les campanyes gastronòmiques Paulí Martí

L

’excel·lència i qualitat que ha assolit la cuina de casa nostra és una conseqüència de dos principals factors. La varietat dels productes de la terra: el mar amb el peix i marisc típics dels plats costaners, les fruites i productes dels camps i de l’horta, a la plana, i a la muntanya, les carns, formatges i derivats, i els productes silvestres. Un ventall d’elements que l’han dotada d’uns singulars contrastos gustatius i que es coneix de manera genèrica com a la reconeguda cuina de mar i muntanya. El segon factor ve derivat d’aquesta barreja d’ingredients, que tan bé van saber combinar les nostres àvies i besàvies, les quals malgrat

les mancances, a voltes, s’inventaven àpats i menjes que han perdurat fins als nostres dies i que els actuals xefs han sabut recuperar afegint-los noves textures, nous sabors i noves propostes a aquest receptari popular. Després de la temporada estieunca, on cuiners i establiments fan el seu agost, a la tardor s’inicien les campanyes gastronòmiques creades fa una vintena d’anys a fi d’implicar el sector en crear unes ofertes atractives que estimulin la vinguda de visitants en temporada baixa. I que avui dia ja han esdevingut una referència per als gurmets i amants de la bona cuina.

Garoines, una delícia amb tots els gustos de la mar.

Gambes, la captura més popular al moll de Palamós.

Campanyes que comencen a partir del mes d’octubre: Menú de l’Escamarlà (Calonge, Sant Antoni, Palamós i Vall-llobrega, octubre a desembre). La Poma a la Cuina (Torroella de Montgrí-l’Estartit, octubre) La Cuina de la Caça i del Bolet (Santa Cristina d’Aro, finals d’octubre a principis de novembre) Cuina d’Es Niu (Palafrugell, finals d’octubre a principis de novembre) Cuina de l’Arengada (Sant Feliu de Guíxols, novembre) Temps d’Uriços (Sant Feliu de Guíxols, desembre a febrer) La Garoinada (Palafrugell, gener a març) Menú de l’Olla de Peix (Calonge, Sant Antoni, Palamós i Vall-llobrega, febrer a abril) Pals i la Cuina de l’Arròs (Pals, març a abril) La cuina del Bacallà i el Peixopalo (Sant Feliu de Guíxols, finals de març a mitjans d’abril) Cuina de la Terrissa (coincidint amb la Fira d’artesania i ceràmica de la Bisbal, Setmana Santa. Bianual) Receptes de l’Àvia (basada en la degustació dels brunyols i coincidint amb la fira Antic Bisbal, la Bisbal d’Empordà, Setmana Santa. Bianual) Peix de Roca (Begur, d’abril a juny) La Cuina del Cargol (Mont-ras, abril) El Peix Blau Ganxó (Sant Feliu de Guíxols, maig a juny) Menú de la Gamba (Palamós, Calonge, Sant Antoni, Vall-llobrega, maig a juliol) Tastets de Mar, la Clova (Torroella de Montgrí-l’Estartit, juny)

Manat de rovellons.

Cargols amb salsa.

Vaques serranes, sards, julívies, pagells..., peix de roca a punt d’anar a la cassola.

EL FAR DE L’EMPORDÀ

19


NOTÍCIES

Castell - Platja d’Aro ESTRENA DE LA NOVA ESCOLA VALL D’ARO

C

oincidint amb el primer dia del curs escolar 2015-2016, s’estrenava el nou edifici de l’Escola Vall d’Aro de Castell d’Aro, que acull 182 alumnes d’educació infantil i primària. L’agilització del projecte s’ha pogut dur a tewrme gràcies al sistema d’edificació industrialitzada modular, així com la modalitat de finançament per als 3’6 milions del cost de l’obra, mitjançant un conveni entre l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i el Departament d’Ensenyament, amb aportacions al 50%. El conjunt de l’obra consta de 2.328 m2, 1.296 dels quals d’espais exteriors. La seva entrada en funcionament suposa una nova fase d’un procés que ha comptat amb diverses aportacions municipals. Primer, es va iniciar amb la cessió d’una parcel·la de

XIV CONCURS DE CÒMIC DE CASTELL-PLATJA D’ARO

S

’ha obert el termini per tal de presentar els treballs al 14è Concurs de Còmic de Castell-Platja d’Aro, convocat per l’Ajuntament de la mà de la Biblioteca Mercè Rodoreda, una iniciativa que es divideix en dues categories: per a joves (12-16 anys) i adults (a partir de 17 anys). Es poden presentar els originals del 16 al 28 de novembre d’enguany. Els premis, dotats amb 1.600 euros, es lliuraran el 20 de des20

EL FAR DE L’EMPORDÀ

10.332 m2 i, posteriorment, el consistori hi va invertir 392.000 euros en l’acondicionament del terreny i 635.000 euros per adequar 4.600 m2 a l’entorn de dos carrers (asfalt, voreres, sanejament, mobiliari urbà...). Ara només manca enllestir l’enjardinament interior i exterior del recinte, així com una futura passera per connectar amb l’Institut Ridaura, just al costat, per si en un futur es necessita utilitzar el menjador del centre. A partir d’ara, el Departament d’Ensenyament desafecta l’antic edifici de l’escola i l’Ajuntament recupera, d’una banda, l’espai de la plaça Poeta Sitjar cedit com a pati

per compensar la instal·lació de mòduls prefabricats, i de l’altra, hi construirà el nou Centre Cívic i Punt de Lectura de Castell d’Aro. També a la mateixa parcel·la s’hi durà a terme l’ampliació de la llar d’infants, ubicada just a l’edifici contigu. Simultàniament, un conjunt de 1.203 alumnes han iniciat el curs escolar al municipi: a més a més del 182 de l’Escola Vall d’Aro, 331 a l’Escola Els Estanys, 198 a l’Escola Fanals d’Aro i 492 a l’Institut Ridaura (on també hi assisteixen joves de Santa Cristina d’Aro), a part de les 91 places de les llars municipals d’infants.// P.M.

Maqueta del disseny de la nova escola.

L’antiga escola abans de les reformes.

embre al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, i l’exposició de les obres participants serà del 4 al 30 de gener de 2016, a la mateixa Biblioteca. El tema del concurs és lliure, i els treballs han de ser inèdits i no premiats en cap altre concurs. Els diàlegs poden ser en català o castellà, i la tècnica també és lliure. Hi ha tres modalitats: tira còmica (de 2 a 4 vinyetes), historieta (a partir de 5 vinyetes i fins a tres fulls DIN-A4 en la categoria juvenil, i entre 3 i 6 fulls com a màxim en la categoria d’adult), i animació (2D, 3D, flash, stop motion, claymotion... amb una extensió de 15 segons fins a 4 minuts). La participació al concurs pot ser individual o a dues mans, i cada participant o equip pot presentar un màxim d’una obra per a cada modalitat del concurs. Hi ha un primer i un segon

premi per a cada categoria i modalitat, i si el jurat ho considera oportú es poden atorgar dos accèssits a propostes no premiades amb guardons superiors: millor obra amb diàlegs en català, i millor obra d’autor local. D’altra banda resta vigent –fins el 31 d’octubre– el 4t Premi Jordi Comas de Recerca Local al millor projecte inèdit d’investigació sobre el municipi, dotat amb 3.000 euros i amb la possibilitat de publicació del treball. // P.M.


NOTÍCIES

Comarca BEGUR VOL REACTIVAR LA RESERVA MARINA DE SES NEGRES

L

’Ajuntament de Begur té previst iniciar converses amb la Generalitat a fi de reactivar la reserva marina de ses Negres, creada l’any 1993, però que des de fa uns anys es troba desprotegida. Així ho manifestava el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat, a l’acte de clausura de la primera fira de busseig del municipi, ‘Begur Sotaigua’. El regidor begurenc recordava la voluntat del consistori de reactivar la reserva i convertir-la en un nou atractiu per al municipi.

JORNADA DE LA XARXA DE MUSEUS MARÍTIMS A LA CAPELLA DEL CARME DE PALAMÓS

L

a capella del Carme de Palamós acollirà el proper 1 d’octubre la V Jornada de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, destinada a la formació i a l’actualització dels coneixements i les habilitats dels

VISITA A L’ARROSSAR ON ES VA DETECTAR EL CARGOL POMA

L

’alcaldessa i el regidor de Medi Ambient van visitar fa uns dies l’arrossar on recentment es van detectar exemplars adults i postes del cargol poma. Es tracta d’una trobada convocada pel departament d’Agricultura de la Generalitat, atès el potencial impacte que pot causar aquesta espècie invasora als camps

La reserva marina de ses Negres es va crear l’any 1993, convertint-se en el segon espai marí protegit del litoral gironí, després de les illes Medes, protegides l’any 1983. La reserva cobreix unes 80 hectàrees, que abasten uns 1.500 m. de costa begurenca, entre la cala d’Aiguafreda i sa Riera. La vigilància i manteniment inicials van a nar a cura de l’associació Nereo, mentre que els anys 2007 i 2008 se’n va fer responsables la Fundació CRAM, que es va adjudicar el concurs convocat per la Generalitat, que després de dos anys va descartar continuar la seva tasca pel seu alt cost,

una tasca que va assumir la Generalitat realitzant la vigilància amb dues persones per la zona terrestre. Al mateix temps, es va treure el balisat del perímetre de la reserva. L’Associació de Comerç i Turisme de Begur, organitzadora de la fira de busseig, ha valorat molt positivament el fet de reactivar la reserva de ses Negres, així com la mateixa estrena de la Fira. //P.M.

professionals dels museus i de totes aquelles persones que hi puguin estar interessades. Enguany, la jornada se centra en la documentació de col·leccions de museus, on avui dia ja s’han comptabilitzat 560.000 registres en línia, tot un potencial per a la recerca i el coneixement. Cada cop es fa més pal·lesa la importància d’execturar correctament aquesta tasca, de forma coordinada i normalitzada, a benefici de la conservació, la difusió, la valorització i la recu-

peració d’aquesta inesgotable font d’informació. Al llarg de la jornada es posaran un seguit de qüestions sobre la taula per part d’experts en documentació i professionals de museus. És prevista la participació a la trobada dels dos museus marítims de la comarca, com són el Museu de la Pesca palamosí, coorganitzador de l’esdeveniment en aquesta edició, així com del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.// P.M.

d’arròs i a tot l’ecosistema del parc natural. Encapçalada per Jordi Ciuraneta, conseller d’Agricultura, acompanyat d’Eudald Casadesús, delegat del govern a Girona, la cita va comptar amb la presència d’alcaldes i regidors de municipis veïns, tècnics del departament, l’ADV de Pals, representants d’Unió de Pagesos, arrossaires del delta de l’Ebre afectats, agents rurals, entre d’altres. El cargol poma és una espècie invasora que s’ha convertit en una plaga que està causant danys ambientals i econòmics molt importants, especial-

ment a la zona del delta de l’Ebre. Ja s’han pres les primeres mesures, així com s’aniran realitzant actuacions requerides en funció del que s’acordi a la comissió tècnica assignada per avaluar la situació. Des de l’ajuntament de Pals se segueix amb la màxima precaució la gestió i control d’aquesta plaga, alhora que han mostrat el seu suport al sector agrari per la importància que podria suposar l’extensió d’una plaga, considerada com a una amenaçadora espècie invasora d’entre les moltes que es comptabilitzen als nostres ecosistemes.// P.M. EL FAR DE L’EMPORDÀ

21


ESPECIAL MOTOR

‘El Virrei’

En Pere ‘Virrei’ conduint l’R-8 en un ral·li. Amb aquest cotxe va anar de viatge de nuvis a Mallorca i el va tombar, malmenant-ne el sostre. En tornar, el va arreglar i el va reconvertir el auto per a ral·lis.

Paulí Martí

E

Fotos: arxiu familiar

ENS DEIXAVA PERE SERRA ‘EL VIRREI’, HOME POLIFACÈTIC, GRAN EXPERT EN MOTOR I COL·LECCIONISTA DE VEHICLES ANTICS

l passat 24 d’agost traspassava Pere Serra Bofill, ‘el Virrei’, als 72 anys, després d’una llarga malaltia, durant la qual no va perdre mai el somriure ni la cordialitat amb la seva gent. Fill del mas de cal Virrei, al barri del Brugerol, al peu de la carretera de Tamariu, va estar estretament vinculat també a Torroella de Montgrí i l’Estartit amb motiu de la seva feina en el món de la nàutica durant més de trenta anys. D’altra banda era un gran aficionat al món del motor, on hi tenia nombrosos companys.
Personatge extremament sociable i implicat en els afers de la Vila del Peix Fregit, posseïa al mas familiar un petit museu inacabat de motors de

barques, motos i cotxes antics, així com d’estris del camp i, fins i tot, tractors. Pere Serra guardava fos un motor vell de barca que dècades enrere havia servit per propulsar un tanc de la Segona Guerra Mundial, o un motor de mobilette que restaurava per fer córrer un car, o bé un motor de cotxe o de barca per adaptar-lo a fi de poder treure aigua del pou o regar l’hort. Tal com ens expliquen Pere i Montse Serra Ridao, dos dels seus quatre fills, “a casa no es llençava res”, i és per això que tota la propietat –dins el mas i als camps adjacents– és plena d’antigalles: barques, cotxes, motos, tractors i tractorets, segadores... En Pere Serra, fill, a qui tothom coneix com a en ‘Perete’, ens comenta que també està “posseït” pel verí de la cosa vella, i té tota la intenció de

El procés de restauració d’una moto Ducati per part d’en Pere ‘Virrei’ i el seu fill ‘Perete’.

22

EL FAR DE L’EMPORDÀ


ESPECIAL MOTOR

c/ Begur , 45-49 - 17200 Palafrugell - T. 972 300 716 info@nauticamato.com - www.nauticamato.com

Taller AVINGUDA REPARACIÓ I MANTENIMENT DE L’AUTOMÒBIL CÀRREGA DE L’AIRE CONDICIONAT Ctra. Palamós a Calonge - Av. de Catalunya, 1 - 17252 St. Antoni de Calonge (Girona) - talleravinguda@gmail.com - T./F 972 65 10 34 EL FAR DE L’EMPORDÀ

23


MOTOR MOTOR ESPECIAL

Pere Serra (dorsal 15) en la tradicional cursa de karts de les Festes de Primavera (finals de 1960). Foto: arxiu familiar.

en ‘Perete’ Serra, tot mostrant-nos alguns dels tresors d’aquest veritable museu.

Una intensa tasca professional Pere Serra va iniciar-se com a mecànic als 14 anys a Palafrugell, a can Vendrell, per més tard enrolar-se als tallers Coll de Perpinyà, per tal de posar-se al dia de les innovacions en tema de mecànica en l’àmbit europeu. En Pere ‘Virrei’ va comprarse una Velosolex a França, una de les primeres que es van veure per l’Empordà, i amb aquell aparell d’aparença fràgil i motor minúscul anava i venia del mas del Bruguerol a la capital del Rosselló. En ‘Perete’

ens explica que el seu pare sempre anava proveït amb mitja dotzena de bombetes ja que sovint, a les baixades, es quedava sense llum degut a què l’excés de velocitat fonia els filaments. De l’estada a Perpinyà s’explica l’anècdota que algunes marques catalanes li feien dur d’estraperlo motos d’importació per tal d’imitar-ne certs mecanismes, vehicles als quals en Pere canviava la matrícula i les conduïa des de Perpinyà fins als tallers a prop de Barcelona. Durant un curt període de temps en Pere ‘Virrei’ també va comprar un camió, junt amb un soci, dedicant-se al transport de mercaderies. Després va entrar a treballar a Ladiv, la popular fàbrica de rajoles

Fotos: P. Martí

continuar la tasca iniciada pel seu pare: “La meva feina a la nàutica i la vida familiar no em permeten destinar-hi el temps que voldria, però quan puc em dedico a restaurar sigui un xassís, un motor o qualsevol altra mena d’estri antic”. Una bona part els havia adquirit el seu pare, en moltes ocasions regalats per gent que es volia treure andròmines del damunt, si bé en d’altres en Pere ‘Virrei’ s’encapritxava d’una peça i en pagava el que li demanessin. El mateix Pere Serra Ridao també ha anat adquirint les seves pròpies antigalles, que s’han anat afegint a la col·lecció. “El pare fins i tot arxivava totes les revistes que trobava relacionades amb el motor, i també camisetes i adhesius!”, ens comenta

Col·lecció de cotxes antics: Citröen 2 Cavalls, Renault 8, R-5 Turbo. 24

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Col·lecció de motors nàutics restaurants.

Col·lecció de motos antigues.


ESPECIAL MOTOR

Venda i reparació de tot tipus de motocicletes, accessoris, aparells de jardineria Restauració de motos clàssiques

ASSISTÈNCIA · TALLER DESBALLESTAMENT VEHICLES NOUS I D’OCASIÓ LLOGUER DE MAQUINÀRIA

C. de la Lluna, 25 - 17200 Palafrugell - motosvroses@gmail.com T. 972 61 13 84 - F. 972 30 28 18 - m. 625 063 499

C. del Suro, 2 · 17200 PALAFRUGELL (GIRONA) T. 972 30 62 62 · www.gruesmic.com

PLANXISTERIA I PINTURA

LES GAVARRES

REPARACIÓ DE PLANXA I PINTURA DE TOT TIPUS DE VEHICLES

Ctra. C 31 Girona a Palamós - C/ Pontiró, 24 - 17253 Mont-ras T. 972 61 14 02 - M. 615 543 761 - F.. 972 30 19 75 plxgavarres@gmail.com - www.planxaipintura.com

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE VEHICLES MECÀNICA: AUTOMÒBILS, MOTOS, NÀUTICA PNEUMÀTICS: NOUS I D’OCASIÓ REPARACIÓ ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE PLAQUES, O ELECTRÒNICA, MÒBILS, TABLETS, ELECTRODOMÈSTICS... POL. IND. LES BRUGUERES - C/ INDUSTRIA 22-24 NAU “G” 17200 PALAFRUGELL (Girona) EL FAR DE L’EMPORDÀ

25


ESPECIAL MOTOR

d’escaiola, les anomenades bovedillas, amb seu al carrer Sant Sebastià de Palafrugell i sucursals a Saragossa, Àvila, Sevilla, Las Palmas de Gran Canària o al mateix Madrid. A Ladiv en Pere també va donar mostres de la seva capacitat d’inventiva, ja que va idear una màquina que incrementava amb escreix la producció de bovedillas. L’empresa va ser part activa en la construcció dels pisos Sant Martí de Palafrugell, l’edifici Jaume II de Palamós, els apartaments Sant Jordi de Sant Feliu de Guíxols, etc. En Pere ‘Virrei’ es va arribar a fer soci de l’empresa, si bé amb l’endarreriment de la instal·lació de la seu espanyola de Seat a Martorell, Ladiv ja havia construït les vivendes per a treballadors i familiars. Seat va tardar uns anys a instal·lar-se a Martorell, fet que va suposar que els pisos no es venguessin i, de retruc, la fallida de l’empresa. 26

EL FAR DE L’EMPORDÀ

1

La nàutica familiar i la implicació activa en entitats del motor La següent ocupació d’en Pere va ser com a gerent de la Nàutica Estartit, de la qual n’esdevindria soci, i finalment se’n va separar creant el seu propi negoci familiar, la Nàutica Empordà, també a l’Estartit, de la qual la gerent és la seva filla gran, la Cristina, i en ‘Perete’ n’és el cap de mecànics i manteniment. Ja va ser la darrera aventura laboral d’en Pere Serra Bofill, on s’hi va retirar. Entretant, com hem comentat, ja des de jove fou aficionat a conduir motos, cotxes, camions, tractors, i també karts, convertint-se en un dels organitzadors –i també participant– de la cursa de karts de les Festes de Primavera, una especialitat amb la qual va guanyar nombrosos trofeus. També va conduir

motos de carretera i formava part d’una colla de motocròs, a més de córrer ral·lis automobilístics com el popular Ral·li Costa Brava. Com no podia ser d’altra manera, va ser un dels fundadors del Motor Club Baix Empordà que, en produirse l’escisió amb l’Escuderia Baix Empordà, va convertir-se en Moto Club Baix Empordà, d’on romagué membre actiu en l’àmbit de les motos, tot i participant també en le activitats de l’EBE. Una vida intensa i plena de vivències d’aquest amant del motor, des del vessant tècnic i en el pràctic de la conducció. Un activista del reciclatge avant la letre i, per damunt de tot, apassionat de la seva feina i de la vida.


ESPECIAL MOTORS 4

3

5

2 6

1- En Pere Serra amb la màquina per desplacar motlles per fer bovedillas d’escaiola i espart (1963). Foto: Muñoz de la font d’en Xeco (arxiu familiar). 2- En Pere ‘Virrei’ junt amb un grup d’aficionats al motocròs, a Fitor, a començaments dels anys 1970, on hi podem reconèixer Manel Viñas, Paco Heredia, Gusto Cervera, Joan Bofill o Albert Muñoz, entre d’altres. Foto: arxiu familiar. 3- Ell Citröen 2 Cavalls en plena reparació. 4- En Pere, junt amb la seva jove Elisabeth i dos dels seus néts. 5- En Pere, en ‘Perete’ provant el Citröen 2 Cavalls. 6- En Pere en una trobada d’aficionats al motocròs del Motor Club Baix Empordà (anys 1960). Foto: arxiu familiar.

Instal·lacions renovades al nou concessionari comarcal

SERVEI DE TALLER I VENDES Joan Maragall, 7 - 17200 PALAFRUGELL (Girona) T. 972 30 07 86 - F. 972 30 09 87 - serratosa@serratosa.redpeugeot.com - www.peueot.es EL FAR DE L’EMPORDÀ

27


CARTES AL DIRECTOR

Racó del Lector Nota. Les cartes adreçades a El Far de l’Empordà han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i DNI, de manera que no es publicaran cartes signades amb pseudònim o inicials. Els escrits cal que no superin les quinze línies o els 1.000 caràcters d’extensió. El Far de l’Empordà es reserva el dret a publicar escrits ofensius, que facin apologia de guerra, del racisme, del maltracte animal o d’altres tipus de violència. Els textos han d’anar adreçats a redaccio@elfardelemporda.cat.

ABUSOS ESTIUENCS

D

esprés de la tempesta, la calma. Passades les xafogors estiuenques, les cues amb l’automòbil, les platges replenes, festivals, festes majors i concerts a dojo..., arriba la serenor tardoral, la gent del país xiroia amb els calaixos més o menys plens. Són nombrosos els greuges que hem de patir al país degut a la saturació turística, però sempre s’ha dit que com que són un parell de

NO COMPOSTEM

H

om, quan va a llençar les escombraries, a vegades s’entreté a mirar d’esquitllendes els contenidors, a veure si després de tanta campanya publicitària institucional, realment, la gent recicla. L’estadística, pel que fa a la quantitat de brossa barrejada pels diferents receptacles, és altament alarmant. El contenidor genèric sempre és ple de plàstics i envasos, paper i altres elements estranys, a banda de la brossa habitual. Al contenidor de

28

EL FAR DE L’EMPORDÀ

mesos passem per alt les molèsties i, no ens n’adonarem, que ja haurà pàssat l’estiu! Però hi ha un tema que clama el cel per la seva gasiveria, alevosia i estretor de mires. Veritablement, cal pintar tantíssimes zones blaves –o verdes– arreu de les àrees litorals? És cert que hi ha llocs que encara que hi col·loquessin trinxeres, la gent hi acudiria igualment, però francament ho trobo un abús de cara al visitant i una presa de pèl per als autòctons... Com són un abús certs preus de menjar

o beure arran de mar, i a vegades no tan arran de mar...
Caldria que els polítics –però també els empresaris i la societat civil– tinguéssim clar si volem atreure estiuejants i fer que se sentin bé a casa nostra, o que cerquin destinacions amb menys entrebancs per als seus dies de lleure i descans.

compostatge només hi ha alguna solitària bossa reciclable d’algun veí, sobre la qual dipositem la pròpia, amb una sensació de dir-nos: pot ser estigui fent l’imbècil, no? I en ocasions, algun homínid provinent d’algun planeta força llardós hi ha abocat, d’una manera ben simpàtica, tot de petit mobiliari que ha canviat a la llar... L’única forma de reciclatge que sembla que ha entès clarament la gent és la el vidre... perquè, clar, al contenidor del vidre, només hi va vidre... d’una lògica aclaparadora. Ni les campanyes donen cap resul-

tat, ni la gent està per la labor... No obstant, quan xerres amb gent que sí que recicla, sorprèn amb la naturalitat que us diuen que no costa gens de tenir un espai reservat per a cada modalitat a la cuina de casa. En què quedem, doncs, som uns pocs els imbècils, o és que els homínids llardosos abunden amb escreix? No sabem si això canviarà un dia... o és que ja no tenim solució.

Artur Puigdomènech Valls (Platja d’Aro)

Bernat Pujol Creixell (Torroella de Montgrí)


SALUT

Consulta on-line

L’ESPAI ‘LA MEVA SALUT’ PERMET ALS USUARIS DE TENIR ACCÉS EN LÍNIA AL SEU HISTORIAL CLÍNIC I LES LLISTES D’ESPERA El cap d’Atenció al Ciutadà i Comunicació de la Regió Sanitària Girona del CatSalut, Xavier Burjons, ens parla del programa “La meva salut”. - Per què neix la campanya “La meva salut”? ‘Cat@Salut La meva Salut’ té com a objectiu esdevenir un espai on els ciutadans interactuïn en línia, mitjançant el seu ordinador o altres dispositius mòbils com ara telèfons intel·ligents o tauletes, amb els diferents ens en l’àmbit de la salut: centres d’atenció primària, hospitals, i el departament de Salut i els seus organismes. Alhora és un projecte en contínua evolució per a l’adopció de millores que posin a l’abast de la ciutadania informacions i funcionalitats per tenir cura de la seva salut. - Què hi podem trobar a l’espai ‘Cat@Salut La meva Salut’? En aquests moments ja cada ciutadà hi pot trobar la seva documentació clínica, com ara informes d’urgències, d’hospitalització, de proves diagnòstiques..., a més d’informació sobre les vacunes, del pla de medicació actiu (el que en diem la recepta electrònica), informació sobre llistes d’espera, els processos garantits... i s’està iniciant un nou servei de consulta per a les cites pendents de tots els

centres sanitaris, com també s’està en procés de prova pilot a determinats centres d’atenció primària de Catalunya sobre un servei d’eConsulta entre el ciutadà i el seu metge o infermera. Tots aquests serveis estan disponibles les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, només amb una connexió a internet i des de qualsevol lloc. - Està dirigida a tota la gent? Està adreçat a tota la població que tingui o hagi tingut la targeta sanitària de Catalunya. En aquests moments, però, només hi poden accedir els majors de 18 anys. Estem treballant perquè properament també hi puguin accedir els pares o tutors dels menors d’edat –o ells mateixos– i també els representants legals de les persones que estan incapacitades. - Què busca el departament de Salut apropant la informació mèdica a la població? Tal com he comentat, esdevenir un nou espai de relació dels ciutadans amb tot el sistema sanitari i afavorir així la participació i la coresponsabilitat dels ciutadans en la prevenció i cura de la pròpia salut, a més de complir amb els criteris de màxima transparència en un àmbit clau com és el de la salut. - On poden anar a donar-se d’alta gratuïta d’aquest servei els usuaris que desitgin tenir accés a les seves dades mèdiques? Tothom que en aquests moments tingui 18 anys o més pot adreçar-se al seu centre d’atenció primària, on per mitjà d’un senzill tràmit en què s’ha de presentar el DNI i acreditar que es disposa d’un telèfon mòbil i una adreça de correu electrònic, en un tràmit molt breu se’ls dona d’alta i poden accedir a la seva informació i documentació sanitària disponible de forma confidencial, segura i molt accessible.

Com sol·licitar l’alta a la campanya ‘La meva salut’ Aquesta campanya, dirigida a tota la població de Catalunya, es troba en funcionament des del 15 de març de 2015 per als usuaris dels CAP de Palamós, Palafrugell, la Bisbal d’Empordà i Torroella de Montgrí, els quals poden sol·licitar accés a l’espai digital ‘Cat@Salut la meva salut’. L’accés al portal cal sol·licitar-lo presencialment a les admissions dels centres sanitaris esmentats, així com a l’admissió de l’Hospital Comarcal de Palamós i a la Unitat d’Atenció al Ciutadà de l’Hospital de Palamós. A l’Hospital de Palamós, de l’1 al 15 d’octubre, hi haurà una campanya de promoció dirigida a usuaris i usuàries per tal que es donin d’alta en aquest servei. El punt d’informació estarà ubicat a les consultes externes del mateix hospital. Més informació de la campanya: http://ticsalut.gencat.cat/ca/projectes_estrategics/canal_personal_de_salut/.

EL FAR DE L’EMPORDÀ

29


NOTÍCIES

La barca ‘Rafael’ celebra cent anys Jordi Salvador

Homenatges del centenari

D

es de fa divuit anys que el Rafael navega per les aigües de l’Empordà. El seu origen era el d’una barca de parella de bou, del temps que es pescava a la vela i s’arrossegava la xarxa tibant des de dues barques bessones. El del Rafael és potser un cas únic, donat que encara es conserva també la seva barca bessona, el Bartolomé, que ara és propietat del Consell Insular d’Eivissa. Cent anys són tota una fita per a un vaixell; pocs, molt pocs, arriben a assolir-la. És per aquest motiu que un grup de vilatans de Palamós decidiren crear una comissió per organitzar un acte públic de reconeixement al vaixell i la seva tasca de difusió de la navegació tradicional. Som molts els amants de la fusta vella marinera els qui ens hem iniciat a bord del Rafael. Cal recordar que a més de les singladures que fa durant la temporada d’estiu per tal descobrir el litoral de l’Empordanet s’hi han organitzat, en col·laboració amb el Museu de la Pesca, diferents cursos d’iniciació a la vela llatina, uns cursos que han servit a molts dels seus participants per tastar una manera “nova” de navegar a la vela. Palamós és al mapa: a més de les famoses gambes, també per una trajectòria de treball constant i sacrifici d’en Joan Santolària, actual armador i patró del Rafael. La presència del vaixell als mitjans de comunicació ha estat constant en aquestes prop de dues dècades i la seva vinculació a la vila i el seu port és inequívoca. 30

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Calia doncs un homenatge a aquest vaixell. Es cercà una data fora de la temporada estiuenca a fi de permetre l’assistència d’altres embarcacions germanes i cosines que treballen bàsicament amb el turisme i en la formació de grumets. El dia 11 d’octubre, al bell mig d’un pont festiu –que esperem deixi de ser-ho aviat–, serà la jornada assenyalada en què vaixells de tot el nostre litoral puguin aproparse al port palamosí. L’objectiu de la trobada és aconseguir un centenar de vaixells de tot tipus: de lleure, tradicionals, de treball, de rem, etc., que encerclin el Rafael dins la rada del port de Palamós. La celebració començarà al migdia del diumenge 11 d’octubre i el púbic podrà presenciar-ho des del moll de Ponent, la platja llarga o bé des de l’espigó. Com és lògic, no desvetllarem ara les sorpreses d’aquest esdeveniment, però tots els empordanesos i gent d’arreu hi són convidats. Els actes aniran més enllà del món nàutic. Les escoles de Palamós,

Calonge i Vall-llobrega, en una primera fase i, posteriorment, de Palafrugell i Mont-ras, han estat convidades a participar en un Concurs de dibuix del Centenari del Rafael. I perquè els alumnes de 4t d’aquestes escoles s’inspirin en les seves creacions, se’ls ha convidat a tots a visitar-lo i navegar-hi a bord. Una magnífica oportunitat que permetrà de descobrir a la mainada què significa pujar a bord d’un vaixell tradicional i navegar en un curt trajecte. L’exposició de dibuixos podrà veure’s entre el 5 i el 17 d’octubre a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós (primera fase). Tant l’Ajuntament de Palamós com el Museu de la Pesca, la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF), el Club Nàutic Costa Brava i el Club Vela Palamós formen part de la comissió organitzadora. Però també cal esmentar, hores d’ara, altres col·laboradors com ara Ports de la Generalitat, Port Marina Palamós, Confraria de Pescadors de Palamós i General Nàutic.


L’ESPAI DE LES ARTS

Fundació Vila Casas, un recorregut per l’escultura i la fotografia

Redacció

La Fundació Vila Casas, fundada l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, és una entitat privada sense afany de lucre que té com a objectiu promocionar l’art contemporani català. A través de cinc espais expositius que formen part del llegat arquitectònic del país, la Fundació exhibeix el fons permanent de la col·lecció, a través del qual es desenvolupen exposicions temporals dels artistes d’aquest fons, a més d’altres mostres que es relacionen amb els objectius de l’entitat. Compta amb dues seus a la comarca: el Museu Can Mafrio d’escultura contemporània i el Palau Solterra de fotografia.

‘Homenatge a l’Empordà’, a Palafrugell La Fundació Vila Casas, fundada l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, és una entitat privada sense afany de lucre que té com a objectiu promocionar l’art contemporani català. A través de cinc espais expositius que formen part del llegat arquitectònic del país, la Fundació exhibeix el fons permanent de la col·lecció, a través del qual es desenvolupen exposicions temporals dels artistes d’aquest fons, a més d’altres mostres que es relacionen amb els objectius de l’entitat. Compta amb dues seus a la comarca: el Museu Can Mafrio d’escultura contemporània i el Palau Solterra de fotografia.

Les altres mostres a Palafrugell A Can Mario es poden visitar les exposicions inaugurades aquest estiu, fins al 29 de novembre, en l’àmbit de l’escultura. Per una banda la Mostra del Premi d’Escultura 2015 inclou les obres guanyadores del Premi d’Escultura Palafrugell 2015 (‘Nano’, de Gerard Mas i ‘Partitura blava’, de Lluís Carulla), així com de les 32 obres finalistes d’entre les més de 300 presentades, i que aplega peces d’Evelí Adam, Nei Albertí, Alfonso Alzamora, Emili Armengol, Lluís Carulla, Eduard Casademont, Jordi Gich, Gerard Mas, Joan Navarro o Agustí Penadès, entre d’altres. D’altra banda es pot gaudir de la mostra d’Emili Armengol ‘Les tres dimensions de les runes’, el qual explora la capacitat plàstica dels alfabets de l’antiguitat.

Les propostes fotogràfiques del Palau Solterra El fotògraf Raimon Camprubí (Vilarnadal, Alt Empordà, 1938) rep la influència directa de Francesc Català-Roca, de la mà del qual s’especialitza en fotografia de paisatge. L’exposició actual presenta un treball de metàfores íntimes de personatges com Mary Sampere, Guillermina Motta, Núria Espert, Òscar Tusquets, Pasqual Maragall, Tete Montoliu, Carles Barral, Teren-

ci Moix..., tots estretament vinculats a l’Empordà. Per la seva banda, Narcís Darder (Pontós, 1923-Bàscara, 2006) embolcalla les seves instantànies d’una atmosfera quotidiana d’estètica neorealista, a mig camí entre el documental i la subjectivitat de l’individu. La mostra esdevé un tribut a la trajectòria de l’autor del qual també se’n recull la seva experiència en l’abstracció. La mostra d’Antoni Bernad (Barcelona, 1944) deixa la petja d’un artista el qual, després d’una carrera com a dibuixant vinculada al món de la moda, decideix dedicar-se íntegrament a la fotografia arran d’una estada a París, passant pel món publicitari o el retrat, que és el vessant que podem contemplar al Palau Solterra. Torroella també acull la visió de la jove artista torroellenca Mar Serinyà (1986), que combina en format de performance els llenguatges del cos, la veu i la pintura en una experiència creativa de catarsi. Finalment, el palau Solterra acull l’artista de reconeixement internacional Alícia Framis
(Mataró, 1967), que presenta treballs metafísics sobre l’existència humana: la solitud, la violència, la mort, la comunicació..., d’una creadora multidisciplinar que ha exposat a institucions de renom com el Centre Pompidou de París o a la Royal Academy de Londres. Artistes de les obres d’esqueera a dreta: Antoni Bernard ‘Nano’ Gerard Mas Narcís Darder

EL FAR DE L’EMPORDÀ

31


ELS LLIBRES

Terra de lletraferits Paulí Martí Donat que mica a mica aquesta publicació va concretant els seus continguts i adquirint el seu espai dins l’extensa oferta existent, aquests primers mesos sorgeixen noves seccions degut als debats interns de la redacció, seccions i temàtiques que pensem que són d’interès per al lector baixempordanès, i que alhora ens han d’atorgar un fet diferencial donat que una part d’aquesta informació –i la manera de tractar-la– no trobarien el seu espai en publicacions similars. Parlant de llibres, començarem per tres dels escriptors joves més coneguts de casa nostra, que són una mostra de què la narrativa, l’assaig, el conte, profileren entre els nostres creadors i, lògicament, obtenen el seu ressò editorial i una interessant requesta de lectors.

Adrià Pujol Cruells L’antropòleg begurenc Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974), podríem dir que ha obtingut una certa popularitat arra de la publicació de Picadura de Barcelona. Ja va tenir una bona acollida de crítica Escafarlata Empordà (a la bisbalenca Edicions Sidillà de l’omnipresent Xavier Cortadellas) amb un periple geogràfic i vital dels seus temps de primera joventut, al qual va seguir el recull de contes Alteracions. Després de Picadura de Barcelona, podríem dir que ha assolit una certa consolidació que li han suposat diversos requeriments en els darrers temps per a tertúlies i presentacions diverses. Al seu darrer treball, Pujol Cruells vagareja per alguns barris barcelonins i esdevé un voyeur crític i a voltes críptic, un periple descriptiu que combina amb passatges autobiogràfics com un viatge al Iemen, la seva experiència com a mariner a l’Estarit, així com una remembrança dels seus avis. Adrià Pujol se’ns mostra com un infatigable escriptor vocacional, que ha traduït Levi-Strauss o publicà la biografia del “petòman” francès Joseph Pujol, i que tot plegat ho combina amb la seva tasca docent i els processos creatius repartits entre la gran metròpoli i el seu retir al peu de les Gavarres.

Miquel Martín Serra Toni Sala Isern Nomenat recentment Escriptor de Capçalera de la Biblioteca de Palafrugell, Miquel Martín Serra (Begur, 1969), amb motiu del centenari de Joan Vinyoli s’ha convertit en un dels màxims divulgadors de la seva obra, a través d’articles, visites comentades sobre les estades del poeta a Begur i l’edició crítica i pedagògica del llibre de poemes Vent d’Aram, que ja ha arribat a la seva tercera edició. Com a narrador ha publicat el recull de contes Hi ha amors que maten (1996) i les novel·les L’estratègia de la gallina (2001, finalista premi Ramon Llull), Cabells de Medusa (2007) i Dictadors de butxaca (2007, premi Maspons). També ha publicat diversos relats en antologies com Versemblança, Cap per avall i sis narracions més, El xiulet de les bales i altres narracions i Les millors pàgines. Du a terme tasques de recerca en els camps de la llengua oral i la cultura popular, temes sobre els que ha publicat diversos articles i ofereix xerrades divulgatives. Fruit d’aquesta recerca és el llibre Converses amb en Xico Florian, conjuntament amb Pere Molina. Recentment ha publicat Els pobles perduts i Els pobles oblidats, ambdós a Edicions Sidillà, en col·laboració amb diversos autors, i Llegendes de mar de la Costa Brava (també a Edicions Sidillà, 2012). 32

EL FAR DE L’EMPORDÀ

En Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va publicar el 2014 Els nois i El cas Pujol: reflexions sobre el terreny, ambdós a L’Altra Editorial. A Els nois relata la peripècia de quatre personatges afectats per la mort de dos joves. Al primer llibre que estrenava l’editorial que regenta Eugènia Broggi, Sala s’endinsa en l’estudi psicològic dels personatges i la voluntat d’apropar-se a les parts més fosques de l’ànima humana, fet que ens desvetlla una obra de maduresa literària. Escriptor de Capçalera de la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, entre les obres destacades de Toni Sala podem assenyalar Rodalies (2004, Premi Sant Joan i Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat), Quatre dies a l’Àfrica (2005) on relata un viatge a Guinea Equatorial; Comelade, Casasses, Perejaume (2006), un homenatge als tres artistes catalans; Autoestop. Viatges per la Catalunya d’ara (2007); la novel·la Marina (2010) sobre els records i vivències d’un home que retorna al seu poble natal, o bé Notes sobre literatura (2012) recull d’escrits sobre autors cabdals de la literatura catalana, una temàtica que ha abordat Sala en notables assajos i obres crítiques.


MÚSICA

Festival de Jazz L’STREET JAZZ COSTA BRAVA DÓNA EL TRET DE SORTIDA AL 21è FESTIVAL DE JAZZ DE PALAFRUGELL Redacció L’Street Jazz Costa Brava va omplir de públic la plaça Nova i el centre de la vila, els dies 12 i 13 de setembre, en el que suposava el preàmbul del Festival de Jazz Costa Brava. Un any més l’Street Jazz va comptar amb una gran afluència de gent que van poder gaudir de les actuacions gratuïtes i a l’aire lliure, concentrades a la cèntrica plaça de la Vila. El dissabte es va poder gaudir de David Philips (guitarra i veu) i Tom Warburton (contrabaix) i de l’actuació d’Amadeu Casas Trio. El diumenge al matí la música va recórrer els carrers amb una cercavila protagonitzada per la Dixie Band del Taller de Músics, amb finalització a plaça Nova. El darrer torn del programa va ser per al Benjamin Herman Trio. Aquest proper cap de setmana, a partir del 18 de setembre i fins el 3 d’octubre, té lloc l’Off Festival, un seguit d’actuacions a diferents locals del municipi, amb sopar o tapes, copes i, òbviament, el concert. L’Off es desenvoluparà pels següents locals: Gretel Can Mario, Frankfurter Gretel, Mediterrània Espai Fòrum, Alter Ego, Jazz Club La Guitarra (Palafrugell), Restaurant Chez Tomàs, Hotel Llevant i Hotel Terramar (Llafranc), i Hotel Tamariu.

des t aca t s Els caps de cartell de la 21ª edició del Festival de jazz Costa Brava (9 a 12 d’octubre) són: Threejay Trio, Astrio, Tricia Evy Quartet, DUOT i Wallace Roney Quintet L’Off Festival (18 de setembre a 3 d’octubre) es desenvoluparà als següents locals: Gretel Can Mario, Frankfurter Gretel, Mediterrània Espai Fòrum, Alter Ego, Jazz Club La Guitarra (Palafrugell), Restaurant Chez Tomàs, Hotel Llevant i Hotel Terramar (Llafranc) i Hotel Tamariu

Wallace Roney

XXI Festival de Jazz Costa Brava L’edició oficial del Festival Jazz, que tindrà lloc del 9 al 12 d’octubre, compta com a caps de cartell amb Threejay Trio, Astrio, Tricia Evy Quartet (dissabte 10 d’octubre); DUOT, Wallace Roney Quintet, la proposta Jazz & Rouge amb Leslie Helpert Trio, Tribute to Billie Holiday + Celler Roig Parals (diumenge 11 d’octubre) i Mònica Green Project Soul, el dilluns 12 d’octubre al migdia, a plaça Nova. Els espais es reparteixen entre plaça Nova, Teatre Municipal i Centre Fraternal, a més del pati de Can Genís. Com a actes paral·lels cal destacar, el divendres dia 9, la xerrada del fundador de la Locomotora Negra Ricard Gili, a la Biblioteca, sobre l’afició del jazz a les nostres contrades, o bé la projecció de la pel·lícula Whiplash (2014) al Teatre Municipal, dirigida per Damien Chazelle. També hi haurà una sessió de ball lindy hop a plaça Nova, el migdia del dissabte dia 10, i un maridatge entre els vins de Roig Parals i la música de Leslie Helpert Trio (diumenge 11 al Centre Fraternal). D’altra banda, té lloc l’exposició Freejazz de l’artista Marc Camins, a la sala d’exposicions del TMP, del 9 d’octubre a l’1 de novembre. L’organització del Festival corre a cura de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de la Vila, amb la col·laboració del Cine Club Garbí, Biblioteca municipal, Escola de Música de Palafrugell, Centre Fraternal i l’IPEP. L’adquisició de loclitats es pot realitzar a la taquilla del TMP i www.ticketea. com. L’abonament per a tots els espectacles de pagament és de 40 €, i hi ha descomptes per a joves de Palafrugell de 14 a 23 anys (3 €).

Monica Green

Tricia Evy

Threejay Trio

Astrio EL FAR DE L’EMPORDÀ

33


MENS SANA

La memòria col·lectiva dels pobles LES NACIONS TAMBÉ TENEN LA SEVA PRÒPIA PSICOLOGIA. L’ÀNIMA COL·LECTIVA CONTÉ UN CÚMUL D’EXPERIÈNCIES, APLEGADES GENERACIÓ RERE GENERACIÓ, OCUPANT UN ESPAI DINTRE LA NOSTRA ÀNIMA INDIVIDUAL

E

l patrimoni col·lectiu configura l’herència espiritual de l’evolució de la humanitat i, en la seva forma més propera, projecta les peculiaritats de cada poble, ja que les vivències de cada comunitat humana contenen fets històrics diferents que queden acumulats en la memòria col·lectiva de cada nació. En viatjar es fàcil experimentar el tarannà col·lectiu dels pobles que

visitem, una mena de sensació que sembla surar en l’aire ens envaeix i ens adonem que fins i tot en els colors que predominen, la roba, la forma de parlar i de gesticular, la mirada, etc., creen un ambient psíquic i unes conductes peculiars. En aquest sentit el psicòleg i grafòleg català Carles M. Espinalt ens ha deixat estudis que constaten que una anàlisi minuciosa sobre la gamma de cartells i anuncis que s’exhibeixen a les façanes d’una ciutat, o també el redactat de les frases publicitàries, pot donar-nos una idea encertada de les actituds, mentalitats i reaccions dels seus ciutadans. De manera que, l’ànima col·lectiva, també té la seva grafologia. Captem amb rapidesa el clima vivencial en els països visitats però se’ns fa molt més dificultós, pel fet d’estar-hi immersos, de comprendre’ns i poder analitzar les reaccions col·lectives pròpies. No seríem capaços, per exemple, d’explicar, sense conèixer les lleis de l’inconscient col·lectiu, el perquè el poble català té un índex tan elevat de persones tímides. Una ferida profunda en la història col·lectiva genera traumes, de la mateixa forma que succeeix en la psique individual. Rebre continuats episodis degradants i de submissió fa que els pobles pateixin complexos, com ara la timidesa, la por o la manca de caràcter per afrontar les situacions compromeses. El fet, per exemple, de què a les escoles catalanes s’obligués a rentar-se la boca amb sabó als infants que s’expressaven en català, com també se’ls castigués amb la burla pel seu accent, quan ho feien en castellà, són traumes públics que han quedat en l’imaginari col·lectiu i poden continuar creant problemàtiques de caràcter a les actuals generacions. Els americans no van pas subestimar els efectes residuals que aquests fets generen i, després de la desfeta nazi a Alemanya, van enviar un equip de psicòlegs per analitzar i posar solucions als efectes col·lectius que havia causat en la població el fet d’haver

34

EL FAR DE L’EMPORDÀ

viscut sota una dictadura anorreadora. Tanmateix, un dels grans encerts del poble alemany va ser reconèixer públicament els seus errors, duent a terme una mena de teràpia col·lectiva mitjançant els processos de Nuremberg, indemnitzant i demanant perdó a tots aquells pobles o persones a qui s’havien causat danys. Per tant, el primer pas per posar remei als complexos col·lectius és tenir-ne una consciència pública, donat que la por condicionada no s’oblida mai i el pas del temps mai no és prou per desferse’n. Espinalt ho constata amb la següent afirmació: “Sense una coherent interpretació de si mateix i del poble on hom s’arrela, ningú no pot tenir la personalitat desitjada”. Es fa necessari estudiar en profunditat els traumes col·lectius que generen les opressions per entendre que, tot allò gravat a l’ànima col·lectiva d’un poble, incideix decisivament en la personalitat individual de cadascú de nosaltres. Com en el cas del poble català, tots els països que han patit la repressió violenta de la seva cultura, arrosseguen complexos col·lectius que es projecten de forma individual: timidesa, parlar amb veu baixa, poca autoestima, esperit claudicant davant els conflictes, etc. Sense aquests paràmetres no podem pas entendre els fets que vivim al nostre país cada Onze de Setembre, doncs per moltes generacions que hagin passat i per molt que s’hagin volgut reprimir els sentiments d’una nació, els catalans portem en l’inconscient col·lectiu la necessitat de tornar a ser un poble lliure i de poder gestionar sense restriccions foranes la nostra cultura. Com diu la cèlebre frase del filòsof Francesc Pujols: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.

Carme Camins Doctora en Psicologia i Grafòloga http://cgc-psicologiaformativa.com/


EPISODIS

Catalunya deposa el rei A MITJANS DEL S.XV LES INSTITUCIONS CATALANES DEPOSEN EL SEU SOBIRÀ, UN FET INIMAGINABLE A LA RESTA D’ESTATS A L’EUROPA DE L’ÈPOCA

L

a Catalunya medieval estava fonamentada en unes constitucions i privilegis que permetien, per una banda, que les institucions controlessin el sobirà i, per altra, que aquest fos conscient que era l’autoritat màxima perquè el poble li ho permetia. Amb l’extinció de la nissaga reial catalana i la pujada al soli reial dels Trastàmara, aquest pactisme comença a perillar. Ferran I i Alfons IV creen importants esquerdes i, definitivament, Joan II provocarà el trencament. Entre els anys 1462 i 1472 Catalunya viurà una cruenta guerra civil que afectarà tota la població. Es tracta de l’enfrontament armat entre Joan II i els remences, d’una part, i amb les institucions catalanes, de l’altra. El control polític del Principat de Catalunya

n’és el rerefons, i la mort del príncep Carles de Viana el detonant. Tanmateix, la guerra és el resultat d’una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l’oligarquia catalana. El 1461, poc abans de l’esclat d’aquesta guerra, els ambaixadors enviats per la Generalitat davant la presència del rei Juan II, protagonitzen un dels episodis més cabdals de la història del nostre país. Coneixem aquest dramàtic esdeveniment gràcies a un document contemporani procedent de la cancelleria napolitana que es conserva a l’Archivio di Stato de Milà. Segons aquell text, Guerau Alemany de Cervelló pronuncià davant del rei l’al·locució següent: “Preguem summament la vostra reial majestat que observeu les nostres llibertats així com les juràreu. En primer lloc detinguéreu l’il·lustre fill vostre, príncep nostre, que és el nostre governador i rei futur. Després, us enduguéreu de Catalunya el senyor Joan de Beaumont, que empresonàreu ensems amb el vostre fill. De més a més teniu a la cort oficials estranys als vostres regnes. En això i en d’altres coses derogàreu els nostres privilegis, a complir els quals sou obligat segons

Pintura que representa el Compromís de Casp. Final de la dinastia del Casal de Barcelona.

jurament. Per tant en nom de tot el Principat de Catalunya us requereixo perquè torneu aquestes coses a llur primitiu estat”. Després d’aquesta al·locució, el rei feu silencia absolut. En Guerau, estranyat per la postura del rei, consultà amb la mirada els seus companys ambaixadors, i aquests li recomanaren de repetir el discurs fins a tres cops. En Guerau, posant la mà a l’empunyadura de l’espasa en senyal de rebel·lió i extraguent part de la mateixa, repetí les seves paraules. Finalment, i davant del constant silenci del monarca, Guerau tragué del tot l’espasa i digué: “Catalunya tota us recorda el jurament que li prestàreu, i no us obeirà en res, puix que no manteniu el que juràreu”. La resta ja la coneixeu. La guerra civil esclatà el 1462 i perdurà per una dècada. Una vegada més els catalans deixaven clar que les Constitucions i les llibertats eren intocables i que si calia deposar el rei... es feia. Joaquim Ullan President del Cercle Català d’Història www.cch.cat

Imatge esculpida de Joan II. Sant Jeroni de la Murtra, Badalona (Foto: J. Peñarroja)

EL FAR DE L’EMPORDÀ

35


NOTÍCIES

La Bisbal d’Empordà EL TERRACOTTA MUSEU COL·LABORA A LA VII CUITA ALS FORNS DE RAJOLER DE LES GAVARRES

L

a Cuita, organitzada per l’Ajuntament de Forallac (junt amb els mestres rajolers Josep Matés i Joan Ferrer), i la col·laboració del Consorci de les Gavarres i Terracotta Museu, arriba enguany a la setena edició amb plena vitalitat. El lloc escollit és la rajoleria de Can Frigola de Sant Climent de Peralta, a les Gavarres, una de les rajoleries més grans que va haver-hi al massís. Construïda a la segona meitat del segle XVIII, va funcionar fins els darrers anys del segle XIX. L’any 1998 fou parcial-

28A FIRA DE BROCANTERS, COL·LECCIONISME I JOGUINES L’edició d’enguany que s’ha celebrat com és tradicional per la diada de l’Onze de Setembre, va comptar amb 38 expositors que oferiren tot tipus d’antiguitats i objectes

36

EL FAR DE L’EMPORDÀ

ment recuperada per la Fundació Amics del Patrimoni, amb el suport de l’Ajuntament de Forallac i l’Associació Cultural El Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta. L’any 2005 es va reconstruir la graella del forn, de manera que cada dos anys l’Ajuntament de Forallac organitza a la rajoleria de Can Frigola la ‘Cuita de forns de rajoler de les Gavarres’. Prèviament a la cuita d’enguany s’ha convocat el primer i el segon cap de setmana de setembre un taller d’elaboració tradicional de rajols destinats a l’església de Sant Cebrià dels Alls. A l’anterior edició es van aconseguir uns dos mil rajols que han estat col·locats a la nau d’aquesta ermita, mentre que els nous rajols serviran per enllosar les dues capelles laterals. La mostra que es va preparar per a l’ocasió constava de tot un seguit d’eines (motlles diversos, picadors,

allisadors) i peces representatives (totxos, maons, bescuitelles, rajoles, cairons, toves, maons de queixal), així com una explicació sobre aquest ofici i la rellevància que tingués la seva producció a les nostres comarques. Aquesta mostra es tornarà a mostrar públicament el dia 20 de setembre a Sant Cebrià mateix, amb motiu del seu Aplec, i més endavant a la VII Cuita de Rajols, prevista per al proper 10 d’octubre i fins a l’1 de novembre. //P.M.

de brocanteria, com també peces de col·leccionisme i joguines. La fira va tenir lloc al llarg de tot el matí al passeig Marimon Asprer, sota l’organització de l’àrea de Promoció i Desenvolupament de l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Associació Antiquaris, Brocanters i Restauradors de la Bisbal i rodalies. Coincidint amb la Fira, s’ha programat novament la segona jornada gastronòmica del vermut, en què

el fil conductor és el vermut servit amb sifó conjuntament amb tapes variades als 19 establiments participants. Les degustacions es van allargar els dies 11, 12 i 13 de setembre. Durant la Fira també va tenir lloc la III trobada de vehicles clàssics organitzada per l’associació Sports&Clàssics de la Bisbal, on es va comptar amb uns 80 vehicles de diferents èpoques. //P.M.


GRANJA

26anys

ESPECIALITATS: ENTREPANS CALENTS, BIKINIS, XOCOLATA A LA TASSA I EL MILLOR CAFÈ ! C/ López Puigcerver, 21 (darrera Passeig del Mar) T. 972 314 605 - 17230 Palamós (Girona)


FOLKLORE

Expressions de casa nostra Nota. Amb aquesta nova secció encetem un llistat d’expressions i paraules que avui poc sentim a dir, però que dècades enrere eren corrents als parlars familiars o en l’argot de carrer i dels diferents gremis, molt especialment a comarques i als pobles. L’expansió i hegemonia de l’anglès nord-americà, i el fenomen de la globalització de costums i consums, ha suposat que la riquesa semàntica i els trets més singulars de la resta de llengües hagi minvat a favor dels anglicismes, i en alguns casos de llengües majoritàries veïnes de caire integrador o opressor.

Ja me’n guardaràs gra! Dit d’una acció insòlita o sense senderi, criticable pel seu poc sentit comú. Ser un caluix Ser curt de gambals. Dit també ser un caluix de bleda (Coses sentides. El parlar de Palafrugell. C. Serra, M. Bruguera, Edicions B. Empordà, 2009). Estar ben galdós! Bonic, graciós, net, agradable..., tot i que sol emprar-se en sentit irònic, volent dir el contrari de tots aquests conceptes. Es diu de qui va llardós, malvestit, o s’embranca en una situació ridícula. (Coses sentides..., Edicions B. Empordà, 2009). No semblar ni dona ni cargol En relació a una actitud o aparença d’una persona que surt de qualsevol comportament lògic. Estrambòtic, estrafolari en excés.

Se n’ha perdut la mena Tradició o producte –generalment d’origen natural–, dels qual se n’estan extingint les pràctiques o els exemplars, o bé que ja no se’n troben del tot. Ara se li fa el mànec! Fa referència a un encàrrec o una actuació que s’ha endarrerit en la seva resolució i que no se’n preveu un desenllaç a curt termini. Ésser eixorivit Mostrar-se deixondit, viu, espavilat. Sinònim d’eixerit (eixorit, a l’Empordà). (Diccionari dialectal Alcover-Moll). Entafonyar Derivació d’entaforar. Fer cabre alguna cosa de qualsevol manera en algun racó. (Coses sentides..., Edicions B. Empordà, 2009).

Humor

Baldiri Roquer

38

EL FAR DE L’EMPORDÀ


‘Rambo’ Bisbe: el darrer assalt a Llafranc E les 4 de la matinada. Joan Carles Bisbe, àlies ‘Rambo’, va arribar a la tarda amb helicòpter i es va llançar a la badia per rescatar la Sirena de Llafranc. A la nit la xerinola va seguir amb carrosses, balls de tot tipus i molta música, sense deixar indiferent a ningú.

A destacar molt poques incidències i les mostres de civisme demanades i promogudes pel mateix Joan Carles Bisbe des de l’escenari on va representar el darrer còctel. Es parla de una possible continuïtat com a festa privada. El temps ens ho dirà.// M.C.

Fotos: Jorge Martín

l 25è aniversari del Cocktail Rambo es va celebrar en una macrofesta-espectacle musical, amb una organització impecable i amb grans mesures de seguretat. La participació massiva omplia la platja i el passeig de Llafranc, i es va allargar fins


VINS I LICORS GRAU ara més a prop teu amb

WWW.GRAUONLINE.COM + de 9000 referències en Vins i Licors

MILLOR BOTIGA ESPECIALITZADA 2014

www.grauonline.com · www.vinsilicorsgrau.com C/ Torroella, 163 · 17200 Palafrugell · Girona · Tel: 972 301 835

Revista Núm.02 - Setembre 2015  

Revista digital, mensual, d'actualitat i d'informació cultural.

Advertisement