Page 1

1


CONTINGUTS EN PORTADA POEMA

04

Lentament edifique i dolorosament aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia, d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques, d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles. És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns pobles creuats de banda a banda pel senyal de la guerra, una vida precària, un amor clandestí, les paraules ocultes cautament als calaixos, tot allò que no fou possible i és possible, i hauria estat possible, però no fou possible, com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic. No ens podíem besar si no era ocultament, i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme i si era a la platja la Moral a cavall. Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius, els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra. Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava existir plenament, amar-nos plenament amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques. Vicent Andrés Estellés

Non omnis moriar

L’ENTREVISTA 06

Entrevistem l’Eva Clausó

A FONS 10

Analitzem el fracking

OPINIÓ 11

Dubtes? El gap year

ESPORTS 12

Tots amb el juvenil de futbol sala

13

Gran temporada de l’equip infantil

ELS DELEGATS RESPONEN 14

Recta final per aconseguir la nostra impressora

RECOMANACIONS 15

Ara que ha passat Sant Jordi

PASSI-HO BÉ!

“Quan la llei no és justa, és de justícia transgredir-la.” Víctor Alexandre 2


EDITORIAL La revista que iniciem avui neix per omplir un buit. Ens hem de remuntar uns quants anys enrere per veure la última revista feta per estudiants de secundària del Costa i Llobera; el Tinta Negra. Ara en volem una altra, de pròpia, i la farem amb il·lusió i amb empenta, perquè no hi podem perdre res. Volem parlar de la realitat que ens envolta, des d’una visió crítica - que no vol dir criticar-ho tot -, volem opinar, volem debatre, volem informar també d’allò que passa al Costa, volem crear un espai de reflexió i diàleg per als joves, perquè pensem que és necessari. Actualment, és més important que mai buscar el contrast d’informacions, el diàleg i el debat, les reflexions pausades i el contacte amb els experts. Vivim en un món canviant, on la immediatesa i el titular han pres el protagonisme al contingut i al rerefons de la notícia. No tan sols ens agradaria descriure i opinar dels temes actuals, també voldríem recordar esdeveniments del passat, perquè ens ajuden a entendre el camí que hem de seguir. En aquesta línia, ens agradaria sortir a buscar el món que volem. És per això que entenem la revista com una plataforma interactiva que utilitza les noves tecnologies. La cultura, la llengua i el territori són l’herència dels nostres avantpassats i tindran el pes que necessiten. Tanmateix no deixarem de banda l’economia, la política ni la ciència, que controlen la nostra societat. La renaixença del dofí ja és aquí. Aquest mamífer simbolitza la riquesa cultural dels pobles de la Mediterrània, l’esperança, el viatge cap a la prosperitat, el coneixement... Malauradament, encara hem de sortir d’un període de decadència; hem de construir economies sostenibles, aturar l’especulació i la corrupció - tot i ser massa utòpics. D’altra banda, parlant en termes més pràctics som conscients que gran part dels problemes que ens afecten són causats pels repetits impagaments del govern espanyol - diners que ens deu per llei- , a part de l’espoli fiscal al qual estem sotmesos. La situació va empitjorant amb el desacord entre els governs - català i espanyol - per concretar el percentatge de dèficit que haurem de pagar. De fet, amb aquest dèficit que ens vol imposar l’Estat Espanyol, hauríem de fer més retallades que a Grècia, per exemple; serien unes destralades. La Unió Europea, controlada per l’FMI i el BCE, és el màxim responsable del compliment dels dèficits; de la imposició del neoliberalisme, si bé és veritat que no exigeix a Catalunya el que ens exigeix Espanya. Defensem la transició nacional, el famós viatge cap a Ítaca, la llibertat, - simbolitzada amb el dofí - així com la transició social; volem construir un Estat per a tots, uns Països Catalans que reparteixin més equitativament la feina i la riquesa (que segur que tindríem les regions mediterrànies sense espoliar), socialment justos i on poguem exercir la democràcia directa amb llistes obertes. Sense monarquies absolutes ni constitucionals, on les persones no siguin discriminades pel color de pell o per llur procedència. L’aleta del dofí és la part més visible d’aquest, serien les persones que viuen aquí i que treballen per assolir aquest objectiu. Us convidem a reflexionar i a participar activament en aquest projecte, que volem que sigui de tots i per a tots.

COL·LABORADORS Andreu Ausàs Juli Ausàs Oriol Escolano Enric Gómez Xavier Graells Lau Maluquer Pol Martí Pol Mesalles Anna Mundet Martí Pedemonte Dani Pulido Martyn Turner Alumnes de 2n de Batx.

SEMÀFORS Ada Colau portaveu de la PAH Per defensar el dret d’un lloguer social i la dació en pagament amb fermesa i convicció, tot i ser titllada de terrorista i seguir endavant. La PAH comença ara, després de presentar la ILP al Congrés Espanyol, una campanya per fer més visible llur causa, es tracta de la Primavera Verda.

Paco Marhuenda director de La Razón Per publicar una opinió sobre la immersió lingüística, amb un cartell de l’extrema dreta, feixista i xenòfoba al costat. Fa uns dies va abandonar una tertúlia radiofònica, tot fent-se la víctima i esquivant totes les preguntes que li eren formulades.

3


EN PORTADA

Non omnis moriar

Non omnis moriar (mai no moriré del tot) de l’alumnat de 2n de Batxillerat per al Jan La força del destí ha creuat cadascuna de les nostres vides amb la del Jan en una trobada que ens ha deixat marca. El mateix destí que ens va unir ens ha separat físicament, però la seva força no és suficient per treure de la nostra ànima cada trosset seu que encara viu dins nostre. El Jan segueix sent-hi, el formem tots i ens unirà sempre. Amic Jan, amb la teva mirada dolça, tendra i plena de vida ens has captivat i has establert uns llaços d’amistat que res no podrà trencar mai. Els teus ulls blaus són les finestres del mar i del cel, i transmeten sempre el que sents. El teu gran somriure ens encomana sentiments: alegria, inquietud, dubte... Sempre els has compartit amb nosaltres amb transparència. Ets tot cor i la teva ànima és plena del carisma i l’empenta que ens ajuda a seguir endavant. Sempre hem pogut comptar amb tu i així seguirà sent. Ara et sentim tant com abans, ben endins nostre. Sempre hem estat estretament units i per a nosaltres tu ets únic. Amic generós, inigualable, ple d’ambicions i sempre fidel; te’n vas a emprendre un viatge on no podem acompanyar-te, però has de saber que estem amb tu. Allà on vagis tindràs els teus amics, la teva altra família. Germandat que el camí ha deparat i durarà per sempre, fins l’eternitat. No dubtis mai que el teu record perdurarà intacte en la memòria de tots, que tu, Jan, seràs sempre amb nosaltres tal i com ets: genial i entranyable.

4

Aquestes paraules no són un adéu, són un fins sempre, un fins després. Perquè sabem que allà on siguis estaràs bé. Aquí, però, la vida serà una mica menys alegre sense tu. Queda tant per fer junts! tants episodis per escriure! La teva vida, però, no s’ha esvaït encara, sinó que ens omple de força per tirar endavant, per viure allò que se t’ha negat amb la passió amb què ho hauries fet tu. Ens tornarem a trobar, no ho dubtis amic.

(1) Dibuix fet per Alba Sariola.

(2)- Tatuatge (3)- Article escrit per ell a “El xiulet del barri”


EN PORTADA

Non omnis moriar La teva sang s’ha barrejat amb les nostres llàgrimes i s’han transformat en la rosa vermella del dia 23 d’abril; dia que a partir d’ara tindrà el teu nom: Jan. El conte de sant Jordi s’ha mitificat en tu i ara, enlloc d’un cavaller de l’edat mitjana, el protagonitza un alumne de 2n de batxillerat d’ulls tendres. No et vaig arribar a conèixer com molts dels meus companys, però el dol no entén de distància, ni d’anys ni de res. Potser físicament ja no ets amb nosaltres però persistiràs a la nostra memòria, en diferents records. Potser has marxat a un indret que nosaltres no coneixem, però el teu lloc a la classe, i entre nosaltres, està vetat per a tu: ningú més serà capaç d’omplir el buit que has deixat. Físicament ets lluny, però el teu somriure i la teva forma de ser persisteix a les nostres ànimes, en un lloc del què mai et podrem treure i del què ja has fet casa teva: el nostre cor. Bon viatge Jan. // Ylla Silva

(3)

Alumnes de 2n de Batxillerat han decidit tatuar-se els tres punts que es poden veure en la imatge adjacent; era el tatuatge que tenia pensat fer-se ell. D’altra banda, les xarxes socials i més concretament la seva cronologia de Facebook han estat un aparador més per compartir records viscuts, experiències en comú, fotografies, frases i tota mena de coses que perduraran físicament, i no tan sols en el nostre cor. El tiet del Jan hi ha participat activament i hi deixa aquest missatge: Hola a todos. Soy el tío de Jan. Estoy haciendo un recopilatorio de imágenes, videos, cosas donde salga Jan, etc...., para Carlos y Begoña (sus Padres). Si queréis enviarme cosas, os lo agradecería un montón. Mi correo es gabrielmoese@yahoo.es. Gràcies.

5


L’ENTREVISTA

amb Eva Clausó

“El periodisme de veritat es fa xafant el carrer” per Andreu Ausàs

La crisi econòmica es fa palesa en el nostre dia a dia. L’administració pública no n’és pas una excepció; les famoses retallades estan arribant a “la nostra”. Aquests últims dies hem vist resignats – o no – com es tancaven 4 delegacions territorials de TV3; la del Pirineu (Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya), la dels Pallars, la de la Catalunya Nord i la de les Terres de l’Ebre. La ràdio pública no ha volgut 6

ser menys i ha acomiadat una trentena de corresponsals comarcals. En paral·lel a aquests acomiadaments, també han sorgit moviments ciutadans que han posat el crit al cel per evitar el tancament de les corresponsalies i la Generalitat ha cedit una mica - cobrint les corresponsalies dels Pirineus i l’Ebre amb funcionaris. De tot això, i més, en parlem amb l’Eva Clausó, que fins fa pocs dies era la corresponsal

de TV3 al Pirineu. Comencem pels inicis; quan va decidir estudiar Periodisme? Només et diré que quan vaig fer la primera comunió el primer regal que vaig demanar va ser una ràdio. Aleshores eren Casio i es compraven a Andorra. Era blanca i petita i encara la tinc. Potser hi va tenir alguna cosa a veure que a COU, quan em va tocar escollir


L’ENTREVISTA

amb Eva Clausó la carrera vaig posar Periodisme de primera opció i aquí estic. Fent el que m’agrada i sense mandra de llevar-me cada matí per anar a treballar. El dia que en tingui potser em replantejaré les coses. De moment la feina la disfruto, tot i les adversitats que tota feina té, encara que siguin injustes i plenes d’incoherència. Abans d’arribar a TV3, va treballar en altres mitjans? Com són els seus inicis en el món del periodisme? Sí, sí... Tinc història com tothom. Jo surto de la base. Oh, i tant! He fet escola en molts llocs i crec que tothom l’hauria de fer. Vaig començar en els meus inicis al diari Segre fent pràctiques un estiu, coincidint amb les Olimpíades del 92. Va ser tot una experiència. Jo aleshores encara estudiava i, tot i que em van oferir treballar fixa vaig decidir acabar primer la carrera, però pujava els caps de setmana a La Seu d’Urgell on hi ha una delegació. Quan vaig acabar ja m’hi vaig quedar. Van ser uns inicis durs. Molta, moltíssima competència i tot era nou, però vaig aprendre molt. Per mi va ser una escola. A la facultat aprens molta teoria, però la pràctica real la tens el dia a dia, quan comences a treballar i t’has de buscar la vida. Després he treballat per La Mañana, Regió 7, Diari d’Andorra, Cadena Ser, Flaixbac Andorra, fins arribar a TV3 com a corresponsal de l’Alt Urgell, Andorra i La Cerdanya, tot i que si ha convingut també he anat a fer els Pallars quan els corresponsals d’allà no han pogut i des de Lleida tampoc s’hi han pogut desplaçar. He après de tots i de tothom. M’has vist créixer com a persona i com a

periodista, i jo també ho he vist de molta gent. Jo dic que tinc més amics més que companys a la feina.

dins ja s’està desmembrant el país, deixant de banda aquells territoris, que encara que tinguin menys població, no vol dir que no se’ls hagi d’escoltar i hagin d’ésser represenAra que ja la coneixem una mica tats. Som iguals, oi? Tots som Camillor, ens podria explicar per talunya, oi? què són tan importants les delegacions territorials? Els motius econòmics pels qual Aquests dies hem sentit, llegit i han comunicat el tancament de escoltat: TV3 som tots. No és una les corresponsalies li semblen frase qualsevol, és una realitat. Els suficients? Pensa que hi ha altres corresponsals, les delegacions te- maneres de reduir la despesa? rritorials formen part de l’engra- Que hi ha dèficit a TV3 o CatRàdio natge de qualsevol mitjà de comu- n’estic conveçuda, però li ben assenicació. Olorem, xafem el territori, guro que per les nostres retallades el coneixem més que ningú. No es no hauran solucionat res, i sí increpoden fer notícies des d’un despatx mentar-lo. Els que hem estat acod’una nevada a la muntanya, d’un miadats érem un minúscul gra en poble incomunicat perquè fa una tot el dèficit que diuen arrossegar. setmana que no té telèfon o no té Hi ha molts programes de producaigua.... Has d’anar allà, i potser ció externa ben coneguts, realitzats quan hi arribes si véns des d’una diuen, per ex-gerents de la Televidistància de 200 km, la notícia ja sió amb un cost astronòmic que fano és notícia, perquè ja n’hi ha una rien perfectament i amb el màxim altra o potser el poble ja no existeix. rigor els professionals de la casa i Ja m’entens. El periodisme de veri- a les mateixes dependències amb tat sempre he pensat que es fa xa- un cost molt inferior. No és una fant el carrer, parlant amb la gent, afirmació meva, sinó que és una preguntant i no des d’un despatx. proposta que va fer el comitè d’emJo no he fet notícies. He explicat presa per evitar les retallades i no històries, i això no es pot ser sense els van fer ni cas.... i com aquesta, tenir presència física i una estruc- altres fórmules per reduir la despetura del periodista en el territori. sa d’una manera coherent. Jo no sóc la culpable d’una mala gestió. Creu que després del tancament A nosaltres ens han demanat rigor total de 2 corresponsalies (la del a la feina, i professionalitat. Això és Pallars i la de la Catalunya Nord), el que hem fet. s’acaba un model d’èxit a casa A nosaltres ens acomiaden i pels nostra? que han fet una mala gestió no hi Està clar que sí, i no només amb el ha conseqüències? Però això és el tancament d’aquestes dues corres- pa de cada dia a la majoria de feiponsalies. Comprendràs que els nes, per a què enganyar-nos. que ens vinguin a substituir hauran de començar de zero. Les agendes La direcció de la Corporació Cade contactes no es fan d’un dia per talana de Mitjans Audiovisuals va un altre. No es pot parlar i ven- rectificar a última hora i va decidre Catalunya a l’exterior si des de dir enviar periodistes de plantilla 7


L’ENTREVISTA al Pirineu i a les Terres de l’Ebre. Li semblen unes bones mesures? El que em sembla, i com ja he dit des dels inicis de tot aquest “circ”, és que no es poden fer guions improvisats i forçats per la pressió social, política i dels mateixos corresponsals de la zona, per una decisió del tot injustificada i plena d’incoherència. Si el model que hi havia ja funcionava, perquè l’avala en el meu cas 16 anys d’experiència o en el cas del Pere Codonyan, 20, etcètera, etcètera...., perquè canviar-ho? A menys que ja hi hagués una clara intenció des dels inicis de no portar fix ningú en aquests territoris, i deixar-los morir lentament. El que ha passat és que davant del clam de tots els territori afectats s’ha creat una bomba de rellotgeria que necessitava una ràpida solució, perquè no explotés a la Corporació dels Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CCMA) que és qui ha ordenat aquests desmantellaments. Jo diria, desvestir un Sant, per vestir-ne un altre. Sort n’hi ha que la gent té criteri i sap quan els donen gat per llebre. Els que pugin seran tan professionals com els que hem treballat durant tants anys, només que sap greu que els periodistes del territori se’ls defenestri amb un tancar i obrir d’ulls. Jo crec en un periodisme de proximitat fet pel territori, des del territori i per la gent del territori. I sigui quin sigui el territori, si hi ha bons professionals, perquè ferlos fora? L’única explicació que tinc no és la professionalitat d’uns i altres, sinó que es vol acabar amb un model de Televisió i Ràdio Pública, fent servir l’excusa econòmica, perquè diuen que la gent que puja serà més barata que els que ja hi érem. No només ho dubto, sinó que afir8

amb Eva Clausó mo que això és fals. Nosaltres no hem tingut ni delegació, ni cotxe de l’empresa, ni telèfon, ni portàtil, ni vacances... ni etc, etc etc.... Es tracta d’estalviar o de desmantellar? No vull burxar en el tema, però el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha denunciat irregularitats en els nomenaments dels nous corresponsals. Què n’opina? Opino que si hi hagut irregularitats ells mateixos ja ho investigaran. No crec que es facin afirmacions d’aquest tipus sense tenir-ne proves o sigui que si hi ha o no irregularitats el temps ho dirà. Considera positiu el fet que un grup privat de comunicació, com ho és el Grup Godó, vulgui fer la competència a TV3? Considero que la competència és sana i hi ha d’ésser, perquè el mitjà no es relaxi i sigui més competitiu. Això passa en totes les feines. Et fa créixer professionalment. Però el que considero un contrasentit és voler privatitzar els mitjans públics, i ha arribat un moment que amb tot el que està passant ja no saps què pensar. Milions de subvencions als mitjans privats i després diuen que es tanquen delegacions bàsiques de TV3 i CatRàdio pel territori que són claus per la cohesió social de Catalunya, perquè no hi ha diners. Algú m’ho pot explicar? No he vist gaires notícies a les privades del Pirineu o altres territoris que no es trobin a la perifèria de Barcelona. Aquesta és la diferència entre servei públic i privat. M’entens, oi? Competència sí, si volem enriquir-nos tots i marcar diferències i després el públic que triï el que vulgui veure, però si el sacrifici ha d’ésser desmantellar el

territori, què vols que et digui.... Després d’aquests anys a TV3, amb quines notícies que li ha tocat cobrir es quedaria? Quins són els seus millors records? Potser per la intensitat amb la qual es va viure, perquè van ser quatre dies dormint una mitjana de cinc hores i plantats sense moure’ns a la carretera de La Massana a Andorra, l’esfondrament de la plataforma dels Túnels dels Dos Valires a la boca de La Massana. Hi van haver cinc morts i diversos ferits. Va ser dur i colpidor. Una imatge dantesca que sempre recordaré i tots els companys d’altres mitjans que van treballar aquells dies, sempre recordarem. Ho sé, perquè sempre que me’n trobo algun, i surt a la conversa, per algun motiu en parlem. Aquest no és un bon record per la tragèdia i les pèrdues de vides humanes, t’ho ben asseguro, però professionalment per mi van ser 4 dies molt intensos de molta feina que entre tot l’equip vam saber resoldre, i quan el recordo em sento orgullosa de la feina feta. Hi ha hagut un boom de periodistes els últims anys? Com veu el futur de la seva professió? És cert que hi ha hagut un proliferació molt gran de periodistes. No sé quants sobreviuran o sobreviurem, però tinc clara una cosa i és que la diferència entre tants, la marcarà el segell propi que cadascú sàpiga donar a la seva feina. Això ho aconseguiran segurament aquells que realment tinguin en el periodisme la seva vocació. Aquells que ho portin a les venes. I tampoc és garantia de supervivència com pots comprovar amb mi mateixa.


amb Eva Clausó

L’ENTREVISTA

Creu que el procés sobiranista pot ajudar a millorar els mitjans de comunicació públics catalans? Sí, sempre que el procés sigui portant a terme per persones que estimin, tinguin sensibilitat i coneixement del territori en tota la seva amplitud. Si el procés sobiranista es fa des d’un despatx sense xafar pam a pam el país i creure que Catalunya som tots, no haurem fet cap pas endavant. Finalment li preguntem; com encara el seu futur? Té esperances de trobar feina aviat? El meu futur és ara mateix, el present. Tot és massa recent i les coses s’han d’assimilar. Sóc humana i per mi ha estat un cop de puny a l’estómac. No t’enganyaré i et diré que estic tan ampla. M’han tocat l’ànima, perquè tot aquest temps, hi he posat l’ànima i molta il·lusió en la feina i ara em sento estafada per una decisió tan injusta i arbitrària. Però m’emporto tot el suport i l’estima de molta gent i dels meus companys que tot aquest temps m’han cuidat, estimat i mimat. Els dono les gràcies. Penso lluitar fins el final per fer el que m’agrada, que és dedicar-me al periodisme. Tot el que he aconseguit ho he fet lluitant, per convicció i passió, i no m’ha anat pas malament, si no fos perquè m’he topat amb un gestors poc sensibles amb el territori, en el qual jo hi veig persones, i ells hi veuen números. I sí confio a trobar feina. Temps al temps. Molta sort!

9


A FONS

Analitzem el fracking

Analitzem el fracking per Dani Pulido Què és el fracking i com funciona? La fractura hidràulica o altrament coneguda com a fracking és una tècnica d’extracció de recursos d’hidrocarburs no convencionals en jaciments del subsòl. No convencionals: Aquests hidrocarburs que estan impregnats a la roca però que no es poden obtenir amb les tècniques habituals. El procediment consisteix en perforar fins a 5 km verticalment i foradar horitzontalment de 2 a 5 km. Després s’hi envia una màquina amb explosius al llarg de la cavitat excavada horitzontalment i s’hi fan detonar els explosius per a què es formin escletxes en el subsòl. Finalment, s’injecta una barreja d’aigua

10

amb sorra (98%) i uns productes químics (2%) entre 600 de diferents que poden ser perillosos. Aquests esquincen la roca i el gas s’escapa arribant a la superfície per mitjà dels tubs del pou d’extracció. Entre un 15-85% de la mescla injectada torna a la superfície. Beneficis econòmics S’extreu gas amb un rendiment econòmic força alt comparat amb l’alt dels preus dels combustibles fòssils per la mancança de jaciments trobats i l’esgotament dels recursos energètics no renovables. Inconvenients i perills del fracking La pràctica d’aquesta tècnica a països com els Estats Units ja ha estat portada a terme durant anys i ha causat greus

problemes al medi ambient i a la població. Els components químics injectats pels tubs contaminen les acumulacions d’aigües subterrànies que després s’usen per a consum domèstic i també les aigües superficials alimentades per déus i aqüífers. S’utilitzen grans quantitats d’aigua, que és malgastada en aquestes explotacions, i que, un cop acabat el procés no es pot tornar a utilitzar per a ús convencional perquè és molt tòxica, llavors l’única opció és dipositar-la en bases a l’exterior, on finalment acabarà evaporant-se a l’atmosfera i precipitarà en forma de pluja àcida. La població propera a l’extracció pot observar que obrint l’aixeta de la pica hi surt gas. També el fracking produeix contaminació atmosfèrica abocant gasos d’efecte hivernacle molt perillosos com el metà o el benzè en l’evaporació d’aigües residuals o per les filtracions dels pous d’extracció. A més a més, es necessiten uns 500 camions diaris per el transport del gas, per tant, s’haurien de construir carreteres més amples per al pas de vehicles de gran tonatge i les poblacions quedarien


OPINIÓ

Dubtes? El gap year! afectades amb moltíssima més circulació per l’interior de centres urbans. Un exemple són els EUA, on s’han detectat uns 1000 casos de malalties respiratòries, neurològiques i sensorials comprovades en zones residencials properes a pous d’extracció per mitjà del fracking. Les empreses Les empreses que han sol·licitat la concessió d’explotacions pel fracking són empreses multinacionals dedicades només al benefici a costa del que calgui aconseguir-ho. No tenen en compte els riscos per la població i a més els guanys que n’obtinguin seran superiors als costos d’extracció i a les concessions concedides tant pels governs autonòmics com pel central. La gestió dels recursos naturals hauria de ser controlada pel mateix govern perquè si comencem a privatitzar les poques competències estratègiques que tenim acabarem per vendre el país al gran capital que ho destrossa tot al seu pas. El territori és del i pel poble i la meva opinió és que s’hauria de consultar amb els ciutadans si volen deixar-lo en mans privades. Finalment, el medi ambient ha d’estar per sobre de qualsevol projecte urbanístic o energètic perquè és el pulmó del planeta que ens manté vius. Moviments socials S’han creat plataformes i moviments populars contra l’extracció amb aquests mètodes als Països Catalans, al País Basc i l’estat espanyol però també als Estats Units, França, Canada, Bulgària, Irlanda on els efectes ja han estat soferts per una part de la població i n’han prohibit l’ús. La plataforma aturem el fracking, “millor vius que fòssils” és la que ha dut a terme una campanya de mobilitzacions, xerrades i actes molt important arreu del territori per lluitar contra aquesta tècnica i advertir dels seus perills. Fins i tot, ja s’han declarat 100 municipis i 11 comarques de Catalunya lliures de fracking com una mesura interessant.

Dubtes? El gap year! per Oriol Escolano L’altre dia vaig estar parlant amb el meu cosí. Feia uns mesos que havia acabat el batxillerat i estava estudiant Enginyeria de la Construcció. “I què? Com va tot?” li vaig preguntar. “Fatal, ho he deixat.” Em va respondre. Em va sobtar. “I això?”, li vaig preguntar. “Doncs que era una merda, no m’agradava, em vaig precipitar”, em va respondre. Amb això no pretenc fer una crítica negativa cap a l’Enginyeria de la Construcció, ni de bon tros. Segur que és una carrera perfecta per a molts estudiants. El que vull reflectir és que cal meditar i reflexionar bé el futur i no precipitar-se. El cas del meu cosí no és pas únic. Cada vegada hi ha més joves que, ja sigui per pressió familiar o personal, es precipiten en l’elecció dels seus estudis superiors i, en la majoria de casos, ho acaben deixant als pocs mesos. Això és producte d’una manca de reflexió sobre el futur dels estudiants, que es precipiten en l’elecció del seu futur i acaben perdent temps i diners en l’elecció d’una carrera inadequada per ells. Malauradament la nostra societat està estructurada de manera que els joves estudiants estem sotmesos a molta pressió per estudiar i estudiar i treure’ns la carrera com abans millor. Això no ha de ser necessàriament així. No cal anar directament a la universitat després del Batxillerat. Aquesta és la filosofia del gap year. El Gap Year és una alternativa per a tots aquells joves que acabem el Batxillerat sense tenir l’autoconeixement necessari per a poder escollir uns estudis superiors adequats per a ells. Com el seu nom indica, el Gap Year consisteix en passar un any sense estudiar, cosa que no significa, com molta

gent pensa, passar-se un any de festa. L’ideologia del Gap Year és que l’estudiant viatgi a l’estranger, es busqui alguna feina temporal, per exemple, com a “oper” a la vegada que desenvolupa les activitats que més li agraden. D’aquesta manera, l’estudiant guanya un món personalment. Coneix cultures diferents completament diferents a la seva, cosa que li dóna una visió del món més ampla a la vegada que li proporciona una independència que mai havia tingut abans. És amb aquesta independència que l’estudiant pot millorar i madurar i que pot afrontar una decisió tan important. Personalment crec que els estudiants, com és el meu cas, que encara no sabem quin camí agafar, hem de dedicar més temps a la meditació i reflexió. Intentar alliberar-nos d’aquella pressió que de tant en tant ens oprimeix. L’objectiu és aconseguir tot això mantenint un nivell acadèmic que ens permeti escollir quan tinguem les idees més clares. Així doncs, si en un any i poc que em queda per acabar el Batxillerat no sapigués què vull estudiar i aconsegueixo els recursos necessaris per fer-ho, no dubtaré en fer un Gap Year, que no és pas perdre un any com hi ha gent que creu sinó un any de beneficis i de desenvolupament de l’estudiant.

11


ESPORTS

Tots amb el juvenil de futbol sala!

Tots amb el juvenil de futbol sala! bons resultats a la lliga per Pol Martí Nou anys enrere, un grup d’alumnes, que aleshores feien tercer de primària a l’escola, van voler iniciar-se al futbol sala. Va ser un any on només es tractava d’aprendre els principis bàsics d’aquest esport: jugar en equip, els valors que cal tenir en compte... però tot això sense competir en una lliga. No va ser fins l’any següent, a quart de primària, on ja es va començar a formar —tan tècnicament i tàcticament, com amb els jugadors que majoritàriament formen el conjunt aquestes últimes temporades— un equip per passar-ho bé jugant a la lliga del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona. Aquest no ha estat mai un equip que pugui destacar pels bons resultats, ben al contrari. Però, tot i així, això mai ha estat un motiu per desanimar-se i no posar-hi ganes, sempre ha sigut un equip molt unit, il·lusionat i sobretot amb moltes ganes de gaudir jugant a futbol sala. Unes ganes que han durat, de moment, nou anys, essent l’equip masculí més veterà aquesta temporada, tot un exemple per als més petits que ara comencen. Era Borja Guilera Amb en Marc Monner d’entrenador, l’equip va fer un gran salt tàcticament. Amb ell els jugadors van poder aprendre a jugar a un futbol sala més vistós. L’assimilació de la rotació com a principal jugada d’atac, va ser el principal canvi en l’estil de joc. Amb aquesta base, quan en Borja Guilera va agafar el conjunt, tocava reflectir tots els anys que l’equip havia estat

12

competint. Va començar una ratxa de resultats més regulars i de mica en mica més satisfactoris. Després de tant temps entrenant junts, l’equip, per fi, ha pogut estar lluitant per les parts altes de la taula classificatòria del grup. La problemàtica porteria i els últims resultats Els nois poden dir que mai han tingut un mateix porter durant dues temporades seguides. La porteria del juvenil sempre ha estat un problema, si és que se n’hi pot considerar així. Cal dir, però, que aquests dos últims anys ha estat ben coberta: l’any passat per l’exalumne Eric Pasquín i enguany per en Martí Pedemonte. Tot semblava que anava molt bé amb el

nou porter fins que, aquest últim mes d’abril, se li ha diagnosticat una púrpura de Shönlein-Henoch, una vasculitis que afecta a la pell i altres òrgans. A la pell, causa una púrpura palpable, sovint amb dolor a les articulacions i a l’abdomen. Això el va fer descansar d’esport i satisfactòriament van desaparèixer quasi totes les parts afectades menys als turmells, dels quals li varen fer una biòpsia d’una de les taques que no va donar prous dades. El jugador es va fer més proves mèdiques, entre les quals constava un anàlisi de sang i un altre d’orina, per assegurar que la malaltia crònica no ha tingut afectació renal. Tot i així, el porter està prenent una medicació perquè no perdi tanta proteïna a la orina, ja que triplicava el valor “normal”. Segueix fent repòs lleu sense practicar activitat esportiva, però ja pot assistir a l’institut. Aquesta baixa tan important, va poder suposar una causa de dos mals resultats a la lliga: un empat contra els Maristes de Sant Joan i una derrota contra l’Horta. L’equip, per això, segueix lluitant per les primeres posicions amb un empat contra els segons classificats. La següent cita és contra els primers, les Corts-Ubae. L’equip demana als ha-

A dalt, d'esquerra a dreta: Martí Pedemonte, Albert Sierra, Nil Parcerisas, Roger Torres i Borja Guilera. A baix, d'esquerra a dreta: Pol Martí, Edu Sánchez, Andreu Galofré, Guillem Pou i Héctor Lamaña.


ESPORTS bituals seguidors i als menys habituals que intentin assistir en aquest partit que es jugarà el proper divendres 22 de maig a les 21.15h del vespre al seu camp. El porter encara és dubte per defensar els colors groc i negre i intentar acabar la segona volta amb dues victòries que, amb molta sort i mals resultats dels dos primers classificats, podrien suposar una complicada hipotètica classificació per a les eliminatòries.

Gran temporada per Juli Ausàs

El nostre equip infantil de futbol sala està fent una gran temporada. Al principi de curs van ajuntar els dos equips de l’any passat i Propers partits del juvenil Divendres 17/05 a les 21:15 h van passar a ser-ne un de sol. A la AE Les Corts-Ubae “B” - Juvenil “A” plantilla són onze jugadors i dos porters. A la primera lligueta de Dimecres 22/05 a les 20:00 h set equips van començar molt bé Juvenil “A” -Dominiques de l’Ensenya- marcant nou gols fora de casa, i els ment “A” següents resultats van seguir sent favorables. Només van cedir un Propers partits de l’infantil empat a cinc gols contra Les Corts Divendres 10/05 a les 20:15 h Infantil “A” - AEE Institut Menendez i UBAE A, un gran equip i un empat a tres contra un Frederic-Mistral Pelayo “A” molt combatent. Finalment es van classificar com a primers de grup Dissabte 18/05 a les 9:00 h Escola Carlit “A” - Infantil “A” i van passar a la fase preferent. En aquesta segona fase els va tocar un dels pitjors grups de set equips, amb els totpoderosos Esportiu Claret i Col·legi Sil com a favorits. PriClassificacions

mer van començar amb una dura derrota per sis a un contra Jesús i Maria, però es van saber recuperar apallissant al Sil quatre a zero. Ara, cap al final de temporada, una sèrie de mals resultat els han portat a estar a la quarta posició empatats amb un equip més. Tot i que serà molt complicat arribar a Copa Barcelona, estan competint força bé els seus partits i encara poden donar guerra. La primera posició se la disputaran el Claret, que té un gran joc en equip, ataca molt bé i té una defensa molt ordenada, i el Sil, que té molt potencial físic i sobreviu sobretot gràcies a un jugador que és el sostre de la competició. Els partits que queden decidiran qui es mereix passar i qui ha jugat millor durant tota la lliga.

Pos. 1 2 3 4 5 6 7

Juvenil

Infantil

Pos. 1 2 3 4 5 6 7

Equip AE Les Corts-Ubae “B” Escola Carlit “A” IE Costa i Llobera “A” Club Horta FS “C” Escola Pia Balmes “A” Col·legi Dominiques de l’Ensenyament “A” Esportiu Maristes Sant Joan “B”

PJ 8 9 10 11 9 9 10

PG 7 6 4 4 3 2 1

PE 1 1 3 2 1 2 2

PP 0 2 3 5 5 5 7

GF 35 30 35 43 19 24 26

GC 18 21 32 39 32 32 38

PT 15 13 11 10 7 6 4

Equip Col·legi Sil “A” Esportiu Claret “A” AE Les Corts-Ubae “B” Col·legi Jesús Maria Sant Gervasi “A” IE Costa i Llobera “A” Institut Menendez i Pelayo “A” Escola Carlit “A”

PJ 10 11 11 9 10 9 10

PG 8 7 4 4 4 1 1

PE 1 2 4 1 1 2 1

PP 1 2 3 4 5 6 8

GF 49 28 25 26 21 15 19

GC 8 18 26 30 27 26 48

PT 17 16 10 9 9 4 3 13


ELS DELEGATS RESPONEN

aconseguir la nostra impressora per Anna Mundet, membre del consell escolar. No t’has trobat mai en la complexa situació de necessitar urgentment la impressió d’algun treball escolar i no poder fer-ho a casa? No has desitjat mai un servei d’impressió dintre mateix del recinte de l’institut? Davant la creixent demanda d’alumnes de l’Institut-Escola Costa i Llobera que precisaven un servei d’impressió, els delegats vam decidir posar-nos mans a l’obra i trobar una bona solució. Per començar necessitàvem trobar el mètode; ja que bé podia ser un servei d’auto- manteniment, comprant una impressora i cartutxos de tinta mensualment o un servei que s’anomena rènting. Us deveu estar preguntant què és això del rènting. Doncs bé, es tracta de llogar la impressora i pagar un preu estàndard cada mes per la tinta i la sustentació del projecte. Els avantatges que ens mostrava aquest últim servei respecte el primer eren les següents: – Un seguiment de la viabilitat moltmés concret i exacte, amb control de costos, despeses i ingressos mensuals. – Cost per còpia reduït respecte a una impressora de propietat privada. – Un únic proveïdor, tant en el serveitècnic com en el de consumidor. – En un arxiu directament relacionat amb la impressora s’emmagatzemen les dades de cada persona que decideix imprimir, escanejar o fotocopiar. Vam acabar decidint-nos per la segona opció. Pagant només 30€ mensuals

14

més el cost del paper obtendríem una impressora multifuncional amb fax, escàner, fotocopiadora, enviament per correu electrònic i impressió. Sense oblidar que es podria imprimir a doble cara, a escala de grisos o en color. El següent pas, un cop decidit el servei, era fer una mena d’estudi de mercat i consultar pressupostos. Estava l’escola preparada per assumir tal despesa? Encara estem en procés d’enquestes, però es preveu que amb una inversió inicial per part de l’AMPA és possible pagar els primers 30€ que demana l’empresa de rènting.

(Preu de lloguer + preu d’una full de paper) / 0.005 € (preu per la impressió d’una fulla) = = Nombre d’impressions necessàries


RECOMANACIONS

Sant Jordi... per Xavier Graells Ens interessava conèixer l’opinió del bibiliotecari de Costa i Llobera, el Xavier, per saber quins llibres ens recomanava ara que ja ha passat Sant Jordi. Per això, li demanàrem que ens n’expliqués alguns. En primer lloc ens presentà: I’ll be there : sempre amb tu / Holly Goldberg Sloan ; traducció de Mercè Santaulària. Ed. Cruïlla. 366 p. En Sam porta una vida nòmada i desordenada amb el seu pare -un home desequilibrat que viu de fer petits robatoris- i el seu germà petit, en Riddle, que és autista i depèn absolutament d’en Sam. L’Emily, en canvi, té una existència ordenada i còmoda en una ciutat de províncies i uns pares amables i atents. Quan tots dos es troben, i s’enamoren, el seu món es trasbalsa i comencen les complicacions. Aquest relat, tendre i colpidor alhora, entrellaça amb molta habilitat, gran realisme i també amb un ritme gairebé cinematogràfic, una història de supervivència amb una altra sobre el primer amor i el poder de l’amistat. Els personatges, Sam, Riddle i Emily, són absolutament entranyables.

D’altra banda, també ens recomana; Noel et busca / Àngel Burgas. Editorial La Galera. 215 pàgs. L’Enric, un noi de 20 anys, es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits senyals de cirurgia facial? Després de recuperar lentament la memòria i descobrir el seu passat tèrbol i la seva identitat, reescriurà la seva història

també s’envolta de llibres, es tracta de La Bibliotecària d’Auschwitz / Antonio G. Iturbe. Columna edicions. 512 pàgs. Antonio G. Iturbe s’ha basat en la vida de Dita Adlerovà, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz per escriure aquesta novel·la. Allà, un grup de presoners del camp va aconseguir reunir una petita col·lecció d’una desena de llibres, i na Dita Adlerovà va ser l’encarregada d’aquesta biblioteca clandestina, custodiant-la com un gran tresor en l’horror del camp. La lectura com a evasió a un duríssim dia a dia en una nova visió d’una temàtica ja tractada. Molt ben escrit, per moments el llibre t’atrapa i et fa compartir l’angoixa dels protagonistes a ser descoberts, i la seva supervivència diària.

Història impactant, trepidant i absolutament addictiva, que transmet al lector l’angoixa, la por i la tensió, i l’impedeix deixar de llegir. Un gran thriller. Finalment, el Xavier va concloure les recomanacions amb una novel·la que

També trobarem molts llibres que parlen de la independència.

15


_______________________________

L’equip d’El Dofí et recomana que visitis

eldofi.cat 16

El Dofí núm. 1 (maig 2013)  

En aquest primer número d'El Dofí -- ja publicat en paper -- presentem la revista i hi incloem el text "Non omnis moriar".

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you