Page 1

el

FAR

de

l’EMPORDA REVISTA MENSUAL D’ACTUALITAT I D’INFORMACIÓ CULTURAL. PREU: 3€

NÚM. 01 - AGOST 2015

El circ al carrer FESTES MAJORS: TORROELLA, LA BISBAL, SANT ANTONI DE CALONGE, LLAFRANC...

BEGUR ES TENYEIX D’AIRES CARIBENYS A LA XII FIRA D’INDIANS www.elfardelemporda.cat

ENTREVISTA: LOURDES VALLS ENTRE LA DOCÈNCIA, EL CANT CORAL I LES HAVANERES EL FAR DE L’EMPORDÀ

1


Edita: MITIC spc C/ López Puigcerver 21, local 4 17230 Palamós Directora: Eva Sans. Cap de redacció: Carme Camins. Compaginació: Joaquim Ullan. Marquèting i assessor comercial: Elisi Almeda. Redacció, maquetació i correcció: Paulí Martí. Creació i manteniment web: Joaquim Ullan. Disseny revista i capçalera: Ester Agustí. Impressió: Gràfiques Agustí (Palafrugell) Fotografies: Jaume DUFO, Ramon Mercader, Lluís Font, Núria Clara Corominola, Servei de Comunicació ajuntaments de Palafrugell i Torroella, Àrea de Cultura La Bisbal. Foto de portada: La Fira del Circ al carrer a la Bisbal. Foto: Ramon Mercader. Han col·laborat: serveis de comunicació ajuntaments de Palafrugell, Torroella, Palamós, Calonge-Sant Antoni, Begur i àrea de Cultura de la Bisbal. Jaume Fàbrega, M. Clara Roca, Miquel Constans, Fran Gutiérrez. Festivals de Cap Roig, Porta Ferrada i Interludi. Cercle Català d’Història. Serveis de Salut Integrats (Baix Empordà).

L’estiu és una festa! E

l clima assolellat i lleugerament atemperat de la Costa Brava (tot i que aquest juliol ha estat dels més calorosos que es recorden), convida de sempre a la gatzara i la disbauxa. Aquest mes d’agost hi ha dos plats forts: Torroella de Montgrí i la Bisbal d’Empordà, on per les seves festes majors les institucions, però sobretot les entitats, despleguen tot un arsenal de recursos humans, imaginació, diversitat d’espectacles i escenaris, que fan que l’oferta atregui gent d’arreu de totes les edats i gustos. Des de festivals de l’humor, karaoke, revivals de la música rock, passant per entreteniments per a la mainada i les esperades cercaviles amb el correfoc del Drac a la Bisbal i dels Ducs del Foc a Torroella. També estaran de festa Llafranc, Sant Antoni de Calonge i ben aviat Begur, amb la concorreguda Fira d’Indians, que marca la fi de l’estiu... que no pas de la temporada dita estival. Si hi afegim els festivals de música, festes de barri, balls, cantades, teatre i cinema a la fresca, presentacions, fires artesanals, visites guiades, museus i, evidentment, la Fira de la Màgia de Torroella (FIMAG) a començaments de juny i la Fira del Circ al carrer de la Bisbal a mitjans de juliol, ens adonem que l’oferta estiuenca fa temps que va deixar de ser un monòleg de sol i platja, com quan anys enrere els anomenats “guiris” o “xaves” venien a posar-se com gambes escarxofats durant hores damunt una tovallola de platja. Avui es corre el risc d’agafar nocives assolellades, però allò que ha canviat és que el visitant pot escollir entre tot un variat ventall de propostes d’entreteniment i oci, on òbviament també s’hi ha sumat amb un gran desplegament i caràcter l’oferta gastronòmica. Encarem la recta final d’aquest estiu, que no ha estat ni millor i ni pitjor que d’altres, sinó diferent, i del qual de ben segur servarem records més amables i plaents que no pas enutjosos i avorrits.

Cessió d’imatges antigues: Arxius Municipals de Palamós i Palafrugell. Redacció i administració: Mític Gestió Cultural c/ López Puigcerver, 21 - local 4 Tel. 972 31 46 05 Publicitat: 647 17 74 04 // 690 38 14 96 redaccio@elfardelemporda.cat Web: www.elfardelemporda.cat Redacció contacte: redaccio@elfardelemporda.cat Tel. 647 17 74 04 // 619 57 98 70 Dipòsit legal: GI-1262-2015 El Far de l’Empordà és una publicació divulgativa d’informació, independent, plural i de caire comarcal. La revista El Far de l’Empordà no s’identifica necessàriament amb les opinions dels autors i col·laboradors. Les persones que apareixen als crèdits no mantenen necessàriament una relació laboral amb El Far de l’Empordà. Data de publicació: agosts de 2015 Propera publicació: setembre de 2015

S U M A R I

3 Editorial. 4 - 8 Festa Major de Torroella de Montgrí. 9 -11 Entrevista a la professora de música

12 - 16 17 18 -21 22-23 24 - 25

i intèrpret Lourdes Valls. (Carme Camins) Festa Major de la Bisbal. Racons de l’Empordà. (Núria Clara Corominola) XII Fira d’Indians de Begur. Balanç dels festivals d’estiu. Festa Major de Llafranc.

26 - 27 Valoració positiva de la

Fira del Circ de la Bisbal. 28 - 29 Opinió: Jaume Fàbrega i

M. Carme Roca. 30 - 31 L’Espai de les Arts. (Paulí Martí) 32 - 33 Salut. Consells per a l’estiu.

(Elsa Rueda) 33 Mens Sana. Transtorn

postvacances. (Carme Camins) 34 Episodis de la nostra història 35 Imatges Festa Major Palafrugell ‘15 EL FAR DE L’EMPORDÀ

3


Festa Major de Torroella de Montgrí ‘15 El Far de l’Empordà

C

om és habitual, la Festa Major de Sant Genís arriba amb un atapeït programa d’activitats pensat per a tots els públics, gustos, inquietuds i sensibilitats, que no seria possible sense la participació del gran nombre d’entitats i associacions que hi participen. Des de l’Ajuntament s’ha treballat intensament per mantenir l’essència que caracteritza la festa i per disposar de tot el dispositiu tècnic, logístic i d’espais. Tot i que el gruix d’actes festius es concentrin entre els dies 25 (Sant Genís) i 29 d’agost, l’ambient festiu s’escampa per la vila molts dies abans, amb actes tan destacats com la presentació del Llibre de la Festa Major (14 d’agost) el ‘Tecno House’ (15 d’agost), el XXXIV Torneig de Tennis de Taula (21 d’agost), el Correfoc (22 d’agost) o el lliurament de les Medalles del Montgrí i el sopar popular (23 d’agost), en el decurs del qual es pronunciarà el pregó, enguany a càrrec del jove actor torroellenc Guillem Fernàndez-Valls. La Fira d’Atraccions ha inicia la seva activitat el divendres 21. El programa festiu segueix l’estructura de les darreres edicions.

Increment d’activitats per a la mainada Enguany s’ha reforçat l’apartat infantil, amb la programació d’activitats específiques pràcticament tots els dies, gràcies a la iniciativa de diverses entitats locals. Entre aquestes, a banda de la cercavila, podem destacar l’espectacle de titelles El viatge d’en Falet, amb Dolça Vilallonga (28 d’agost, 21 h., Can Quintana), la tamborinada amb Els Tambors del Baix Ter i la ‘Girona Marxig Band’ (29 d’agost, 18 h., passeig de Catalun-

ya), o bé la novedosa Festa de l’Aigua organitzada per l’Associació Cultural FIMAG (27 d’agost, 11 h., als Jardins John Lennon). Així mateix, la geganta estrenarà nou vestit durant la cercavila del dia 25. L’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí li ha encarregat una nova indumentària, més lleugera, còmode, elegant i posada al dia i que, segons diuen, amb alguna sorpresa. Ho descobrirem, tot plegat, el 24 d’agost, a les 17 h., al pati de Can Quintana, durant l’activitat en què els més petits podran participar en el procés de vestir els gegants.

Guanyadors del corcurs de cartells de la Festa Major 2015.

Més ‘barraques’ La proposta de Barraques manté el mateix format, amb concerts cada nit a partir de les 24 h. Aquest any hi haurà dues barraques més, i ja en serà nou: Club de Rugby Els Senglars, Club Tennis Taula Torroella de Montgrí, Joventut Nacionalista de Catalunya, Unió Esportiva Torroella, Bàsquet Club Torroella, Club Handbol Montgrí, ACA El Olivo, Escola de Futbol Baix Ter, Els Indiketes del Montgrí, Agrupament Escolta i Guia Montgrí. L’espai se situarà, com l’any passat, al final del recinte firal del costat de l’Espai Ter on hi haurà les atraccions. Com a novetat, l’accés estarà il·luminat pel carrer del Riu Ter amb el nou enllumenat públic que s’ha instal·lat fa pocs mesos.

Associació de Teatre Medes Montgrí.

Jordi Bellapart i Roig.

No podien faltar les sardanes La sardana, com és tradició, ocuparà un lloc molt rellevant en la programació. Hi haurà audicions pràcticament cada dia i els tradicionals Cafèconcert (25 i 26 d’agost, 19.30 h.),

Josep Morraja i Ecala.

EL FAR DE L’EMPORDÀ

5


aniran a càrrec de dues orquestres de prestigi, com són els Montgrins i La Principal de la Bisbal. Cal assenyalar que el dilluns 24, a les 19 h., al Pati de Can Quintana, hi haurà una audició a càrrec de la Cobla Montgrí de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella de Montgrí.

Arts escèniques Com és habitual, també s’ha programat una representació de teatre professional. Enguany la companyia Trup Teatre portarà l’obra Alarma Familiar (27 d’agost, a l’Espai Ter, 22 h.). En l’apartat de les arts escèniques també cal destacar la representació de l’espectacle Som Mediterranis, del Grup Montgrí Dansa (29 d’agost, a l’Espai Ter, 22 h.). Ja es poden reservar les entrades a preus populars de 10 i 5 euros, respectivament. També es poden reservar els tiquets per al Sopar Popular als jardins John Lennon (12 euros, adults, 8 euros menors de 10 anys), organitzat pel Rugby Club Senglars i l’Ajuntament. Estarà amenitzat amb l’actuació de l’Empordà Jazz Band

de l’Escola Municipal de Música i Dansa i, com és tradició, hi haurà cremat a càrrec de la Penya Barcelonista Montgrí i Comarca.

L’actor Guillem Fernández-Valls, pregoner El pregoner d’enguany serà l’actor Guillem Fernàndez-Valls (Torroella de Montgrí, 1987). Ha estudiat interpretació a l’Institut del Teatre i és actor professional. Als seus 28 anys presenta una llarga i intensa activitat professional, sobretot en el món del teatre, on ha treballat en diferents companyies de Barcelona i Girona com ara Drakonia, Festinamus, Veus-Veus, La Bèstia Peluda, entre altres. Ha participat en diversos projectes de cinema i televisió. És també actor especialista amb cavalls i lluita. Ha desenvolupat al llarg de molts anys la seva activitat professional com a actor especialista amb la companyia Drakonia, dedicada al teatre d’acció. Ha mantingut sempre el contacte amb Torroella participant com a actor a les rutes guiades “Torroella Màgica” que cada estiu

organitza Can Quintana Museu de la Mediterrània, i col·laborant en diferents activitats i projectes municipals com la Festa Major, la cavalcada de la Diada de Reis o la revetlla de Sant Joan. Des de l’Ajuntament s’ha volgut fer extensiva la il·lusió perquè una persona jove, amb esperit inquiet i l’ànim disposat a fer camí, hagi acceptat de participar com a protagonista en un acte emblemàtic com el pregó de la Festa Major.

Medalles del Montgrí Poques hores abans, a les 18 h., a l’Auditori del Museu de la Mediterrània, es lliuraran les Medalles del Montgrí, que enguany es concediran a l’Associació de Teatre Medes Montgrí (el 2013 van celebrar el 10è aniversari), Josep Morraja (un dels promotors l’any 1982 de Associació Filatèlica i Numismàtica de Torroella de Montgrí i primer president del Bàsquet Club Torroella) i Jordi Bellapart (activista cultural, exregidor i membre fundador, president i ànima del Cine Club Torroellenc i el Cinema Montgrí).

Per conèixer amb detall tota la programació, us podeu descarregar el programa de mà a: http://torroella-estartit.cat/agenda/3803-del-21-al-290715-festa-major-de-sant-genis-de-torroella-de-montgri-.html

Envasat per: Maria Argelich - Riu Ter, 6 - T. 972 75 89 03 17257 Torroella de Montgrí (Girona)

6

EL FAR DE L’EMPORDÀ

c/ Plaça d’Espanya, 18 - T. 972 75 76 12 - M. 62079 27 88 alfons@hotmail.es - 17257 TORROELLA DE MONTGRÍ (Girona)


programació DIVENDRES, 14 D’AGOST 18 h. Can Quintana Museu de la Mediterrània. Presentació del Llibre de la Festa Major. Organitza: Associació del Llibre de la Festa Major. 19.15 h. Capella de Sant Antoni. Inauguració de la 64a Exposició d’Art Local. Organitza: Casal del Montgrí, Associació del Llibre de la Festa Major. 19.30 h. Plaça de la Vila. Audició de sardanes amb la Principal de Banyoles. Organitza: Associació del Llibre de la Festa Major.

DISSABTE, 15 D’AGOST 23.30 h. Aparcament del Riu Ter. Techno House Festival Montgrí. Organitza: Associació Emdefer.

DIVENDRES, 21 D’AGOST 16 h. Pavelló Municipal d’Esports. XXXIV Torneig de Tennis de Taula. Organitza: Club Tennis de Taula Torroella de Montgrí. 18 h. A l’aparcament del riu Ter. Inici de la fira d’atraccions de Festa Major. 19 h. Biblioteca Municipal Pere Blasi. Entrega dels premis del Concurs de Cartells de Festa Major 2015. Del 21 al 31 d’agost, a la Biblioteca, s’exposaran tots els treballs presentats a l’edició d’enguany.

DISSABTE, 22 D’AGOST 8.30 h. Pavelló Municipal d’Esports. XXXIV Torneig de Tennis de Taula. Organitza: Club Tennis de Taula Torroella de Montgrí. 9 h. Als Jardins John Lennon. Torneig de Petanca de Festa Major. Organitza: Club de Petanca. 10 h. Galeries El Centre. XXè Campionat de Futbolí. Organitza: Associació de Futbolí del Baix Ter. A partir de les 11 h. (d’11 h. a 13 h. i de 18 h. a 20 h.). Jardins de Santa Clara. Vaquilles. Organitza: Penya San Marcos. 17 h. Plaça del Mestre Pere Rigau. Simultànies d’escacs. Organitza: Club d’Escacs Montgrí. 18 h. Plaça Quintana i Combis. Mercat de ‘Món Empordà’. Organitza: Associació Món Empordà. 19.30 h. Plaça Quintana i Combis. Actuació del conjunt de música folk Fídula Harmònica. Organitza: Associació Món Empordà. 22.30 h. Pels carrers de la vila. Correfoc amb els Ducs del Foc. Organitza: Ducs del Foc 23 h. Jardins Santa Clara. Ball de festa. Organitza: Penya San Marcos.

DIUMENGE, 23 D’AGOST A partir de les 11 h. (d’11 h. a 13 h. i de 18 h. a 20 h.). Jardins de Santa Clara. Vaquilles. Organitza: Penya San Marcos. 22 h. Plaça de la Vila i plaça Pere Rigau. Correfoc dels Petits amb els Mussolets i els Ducs del Foc. Organitza: Ducs del Foc

DILLUNS, 24 D’AGOST 17 h. Pati de Can Quintana. Vine a vestir els gegants i a la presentació del nou vestit de la gegantessa. Berenar per a tota la mainada. Organitza: Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí. 18 h. Can Quintana. Museu de la Mediterrània. Lliurament de les Medalles del Montgrí. 19 h. Pati de Can Quintana. Audició de sardanes amb la Cobla Montgrí de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella de Montgrí. 22 h. Jardins John Lennon. Sopar popular. Pregó de la Festa Major. Sopar popular amenitzat amb l’actuació de l’Empordà Jazz Band de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella de Montgrí. Cremat a càrrec de la Penya Barcelonista Montgrí i Comarca. Organitza: Rugby Club Senglars i Ajuntament de Torroella de Montgrí.

En acabar el cafè-concert podeu fer una mossegada als Jardins John Lennon. 22.30 h. Als jardins John Lennon. Ball amb La Principal de la Bisbal. 22 h. Pels carrers de la vila (inici al carrer Onze de Setembre): ‘Cercabirres’. Organitza: Grallers del Montgrí. 00.30 h. A l’espai de barraques. Concert amb Montreal 76 i Cala Vento.

DIJOUS, 27 D’AGOST 11h. Jardins John Lennon. Festa de l’Aigua. Organitza: Associació Cultural FIMAG. 17.30 h. A la plaça de la Vila. Sardanes amb la cobla La Principal de Banyoles. 22 h. A l’Auditori Teatre Espai Ter. Teatre de Festa Major amb l’obra Alarma Familiar de la companyia Trup Teatre. 24 h. A l’espai de barraques. Concert amb Rokills i Parrak.

DIMARTS, 25 D’AGOST

DIVENDRES, 28 D’AGOST

10.15 h. Plaça de la Vila. Plantada de gegants. 10.30 h. Pels carrers de la vila (inici a la plaça de la Vila). Cercavila amb els Gegants de Torroella de Montgrí i els Gegants de l’Estartit, els Capgrossos, els Grallers del Montgrí, les Xatis i els Xanquers. Enguany amb l’acompanyament especial del grup de sac de gemecs Els Salanc’aires de Sant Llorenç de la Salanca (Catalunya Nord). 11 h. Església de Sant Genís. Missa solemne concelebrada a la parròquia i acompanyada per la coral El Recer de Torroella. 13.15 h. A la plaça de la Vila. Ball de gegants. 13.30 h. A la plaça de la Vila. 3 sardanes amb la cobla Foment del Montgrí. 17.30 h. A la plaça de la Vila. Audició de sardanes amb els Montgrins i la cobla Foment del Montgrí. 19.30 h. Als jardins John Lennon. Cafè-concert amb l’Orquestra Montgrins. En acabar el cafè-concert podeu fer una mossegada als Jardins John Lennon. 22.30 h. Als jardins John Lennon. Ball amb l’Orquestra Montgrins. 24 h. A l’espai de barraques. Concert amb Ebri Knight i Medusa Box.

19 h. A la plaça de la Vila. Espectacle de playback amb el Grup Argent Viu. Organitza: Llar de Jubilats El Recer. 21 h. Al pati de Can Quintana. Espectacle de titelles El viatge d’en Falet amb Dolça Vilallonga, Helena de Sola i Maria Plana. 24 h. A l’espai de barraques. Concert amb Amparo Sánchez i At Versaris.

DIMECRES, 26 D’AGOST 13 h. Plaça d’Espanya i carrer Onze de Setembre. Vermut Explosiu amb l’actuació musical de Ràdio Kuartet. (Els beneficis d’aquest acte aniran destinats a la conservació dels gegants i els capgrossos de Torroella de Montgrí). Organitza: Amics dels Gegants i dels Capgrossos de Torroella de Montgrí, Amics dels Tambors del Baix Ter, Grallers del Montgrí, Ducs del Foc. 17.30 h. Plaça de la Vila. Audició de sardanes amb la cobla Els Rossinyolets. 19.30 h. Als jardins John Lennon. Cafè-concert amb La Principal de la Bisbal.

DISSABTE, 29 D’AGOST 18 h. Plaça del Mestre Pere Rigau. Mercat de ‘Món Empordà’. Organitza: Associació Món Empordà. 18 h. Passeig de l’Església. Els Tambors del Baix Ter amb la Girona Marxing Band presenten la ‘Mula Baba’ de Girona. Organitza: Amics dels Tambors del Baix Ter amb la col·laboració dels Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, Ducs del Foc, Girona Marxing Band i Associació Baba Babarota. 19 h. Pati de Can Quintana. Espectacle de titelles i berenar per a tota la mainada. Organitza: Amics dels Tambors del Baix Ter amb la col·laboració dels Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, Ducs del Foc, Girona Marxing Band i Associació Baba Babarota. 22 h. A L’Auditori Teatre Espai Ter. El grup Montgrí Dansa presenta l’espectacle Som mediterranis. Organitza: Associació Sardanista Continuïtat. 24 h. A l’espai de barraques. Concert amb Coalición Canalla i Chocadelia Internacional.

EL FAR DE L’EMPORDÀ

7


8

EL FAR DE L’EMPORDÀ


L’entrevista

LOURDES VALLS, PROFESSORA DE MÚSICA, FUNDADORA DEL GRUP NORAI I DIRECTORA DEL GRUP CORAL FUSIONS DE PALAMÓS Carme Camins

L

a seva vida està vinculada a la música des de l’edat de set anys, quan va debutar com a solista a la coral de la seva escola. Tenia una forta vocació musical però, per motius econòmics, no va poder estudiar-los fins que la seva padrina es va fer càrrec dels seus estudis

musicals, iniciant llenguatge musical i guitarra amb un professor de Canet de Mar, lloc on hi passava els caps de setmana i les vacances. A l’adolescència ja va formar part d’un grup musical que cantava a festivals i concursos. En ser mare va fer un parèntesi, i quatre anys més tard va tornar-hi començant els estudis de mestre d’educació musical. Les seves qualitats musicals la fan molt sensible per tal de copsar els potencials musicals dels seus alumnes i es posa a la seva pell quan recorda quan ella tenia la seva edat. Treballa la sensibilització musical en alumnes de 3 a 6 anys, i ha creat una coral amb nens de segon d’ESO que també inclou les seves pròpies coreografies. - Quins son els últims projectes endegats? Quan estava a la direcció de l’escola La Vila de Palamós vaig començar, el curs 2007-08, el projecte de l’Aula Musical per iniciativa dels pares del consell escolar. Tenim professors de les diferents àrees musicals i hem sol·licitat un projecte de l’Erasmus a nivell europeu, del qual n’estem a l’espera de la resolució. L’escola ja té experiència en intercanvis europeus

amb escoles del municipi de RhedaWiedenbrück, ciutat agermanada amb Palamós.

“La música es el llenguatge més universal. Caldria donarli la importància que mereix i que no té al nostre país” - Quina es la importància de l’Aula Musical de l’escola La Vila? La importància de l’Aula Musical radica amb què és una associació sense ànim de lucre que cobreix les necessitats de l’educació musical que el municipi no té. Palamós no disposa d’una escola de música, per tant no hi ha una oficialitat dels estudis. L’Aula ofereix aquests estudis tant de manera reglada com lúdica. També permet els estudis de música a un preu molt ajustat. - Què caldria projectar en un futur proper? Caldria per a la nostra Vila una Escola d’Arts que aplegués la música (curricular, lúdica, tradicional...), la dansa (com ara un esbart), art dramàtic (teatre, cinema...), literatura, pintura i escultura (Cercle

EL FAR DE L’EMPORDÀ

9


ESCORXADOR MUNICIPAL DE PALAFRUGELL

Consumeix vedella km. 0, el nostre producte de proximitat, que podeu trobar a les següents carnisseries: PALAFRUGELL Carnisseria Ramos , Carnisseria Plàcid Carnisseria Merci, Carnisseria Arnall PALAMÓS Carnisseria Dalmau, Carnisseria Arnall Carnisseria Josep Bajona SANT FELIU DE GUÍXOLS Carnisseria Planas LA BISBAL D’EMPORDÀ Carnisseria Salvi Bañeras La resta de carnisseries Arnall que podeu trobar a la comarca: BEGUR (Jodofi) - PALS (Jodofi) - TORROELLA (Passeig) GP L’ESTARTIT - PLATJA D’ARO - CALONGE - S’AGARÓ...

10

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Artístic). Hem de ser conscients de la importància cultural de les arts, doncs em trobo sovint que es creu que estudiar música és una diversió fàcil quan en realitat requereix, com totes les arts, una disciplina diària i moltes hores d’esforç i de pràctica. - Com va començar el grup d’havaneres i música folklòrica Norai? Fa vuit anys a Palamós no hi havia cap grup dedicat a l’havanera. Al principi érem en Joan Torras, Lluís Requena, Josep Ribas, en Kevin William Hepworth i jo mateixa. Vam dedicar tot un any a assajar, abans de començar a cantar. Desprès va marxar en Josep i va entrar en Manuel Giménez. Hem portat l’havanera i la cançó marinera arreu per Catalunya, València, Madrid, País Basc, França, Itàlia o Alemanya. El nostre contrapunt més singular es la cançó marinera d’arreu del món, que es diferencia de l’havanera perquè aquesta s’estructura en un tempo de 2 per 4, mentre que la cançó marinera in-

clou tot tipus de cançó de temàtica marinera en qualsevol tempo: valsets, rumbes, balades... Norai realitza una recerca d’aquestes melodies per diferents països.

“Hi ha molts estudis científics que destaquen els aspectes musicals com a eina per el desenvolupament físic i cognitiu de la persona, a més del seu poder terapèutic i d’equilibrador emocional” - Et vam veure al programa ‘Oh happy Day’ amb Fusions. Com hi vas arribar? Dins del marc de l’Aula Musical i, juntament amb l’Agustí Casademont, vaig crear un grup a quatre veus per fer un concert de Festa Major a Palamós que, de mica en mica, va anar creixent fins que a l’actualitat ha esdevingut una associació pròpia amb quatre anys d’experiència. Al final del curs 2014 un grup de cantaires va proposar

anar al programa de televisió, i així va començar l’aventura. Va ser una experiència molt dura per les hores i hores que hi vam haver de dedicar. El pas pel programa ens va donar molta seguretat i cohesió, i ara estem preparant el nostre primer CD que inclourà quinze temes del nostre repertori i que sortirà aquest Nadal.

Enllaços: www.aulamusicalpalamosvila.cat, Aula Musical de Palamós La Vila (facebook), Fusions Grup Vocal (facebook), @FusionsGV (twitter)

FLORS I ARTICLES PER A LES DIFERENTS CELEBRACIONS NAIXEMENTS · BATEJOS I COMUNIONS · ANIVERSARIS BODES · INAUGURACIONS · FUNERARIS · DECORACIONS D’ESPAIS Servei a domicili - Pressupostos a mida. Desplaçaments per tot el Baix Empordà. Transmissió floral amb pagament per tarja. Plaça de l’Església, 1 - 17200 Palafrugell (Girona) T. 872 508 224 - M. 662 070 144 - joanaixo@gmail.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

11


12

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Festa Major La Bisbal SALUTaCIÓ Un cop viscut a mitjan juliol el trepidant cap de setmana de la Fira de Circ, arriba un any més la nostra Festa Major. La Bisbal demostra any rere any la seva potencialitat i la seva capacitat organitzativa amb la celebració de múltiples activitats i esdeveniments al llarg de l’any. I sens dubte un dels moments culminants i més rellevants d’aquesta capacitat és la Festa Major, en la suma de complicitats i la riquesai pluralitat d’entitats i associacions donen com a resultat una oferta variada i de qualitat, on tothom pot trobar espais i moments per gaudir-la i sentir-la seva. I d’això precisament es tracta.

La Festa Major com a fórmula d’expressió cultural reforça la nostra identitat com a ciutat i com a país. I un país sense cultura ni és país ni pot pretendre ser-ho. Amb el desig que la Bisbal avanci, acompanyant el país en el camí que vulgui emprendre, aprofito per desitjar-vos una molt bona Festa Major, i que la gaudiu en companyia de família i amics. Lluís Sais i Puigdemont Alcalde

El drac de la Bisbal, el segon més antic de Catalunya El drac ha estat i és la figura més popular entre el bestiari festiu català. Anomenat drac o víbria –de vipera, serp– i associat a l’infern, el trobem ben documentat en els seguicis urbans medievals. Tenim referències dels dracs festius antics per certa iconografia conservada en rajoles, gravats en paper..., o per les figures que s’han conservat en algunes poblacions. Un exemple força interessant és el drac de la Bisbal d’Empordà. També podem trobar dracs i altres animals mítics molt més a prop nostre, a l’arquitectura, des de les gàrgoles o els capitells dels edificis medievals fins a les decora-

cions de les cases modernistes de començaments del segle XX, generalment en ferro forjat, als balcons o els trucadors de porta. El drac de la Bisbal data del segle XVII i és el segon més antic de Catalunya. Té forma arrodonida. El cap és una talla de fusta d’expressió ferotge, amb celles i bigotis de filferro, i una llarga llengua de ferro a la boca on s’hi col·loca la pirotècnia. El cap i les ales són articulats i poden tenir moviment. La cua, força caragolada, porta també a l’extrem un punt per fixar-hi pirotècnia. Tota l’estructura de fusta està recoberta d’una tela pintada. És un drac molt lleuger que es pot moure i fer ballar amb facilitat. Joan Amades, a Gegants, nanos i altres entremesos (1934), diu que és un drac d’estil barroc que “pot ésser considerat com un dels més bells exemplars de la fauna fantàstica catalana”.

es conserva a l’església de Santa Maria, parròquia ubicada al nucli antic de la vila. Des de fa molts anys és una peça ben coneguda. La peça antiga fou substituïda, el juny de 1995, per una rèplica per a la seva participació a la festa major, a l’agost, i en correfocs d’arreu del país.

L’autora del cartell de Festa Major Anna Colomer Resplandis, alumna de primer de Batxillerat Artístic de de l’Institut de la Bisbal, és l’autora del cartell de la Festa Major 2015 de la Bisbal, arran de l’inici d’una col·laboració entre l’Ajuntament i l’INS La Bisbal.

El drac original EL FAR DE L’EMPORDÀ

13


Programació Festa Major DIVENDRES, 14 D’AGOST

Zona Jove (Àrea Joventut) i ACAS (Associació Comunitària Antisida)

17.30 h Plaça de l’Ajuntament. Plantada De Gegants. Organitza: Geganters. 18.00 h Plaça de l’Ajuntament. Pregó i trencament del càntir. Organitza: Comissió de la Cercavila i Geganters. 18.15 h Paça de l’Ajuntament. Cercavila d’inauguració. Organitza: Comissió de la Cercavila i Geganters. 21.00 h Alternativa. Nit d’Ska Reggae: Sardinada, Sound System, i Soul Jamaica + Bandits + Jangala Sound. Organitza: Empordà Sons 21.00 h Convent dels Franciscans. Concert Glòria de Vivaldi. Cor Carreras Dagas de la Bisbal, Cor Lirain de Gorliz (Biscaia) i Coral Castellonina de Castelló d’Empúries, acompanyats per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigits per Carles Coll. Organitza: Cor Carreras Dagas. 21.30 h Plaça Germans Sitjar. Festa de l’Escuma. Organitza: Voltors 23.00 h Aparcament del Camp de Futbol Municipal. Pulse Festival Empordanès de Música Electrònica. Delabrave, Làtzaro, Blonda&Godet. Organitza: Sanae 23.30 h Escenari Barraques. Concert concurs musical Escena Bisbalenca: Medusa Box. Organitza: Zona Jove (Àrea Joventut). 24.00 h Barraques. Taula de Salut. Organitza:

DISSABTE, 15 D’AGOST 9.00 h Pavelló d’Esports. VIII Campionat de Tennis Taula. Organitza: Club Tennis Taula. 10.00 h Passeig Marimon Asprer. Sessió de partides simultànies d’escacs. Organitza: Ajuntament de la Bisbal en col·laboració amb el Club d’Escacs la Bisbal. 10.30 h Parc Infantil 8 de Març. Menuda Festa. Organitza: Voltors. 12.00 h Parròquia de Santa Maria. Ofici solemne de Festa Major. Missa cantada pel Cor Carreras Dagas i Voxgrup. 16.00 h Pistes de petanca Aparcament Passeig. XV Concurs social de petanca. Organitza: Club Petanca la Bisbal. 17.00 h Camp Mas Clarà. Cursa Americana. Organitza: Escuderia Cop de Gas. 18.00 h Plaça Major. Olimpíades de La Terra Oriol Canals. Organitza: Casal Estel Roig 19.00 h Aparcament Jutjats. Empordà Holi Festival. Organitza: Voltors. 20.00 h Rigotaverna. Inauguració de La Rigotaverna amb El Último Veneno. Organitza: Geganters. 20.00 h Camp de Futbol Municipal. Torneig de Futbol de Festa Major: Atlètic Bisbalenc-UE Figueres. Organitza: Atlètic Bisbalenc

21.30 h Riu Daró (Entre el pont Vell i el Nou). Tronada (espectacle pirotècnic). Organitza: Dracs. 21.30 h Pont Vell. Promenade du Dragon. Organitza: Dracs 23.00 h Aternativa. Nit de Rock amb la Tosca Brava + Rotten Apples. Organitza: Empordà Sons. 23.30 h Escenari Barraques. Coalición Kanalla & Dosics + Degenerados.com. Organitza: CNT. 23.30 h Plaça Jacint Verdaguer. Ball de l’Hora. Organitza: Geganters. 24.00 h Plaça del Castell. Ball de Festa Major de la Principal de la Bisbal. Organitza: Amics de la Sardana i Ajuntament de la Bisbal.

DIUMENGE, 16 D’AGOST 12 h. Plaça del Pedró. Concert Yes the Music! Organitza: Yes the Music! 12.30 h. Barraca Indivendres. Vermut de Cuits amb l’actuació de Men In Black (tribut a Johnny Cash) i una exquisida selecció de discjòqueis. Organitza: Indivendres. 14.30 h. Barraques. Arrossada de Festa Major. Organitza: Casal Estel Roig. 16 h. Barraques. I Migdiada Popular, amb premis i sorpreses per a tothom. Organitza: Casal Estel Roig. 16 h. Rigotaverna. III Campionat de Botifarra. Organitza: Geganters. 17.30 h. Camp de Futbol Municipal. Voltor Gran Prix, festival d’humor. Organitza: Voltors.

hostal restaurant

costa brava

SANT

ANTONI

DE

CALONGE

HABITACIONS - BANQUESTS I CONVENCIONS

Gaudeix dels nostres menús especialitzats De dilluns a divendres: MENÚ DIARI: 4 entrants i 4 segons plats, postre i beguda MENÚ ESPECIAL DE LA CASA MENÚ AMB GAMBETA I ARRÒS AMB LLOBREGANT MENÚ AMB GRAELLADA DE PEIX I MARISC MENÚS DE CAPS DE SETMANA ESPECIALITAT EN ARROSSOS Menjars per emportar Av. Catalunya, 30 - Sant Antoni de Calonge - Tel. 972 65 10 61 14

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Tot en roba per a la casa Confecció de cortines i edredons Barris i Buixó, 6 - Tel. 972 30 04 25 - 17200 PALAFRUGELL Mestre Sagrera, 14 - Tel. 972 30 62 07 - 17200 PALAFRUGELL Surera Bertran, 51 - Tel. 972 300 843 - 17200 PALAFRUGELL Pau Casals, 9 - Tel. 972 64 19 14 - 17100 LA BISBAL D’EMPORDÀ


EL FAR DE L’EMPORDÀ

15


Programació Festa Major 18 h Barraca de Gots (Barraques). IV Concurs de L’Uno (quina familiar). Organitza: Agrupament Escolta i Guia Les Gavarres. 18 h Plaça Trinitat Sais (davant del CAP). Sardanes amb la Cobla Bisbal Jove. Organitza: Amics de la Sardana. 18.30 h Plaça Carreras Dagas. Espectacle familiar: Somnis d’Alícia. Organitza: Xarxa 19.30 h Escoles Velles. Concert amb el grup Shakin All (estil swing de Nova Orleans). Organitza: Joventuts Musicals. 19.30 h Rigotaverna. Festa a la piscina per a la mainada: Burman Flash Xap-xap! Organitza: Geganters. 22.00 h Plaça del Castell. Correfoc. Organitza: Dracs. 01.00 h Alternativa. Concert. Arnau Gil + Miquel del Roig. Organitza: Empordà SONS.

DILLUNS, 17 D’AGOST 18 h. Plaça de l’Ajuntament. Ball de Gegants i Capgrossos. Organitza: Geganters. 18.30 h. Plaça Carreras Dagas. Sardanes: Cobla Orquestra Montgrins. Organitza: Amics de la Sardana 18.30 h. Jardins de Torre Maria. IV mostra de propostes artístiques eclèctiques: Mil Folls. Organitza: Indivendres.

18.30 h. Pavelló d’esports. Partit Internacional de Festa Major. Copa Catalunya amb el 1r equip Sol Gironès Bisbal Bàsquet, de la màxima categoria del bàsquet català. Organitza: CE Bisbal Bàsquet 19.15 h. Plaça del Castell. Ball de Dracs Mini. Organitza: Dracs. 19.30 h. Plaça del Castell. Tamborinada Xiqui. Organitza: Dracs. 20 h. Rigotaverna. Concert amb Cesc Freixas. Organitza: Geganters. 20.30 h. Germans Sitjar. Zumba Night Party. Organitza: Club Tennis la Bisbal. 21 h. Plaça del Castell. VIII Voltor Karaoke. Organitza: Voltors 23 h. Escenari Barraques. Nit Indivendres @ Barraques: The Sey Sisters + Sanjays + Pau Blanco. Organitza: Indivendres. 24 h. Rigotaverna. Nit dels ’70’60’90’80. Organitza: Geganters

DIMARTS, 18 D’AGOST

18.30 h. Plaça de la Llibertat. Sardanes: Cobla Bisbal Jove. Organitza: Amics de la Sardana. 19 h. Camp de futbol municipal. Torneig de Futbol de Festa Major: Atlètic Bisbalenc - CF Peralada. Organitza: Atlètic Bisbalenc. 19.30h. Escoles Velles. Concert. Celeste canta Antonio Machín (en clau jazzística). Organitza: Grup de dones la Bisbal. 20.45 h. Rigotaverna. Concert intimista de versions amb David Carabén (Mishima). Organitza: Geganters. 22 h. Plaça del Castell. Correfoc Xiqui. Organitza: Dracs. 22 h. Rigotaverna. Nit Solidària de Gintònics. 20 Anys de Motxilla. Organitza: Geganters. 23 h. Parc Infantil 8 de Març. Nit d’Havaneres (Peix Fregit, Port Bo i Xicranda). Organitza: Amics de la Sardana i Ajuntament de la Bisbal. 24 h. Barraques. Concert Fi de Festa Major: amb Bonobos + Gose. Organitza: Zona Jove (Àrea de Joventut)

18 h. Mar de Tasmània. Sindicat D’escoltadors (de música). Organitza: Indivendres. 18h. 5a Voltourada (Baixada de carretons). Organitza: Voltors. 18 h. Torre Maria. Dansa Africana + Concert + Sucs Verds. Organitza: La Moguda.

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE VEHICLES MECÀNICA: AUTOMÒBILS, MOTOS, NÀUTICA PNEUMÀTICS: NOUS I D’OCASIÓ REPARACIÓ ELECTRÒNICA DE TOT TIPUS DE PLAQUES, O ELECTRÒNICA, MÒBILS, TABLETS, ELECTRODOMÈSTICS... POL. IND. LES BRUGUERES - C/ INDUSTRIA 22-24 NAU “G” 17200 PALAFRUGELL (Girona) 16

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Racons de l’Empordà “La llum esgrogueïda incandescent d’avui, evoca la claror esmorteïda de la flama cremant d’una torxa. Un empordanès amb barretina, faixa i espardenyes de beta llimant el vell empedrat, omplia amb la seva ombra aquest carrer dels oficis de Peratallada, qualsevol vespre d’antany”.

- Peratallada (municipi de Forallac) -

“Aigua mansa entre la roca del Ganxo i la punta del Trajo. Davant sa Tamardia la calma és preludi de la Fosca”.

La Fosca (Palamós) - roques davant de la cala sa Tamardia.

Foto i text: Núria Clara Corominola - http://melandgia.wordpress.com

EL FAR DE L’EMPORDÀ

17


18

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Begur reviu novament l’ambientació del seu passat indià

D

es del segle XVI fins la seva independència, l’any 1898, Cuba va ser colònia espanyola. Durant aquests anys molts catalans van “anar a fer les Amèriques”, a buscar fortuna a les Antilles. Alguns van tornar amb les rendes dels seus negocis i van construir als seus llocs d’origen esplèndides cases de tipus colonial, a banda d’invertir en el desenvolupament dels seus municipis. Eren els anomenats indians, on a Begur van deixar petja com encara es pot comprovar en la seva arquitectura urbana. Aquesta estreta relació amb Cuba es rememora amb motiu de la Fira d’Indians. Els carrers s’imbueixen d’aquest esperit caribeny, decorats per a l’ocasió, on comerciants i

hostalers vesteixen atuends de l’època. S’hi pot gaudir des de productes d’ultramar –cafè, rom, cacau, xocolata...– fins a demostracions de ball, visites guiades, mostra d’oficis, passant per grups de son cubà, salsa i havaneres, o degustar refrescants mojitos. Un extens ventall d’ofertes de lleure que es complementen amb conferències, tallers diversos, exposicions o activitats per a la mainada. En la seva dotzena edició, la Fira d’Indians està plenament consolidada i presentarà de ben segur durant un cap de setmana llarg un ambient de gala, amb una gran afluència de visitants que podran reviure la recreació d’aquell passat de sabor llatí amb tota mena d’atractius i activitats.

EL FAR DE L’EMPORDÀ

19


Programació Fira Indians DIVENDRES, 4 DE SETEMBRE 16.30 h. Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Animació musical amb Henry. 18 h.
Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Actuació musical de Pedro Gea y su baile. 18 h. Plaça de la Vila. Actuació de Cubanit@s de Begur. 
 19 h. Escenari de la plaça de la Vila. Inauguració oficial de la Fira 19 h. Plaça de la Vila. Animació del grup de Teatre Es Quinze. 19.30 h. Plaça Lluís Esteva i Cruañas Actuació. Musical de Carlos Caro y su sabor Cubano. 20 h
Plaça de la Vila. Actuació de Cubanit@s de Begur. 20-23 h. Plaça Forgas. DJ i Animador. 21.30 h.
Plaça dels Indians. Actuació musical d’El Chalu. 21 h. Platja de Sa Riera.
Actuació musical.
 22 h. Parc de l’Arbreda. Balls llatins amb Ely Cris “El Papi”.
 22.30 h.
 Pati de les Escoles Velles. Actuació de la Big Latin Band amb Telva Rojas. 24 h. Parc de l’Arbreda. Ball cubà amb Arturo y la máquina del Sabor. A partir de les 2 h. de la matinada al Parc de l’Arbreda. Discoteca amb Dj Sisco.

DISSABTE, 5 DE SETEMBRE 11 h. Plaça de la Vila. Actuació de l’Aula de Música de Begur i Nota Sa Veu. 11 h. Oficina de Turisme. Visita guiada pel patrimoni indià de Begur. 11 a 13 h. Plaça Pella i Forgas Tallers de cistelleria i xocolata per a nens. 12 h.
Plaça dels Indians. Teatre Monòleg. 12 h. Plaça de la Vila. Cuentacuentos “La casita de Lucrecia”. 12 h. Platja de Sa Riera. Arribada de l’indià, Pere Coll i Rigau. 12.30 h. Platja de Sa Riera. Vermut a l’antiga amb ambientació musical amb el grup Ajiako. 
 12.30 h.
Sala de plens de l’Ajuntament. Conferència: ”El llegat dels indians”. 13 h.
Oficina de Turisme. Taller de cocteleria. 16,30 h. Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Animació musical amb Henry. 17 h. Oficina de Turisme. Visita guiada pel patrimoni indià de Begur. 17 h.
Platja de Sa Riera. Tallers per a nens. 17 a 19 h.
Plaça Pella i Forgas. Tallers de cistelleria per a nens. 17.30 h. Sala de plens de l’Ajuntament. Conferència: “El llegat dels indians”. 18 h. Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Balls llatins amb Ely Cris “El Papi”. 18 h.
Oficina de turisme. Taller de cocteleria. 19 h. Cinema Casino Cultural. Projecció de la pel·lícula Regreso a Ítaca. 19 h Plaça de la Vila. Actuació musical. 19.30 h. Plaça Lluís Esteva i Cruañas. Actuació musical del grup Vladimir y su Clave Perfecta. 20

EL FAR DE L’EMPORDÀ

20 a 23 h. Plaça Forgas. DJ i Animador. 21 h. Balcons i escenari de la plaça de la Vila. Gag del grup de Teatre Es Quinze. 21 h. Parc de l’Arbreda.
Masterclass de Zumba latina. 21.30 h. Plaça dels Indians. Actuació musical d’Ebony Voice. 22 h. Platja de sa Riera. Actuació musical amb Julito Rey de Cuba. 23 h. Parc de l’Arbreda. Actuació musical de Pedro Gea y su Baile. 00.30 h. Parc de l’Arbreda. Actuació musical del grup Sabor a Troba. 2.30 h. Parc de l’Arbreda. Actuació musical del grup Unión Habanera.

DIUMENGE, 6 DE SETEMBRE 11 h. Oficina de Turisme. Visita guiada pel patrimoni indià de Begur. 11 a 13 h. 
Plaça Pella i Forgas. Tallers de cistelleria i xocolata per a nens. 11.30 h. Platja de sa Riera. Tallers per a nens. 12 h.
Plaça de la Vila. Cuentacuentos “La casita de Lucrecia”. 12 h.
Església de Sant Pere. Actuació Entre dos mars (Indira Ferrer-Morató, soprano, Antoni Mas, piano). 12.30 h. Sala de plens de l’Ajuntament. Conferència: “El mecenatge dels indians a Begur i Catalunya”. 13 h. Oficina de turisme. Taller de cocteleria. 16.30 h.
Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Animació musical amb Henry. 17 h.
Oficina de Turisme. Visita guiada pel patrimoni indià de Begur. 17 a 19 h. Plaça Pella i Forgas. Tallers de cistelleria i xocolata per a nens. 17.30 h. Sala de plens de l’Ajuntament. Conferència: “El mecenatge dels indians a Begur i Catalunya”. 18 h. Oficina de Turisme. Taller de cocteleria. 18 h. Plaça Pella i Forgas. Havaneres amb el grup Les Anxovetes. 18 h.
Plaça Lluís Esteve i Cruañas. Actuació musical de Pedro Gea y su Baile. 19 h. Cinema Casino Cultural. Projecció de la pel·lícula Regreso a Ítaca. 19 h. Plaça de la Vila. Actuació musical. 19.30 h.
Plaça Lluís Esteva i Cruañas. Actuació musical del grup Ajiako. 21 h. Balcons i escenari de la plaça de la Vila. Gag del grup de Teatre Es Quinze. 21.30 h.
Plaça dels Indians. Actuació musical de las Chicas de la Habana. 21 h.
Parc de l’Arbreda. Balls llatins amb Ely Cris “El papi”. 23 h. Parc de l’Arbreda. Ball de fi de festa amb el grup Vladimir y su Clave Perfecta. A partir de la 00,30 h de la matinada. Parc de l’Arbreda. Discoteca amb Dj Sisco.

ACTIVITATS PARAL·LELES Mercat de productes d’ultramar i mostra d’oficis Venda productes mercaderies d’ultramar: cafè, rom, cacau, herbes i espècies... Mostra d’oficis: pescadors amb xarxes i nusos, gambinaire, ferrer, cisteller, espardenyer, xocolater... Animació musical amb La Pianola Ambientació musical amb pianola americana construïda a Nova York l’any 1918. Escolta i balla les melodies que sentien els indians a Cuba i a Begur a principis del segle XX. Programa en directe de Ràdio Begur Plaça de la Vila. Parc infantil: Els jocs ambulants 11 a 13 h. i de 17 a 20 h. Parc de la Font de Baix Zona de menjar i beguda Plaça Lluís Esteva i Cruañas i Plaça dels Indians. Carrers guarnits Carrers Bonaventura Carreras, Concepció Pi ‘Tató’, Pi i Ralló, Sant Pere, Boadella, Farmacèutic Mató, Forgas i Elias, Galeries Casa Gran i platja de Sa Riera. Exposició “Indians i filantrops. Altruistes o vanitosos?” Del 28 d’agost al 6 de setembre. Inauguració divendres 28 d’agost a les 19.30 h. Sala d’exposicions de les Escoles Velles.

Laura Olivet, amb l’obra “Vitralls de la fortuna indiana”, ha estat la guanyadora del VII Concurs de Cartells per a la XII Fira d’Indians de Begur.


MAGATZEM: T. 972 306 865 - M. 619 627 -639 354 354 Fax 972 306 927 Can Magí, 11 · P.I. Riera d’Esclanyà - 17255 BEGUR (Girona) peixosarnau@gmail.com

Anna & Montse Brugué 605 978 813 - 647 742 904

17255 Begur T. 972 622 637 Pl. de l’Església

Restaurant: 19h - 1h / Copes: 19h - 3h

OBERT CADA DIA Tots els dijous d’agost:

I FESTIVAL DE RUMBA CATALANA

EL FAR DE L’EMPORDÀ

21


La millor música internacional i nacional orna el mes d’agost, quan s’omple tota l’ocupació turística i les platges queden desbordades, sobretot els caps de setmana. Al capvespre el calendari denota una festa constant. Un assortit de festivals, concerts, festes majors, de barri, balls, cantades, espectacles, teatre i cinema a la fresca; presentacions, fires i demostracions de qualsevol producte artesanal... omplen passejos, carrers i places de l’àmplia geografia costanera.

podem afegir l’Interludi de Calonge (amb el gruix d’autors del país, com enguany han estat Raimon, Maika Makovski o Anna Roig et l’Ombre de ton chien), el Festival de Torroella de Montgri, el degà de tots els festivals si bé de caire força més clàssic o les Nits de Jazz de Platja d’Aro per als amants d’aquest estil elitista... a més del Festival Portal Blau de l’Escala que té com a escenari les ruïnes d’Empúries i que ens aporta intèrprets preferentment nacionals o de música tradicional, com enguany ha estat el cas de M. del Mar Bonet, Cris Juanico, l’Elèctrica Dharma o els gallecs Luar na Lubre.

Les contrades gironines compten amb emplaçaments prou variats i plens de recursos amb destacats escenaris acomodats a un territori ben peculiar, a fi d’apropar les grans figures mítiques del món artístic i oferir les dues hores més recordades als estadants que inverteixin en la cultura VIP. A part de les celebracions populars de caire participatiu com les festes locals, que solen ser gratuïtes o de recaptació econòmica subvencionada o simbòlica, hi trobem com als esdeveniments més destacats el Festival Cap Roig de Calella de Palafrugell, el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols o el Festival Castell de Perelada, com a escenaris de gran format. Pel que fa a l’Empordanet, hi

A figures de talla internacional com Sting i Lady Gaga & Tony Bennet – que van obrir la veda a Cap Roig–, Ben Harper, Roger Hodgson, Julieta Venegas, James Artur, Tom Jones, Passenger, Spandau Ballet, Electric Light Orchestra, Kenneth Tarver o el premiat autor de bandes sonores cinematogràfiques Ludovico Einaudi –que va inaugurar a la Porta Ferrada–... cal afegir-hi estrelles rutilants nacionals com Ainoha Arteta, Estrella Morente, Sara Baras, Fito y Fitipaldis, Pablo Alborán, Rosario, Alejandro Sanz, Miguel Bosé, Bustamante, Antonio Orozco..., i els de casa nostra com ara Raimon, Blaumut, Mishima, Sopa de Cabra, Cia

Miquel Constans

FIGURES INTERNACIONALS

Cap Roig Calella

T

Elèctrica Dharma, Anna Roig, Catarres, Joan M. Oliver, Mazoni, Núria Graham, Serrat, Andrea Motis & Joan Chamorro Group, entre molts d’altres, que han omplert les graderies i espais reservats per l’ocasió. Ja fa setmanes que els principals carrers i avingudes de molts pobles de la costa hi voleien banderoles i pancartes anunciant l’aterratge de tot tipus d’artistes. Els preus solen ser populars, però existeixen les zones VIP on les entrades poden arribar a prop dels 300 € per persona. També es distingeix el públic que normalment es muda per assistir a les gales de cada indret. Tots els festivals tenen els seus patrocinadors i, depenent dels espais publicitaris que se’ls reserva, hom pot trobar-se exposats des d’automòbils d’alta gamma fins a menús només aptes per a sibarites cabalats. Són jornades intenses les quals, en ser celebrades a l’exterior, la climatologia esdevé un factor destacat. Des de la revista El Far de l’Empordà hem tingut la satisfacció d’assistir a algun d’aquests espectacles i, cal remarcar, que en la majoria de casos els assistents són autèntics fans amb les lletres de les cançons ben apreses, amb ganes de gaudir i d’escoltar els seus ídols, amb l’intent de ser l’escollit per poder ubicar-se a la màxima proximitat de cadascuna de les estrelles que il·luminen les desenes de

Julieta Benegas

22

EL FAR DE L’EMPORDÀ

Macaco

Rosario


desfila pels escenaris de la Costa Brava

Interludi Calonge

focus d’aquests escenaris nocturns. Hi ha figures del glamur estival que fins i tot dupliquen les seves actuacions a casa nostra, com ha estat el cas enguany de Raimon o Luz Casal, i són nombrosos els que repeteixen al mateix escenari –o propers–, com és el cas de Sting, Roger Hodgson, Ben Harper, Al Jarreau, Omara Portuondo, Estrella Morente, Miguel Bosé, Serrat... o altres que han esdevingut referència en edicions anteriors i que de ben segur aviat tornaran a visitarnos, com és el cas de Carlos Núñez, George Benson o Jamie Cullum, per posar alguns exemples. Aquests artistes mediàtics i generalment veterans, s’esforcen per donar la màxima espectacularitat amb balls i coreografies d’alt nivell... i que solen aprendre’s el “Bona nit!” en un català més o menys macarrònic. Segurament és un dels records més nostàlgics d’unes bones vacances a les nostres contrades costaneres. Indrets d’entorns naturals privilegiats, amb un important desplegament d’equips humans i tecnologia d’avantguarda per aconseguir el millor so a cada cita. Esdeveniments de referència, consolidats i amb noms propis de renom del panorama musical i artístic, ben arran de mar. Una aposta més per a l’excel·lència del turisme de qualitat pel qual volen apostar les capitals dels festivals estiuencs.

Maika Makovski

Buena Vista Social + Omara Portuondo

Jorge Dreixer

La màgia de la veu, amb Andrea Motis i Juan Chamorro

Sopa de Cabra

Spandau Ballet

Porta Ferrada Espai Port

Anna Roig et l’ombre de ton chien

Mazoni

EL FAR DE L’EMPORDÀ

23


Festa Major Llafranc

Humor

24

EL FAR DE L’EMPORDÀ


ESCOLA DE VELA de juny a setembre

INICIACIÓ I PERFECCIONAMENT de 7 a 14 anys C. Pere Pascuet, 22 - 17211 Llafranc

Tel. 972 30 45 17

restaurantcanbertu@hotmail.com

www.nauticllafranc.net - T. 972 300 754

Menú terrassa Menú Paella Menú degustació-tapes Menú infatil Especialitat en Arròs i Peix Fresc OBERT TOT L’ANY C. Carudo, 12-14 · Tel./Fax 972 30 13 74 · 17211 Llafranc celimar@grn.es · www.hostalcelimar.com

Plaça Promotori, 4 - 17211 Llafranc

Tel. 972 61 09 61 EL FAR DE L’EMPORDÀ

25


Fira del Circ BALANÇ DE LA XX FIRA DE CIRC AL CARRER DE LA BISBAL Redacció

A

la fi de la vintena edició, celebrada del 17 al 19 de juliol, el balanç de la XX Fira de Circ al Carrer per part de l’organització és totalment positiu en tots els àmbits. Alguns d’aquests aspectes estan lligats a la feina realitzada per l’organització al llarg de l’any de treball previ a la Fira però d’altres n’estan fora de l’abast i control, com és el cas del temps i que aquest any ha respectat el festival i s’ha pogut acabar la Fira completant tota la programació prevista. Pel que fa als objectius vinculats al treball de l’organització s’han assolit per sobre de les expectatives previstes. Hi ha hagut una magnífica resposta de públic. La programació de tres dies s’ha ajustat al pressupost previst de 110.000 euros€. La programació de més de trenta companyies, amb la columna vertebral conformada per companyies catalanes (55%),

algunes de locals, i completada amb companyies espanyoles (20%) i internacionals (25%). També remarcar la bona valoració a nivell d’espectacles per part del públic. La separació d’espais i programació repetida per tal que l’espectador pogués gaudir dels espectacles, prèvia selecció, amb relatiu confort. Aquest sistema de programació ha permès alliberar alguns espais d’aglomeracions impossibles.

Balanç dels obejctius Cadascun dels objectius s’ha assolit de forma folgada. La resposta del públic, que s’estima al voltant de les 30.000 persones durat els tres dies principals: divendres, dissabte i diumenge (més actuacions prèvies dimecres i dijous) ha estat molt bona, així com l’ambient festiu que s’ha respirat durant tot el cap de setmana. La vintena edició, lluny de ser una celebració mirant el passat, per part de l’organització s’ha volgut celebrar aquesta efemèride duent a terme una edició amb tota l’ambició que han permès els recursos i pressupost, de manera que s’ha intentat en la mesura del possible que hi hagués representades algunes de les companyies de circ de carrer més importants actualment, tant del país com internacionals.

Col·laboració popular El grau de col·laboració de la gent, tant en l’assistència als espectacles de pagament com en l’adquisició de merxandatge, també ha estat molt destacable aquest any, ja que s’han superat en més d’un 10% els ingressos de l’any anterior.

Activitats complementàries Altres propostes complementàries a la Fira com el Firabar (espectacles de petit format), l’Espai Fira (espai per fer un parèntesis al ritme del festival) i l’Espai Escola de Circ (espai de mostra representativa de les escoles de circ de Catalunya) també han funcionat per damunt de les expectatives, fet que permet afirmar que la XX edició ha estat una de les més lluïdes.

Implicació de les entitats locals L’organització de la Fira de Circ al Carrer també ha volgut assenyalar i agrair el suport d’un gran nombre d’entitats locals que enguany han col·laborat a l’esdeveniment, en especial la implicació de la Unió de Comerciants de la Bisbal d’Empordà amb desenes d’activitats relacionades amb el festival i la vintena edició de la fira.

EXPOSICIÓ COL·LECTIVA

ROMY PIQUERAS ROSA QUESADA UMEI TÉLLEZ JAMES BURCH 26

EL FAR DE L’EMPORDÀ

C. Torres Jonama, 114 - 17200 Palafrugell

del 24 de JULIOL al 28 d’AGOST de 2015

Inauguració: divendres 24 de juliol a les 8 del vespre


EL FAR DE L’EMPORDÀ

27

Foto: Lluís Font

Foto: Pere Mercader

Foto: P. M.

Foto: P. M.

Foto: P. M.

Foto: P. M.

Foto: P. M.

Foto: P. M.


Opinió

Jaume Fàbrega

EL ‘PETIT PAÍS’ DE JOSEP PLA

P

arlem de “petit país” en el sentit de Lluís Llach i, naturalment, ens referim al Baix Empordà, o, més exactament, a l’Empordanet –o l’Empordà Petit–, tal com li agradava de dir al mateix Pla. Aquí s’hi ha inventat l’arròs negre, el mar i muntanya, el niu, el catxoflino, les garoines amb botifarra..., i té plats tan característics com les gresoletes –dolces i salades–... i tants d’altres. Com és prou sabut, l’Empordà és una zona privilegiada no solament pels seus aspectes paisatgístics, turístics o literaris... Ho és també pel tema culinari, concretat, si més no, en una de les més sòlides ofertes de restauració d’arreu de Catalunya i en una poderosa i “vella cuina familiar”, com deia l’escriptor de Palafrugell de la qual ell, mentre desapareixia, en va fer de notari. Però a aquest nucli central hi podem afegir també l’Alt Empordà, d’on van sorgir grans cuiners –com Josep mercader– i la Selva, que també posseix grans plats tradicionals com el cimitomba, l’arròs de l’art, l’arròs de cabra, els calamars farcits o la llagosta a la tossenca, entre molts d’altres.

Paisatges i cassoles Pla, en general ponderat i poc amic dels ditirambes (quan escrivia), havia de tenir algunes raons poderoses per expressar aquesta visió tan favorable sobre el seu país, on millor es menjava, segons ell (tret, potser, de Nova York!, com diu a El que hem menjat). Existeix una opinió resumida en una afortunada frase que hom li atribueix (però que no he pogut documentar), en el sentit que la cuina d’un país és el seu “paisatge posat a la cassola”. La cuina familiar que li agradava neix del 28

EL FAR DE L’EMPORDÀ

país, del seu paisatge, de la família i del paladar matern –de la nostàlgia–, de les colles de surers o pescadors... D’aquesta nostàlgia, però, Pla en fa una literatura magnífica –la més llegida d’aquest país– i, a més, a través sobretot de El que hem menjat, basteix un discurs culinari coherent. L’Empordà existeix, però no cal mitificarlo, ja que molts trets que hom atribueix al seu paisatge, tarannà, a la seva cuina, etc., els retrobem en altres comarques. I, de fet, a tots els Països Catalans i, fins i tot, a tota la Mediterrània, tan estimada també per Pla, sobretot Itàlia i Grècia.

Terres i homes No obstant, hi ha algunes raons objectives que explicarien la significació gastronòmica d’aquesta comarca. La primera és la terra, és a dir, les seves condicions geogràfiques. Si, com diu l’antropòleg Igor de Garine, l’home és el producte del seu producte, la terra, aquí es mostra generosa per les seves bones condicions i pel treball dels seus homes i dones. Hi trobem horta –sempre han tingut fama les verdures primaverals d’aquí, com els pèsols, que li encantaven a Josep Pla, i, més endavant, la fruita, i el mar, amb bon peix de roca però també sardines, i marisc, de les gambes a les garoines. Fins hi ha un projecte de muntanya –o si més no, de bosc feréstec–, a través de les Gavarres i de productes lactis tradicionals (com el recuit de drap, aquesta delícia angèlica que es fon a la boca, esmentat per Pla com a una de les seves postres preferides) o dels bolets, que el mateix escriptor ens recorda a El que hem menjat, que poden ser els ous de reig, els rovellons, les múrgoles, camasecs, rossinyols, cues de rata, moixins, carlets, negrets, flotes... El país són també els seus noms. Per si això fos poc, André Crespy, catedràtic d’enologia de la Universitat de Montpeller, assenyalava que aquesta zona ofereix les condicions òptimes per a l’elaboració d’excel·lents vins, cosa que ja s’ha demostrat a bastament. A Calonge, algú ho ha volgut demostrar. Pla parla dels vins d’aquesta terra, i en diu premonitòriament, amb metàfores encertades, que han de madurar i civilitzar-se, com ja han començat a fer. I tot això, malgrat l’enorme desgavell i la inqualificable destrucció de terres, paisatges i conreus produïts per l’especulació turística, que converteix la mítica Costa Brava, també, en una Costa dels Horrors. I, si no, compareu-ho amb la Grècia tam-

bé admirada per Pla, intocada i bella com sempre, resplendent de cales i cases, mentre que aquí mostrem ferides i gratacels. Però la geografia, sense els homes i les dones, no és res. Si, com diu Pierre Vilar, “el català es cultiva cultivant; és fruit del seu treball”, també aquí es donen, de forma tan concentrada, aquestes condicions. Gust pels conreus i pel menjar, entre els pagesos. Necessitat de la pesca, però plaer de la seva cuina, entre els pescadors. Saviesa culinària, entre les dones i les “cuineres de lloguer”. Des de Coses Vistes fins al Quadern Gris, Pla reflecteix la relació de la seva literatura amb la cuina materna, el pas del temps: “la plata de crema, a taula, anuncia que fa anys...”. I tot un entramat social favorable a l’art del gust: els tapers, amb el seu contacte amb la cultura del xampany i el seu culte a les xefles, ironitzades per Josep Pla en parlar del cor La Taponera, dient que tenien més voluntat per l’art gastronòmic que no pas per l’art de cantar bé. Aquesta “aristocràcia obrera” era capaç d’esmerçar un dia a la setmana a menjar bé, fraternalment, inventant el ‘Niu’ de què parla Pla, aquesta sorprenent mescla de mar i muntanya, el plat, indubtablement, més barroc de la cuina europea.

Una cuina amb història Però l’Empordà no és una comarca aïllada: forma part, ben entrelligada, del país. D’un país que ha tingut una de les més sorprenents –com poc conegudes– tradicions històrico-culturals relacionades amb la gastronomia. En efecte: Catalunya va tenir un “segle d’or” gastronòmic (s. XIV i XV). Els escriptors més il·lustres escrivien de cuina i, d’entre aquests, el gironí Francesc Eiximenis no se n’estava de dir que la nació catalana era, després de la italiana, la més refinada del món en aquest art. Recordem també que Ramon Muntaner, un gran aficionat als vins, ell mateix de família de viticultors al País Valencià i que ens va portar diversos ceps d’Orient, va néixer a Peralada. L’època en què, abans que França, Catalunya fou una referència culinària, i cuinar “a la catalana” era un penyora de bon gust en algunes de les millors taules d’Europa i, sobretot, a Itàlia. I mentre l’humanista Platina lloava aquesta cuina, el cuiner Maestro Martino l’incorporava al patrimoni europeu, a través de plats com els rostits o el menjar blanc “alla catalana”. Pla n’era ben conscient, i d’una forma realment remarcable comença el seu El


que hem menjat amb un homenatge a Robert de Nola –que es deia Mestre Robert–, del qual intueix (no hi havia cap edició catalana a l’abast) que és un cuiner europeu fonamental.

Menjar i escriure De menjar, tothom menja. I de cuines, totes les nacions, totes les regions, totes les comarques en tenen. Però no totes tenen una “gastronomia”, ben construïda, és a dir, convertida també en matèria literària. Catalunya, doncs, té una tradició antiga en aquesta matèria, molt més precoç que la producció similar d’altres països com, per exemple, Espanya (el seu primer receptari data del XVII). Però l’Empordà, a més, hi dóna carta de noblesa, fonamentalment amb Josep Pla, que converteix el fet d’escriure de cuina en una matèria cultural de primera línia, més enllà de prejudicis, acadèmics o no. Abans que ell, no obstant, cal citar d’altres escriptors moderns que també hi han aportat els seus ingredients. Citem, per exemple, el palafrugellenc Josep Ferrer (1875-1918), redactor i director de la revista Baix Empordà, el qual va escriure un seguit d’excel·lents articles sobre el menjar: la tradició de la vinya, els bolets, les pellerides, el recuit, els àpats de festa major (com l’oca amb naps, el relleno o l’agredolç)... Pel que fa al gironí Ferran Agulló (1863-1933), tan vinculat a la Costa Brava que fins i tot n’inventà el nom, no solament fou un periodista, poeta i polític catalanista, sinó que va escriure El Llibre de la cuina catalana. Un llibre que constitueix, a parer meu, la primera carta d’identitat d’aquesta cuina, en què s’hi afirma el seu caràcter nacional i cultural al costat de la llengua, el dret, els costums i l’ideal polític, i que estudio detingudament al meu proper llibre La cuina modernista. També cal esmentar mossèn Tapiola, amb els seus excel·lents articles gastronòmics publicats en revistes locals als anys 1960. I, naturalment, enllacem amb el mateix Josep Pla, que resumeix els aspectes esmentats: parla de la terra, dels homes, de la història i de la literatura. I, ell mateix, esdevé agent literari creador de la consciència d’aquesta cuina, del país –el seu país– posat a la cassola. I, finalment, elabora un lúcid discurs teòric del fet culinari, sovint presentat com a paràbola d’altres qüestions. I, és clar, com a comensal –sovint poc il·lustrat, sovint cultíssim–, és ja font d’anècdotes i llegendes, que entrarien en un altre terreny. Professor d’Enogastronomia de la UAB i escriptor Autor de La cuina de l’Empordà i la Costa Brava, La Magrana, 1995 La cuina de Josep Pla. A taula amb l’autor de ‘El que hem menjat’, Cossetània 1997; Dalícies. A taula amb Salvador Dalí, Cossetània, 2004 La cuina marinera de la Costa Brava, Pagès Editors, 2013.

Maria Carme Roca

L’EMPORDÀ, TERRA ESCOLLIDA PELS DÉUS

C

ada persona neix en un lloc que no ha triat, però en el decurs de la seva vida s’anirà trobant amb indrets que l’enamoraran i que acabarà fent propis a més del seu. Això és el que m’ha passat a mi, que vaig néixer a Barcelona, però que des que vaig conèixer l’Empordà que el vaig integrar als meus afectes. La meva tria, però, va molt més enllà d’una qüestió personal, perquè no podem oblidar que és en aquesta terra empordanesa on els catalans tenim les nostres arrels, els nostres orígens. Si la Mediterrània va ser bressol de civilitzacions, Empòrion, l’Empúries grega, i la seva àrea d’influència va esdevenir el nostre, es va constituir en una peça clau per a la formació del llegat cultural català. Només cal que recordem que la paraula Empordà -sovint, l’etimologia ens ajuda- prové, precisament d’aquella polis: Empòrion vol dir mercat. Una urbs tan petita com vital i emprenedora que hom pot qualificar com la primera ciutat que va tenir Catalunya. No serà sobrer recordar com va anar tot plegat. Va ser cap el 600 aC. que els foceus, els grecs provinents de la costa jònica, van arribar al golf de Roses i es van assentar en un petit illot, l’actual Sant Martí d’Empúries. Cal dir que no es van trobar amb una terra ignota ni deshabitada, ja que els ibers indigetes poblaven la zona. Tenint en compte els interessos d’ambdues

comunitats, el més probable és que convisquessin pacíficament ja que era gent avesada a mantenir contacte amb altres pobles. Els rius Fluvià i Ter van facilitar la comunicació cap a l’interior amb la qual cosa es va iniciar una hel·lenització del territori circumdant. Començà així la cultura ibèrica al nord-est de Catalunya, quan Empòrion transformà la forma de vida dels indígenes, que, lentament, es van anar integrant. I així fins que arribem a l’any 218 a. C quan els romans van entrar a la península gràcies al suport que van rebre d’Empòrion en la seva lluita contra els cartaginesos. Aquesta ja serà una altra història, perquè haurem de parlar d’Emporiae. Més endavant, oblidat ja l’imperi romà, prendrà protagonisme el comtat d’Empúries que el rei Martí, l’humà, a l’any 1402 integrà a la corona catalano-aragonesa. La nissaga dels comtes emporitans passà finalment a la dels ducs de Medinacelli que encara el posseeixen. Avatars històrics a banda, del que no hi ha dubte és de la importància, influència i bellesa d’aquesta terra escollida pel déus. Que “El far de l’Empordà” ens faci de guia, doncs, i ens ajudi a no perdre’ns per viaranys enganyosos. Amb el goig de participar-hi, llarga vida a la revista. Per molts anys!

Historiadora i filòloga, L’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la literatura juvenil, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica. Ha obtingut diversos premis literaris. De la seva obra: La merla blava, l’enigma Colom, Escollida pels déus, Katalepsis..

EL FAR DE L’EMPORDÀ

29


L’espai de les Arts El retorn de Kim SolER amb un estil renovat “He tornat a partir de zero, arran de diferents circumstàcies vitals”. Kim Soler, orginari de Barcelona, després de viatjar per mitja Europa es va afincar als vint i pocs anys a Palafrugell i, en fa deu, va marxar perquè el negoci de l’art a la Costa Brava havia tocat fons. Aquí s’hi havien afincat un munt d’artistes de diferents contrades que, arran de la crisi econòmica, va fer que un bon grapat anessin a cercar nous horitzons. Kim Soler està afincat a Arcos de la Frontera i, des d’allà, s’ha anat obrint camins per diferents indrets andalusos, sigui a Càdis, Jerez de la Frontera o a la mateixa Sevilla. Ha estat embrancat en projectes diversos personals, però el que l’ha marcat veritablement des de fa uns tres anys és els cursos que imparteix a nens amb síndrome de Down. Aquesta circumstància, junt amb la cultura del flamenc, l’han influït de tal manera que, de les seves fruites i retrats hiperrealistes ha passat a l’abstracció, en una explosió de colors i la sensació d’un renaixement vital que s’encomana des de mostra que ens porta a la Mediterrània Espai Fòrum de Palafrugell aquest mes d’agost. Benvingut Kim! // P. Martí

Víctor Dolz i el pas del temps A Víctor Dolz hom quan el veu diria que no ha matat mai ni una mosca. En canvi quan es percep la seva obra, si no el coneguéssim, es diria que es tracta d’un esperit torturat i fins i tot amb tendències sàdiques. És el mirall calidoscòpic del món de l’art. Dolz trasllada els seus pensaments més íntims i fantasmagòrics al llenç, en una catarsi que li serveix de recolliment i alhora de teràpia. Pintor tardà –s’hi va posar la quarantena–, està influenciat per la seva vinculació al cinema experimental i com a escriptor de contes, fins que un bon dia va trobar el seu llenguatge adient. Diu que treballa de sol a sol i que, amb el pinzell a la mà, sembla com si el temps no corregués. Hem visitat la seva mostra conjunta amb les escultures de Javier Garcés a Can Mario, com també l’obra que exposa ell mateix a l’estudi del ‘mestre’ Cuixart. Com sempre hem quedat bocabadats i garratibats... amb sensacions contradictòries i extremes. El tríptic Solució final, retrat del seu amic artista Dídac Garcia, és realment esfereïdor... I és que en Víctor acostuma a dir que ell retrata l’interior de les persones, la realitat tal com és... no com ens la volen mostrar.// P. Martí

30

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Les inquietuds de Cyril Torres en una nova sala d’art Ens congratulem que Cyril Torres hagi trobat un espai on mostrar-nos les seves creacions iniciatives, decorat amb elegància però amb aquell punt transgressor que sempre ha volgut transmetre. A Espai Raval, a tocar de la plaça del Pou d’en Bonet i davant de Can Felip, a Palafrugell, els collages i instal·lacions d’en Cyril estan ben agombolats pels dels seus amics de la Vila, Enric Iglesias i Jordi Cané, i la seva còmplice belga ‘Kala’, la qual confegeix unes arracades, polseres i altres complements de gran valor estètic. Cyril Torres defineix el Raval com a un espai “foramuralles”, i que manté un lligam sentimental amb la galeria El Manantial que va regentar fa més de 20 anys al carrer Escudillers de Barcelona. L’artista polifacètic (treballa en ràdio, fa de Dj, també és cartellista...) té el desig que Espai Raval esdevingui “un espai alternatiu i complementari a la resta de propostes culturals de Palafrugell”. Es tracta d’un aparador on Torres pretén oferir diferents exposicions a l’hivern i mantenir-se en connexió amb ciutats on acostuma a treballar-hi com poden ser Marràqueix, Toulouse, Brussel·les o Dresde. // P. Martí

Rosa Aguiló cedeix una obra al Museu del Suro de Palafrugell L’artista Rosa Aguiló ha cedit la seva obra Mà i màquina de la seva col·lecció personal titulada “Objectes”. Aquesta creació està inspirada en la contraposició del treball artesanal i mecanitzat de la indústria surera, i incorpora com a objecte d’ús quotidià els morrions dels taps de cava, que se’ns presenten com a un element de la mecanització. Rosa Aguiló és llicenciada en Belles Arts per la UB i catedràtica d’Arts Plàstiques i Disseny a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Ha treballat com a artista plàstica, il·lustradora gràfica i autora d’instal·lacions. //El Far EL FAR DE L’EMPORDÀ

31


Salut Tenir cura de la salut significa una millora en la qualitat de vida. En col·laboració amb els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE), t’apropem cada mes els consells i informacions per resoldre els teus dubtes i guanyar en salut

PRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ DE PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT DELS SERVEIS DE SALUT INTEGRATS BAIX EMPORDÀ Els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE), a través dels programes de promoció i prevenció de la salut, ve desenvolupant un conjunt d’activitats que tenen com a finalitat oferir a la població una accessibilitat als problemes de salut actuals. La promoció de la salut i la prevenció de les malalties són totes aquelles accions, procediments i intervencions integrals orientades a la població, com a individus i com a famílies, per tal de millorar les seves condicions de vida, gaudir d’una vida saludable i mantenir-se sans. Els programes de prevenció i promoció de la salut són de responsabilitat compartida entre diferents agents: les persones, grups, comunitats, entitats i les organitzacions sanitàries.

Comissió de promoció i prevenció de la salut Per impulsar aquestes accions, dins el Pla estratègic de l’entitat, es va constituir la Comissió de promoció i prevenció de la salut, amb els següents objectius: Copsar les necessitats preventives de la nostra població a través dels diferents àmbits assistencials. Facilitar a la població la informació sobre l’ús de mesures de prevenció de malalties i conductes que impacten directament en la salut de les persones, a fi d’aconseguir una actitud activa i de vigilància de la pròpia salut, facilitant alhora l’accessibilitat al sistema sanitari. Canalitzar la difusió d’activitats preventives i promoure accions per arribar a tota la comunitat. Potenciar les relacions amb els diferents agents dedicats a la promoció d’hàbits saludables i prevenció de malalties. Podeu obtenir més informació sobre aquestes mesures a través del web de SSIBE www.ssibe.cat, accedint al bànner de Prevenció i promoció de la salut que trobareu en l’apartat “Ciutadans”.

Diferents caminades que es s’han fet enguany amb motiu del Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF). 32

EL FAR DE L’EMPORDÀ

CONSELLS DE SALUT PER A L’ESTIU L’estiu és temps de sol, platja, vacances..., però també es donen incidents que tenen a veure amb les picades d’insectes, amb animals marins i amb la calor. Tot seguit us expliquem quines són les primeres actuacions a fer davant de picades o atacs d’aquests animals, i també consells derivats de l’excés de calorades. - Picada d’insecte o d’abella. Netegeu i desinfecteu bé la zona afectada (si hi s’ha quedat l’agulló a dintre, cal extreure’l). Apliqueu fred local, però no durant molta estona perquè pot ser contraproduent. Es poden utilitzar productes que contenen amoníac, o altres medicaments, per a la millora dels símptomes. - Picada de medusa. No us rasqueu ni us fregueu la zona afectada amb la tovallola. Retireu de la pell, amb guants, les restes de tentacles en cas que siguin visibles. Renteu la ferida amb aigua salada, deixant fluir l’aigua, sense fregar la zona de la picada. No us renteu la ferida amb aigua dolça, atès que fa que augmenti la quantitat de toxina injectada. Apliqueu fred local durant cinc minuts a la zona de la picada. Finalment, cal desinfectar la pell afectada amb algun antisèptic. - Punxada de garoina o eriçó de mar. Renteu-vos la zona, apliqueu antisèptic i intenteu extreure les pues. Cal tenir la vacuna del tètanus al corrent. Existeixen solucions per aplicar-se a la zona en el cas que les punxes hagin quedat a dintre, que es poden aconseguir a les dependències de farmàcia. - Punxada d’escórpora. Cal que poseu l’extremitat afectada en remull amb aigua calenta (a uns 45º, el temps que pugueu aguantar), atès que la toxina és termolàbil; això vol dir que perd toxicitat amb l’escalfor. Cal tenir la vacuna del tètanus al corrent. - Picada d’aranya de mar, l’escurçana o la ratjada. Posar l’extremitat afectada en remull amb aigua calenta igual que en el cas de l’escórpora, però un mínim d’una hora, en repòs i no elevada. Rentar la ferida i extreure les espines, si es pot. En el cas de la ratjada, cal treure les restes de l’agulló. Cal tenir també la vacuna del tètanus al corrent.


Consells per prevenir calorades: Cal evitar exposar-se al sol entre les 12 i les 16 hores. Cal posar-se crema fotoprotectora alta 20 minuts abans de l’exposició i repetir cada 2-3 hores i després de cada bany. Cal protegir-se les zones del cos que estan més exposades al sol, tot utilitzant barret, ulleres... Beveu d’1,5 a 2 litres d’aigua al dia i no espereu a tenir set. Eviteu les begudes alcohòliques, amb cafeïna o molt ensucrades ja que afavoreixen la deshidratació. Alimenteu-vos a base de fruita i verd Per a més informació podeu seguir les recomanacions per prevenir els efectes de l’onada de calor al www.canalsalut.gencat.cat. Us convidem a visitar el bànner de Prevenció i promoció de la salut de què disposa el web dels Serveis de Salut Integrats Baix Empordà: www.ssibe.cat Bon final d’estiu! Elsa Rueda. Infermera ABS Palafrugell Comissió de Prevenció i Promoció de la Salut @comssibe

Mens sana TRANSTORN POSTVACANCES La fi del període de lleure i la tornada a la feina poden provocar trastorns físics i psicològics Una part considerable de la població té aquest trastorn, fruit del canvi d’hàbits i la tornada a la rutina després de les vacances. Afecta les persones que no estan del tot satisfetes amb el seu estil de vida, doncs si la feina es considera satisfactòria i una via de realització personal, el final de les vacances no suposa cap malestar. No es tracte de cap malaltia, sinó d’un trastorn que genera unes molèsties que són passatgeres. De la mateixa manera els infants poden patir aquesta síndrome, ja que també poden experimentar estrès quan s’acaba el període d’oci després de l’estiu i s’acosta el dia de tornar a l’escola. Aquesta crisi no hauria de durar gaire temps ja que si no podria ser deguda a una altra factor. Acostuma a durar com a molt 10 dies, que és el temps que l’organisme necessita per adaptar-se novament a una situació diferent i el seu origen es troba en el canvi de bioritmes de la vida quotidiana.

CONCURS SSIBE 2015. OBRA D’ART A LES NOSTRES PERSONES JUBILADES Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) convoca un concurs d’obres d’art per a artistes del Baix Empordà, amb l’objectiu de disposar d’una obra que transmeti els valors de la institució i que serveixi com a present institucional als treballadors que iniciïn l’etapa de jubilació laboral. Alhora, la institució que regeix l’Hospital Comarcal de Palamós, pretén que serveixi per potenciar i donar a conèixer artistes de l’àmbit on dia a dia s’exerceixen els serveis sanitaris, com és el Baix Empordà. Les obres es poden presentar a la Unitat d’Atenció al Ciutadà i Comunicació de l’Hospital de Palamós del 21 al 30 de setembre. Cada autor podrà presentar fins a un màxim de tres obres de tema lliure i està previst un únic premi de 2.000 euros per al guanyador.

Entre els símptomes més comuns que pot provocar estan els físics –cansament, falta de gana, somnolència, manca de concentració o insomni– i els psíquics –falta d’interès, irritabilitat, angoixa, nerviosisme, sentiments de tristesa i indiferència. L’estrès postvacances afecta més qui fa feines rutinàries i als que tendeixen a idealitzar el període de lleure com la culminació del seu benestar personal. Treballar creativament es a dir implicant-nos en les feines que fem amb il·lusió ens allunya d’aquest síndrome que pot arribar a fer-se crònic i a esdevenir un motiu d’insatisfacció en la pròpia vida. Les mesures per corregir-lo comencen per adoptar una postura mes positiva envers el treball, - o l’estudi- , considerant-los una font de noves idees i de projectes d’autosuperació. És important buscar els aspectes positius de l’ambient laboral i no pensar que tornar-hi és sinònim de tornar a una vida avorrida i rutinària. Per tant, cal aprofitar l’energia positiva de l’estiu per recuperar l’alegria, canviar el que no es adequat i realitzar el que volem a la nostre vida, aconseguint que el dia a dia se assembli més a la vida que volem portar. Carme Camins, Doctora en Psicologia. Palamós, agost 2015

EL FAR DE L’EMPORDÀ

33


Episodis EL PROMOTOR DE LA DESCOBERTA D’AMÈRICA Som a finals del s.XV i el sobirà català, Ferran II, més conegut com “El Catòlic”, es troba en vies de convertir-se en el polític més important de l’Europa del seu temps. Tot seguit descobrirem per què... La seva entronització anys enrere com a rei de Castella, amb idèntics drets que la reina Isabel, fou el gran èxit del seu pare, el rei Joan II, l’autèntic promotor d’un matrimoni contrari a la voluntat de l’anterior sobirà castellà, Enric IV. A la mort d’aquest darrer, en plena guerra civil per la successió, Ferran sortirà victoriós d’aquesta guerra que enfrontà a catalanoaragonesos contra portuguesos pel control de Castella. A partir d’aquest moment, la vida de Ferran serà victoriosa. Redreçarà una

Catalunya deprimida després de la guerra civil, que l’assolà entre el 1462 i 1472; prendrà definitivament el control de Nàpols; conquerirà Granada gràcies a la seva armada catalana comandada pel comte de Palamós; es convertirà en el senyor de les Índies; controlarà Navarra i aconseguirà un reguitzell de victòries bèl·liques i diplomàtiques que el convertiran en l’autèntic protagonista de la seva època. En aquells temps es va plantejar un problem. L’imparable progressió dels turcs des de l’orient de la Mediterrània perjudica seriosament el dominant comerç català en aquella àrea. Per altra banda, Portugal realitza força avenços nàutics i conquestes a les costes africanes. Ha arribat el moment d’establir una ruta estable amb unes terres llunyanes i inhòspites conegudes des de segles enrere. Ha arribat el moment de la conquesta del Nou Món. El sobirà català té dues cartes guardades a la màniga. Per una banda, el sol·li papal està ocupat per un súbdit

Sabríeu localitzar en aquest gravat, Arribada a les Índies (1494), que es troba a la Biblioteca Nacional de París, a banda de la Creu de Sant Jordi, l’escut bibarrat dels mercants catalans?

seu, el valencià Roderic Borja, més conegut com a Alexandre VI, responsable de dictar les butlles necessàries per atorgar als Reis Catòlics les noves terres adquirides. La segona carta és la de disposar del millor navegant de l’època, en Cristòfor Colom, membre d’una important nissaga catalana, el qual segons ens assabenta Caius Parellada, després de la guerra civil que l’enfrontà als Trastàmara, emparentà amb la mateixa família reial mitjançant el seu matrimoni amb Felipa de Coimbra, néta de Jaume II d’Urgell. El 3 d’agost de 1492, l’expedició catalana salpà de les costes del Principat assolint un èxit històric. Els portuguesos voldran fer valer els drets que els atorgava el tractat d’Alcaçovas sobre nous territoris descoberts, però l’astúcia de Ferran el Catòlic li sumà un nou títol: el de “Senyor de les Índies”. Cercle Català d’Història www.cch.cat

Arribada de Colom a l’illa de Guanahaní. Impressió realitzada a Florència el 1493. Museu Britànic, Londres.

“Per conèixer més a Cristòfor Colom, visita www.discoveringcolumbus.com” 34

EL FAR DE L’EMPORDÀ


Jaume DUFO

Barraques

Barraques

Jaume DUFO

Premsa Ajuntament i Comunicació

Concert

Presentació del llibre sobre el pintor Josep Martinell

Premsa i Comunicació Ajuntament

FESTA MAJOR PALAFRUGELL ‘15

Jaume DUFO

Premsa Ajuntament i Comunicació

La ‘sardana de l’alcalde’ i la ‘sardana del rector’

Barraques


Revista Núm.01 - Agost 2015  

Revista digital, mensual, d'actualitat i d'informació cultural.

Advertisement