Page 1

Octavi Ruiz, 28 anys. Professor de valencià. 1­Que opines de la desigualtat de gènere a nivell mundial?                Considere  que la desigualtat de gènere és un fet que trobem arreu del món i no sols a llocs com  els països àrabs o d’altres països llunyans. La desigualtat de gènere és un fet palpable  i real i que dia rere dia presenta també a casa nostra moltíssimes cares. Aquesta  desigualtat que podem observar als sous dels homes i les dones a les feina pel mateix  treball, a una major feminització de la pobresa... està relacionada amb la societat  patriarcal en la qual vivim i on les dones continuen sent ciutadanes de segona.  2­ Com creus que ha evolucionat la discriminació els darrers anys?                   És  innegable que gràcies a les lluites feministes que s’han dut a terme arreu del món als  darrers anys la situació ha millorat. Per posar sols un exemple no podem oblidar que a  l’Estat espanyol fins fa 30 anys el divorci està penalitzat i eren els dones les que en  cas de separació del seu home podien entrar a la presó per “abandonament de la llar”.  Sent, doncs, conscient de la milloria en la situació de la dona no podem dir que la  igualtat de gènere és un fet i que a hores d’ara la nostra societat no discrimina per  raons de gènere. Estem millor que fa uns anys però encara ens queda molt de camí  per recórrer si volem que la igualtat plena siga una realitat.  3­penses que ja se'ns tracta igual o que encara cal avançar més?                   Com  he dit a l’anterior pregunta s’ha d’avançar molt més. No podem tolerar que hi haja una  sola dona que siga assassinada per la seua parella i que la societat continue mirant  cap una altra banda, no podem acceptar com a normal que les dones continuen  dedicant moltes més hores que els homes a l’atenció de la casa i els fills o no podem  ser tolerants amb cap acte de discriminació que pateixen les dones. Al meu parer  queda molt camí per endavant i en aquest camí l’educació té un paper determinant. 4­Quan eres xicotet, a ta casa qui s'encarregava de les tasques domèstiques?  A ma casa sempre la persona que s’encarregava de les tasques de la llar era ma  mare. No recorde al meu pare fent menjar ni tampoc realitzant cap tasca relacionada  amb la llar.  5­A ta casa tractaven de la mateixa manera a la teua germana i a tu? Si tingueres  fills faries el mateix que tons pares, o actuaries d'altra manera?  Jo recorde que ens tractaven de la mateixa manera perquè les tasques compartides  (que no eren moltes) les fèiem entre els dos. Evidentment que si qualsevol dia tinguera  un fill el tractament seria totalment diferent: considere que l’educació tant a l’escola  com a casa és importantíssima per tal que els nostres fills i filles deixen d’adaptar els  rols que la societat els imposa ( dones com a dominades i homes com a dominadors).  Considere molt necessària aquesta tasca ( la de l’educacio) ja que els missatges que  aquesta societat ens dóna són contraris a aconseguir la vertadera igualtat entre homes  i dones. 6­alguna vegada has viscut de prop algun cas de discriminació de gènere? Abans que res dir que considere que la discriminació de gènere és la conseqüència  més directa del sistema patriarcal en el qual vivim. Un sistema on existeix una  dominació de l’home cap a la dona en tots els aspectes.


Dit açò dir que sí que he viscut de prop casos més que de discriminació de gènere de  violència de gènere i és molt dramàtic quan veus un cas d’aquests tipus en gent jove.  Una violència que té les conseqüències més dramàtiques en els centenars de dones que moren assassinades al llarg de l’any però que també la podem observar com a  una violència de caire psicològic: gelosia, control del que vesteixes o de amb qui vas...  Aquests casos són durs de veure de prop i molt difícils de resoldre.  7­Q uines mesures creus que s'haurien de prendre?     Crec que hi ha una sèrie de mesures que es podrien prendre per fer front a la situació  que actualment travessem: una educació en valors contra la discriminació i per la  plena igualtat, una vertadera política contra els cànons de bellesa imposats, una  justícia que faça front a la xacra social de la violència de gènere... Si hi ha voluntat les  coses podrien millorar. Però, de tota manera, considere que l’única manera real  d’acabar amb la discriminació de la dona és enderrocant el sistema patriarcal en el  qual vivim i on, com ja he dit, la dona està relegada a un paper totalment secundari i  on es perpetua la discriminació.  8­penses que actualment a la societat hi haurien moltes coses diferents, si des  d'un principi s’hagués tractat a les dones i als homes igual? És possible però cal tindre en compte molts aspectes que ens poden explicar algunes  dels aspectes que ens han fet arribar fins la situació actual: cal remarcar com a molt  important el paper que ha jugat l’església catòlica dins la nostra societat. Aquest paper  de l’església catòlica és determinant per entendre on estem. No podem oblidar que  l’església no sols no ha apostat mai per la plena igualtat entre els homes i les dones  sinó que el seu paper ha sigut determinant per entendre on estem. Una institució que  ha tingut el poder moral i educatiu durant molts segles i que ha marcat els nostres  comportaments tant a l’escola com a casa.

Després d’entrevistar a dos homes, l’ún de 28 anys i l’altre de 55, ens n’adonem que  més o menys el mateix. És dir, hem avançat a molts Camps, però encara ens falta  camí per a recórrer. Tots dos mencionen la desigualtat en quan al treball, que ha  disminuït, però no obstant seguéis estante present. També, un d’ells destaca l’avanç al  divorsi: “ a L’estat espanyol fins fa 30 anys el divorci està panalitzat i eren les dones  les que en cas de separación del seu home podien entrar a la presó per  abandonament de la llar”. Tenint present aquestes coses, sabem que hem de seguir lluitant per la igualtat, per  allò que és just.

ANNA PUCHADES I LAURA PASTOR ÈTICA 4T ESO B

treball etica  

treball etca