Page 1

VALLÈS OCCIDENTAL edició

N.227 18/05/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA NOTÍCIES RELLEVANTS

(Pere Quart)

El mòbil ja és la forma de pagament habitual utilitzada per més de 3.000 usuaris a la zona blava d’aparcament

SABADELL

L’Ajuntament insisteix en reclamar 3,5 milions a SMATSA

SANT CUGAT

Visibilitzar el col·lectiu LGTBI, objectiu de la JSC de Sant Cugat per al 17 de maig

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

El hilo rojo del destino: ¿es cierta esta leyenda japonesa? (Javier Iriondo) COHERÈNCIA institucional seguint el seu CORE BUSINESS (Serafí Gàzquez) Cal bastir un món protegit d’hipòcrites (Josep Ballbè) Hemangioma vertebral (Dr. Carles Morera)

SEMÀFOR VERMELL A TERRASSA Sobre el decreixement de la T-BLANCA 20€ 2018 a Terrassa

SUPLEMENT

Sistema LOWcostPREMSA Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

Els Premis Cambra’18 guardonen les millors iniciatives d’empreses de Terrassa i de la zona d’influència de la Cambra terrassenca

Una vida simple i meravellosa; aquí i ara (Eugènia Dinarés) Conèixer Catalunya (Antonio Mora) SUPLEMENT

PARLEM DE:

La dansa, un mitjà de comunicació universal

kkServei o filosofia?

Columna (Josep Ballbè)

kkCómo ahorrar impuestos y gastos en las HERENCIAS Columna (KarlesK)

kkEstalviar o demanar finançament? Columna (Anna Artalejo)

kkDe la tensión a la productividad, nos lo merecemos Columna (Xavi Roca-Cusachs)

Amb la col·laboració de:

VALLÈS momentum

Abogados & Services

www.MOMENTUM.BARCELONA

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS


2

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

Menja, prega… balla! La primera forma d’expressar els sentiments de l’ésser humà és el moviment. Basta amb aturar-se a mirar un infant i notareu que la gestualitat ho és tot: una abraçada per dir que t’estimo, un somriure perquè és content de veure’t o un salt per dir que vol jugar. Els adults sovint ens oblidem de l’expressivitat que podem assolir només amb el nostre cos; tanmateix, no existeix manera més immediata per comunicar-nos que amb un gest, una expressió o un moviment. A més, a banda de l’aspecte merament comunicatiu, metges i experts aconsellen la dansa a qualsevol edat i en totes els seus vessants. Són àmpliament reconegudes les propietats que l’exercici físic, el valor afegit del ball, però, és la influència positiva que pot arribar a infondre en el nostre estat d’ànim. Desenvolupar una activitat física i, alhora, divertir-se amb el grup que ens envolta no té preu. Fer exercici i instaurar vincles d’amistat de manera simultània és tot un privilegi a l’abast de tothom.

La cèlebre coreògrafa estadunidenca Isadora Duncan va poder resumir en una sola frase l’essència de la dansa: «Ballar és sentir, sentir és patir, patir és amar. Vostè ama, pateix i sent. Vostè balla!». El ball és una de les formes més espontànies, i alhora extremadament estructurades, que tenim per poder comunicar-nos de manera universal i anar més enllà de les paraules, sovint insuficients, arribar directament al cor. Quantes vegades hem desitjat que la comunicació flueixi tan fàcilment en la nostra vida quotidiana com dalt de l’escenari d’un ballet o d’una coreografia de dansa moderna? Doncs, no infravalorem el poder comunicatiu del nostre cos, cultivem-lo i, sense adonar-nos, haurem contribuït a l’harmonia del món! #DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

Nit de recompte: localitzades 52 persones sense sostre dormint als carrers o l’Andana

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Amb el recompte, Terrassa enceta la resposta a la crida feta pel Parlament Europeu, en què s’instava a posar fi al sensellarisme. Impulsada des de l’Ajuntament, la Comissió de treball del sensellarisme a Terrassa, formada pels agents de salut i set entitats, va fer la nit del dilluns al dimarts un recompte de les persones pernoctant al carrer al terme de Terrassa. Amb aquesta iniciativa, la comissió ha volgut actualitzar les dades disponibles sobre persones sense sostre i, alhora, detectar nous espais de pernoctació, a partir d’una prospecció exhaustiva. És la primera vegada que es fa aquest tipus de recompte, que abasta tot el territori d’un sol cop.

Es van localitzar, durant el recompte, un total de 29 persones dormint al carrer, a les quals s’han d’afegir les 23 que pernoctaven al servei municipal d’allotjament d’urgència i acollida nocturna L’Andana. En total s’han quantificat 52 persones en situació de sense sostre a la ciutat. D’aquestes, 46 són homes i 6 són dones. La xifra resultant és similar a la qual tenia la comissió, basada en l’activitat quotidiana de les entitats i dels serveis municipals que tenen contacte habitual amb aquest col·lectiu, com ara Serveis Socials o Policia Municipal. Aquesta actualització de dades servirà per conèixer amb més precisió la realitat de les persones sense llar a la ciutat i, si s’escau, poder millorar els recursos i serveis d’atenció relacionats. Fins a 148 persones voluntàries, 95 dones i 53 homes, han ajudat al

recompte. Repartides en diferents equips, han recorregut la ciutat entre la mitjanit i les 2 de la matinada, després d’haver rebut una formació específica per tal de dur a terme correctament la seva tasca. L’Ajuntament ha agraït la implicació d’aquests voluntaris i voluntàries, sense les quals no hagués estat possible dur a terme aquesta iniciativa. La Comissió de treball del sensellarisme a Terrassa, es va crear el 2016 per iniciativa del Consistori. Està formada per diversos serveis municipals (Serveis Socials, Foment, Habitatge Terrassa i Policia Municipal), el Consorci Sanitari de Terrassa, MútuaTerrassa i les entitats Aide, Associació Alba, ACAU, Prohabitatge, Càritas, Fundació Busquets i Creu Roja.

Terrassa respon, amb el recompte, a la crida feta pel Parlament Europeu, en què s’instava a posar fi al sensellarisme (situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat). Terrassa és un dels set municipis que formen part d’una prova pilot que ha de definir l’estratègia de país sobre exclusió residencial. En aquest sentit, la Comissió del sensellarisme està treballant per quantificar la població en situació d’exclusió residencial en totes les seves categories (sense sostre, sense habitatge, amb habitatge insegur i amb habitatge inadequat, segons la classificació de la UE), identificar els recursos disponibles en cada cas per fer-hi front i impulsar mesures per a reduir la població en totes aquestes situacions.

Tallers d’estiu 2018

mnactec.cat

2018

Adreçats a nens i nenes de 5 a 12 anys

93 789 22 44 N AMB OUS T AL

VACANCES AL MUSEU

INSCRIPCIONS AL

DE ROBÒTIC A RS E L

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya - Rambla d'Ègara, 270 08221 Terrassa

Generalitat de Catalunya

3


4

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

El hilo rojo del destino: ¿es cierta esta leyenda japonesa?

Antes de profundizar sobre lo que cuenta la leyenda del hilo rojo del destino (o lazo rojo para algunos), quiero que por un momento me acompañes en una reflexión. Supongo que la gran mayoría de nosotros en algún momento de la vida (sobre todo de cambio, incertidumbre, de complejas encrucijadas y difíciles decisiones) nos hemos preguntado por el destino o hacia dónde vamos y qué pasará con nuestra vida.

creíbles coincidencias o misteriosas señales con las que el destino parece estar jugando con nosotros. También hay situaciones en la vida de una persona que jamás deberían ocurrir. Imprevisibles sucesos, accidentes, desgracias; estar en el lugar equivocado en el momento más inoportuno. ¿Tiene que ver con el destino o es mala suerte? ¿Tiene que ver con la milenaria leyenda del hilo rojo del destino?

Algunas personas creen que todo sucede por algo. Otros, que es pura casualidad o que el destino está escrito. Pero también muchas veces queremos creer lo que nos conviene, precisamente para poder reafirmarnos en algún tipo de creencia limitante, para poder aceptar, comprender o justificar algún tipo de situación.

1.1 ¿Cuál es la historia? Hay personas que se cruzan en nuestro camino y cambian nuestro destino. O, a lo mejor, eso era el mismo destino. ¿Te suena de algo la famosa historia japonesa del hilo rojo? Gira en torno a la creencia de que en algún lugar del mundo hay una persona con la que estamos destinados a encontrarnos.

1. LA LEYENDA DEL HILO ROJO DEL DESTINO: ¿CASUALIDAD O CAUSALIDAD? No obstante, existen esas famosas causalidades que son aún más difíciles de explicar, esa in-

Esta leyenda japonesa de amor nace de la cultura oriental que cree que millones de personas están unidas entre ellas a través de hilo rojo del destino. Eso sí: un hilo

invisible, el hilo del destino. Aunque no hay mucha unanimidad sobre si el origen de esta leyenda es japonés (algunos abogan por China), se dice que todo comenzó cuando se supo que la arteria ulnar está conectada con nuestro dedo meñique (otras personas dicen que no es el meñique, sino el anular). Dicho de otro modo: que ese dedo conecta directamente con nuestro corazón. 2. ¿Qué sucede cuando delegamos todo al destino o a una leyenda popular? El problema de esperar al destino es que puede que solo encuentres los restos que han dejado los que han salido a buscarlo. Quienes encuentran (o más bien crean su destino) son aquellos que están dispuestos a arriesgarse, a tomar decisiones, a equivocarse, a asumir las consecuencias, a trabajar su propia inteligencia emocional y aprender de ello en vez de lamentarse; a perseguir aquello a lo que aspiran, a lanzarse a por aquello con lo que sueñan.

Cada decisión que tomamos, e incluso las que evitamos tomar, tienen una causa-efecto y, por tanto, tienen consecuencias en nuestra vida. La decisión sobre lo que queremos estudiar o dejar de estudiar, dónde vamos a trabajar, dónde vamos a vivir, las personas que ahí podemos conocer… Cada camino que decidimos escoger nos lleva a un lugar diferente que va moldeando nuestra vida y nuestro destino. No creo que el destino (o la serendipia) venga hacia nosotros, sino que somos nosotros los que tenemos que salir a buscar y crear el nuestro propio. Dicho de otro modo: tu puedes cambiar tu historia y el momento es ahora. O puede que el problema sea pensar que hay un destino… Para algunos todo está escrito. Para otros, todo está por decidir, hacer y escribir. Y por cierto, tienes un artículo con frases bonitas e inspiradoras que podría gustarte mucho. ¡Míralo y consúltalo cuando lo necesites!


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

La Festa Major de Terrassa de 2018 conjugarà actuacions de músics d’àmbit nacional amb talents locals REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Entre altres, actuaran Els Amics de les Arts, Rosana, Los del Río, Joan Miquel Oliver, Roba Estesa o Sense Sal. Professionals consolidats en el panorama espanyol i internacional, com Els Amics de les Arts, Rosana o Los del Río, seran cap de cartell de les actuacions musicals incloses al programa de la Festa Major de Terrassa 2018. Una oferta que es combinarà amb les actuacions de conjunts locals i que permetrà gaudir de totes dues vessants, artistes consolidats i altres emergents. L’oferta musical es desglossa així: el divendres 29 de juny, al parc dels Catalans, Els Amics de les Arts portaran a Terrassa el seu

darrer disc, “Un estrany poder”. El dissabte 30 de juny, també a l’escenari del parc dels Catalans, serà el torn de Rosana. La cantautora canària, amb una àmplia carrera musical, ha publicat vuit àlbums, aconseguint el reconeixement de públic i crítica al llarg dels seus més de vint anys de trajectòria musical. El mateix dissabte 30 de juny, el duet sevillà Los del Río, portaran el seu particular estil de flamenc-pop a la plaça Nova. Una oferta musical de dissabte que es completarà amb l’actuació de l’Orquestra Internacional Maravella, encarregada d’amenitzar el ball de revetlla de Festa Major a la plaça Vella. El diumenge 1 de juliol, Joan Miquel Oliver actuarà a l’escenari de la plaça Vella presentant els temes del seu darrer disc “Atlantis”. Dins de l’oferta musical que recull el programa

de diumenge, destaca també l’actuació del conjunt Roba Estesa al parc dels Catalans. Quant als representats locals, l’Ajuntament ha programat l’actuació d’un gran nombre de conjunts i artistes locals al programa de la Festa Major. Grups com Sense Sal (dilluns 2 de juliol – plaça Vella), Albercocks (diumenge 1 de juliol – plaça Vella), Gospelins (divendres 30 de juny –Casa Alegre de Sagrera) o l’Orquestra Simfònica del Conservatori de

Terrassa (dissabte 1 de juliol – Seu d’Ègara) s’afegiran al gruix de les propostes locals presents de forma habitual en espais com la plaça del Vapor Ventalló, la Plaça Didó o El Jove. Respecte a l’Espai Vapor i, dins del cartell previst per a aquest any, destaca l’actuació dels terrassencs Bounties, seleccionats com a grup incubadora local de la Casa de la Música de Terrassa, els quals actuaran el diumenge 1 de juliol.

5


6

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Serafí Gàzquez Editor fundador i director de MOMENTUM agency, partners, Editors  @SerafiGazquez

COHERÈNCIA institucional seguint el seu CORE BUSINESS Aquesta paraula que tantes vegades ens ve al cap, sembla que per alguns o algunes, sigui només feta per a la societat i no pas per les institucions. Estem vivint moments complexos que ens costen d’entendre o assimilar. M’atreviria a dir que estem en un canvi d’època o d’etapa generacional, on tot s’ha obert -comunicativament parlant- a una manera de fer que no tenim del tot controlada ni assimilada. Fa uns dies, vaig conversar amb una persona que dirigeix una institució i feia referència a la paraula “coherència”. La coherència podria tenir diferents significats per uns o per a uns altres en l’àmbit personal o per qui treballa en el sistema educatiu. Però avui vull reflexionar sobre la COHERÈNCIA institucional per desgranar algun procedir que comença a ser contradictori i, podria ser l’arrel de molts dels problemes que estan aflorant i que afloraran en els propers dies. Definició de coherència: “Connexió, relació estreta d’idees que s’acorden entre elles”. Crec que queda molt ben definida. Ara bé, si volem, li podem donar voltes i afegir-hi paraules més complexes. Això permetria ser ambigus i per tant, la majoria no entendríem què estem parlant o expressant. Siguem clars, directes i respectuosos. Polítiques igualitàries amb drets i deures i, sobretot, apliquem coherència al dia a dia de les decisions institucionals. Com a exemple pràctic, seria molt estrany que un polític fes pa, o que un fuster recaptés els impostos o fins i tot que, un cos de seguretat, és dediques al tràfic de qualsevol substància il·legal. Doncs alguns podrien revisar la seva coherència institucional i analitzar si resulta ser el “core business” de quelcom que realitza la seva entitat. Per tant, una institució és coherent si les decisions les adopta sobre les dimensions, processos i polítiques constitutius de la seva cultura, si estan relacionades entre sí, i si tenen la intenció de millorar dia a dia. I no pas per acaparar el sector o per bloquejar el desenvolupament d’altres entitats, idees o maneres de pensar, fent veure que és un gir en el seu “core business”. En definitiva, el “silenci” o les “cortines de fum” per emmascarar quelcom, només fan que les “bales de palla” es facin grans i més grans i, quan comencen a trobar un espurna pel camí, s’encenen per tot arreu i ens quedem amb la perplexitat de què allò que estava davant nostre no li havíem ensumat l’olor del fumet quan s’encenia. Per tant, coherència institucional i més diàleg per no crear grans bales de palla.

Societat »

El mòbil ja és la forma per més de 3.000 usua REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El nou sistema es va encetar, per part d’Egarvia, el desembre del 2017. Amb l’aplicació per a dispositius mòbils iParkMe, disponible tant per al sistema operatiu Android com per iOS, en català, castellà i anglès, els usuaris de la zona blava dels estacionaments de Terrassa ja poden pagar el mateix. Aquesta aplicació per poder pagar amb els smartphones es va posar en marxa el 12 de desembre de 2017. La implantació d’aquest sistema va ser gradual, tot i que es va implementar en poc temps. Permet el pagament per mòbil de la zona blava i dels aparcaments soterranis municipals, però també la gestió de les zones de càrrega i descàrrega per a transportistes i les “zones exprés” d’estacionament gratuït però regulat. La incorporació del pagament a través de dispositiu mòbil de les zones d’estacionament regulat és la part que més directament afecta la ciutadania d’un procés de renovació tecnològica més ampli. Egarvia, l’empresa municipal encarregada de la gestió i ordenació de la disciplina viària, ha adquirit diferents eines per modernitzar la gestió dels seus serveis. La zona blava és un d’ells, però la tecnificació afecta també als aparcaments soterranis públics i el servei de grua municipal. La posada en marxa de les noves eines suposa un canvi en l’explotació dels serveis de l’empresa municipal que, a banda d’augmentar aquests pels usuaris, també podrà racionalitzar el seu funcionament intern. El projecte de modernització de les eines de gestió facilitarà l’activitat que desenvolupa l’empresa municipal. Per exemple, la plataforma de gestió interna permet geolocalitzar tota l’activitat que desenvolupa l’empresa, des de pagaments fins a denúncies, incloses les anul·lacions d’aquestes o qualsevol incidència amb les places d’aparcament. L’explotació de totes les dades optimitzarà l’activi-

tat d’Egarvia i permetrà millorar la planificació de futur. De la mateixa manera, facilitarà la visualització de la distribució de les places i la gestió de particularitats com ara els infractors reincidents, els que tenen autoritzacions específiques o les diferències tarifàries de les zones. S’ha de tenir en compte que l’empresa municipal gestiona sis aparcaments soterranis, que durant 2016 van tenir més de 160.000 estacionaments. El servei de grua, que també gestiona Egarvia, va fer 11.000 serveis durant el darrer any. I, en el mateix període, la zona blava va experimentar més de dos milions d’operacions a les 2.105 places d’aparcament distribuïdes en les 13 zones, que suposen 4 tarifes diferents i 5 horaris d’estacionament. Tot aquest complex sistema, que inclou la gestió dels 136 parquímetres de zona blava, millora la seva gestió amb la incorporació del nou sistema de gestió integral. Quant a les dades corresponents al primer trimestre de 2018, demostren la bona acollida d’aquesta. Si bé al gener el percentatge de recaptació a través d’aquesta modalitat va ser del 3,78%, el febrer va arribar al 4,89%, per assolir el 5,36% al març. Així, el total de tiquets emesos en els primers tres mesos de l’any amb aquest nou sistema de pagament representen el 5,37% del total. Pagar la zona blava amb el mòbil és més fàcil, còmode i ràpid. Permet a les persones usuàries ampliar el temps d’aparcament des de qualsevol lloc, recuperar l’import dels minuts no consumits, rebre notificacions al mòbil de la propera finalització del temps d’estacionament i tenir situat al mapa el lloc on està aparcat el vehicle. Els vigilants de la zona blava controlen el compliment del temps gràcies a unes altres apps de verificació i denúncies. El nombre d’usuaris habituals de l’app iParkMe a Terrassa és de 3.600, els quals fan unes 10.000 operacions al mes. iParkMe opera


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

de pagament habitual utilitzada ris a la zona blava d’aparcament en un total d’11 municipis de Catalunya, entre els quals hi ha dos al Vallès Occidental, Matadepera i Sant Cugat del Vallès. Cal destacar també que, al llarg d’aquest darrer any, ha disminuït el nombre de denúncies cursades per infraccions a la zona blava. Egarvia va registrar l’any passat un total de 59.436, un 10,9% menys que el 2016. Però aquest no ha estat l’únic descens, ja que els tiquets d’anul· lació també han anat a la baixa. L’any passat es van comptabilitzar 23.623, una xifra que representa un 13,9% menys que 2016. Terrassa compta actualment amb un total de 136 parquímetres, 19 dels quals operen amb pagament de targeta online, i amb un total de 2.109 places de zona blava. Hi ha quatre tipus de tarifes, que tenen un temps màxim d’estacionament d’1,45 h, a excepció de la zona dels jutjats, on és de 4 hores. La generalització del telèfon mòbil en aquests últims anys ha portat a algunes empreses telefòniques, davant la necessitat d’un sistema de pagament segur i ràpid, a desenvolupar sistemes basats en l’habitual telèfon mòbil.

L’usuari d’aquest mitjà de pagament pot optar per dues opcions: 1. Un sistema de pagament basat en targetes prepagament (a imatge de les populars targetes telefòniques). El sistema és especialment senzill: l’usuari adquireix una targeta prepagament en qualsevol dels establiments autoritzats per la companyia prestadora del servei. Triat el comerciant, en Internet o en qualsevol altra xarxa oberta que admeti aquest tipus de pagament, i el producte desitjat, l’usuari premerà la icona de l’empresa subministradora del servei de pagament. Al moment, s’inicia una connexió segura amb l’empresa subministradora del servei de pagament, la qual sol·licitarà a l’usuari que introdueixi les xifres del codi secret inclòs en la targeta prepagament. D’aquesta forma, l’empresa subministradora del servei de pagament coneixerà l’import total del qual l’usuari és creditor, i procedirà a autoritzar el pagament si el preu del bé o del servei és inferior al saldo romanent en la targeta prepagament. Autoritzat el pagament, el titular rebrà una factura electrònica en la qual se li indicarà la informació sobre el bé adquirit i el preu que per aquest s’ha fet.

Aquest sistema té avantatges indubtables: és segur, confidencial, anònim i completament electrònic. No obstant això, té inconvenients: els comerciants han d’admetre el pagament i subscriure contractes d’adhesió amb cada una de les companyies que ofereixen aquest servei, per la qual cosa l’usuari només pot pagar per aquest mitjà en un limitat nombre de comerços i no, com passa amb els pagaments amb targeta, en la majoria absoluta dels establiments virtuals. És un mitjà destinat a satisfer pagaments de poc import, i és una solució vàlida i eficaç al problema dels micropagaments; però fa impossible el pagament de béns i serveis d’import elevat. 2. Un sistema de pagament amb càrrec indirecte a la targeta de crèdit de l’usuari, després de la confirmació telefònica prèvia del pagament. El pagament de béns i serveis de cost elevat, tanmateix, és solucionat mitjançant aquesta modalitat de pagament mòbil. No obstant això, al contrari que en el supòsit anterior, aquest mitjà de pagament no es fa únicament en la xarxa, cosa que el desvirtua, en bona mesura, com a mitjà de pagament. El procediment és el següent:

Avantatges i desavantatges de pagar amb del mòbil: des de la comoditat absoluta al perill de perdre la perspectiva del que consumim.

cal convertir-se en titular d’una targeta de crèdit. Elegit el comerciant i el producte, se selecciona el pagament mòbil com a modalitat de pagament. A continuació s’introdueix el número del telèfon i es confirma que es vol efectuar el pagament. Finalment i dins d’un període de 24 hores, l’usuari ha de comunicar-se telefònicament amb l’empresa subministradora del servei de pagament per a confirmar, mitjançant la comunicació del PIN, l’autorització del pagament. Efectuada la confirmació, l’empresa autoritza i fa efectiu el pagament pels mitjans tradicionals de pagament amb targeta. Com s’observa, aquesta segona modalitat, si bé fa possible el pagament d’imports elevats, presenta seriosos inconvenients: és una solució que continua sense ser global. L’usuari només té la possibilitat de contractar amb els comerços adherits a l’empresa prestadora del servei de pagament. No és confidencial. Tots els intervinents en el pagament coneixen el preu i el bé o el servei contractat. No és anònim i el banc pot elaborar un perfil dels gustos i hàbits del comprador. També hi existeix la impossibilitat de pagar si el telèfon mòbil es queda sense bateria. D’altra banda, pagar amb el mòbil pot induir en l’usuari la sensació de pensar que sempre té diners, la qual cosa pot arribar a augmentar les despeses per la pèrdua de control sobre les compres. Tot i això, els sistemes de pagament per mòbil, com les noves tecnologies, són en contínua i constant evolució i, qui sap quines formes de pagament ens depararà el futur?

7


8

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

Cal bastir un món protegit d’hipòcrites Heus ací una de les moltes frases genials del malaurat Tom Wolfe, qui ens acaba de deixar aquest proppassat dimarts, a New York. Un personatge peculiar, famós perquè li agradava vestir de blanc. Els seus articles de premsa anaven farcits d’onomatopeies i de bones dosis de ficció. Indubtablement, però, era un mestre, un mite del periodisme. En un moment polític ben convuls a casa nostra, em ve de gust tibar de més frases d’ell. Totes elles les considero molt adients per la reflexió dels Torras, Rajoys i altres “espècimens”: “la tasca de l’escriptor rau en fer palès que l’entorn social influeix en la psicologia personal” / “ens cal construir el text, escena a escena, utilitzant la major quantitat de diàleg possible i afinant detalls per a definir personatges que relatin la història com és” / “la solitud sempre és -i mai no deixarà de ser-ho- l’experiència central de tot home” / “la cura més segura per la vanitat és la solitud” / “a no ésser que tu formis part de la trama, és un error imperdonable escriure en primera persona”. Era el màxim referent de l’anomena’t “Nou Periodisme”. Un terme que reflecteix la ruptura del formalisme a les notícies, bo i incorporant nous elements literaris. El seu estil fixava una crítica cultural punyent, satírica i histriònica, amb la que intento identificar-me una mica. Li agradava -i, a mi, també- criticar les elits de qualsevol sector, sobretot quan parlen a la resta de mortals de manera prepotent o xulesca. És per això, que m’encanta fer servir majúscules, cursives i altres signes de puntuació. Algunes expressions i mots concrets reclamen un cert èmfasi per tal de poder remarcar la validesa d’una paraula. Com ara “varoom, varoom” per a visualitzar el veritable brogit del motor d’un cotxe. Amb vuit anys, ja va escriure el seu primer llibre (tot i que no l’acabà). Versava sobre la biografia d´en Napoleó. De la mateixa manera que va haver de refer la seva tesi doctoral (a la universitat de Yale), per a convertir-la en més objectiva. Era tan marcat el seu lideratge, que li van llençar la canya per a esdevenir un acadèmic més i de molt pes. Fou quan es decantà pel periodisme, arrelant primer al “The Washington Post” i al “Herald Tribune” (el 1962). Una vaga salvatge el va deixar a l’atur i gairebé a la misèria. Era tan pobre que tan sols es podia permetre l’ús d’un vestit blanc, fos hivern o estiu... i fes fred o calor. Sense cap mala intenció o interpretació rebuscada, no res a veure amb el ventall d’americanes de coloraines de l’economista i professor de la Universitat de Colúmbia, en Xavier Sala i Martín. Per a mi, un autèntic “showman” a qui li agrada molt prodigar-se en totes les fotografies hagudes i per haver. Tanmateix potser en Tom Wolfe va cavar (d’alguna manera) la seva pròpia fossa quan decidí recolzar la candidatura d’en George W. Bush... Tard o d’hora, tot es ressitua al lloc que li pertoca. Àdhuc en circumstàncies adverses, el nostre personatge tenia respostes concretes i ajustades... Com ara quan digué que “la mort és el darrer viatge, el més llarg i el millor”... Si aleshores el van enterrar professionalment, ara ho acabem de fer vitalment. Ens resta -i ningú no ens ho pot arrabassar- l’empremta del seu mestratge.

Societat »

L’Ajuntament insist REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Ajuntament ha desestimat en la seva totalitat tres al·legacions que va presentar l’empresa prestadora del servei de recollida de residus i neteja viària de la ciutat, SMATSA, en referència als expedients de les liquidacions definitives dels anys 2014, 2015 i 2016, on es reclama a l’empresa prop de 3,5 milions d’euros que l’Ajuntament assegura que ha pagat de més. El consistori considera que l’empresa ha facturat diversos serveis de recollida de residus per sobre dels imports contractats sense que l’Ajuntament hagi incrementat el servei, sinó que l’empresa ha hagut de destinar-hi més equips que els que havia previst en l’oferta i els ha repercutit a l’Ajuntament en lloc d’assumir-ho tal i com preveu el contracte. Asseguren que un cop desestimades aquestes al·legacions, queden aprovades definitivament les liquidacions d’aquests tres anys i que donen un saldo creditor a favor de l’Ajuntament de 3.493.527 euros. En la resolució, que dona per tancat el procediment administratiu, l’empresa haurà d’aplicar la ITF per facturar els serveis efectivament prestats a partir del mes de juny. D’aquesta manera, l’Ajuntament s’assegura que l’empresa aplicarà els preus unitaris per serveis que va oferir en la seva oferta, en lloc de facturar els equips posats a disposició del servei. SMATSA RESPONDRÀ JUDICIALMENT En un comunicat l’empresa concessionària prestadora del servei de recollida de residus i neteja viària de la ciutat, Serveis Medi Ambient, S.A. (SMATSA), assegura que no els “sorprèn l’anunci per part de l’ajuntament de Sabadell de desestimar les al·legacions presentades als quatre expedients que es van tramitar per la via administrativa” L’empresa concessionària apunta que “qui ha resolt les al·legacions presentades, són les mateixes

persones que estan sent investigades per un presumpte delicte de prevaricació” i confia “que la via judicial posarà fi a les presumptes irregularitats i persecució de l’actual equip de govern de l’ajuntament de Sabadell”. Expliquen que “observem amb estupor com, una vegada més, des de l’actual equip de govern s’aprofundeix en la cerca de fórmules que permetin aconseguir la finalitat predeterminada que es persegueix, utilitzant tot tipus d’argúcies que, entenem, estan fora de les vies legals establertes i reforcen les argumentacions que van portar a aquesta empresa a interposar la querella penal que ha derivat en la situació processal de les persones actualment investigades”. Pel que fa a les al·legacions desestimades per l’Ajuntament, SMATSA anuncia que interposarà el corresponent recurs contenciós-administratiu. “Estem absolutament segurs de la nostra posició sobre aquest tema. La fonamentació en què es basa l’equip de govern per reclamar aquestes liquidacions constitueix un absolut despropòsit, no només perquè es reclamen imports facturats per serveis que s’han prestat de forma efectiva, sinó també perquè aquests serveis han estat aprovats i sol·licitats pel propi Ajuntament”. INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE FACTURACIÓ L’empresa concessionària de la neteja, en el mateix comunicat expressa “el rotund rebuig a la repetida cantarella que l’objectiu d’aquesta Instrucció Tècnica rau en facturar pels serveis efectivament prestats. No es factura cap servei que no es presta de forma efectiva i que no existeix cap fórmula que faculti el pagament per mitjans posats a disposició, com no es deixa de repetir des de l’equip de govern”. Asseguren que “el sistema de certificació que preveu el contracte no permet cobrar pels 126 vehicles que conformen la flota o pel total de treballadors que hi ha en nòmina, sinó només per aquells mitjans humans i tècnics que


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

eix en reclamar 3,5 milions a SMATSA cada dia surten a treballar, essent els propis tècnics municipals els que validen els serveis que es presten” i subratllen que a data d’avui, seguim reclamant sense èxit a l’Ajuntament que defineixi els serveis que s’han de prestar”.

En el comunicat SMATSA garanteix “seguir prestant el millor servei possible a la ciutat” i envia “un missatge de tranquil·litat” a la seva plantilla així com denuncia que l’Ajuntament va comunicar telefònicament la suspensió de la Comissió de Seguiment prevista per al proper dia 18 de maig.

En creemos firmemente en el poder de la anticipación, por ello, somos el primer despacho que se encarga de planificar el presente, para la tranquilidad del futuro.

Envienos un correo a: abogados@valles.barcelona y le daremos ideas para asegurar su futuro

9


10

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Societat »

L’alcalde de Sabadell rep als familiars dels joves d’Altsasu

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Ajuntament de Sabadell ha estat l’escenari de la recepció oficial a dos familiars dels joves encausats que han denunciat un “muntatge policial”. Antxon Ramírez, pare d’Adur sobre qui recau una petició de pena de 50 anys i Edurne Goicoetxea mare de Aimara, l’única dona processada a qui la fiscalia demana una pena de 12 anys i mig, han estat rebuts en l’ajuntament de Sabadell per l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, el tinent d’alcalde d’ERC, Juli Fernàndez, els regidors de la Crida per Sabadell Glòria Rubio i Lluís Perarnau i l’edil no adscrit Lluís Monge. Serracant ha recordat la situació d’injustícia dels vuit encausats, tres dels quals fa 547 dies en presó preventiva. Ha comparat això amb la “injustícia general” que viu

Catalunya. Ha considerat abusiva la presó preventiva, que altera la “presumpció d’innocència” i que resulta “intolerable en un Estat democràtic”. Per l’alcalde de Sabadell, el sentit de la recepció “és mostrar la solidaritat de la institució municipal amb les famílies”, així com per conèixer la situació del joves encausats i compatir l’experiència amb el grup de suport.

l’aplicació de la reforma del Codi Penal, per ser un cas d’abús i de desprorcionalitat. “Un cas tractat de terrorisme” quan no havia cap base per això. De la mateixa manera ha criticat als grans mitjans de comunicació que han transcrit la versió oficial que, en la seva opinió, ha estat un muntatge policial”. A més a considerat que al judici “tots els drets han estat vulnerats” i que espera amb por la sentència.

ELS TESTIMONIS DELS FAMILARS Antxon Ramírez ha afirmat que “suposa un honor” la recepció de l’ajuntament de Sabadell i ha volgut agrair a l’Assamblea de Sabadell la seva invitació. Així mateix ha assegurat que han rebut “mostres constants de solidaritat de Catalunya”. De fet, és la tercera vegada que hi venen. En aquesta ocasió han passat dos dies i ahir van ser rebuts per l’ajuntament de Sant Quirze.

Edurne Goicoetxea ha afirmat que Altsasu és un poble petit de 7.500 habitants que la lupa de la repressió ha fet gran. Prova d’això han estat les declaracions de Mariano Rajoy: “esto no va a quedar impune” o la visita al poble del director general de la Guàrdia Civil, Fernández Mesa que va ser ocupat per la Guàrdia Civil. Al seu parer s’ha tractat un “relat construït contra el poble d’Altsasu” i per a mantenir “el fantasma del terrorisme”. Així mateix ha denunciat les irregularitats en el judici i el fet que gràcies a la intervenció d’Amnistia Internacional hagin pogut presentar alguns testimonis i el dos vídeos que demostren que “no ha haver terrorisme, ni palissa ni linxament. Es va tractar d’un picabaralla a les cinc de la matinada entre gent que havia begut alcohol”.

Al seu parer, el cas del joves d’Altsasu suposa un punt d’inflexió en

Després de la recepció oficial, amb preguntes de la premsa, els dos fa-

miliars se han desplaçat a la Sala la Quartera per fer una acte obert a la ciutadania. CONDEMNA DE CIUTADANS I PP Aquest acte ha desfermat dures crítiques del portaveu de grup municipal de Ciutadans (C’s), José Luis Fernández que ha afirmat que aquesta recepció “segueix alimentant el relat victimista de l’independentisme” i suposa “una falta de respecte a les víctimes”. Així mateix, Fernández ha lamentat que, des d’una administració pública, “es doni tota la credibilitat a una versió del que suposadament va succeir i es tregui el crèdit a l’altra part implicada”. Al seu parer, això demostra “una total falta d’empatia amb les víctimes per una qüestió ideològica, ja que eren guàrdies civils”. El portaveu de C’s ha afegit que “no cal oblidar que dos de les agredides eren dones que es van convertir en víctimes solament per la professió de les seves parelles”. Per la seva part el portaveu del PP, Esteban Gesa ha publicat una piulada on considera “repugnant” la decisió de l’equip de govern al rebre als familiars dels “covards d’Altsasu que agrediren a guàrdies civils i les seves parelles… Sincerament la degradació d’aquest Govern no té límits”.

Societat »

Torna la Festa Gran REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La Festa Gran torna a Sabadell entre els dies 21 i 27 de maig. L’Ajuntament manté que la voluntat és tenir un espai de reconeixement a les persones grans de la ciutat. La festa començarà amb una rebuda institucional a les entitats que hi col·laboren, a la sala de plens. Serà el 21 de maig al migdia. L’acte central serà la representació de l’obra de teatre Ai, carai! per part de l’As-

sociació Artística Encert, el dia 23 de maig a les 19 hores. “Aquest és el moment perquè s’engresquin i comencin a gaudir d’un gran ventall d’activitats, ja que la Festa Gran ofereix temps per a la reflexió, per xerrar, per la música, per al teatre”, assegura el regidor de Cicles de Vida, Miquel Soler. Entremig, activitats com la cantada de corals dels casals i entitats de gent gran, una mostra de manualitats, ballada de sardanes, la

projeccció del documental Dones grans a Sabadell, una mostra de tai-txi i ioga en cadira o la conferència del filòsof Francesc Torralba. Les entitats de gen gran faran també una desfilada de vestits de costura i paper i una mostra d’activitats d’entitats. També hi haurà una mostra interactiva al Mercat de Sant Joan, el 25 de

maig, amb tallers de robòtica i tecnologia. BALL DE CLOENDA La Festa Gran es tancarà el 27 de maig a les 17.30 hores a la plaça del doctor Robert amb el tradicional ball de cloenda, a càrrec de l’orquestra Zumba Show. Hi haurà coca i cava.


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat »

Dr. Carles Morera

Marta Morell enceta les eleccions internes de Podem amb la presentació de la seva candidatura REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Aquest dijous s’ha presentat la candidatura Sentim Sabadell, encapçalada per Marta Morell, veïna de la Concòrdia, per a les eleccions internes per a renovar al Secretari General i el Consell Ciutadà Municipal de Podem Sabadell. Al mes d’abril van iniciar-se a tot Espanya els processos de renovació dels òrgans municipals de la formació morada. A Catalunya això afecta a les quatre capitals de província i al Vallès Occidental, a Sabadell, Terrassa, Cerdanyola i Badia. Ara s’està en la fase final de constitució de les candidatures que seran proclamades el 31 de maig. Les votacions tindran lloc entre l’11 i 18 de juny. A parer de Morell aquestes eleccions són fonamentals per a “obrir una nova etapa per a Podem Sabadell” i per a afrontar el “principal repte que tenim la davant: la celebració de les eleccions municipals” del 2019. QUATRE EIXOS PROGRAMÀTICS La candidata ha desgranat els quatre eixos de la seva proposta política. La primera radica en voler un “Podem Sabadell feminista i feminitzat”. En aquest sentit, ha subratllat que per “primer cop una dona optarà a la secretaria general de Sabadell”. Per a Morell ha arribat l’hora “que les veus femenines prenem la paraula” com es va fer a la vaga feminista del 8 de març, contra les sentències judicials sobre la violència sexual i les demandes per unes pensions dignes. En segon lloc, reclama que Podem tingui “veu pròpia a Sabadell” amb un Consell Ciutadà i uns Cercles “on hi hagi discussió política, on les decisions es prenguin entre totes”, de manera que el resultat dels debats es traslladin a la ciutadania. En aquesta línia, ha criticat que aquesta “és una mancança important” en els darrers tres anys, perquè “la nostra veu ha quedat diluïda o substituïda per la del grup municipal d’Unitat pel Canvi”. El tercer eix gira entorn a fer un Podem “obert a la ciutadania” i fent de la “participació la nostra característica principal. Podem ha de recuperar l’esperit inicial dels Cercles”. Per això, defensa una “organització basada en els Cercles de barri” com un espai

“d’activisme i dinamització de la vida política”, que fomenti la participació, en el qual es traslladin i canalitzin les demandes de la ciutadania. El darrer i quart eix rau en el “compromís de fer de Podem una força confluent”. Aquesta candidatura vol “formular un projecte guanyador i capaç de definir un projecte de ciutat a l’alçada de les aspiracions” de la ciutadania. Aquest projecte “ha d’integrar a Podem i Catalunya en Comú, però que ha d’anar més enllà, amb la complicitat dels “moviments socials. Així ha criticat “les greus errades polítiques” de la formació en la candidatura municipal del 2015. Morell ha finalitzat el seu parlament apel·lant als 2.000 inscrits a Podem Sabadell i a les persones que foren actives i que s’han allunyat del partit a “ajudar-nos a construir Podem en aquesta nova etapa”. LA CANDIDATURA Marta Morell ha presentat l’equip de 14 persones que aspira a conformar el Consell Ciutadà local: Antonio Luque, de la Concòrdia i molt actiu en la lluita per unes pensions dignes. Laura Rodríguez, de la Concòrdia, vinculada a la PAHC i que va participar en la tancada de 21 dies al BBVA. Andrés Herrera de Can Deu i estudiant de periodisme. Eulalia Sánchez, responsable de comunicació del Cercle de la Concòrdia. Antonio Ontiveros, del barri de l’Eixample i dirigent del moviment veïnal de Sabadell. Elena Muñoz, veïna del centre i activa en els moviments feministes. Juan García de la Concòrdia. Mercedes Torres de la Concòrdia. Gerard Peñalver de Ca n’Oriac. Lola Casado de la Concòrdia. Pedro Sánchez, del Cercle de la Concòrdia, Laura Gil de Can Deu. Enric Bartrés de la Concòrdia i Jessica Sánchez de Can Puiggener. LA CAMPANYA Morell disputarà la secretaria general de Podem Sabadell a Jordi Nuez i Ramon Vidal, regidor d’Unitat pel Canvi i actual secretari general de la formació morada. Morell ha manifestat la seva voluntat de desenvolupar una campanya electoral a tots els barris de la ciutat. També s’ha mostrat partidària d’organitzar un debat públic entre els candidats a fi que els inscrits disposin de la “màxima informació” abans d’emetre el seu vot.

Codirector COTCAT Especialista en cirurgia de la columna vertebral  @DiariDelValles

Hemangioma vertebral Els hemangiomes vertebrals són els tumors benignes més freqüents de la columna vertebral. Afecten un 10%-12% de la població, i normalment són una troballa casual. El pacient acut a un especialista per una dolència on cal una exploració complementària com una radiografia, un TAC o una ressonància magnètica que abraça la columna, i apareix un o diversos hemangiomes. A vegades el pacient rep la informació de la prova complementària uns dies abans de poder consultar amb el seu metge de referència, i la paraula hemangioma pot crear preocupació. Els hemangiomes són tumors benignes secundaris a malformacions vasculars que normalment es localitzen en el cos vertebral. Habitualment no comprometen l’estabilitat de la vèrtebra, no tindran una progressió local, i no comportaran cap compromís neurològic. En un 0,9% – 1,2% dels casos, es pot detectar el que anomenem hemangioma agressiu, que també és una malformació vascular benigna però que pot tenir alguna repercussió local, ja que pot debilitar la pròpia vèrtebra i produir dolor o compromís neurològic. Són més freqüents a la columna toràcica, i menys de la meitat dels que seran simptomàtics tindran una repercussió neurològica per afectació medul·lar o radicular. En aquest cas cal fer el diagnòstic diferencial amb altres lesions que poden tenir un aspecte similar, però normalment les proves d’imatge ja ens donen una informació suficient per afirmar el seu diagnòstic. En cap cas, un hemangioma es pot disseminar a altres vèrtebres o teixits. Si existeixen hemangiomes en diverses localitzacions, no són per disseminació, sinó que són propis de cada localització. En cas de tenir un hemangioma agressiu amb dolor o compromís neurològic cal un tractament específic, que pot passar per la vertebroplàstia (injecció d’una resina sintètica que anomenem ciment, a la lesió), la radioteràpia local, l’ alcoholització (infiltració d’alcohol absolut a la lesió, poc utilitzada actualment) o diversos tipus de cirurgia si es dóna el cas (estabilització temporal o permanent de la lesió i/o descompressió neurològica). En cas de ser diagnosticat d’hemangioma, cal consultar un especialista de la columna vertebral. Normalment serà una lesió benigna que no caldrà fer un seguiment. Només en situacions especials, que són molt poc freqüents, caldrà fer un diagnòstic diferencial i un seguiment tant clínic com radiològic i, en el petit nombre de casos que presenten símptomes, el seu tractament específic i local sol ser suficient.

11


12

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Societat »

Més dotació per al programa Fem Vacances REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’edició d’aquest any del programa Fem Vacances cobrirà més el sobrecost que paguen les persones sense discapacitat per un casal d’estiu o les sortides. És la principal novetat d’enguany. 80.000 euros d’aportació municipal cobriran el 75 per cent del sobrecost per als casals i el 40 per cent per a les sortides. Fa dos anys, en la primera edició, es va cobrir el 50 per cent en el primer cas i el 25 per cent en el segon. A més, llavors hi havia 137 places i ara hi haurà 153 (L’Ajuntament subvencionarà ara amb 80.000 euros les entitats que treballen amb persones amb discapacitat. A més, seran compatibles els ajuts econòmics a les famílies amb ingressos més baixos.

“El nostre compromís inicial, demostrat amb fets i recursos concrets en aquestes tres edicions, és que Sabadell sigui també pioner en matèria d’equitat en aquest àmbit, per això l’Ajuntament es fa càrrec d’una part molt important del sobrecost que han d’afrontar les famílies pel caràcter especial de les activitats”, assegura el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez. Les activitats per a persones amb discapacitat i dependència comporten una despesa considerablement superior a les adreçades a altres col·lectius per la major necessitat de professionals de suport, logística i d’instal·lacions condicionades. Aquest any hi haurà 153 places de casals d’estiu, viatges i colònies. Es treballa amb sis entitats: Andi, Grandalla, Obrir-se al món, Fundació AVAN, Viu-la i l’Estel.

Societat »

“El nostre compromís inicial, demostrat amb fets i recursos concrets en aquestes tres edicions, és que Sabadell sigui també pioner en matèria d’equitat en aquest àmbit, per això l’Ajuntament es fa càrrec d’una part molt important del sobrecost que han d’afrontar les famílies pel caràcter especial de les activitats”, assegura el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez.

Societat »

Sabadell tornarà aquest El Conservatori cap de setmana al seu Professional i Escola passat medieval de Música de Sabadell s’endú la Batuta d’Honor  @DIARIdelVALLES REDACCIÓ

La 23 ena edició de Medievàlia arribarà aquest divendres a l’entorn del Mercat Central, la plaça del Gas i els Jardinets de l’Antiga Caixa de Sabadell. El naixement de la ciutat de Sabadell al voltant d’un mercat de l’època Medieval s’escenificarà durant el cap de setmana amb 150 parades de productes artesanals, representacions on es teatralitzarà la compra de la vila de Sabadell, juntament amb l’animació de

personatges (recreats per membres de El Ciervo Teatre), oficis de l’època, tallers i activitats infantils, que en aquesta ocasió, amplien la seva oferta i es situen als jardinets.

Durant els dies de la Fira Medievàlia es realitzaran també quatre sessions d’una visita guiada pels carrers del centre de la ciutat que tenen el seu origen en aquesta època de la història. Diumenge al migdia es podrà degustar un plat medieval, fet amb carn de senglar i col picada anomenat raoles de senglar.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’acte de lliurament, que aquest any ha canviat de format, s’ha iniciat amb l’actuació de la coral Infantil del Conservatori, seguida de la distinció d’or als socis que fa 50 anys que estan a l’entitat, en aquest cas s’ha lliurat a Antoni Quintana i Vicenç Melo. A continuació, la presidenta de Joventuts Musicals, Joana Soler, ha explicat “que la Junta va decidir

atorgar la Batuta d’Honor a l’Escola Municipal de Música i Conservatori Professional de Sabadell per unanimitat, ja que “van ser els que van signar l’acta fundacional de la nostra entitat”. El regidor d’Educació, Joan Berlanga, ha lliurat el guardó al seu director, Joan Morera, qui ha mostrat l’agraïment per aquest reconeixement. La formació de metalls del Conservatori ha estat l’encarregat de posar el punt i final a la vetllada


Setmana 21-2018 Any IV. Època IV

Els Premis Cambra’18 guardonen les millors iniciatives d’empreses de Terrassa i de la zona d’influència de la Cambra terrassenca Els Premis Cambra van néixer per fer públic el reconeixement anual que la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa atorga a aquelles persones, projectes de futur i empreses que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la seva demarcació. Aquest reconeixement està obert a la participació de totes les empreses amb presència en un dels 12 municipis de la demarcació de Terrassa, i el criteri d’elecció dels guanyadors es duu a terme mitjançant un rigorós procés de votació. La votació la realitza un jurat que reuneix persones de prestigi directament vinculades al món institucional, polític, empresarial i periodístic.

REDACCIÓ

 @VALLESeconomic

L’esdeveniment, que ha tingut lloc aquesta nit al Teatre Municipal La Sala de Rubí, premiava diverses categories o àmbits, des de Trajectòria Internacional Consolidada fins al Compromís i la Sostenibilitat. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va convocar

al seu dia els Premis Cambra’18, el reconeixement públic que cada any la institució atorga a les empreses de la demarcació que han destacat especialment en un aspecte estratègic de l’àmbit empresarial i que han tingut un potencial econòmic i social destacat. Aquests guardons compten amb la participació de totes aquelles empreses presents en els 12 municipis de la demarcació de la Cambra de Terrassa que compleixin

amb les especificacions de les bases dels guardons. L’edició d’aquest any 2018 premia a la Trajectòria Internacional Consolidada, a la Iniciació a la Internacionalització, al Compromís i la Sostenibilitat, a l’Empresa Saludable, a l’Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament, a la Millor Iniciativa Comercial i de Serveis, a l’Empresa de Nova Creació, al Lideratge Empresarial i a la Iniciativa Empresarial a la demarcació.

Un cop el jurat emet el veredicte sobre els guanyadors, el procés culmina amb un acte institucional de lliurament de premis. Aquest esdeveniment econòmic i social reuneix nombrosos empresaris, així com representants del món econòmic, social i polític. L’acte de lliurament està presidit cada any per una personalitat rellevant del món institucional i/o polític. Les successives edicions de lliurament dels Premis Cambra han comptat amb la participació com a presidents de personalitats il·lustres, entre els quals es compten l’ac-

Amb la col·laboració de

www.MOMENTUM.BARCELONA

EDITORS

momentum PARTNERS

Abogados & Services

AGENCY

VALLÈS


DIARI DEL VALLÈS

Els Premis Cambra tenen el seu origen l’any 1977, quan aquesta institució ja premiava les empreses exportadores amb les Medalles al Mèrit Exportador, i donava també distincions al comerç a través de l’acte de cloenda de la tradicional Setmana del Comerç.

tual Rei i Reina d’Espanya, Felip VI i Leticia Ortiz o els ex Presidents de la Generalitat Carles Puigdemont, Artur Mas, Jordi Pujol i Pasqual Maragall Des de la creació dels guardons, aquest acte ha estat un destacat punt de trobada entre empresaris de la demarcació de la Cambra de Terrassa i les principals institucions econòmiques del país, fet que ha comportat que els Premis Cambra siguin ja un referent dins de l’àmbit institucional i empresarial català. Els actes reconeixien, de manera pionera en el seu moment, la tasca comercial i internacional de les empreses de la demarcació. Aquests esdeveniments es van mantenir de forma ininterrompuda fins a l’any 2000 quan es van crear els Premis Cambra, uns guardons que tenen la voluntat de mantenir l’esperit fundacional de 1977 i ampliar-lo als àmbits de servei a l’empresa amb els quals s’identifica l’entitat. A través dels Premis, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa se situa com una institució econòmica amb clara vocació de lideratge institucional que reconeix la tasca de les empreses a les quals representa i serveix. En el transcurs de les diferents edicions han estat mereixedores dels Premis Cambra moltes de les empreses més capdavanteres de cada sector i que han contribuït, sens dubte, a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la demarcació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Ter-

rassa. En aquesta edició, les guanyadores són: PREMIS CAMBRA 2018 A LA TRAJECTÒRIA INTERNACIONAL CONSOLIDADA: DERMOFARM SA, de Rubí, es dedica al desenvolupament, fabricació i comercialització de productes de cosmètica, dermatologia i ginecologia. Fundada l’any 1972, l’empresa va iniciar la seva activitat exportadora l’any 1998 i actualment destina el 10,7% de la seva facturació a l’exportació, a través de canals de distribució dels sectors farmacèutic i de perfumeria. Presents a Alemanya i Portugal amb estructures comercials pròpies des de l’any 2013, Dermofarm exporta a un total de 27 països de tot el món i l’any 2017 ha iniciat l’activitat exportadora a Xina, Xile, Bòsnia, Egipte i Austràlia. Amb 45 anys d’experiència, l’empresa disposa d’una plantilla professional de 260 treballadors. STP ACUSTER GROUP (GRUPO ACUSTER SL), de Terrassa, és una empresa dedicada al desenvolupament de solucions tècniques i la fabricació i comercialització d’accessoris, components i equips tecnològicament avançats per a les xarxes de distribució dels mercats de l’aigua, gas, mineria i telecomunicacions. Creada l’any 1973 com una empresa familiar de components per a la xarxa de subministrament d’aigua i gas, va ser pionera en la introducció d’accessoris de polietilè i màquines de soldar al mercat espanyol. A partir de l’any 2005 el grup va multiplicar la seva solvència i potencial per esdevenir

un grup empresarial internacional de referència. Amb un equip professional de 170 treballadors, actualment el grup destina el 76% de la seva facturació a l’exportació a un total de 46 països. PREMIS CAMBRA 2018 A LA INICIACIÓ A LA INTERNACIONALITZACIÓ: ECO-FRED RUBÍ SL, de Rubí, és una empresa que desenvolupa solucions integrals de disseny, construcció, posada en marxa, validació i manteniment de sales netes, laboratoris d’alta especialització i espais d’ambient controlat per a la indústria farmacèutica, cosmètica i sanitària, així com altres sectors tecnològics com l’aeroespacial i de recerca. Creada l’any 1991, l’empresa s’especialitza en el desenvolupament de tecnologies per al tractament de l’aire i, a partir de l’any 2000 orienta la seva activitat a l’àmbit de les instal·lacions de sales netes i espais d’ambient controlat per a sectors de la indústria i la recerca biofarmacèutica, cosmètica, sanitària, alimentària i veterinària, entre altres. En el 2014, l’empresa aposta per una sòlida inversió en R+D+i fa els primers passos per iniciar-se en la internacionalització. L’any 2017 el volum d’exportació representa el 20% del total de la facturació de l’empresa. HEAVYMOVEMENT SL, de Castellbisbal, és una empresa especialitzada en la gestió i operació de serveis industrials externalitzats per a la indústria del metall. Creada l’any 2002 per a la gestió externalitzada de processos d’una empresa industrial, a partir de

l’any 2007 l’empresa es dota d’una nova estratègia mutliclient amb una orientació internacional i crea la marca Heavymovement. En un entorn altament competitiu, on el lideratge del mercat es concentra en empreses nord-americanes, un enfocament innovador del negoci i el profund coneixement en maquinària industrial porten a l’empresa a iniciar-se en l’activitat internacional a partir de l’any 2012 amb un primer contracte a Polònia. D’aleshores ençà l’empresa exporta de forma regular a Romania, França, Polònia, Regne Unit i Xile. Amb centres propis a Polònia i Xile, actualment el 17% de la facturació anual de l’empresa prové de la seva activitat internacional. El creixement de la demanda ha portat a l’empresa a reforçar el seu equip professional que actualment està format per 380 treballadors. PREMIS CAMBRA 2018 AL COMPROMÍS I LA SOSTENIBILITAT: AEINNOVA (ALTERNATIVE ENERGY INNOVATIONS SL), de Terrassa, és una empresa dedicada al desenvolupament de solucions tecnològiques orientades a minimitzar el consum energètic mitjançant la transformació de la calor industrial en energia elèctrica. Creada l’any 2014 com una spin-off del departament de microelectrònica de la UAB, la tecnologia patentada per AEINNOVA contribueix a la reducció d’emissions de GHG (gasos d’efecte hivernacle) per la reducció de les emissions de calors residuals industrials. L’empresa ha creat també recuperadors termoelèctrics que converteixen la calor de xemeneies


DIARI DEL VALLÈS i forns en energia elèctrica que es torna a la xarxa per l’autoconsum. LAMP SAU, de Terrassa, és una empresa especialitzada en l’assessorament, disseny, producció i comercialització de projectes d’il·luminació tècnica. Fundada el 1972, l’empresa inicia la seva activitat en el món de la il·luminació a nivell local i s’especialitza en la comercialització d’estructures de fluorescència. En els anys 90 l’empresa inicia les primeres accions d’abast internacional i a partir de l’any 2000, s’orienta al desenvolupament de projectes a mida i es presenta com a marca global amb presència a tot el món. Avui dia Lamp té filials a Xile, Colòmbia, Mèxic i França, i oficines comercials al Regne Unit, a l’Orient Mitjà, a Tailàndia i a Lituània. L’empresa, que disposa de les certificacions ISO-9001 i ISO-14001, ha adoptat un ambiciós pla global d’acció de control de la qualitat i millora contínua, amb diversos programes per minimitzar l’impacte ambiental i reduir el consum energètic. PREMIS CAMBRA 2018 A L’EMPRESA SALUDABLE: ESTABLIMENTS VIENA SL, de Terrassa, és una empresa de restauració amb oficines centrals a la ciutat que té una planta de manufactura de carn, un forn d’elaboració de pa i un centre de formació a Sabadell. L’empresa té un total de 53 establiments a Catalunya, Andorra i València. Amb una plantilla de 1.628 treballadors, l’empresa té implementada una política de prevenció orientada a dotar tots els establiments de mesures per esdevenir un lloc més segur i saludable on treballar, com la formació i informació d’aquests processos, amb els quals l’índex d’incidència d’accidents amb baixa laboral, està un 30% per sota de l’índex mitjà sectorial. A més a més, ha assolit una reducció del nivell de soroll a l’obrador de carn passant d’un nivell diari de soroll de 97,7 dBA a 80 dBA. FINSA FILTROS INDUSTRIALES SL, de Terrassa, dedicada al desenvolupament de solucions completes d’enginyeria i processos de disseny, teixit i confecció per a medis filtrants i al disseny i producció de teixits tècnics concebuts per a la filtració industrial i teixits metàl·lics per a la construcció. Finsa es va fundar l’any 1978 i va incorporar la producció tèxtil tecnificada orientada a les indústries els processos productius de les quals

passen per una fase de filtració líquida i de gas. Una sòlida inversió en R+D i en laboratoris propis d’assaig han portat a Finsa a incrementar la seva activitat en els mercats internacionals que avui representa el 70% de la seva facturació. Amb un equip professional de 49 treballadors, l’empresa ha implementat un pla d’acció orientat a promoure un ambient segur i saludable, dissenyat per combinar creixement econòmic i productiu i una especial sensibilitat al factor humà que potencia la creativitat i la motivació de l’equip professional. PREMIS CAMBRA 2018 A L’IMPULS DE LA INNOVACIÓ, LA RECERCA I EL DESENVOLUPAMENT: VYTRUS BIOTECH SL, de Terrassa, dedicada al desenvolupament, producció i comercialització d’ingredients actius d’alt valor afegit amb l’aplicació de tecnologia de cultiu de cèl·lules mare vegetals per als mercats cosmètic i sanitari. Creada l’any 2009 com una spin-off de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, l’empresa ha desenvolupat i produït un total de 13 productes innovadors a partir de cèl·lules mare de diferents espècies vegetals. El 2017 va rebre un premi internacional al millor producte del món pel tractament de la caiguda del cabell. La innovació forma part de l’ADN de l’empresa i fins al moment ha iniciat un total de 21 projectes d’R+D diferents, alguns dels quals ja han donat resultats en forma de productes o tecnologies comercialitzables. Vytrus Biotech hi ha col·laborat amb diversos centres públics d’investigació, des de la

UB a la UAB, la Universitat de Murcia i el CRAG amb el qual treballen braç a braç un doctorat industrial per a la producció de proteïnes recombinants en cèl·lules. WETRON AUTOMATIZACIÓN SA, de Rubí, és una enginyeria especialitzada en el desenvolupament de projectes claus en mà d’automatització, control de processos productius i gestió de la informació per al sector industrial de l’automòbil, aeronàutica, química, alimentació i logística. Fundada l’any 1991, l’empresa té una llarga trajectòria vinculada a l’impuls de la innovació i el desenvolupament i la seva aplicació en els sistemes de fabricació. Amb un equip professional de 60 treballadors, l’empresa té filials a Brasil, Mèxic i Polònia. Dins de l’any 2018, l’empresa ha posat en marxa una nova iniciativa d’R+D que, sota el nom de “WEcobots”, està dissenyada per proporcionar a les pimes una significativa millora de la seva gestió de la producció adaptada entorn de la Indústria 4.0. PREMIS CAMBRA 2018 A LA MILLOR INICIATIVA COMERCIAL I DE SERVEIS: COMPLIANCE CONSULTING & ENGINEERING SL, de Terrassa, especialitzada en serveis GMP per a la indústria farmacèutica orientats a assegurar la qualitat i la seguretat del fàrmac i en l’assessorament per a l’estabilització i no degradació de nous fàrmacs injectables. Creada l’any 2013, amb la posada en marxa d’un laboratori de desenvolupament de processos d’estabilització de fàrmacs in-

jectables, l’empresa experimenta un sòlid procés de creixement i expansió. Després d’iniciar-se en la distribució d’equipament d’alt contingut tecnològic per a la indústria farmacèutica l’any 2016, a finals de l’any següent l’empresa ha implementat una plataforma d’e-commerce per a la venda d’informes d’auditoria de compliment GMP. L’empresa té un equip professional de 16 treballadors. FUPAR (FUNDACIÓ PRESIDENT AMAT ROUMENS), de Terrassa, és una entitat privada d’economia social sense afany de lucre orientada a donar suport en el procés de formació i inclusió sociolaboral de les persones adultes amb diversitat funcional intel·lectual i del desenvolupament. Creada l’any 1971 i constituïda com a fundació l’any 1985, centra la seva activitat en dues àrees de servei: el Centre Especial de Treball, amb 220 persones contractades, i el Centre Ocupacional, que atén a 160 persones més. Actualment disposa de tres establiments comercials –un centre de jardineria, un rentat de vehicles i la recentment adquirida botiga Teixidors- així com de diferents àrees de servei de suport. A més, disposa de dos centres dedicats a la fabricació de productes sota marca pròpia: ambientadors solidaris i productes artesanals tèxtils. L’entitat, que ha iniciat la distribució i expansió dels productes durant l’octubre del 2017 a Espanya, Illes Canàries i Marroc, manté acords de col·laboració amb 40 comerços de la ciutat per a la distribució dels seus productes i convenis de servei regular amb 250 entitats.


DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

Servei o filosofia? REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Vaig treballar trenta-quatre anys a la Caixa d’estalvis de Terrassa. Mai no ho he amagat. Ans al contrari, sempre he palesat el meu sentit de pertinença envers ella. En aquest sentit, entomo la responsabilitat de defensar un model d’atenció al client en període de liquidació. Goso fer-ho contrastant el decàleg clientelar de ct* i el del BBVA, entitat que la va adquirir, a preu de saldo… … Som davant de la nit i el dia, tot acceptant que un banc fa per deure’s als seus accionistes. Mentre que els “propietaris” d’una caixa eren els seus impositors. Malgrat tot, resulta molt fort saber que el banc basc ha tancat vuit-centes seixanta-vuit oficines en dos anys i segueix sumant. Dic això perquè, d’ací a fi d’any, en preveu tancar cent setanta-nou més. La transformació digital ha deixat la xar-

xa en menys de tres mil oficines, un fet que no es veia de fa setze anys. A més a més, determinats col·lectius --sense voler-me fer pesat, preferentment cito jubilats i immigrants-- cada dia que passa ho tenen més magre. Les transaccions tecnològiques (internet i smartphones) ultrapassen el quaranta per cent del qual els clients fan de manera no presencial (remotament). No pretenc autoirrogar-me la capacitat de poder qüestionar la línia comercial del banc. Amb l’objectiu prioritari de reduir costos i poder presumir d’elevadíssimes taxes de benefici, és del tot lícit afavorir l’estratègia --entre d’altres-- de difuminar la presència física d’agències… La de “forçar” l’autoservei i, fins i tot, crear la figura del gestor remot. No hi tinc res a dir, però insisteixo en una qüestió primerenca: a tots aquells que --per qüestió d’edat, origen o manca de recursos-- no

els és del tot possible entrar en aquesta dinàmica, qui els “alimenta”? Què passa amb la gent que viu en aquells pobles que el sistema qualifica de “punts negres” del mapa i se’ls han tancat totes les oficines bancàries?... D’exemples, a tocar de Terrassa, puc citar --entre d’altres-- Mura. Però, a Castella, Aragó, Andalusia i altres regions rurals de la geografia peninsular, en aquest tema concret poden pintar bastos. Ubicat en una gran ciutat com Terrassa, em pregunto si el model proposat d’oficines d’uns vint-icinc o trenta empleats són la millor solució. De fet, és on sembla que ens volen dur. Quan jo treballava, fèiem per afavorir un tracte individual de qualitat. Procuràvem conèixer tots i cadascun dels clients que venien a l’oficina, en profunditat. Practicàvem l’empatia i entenc que no ens anava gens malament. A hores

d’ara, tanmateix, constato el rebuig envers les cues. La “solució” d’afrontar-ho amb un sol empleat al taulell –per citar un sol cas-- és de jutjat de guàrdia. Prou sé que no els agradarà sentir-ho. No dubto que rebré alguna trucada o correu un xic amenaçador. Malgrat tot, res no em canviarà. Em nego a plegar-me a les exigències de laboratori d’un grup de cervells pensants. Volen ignorar massa gent. Certament, ells són els qui tenen la paella pel mànec. Pretenen fer “tabula rasa” de tot allò que fa olor de la teoria que aplicàvem al món de les antigues caixes d’estalvi. En això, s’equivoquen de dalt a baix. Tard o d’hora ho pagaran. Els aconsello que no perdin de vista una vella teoria. Molt senzilla i fàcil de recordar: “perdono, però no oblido”… Al sofert consumidor, li resten bales a la recambra. No es pot matar tot el que és gras.


DIARI DEL VALLÈS

         ”

   

 

   

 ­ €

ƒ 

‚ 

„… † †   

 

  

 

   

‡‡ ˆ 

        

 ƒ ‡  ‹ ‘’Ž‰“  

  ­ €  ­ ‚  €ƒ

‰ ‰   ŠŠ ‹† 

   

‰ ‰ …  ­  

 

 

†  Š   Ž

Š  Œ  







 


DIARI DEL VALLÈS KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

Cómo ahorrar impuestos y gastos en las HERENCIAS REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Es habitual en las familias evitar hablar del tema de herencias… Es normal que a mucha gente le resulta desagradable y difícil de abordar, pero os puedo asegurar que es el origen de muchos problemas entre familiares… ¿O no? Además, Cataluña es de las regiones de Europa donde más renuncias a herencias se producen. Ya que una mala previsión en la sucesión puede hacer que no podamos hacer frente a los pagos e impuestos que ello conlleva. Os voy a dar algunas pautas que debemos saber: • Hacer un testamento Notarial: Lo tenemos que hacer en vida, y se puede modificar cada vez que

cambien las circunstancias. No hacerlo comporta un sobrecoste y problemas a los herederos. • Preparar lotes individuales: En la medida que sea posible evitar preparar las herencias de forma colectiva como indivisos o comunidades de bienes. En caso de que no sea posible, es mejor arbitrar medidas para que sea un tercero quien proceda a la venta y reparto. Cada persona tiene sus propios intereses y quiere tomar sus decisiones, pagos de impuestos, gastos, etc. Hacerlo en común suele ser la fuente de conflictos familiares, que hay que evitar en la medida de lo posible. •Administrar el Capital en fondos Unit Linked: Estos depósitos o fondos son ideales para administrar el capital familiar, ya que además de poder obtener las ventajas de los fondos de in-

versión tradicionales, podremos marcar los herederos de los mismos como mejor nos convenga, quedando fuera de la masa hereditaria y exentos de pagar 25.000€ extra por cada beneficiario. • Evitar dejar inmuebles que no sean 1ª residencia: De un inmueble, cuando se hereda, hay que tener en cuenta (debe calcularse antes) el coste de la plusvalía y el impuesto de sucesiones: este es el principal motivo de renuncias de herencias, ya que el heredero no puede hacer frente a los pagos previos antes de heredar el inmueble. Existen fórmulas para vender los inmuebles en vida y ponerlos en un fondo con renta vitalicia para así evitar pagar la plusvalía. •Cálculo de distribución según parentesco: Podemos reducir impuestos de sucesiones si ha-

cemos una buena distribución. En función del grado de parentesco, existen una diversidad de importes exentos de pagar y es importante conocerlos para poder hacer la mejor distribución. • Cálculo del coste hereditario: Todo el mundo tendría que planificar su sucesión y saber el coste del mismo para poder hacer frente a esta circunstancia. No conocerlo hace que no se pueda planificar y origine más gastos. Lo ideal es prepararse con tiempo y tener ahorros previstos para cuando llegue la situación. Planifica las sucesiones, evitaremos conflictos hereditarios, además de reducir la gran carga fiscal que supone el pago del impuesto de sucesión. Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer... ¡hasta el próximo post!


m AGENCY

DIARI DEL VALLÈS

www.

MOMENTUM.BARCELONA

EL INFALIBLE MÉTODO

PARA LA EVOLUCIÓN

Y EL CRECIMIENTO PERSONAL Y EMPRESARIAL

EL MÉTODO:

POTENCIA TU MARCA PERSONAL O EMPRESARIAL

Método PERSONAL

Método EMPRESARIAL

Plan RUBÍ (15 €/MES) Estudio y puesta en macha de la marca, redes y seguimiento de reputación.

1- Realizaremos un INFORME con el método de forma gratuita por su confianza.

Plan ESMERALDA (30 €/MES) Estudio y informe de la proyección y la implantación de marca, redes y web personalizada. Plan ZAFIRO (150 €/MES) Estudio, informe y seguimiento de la estrategia implantada (Marca, redes, web personalizada)

2- Le presentaremos la ESTRATEGIA para evolucionar y crecer en ventas. 3- IMPLANTAR conjuntamente el Método WE THINK FOR YOU personalizado y nos arriesgamos juntos en base a éxito con sistema BUSINESStoBARTERING. 4- EMPEZAMOS a evolucionar y crecer!

agency@momentum.barcelona


DIARI DEL VALLÈS Anna Artalejo Advocada

 @AnnaArtalejo

Estalviar o demanar finançament? REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Una de les disjuntives més usuals que podem tenir les persones algun cop a la nostra vida, és la de prendre la decisió de si estalviar o demanar un préstec per algun projecte determinat (cursar un màster, tenir un fill, comprar un cotxe...). En aquest sentit, respondrem a la pregunta de què és millor, si estalviar o demanar un préstec, de manera que es pugui tenir una idea més fonmentada sobre què fer davant aquest tipus de situacions, amb la finalitat de portar a terme les accions que vagin concorde a l’administració efectiva dels diners. QUÈ SUPOSA ESTALVIAR? L’estalvi és l’acció d’estalviar, que implica guardar diners per al futur, reservar part de la despesa ordinària o evitar una despesa o consum major. L’estalvi, per tant, és la diferència que existeix en l’ingrés disponible i la despesa efectuada.

Basats en la definició anterior, l’estalvi implica les següents connotacions: futur, consum intel·ligent i crear excedents. En altres paraules, estalviar és una acció que ve de la mà d’entendre el valor de crear fons de contingència, partint de la intenció de solucionar accions futures i tenint un consum concorde a una planificació. Per altra banda, tenim el concepte de deute, que és l’obligació que un subjecte o persona té de reintegrar, satisfer o pagar, especialment diners. En contraposició a l’estalvi, el deute suposa acord, saldo pendent i temps definit. Això vol dir que assumir un préstec és entrar en un acord (amb persones o institucions financeres) de saldar una suma dins d’un període determinat. Però, aquest tipus de compromís, no solament té a veure amb el préstec com a tal, sinó que a més a més implica els interessos, que és la resposta a la devaluació natural que sofreix qualsevol moneda en relació al seu poder adquisitiu.

La resposta depèn de certs factors primordials: Disponibilitat 1. Objectius 2. Pressa per obtenir els cèntims La raó de ser és que, depenent del nivell d’urgència per solucionar el possible “problema” o necessitat de cèntims, la disponibilitat de recursos i els objectius. Llavors, en funció d’això, es prendrà una decisió respecte de quin és el millor camí. No obstant això, es poden assumir dues postures o regles generals respecte de com abordar aquest tipus de realitat: - Per a projectes (consum o d’inversió) a llarg termini i amb una incidència menor en el flux d’efectiu, llavors és preferible prendre la via de l’estalvi. - Per a projectes (consum o d’inversió) a curt termini i amb una intenció productiva, d’impacte major en el flux d’efectiu i sentit d’urgència, llavors la via del préstec pot ser més factible.

És important emfatitzar que aquestes dues postures no són estrictes i que cada realitat porta en sí mateixa una resposta particular. No obstant, això pot servir com un marc de referència perquè la gestió financera sigui efectiva. Si triem finançament, ¿a tipus fixe o a tipus variable? Un altre dubte (que dóna per un altre post tranquil·lament) és si triar tipus fix o tipus variable si demanem finançament al banc. Si últimament heu anat al banc perquè necessiteu un préstec hipotecari, segurament us hauran “recomanat” un tipus fix. I tot té una lògica: l’Euribor està en negatiu, i el marge de l’entitat financera és molt baix (i això ho maquillen dient-nos que s’espera que els tipus pugin). Si bé és cert que els tipus han de pujar, no ho faran de la nit al dia. Si ara l’Euribor està en -0,19 punts, trigarà encara anys a tornar a veure els màxims històrics del 5% (i no és segur que hi arribi). Per tant la resposta aquí també ha de ser que “depèn”. Depèn del marge o diferencial que ens ofereixin (si el marge és poc, ens podem permetre el variable, si és alt, potser preferim un fix), i, sobretot, del temps d’amortització (si és un préstec a 40 anys sense possibilitat d’amortització parcial entretant, potser sí que voldrem un fix; en canvi si és a pocs anys, ens podrem beneficiar del tipus variable). I per últim, depèn de l’aversió al risc de cada persona. Puc parlar del meu cas en particular, perquè estic demanant referencies sobre finançament a diverses entitats i si finalment “m’embolico”, tinc clar que vull un tipus variable Euribor. Però, hem de recordar sempre que, sigui el que sigui el que triem, segur que serà la bona opció.


DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

De la tensión a la productividad, nos lo merecemos REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

En la empresa controlamos el volumen de ventas, la productividad por trabajador, las bajas laborales, la vinculación de los empleados y todo ello son medidas imprescindibles, pero lo que tenemos que entender es que son medidas-resultado, no son variables sobre las que podamos actuar directamente. Una de las variables ocultas que casi nadie maneja y que tiene unos efectos espectaculares es el nivel de tensión. Cuando mis niños eran pequeños y estábamos en el piso con amigos hablando fuerte y riendo sabía que al poco tiempo un niño se haría daño... y así sucedía. Eso es el nivel de tensión y sí, los adultos también nos hacemos daño, y ¡mucho más que los niños! El nivel de tensión es el responsable de accidentes de tráfico, suicidios por estrés, ansiedad, depresión,... eso por ponernos sólo en el nivel personal de los directivos y trabajadores. Señoras y señores, la forma en la que estamos trabajando en gran parte de las empresas es tóxica y mata personas. Tenemos que decirlo alto y claro porque luego podemos hablar de productividad, pero primero tenemos que tener claro que lo esencial es que estamos trabajando de una forma con consecuencias tan grandes que si las viéramos juntas se nos pondría la piel de gallina. El origen de todo es que creemos que para que los trabajadores rindan tenemos que tensionarlos, apretarlos, poner estrés, para que no se relajen, acomoden y se duerman, tenemos entendido que existe un nivel de estrés bueno y eso es porque no sabemos llegar a la motivación de los empleados que no parta de la tensión. Ciertamente la tensión es una forma de motivar y generar productividad... que acaba rompiendo a las personas. Así que si no es ten-

sionando, ¿cómo hacemos que trabajen los trabajadores? El primer pilar esencial para ello es muy sencillo: integrarlos, escucharlos. Las necesidades de los trabajadores suelen ser muy sencillas. En muchas empresas se gestiona desde una posición de dictadura ilustrada: lo mejor para el pueblo sin el pueblo. Se dedican grandes cantidades de dinero para dar facilidades a los trabajadores, pero ¿son las facilidades que quieren los propios trabajadores? Y eso es tan sencillo como preguntar. Es curioso porque preguntar nos da miedo. Nos da miedo dar poder al trabajador... ¿y si se rebelan? ¿Y si piden lo imposible? Les voy a hacer otra pregunta: ¿Y si se sienten parte de la empresa por primera vez y empiezan a dar todo lo que tienen? Señores, los trabajadores quieren lo miso que los directivos y empresarios: vivir bien. La lucha de clases es una película que nos hemos montado porque una parte intenta ganar a la otra, la mano izquierda quiere ganar sobre la mano derecha... y así no hay forma de ser productivo porque resulta que estamos juntos en la misma empresa. La lucha de clases se acaba cuando los directivos dan poder de deci-

sión a los trabajadores, les dan un sueldo justo y los tratan como asociados y no como ganado. Esto ya está funcionando en las mejores empresas, así que no estamos inventando nada nuevo ni nada arriesgado. En Danone un grupo sindicalista quería pedir más sueldo, más derechos y querían montar una huelga. Los trabajadores dijeron que no, que ellos se sentían muy bien tratados y no tenían ninguna necesidad de luchar contra la empresa. De eso estamos hablando. Con esto tan sencillo lo que estamos haciendo es pasar de la confrontación a la colaboración. Acabamos de ahorrarnos una cantidad de ingente de energía, de costes de fricción de unos contra otros que ahora puede dedicarse a producir, eso es lo interesante. Y toda esa energía era tensión que se ha convertido en motivación. Una vez los escuchamos y consideramos la tensión ya es muy diferente. A tu hijo te sientes con derecho a chillarle para que haga algo, a tu asociado evidentemente no. Eso en sí mismo ya es un cambio de paradigma esencial. Ahora, habiendo quitado gran parte de los motivos de tensión, ésta sigue existiendo generada por los mie-

dos: miedo a no vender, miedo a perder el sitio, miedo a no llegar a tiempo... Cosas muy normales que pueden generar tensión si no sabemos gestionar las emociones de las dificultades. Para ello, como líderes, lo primero que tenemos que comprender es que nosotros tenemos que ser capaces de asumir las dificultades, eso quiere decir si tenemos miedo no traspasarlo hacia abajo, asumirlo nosotros. Eso descargará a toda la cadena de mando de nuestra incapacidad. Una vez seamos capaces de eso, fácilmente podemos ver cuando alguien siente tensión (porque nos reconoceremos a nosotros mismos), especialmente en una reunión, y acompañarlo a comprender que confiamos en él, para que él desde su confianza pueda afrontar ese miedo sin tener que volcarlo encima de los demás. Eso hará que transformemos la tensión en aprendizaje, el estrés en resultados. Nadie ha dicho que sea fácil, pero si no empezamos, de ninguna forma lo conseguiremos. Éste es el camino de hacer una empresa saludable y productiva. Nos lo merecemos todos, ganamos todos.


22

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @Edinares

Una vida simple i meravellosa; aquí i ara Cada vegada que pateixes és perquè alguna cosa estàs resistint. Això és l’única cosa que has de recordar avui i per sempre. Cada vegada que et sents “malament”, és perquè alguna cosa estàs resistint. Quan una emoció apareix en el teu interior una vegada i una altra al llarg de la teva vida, vol dir que encara no li has donat la benvinguda. Doncs si no, ja s’hagués dissolt. El mateix passa amb les experiències que es repeteixen, les parelles, els errors, els treballs i tot tipus d’experiències que travesses en la teva vida. Tot segueix allà per un únic motiu: resisteixes, lluites, baralles. Per tant, amb tan sols deixar de resistir cada cosa que resisteixes, tots els teus problemes desapareixerien, perquè justament un problema significa: “una cosa que no accepto”. Un problema és només una ment esquizofrènica jutjant el present. Una vegada que comprens això, que veus aquest mecanisme en la seva totalitat, comprens que pots triar no patir mai més. Llavors, simplement, acceptes tot. Però no hi ha una veu al teu cap que pregunta: “Com accepto? Com ho aconsegueixo?”. Acceptes perquè, si no acceptes, ja saps que pateixes i més res no canvia. Aquest camí ja el coneixes: és la història de la teva vida. Però ara ja saps, i com t’estimes, ja no vols seguir vivint aquesta vida mesquina. Vols viure una vida grandiosa, fantàstica, una vida extraordinària com pocs viuen. Llavors, per primer cop, comences a prestar molta atenció a cada cosa que resisteixes al dia i en la teva vida, i una per una, les soltes totes. Trobes l’anhelada pau interior, t’amigues amb Déu i amb la vida i et transformes en un ésser lliure, lleuger i feliç. I és clar, com ja saps per llei d’atracció, aquesta meravellosa vibració canvia la teva realitat exterior per complet.

Resolt. S’ha acabat la recerca, els problemes i el sofriment. Has vist que era fàcil?

Societat »

Visibilitzar el col·lectiu de Sant Cugat per al REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La Joventut Socialista de Catalunya va encartellar Sant Cugat el Dia Internacional contra l’ Homofòbia i la Transfòbia La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de Sant Cugat va fer una crida per lluitar contra la LGTBIfòbia i visibilitzar el col·lectiu en el Dia Internacional contra l’ Homofòbia i la Transfòbia. L’agrupació, que va fer una encartellada ahir dijous, també va informar en un comunicat que, tot i que el col·lectiu homosexual és el més present a la societat, no era l’únic que patia injustícia i intolerància, fent referència a bisexuals, transsexuals i intersexuals. Segons el primer secretari de la JSC, Francesc Aguilà, hi ha hagut avenços dins de l’àmbit tant català com espanyol, però considera que encara cal difondre més informació per arribar a totes les capes socials per tal de conscienciar la gent dels problemes del dia a dia dels col·lectius afectats, entre ells, i no menor, el relatiu a les anomenades microofenses, petites i en aparença innòcues -acudits, frases fetes, etc.-, però que afecten els al· ludits i perpetuen una visió negativa o menyspreable d’aquests. En el seu comunicat, la JSC també fa referència a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual va eliminar fa 28 anys l’homosexualitat de la llista de malalties mentals, tot i que, actualment, en més de 70 països els ‘actes homosexuals’ encara es criminalitzen amb fortes penes de presó o, en alguns casos, de mort. L’agrupació socialista va posar de manifest la seva voluntat de sumar-se a totes aquelles persones i entitats que el 17-M defensin la llibertat sexual, la diversitat i la lluita contra la intolerància, l’ homofòbia i la LFTBIfòbia. La celebració d’aquest dia internacional té com a finalitat coordinar internacionalment l’organització d’activitats per incrementar la consciència sobre l’homofòbia, la

transfòbia, la bifòbia i la fòbia a la intersexualitat. També, pretén estimular l’ interès de les autoritats i la població per garantir els drets LGTBI al món. El Dia Internacional contra l’Homofòbia (IDAHO, segons les sigles anglosaxones) es va concebre el 2004. La campanya realitzada al llarg d’aquell any va culminar en la primera celebració el 2005. Llavors, els fundadors del Dia Internacional contra l’Homofòbia van constituir el Comitè IDAHO, que des d’aleshores organitza aquesta diada anualment. Louis-Georges Tin en va ser el fundador. Fins a 24.000 persones i també organitzacions, com l’Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA), la Comissió Internacional Gai i Lesbiana de Drets Humans (IGLHRC), el Congrés Mundial de Jueus LGBT, i la Coalició de Lesbianes Africanes, van signar una crida en suport a la iniciativa IDAHO. El 2009 es va afegir la transfòbia al nom de la campanya, i aquesta va ser el centre de les activitats d’aquell any. Aleshores es va canviar la denominació per Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia (IDAHOT). El 2015 es va afegir la bifòbia. El comitè organitzatiu manté les sigles IDAHOT tot i els canvis en la denominació. Al respecte, s’argumenta que és una solució imperfecta, però necessària per a la consistència de les comunicacions. Així mateix, donen suport a les organitzacions que adaptin el nom del dia al seu context i prioritats. També expliquen que han creat una línia base global que reflecteix la diversitat sexual i de gènere de les minories, que és celebració global de la diversitat sexual i de gènere. EL LLARG CAMÍ FINS A LA DESPATOLOGITZACIÓ DE L’HOMOSEXUALITAT Va ser el 17 de maig de 1990, quan l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut va aprovar la 10a edició de la Classificació Internacional de Malalties (ICD), on


DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

LGTBI, objectiu de la JSC 17 de maig s’excloïa l’homosexualitat, així com declarar que “l’homosexualitat no és una malaltia, un trastorn ni una perversió”, poc després que el Comitè de Direcció de la mateixa organització validés la ICD-10. Curiosament, no es coneixen informes escrits o articles d’avaluació d’experts que expliquin les motivacions de l’eliminació de l’homosexualitat com a malaltia. Tanmateix, es considera que el canvi de la ICD va ser afavorit per la recerca científica (que s’oposava al concepte de malaltia) i la desclassificació de l’homosexualitat com a trastorn mental per part de l’Associació Americana de Psiquiatria (APA). Aquesta havia votat anteriorment la supressió de l’homosexualitat del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM) l’any 1973. En conseqüència, el diagnòstic d’homosexualitat va ser suprimit en la sisena impressió del DSM-II. Això no obstant, va ser substituït per un nou diagnòstic, el trastorn de l’orientació sexual (SOD). Aquest, considerava l’homosexualitat una malaltia si la persona patia angoixa per sentir atracció sexual cap a persones del mateix sexe, i també si volia canviar la seva orientació sexual. Per tant, encara que l’homosexualitat en si mateixa ja no es considerava una malaltia, el nou diagnòstic va ser

utilitzat per legitimar les pràctiques de conversió. En la nova versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, el DSM-III del 1980, l’APA va substituir el trastorn de l’orientació sexual per l’homosexualitat egodistònica, que es diferenciava de l’homosexualitat egosintònica, ja que aquesta no provocava problemes i per tant no necessitava tractament. Més endavant, en el DSM-III-R del 1987, es van suprimir aquestes dues categories. Encara que el concepte de l’homosexualitat egodistònica va persistir sota el diagnòstic del trastorn sexual no especificat d’una altra manera. Ja que aquest diagnòstic “calaix de sastre” incloïa com a exemple “l’angoixa persistent i pronunciada sobre la pròpia orientació sexual”. Així, l’OMS va seguir els criteris de l’APA en la desena versió de la Classificació Internacional de Malalties del 1990, la ICD-10. De la mateixa manera com el DSM-II va despatologitzar l’homosexualitat per se, la ICD-10 va manifestar que “l’orientació sexual en si mateixa no s’ha de considerar un trastorn”. No obstant això, en lloc de l’homosexualitat, la ICD-10 va introduir un nou rang de diagnòstics titulat trastorns psicològics i de compor-

tament associats al desenvolupament i orientació sexual, vinculats a l’orientació sexual i l’expressió de gènere. Entre ells, hi ha el trastorn de maduració sexual, l’orientació sexual egodistònica i el trastorn de relacions sexuals. Posteriorment a la publicació de la ICD-10, es van crear el DSM-IV del 1994 i el DSM-IV-TR del 2000, que van mantenir el diagnòstic del trastorn sexual no especificat d’una altra manera. No va ser fins al 2013, amb la publicació del DSM-V, quan, finalment, l’APA va suprimir totes les malalties relacionades amb l’homosexualitat.

Serà aquest 2018 quan hi hagi una nova versió de la Classificació Internacional de Malalties, la ICD-11. Com a part del procés de revisió, l’OMS va designar un Grup de Treball en relació a les classificacions dels trastorns sexuals i la salut sexual, anomenat WGSDSH, que es va encarregar de considerar els avanços científics que van tenir lloc des de la publicació de la ICD-10, per tal d’aportar recomanacions sobre les categories relacionades amb la sexualitat. Aquest Grup de Treball va recomanar que les categories adscrites als trastorns psicològics i de comportament associats al desenvolupament i orientació sexual de la ICD-10 fossin eliminades completament en la versió de la ICD-11. Ja que després del treball de revisió, van concloure que classificar el diagnòstic partint de l’orientació sexual no és justificable a partir de les perspectives de la salut pública, de la pràctica clínica ni de la investigació. A més a més, van explicar que les necessitats de les persones que no tenen un trastorn mental o de comportament poden classificar-se usant les categories Z si, per exemple, requereixen consells en relació a la seva sexualitat. D’aquesta manera, el Grup de Treball afirma que si s’apliquen les seves recomanacions “la ICD-11 encararà les necessitats de les persones homosexuals de manera coherent amb una bona pràctica clínica i amb els principis dels drets humans i la missió de l’OMS”.

23


24

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat »

Societat »

Les reclamacions i sol·licituds Unipau aposta per un nou d’informació sobre la gestió concepte de seguretat de l’aigua s’agilitzaran amb la signatura d’un protocol REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El Síndic de Greuges de Sant Cugat, Ramon Palacio; el director territorial de SOREA, Ramon Albareda; i el Defensor del Client de SOREA (Customer Counsel), Sergi Sanchís, van signar un conveni per establir un protocol de col·laboració en cas de reclamacions o sol·licituds d’informació presentades per clients d’aquesta empresa al Síndic de Greuges. Es contempla que SOREA doni una resposta al Síndic en 10 dies hàbils a les peticions presentades per la ciutadania al Síndic i, en cas d’ avaries, el termini serà d’un màxim de 48 hores. També, si es donés la circumstància que un ciutadà demani empara a causa d’un tall d’aigua per impagament de factures, el Síndic de Greuges podrà demanar a SOREA que suspengui temporalment l’ordre del tall fins que la companyia hagi corroborat davant els serveis socials de

l’Ajuntament la situació de vulnerabilitat del ciutadà. Tot i això, cal recordar que en aplicació de la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, SOREA fa les oportunes comprovacions davant els serveis socials municipals per tal d’evitar els talls de subministrament a persones vulnerables. El Síndic ha agraït l’esforç i la col·laboració de SOREA per fer possible el conveni. El director territorial de SOREA, pel seu costat, ha remarcat l’obligació moral de tenir aquesta sensibilitat per atendre possibles reclamacions. Per la seva banda, el Defensor del Client de SOREA, Sergi Sanchís, ha destacat la coordinació per atendre possibles incidències, així com que el servei d’atenció al client que ja funciona a SOREA i que les reclamacions del servei d’aigua a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) són molt baixes.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Sota el lema “Seguretat humana versus (in)seguretat militar”, el 33è Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau es presentarà el 5 de juny al Centre Borja de Sant Cugat El Curs d’Estiu d’enguany apostarà per contraposar, del 5 a l’11 de juliol al Centre Borja, la seguretat de la població a la presència de militars i forces de seguretat. L’entitat vol transmetre, a través de vint-i-sis conferències, la necessitat de redefinir el concepte per apostar per millorar les condicions de vida com a via per fer sentir segurs els ciutadans. El seminari rebrà la visita, entre moltes altres, de la membre de Dones de Negre, Lily Traubmann, i del comissari de Justícia i Pau Colòmbia, Danilo Rueda. El curs s’inaugurarà amb una conferència que anirà a càrrec del professor de Construcció Internacional de la Pau de la Universitat de Notre Dame, als Estats Units, John Paul

Lederach. Durant els set dies del curs, seran presentats al Centre Borja temes com economia no violenta, el desarmament dels estats i la construcció d’una seguretat en positiu. Segons Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, els últims anys s’ha equivocat el concepte de seguretat per la major presència policial i militar. Quant a les personalitats que és previst que participin, cal esmentar noms destacats com l’exdirector de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza; l’alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo; José María Perceval, professor de la UAB; i el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Amadeu Recasens, el qual oferirà una xerrada sobre si són possibles els cossos de seguretat sense violència. El programa, es pot consultar a: http://www.universitatdelapau.org/ projectes_1/_CAFjuKR7gbUnAH9Q2Q9JU77wFvV97eL-CG1Hq43zLhj5BYYSEwC_1Ia7otCwZdoH o al facebook: https://www.facebook.com/ events/954507688037629/

Societat »

Nyam, nyam: “Ve de gust” ja és a prop de nou REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES 40 establiments oferiran degustar els seus productes i creacions més emblemàtiques del 26 de maig al 2 de juny. La segona edició del ‘Ve de Gust’, l’espai de confluència i vivència de l’enogastronomia de Sant Cugat, encetarà el dissabte 26 de maig i posarà a l’abast de tothom les seves

creacions fins al dissabte 2 de juny. Durant una setmana, més de 40 establiments oferiran al ‘Tastets del Ve de Gust’ el bo i millor de la seva cuina i comerç a un preu tancat. Això es converteix en tota una oportunitat perquè els professionals locals del sector puguin visualitzar el seu talent i poder conèixer de ben a prop l’oferta dels restauradors, pastissers, forners i comerços de la ciutat, d’una banda i, que des dels

hedonistes als simples consumidors puguin degustar els menjars i propostes culinàries. Els i les persones participants podran votar el millor tastet a la web www.tastets.vedegust.cat i trobar-hi tots els establiments i comerços que hi participen. El ‘Tastets’ tindrà també una programació d’activitats complementàries per gaudir de la gastronomia de la ciutat.


DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS

SEMÀFOR VERMELL A TERRASSA Sobre el decreixement de la T-BLANCA 20€ 2018 a Terrassa

La tarjeta blanca y el ayuntamiento de todos

Llega el año 2018 y como por arte de magia se nos deniega, tanto a mí como a mi esposa, la tan codiciada tarjeta: se acabó ya apareció el “soplagaitas”.

JCS –Jubilado de 72 añosAPA- Jubilada de 73 años- (Discapacidad del 85%)

Al averiguar el motivo de la no concesión quedamos asombrados, perplejos: no solamente se rebaja el parámetro de los 20€ coste, con respeto a 2016 de 13.046,49 a 12748,29€ de nivel de ingresos, sino que se toman las imputaciones de la renta por patrimonio, por el que se ha liquidado en cada ejercicio correspondiente y se utiliza como si fuera un ingreso más aparte de la pensión individual reconocida a cada pensionista, tomando un dato falso de lo que se determina en la misma normativa especificada en el baremo. Lo dice bien claro, habla del nivel de ingresos individuales de renta anual. ¿Desde cuándo estas imputaciones son ingresos?

A veces nos preguntamos por qué a los jubilados nos pasan cosas que no nos tendrían que ocurrirnos, atendiendo a nuestra condición que muchos definirían como tranquila, relajada y sin sobresaltos esperando con ilusión cada final de mes. Cuando ya nos acostumbramos a la situación y parece que ya todo funciona bien y según lo previsto, aparece el “soplagaitas” de turno. Por cierto, soplagaitas hay muchos, más de los que podamos imaginar y muchas veces me he preguntado si es que alguien se encarga de repartirlos para que todos sin excepción tenga¬mos uno o más cerca de nosotros. Me explico; resulta que el año pasado 2017, mi esposa y yo disponíamos de nuestra Tarjeta Blanca para poder viajar durante todo el año en el bus o el transporte metropolitano de Terrassa, con la comodidad y tranquilidad que supone hacerlo sin coste alguno para nuestro bolsillo, hecha la salvedad de una cuota que se amortiza con 10 o 12 viajes.

¿Me pueden explicar estos cambios, y sobre todo, razonar el decrecimiento de base de la T-20 2018?

25


26

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS CONÈIXER CATALUNYA Antonio Mora Vergés

M’agrada Catalunya i em dedico a conèixer-la i a explicar-ho a tothom

Sabíeu la història del Cal Boter? Castellar del Vallès Retratava la casa des de la Plaça del Mirador, i novament des de la Plaça del Mercat, ara caldrà decidir quina és la fotografia menys dolenta?. El Catàleg de Patrimoni de Castellar del Vallès explica; el senyor Bruguera, el ‘Toner’, vivia en una casa tocant al Palau Tolrà i, en els baixos, tenia instal·lada una petita indústria de construcció de botes. Segurament la seva feina deuria començar molt d’hora al matí i el xivarri deuria molestar a la senyora Emília Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d’octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915) raó per la qual la marquesa de San Esteban de Castellar, li va cedir el terreny situat entre la carretera de Sentmenat, el carrer de Colom i de Torras, fins a l’alçada d’ El Coral, per tal que hi anés a viure i hi traslladés el taller. Deixeu-me fer una hipòtesis agosarada; de fet quin millor lloc a Castellar del Vallès, per fer ‘volar coloms’, oi?. Us sembla forassenyat que li cedís també els plànols dels edificis signats pel seu arquitecte de capçalera, l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920)?. La casa, d’estil modernista, fou construïda als voltants de 1914 i el cos principal correspondria al número 6 del carrer de Torras mentre que el taller correspondria a les cases del carrer de Torras números 6 i 8; la resta de l’espai correspondria a l’hort, el pou... Sembla que excepte les primeres dècades després de la seva construcció la casa sempre havia estat de lloguer i els seus propietaris l’arrendaven. Posteriorment en aquesta casa hi van viure el doctor Carretero i Coll i, més tard, el doctor Puigdueta. Estanislau Carretero i Coll es va establir a Sant Esteve de Castellar l’any 1918 per suplir al doctor Josep Portabella, titular d’una de les dues places de metge. El doctor Carretero i Coll es va establir a la carretera de Sentmenat número 89 i visitava al número 91 de dues a tres de la tarda. El doctor Carretero i Coll va ser inspector municipal de Sanitat i es va casaR dues vegades amb dues castellarenques: Oliva Quer i Joaquima Umbert. Sembla que al final de la seva carrera es va traslladar a la casa del carrer de Torras. El doctor Antoni Puigdueta i Angli es va establir a Castellar del Vallès i va començar a exercir l’1 de juliol de 1939, any en què es va llicenciar en

OBITUARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Josep Maixenchs Agustí 74 anys José Sanuy Fornieles 76 anys Luís Gallardo Fernández 77 anys Juana Martos Arboleda 88 anys Marcelina Alcaraz Salvador 82 anys María González Molina 93 anys José-María Huidobro Menaut 92 anys Ángela Llongueras Rius 98 anys Víctor Abad Pérez 90 anys Yolanda González Silvestre 41 anys Jaime Prats Sanjuan 74 anys Dolores Carretero Márquez 95 anys Roger Miquel Ros 55 anys Miguel Saavedra Zurita 88 anys Tomás Madurell Feliu 94 anys José Amat Martín 83 anys Antonio García Fernández 86 anys Germán Guia Gaitán 51 anys Ignacio García Botella 69 anys

medecina per la Universitat de Barcelona. El metge es va establir a la casa número 10 del carrer de Torras on encara vivia la vídua del doctor Carretero i Coll; la família del nou metge tenia pocs recursos econòmics i passà consulta al lloc on ho feia l’anterior metge, tot i que també li corresponia la plaça de metge de Caldes de Montbui, poble on havia nascut. Fou metge d’assistència pública domiciliària. Com a curiositat val a dir que posseïa una document en el qual s’esmentava que “fue depurado sin sanción en relación con el Glorioso Movimiento Nacional el 29 d’agost de 1940”. Durant els anys en què el doctor Puigdueta va viure en aquesta casa es va obrir la finestra, que correspon al menjador, que dóna al carrer de Colom i trenca el conjunt que forma l’arcada; antigament la llum en aquest espai entrava pel pati però quan es va allargar la casa cap el pati l’estança va quedar més fosca raó per la qual se suposa que es va demanar permís per obrir la finestra. En la seva part interior en aquesta paret hi havia un moble encastat, també d’estil modernista, que fou modificat eliminant-se la part central. “Qui perd els orígens, perd identitat”

Martina Arribas Bravo 86 anys Gregorio Rodríguez Gay 78 anys Leonor Rengel Mínguez 91 anys Antonio Jiménez Iniesta 89 anys Jaime Gual García 78 anys Aurora Villena Alcoba 88 anys Juan Donadeu Serarols 92 anys José Trille López 85 anys Jaime Sanahuja Ordeix 98 anys Carmen López García 89 anys Asunción Guerrero Ramos 86 anys Rosario Morales Morales 92 anys Teresa Roig Brosa 87 anys Francesc d’Assis Ventalló Sabater 61 anys Celestina Ruiz García 92 anys Juan Garrido Luna 79 anys María Miralles Romera 94 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït


DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS

PARLEM DE: EXPRESSIÓ CORPORAL

La dansa, un mitjà de comunicació universal

27


28

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

L’art, com és reconegut, és un dels principals mitjans de comunicació capaços de transmetre el seu missatge de forma clara i abastar qualsevol racó del món sense fronteres culturals, lingüístiques o ideològiques, entre d’altres. Pocs dies després de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, és oportú retre homenatge a aquesta forma d’expressió artística que, sovint acompanyada de la música, arriba a emocionar de la manera mes profunda. QUAN ES VA INVENTAR LA DANSA? És clar que no podem parlar d’«invenció» en el sentit més literal de la paraula, però cal recordar que, malgrat l’expressió corporal sigui una característica innata de l’ésser humà, la dansa com a disciplina artística i esportiva es va consolidar en un determinat període històric. Les pintures rupestres són una primera documentació del fet que la dansa ja existia en l’era prehistòrica, encara que, pel que s’hi pot intuir, es tractava d’un acte amb funció ritual enfocada a propiciar fenòmens naturals o ob-

tenir favors dels déus. Tanmateix, el concepte de dansa com a forma d’entreteniment interpretada davant d’un públic no arribarà fins a l’Antiga Grècia i, successivament, n’hi ha testimoni també en altres civilitzacions, com ara l’Egipte o l’Imperi Romà. Així mateix, la dansa com a art és una consideració que s’arrelarà en l’època del Renaixement, amb el primer esbòs de ballet, que es desenvoluparà amb força durant el període romàntic, obrint pas al ballet modern. Com s’ha dit, les primeres formes de dansa, tant a l’època prehistòrica, com a les civilitzacions antigues, eren estrictament connectades amb l’esfera religiosa. A la Grècia Antiga, així com durant la dominació Romana, la dansa va veure els seus arrels a la mitologia i era practicada pels ministres de la religió, acompanyats de sons rítmics, i amb clara finalitat propiciatòria. Successivament, va començar a considerar-se aquesta forma d’expressió com a art, de la qual Terpsícore n’era la musa inspiradora, que amb les tragèdies va consolidar una tècnica ben definida que s’ha transmès,

posteriorment, també a la comèdia. Amb el passar del temps, els Grecs i els Romans van introduir la música i la dansa escenificada per acompanyar molts moments de la seva quotidianitat, com ara els tradicionals banquets o les cerimònies fúnebres, desenvolupant diversos tipus de balls: el tràgic, seriós i solemne; el còmic, agosarat; el satíric, amb to de burla; o el pantomíc, una fusió dels anteriors. L’Edat Mitjana va representar una pausa per la pràctica d’aquesta expressió artística, principalment a causa del poder creixent exercitat per l’Església, que la va marginar al context pagà o, fins i tot, profà. Un cop passada aquesta etapa més fosca de la dansa, el Renaixement i el Barroc van representar una nova revitalització per aquesta art, sobretot a França. Amb Catalina De Mèdici es va impulsar la primera forma de ballet, del qual es van escriure tractats. La dansa barroca va veure l’evolució de la música instrumental adaptada al ball i, en aquesta època, va néixer la primera Acadèmia Real de Dansa, gràcies a l’interès artístic de Lluís XIV.

El Romanticisme va constituir, sense dubtes, la gènesi de la dansa moderna i contemporània, en què es va recuperar la dansa folklòrica i el ballet, ja no només a França, sinó també a Rússia. Durant l’època moderna, doncs, es va adquirir el llegat romàntic amb la novetat de la dansa expressionista, pionera de noves formes de ball buscant noves formes d’expressió basades en la llibertat del gest corporal, alliberat dels lligams de la mètrica i el ritme on cobra major rellevància la autoexpressió corporal i la relació amb l’espai, que ha arribat fins avui dia. COMUNICAR AMB EL COS El ball, i la dansa, més en general, són una de les formes més immediates de comunicació no verbal. El ballet n’és un clar exemple: només amb els moviments dels ballarins es genera en el públic aquella tempesta d’emocions i sentiments que el coreògraf ens ha volgut transmetre. La música, com és evident, emfatitza encara més el missatge de rerefons; tanmateix, la gestualitat dels ballarins fa prendre vida a conceptes abstractes i els apropa a la realitat del públic.


29

DIARI DEL VALLÈS

La dansa, doncs, no deixa de ser una teatralització de la vida i de la quotidianitat, però, a diferència del teatre, no necessita de paraules i traduccions a altres idiomes, és un llenguatge universal amb una gran força comunicativa. Aquest és el poder de l’expressió corporal i és fonamental que es cultivi des de la primera infància. L’EXPRESSIÓ CORPORAL Per tant, com ja s’ha esmentat anteriorment, la dansa forma part de la macro-categoria de l’expressió corporal. Aquesta té diverses facetes i modalitats, però no deixa de ser un mitjà de comunicació no verbal. El llenguatge del nostre cos segueix una coreografia ben definida que comunica al món qui som i els trets distintius de la nostra personalitat. El conjunt dels elements expressius que ens diferencien dels altres es poden resumir en: els gestos, les postures i la forma de caminar, que adquirim en determinades situacions i que són un senyal clar dels nostres sentiments; la forma de prendre posició dins de l’espai que ens envolta, tret que transmet la relació que

hi estem establint; i, finalment, la cadència dels moviments, siguin més calmats o impulsius, que comuniquen amb claredat la nostra forma d’ésser. L’expressió corporal, a banda del fet que es tracta d’una actitud innata i pròpia de l’espècie humana, es pot, també, treballar per tal d’obtenir-ne alguns beneficis per a nosaltres mateixos. Entre els aspectes positius d’una bona expressió corporal trobem: l’aprendre a comunicar-nos, relacionar-nos i adaptar-nos; poder aconseguir un desitjable equilibri personal; desenvolupar l’originalitat i la creativitat; prendre consciència del propi cos, de l’espai i del temps; aprendre a controlar el ritme com un mitjà d’expressió; expressar els nostres sentiments, i forjar una actiud oberta, sense vergonyes. COM POTENCIAR L’EXPRESSIÓ CORPORAL? Moltes actituds ens proporcionen una gran ajuda a l’hora de treballar i fomentar la nostra expressió corporal amb la finalitat de fer-ne una part fonamental de la nostra manera d’ésser i fer-nos-en més conscients de cara a una comuni-

cació més funcional. Entre les més destacades s’evidencien el respecte, la disponibilitat, la desinhibició, l’actitud imaginativa envers la vida, la confiança, la cooperació, la sensibilitat o l’afan de superació, entre d’altres. Quina és la principal diferència, doncs, entre dansa i expressió corporal? Com s’ha dit, no pot existir l’un sense l’altre que l’inclou. A pesar d’això, la dansa equival a posar ordre i al fer expressar el nostre cos d’una manera harmònica i equilibrada amb passes precises i pautades amb la finalitat de transmetre el missatge exacte en tota la seva plenitud i sense confusions. LA DANSA En parlar del ball no es pot obviar un dels conceptes que hi van estrictament connectats i que en constitueix l’essència pròpia: la coreografia. La dansa, pel fet de ser una concatenació ordenada de moviments, depèn d’un estudi i d’un disseny previ que, a banda de permetre desenvolupar l’expressió corporal amb el suport d’una composició musical, en garanteixin el resultat desitjat.

El conjunt dels elements expressius que ens diferencien dels altres es poden resumir en: els gestos, les postures i la forma de caminar, que adquirim en determinades situacions i que són un senyal clar dels nostres sentiments; la forma de prendre posició dins de l’espai que ens envolta, tret que transmet la relació que hi estem establint; i, finalment, la cadència dels moviments, siguin més calmats o impulsius, que comuniquen amb claredat la nostra forma d’ésser.

ELEMENTS DE LA DANSA I DE LA COREOGRAFIA Els factors que constitueixen la composició coreogràfica i, conseqüentment, el ball són: el cos, com a protagonista; la música i l’espai. A més, cadascuna d’aquestes categories inclou diverses especificacions que la completen. El cos és el subjecte per al qual es construeix la coreografia, per tant se n’han de tenir en compte les capacitats i les limitacions: passes, salts, girs, desplaçaments, els equilibris, els llançaments i les recepcions són només alguns dels moviments que el nostre cos pot realitzar i que es poden combinar de manera harmònica. La música és l’ànima del ball i, a més, és allò que en plasma l’estructura. La composició musical, o melodia, és només un dels elements de la base musical, a la qual s’afegeixen el ritme i l’harmonia.


30

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE

El primer element, l’aspecte rítmic, ens ve directament dels fenòmens naturals: aquest escandeix els cicles de la natura i, també, la dansa, que vol apropar-s’hi el més possible, és subjecta als tempos, en aquest cas, de la melodia. Finalment, l’harmonia és aquell aspecte propi de la música que es traspassa també al ball que s’hi associa. Per concloure, no hi ha ball sense un espai que l’aculli i, aquest també, desenvolupa un paper fonamental, ja que, a part de ser l’escenari del comunicador, és també el lloc comú en què ens trobem amb els altres subjectes i amb el destinatari del missatge. L’espai pot ser parcial, pel que fa al que envolta el nostre cos, o total, que és el que distancia el ballarí dels altres o dels objectes que hi són presents. Un coreògraf ha de tenir en compte l’espai per definir la direcció, les trajectòries, l’amplitud dels moviments i les relacions entre els diversos protagonistes que prenen part de la coreografia. EL BALL, DISCIPLINA SENSE EDAT La dansa té innumerables efectes positius, tant pel que fa a la salut, com a l’esperit. L’aspecte més destacat, però, és que practicar el ball no té límits d’edat, de manera que no es tracta només de fer exercici físic, sinó d’una veritable eina per a cultivar les relacions interpersonals i, sobretot, per mantenir-nos actius en la societat. BENEFICIS DE LA DANSA PER A LA SALUT L’activitat física, com és conegut, és fonamental per mantenir-nos en forma i constitueix la base d’una vida sana. Tanmateix, si es pot combinar l’exercici amb la diversió és, sense dubtes, més motivador. Aquest, per exemple, és el principi que es troba a la base del Zumba, la perfecta compenetració del ritme musical amb l’activitat aeròbica.

En referència a les millores que podem notar en el nostre cos a través de la pràctica de la dansa destaca: 1 - Millorar l’equilibri i la postura corporal, gràcies als passos i a la tècnica del ball podem enfortir els nostre sistema muscular evitant lesions en la vida quotidiana; 2 - Cremar calories, concretament entre 5 i 10 per minut, gràcies a l’augment de la circulació sanguínia; 3 - Millora de la flexibilitat articular, tonifica els músculs i aporta grans beneficis per a la coordinació i els reflexes, mantenint en plena forma els sistemes nerviosos central i perifèric; 4 - Disminuir els nivells de colesterol i de sucre en la sang; 5 - Enforteix els ossos; 6 - Manté en entrenament els sistemes cardiovascular i respiratori; 7 - És una injecció d’energia pura. L’ASPECTE PSICOLÒGIC I SOCIAL TAMBÉ REBEN ELS FRUITS DE LA DANSA: 1 – Augment de la socialització, ja que gràcies al ball es pot conèixer gent nova i instaurar vincles de llarga durada; 2 – Millora de la confiança en un mateix, perquè a través de l’esforç i el compromís s’ha la sensació de dominar la tècnica i, per tant, augmenta la motivació i l’autoconfiança; 3 – Reducció de l’estrès i de la depressió, ja que amb l’activitat física i la diversió s’allibera una gran quantitat d’hormones i de neurotransmissors del cervell connectats amb la sensació de plaer, com la dopamina i les endorfines; 4 – Ajuda la memòria, gràcies a la seqüència de passos per memoritzar; 5 – Abat les barreres interculturals i els prejudicis; 6 – Ajuda a mantenir la disciplina i la constància; 7 – La dansa és una gran impulsora de la creativitat.

EDUCAR BALLANT La dansa també pot ser una eina molt valuosa per a l’educació dels més petits, no només per a l’aspecte físic, ja que ajuda el desenvolupament de la psicomotricitat d’una manera amena, sinó també pels valors que transmet, de crucial importància en els primers anys de vida dels infant. A través de la dansa, a més, els joves poden aprendre a expressar i gestionar els seus sentiments i les emocions, especialment en la delicada etapa de l’adolescència, en què un gest pot tenir molta més ressonància que les paraules. A Catalunya ja fa alguns anys que moltes escoles han començat a fer servir la dansa com a part integrant del programa didàctic. No existeix una finalitat única per la qual introduir aquesta disciplina: la dansa és una manera de conèixer i prendre consciència del propi cos o, també, de la pròpia interioritat; però, alhora, garanteix que cada alumne busqui i trobi el seu lloc i el seu llenguatge per tal d’aprendre a expressar-se com necessiti i a relacionar-se amb els altres i amb l’entorn. Així mateix, la dansa no deixa de tenir una vessant artística que apropa els alumnes a una altra faceta del món de l’art. En un col·lectiu que viu moltes hores junts, com és el d’una escola, es creen estigmes i rols. Gràcies a l’experiència de la dansa en grup, s’ha vist com desapareixen aquests «papers socials» i s’aconsegueix una homogeneïtat basada en el respecte, la col·laboració i la cohesió. Al mateix temps, cadascú manté la seva individualitat i, a través del ball, es pot abatre la barrera de la vergonya i de les pors. La dansa dona espai també a aquells alumnes que, probablement, no destacarien per les seves habilitats intel·lectuals o per les seves notes, que, però, mitjançant el ball po-

La dansa també pot ser una eina molt valuosa per a l’educació dels més petits, no només per a l’aspecte físic, ja que ajuda el desenvolupament de la psicomotricitat d’una manera amena, sinó també pels valors que transmet, de crucial importància en els primers anys de vida dels infant.

den arribar a destacar per un altre tipus d’habilitat o sensibilitat. Hi ha algunes escoles catalanes que han anat més enllà de la introducció d’aquesta disciplina al programa i han volgut enllaçar-la de forma interdisciplinari, és a dir, utilitzant la dansa com una eina més per tractar un tema des d’un altre punt de vista. El vincle més fort, però, és el del ball amb la filosofia: a l’escenari es creen situacions que, successivament, es porten a una taula de diàleg per tal d’analitzar-les de forma col·lectiva i entendre-les. La dansa a les escoles, tanmateix, no constitueix un benefici només per als alumnes, sinó també per als pares i als mestres. En el primer cas, a través d’una coreografia conjunta o un ball de final de curs, els pares i les mares tenen l’oportunitat de veure amb els seus propis ulls el que els seus fills han après durant l’any. Pel que fa als mestres i professors, fer de moderador i dirigir un grup en aquesta experiència sensorial els enforteix professionalment i els dona una ajuda més en l’important tasca de l’educació.


31

DIARI DEL VALLÈS

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LESLES PROMOCIONS ELSMILLORS MILLORS PREUS DEL 2018 DESCOBREIX PROMOCIONS II ELS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, fins a exhaurir existències

Conjunts de bany des de 199,99 €*

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 -*08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Models en stock, fins a exhaurir existències Nou web: www.SB2.es

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31


Ens MODERNITZEM, EVOLUCIONEM i CREIXEM

AGAFA’M momentum

DIARI DEL VALLÈS DIADA de Sant JORDI 2018

LO Sist Wc em ost a PR EM SA

MODERNITZEM LA PREMSA

Més artícles especialitzats Més notícies positives Més optimisme a la premsa DEL VALLÈS OCCIDENTAL

EVOLUCIONEM EL DIARI

Portada INNOVADORA Format MÉS EFICIENT Tipografia MÉS LLEGIBLE PELS NOSTRES LECTORS I LECTORES

A’M AF AG

CREIXEM EN AUDIÈNCIA

Innovem en l’ENTREGA Ampliem DISTRIBUCIÓ Millorem les AUDIÈNCIES GRÀCIES AL SISTEMA LOWcostPREMSA

El sistema LOWcostPREMSA del

DIARI DEL VALLÈS

permet tenir dispensadors en 12 municipis del VALLÈS OCCIDENTAL Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT

Diari del Vallès 227  

Diari del Vallès (227) - VALLÈS OCCIDENTAL MODERNITZEM, EVOLUCIONEM, CREIXEM amb el Sistema LOWcostPREMSA - Terrassa - Sabadell - Sant C...

Diari del Vallès 227  

Diari del Vallès (227) - VALLÈS OCCIDENTAL MODERNITZEM, EVOLUCIONEM, CREIXEM amb el Sistema LOWcostPREMSA - Terrassa - Sabadell - Sant C...

Advertisement