Page 1

VALLÈS OCCIDENTAL edició

NOTÍCIES RELLEVANTS

N.225 11/05/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

(Pere Quart)

DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

S’inaugura l’exposició fotogràfica “Terrassa Fira Modernista”

Sistema LOWcostPREMSA Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

Quien no arriesga, no gana; quien no arriesga no vive (Javier Iriondo)

SABADELL

Passeig Alcalde Antoni Farrés o Passeig d’Olzina?

Las hemorragias del camino (Serafí Gàzquez) El Fair Play (Josep Ballbè) L’amor, gran remei (Lourdes Bombí)

SANT CUGAT

Ni l’agua pot amb l’Encabronada dels Diables de Sant Cugat

La prueba de esfuerzo en el cribaje preparticipativo (Dr. Jordi Gibert) “Nosedive” Caida en picado (Miguel Perez)

PARLEM DE:

Conèixer Catalunya (Antonio Mora) SUPLEMENT

L’Elixir de llarga vida?

Estudiar! www.escolamontserrat.cat

kk¡Ya están aquí el Bitcoin y

Criptomonedas, y han venido para quedarse! Columna (KarlesK)

C IC L e s F o r m ATIUS AUTORITZACIÓ PENDENT DE PUBLICACIÓ AL DOGC

La millor proposta educativa del Vallès

Màrqueting i Publicitat (CFGS) Farmàcia i Parafarmàcia (CFGM) Ensenyaments Esportius (Futbol) Documentació i Administració Sanitària (CFGS) TRANSFORMA EL TEU FUTUR, CONSTRUEIX EL TEU PRESENT

kk¿Y tú, dónde inicias tu sueño? Columna (Alberto Rodilla)

kkFracasando hasta el éxito

Columna (Xavi Roca-Cusachs)

kkSi vols estar ben servit... Columna (Josep Ballbè)

kk330 millones de usuarios son

llamados a cambiar su password en Twitter Columna (Alex Rubio)

Amb la col·laboració de:

VALLÈS momentum

Abogados & Services

www.MOMENTUM.BARCELONA

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS


2

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

Professió: etern estudiant! L’educació forma part dels valors fonamentals que constitueixen els pilars de la nostra societat moderna. Qualsevol govern té com a prioritat la inversió en la formació de les generacions del futur, però, què passa amb les generacions del present? És innegable que, amb l’avanç dels estudis sobre nou mètodes d’ensenyament, la formació obligatòria que s’imparteix en els primers anys de vida gaudeix d’un nivell excel·lent. Tanmateix, els experts donen un gran suport a l’anomenada «formació continua» al llarg de la vida. Molts es preguntaran: cal no abandonar els llibres i les classes? Doncs, sí! Seguir cursos, tallers pràctics o classes a distància també després d’haver acabat la formació convencional no només ens obre una finestra sobre noves oportunitats de feina, sinó que també ens permet de seguir especialitzant-nos en el nostre camp i poder conèixer nous horitzons i, fins i tot, compartir els coneixements a escala internacional.

conseqüències i, malgrat que la ciència hagi fet passes de gegant, encara no s’ha trobat la manera de detenirlo; a pesar d’això, però, podem retardar-ne els efectes i, sobretot, sentir-nos més joves! No importa quina etiqueta posem a la formació continua, com ara educació per extensió, formació permanent o capacitació continua, el que és indubtable és que es tracta de l’únic medicament capaç de curar el cos i l’ànima alhora, millora l’autoestima i la confiança en nosaltres mateixos, ens converteix en professionals experts en la nostra matèria i també ens dóna l’oportunitat de descobrir nous camps d’interès i de cultivar les nostres habilitats, però, per sobre de tot, ens fa sentir vius, perquè l’aprenentatge, com l’amor, no té edat!

A més a més, l’educació continua té també efectes molts positius sobre el nostre cervell i la seva activitat. Quantes vegades ens ha passat de notar una pèrdua de la memòria amb l’avançar de l’edat? Òbviament el temps té les seves

#DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat


3

DIARI DEL VALLÈS

Societat »

L’Ajuntament impulsa els tallers d’estalvi energètic per a persones grans L’OFIMAPE organitza 44 tallers d’estalvi energètic i consum energètic eficient per a persones grans amb l’objectiu que redueixin el consum. L’’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica (OFIMAPE) oferirà al llarg dels pròxims mesos 44 tallers sobre estalvi energètic i consum energètic eficient, adreçats a persones grans. La iniciativa és fruit d’un acord entre l’OFIMAPE i la Fundació Gas Natural Fenosa, a través de la seva Escola d’Energia. Les sessions programades van començar a impartir-se el passat mes d’abril i es preveu que s’allarguin fins a final d’any, repartides per equipaments de tota la ciutat. Els tallers van dirigits a les persones

Els tallers van a càrrec de personal especialitzat de l’Escola d’Energia, una iniciativa de la Fundació Gas Natural Fenosa que forma famílies en situació de vulnerabilitat, professionals del tercer sector i treballadors socials sobre bones pràctiques per reduir el consum dels subministraments. Durant el 2017, l’Escola d’Energia ha ofert formació a més de 4.000 persones en prop de 400 sessions a tota Espanya.

Aquesta iniciativa, que es preveu que arribi a mig miler de persones, s’emmarca dins del programa “Paga menys i viu millor”, de l’OFIMAPE. Dins d’aquest programa, l’oficina fa més d’un any que dóna

H

1

2018

1 9.0 0 A

MAIG

ORTES OB •P

DE

DE

DISSABTE

•• TES ER

19

xerrades i altres accions de formació i divulgació adreçats a dotar la ciutadania de coneixements i recursos per a l’estalvi energètic. No defalliu, la força del vostre present marcarà el nostre futur!

A

 @DIARIdelVALLES

grans, per tal que aquestes coneguin noves formes i usos que els permetin estalviar energia. A les sessions s’explica als assistents com adaptar el consum a les seves necessitats reals, afavorint així l’estalvi. També es donen pautes per entendre la factura elèctrica i s’informa sobre les tarifes per a consumidors vulnerables, qui les pot sol·licitar i els tràmits necessaris, entre altres qüestions.

DE

I L A M AT

Activitats gratuïtes: • 21.00, 22.00, 23.00 i 00.00 h Passejada nocturna a les voltes de la teulada

NITDELS MUSEUSAL mNACTEC

AD

REDACCIÓ

• De 22.00 a 00.00 h Classe d’iniciació i ballada popular de swing Les activitats tenen un aforament limitat i es recomana fer reserva prèvia. Més informació i reserves a mnactec.cat

N


4

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Societat »

S’inaugura l’exposició fotogràfica REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’acte va incloure el lliurament de premis de l’ XI concurs de fotografia de la Fira Modernista de Terrassa. El passat divendres 4 de maig, a les 19 hores, a la sala ESPAI FOTOCLUB del CENTRE CULTURAL TERRASSA, va tenir lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica TERRASSA FIRA MODERNISTA i el lliurament de premis de l’ XI Concurs de Fotografia de la Fira Modernista. L’acte de la inauguració de l’exposició fotogràfica i el lliurament de premis de l’ XI Concurs de fotografia de la fira modernista, va comptar entre d’ altres personalitats, amb la presència dels senyors Amadeu Aguado (Tinent d’Alcalde de Cultura, Innovació i projecció de la ciutat); Francesc Iñiguez (President del Fotoclub Terrassa); i Mariona Rierola (Gerent Dinamitzadora de Ca N’Aurell Comerç i Serveis). L’exposició fotogràfica TERRASSA FIRA MODERNISTA, que es pot visitar del 4 al 31 de maig de 2018, va obrir els actes de la XVI Fira Modernista de Terrassa. Aquesta exposició està composta per dues mostres fotogràfiques: -Fotografies premiades a l’ XI Concurs de fotografia de la Fira Modernista de Terrassa. -Fotoclub Terrassa amb la Fira Modernista (Col·lectiva dels membres del Fotoclub Terrassa: Josep

Maria Albero, Jordi Chamagué, Francesc Iñiguez, Joan Martínez i Pep Mota). LA QUALITAT DE LES OBRES PRESENTADES A CONCURS VA FER QUE L’ELECCIÓ DELS GUANYADORS DEL CERTAMEN FOTOGRÀFIC FOS RENYIDA Els premis van ser atorgats per un jurat qualificador integrat per: Mariona Rierola (Associació Ca N’Aurell Comerç i Serveis) i Joan Martínez Martínez (Fotoclub Terrassa) i exercint com a secretari Francesc Íñiguez Sastre (Fotoclub Terrassa). Examinades un total de 47 obres agrupades en 17 col·leccions presentades pels concursants, van passar a la final 6 d’aquestes i 16 fotografies. Després, es va realitzar un visionat de les fotografies finalistes i una votació entre els membres del Jurat sobre les obres que s’havien pre-classificat, essent el resultat el següent: Premi a la millor col·lecció fotogràfica – “La boda” de Josep Valdés 1º Premi a la millor fotografia – “Il. lusions a la masia Freixa” de Ramón Colell 2º Premi a la millor fotografia – “Presumideta” de Toni Pardo 3º Premi a la millor fotografia – “Verd turquesa” de Xavier Martínez ARRIBA ALS QUIOSCOS I LLIBRERIES LA SEGONA EDICIÓ DE LA GUIA DE LA TERRASSA MODERNISTA La revista es presenta amb més d’un centenar de pàgines dedica-

des a repassar el llegat patrimonial de la Terrassa de finals de segle XIX i començaments del XX, on poder descobrir tots els vestigis que es conserven de l’arquitecte Lluís Muncunill, enguany que se celebra el seu 150è aniversari del seu naixement. Coincidint amb el fil conductor de la Fira Modernista 2018, hi trobareu un ampli reportatge sobre els canvis que va suposar la cuina modernista i tot el que n’hem heretat sense saber-ho, així

com una recepta de Marc Ribas i una entrevista a Jaume Fàbrega, l’ historiador gastronòmic més important del nostre país. La publicació coincideix amb la celebració de la XVI Fira Modernista que prendrà els carrers de Terrassa aquest proper cap de setmana 11, 12 i 13 de maig. La iniciativa, que compta amb el suport de l’organització de la Fira, neix de l’ interès d’un grup


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

“Terrassa Fira Modernista” de professionals que vol posar en valor el patrimoni i la història que l’acompanya que encara avui atresora la ciutat de Terrassa. És a dir, posar a la disposició dels ciutadans una publicació que expliqui tot allò que tenim a l’abast però potser no en coneixem els orígens, ni els motius ni les curiositats. Una revista –que augmenta a 100 pàgines, a tot color– pensada per als milers de terrassencs que, els pròxims dies, sortiran al carrer però, també, per a molts dels visitants que vindran de fora per conèixer un patrimoni excepcional. Una de les novetats d’aquesta segona edició és que la revista ha sumat firmes il·lustres a la nòmina de col·laboradors. Per exemple, el reportatge d’obertura el firma l’escriptor i periodista terrassenc Vicenç Villatoro. Ell mateix diferencia què va ser el modernisme respecte el noucentisme, en aquest primer article d’obertura. Com que, sovint, el llenguatge modernista i el noucentista es confonen, la revista dedica un bon gruix de pàgines a confrontar aquests dos grans moviments i les seves arrels teòriques amb exemples que s’estenen pel conjunt de Catalunya. A Terrassa, aquesta dialèctica també va existir. Es planteja aquest diàleg amb diversos reportatges: des de pistes per identificar els principals edificis noucentistes i aprendre a distingir-los dels modernistes, a una ruta del llegat de Muncunill.

Una altra de les novetats d’enguany són les seccions Qui era?, en les quals, els col·laboradors del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, aporten perfils biogràfics sobre noms il·lustres, en un esforç per la paritat i per reivindicar el paper de les dones en el llegat històric. Es tracta, doncs, de ressenyes sobre Lluís Muncunill, Josep Soler i Palet, Rosa Turu i Marsal, Domènec Palet i Barba o Assumpta Caparà. La Fira d’enguany, com és sabut, es dedica a la cuina modernista. Així, trobareu diversos reportatges vinculats: com era, què la distingia i com, en bona part el que avui coneixem com a cuina tradicional catalana, prové d’aquesta època. Ens ho explica l’ historiador i gastrònom Jaume Fàbrega, autor de La cuina modernista. També comptem amb una proposta culinària del cuiner terrassenc, Marc Ribas, que ens ofereix un clàssic “conill a la royale” a l’estil modernista. Parlar de menjar és també parlar de beure. Hi trobareu reportatges sobre la presència de la vinya en l’entorn agrícola de Terrassa i la resta de la comarca, amb un reportatge interessantíssim dels cellers cooperatius que Cèsar Martinell, l’arquitecte de referència de les catedrals del vi, va aixecar a Sant Cugat, Rubí o Ripollet. Relacionat amb el plat a taula, trobareu una proposta per fer xino-xano per la “ruta de la parada i fonda”, una idea per caminar des de l’Estació del Nord fins a l’Hos-

tal del Fum resseguint els llocs on hi havia hagut fondes, cafès o tavernes per a viatjants, obrers i senyors. Encara dins d’aquest àmbit de les matèries primeres, coincidint que enguany farà 110 anys que es va inaugurar el Mercat de la Independència, es dedica un reportatge a la més constant tradició del comerç de proximitat que encara, avui, practiquen els seus paradistes. La revista inclou un reportatge sobre les nous usos del patrimoni industrial: des de la reconversió d’edificis en equipaments públics, la seva museïtzació o la recuperació per a usos privats o, fins i tot, habitacionals. Sigui com sigui, aquests trets d’identificació converteixen Terrassa en un referent del patrimoni i la seva conservació. Per al desenvolupament de la revista s’ha comptat amb el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el qual aporta dues peces interessantíssimes sobre com era el parament de la llar i com anaven

La publicació coincideix amb la celebració de la XVI Fira Modernista que prendrà els carrers de Terrassa aquest proper cap de setmana 11, 12 i 13 de maig. vestides les classes populars; amb el Consorci de Turisme del Vallès Occidental i, com ja hem esmentat, amb el Centre d’Estudis Històrics. La revista ha estat coordinada per la periodista Laura Pinyol, que s’ha encarregat de la direcció i la gestió editorial a través de l’agència Èmfasi Solucions de Comunicaicó SCP, la direcció d’art va a càrrec de Marc Andrés, dissenyador gràfic, i es compta amb un professional equip de redacció. La revista es pot trobar des de fa uns dies als principals quioscos i llibreries a un preu de 2 euros i també es podrà adquirir durant els dies de la Fira en una parada pròpia al Raval de Montserrat.

5


6

DIARI DEL VALLÈS Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

Quien no arriesga, no gana; quien no arriesga no vive que supuestamente nos protege de amenazas. Pero en realidad, lo único que hace es impedirnos ser libres, expresarnos y ser realmente en toda su dimensión. Viviendo sin arriesgar sólo descubrimos y mostramos una pequeña parte de lo que realmente somos (y podríamos llegar a ser). Coraje es la decisión de atreverse a intentarlo; es escoger y hacer lo correcto aunque sea lo más difícil; es dar un paso al frente en vez de quedarse mirando en la sombra, sin destacar para no correr el riesgo de ser visto y señalado. La verdadera vida es aquella en la que te atreves, en la que sales a jugar el partido a pesar de los miedos, en la que no te escondes sino en la que te expones; en la que te arriesgas para descubrirte a ti mismo. Si no te has caído, si no te han criticado, a lo mejor es que aún no te has atrevido y no has salido a jugar. Hay dos maneras de ver o vivir la vida: una es desde la grada, desde la seguridad del asiento del espectador, sin arriesgar nada. La otra requiere más valentía, requiere exponerse, atreverse, ser más vulnerable a la derrota, al fracaso y la crítica. 1. QUIEN NO ARRIESGA NADA EN LA VIDA ES UN MERO ESPECTADOR QUE VE EL TIEMPO PASAR ¿Qué hace un espectador o la gente del público? Opina, grita, anima, critica, juzga, se queja, comenta y, sobre todo, habla de cómo los demás deberían hacer las cosas. En el fondo, no intervienen, son comentaristas pasivos que simplemente observan cómo las cosas suceden. No hablan del futuro, hablan del pasado, de lo que acaban de ver; hablan después de ver lo que acaba de suceder, simplemente reaccionan a lo que hacen los demás. ¿Cambian algo con sus opiniones? ¿Cambian el resultado?

En realidad, se animan a sí mismos, sacan sus frustraciones, sus pasiones ocultas, se desahogan, creen que influyen en el resultado, sobre todo si su equipo vence. Sin embargo, la grada nunca pierde un partido, son los demás, los que juegan. Pero si lo ganan, también ganan ellos. Por eso, la gente se pone más la camiseta de su equipo cuando ganan, así se sienten más involucrados. Sin embargo, se la ponen mucho menos cuando pierden, porque ahí muchas veces se borran a sí mismos. ¿Recuerdas lo que decía la portada de mi segundo libro (Un lugar llamado destino)? El cambio es posible para quienes se atreven a arriesgar… 2. LA VIDA ESTÁ EN EL CAMPO, NO EN LA GRADA En cualquier área de la vida en la que optas por arriesgar y salir a jugar te va a hacer daño, habrá

golpes y fracasos. Por supuesto que te van a criticar, juzgar, señalar… pero si no sales a jugar el partido de la vida (con todas sus consecuencias), jamás sabrás de qué serás capaz, ni sabrás hasta dónde podrás llegar. Ver la vida pasar desde el asiento del espectador es más fácil, no corres riesgos, pero el vacío de no haber dado un paso al frente (y el posible arrepentimiento de no haberse atrevido) no será momentáneo, sino que perdurará en el tiempo y será mucho mayor. Porque en la vida en pocas ocasiones nos arrepentimos de lo que hemos hecho, pero en demasiadas nos arrepentimos de lo que dejamos de hacer. 3. NO ARRIESGAR ES VIVIR PRISIONERO DE TUS MIEDOS Cuando no nos atrevemos a hacer algo que realmente deseamos, algo con lo que soñamos, nos sentimos retenidos, prisioneros del miedo, con una poderosa coraza

4. SER VALIENTE ES ATREVERSE A SER VULNERABLE Aunque debes saber una cosa: ser valiente es atreverse a ser vulnerable, es exponerte y saber que si te atreves a vivir una vida digna, una vida en la que respetas y te haces respetar, en la que das un paso al frente, en la que opinas y defiendes lo justo, tan solo existe una garantía… la de que en más de un momento te vas a caer y en la que si destacas al asomar la cabeza del rebaño, te van a criticar. Pero vivir de verdad y ser valiente significa decidir y actuar desde tus valores, con dignidad y honor. Es vivir en integridad ante ti mismo, no para demostrar nada a nadie, sino para sentir tu propia plenitud y sentirte en paz contigo mismo. Y ahora dime tú: ¿cuándo fue la última vez que optaste por arriesgar y vivir de verdad? Déjame tu reflexión el zona de comentarios.


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

Una jornada festiva a la plaça del Progrés celebrarà els 20 anys del Districte Jove REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El passat any el programa va fer més de 7.000 atencions a joves. Districte Jove és el programa municipal d’acció social i acompanyament socioeducatiu en el temps de lleure adreçat a adolescents i joves i, actualment, està celebrant el seu 20è aniversari. El passat divendres, la plaça del Progrés va acollir l’acte central del programa commemoratiu de l’aniversari, un festival amb tot un seguit d’activitats proposades pels i les joves participants del Districte Jove. La plaça va tenir al llarg de la tarda diferents espais d’activitats: un skate park, un slackline (cinta tibant per fer-hi equilibris) i l’escenari, on es van anant succeint

diverses actuacions musicals, a càrrec dels grups locals Mohi Lee, Black i Back i El Paisano. També es va programar una sessió de discjòqueis i exhibicions de ball. A més, durant tota la jornada l’equip del programa juvenil “Quines nits”, de la Ràdio Municipal de Terrassa, va fer el seu programa en directe des de la mateixa plaça. Pel que fa al programa Districte Jove (DJ), cal esmentar que es basa des dels seus inicis en la presència al territori i el contacte directe amb el jovent, a través de personal especialitzat. Durant aquests vint anys, DJ s’ha consolidat com una intervenció educativa de qualitat, que permet atendre les necessitats de les persones joves de forma integral i treballar la capacitat crítica, la participació, el reconeixement social i l’autonomia, així com la

transmissió de valors positius de ciutadania i de compromís social. El programa es desplega des de cinc espais distribuïts per la ciutat: la Casa Baumann, al Centre; l’Espai Bit, a Ca N’Anglada; el Casal de Can Parellada, el Punt

Maurina i el Lokal de Sant Llorenç. Només durant 2017, DJ va atendre 7.297 joves, i més de 1.500 nois i noies de la ciutat van participar de forma activa a les activitats organitzades, que sovint decideixen les mateixes persones usuàries.

7


8

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Serafí Gàzquez Editor fundador i director de MOMENTUM agency, partners, Editors  @SerafiGazquez

Las hemorragias del camino Muchos amigos y amigas han realizado en famoso Camino de Santiago. Como todos opinan a su vuelta, una vez en la vida hay que adentrarse en alguna de las rutas del camino y andar. Caminar y descubrir la diversidad de personas que lo realizan y la coyuntura que la vida les deparó para realizarlo. He escuchado de muchos amigos el relato de su súper experiencia y, en algún caso, a uno que lleva presumiendo de más de cinco o seis experiencias vividas pisando los terrenos del camino, le vendría bien escuchar, lo que de forma metafórica voy a intentar explicar como si fuera un coach. Para situarnos, ayer estuve con uno de mis mejores amigos, por no decir, hermano, de verdad. Ha estado haciendo el camino, de albergue en albergue, hace unos días. Ha sido una pequeña ruta por la responsabilidad que tiene en la empresa familiar y que trabaja con sus hermanas y magníficos padres. Por su cara, por su mirada ¡me ha convencido! Hay que hacer un trecho del camino o el camino entero. Tal y como somos algunos, nos costaría mucho hacerlo por partes. Si nos ponemos en algo ¡nos ponemos a “full”! Ahora bien, percibo que haber tenido la fuerza personal de realizar un trecho, por cambiar, por mejorar y por rezar por todos los que rezó, ha servido para descubrir un hermano que ha tenido la capacidad de mejorarse un poco. Así que realizar al camino a tramos, también sirve para mejorar poco a poco ¡Felicidades, “crack”! La conclusión llega con las hemorragias que te depara la vida, sean personales, de corazón, de amor o profesionales... y aquí mi reflexión metafórica: Si andamos por el camino y nos aparece una hemorragia en el pie derecho, aparentemente no podremos seguir. Ahora bien, si podemos detener la hemorragia de forma inminente y caminar con el pie izquierdo unos kilómetros, perfecto. Si no, hay que detener esa hemorragia de forma inminente, ya sea en el pie, en lo personal, de corazón, de amor... Y si es profesional, hay que tener “seny”, paciencia, sensatez: por huir de los problemas, no conseguiremos cerrar la hemorragia. Simplemente, se expandirá por otros sitios, otros campos que vayamos recorriendo. Y si recurrimos a terceros para que nos expliquen que hay un problema, le estaremos añadiendo más bacterias a la infección ya existente. Por lo tanto, a las hemorragias profesionales o empresariales, nada de enamoramientos, buscar el foco de forma inminente y ¡cerrarlas! Si el cuerpo te lo permite y puedes caminar poco a poco con un solo pie y recuperarte, ¡adelante! Pero recuerda: aquí no sirven los sentimentalismos. Para concluir, evitar abrir hemorragias y, si se abre alguna por motivos colaterales, oxigenar, meditar y ponerse en la piel de los demás, teniendo en cuenta que la “callada como respuesta”, como se dice en el mundo jurídico, hace que el sangrado sea más fuerte debido a que el corazón está alterado, late más fuerte y no permite pensar con fluidez. Las decisiones con calma y con alma. FELIZ CAMINO ¡sin hemorragias!

Societat »

Neix el ‘Rambla Tapa’, una nova experiència gastronòmica al Centre REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El proper dijous 17 de maig es posarà en marxa el Rambla Tapa, una nova proposta culinària que pretén que la Rambla de Sabadell esdevingui un nou referent culinari a la ciutat. Vuit restauradors començaran a oferir des del proper dijous una tapa marinada amb vins de les Denominacions d’Origen més ben valorades. Es podrà escollir entre vi blanc, rosat, negre o cava. La tapa i la copa de vi tindran un preu de 6 euros. Es serviran des de les 20:30 a les 22:30 hores de tots els dijous, en principi sense cap data de caducitat anunciada. El president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Sabadell i Vallès Centre, Jordi Roca, va explicar que “volem que segueixi la bona acollida de la ruta del Destapa’t, on es van servir 8.000 tapes. Volem que aquesta nova ruta de la tapa amb

Vuit restauradors començaran a oferir des del proper dijous una tapa marinada amb vins de les Denominacions d’Origen més ben valorades. vi tingui el mateix èxit que la tapa amb cervesa”. El representant dels restauradors de la Rambla, Xavier Alier, va manifestar que “ens agradaria que la gent surti els dijous a la nit al centre de Sabadell i que en el futur es puguin afegir més locals a aquesta proposta”. PARTICIPANTS En la iniciativa hi participen els restaurants, Al tanto que va de canto, Choco choquito, El Racó del Campanar, El Saó, Fish&Go, Les Voltes, Restaurant La Rambla i el Rubión.


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat »

L’hospital Parc Taulí, dins el primer conveni per impulsar la innovació sanitària REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Un total de deu centres hospitalaris de la demarcació de Barcelona i els seus corresponents centres de recerca han signat un conveni pioner amb el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI). Entre ells, l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aportaran els projectes de recerca que estan duent a terme i que tenen com a denominador comú el seu impacte en l’atenció socio-sanitària i en el fet cobrir les necessitats marcades en el Pla de la Salut 2016-2020. El CIMTI es va crear al setembre per la Fundació LEITAT amb el suport del Departament de Salut, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) amb la col· laboració del CIMIT de Boston.

En aquest projecte s’ocuparà de seleccionar, trobar finançament i impulsar aquests projectes. Ja n’hi ha nou en marxa i s’ha obert una nova convocatòria, que serà de caràcter permanent. Els deu centres hospitalaris i de recerca i innovació que s’han adherit al conveni representen el “nucli dur”, de la iniciativa, tal com ha assenyalat el doctor Manel Balcells, director del CIMTI i comissionat de salut de Leitat. Són l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FIRHSCSP), la Fundació Hospital Asil Granollers, l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, l’Hospital del Mar, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’Hospital Sant Joan de Déu i el Consorci Sanitari de Terrassa.

Pel que fa als projectes que estan en marxa, n’hi ha un del Consorci Sanitari de Terrassa que consisteix en un entrenament mental per a pacients amb un deteriorament cognitiu lleu però que tenen un alt risc de patir algun ti-

pus de demència, com pot ser l’Alzheimer. L’Hospital de la Vall d’Hebron, per la seva banda, treballa en uns biosensors integrats en un dispositiu portable que detecten i mesuren biomarcadors a través de la suor.

En creemos firmemente en el poder de la anticipación, por ello, somos el primer despacho que se encarga de planificar el presente, para la tranquilidad del futuro.

Envienos un correo a: abogados@valles.barcelona y le daremos ideas para asegurar su futuro

9


10

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

El Fair Play M’agrada el futbol. Sóc “culer”, sense fregar cap histrionisme. Fins aquest proppassat diumenge, mai no havia pogut assistir presencialment, però, a cap enfrontament entre Barça i Madrid. Allò que la premsa qualifica de “clàssic”. N’ignoro el motiu perquè, a mi, el mot “clàssic” em recorda la bona música, una determinada forma de vestir i de fer, uns estàndards de conducta discrets i del tot allunyats d´un concepte de llibertat massa estrambòtic i anàrquic. Vaig tenir la sort que un bon veí i amic m’hi va convidar. M’ho vaig passar pipa… No tan sols per la mateixa confrontació esportiva. Veure i viure, alhora, l’ambient de l’entorn no té preu. Quina gentada, quant de color, quin batibull d’idiomes… Gairebé indescriptible! Malgrat tot, en acabar, vaig tornar a casa víctima del desencís. Amb independència d’altres consideracions, entenc que aquest circ és ple de “fantasmes de l’ òpera”. Començant per la deïficació de quatre marrecs, sovint amb un nivell cultural prou qüestionable i pagats a sou de “stars” (no sé ben bé a sant de què)… Així, a què venia el fet que els merengons neguessin el passadís als campions de lliga? Té algun sentit que prevalgués l’orgull personal blanc per davant d’altres consideracions. Tant se me’n fot que Zinedine Zidane es plegui a la “disciplina de partit” que li ve imposada des de la directiva madrilenya. Tal vegada tenen raó en l’antecedent que els barcelonistes no els hi van fer el “passadís” quan van guanyar el darrer “Mundialito”… Però, posats a repartir estopa, té sentit inventar-se arguments rebuscats (any rere any) per impedir que les finals de Copa del rei es juguin a l’estadi Santiago Bernabeu? D’alguna manera -en el ram de la premsa- és com aquell periodista que no diu el què pensa i s’agenolla davant les “ordres” del propietari del mitjà pel qual treballa. Sigui diari, ràdio o TV. Dissortadament, d’aquests n’hi ha moltíssims… a la “vinya del Senyor”. Posats a triar un exemple o perfil valent, de fa pocs mesos, trio una figura, que situo dalt d’un pedestal: na Gemma Nierga, “premiada” -per la SER, del grup PRISA- amb l’acomiadament de la cadena, després de més de trenta anys de servei i dedicació impol·luts. Què hi té a veure un suposat perfil pro-independentista envers el “procés” català per a barrejar nyaps i cols? Ací, vull retornar a l’origen del meu article i parlar de valors, joc net, “fair play”, saber guanyar i saber perdre. Transmetent, en tot moment, la línia del comportament lleial i respectuós. Sobretot perquè els camps d’esport haurien d’esdevenir aules de l’educació i la pedagogia. Cal ensenyar a competir, sense trampes, gresques o baralles. Amb elegància i senyoratge. Sabent canalitzar adientment l’esforç i/o desig de guanyar. En aquest sentit, un protocol no escrit es regiria per normes que molts consideraran anti-natura… Com ara, llençar la pilota fora quan un contrincant s’ha fet mal. Renunciar a picar un penal si l’àrbitre s’ha equivocat i no ho és. No fer teatre sobre suposades lesions. Saber perdre. Respectar aquells que dirigeixen un match, sense protestar. També els adversaris i els espectadors. Rebutjar el racisme, la violència, les juguesques o apostes, les drogues. Denunciar tota mena de tripijocs en qualsevol manifestació esportiva, del signe que sigui. Fer per tal que aquest entorn millori la personalitat de tots els qui hi participen d’una manera o altra. Mai no es pot perdre el nord. Sempre ens hem de deixar guiar per la brúixola dels valors educacionals inherents en tot aquest camp. Visca, doncs, el fair play. En majúscules.

Societat »

La princesa ‘Rapunzel’ arriba a la Faràndula REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El proper cap de setmana, Joventut de la Faràndula estrenarà l’esperada estrena del darrer títol de la temporada, Rapunzel, la princesa perduda. Hi haurà sis funcions durant dos caps de setmana. Salva Peig i Maria Pla tornen a dirigir de forma conjunta un musical de gran format rescatant una història clàssica dels germans Grimm amb un gir totalment actualitzat. Rapunzel, la princesa perduda s’estrenarà al Teatre La Faràndula el proper dissabte 19 de maig, amb una setantena d’actors que cantaran 18 temes musicals realitzats pel compositor sabadellenc Xasqui Ten i ballaran les coreografies realitzades per Montse Argemí de l’Escola de dansa Bots. En aquesta versió del conte clàssic es donarà molta importància a la música, on s’han incorporat desenes d’elements que actuen com una banda sonora. Acompanyarà els personatges durant la representació i que alertarà al públic sobre l’esdeveniment que succeirà a continuació. L’elenc està format per algunes cares conegudes de l’entitat com és el cas d’Alba Grau, que va donar vida a Dorothy del Món del Màgic d’Oz i que interpretarà a la princesa Rapunzel. Xavi Clapés donarà

vida al personatge de Gynn. Va interpretar a l’Espantaocells del Màgic d’Oz o el Talòs de l’estrena de la passada temporada de La Bella i la Bèstia. Entre els personatges principals s’estrenen en un muntatge de Joventut de la Faràndula Maite Ferré, que interpretarà a la Fetillera o la reina, Maria Victòria Portalés, que trepitjarà l’escenari per primera vegada. Entre els personatges dels bàrbars i la resta del repartiment, tots ells, són membres de l’entitat, del Taller de Teatre Infantil (TTi) i el Taller de Teatre d’Adults (TTA). PEIG I PLA TORNEN A LA DIRECCIÓ Després de l’èxit de El conte de Hansel & Gretel, Salva Peig i Maria Pla dirigiran una de les apostes fortes de la temporada de Joventut de la Faràndula. Un muntatge que comptarà amb una posada en escena innovadora i molt trencadora, amb elements figuratius i amb un tipus de decorat que no s’acostumen a veure en les produccions de l’entitat sabadellenca, de la mà de Mercè Lucchetti. REPRESENTACIONS Rapunzel, la princesa perduda s’estrenarà el proper dissabte 19 de maig a les 18 hores i es representarà els dies 20, 26 i 27 de maig, els dissabtes a les 18 hores i els diumenges en doble funció, a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda.


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat »

Passeig Alcalde Antoni Farrés o Passeig d’Olzina? REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Agrupació de Veïns de Gràcia ha sol·licitat a l’Ajuntament, via instància, que el futur passeig sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins el Passeig de Can Feu porti el nom d’Antoni Farrés. Mitjançant una instància, l’AVG porta a l’actualitat la proposta que ja va fer l’any 2009: que el futur passeig entre la Rambla d’Ibèria i el Passeig de Can Feu sigui el passeig Alcalde Antoni Farrés. “Creiem que qui va fer 20 anys l’alcalde de la ciutat, valorat amb prestigi i gran estima pels sabadellencs i sabadellenques, és mereixedor d’estar en un lloc preferent en el nomenclàtor, per reconèixer la seva talla pública i humana”, assegura la instància. La instància es va presentar aquest dilluns i va signada per la presidenta de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, Teresa Llamas, i el secretari de l’entitat, Sebastià Serra. L’Àrea de Territori de l’Ajuntament ha creat una comissió per redactar el programa de continguts i usos per a l’espai públic. I aquest mes de maig es preveu convocar un concurs d’idees, que seleccionaran les directrius per redactar el projecte d’urbanització. Farrès i el nomenclàtor Nou anys després de la mort d’Antoni Farrés, l’alcalde de Sabadell entre 1979 i 1999 segueix sense un espai al nomenclàtor de la ciutat, més enllà de l’escultura d’Agustí Puig que té dedicada al parc de Catalunya. Diverses entitats han reclamat

el seu nom per espais dels seus barris. Per exemple, l’Associació de Veïns de Covadonga proposa canviar la plaça de l’alcalde franquista Antoni Llonch per la d’Antoni Farrés. La UES i altres entitats demanen que la futura plaça, o parc urbà, del Vapor Cusidó a la Creu Alta, portin el nom d’Antoni Farrés. Ara s’hi afegeix una altra possibilitat, entre els barris de Gràcia i Can Feu. PASSEIG D’OLZINA L’Associació Cultural Can Feu recupera la seva proposta pel futur passeig sobre les vies del tren al barri de Gràcia i Can Feu. L’entitat que més ha lluitat per preservar el castell de Can Feu sosté que ha de dur el nom de l’impulsor del bosc i el castell, Josep Nicolau d’Olzina. Recuperen així una promesa municipal des de 1909. Josep Nicolau d’Olzina (1841-1924) va ser el propietari del bosc de Can Feu i el promotor del castell de Can Feu des de la seva construcció fins la seva mort, l’any 1924. Segons l’alcalde Josep Maria Marcet a Mi ciudad y yo, es tractava d’un “hombre muy singular, poseedor de una fortuna incalculable, que regularmente venía desde Barcelona en tren y en tren de tercera clase por-

que no había de cuarta, llevando la comida envuelta en un pañuelo de hierbas para ahorrarse el gasto de la fonda”. Durant les dues primeres dècades del segle XX, d’Olzina va permetre l’ús públic del seu bosc per organitzar-hi festes i aplecs. L’any 1909 va ser declarat fill adoptiu de Sabadell, segons recorda Aleix González, de l’Associació Cultural Can Feu. En aquells moments, va haver-hi un compromís de dedicar-li un passeig que comunicaria el centre històric de Sabadell amb el bosc de Can Feu. Un vial en el seu honor. Amb la seva mort, l’any 1924, el bosc i el castell van passar a mans del seu nebot, Guillem de Pallejà, marqués de Monsolís. I aquella esplendor passada es va convertir en tala d’arbres, la mort del bosc i la degradació del castell. De nou Marcet, ara sobre De Pallejà: “desde el primer momento le tuvo sin cuidado el bosque y su sentimentalismo, ya que le interesaba por encima de todo era la valorización del terreno ante la previsible e incontenible expansión de la ciudad”. De tornada al segle XXI, l’actual soterrament de les vies dels Ferrocar-

rils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre la Rambla d’Ibèria i el castell de Can Feu porten a l’actualitat aquell compromís de l’Ajuntament amb Olzina fa més de 100 anys: “Ens trobem que el futur passeig sobre les vies del tren serà gairebé el vial que es va prometre a Josep d’Olzina al 1909. Un passeig des de la carretera de Molins de Rei fins el bosc i el castell. Es donen les condicions per saldar aquest deute amb Josep Nicolau d’Olzina. No conec cap altre noble que deixés durant 30 anys a un ajuntament fer servir les seves propietats per a ús de la ciutadania, sempre a canvi de no malmetre el bosc i sense cap contraprestació econòmica. No hi ha una sola factura. L’Ajuntament ha de complir la promesa de 1909 dedicar a Olzina el futur passeig”, manté González. La proposta del Passeig d’Olzina no és nova, ja que va ser feta pública l’any 2015. En aquest temps han recollit unes 700 signatures i s’ha treballat la idea. Ara, però, el futur nom del passeig sobre les vies dels FGC se sotmet a debat públic. L’Agrupació de Veïns de Gràcia ha proposat que es digui Passeig de Alcalde Antoni Farrés. Des de l’Associació Cultural Can Feu, González creu que “Farrés ha de tenir un espai monumental a la ciutat. Però si aquest passeig no es dedica a Josep Nicolau d’Olzina ja no podrà tenir cap altre espai a la ciutat”. Demana una altra ubicació per dedicar un carrer, plaça o parc a l’alcalde de Sabadell entre 1979 i 1999. “Per què no pensem en gran i li dediquem el parc de Catalunya, que va ser la seva gran creació?”, es pregunta González.

11


12

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Dr. Jordi Gibert Preixens Especialista en medicina del deporte  @DiariDelValles

La prueba de esfuerzo en el cribaje preparticipativo

Societat »

Cau un mur a Torre-romeu

La prueba de esfuerzo, en el contexto del cribado preparticipativo, es una prueba diagnóstica que sirve para realizar un electrocardiograma en esfuerzo. En un primer paso de la valoración para la aptitud deportiva, se realiza un electrocardiograma en reposo y estirado en la camilla. En este caso, la técnica es la misma, pero se registra la actividad eléctrica del corazón en estrés. La edad en la que se recomienda añadir la prueba de esfuerzo en población deportiva en el contexto del cribado preparticipativo, es aproximadamente los 14 años, ya que es la edad en la cual la exigencia deportiva aumenta y es necesario empezar a utilizar métodos de cribaje más específicos para detectar posibles anomalías con carácter preventivo. Según las guías se recomienda, en personas con alta exigencia deportiva o que practiquen grandes volúmenes de deporte, realizar una prueba al año. Para poder realizar la prueba, hace falta un electrocardiógrafo asociado a un sistema informático para la correcta interpretación, así como un tapiz rodante o un cicloergómetro que nos servirá para poder practicar deporte y con la finalidad de aumentar las pulsaciones. No diferencia la prueba el método que utilicemos, el tapiz rodante o el cicloergómetro. Habitualmente se decide en función de las características del deporte habitual de la persona o de la técnica en cada disciplina. El objetivo de poder registrar y analizar la actividad eléctrica del corazón en esfuerzo, es descartar que, en situaciones de alta carga adrenérgica y de demanda metabólica, el corazón sufra trastornos eléctricos o arritmias, o bien descartar que no aparezcan signos de cardiopatía isquémica. La normalidad de la prueba de esfuerzo no sólo es que no se registren anomalías eléctricas, sino que no haya sintomatología clínica acompañante, como dolor torácico, mareos, palpitaciones u otros síntomas asociados, y que el comportamiento de la tensión arterial sea normal. Finalizamos la prueba al llegar al máximo de la capacidad del individuo, o en caso de detección de trastornos de riesgo tanto electrocardiográficos como clínicos. El propósito principal de la prueba de esfuerzo es detectar cualquier anomalía clínica o eléctrica asociado a la práctica del deporte, con la finalidad de poder tomar una actitud terapéutica anticipándonos a consecuencias más graves. Debe realizarse en centros autorizados, con las máximas garantías de seguridad por médicos especialistas en medicina o cardiología deportiva, y formados en soporte vital avanzado.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Una part del mur del carrer de l’Onyar, al barri de Torre-romeu, es va despendre dimecres a la tarda mentre s’hi estaven fent obres, segons informen fonts municipals. No hi ha ferits. Diversos responsables del consistori avaluen com procedir. La Policia Municipal ha tallat la zona. Els busos ja no hi passen. L’estat del mur del carrer de l’Onyar havia alarmat al barri de Torre-romeu des de fa molt de temps. Però especialment en els darrers anys, quan es va inclinar de forma visible. L’any 2016 va ser apuntalat per evitar que caigués. El mur va ser construït l’any 1982. Segons informen fonts municipals, el passat 13 d’abril van començar les obres per construir un nou mur davant del que ja hi havia. Tindran una durada de sis mesos. Però aquest dimecres una part del mur s’ha desprès. No hi ha hagut ferits. CANVIS EN EL BUS La Policia Municipal ha tancat la zona per evitar més danys. La TUS ha tallat el servei de les línies 4, 44 i 23 que passaven per aquest carrer.

La Policia Municipal ha tancat la zona per evitar més danys. La TUS ha tallat el servei de les línies 4, 44 i 23 que passaven per aquest carrer. Ara pugen i baixen per la Ronda de l’Ebre sense travessar el carrer de l’Onyar. S’ha habilitat una parada provisional al carrer del Guadiana. Ara pugen i baixen per la Ronda de l’Ebre sense travessar el carrer de l’Onyar. S’ha habilitat una parada provisional al carrer del Guadiana. REUNIÓ INFORMATIVA Després del despreniment l’alcalde, Maties Serracant, el tinent d’alcalde de Cohesió Territorial, Juli Fernàndez, i el regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero, s’han desplaçat per veure l’estat del mur. Fonts municipals asseguren que no hi ha cap més incidència. Aquest dijous membres del govern municipal faran una sessió informativa al barri per mirar d’aportar informació.


Setmana 20-2018 Any IV. Època IV

La nova Comunitat RIS3CAT de fabricació additiva i impressió 3D “LLAVOR 3D” serà coordinada per Leitat La Comunitat LLAVOR 3D s’engloba en el marc de la estratègia RIS3CAT, l’objectiu principal de la qual és la recerca i la innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, en resposta a l’exigència de la Unió europea.

REDACCIÓ

 @VALLESeconomic L’acció va arrencar ahir dijous 10 de maig a la seu de Leitat a Terrassa

Amb un pressupost de quasi 11milions d’euros, dels quals 3,8 milions són aportats per un ajut provinents del fons FEDER, gestionats per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ, ahir va encetar el seu desenvolupament la Comunitat RIS3CAT LLAVOR 3D. La Comunitat agrupa 31 entitats catalanes que presenten quatre projectes. L’objectiu és accelerar el desenvolupament i l’adopció de la fabricació additiva i impressió 3D per part del sector industrial per a la millora de la seva competitivitat. L’esdeveniment de llançament de la Comunitat RIS3CAT LLAVOR 3D

va tenir lloc el 10 de maig a la seu de Leitat, on van participar, a més a més de les 31 entitats membres de la Comunitat, altres de col·laboradores que estaran vinculades de forma activa. Aquestes tecnologies representen, per a les empreses, una alternativa per a dissenyar, desenvolupar i produir de manera sostenible nous productes que enforteixin la seva competitivitat. El Pla d’Actuació de la Comunitat preveu el desenvolupament d’aquest tipus de tecnologia als sectors de la fabricació d’utillatges, la millora de productes i processos industrials, el transport i la salut. Quant als projectes de la Comunitat LLAVOR 3D, es desenvoluparan noves eines de software, nous materi-

als, processos productius més eficients i versàtils, nous post-processos i tractaments superficials i noves aplicacions de la impressió 3D, contribuint a la creació d’un ecosistema d’I+D en tecnologies de fabricació additiva que enforteixi el posicionament de Catalunya com a referent internacional. La Comunitat LLAVOR 3D s’engloba en el marc de la estratègia RIS3CAT, l’objectiu principal de la qual és la recerca i la innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, en resposta a l’exigència de la Unió europea. Leitat, fundat el 1906, té la missió de gestionar tecnologies per crear i transferir valor social, mediambiental, econòmic i Industrial sostenible

a les empreses i entitats, a través de la investigació i els processos tecnològics. Compten amb instal·lacions d’avantguarda, col·laboren amb més de 30 països i desenvolupen més de 215 projectes en els àmbits de: biotecnologia, salut, materials avançats, química industrial, energies renovables i nous processos de producció. Així mateix, promouen equips especialitzats en transferència tecnològica, que permeten generar entorns empresarials col·laboratius i fiables per aconseguir una economia basada en el coneixement i el desenvolupament del talent. Són un centre tecnològic, acreditat per ACCIÓ i reconegut pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, que fomenta la col· laboració i la cooperació, aportant coneixement i experiència en un entorn global.

Amb la col·laboració de

www.MOMENTUM.BARCELONA

EDITORS

momentum PARTNERS

Abogados & Services

AGENCY

VALLÈS


DIARI DEL VALLÈS KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

¡Ya están aquí el Bitcoin y Criptomonedas, y han venido para quedarse! REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Vivimos en constante evolución, pero lo de estos últimos 20 años es algo que supera a todas las revoluciones. Recuerdo perfectamente, ahora hará unos 18 años, que estábamos expectantes por el nacimiento de una nueva filial de Telefónica, TERRA NETWORKS; fue el inicio de la guerra de portales de Internet, llevándose el gato al agua GOOGLE, como todos ya sabemos, ya que lo utilizamos como portal “estrella” para acceder a contenidos de internet. En el año 2000 no se usaba el internet más que para conectar algunas empresas entre sí y para temas muy técnicos. La población en general no usaba teléfonos móviles y las comunicaciones se hacían por teléfono fijo, centralitas y FAX. ¡Qué fuerte ¿eh?! Mis hijos no saben lo que es un FAX.

En sólo 10 años internet ya es usado por todos y los teléfonos móviles han pasado de ser sólo para llamar a ser SmartPhones, con múltiples aplicaciones, sustituyendo en muchos hogares y empresas a los Ordenadores.

a los pequeños inversores en este sentido; EE.UU. (la SEC) está preparando la regulación para ICO y Criptomonedas, “Regulation A+ Expected”, y así podríamos seguir con claros ejemplos de hacia dónde vamos.

Pues bien, en mi opinión, estamos viviendo ahora mismo una revolución en el ámbito monetario. La tecnología Blockchanin está haciendo que nazcan un gran cantidad de Criptomonedas y algunas de estas se quedarán con nosotros en sustitución de las monedas convencionales.

Así y todo, me encuentro con mucha gente que por desconocimiento de este mundo se permite la soberbia de proclamar: “Esto del Bitcoin es una estafa y va a desaparecer en breve”; ya, posiblemente saben más que Goldman Sachs, La SEC, la CNMV, etc.

Cada vez hay más gente involucrada en este mundo, y los grandes grupos financieros están haciendo movimientos que indican que no quieren quedar fuera de la nueva era de las Criptodivisas. La semana pasada fue Goldman Sachs (uno de los grupos financieros más poderosos del mundo), quién abrió su primera plataforma en Criptodivisas; esta semana la CNMV ha publicado una serie de recomendaciones para ayudar

Gente más sensata me comenta que quiere comprar Bitcoins u otras Criptomonedas. Siempre les digo que hay que buscar el momento inicial o nacimiento de una criptomoneda para poder comprar antes de que la demanda haga subir el precio. Eso sí, recomiendo no invertir más del 10% del capital disponible de cada uno, y además, tener en cuenta que no se necesite a corto plazo.

Hace días compartí con vosotros el nacimiento de una nueva criptomoneda el HAWK (hwk) de la compañía Hawk Algorithms LLC de USA. Pues bien, en sólo tres semanas, se han distribuido 3,6 Millones de tokens de Hawk; para mí es una gran oportunidad, ya que en su base de creación da cobertura y soluciones a los problemas de creación que tiene el Bitcoin. Es la primera criptomoneda diseñada para tokenizar activos financieros no derivados, como las acciones. Su jurisdicción, EE.UU., también le da un carácter diferencial, en contra de otras criptomonedas y proyectos relacionados que no tienen una jurisdicción relevante. En otros post iremos informando de más detalles, si bien la compañía ya informa que este producto, en todo el territorio nacional, es Kapital Traders. Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer... ¡hasta el próximo post!

En sólo 10 años internet ya es usado por todos y los teléfonos móviles han pasado de ser sólo para llamar a ser SmartPhones, con múltiples aplicaciones, sustituyendo en muchos hogares y empresas a los Ordenadores.


m AGENCY

DIARI DEL VALLÈS

www.

MOMENTUM.BARCELONA

EL INFALIBLE MÉTODO

PARA LA EVOLUCIÓN

Y EL CRECIMIENTO PERSONAL Y EMPRESARIAL

EL MÉTODO:

POTENCIA TU MARCA PERSONAL O EMPRESARIAL

Método PERSONAL

Método EMPRESARIAL

Plan RUBÍ (15 €/MES) Estudio y puesta en macha de la marca, redes y seguimiento de reputación.

1- Realizaremos un INFORME con el método de forma gratuita por su confianza.

Plan ESMERALDA (30 €/MES) Estudio y informe de la proyección y la implantación de marca, redes y web personalizada. Plan ZAFIRO (150 €/MES) Estudio, informe y seguimiento de la estrategia implantada (Marca, redes, web personalizada)

2- Le presentaremos la ESTRATEGIA para evolucionar y crecer en ventas. 3- IMPLANTAR conjuntamente el Método WE THINK FOR YOU personalizado y nos arriesgamos juntos en base a éxito con sistema BUSINESStoBARTERING. 4- EMPEZAMOS a evolucionar y crecer!

agency@momentum.barcelona


DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

Si vols estar ben servit... REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Tancaré el rodolí del títol al final. Tothom coneix els sis mots que hi manquen. En tot cas, al final de l’article els citaré. He triat aquesta expressió perquè la considero molt ajustada al tema que pretenc desenvolupar: el de l’autoservei bancari. Arran la irrupció d’internet dins el món bancari, és evident que qui en paga els plats trencats és el sofert client. Cada dia anem a molt pitjor. D’una banda, Caixabank patenta el model d’oficines “Store” (sense cap taulell). Un “modus-operandi” que sembla ser aniran clonant la resta d’entitats financeres. Contrasta, per exemple, amb la més que deficient atenció al client per part d’un altre dels pesos pesants del sistema: el BBVA, que limita a un sol empleat la presència humana al taulell. La nit i el dia si ho comparem amb els costums existents deu

anys enrere. Llavors, el primer “manament” comercial de qualsevol entitat financera -sobretot en caixes d’estalvi- era que “el client era la part més important del negoci”. En aquest sentit, “s’atacaven” les cues per damunt de la enrevessada tasca administrativa interna. A hores d’ara, però, tant se’ls en fot. Si s’emprenyen i foten el camp, molt millor. Estic d’acord que no podem fer ulls clucs a l’avenç tecnològic. Ara bé, penso en tres col·lectius molt concrets, que no poden passar per alt (pensionistes, gent gran i immigrants), gestionats abans preferentment per les caixes. Deixar-los de banda, no esdevé una mesura elegant. Concretant-ho, esdevé molt interessant aconseguir el transvasament de la majoria de clients a banca electrònica. Aleshores, entre disposicions electròniques de diner efectiu (en caixers o pagament amb targeta o App´s de Smartphone) i operatòria te-

lemàtica som al cap del carrer. Gestionant -pacientment i pedagògica- la línia per assolir-ho. Encabritar el personal és mal camí. Baixant a més detall, recomano mirar amb lupa l’aplicació del tarifari de comissions en les transferències. En alguns casos, pot arribar als disset euros per operació individual en la zona SEPA (Single Euro Payment Area /zona única de pagaments en euros). Malgrat que Espanya s’hi va adherir fa tres mesos, només vuit bancs (Caixabank, BBVA, Banc Sabadell, Banco Santander, Bankia, Abanca, Liberbank y Kutxabank) tenen el servei totalment disponible. L’import màxim es limita a quinze mil euros i cada entitat cobra el què li ve bé. Mentre Caixabank i Santander han prescrit un 0´60% sobre import de la transferència (amb un mínim de vuit euros al primer cas i disset, al segon). Bankia i Sabadell ho fan de franc, a condició -respectivament- de tenir nòmina domiciliada o ser titular del “compte expansió”.

L’operativa és diferent de l’ emprada per transferències ordinàries, que utilitzen el sistema TARGET2 de moviments entre comptes de tresoreria del Banc d´Espanya entre entitats financeres… Per petits imports, la majoria de gent fa servir Bizum, una aplicació per smartphones que permet enviar diners des del mòbil, sense saber el número de compte del receptor. Fins ara, es podien transferir entre 50 cèntims i 500 euros. A partir del mes entrant, ho amplien a mil euros. Pel Bizum, el client ha d’activar el servei al banc, donar el número de telèfon i descarregar-se l´app de l´entitat o la de Bizum associada al banc. En la gestió, només hi cal aportar el número de mòbil o el correu electrònic del receptor. Resumint, doncs, tanco el cercle del títol:

“si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.


DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

Fracasando hasta el éxito REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Un fracasado es aquel que ha tenido un severo revés y es incapaz de asumirlo, lamentándose por cómo y por qué sucedió cuanto aconteció ¿Por qué a mí? Sí, está claro que los reveses pueden ser muy duros: ser despedidos después de haber dado todo, perder la empresa, perder la casa, quedarse con deudas, ... Algunos incluso pierden la salud por el camino. Y sin embargo, la gran mayoría de personas interesantes que conozco han pasado por circunstancias muy difíciles que les han llevado a descubrir su mejor versión. Bill Gates empezó sus andaduras con una empresa llamada Traf-OData y si nadie la recuerda es porque fue un completo desastre. Si podemos buscar un ejemplo todavía más ilustrativo, Walt Disney fue despedido de un periódico por su falta de creatividad, montó una empresa y la tuvo que cerrar por falta de éxito. Creemos que la felicidad se basa en el éxito porque no entendemos que el éxito se basa en la felicidad. Un estudio científico mostraba que la felicidad de los trabajadores era precursor de su sueldo. Es decir, a mayor felicidad, mayor expectativa de sueldo.

Primero: ¿son desgracias? ¿Cómo sabemos si una desgracia efectivamente lo es? Hay personas que descubren que su vida era miserable a partir de un accidente de coche, y después de mucho dolor, aprenden a degustar las cosas pequeñas de la vida; otras, a raíz de una enfermedad que casi los mata, ¡si hasta hay gente que ha aprendido a ser feliz en un campo de concentración! Así que lo que consideraban desgracias han resultado la pieza angular de su vida, la pieza que les ha hecho descubrir la felicidad ¿Acaso son eso cosas negativas?

Esto es sencillo de entender. Una persona feliz es más amable con sus clientes, ve más oportunidades, trata mejor a sus empleados y supera mejor las dificultades, simplemente es más productivo y por ello su expectativa es de mayor sueldo.

Así que el problema es considerar las circunstancias como negativas. Que sean desagradables no quiere decir que sean un error o algo a rechazar porque no sabemos cómo van a terminar. Lo que está claro es que si nos quedamos viendo que eso es injusto, o que la vida nos trata mal, seremos incapaces de dar un paso adelante y tomar las riendas de la situación.

¿Pero cómo puedo ser feliz con todas las desgracias que me suceden?

Segundo: ¿dónde está la felicidad? El mayor secreto de todos los tiempos y es tan sencillo que

nos cuesta encontrarla, porque no la buscamos donde toca. ¿Quieres conocer la felicidad? Respira, estírate bien y largo e incluso bosteza. Una vez hecho esto, con los ojos cerrados, vacía todo el aire de los pulmones, alargando la respiración, frenando con la garganta (como si roncaras levemente). Cuando vacíes del todo aguanta un momento e inspira lentamente frenando con la garganta, degustando ese aire que entra. Llena del todo, aguanta otra instante y haz dos respiraciones más, alargándolas. Cuando termines, suelta, siente tu cuerpo y sonríe. Dime, ¿eres feliz ahora? Los estudios científicos lo explican claramente: aquello que nos hace felices es atender lo que estamos haciendo. Y ahora, ¿recordáis que estábamos hablando de fracasos? Cuando estamos atendiendo el presente no existen los fracasos, existe una respiración, una sonrisa, una frase, un abrazo, un mensaje bonito y, por qué no, una lágrima o un grito de rabia, sea lo que sea, lo vivo y lo suelto. Eso es vivir en el presente, y lo contrario,

estar dando vueltas constantemente a lo que podría haber pasado o a lo que podrá pasar. Aún así, volvamos a los errores, porque son fuente de información esencial. En cada equivocación está escrito el aprendizaje que necesitamos incorporar para no volver a caer en el mismo pozo dos veces. En cada fallo, es importante escuchar atentamente qué opinan los demás sobre cuáles son las causas, preguntármelo a mí mismo, buscar a alguien con experiencia y sabiduría para que me guíe, aceptar humildemente mi ignorancia y sonreír. La vida es un juego y lo que vivimos, o es placer o es aprendizaje. Para todo ello, el día 14 de junio nos reuniremos en un afterwork empresarios y emprendedores en un evento gratuito de Pimec, para compartir nuestros errores con buen humor, aprendiendo de los fallos propios y ajenos, disfrutando de buena compañía y creando sinergias entre nosotros. Más adelante compartiremos más información en las redes sociales. Nos vemos ahí ¡Feliz día!


DIARI DEL VALLÈS Alex Rubio Assesor digital i “hacker” ètic

 @arubioc

330 millones de usuarios son llamados a cambiar su password en Twitter REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Twitter insta a sus 330 millones de usuarios a cambiar sus contraseñas ya que un error de software ha expuesto involuntariamente sus contraseñas y éstas pueden ser almacenadas en texto legible en su sistema informático interno. Según el CTO de Twitter, Parag Agrawal, las contraseñas de Twitter siguen usando una función popular llamada “bcrypt”, que reemplaza una contraseña real con un conjunto aleatorio de números y letras y luego lo almacena en sus sistemas. Esto permite a la empresa validar las credenciales de los usuarios sin revelar sus contraseñas reales,

al tiempo que las enmascara de una manera que ni siquiera los empleados de Twitter pueden verlas. Sin embargo, un error de software dio como resultado que las contraseñas se escribieran en un registro interno antes de completar el proceso de encriptado, lo que significa que las contraseñas quedaron expuestas en el sistema interno de la compañía. Parag ha dicho que Twitter había encontrado y resuelto el problema, y una investigación interna no encontró indicios de violación o que las contraseñas fueran robadas o utilizadas de manera indebida por personas internas.

“Encontramos este error nosotros mismos, eliminamos las contraseñas y estamos implementando planes para evitar que este error vuelva a suceder”, dijo Parag. Así pues, Twitter ha optado por advertir a sus usuarios y aconsejarles cambiar la contraseña, lo cual, personalmente, creo que no ha afectado demasiado a su credibilidad. Entiendo que cuando una empresa detecta una vulnerabilidad en su sistema y lo corrige desde dentro, sin por ello exponer datos a terceros, es un buen ejercicio de transparencia. Cambiar la contraseña en Twitter es muy sencillo: haga clic en el ícono de Imagen de Perfil

que se encuentra en la esquina superior derecha, luego vaya a Configuración y Privacidad → Contraseña. Escriba la contraseña actual y posteriormente ingrese una nueva contraseña. Es un buen momento para pensar en una contraseña menos vulnerable, usando opcionalmente mayúsculas, símbolos y números a la vez. Es importante recordar que si usáis la misma contraseña en todos los lugares, deberéis cambiarla también en todos los servicios que tengáis, ya que lo primero que hace un hacker al tener la contraseña de una cuenta, es ver en cuántas páginas web o servicios extra esta contraseña puede funcionar.

tàlegs es | ca r u h c o rs | br s | flye r e t s ò ns | p fulleto C | I F ió À c a aquet NY GR sió | m acions s e DISSE r p re-im elicit ss ició i p les | f ordPre W | autoed s | bandero s e DIA ion istrabl LTIMÈ invitac admin ció a Google responsiva o U t u M a s T i za oc PAMEN | microsites | llractius | localituery accessible U L O V Q e J t DESEN ilings | bannerns-line | PDFs inió HTML5-CSSetac | e-ma | botigues o | maqu s webs o ic e n íd ò r v ect de edició ocuments el d i s llibre A RATIV O P ’estil R O C nuals d E a G m | T IMA marca tió de atives s e g i creació cions corpor ta presen

al ó i c a c i comun s. a l e d rese nals o p i s m s e ’ e f TS. d N s E u Pro p G i t R tes U de tot c i e j e o v r r p e s tes en s i l a i c Espe

windswaves.com info@windswaves.com · 659 319 206


DIARI DEL VALLÈS Alberto Rodilla Escriptor i apassionat de la publicitat, el màrqueting i la comunicació

 @Alberto_Rodilla

¿Y tú, dónde inicias tu sueño? REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Día a día escucho a jóvenes (y no tan jóvenes) que no saben cómo empezar, que nadie les ha explicado que deben hacer, solamente tienen una idea (a veces ni eso), muchas ganas de emprender y crear proyectos, pero no terminan de hacerlo porque no les han enseñado nada del mundo de las empresas.

A esa pasión, ilusión, idea, le ha de acompañar un buen plan de negocio, un perfecto equilibrio entre gastos e ingresos, una estrategia temporal a corto, medio y largo plazo y sobretodo establecer los puntos críticos que de superarlos les ayudarán a realizar su proyecto. Os dejo con algunas fotos, para que os motiven, de los inicios de grandes leyendas, quizás en un

futuro alguna foto vuestra pasará a la historia... Recuerda que todo gran proyecto tuvo sus humildes inicios: Disney con este ratón dibujado... Messi firmó en una Servilleta... Camarón comenzó de palmero en antros... Apple, Google, Amazon, Harley, Disney, Mattel empezaron en un garaje...

¿Y tú, dónde inicias tú sueño?


20

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @Edinares

Enfócate

Societat »

Creu Roja Sabadell serà escola d’educadors en el lleure

Casi cada día por una razón u otra tengo que coger el coche para desplazarme. Y he observado un hecho curioso: a menudo se me ocurren grandes ideas para mi negocio mientras conduzco. Esto me sucede especialmente cuando hago trayectos largos por la autopista, cuando no tengo que pensar por qué calle voy a girar ni fijarme en los semáforos. Me he dado cuenta, y después de leer un poco se ve que los expertos en creatividad lo confirman, que cuando estoy conduciendo y pensando en cosas que no tienen nada que ver con el problema que me preocupa, se me enciende la bombilla sin razón aparente. Se ve que hay personas a quienes esto mismo les sucede en la ducha. Según dicen los expertos, cuando estás encallado intentando encontrar la solución a un problema, no te va a servir de nada echarle más horas. Lo ideal es cambiar de tarea o incluso dejar de trabajar un rato y despejarte. ¿Se te ocurren ideas mientras te duchas, conduces o antes de dormirte? Resulta que cuando un problema complejo ya está planteado, cuando ya te has formulado la pregunta correcta, la respuesta creativa no viene por un pensamiento racional lineal, sino por un pensamiento divergente, es decir por conectar ideas que antes no estaban relacionadas. Y para que esto suceda debes dejar de estrujarte las neuronas y hacer más bien lo contrario: dejar de pensar en el tema y relajarte. Por eso en momentos en que no estamos haciendo nada que requiera mucha atención, se produce esa conexión casi mágica y se nos ocurren las soluciones que buscábamos o recordamos aquello que no lográbamos recordar. Estos “momentos eureka” pueden aparecer cuando estamos en la ducha, lavándonos los dientes, minutos antes de dormirnos, justo al despertarnos o mientras nos desplazamos de un lugar a otro, ya sea en transporte público, en nuestro coche o a pie. ¿Curioso, no? De ahí lo de BED, BUS, BATH (cama, autobús, baño). Quizás un experto lo explicaría de otra forma, pero para mí la clave está en eso de plantear bien el problema. Hacerte una buena pregunta y dejarla ir. Es como si haces una búsqueda en Google. Siempre sale algo. Pero cuanto más concreta sea la búsqueda, más adecuados serán los resultados que te muestre. Tu mente no puede evitar responder a una pregunta. A la que escuchas una pregunta, se pone a buscar la respuesta aunque no quieras. Tu cerebro necesita su tiempo para reorganizar la información, pero te dará una respuesta. Tu trabajo consiste en relajarte y confiar. La próxima vez que te encuentres bloqueado, ¡a la ducha! ¿Y a ti cuándo te llega la inspiración y en qué lugares? Un abrazo

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Creu Roja Sabadell serà escola d’educadors i educadores, passant a formar part dels territoris que ofereixen aquesta oferta formativa basada en el lleure, sota el paraigua de Creu Roja Joventut. Creu Roja Sabadell oferirà formacions en el sector de la infància i joventut a partir d’una perspectiva transformadora de la realitat, i especialment en l’àmbit del lleure. L’acció formativa s’adreça al voluntariat de Creu Roja, al personal tècnic de la institució i a la societat en general. La nova escola oferirà cursos com ara el de monitors d’activitats de

lleure infantil i juvenil; el de directors en el mateix àmbit; el de monitors de menjador; el de transport escolar; o el de participació infantil, entre d’altres. L’oferta formativa també inclou àmbits com el medi ambient, participació o salut. CURS DE PREMONITORS La primera formació que durà a terme l’Escola d’Educadors i Educadores Creu Roja Sabadell serà la de premonitors de lleure. Es tracta d’una formació dirigida a aquells joves ja vinculats amb alguna entitat de lleure o pel voluntariat menor d’edat. Dirigida a joves d’entre 14 i 17 anys i tindrà lloc del 18 al 22 de juny de 15:30 a 20:30 hores a l’assemblea de Creu Roja Sabadell.

Creu Roja Sabadell oferirà formacions en el sector de la infància i joventut a partir d’una perspectiva transformadora de la realitat, i especialment en l’àmbit del lleure. L’acció formativa s’adreça al voluntariat de Creu Roja, al personal tècnic de la institució i a la societat en general.


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat »

Així serà l’Aplec de la Salut aquest any REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El cap de setmana del 12, 13 i 14 de maig, Sabadell celebrarà l’Aplec de la Salut, “la festa major petita” de la ciutat, tal i com l’ha catalogat l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Aquest any es duran a terme diverses activitats lúdiques, culturals i esportives a diferents punts de la ciutat que se sumen a les que tradicionalment es duen a terme al recinte de la Salut del dilluns 14 de maig. Serracant ha assegurat que “la nostra intenció és que la festa més antiga de Sabadell, la de l’Aplec, s’estengui per tota la ciutat”. TROBADA DE CORALS I TROBADA NACIONAL DE BASTONERS Divendres començarà la festa de l’Aplec de la salut amb els tradicionals concerts de corals a la Faràndula. També començarà la 43a Trobada Nacional de Bastoners que tindrà el seu plat fort dissabte amb una trobada a l’avinguda de Francesc Macià, on hi haurà un vermut bastoner, cercaviles, el Ball de Bastons Més Gran on participaran 2.000 bastoners i la fi de festa amb un concert de Roba Estesa i dels vallesans Ovella Xao i Doctor Prats.

DIUMENGE: APLEC AL CARRER El diumenge 13 de maig entre les 11 del matí i les 9 del vespre, l’eix central de la ciutat es tallarà al trànsit per celebrar-hi el que s’ha anomenat Aplec al Carrer. Es faran activitats en tres trams concrets, entre l’avinguda de Matadepera a la cantonada amb el carrer de les Salenques i fins a la Gran Via, on hi haurà un punt d’esbarjo amb música ambiental i llibres per llegir. En segon lloc, la carretera de Prats de Lluçanès i l’avinguda de l’Onze de Setembre, on hi haurà un espai de relax a la plaça de la Creu Alta. I, en tercer lloc, l’avinguda de Barberà, des de la Gran Via fins a la plaça de la Creu de Barberà, amb dos punts d’esbarjo, l’un a la plaça de Montserrat Roig i l’altre a la plaça de Barcelona. Durant tot el dia els veïns podran gaudir dels espais i també hi haurà animació itinerant, activitats esportives i jocs tradicionals com ara cucanyes ( més info: ‘Programa Aplec al carrer’). DILLUNS: APLEC DE LA SALUT Dilluns les activitats es centraran en els voltants del Santuari de la Salut. A partir de les 10 del matí, es durà a terme la 34a Pujada a la Salut i la 11ena edició del Cros de la Salut. A les 11 hores es durà a terme l’ofrena floral en memòria

dels sabadellencs morts al camp d’extermini de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme. Al migdia es realitzaran a l’esplanada de les Tres Fonts de la Salut, la cercavila de gegants i capgrossos, castellers i bastoners; el concert de la Banda de Música de Sabadell, i la ballada de sardanes amb la Cobla Jovenívola. En aquesta edició es faran diverses activitats per a infants i com a novetat hi haurà jocs i es faran tallers de joguines eòliques. Al migdia l’Ajuntament instal·larà taules i cadires per a qui vulgui dinar de pícnic en família, que estarà amenitzat pel grup de música d’acordió Clau de Folk i a la tarda el grup Ai, Ai, Ai interpretarà rumba catalana al costat del santuari ( més info. ‘Programa sencer de la Salut’).

VISITES A EQUIPAMENTS Durant l’Aplec es realitzaran visites patrimonials a diversos equipaments, com l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria o la Torre de l’Aigua –que enguany celebra el centenari–, a més del Museu d’Història i el Museu d’Art.

Aquest any es duran a terme diverses activitats lúdiques, culturals i esportives a diferents punts de la ciutat que se sumen a les que tradicionalment es duen a terme al recinte de la Salut del dilluns 14 de maig.

21


22

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Lourdes Bombí

Societat »

Pedagoga Tècnic d’Ocupació  @DiariDelValles

Ni l’agua pot amb l’E

L’amor, gran remei La vida molts cops ens fa emprendre camins que mai ens haguéssim imaginat. Viure és un regal, alhora que la vida és una sorpresa constant. El meu avi sempre deia “no diguis blat, fins que estigui al sac i ben lligat” i ara penso: podem donar per tancat, alguna vegada, el nostre camí vital? La resposta hauria de ser un NO (a no ser que traspassem). Sempre ha d’haver-hi una il·lusió, un repte, un objectiu, un enriquiment intrapersonal. Tenir una fita és el que ens mou, el que ens motiva a viure. Quin és el motor que fa que siguem positius, que ens sentim amb força, amb ganes de viure i encomanar-ho als altres? Aquest motor és l’amor. El biòleg Humberto Maturana, ens diu que els éssers humans som intrínsecament amorosos, i aquest fet podem comprovar-lo observant el que succeeix quan una persona es veu privada d’amor, o sigui, se li nega el dret a existir o se li treu validesa als seus fonaments bàsics, emocionals, per a la seva existència. Aquesta manca afectiva pot produir trastorns, com l’ansietat, l’agressivitat, desmotivació, inseguretat, tristesa i estrès crònic, etc. Per tant, després d’haver treballat en el camp educatiu, prenc consciència de la importància que té haver nascut en el si d’una família que t’estima. L’amor incondicional que es rep de la família, té una relació directa amb el desenvolupament emocional i marcarà la nostra manera de fer. Els adults que provenen de situacions socials d’exclusió o marginació, de fons, en molts casos, tenen un condicionant comú, que és aquesta falta d’amor i cura per a la transmissió de valors per part de l’entorn familiar; sobretot, pateixen una falta de límits en etapes de formació, o un patró tòxic que es repeteix (maltractaments, addiccions,...). Aquesta falta d’amor porta a les persones a una manca d’autoestima, a una desmotivació, a la negativitat, entre altres aspectes, i són el que cal treballar amb aquests adults per arribar a una integració social (entre altres factors). Quan hi ha aquesta mancança d’amor familiar a la infantesa, es genera una recerca innata de felicitat i seguretat en un mateix a mesura que es creix, i aquestes emocions es troben en substitutius (normalment, en un descontrol que porta a les addiccions) que generen de forma fictícia i caduca aquesta felicitat i seguretat en un mateix que no s’ha rebut d’inici.

Per tant, ser estimat per la família és un fàrmac de valor incalculable. Permeteu-me que no faci cap cita sobre el tema en qüestió, avui cal que agraeixi als meus pares tot el que m’han estimat i em segueixen estimant. Gràcies.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Tot i la pluja, l’esdeveniment torna a assolir un gran èxit. La crònica relacionada amb l’Encabronada d’aquest any no podia començar de forma més “sinistra”: la pluja semblava que amortiria l’esdeveniment, però ni l’aigua caiguda va poder apaivagar els diables. El divendres dia 4 de maig el Boc va despertar per omplir el cap de setmana de foc i llum: els Tabalers, els Trabucaires i els Caparrots van acompanyar la bèstia, que era una de les protagonistes d’aquesta 4a edició de l’Encabronada dels Diables. La celebració va donar el tret de sortida amb percussió, foc i música, tot i la pluja intermitent que, però, no va aconseguir aturar el programa. L’Encabronada, que tenia com a epicentre el parc de Ramon Barnils, va mobilitzar durant tres dies uns 200 membres dels Diables de Sant Cugat, a més de les entitats convidades. El dissabte 5, de nou, l’Encabronada dels Diables de Sant Cugat va plantar cara a la pluja i ho va fer amb l’ajuda de les entitats de cultura popular, les colles convidades i el públic. Tot i algun canvi d’espai, l’entitat va poder mantenir el programa del segon dia de celebració, marcat pel correfoc de bèsties. El foc, doncs, es va imposar i els Diables van sortir a omplir els carrers del centre acompanyats del Boc de Can Vernet i cinc bèsties més, “cosines germanes” del Boc: la Víbria de

Castellar del Vallès, la Cuca de Castellbisbal, la Garrifera de la Garriga, el Ratpenat infernal de Malgrat i la Momerota de Mataró. Va ser el punt àlgid d’una jornada que va comptar amb la participació d’entitats de cultura popular i el desenvolupament d’activitats infantils, de fires i de percussió. El públic va trobar en aquestes activitats l’aixopluc contra la pluja. Els assistents van gaudir, a més a més, de l’actuació musical de The Killing Hits que, amb les seves versions, van posar punt final a l’equador de la jornada de dissabte. El diumenge 6 va posar punt final a L’Encabronada, que va tornar a ser la diada gran dels Diables de Sant Cugat. Tot i el risc constant de pluja, la quarta edició de la celebració va gaudir de tres dies de propostes que van deixar foc, fum i percussió, però també una reivindicació cap a la cultura popular. També es va comptar amb la participació d’altres entitats, activitats familiars i gastronòmiques i la música, que van completar un programa que tindrà continuïtat en una cinquena edició. El retruc d’inici i el despertar del Boc de Can Vernet divendres ja feien preveure que l’Encabronada tenia ganes d’omplir el centre de Sant Cugat de foc i bèsties. Així va ser, amb el seu punt àlgid el dissabte, amb el correfoc de bèsties i el bany de foc, que prenien el relleu a una jornada d’activitats familiars. Finalment la pluja només va obligar a suspendre la ruta en bici i la festa de l’aigua, ja que la resta d’ac-


DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

ncabronada dels Diables de Sant Cugat tivitats afectades pel mal temps van ser traslladades a altres espais. Per això, des de l’organització de l’esdeveniment es va valorar positivament aquestes jornades de la quarta edició. La percussió, de la mà del concurs Percufoc, i la música, han estat els altres protagonistes de la proposta, que s’ha completat durant tot el cap de setmana amb un espai gastronòmic i un mercat medieval. La música de Miquel del Roig i una traca de, ni més ni menys, dos-cents metres, van cloure la festa. Per què se celebra l’Encabronada al Pont de Can Vernet, on es farà el despertar de la bèstia? Segons expliquen els mateixos Diables, aquí teniu la resposta. “L’any 1349, mentre la pesta negra delmava Europa, a Sant Cugat del Vallès hi havia una gran mancança d’aigua per beure i per regar els camps de conreu. Hi havia fonts en diferents llocs del terme, però era molt costós i feixuc portar l’aigua fins a Sant Cugat. Les dones del poble, carregades amb garrafes de fang o càntirs de ceràmica, es feien un tip d’anar amunt i avall traginant aigua. Els únics que en tenien a l’abast eren els monjos del monestir, que en gaudien amb escreix gràcies a una mina subterrània. Un dia, la Maria de Ca l’Aiguabarreig, cansada de carregar aigua, va decidir anar a parlar amb Arnau Ramon de Biure, que feia pocs mesos que havia estat nomenat abat del monestir de Sant Cugat. La Maria li va explicar que les dones estaven destrossades per haver d’anar a buscar aigua a les fonts de Can Gordi i de l’Ermetà i li va pregar que les deixés agafar aigua del pou del monestir. L’abat s’hi negà: «Les dones sou l’ham del pecat dels homes i teniu prohibida l’entrada al nostre recinte encara que sigui per pouar l’aigua que ens dóna el bon Déu». La Maria, contrariada, li respongué que tant li feia de qui era l’aigua, encara que fos del mateix Diable, i va marxar. L’endemà al matí la Llucieta del carrer de l’Hospital, la remeiera del

poble i de qui es deia que era mig bruixa, va sortir amb els primers raigs de sol a caminar pels afores de Sant Cugat, confiant a trobar flors silvestres per elaborar els seus beuratges i ungüents. Quan tot just començava a collir les primeres flors, va trobar la Maria, carregada amb tres grans gerres de fang plenes d’aigua. La Maria li va explicar la conversa que havia tingut amb l’abat. La Llucieta s’indignà perquè no deixés agafar l’aigua del monestir a les dones i li va prometre que l’ajudaria a trobar una solució. Aquella mateixa nit, sota la lluna plena, en una esplanada del camí de Can Borrell, on creixia un jove pi de tres branques, la Llucieta es va reunir amb les seves companyes bruixes. Totes juntes van fer el Ball del Diable i li demanaren a Llucifer que posés fi a la manca d’aigua que tenia esclavitzades a les dones del poble. Però, qui va aparèixer va ser l’ Azazel, el dimoni portaestendard de les tropes infernals. La Llucieta li va dir que tenien un problema molt gran i que no creia que ell tingués prou per trobar la solució. L’Azazel es va indignar i, orgullós i prepotent, els va prometre que construiria un pont sobre la riera de Can Vernet, aquella que surt de la mina de Can Volpelleres, i que faria que no s’assequés mai, tot assegurant per a sempre tenir aigua a la vila. En un tres i no res, el pont va ser construït per una colla de dimonis súbdits de l’Azazel. I l’endemà ja rajava aigua de totes les fonts de la vila. Fins i tot, els pagesos del poble van començar a construir pous, ja que havia corregut la veu que sota terra hi havia aigua. Tothom estava molt content, llevat de la Maria, que la nit passada, en tornar de Can Gordi, va descobrir

l’Azazel dirigint la construcció del pont i li va prometre que s’ho cobraria enduent-se a l’infern la primera ànima que hi passés. Tota angoixada va anar a trobar un altre cop l’abat Biure per pregar-li que l’ajudés. L’abat la va rebre amb un somriure de satisfacció perquè creia que l’aparició d’aquell pont era obra de Déu. Tanmateix, la Maria li va explicar la trobada nocturna amb l’Azazel i, ara sí, l’abat estava convençut que l’havia d’ajudar i, sobretot, no volia perdre l’ocasió de burlar-se del dimoni. Quan va marxar la Maria, va encarregar a un monjo jove que vigilés el pont i li manà que no el creués ningú ni de dia ni de nit. El monjo jove va estar cinc dies i cinc nits vigilant que ningú passés pel pont per evitar que el dimoni Azazel s’endugués cap ànima a l’infern. Però aquesta feina ja el començava a cansar… La nit següent se’n va empescar una. Li va proposar a l’abat que qui passés el pont fos el vell boc de quatre banyes, que vivia al monestir des de feia molts anys. Tots dos van acordar vestir-lo amb una túnica de monjo mal sargida i fer-lo passar pel pont ben entrada la nit. Dit i fet, el monjo jove va empènyer aquell boc sorneguer pel pont de Can Vernet. L’Azazel, confós per la foscor de la nit, va creure que aquell boc disfressat era l’ànima que s’havia d’endur a l’infern, i va somriure satisfet. Quan el va agafar i va veure de què es tractava, es va enrabiar com el que dimoni que era. L’abat s’ho va mirar tot des d’una finestra del monestir i li va etzibar: «Paraula donada és paraula sagrada, dimoni! Ja tens l’ànima que vo-

lies. Ara marxa de Sant Cugat i no hi tornis mai més». L’Azazel encara més enrabiat li va dir que no es mereixen aquell pont i que el destrossaria fins a l’última pedra, però no se’n va sortir perquè estava construït amb grans pedres cairejades del coll de Campanyà. El dimoni es va haver de conformar amb el boc com a pagament i a Sant Cugat mai més va faltar aigua per beure i per regar. A partir d’aquell moment l’aigua de la mina de la Mare de la Font, situada prop de Can Volpelleres, es canalitzà per sobre del pont de Can Vernet i arribà, primer, a la font del Monestir i després a la plaça d’Octavià. Segons els santcugatencs d’aquell temps, l’aigua era tan bona que fins i tot curava les llagues d’estómac. Abans de retornar a l’infern, l’Azazel, en un atac de ràbia, va arrencar les quatre banyes del boc i pronuncià en veu baixa un encanteri per confinar el boc a l’infern. Tot seguit, solemnement va dirigir unes darreres paraules amenaçadores: «Et creus molt llest, abat Biure, però el teu regnat a Sant Cugat no durarà ni un any. Moriràs per quatre monedes i deixaràs el gall del penell sense veu. Arribarà un dia d’aquí a 666 anys que una colla de diables reunirà les quatre banyes del boc i aconseguirà que torni a Sant Cugat.»” I així va succeir, quan l’any 2015 els Diables de Sant Cugat van fer tornar de l’infern el vell boc, tot nafrat i adolorit pel llarg captiveri, però amb les quatre banyes restablertes al seu cap. Per això, des d’aleshores, cada any celebren una festa a l’inici de la primavera: l’Encabronada, en honor del Boc de Can Vernet!

23


24

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Miguel Pérez Gimenez Abogado y empresario

 @DiariDelValles

“Nosedive” Caida en picado Hola de nuevo!!! Estimados lectores, hace un par de días leí que China, gran defensor de los derechos de sus ciudadanos y de sus libertades, jejeje, ha ido un paso más allá, y pese a ser una experta en crear tecnologías que delimiten la libertad de sus ciudadanos, como ejemplo el gran cortafuegos que impide que ciertas webs o contenidos sean visitadas desde China, ahora podriamos estar delante de la posiblidad de hacer que un episodio de Black Mirror se haga realidad, ya que han decidido probar un sistema que calificará digitalmente a los ciudadanos según su comportamiento social y financiero. El gobierno chino ha entregado un proyecto que se basa en un sistema que conectará todas las calificaciones crediticias, financieras, sociales, políticas y legales de cada uno de sus ciudadanos. Con esto se crearía un gran puntaje de confiabilidad social, el cual ayudaría a delimitar, e informar, el nivel de confianza que posee una persona. Con este peligroso experimento social lo único que se busca es mantener a la población en línea con las ideas del momento y evidentemente con las ideas del Gobierno, con el evidente peligro que esto puede generar. En este experimento socio-económico será la ciudad de Hangzhou la que probará un sistema que determinará el futuro económico o social de las personas. Sí señores sigan recortando que aún tenemos muchas libertades!!!!. Este “fantástico” programa se basará en el comportamiento social y afectará a su disponibilidad para acceder a crédito o servicios. Por ejemplo, si una persona recibe una multa por cruzar por donde no debe, por aparcar donde no debe, retrasarse en pagos o incluso saltarse reglas de planificación familiar, se le agregan puntos negativos, pero en que se basan esos criterios que aportan puntos negativos a los ciudadanos? Es igual que uno se retrase en un pago, por ejemplo, por considerar que ese pago es abusivo o incorrecto, como constantemente ocurre con empresas como las de telefonía, es esto igual a que alguien que no pague en el momento por qué no quiere, o es igual que no pague a su debido tiempo por qué su hija está enferma y prefiere pagar los médicos que algunas otras facturas a tiempo?? Podría estar este hecho generando discriminación de clases?? Tendrán más puntos positivos y por tanto mayores ventajas y descuentos aquellos que tienen mayor capacidad económica?? Les cobrarán menos a los que más tienen y más a los más desfavorecidos??… Y en breve los los marginados sociales serán aquellos que sean calificados con más puntos negativos por un programa informático… Surrealista!!. Son todos estos retrasos en los pagos igual de negativos social y económicamente? A veces no basta con el simple hecho de haber sido sancionados por cualquier infracción, para poder calificarla socialmente, en un sentido más o menos negativo, se debe entrar a ver que causó la comisión de tal infracción o retraso en algún pago para poder determinar exactamente que puntuación social o económica se le podría dar, para ser más exacto. La puntuación final que nos determine nuestro dispositivo digital es la que luego nos permite acceder a todo un rango de servicios, como el de acceder a puestos de trabajo del gobierno, acceso a hoteles de lujo, seguros, viajes al extranjero o que se le limite el máximo de dinero a la hora de pedir un crédito, independientemente de su puesto de trabajo o facilidad para pagarlo, pero atención!!! Pobres los que, por ejemplo, incumplan el pago de un préstamo, adquieran deudas, hagan fraudes, se hagan acreedores a multas de tránsito e incluso expresen opiniones en contra del gobierno ya sea en redes sociales o en sitios públicos, serán sancionados con una baja en su puntaje, lo que al final los podría catalogará como “personas no confiables”. Algunas de las sanciones que se prevén en este proyecto son por ejemplo que el que tenga una mala puntuación no será considerado para un cargo público, perderá acceso a la seguridad social, será revisado a fondo a su paso por la aduana china, será excluido de puestos de alto nivel en el sector de alimentos y medicamentos, no podrá tener acceso a una cama en los trenes nocturnos, será excluido de hoteles y restaurantes con estrellas más altas y será rechazado por las agencias de viajes, sus hijos no podrán ingresar a escuelas privadas más caras… Escandaloso, es una muestra más que una gran potencia mundial como China, sigue implantando una espectacular dictadura, donde se está manipulando a los ciudadanos como marionetas, recortándoles cada vez más libertades, y, aunque parezca mentira, lo más asombroso es que la mayoría de los ciudadanos chinos están de acuerdo con esta nueva medida, y esto es así por qué actualmente no existe un sistema que lleve el registro crediticio de cada persona en el país, ocasionado que, por ejemplo, muchos no posean siquiera una tarjeta de crédito. En fin amigos a mi modo de ver no podemos ni debemos permitir que sistemas como este o similares lleguen a condicionar nuestra vida, y pasar de ser personas a simples puntuaciones.

Societat »

Finalitza el termini per inscriure’s al sorteig de pisos per a gent gran de Rius i Taulet REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els pisos se sortejaran aquest mateix 30 de maig. El termini per registrar-se al sorteig de pisos per a gent gran de l’avinguda de Rius i Taulet va finalitzar el dimecres passat. Es tracta de 39 habitatges, set d’ells per a col·lectius vulnerables, que s’adjudicaran el dia 30. Per primera vegada, els pisos es repartiran en lots segons el nivell de renda i altres criteris, com la composició familiar. D’aquesta manera, es considera des de l’Ajuntament, el sistema resultarà més equitatiu en l’adjudicació dels pisos públics, garantint que les persones amb menys ingressos puguin assegurar el màxim d’habitatges possibles. El calendari de la promoció de Rius i Taulet es presenta així: -14 de maig. Publicació de la llista provisional de participants inscrits al sorteig. -23 de maig a les 18 h. Finalitza el termini per presentar al·legacions a la llista provisional de participants. -25 de maig. Publicació de la llista definitiva de participants en el sorteig. -30 de maig a les 18 h. Sorteig a la Casa de Cultura (carrer de Castellví, 8)

ELS LOTS DEL SORTEIG: Lot 1: nou habitatges d’una habitació per a unitats de convivència d’un o dos membres, ambdós majors de 65 anys i que tinguin ingressos inferiors a 0,94 vegades Indicador de Renda de Suficiència (IRSC). En cas que algun dels habitatges quedi sense adjudicar, es farà servir la llista de reserva dels sol·licitants del lot 2. Lot 2: 10 habitatges d’una habitació, per a unitats de convivència d’un o dos membres, ambdós majors de 65 anys i amb ingressos d’entre 0,94 i 1,5 vegades l’IRSC. En cas que algun dels pisos quedi sense adjudicar, s’utilitzarà la llista de reserva dels sol·licitants del lot 3. Lot 3: 10 habitatges d’una habitació, per a unitats de convivència d’un o dos membres, ambdós majors de 65 anys i ingressos d’entre 1,5 i 2,34 vegades l’IRSC. Lot 4: Dos habitatges de dues habitacions, per a unitats de convivència de dos o tres membres, si necessiten habitacions individuals o tenen un familiar a càrrec amb reconeixement de discapacitat i necessitat d’ajuda d’una tercera persona. El màxim d’ingressos és de 2,34 vegades l’IRSC. Lot 5: Un habitatge d’una habitació per a unitats de convivència d’un o dos membres, ambdós majors de 65 anys, un d’ells com a mínim amb mobilitat reduïda. Els ingressos màxims són de 2,34 vegades l’IRSC.


DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

Societat »

Mati Segura

Sant Cugat acull una campanya pionera dels Mossos contra els abusos a persones amb discapacitat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els Mossos d’Esquadra i la Federació d’entitats que treballen amb persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (DINCAT) van presentar el passat dimarts un projecte pioner en l’àmbit policial europeu per ajudar a prevenir i detectar els abusos de qualsevol tipus a persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta de tallers didàctics que funcionen des de març, adreçats tant a centres que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual, com als agents, que també han rebut formació específica. La Caporala de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) i corresponsable del projecte, Imma Bestard, va explicar que un dels objectius principals de la campanya era acostar la figura policial a les persones amb discapacitat, trencar aquesta barrera. També, va explicar

que els tallers són molt participatius, ja que es tracta de donar veu a les persones amb discapacitat. Per la seva banda, la presidenta de DINCAT, Rosa Cadenas, va explicar que el projecte naixia amb la voluntat d’afrontar una problemàtica existent. L’alcaldessa Mercè Conesa, present a l’acte, va agrair la tasca del cos policial i de l’entitat Catalònia Fundació Creactiva, que també hi col·labora, destacant, així mateix, la importància del suport que s’ha de donar a aquest tipus de campanyes des de les administracions. Segons les necessitats del centre, els tallers tenen temàtiques singulars, amb un ventall de vuit de diferents. A través de guies il·lustrades amb imatges i, d’una història senzilla com a fil conductor, les persones amb discapacitat intel·lectual entenen, mitjançant la participació, què és un abús i com en poden parlar i arribar a denunciar-ho.

Societat »

Sant Cugat rebrà de la Diputació fins a 254.000 euros en ajuts aquest 2018 REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La Diputació ha concedit pel present any 2017 un total 254.724,49 euros en ajuts econòmics a l’Ajuntament, en el Catàleg de Serveis de l’ens supramunicipal. S’han aprovat per al municipi 20 ajuts, que aniran a finançar diversos projectes: des d’activitats dels Museus, el Festival Nacional de Poesia (FNP), l’Oficina Jove i programes municipals d’igualtat, fina s a la seguretat alimentària i posicionament internacional, entre d’altres. La partida més gruixuda és per al programa municipal de seguretat alimentària, que rep un ajut de gairebé 46.000 euros, seguida d’una per al Servei Integral d’Ocupació de Sant Cugat, amb 26.437,50. També s’han aprovat dotacions més petites, com els 7.500 euros per a la celebració dels 25 anys del Teatre-Auditori i els 1.000 euros per al pla d’autoprotecció

del mercat setmanal i altres mercats. També, es dóna suport econòmic a programes d’igualtat i LGBTI, d’atenció a dones en situació de violència masclista, de polítiques municipals per als Objectius de Desenvolupament Sostenible, de comerç i per a la creació de la Xarxa d’Ambaixadors de Sant Cugat. Així mateix, hi ha assignacions per a la compra de material esportiu i de tres aparells desfibril·ladors. En total, la Diputació de Barcelona ha concedit 4.968 ajuts econòmics del Catàleg de Serveis, per un import de 37,26 milions. Aquests ajuts aprovats se sumen als fons de prestació destinats al suport de serveis municipals bàsics, aprovats al febrer per valor de 16,82 milions. Conjuntament, la suma puja uns 54 milions d’euros, que suposen el 79% del pressupost del Catàleg de Serveis del 2018. Es preveu que durant la resta de l’any s’aprovin noves concessions de recursos tècnics i materials.

Psicòloga  @matisegura1

L’Amor en temps de Tinder Aquest passat dimarts va entrar-me un missatge: “Avui fa 58 anys que vaig conèixer al Romà, pujant a Montserrat”, va escriure la Pepi al grup de whatsapp per compartir l’alegria amb els amics. Segurament, aquell 8 de maig de 1960, ni la Pepi ni el Romà van anar a Montserrat amb intenció de trobar parella. Senzillament, es van conèixer, va passar alguna cosa entre ells i van adonar-se que s’agradaven. No van haver d’omplir qüestionaris explicant gustos i virtuts, ni es van triar després d’haver vist moltes fotos de possibles candidats. Fins ara, en la nostra societat, establim relacions entre les persones que coneixem a la feina, al veïnat o als grups d’amics. Entre aquestes persones, un bon dia, n’hi ha alguna que, sense saber ben bé per què, ens atreu més que les altres, ens hi fixem, tenim ganes d’acostar-nos i, si aquesta atracció és compartida, pot ser que comencem a establir-hi una relació més intima, i si això segueix endavant, pot ser que sortegi l’amor. És a dir, sovint, no anem a buscar una relació sentimental (almenys de manera conscient) sinó que la trobem. Aquest procés va d’una atracció inicial a l’amor. Amb l’aparició de Tinder, Meetic, eDarling, o qualsevol de les pàgines web de relacions, no es parteix d’una atracció inicial, sinó que es parteix del desig de trobar parella i comencem a seleccionar candidats esperant que sorgeixi l’amor. Aquestes pàgines no tenen res de dolent, però, aprofitant-se del desig d’establir una relació sentimental, tenen l’habilitat de fer-nos sentir que serà més fàcil que aquí hi trobarem l’amor. I com passa, gairebé amb tot, quan ho saben vendre com ”fàcil”, és ven millor. Segons el sociòleg Francesc Nuñez, “Hem passat de l’artesania d’un procés lent de seducció, a una industrialització del flirteig que s’ha convertit en un producte de consum” És com un catàleg, passem ràpidament el que no agrada i cliquem al que ens agrada. Es compra amor com aquell qui adquireix un producte que veu a l’aparador. No costa aconseguir-ho, però tampoc no costa gens deixar-ho si pressentim que ens requereix el més mínim esforç. Pot anar bé, és clar que sí! Però també hi ha el risc de caure en la compra compulsiva de l’amor on es tenen molts encontres sense establir cap vincle. A la feina o en grups d’amics; fa falta establir diàleg i mantenir una interacció raonable mentre que per “clicar” no fa falta cap habilitat social. Però si hi ha carència d’aquestes habilitats, es clicarà moltes vegades i és possible que es tinguin molts encontres però no s’anirà més enllà. El filòsof Simon Bauman, al llibre de l’Amor líquid, explica que: la promesa d’amor és com qualsevol altra mercaderia, sedueix i atreu perquè és desig sense espera. Adquirim un producte fascinats per la publicitat i, quan veiem que no va tal com nosaltres volem, ens frustrem i el retornem però, tot i la frustració, seguim buscant la solució ràpida. Ni el sistema tradicional de trobar parella és garantia d’èxit, ni trobar-la a través d’una web implica fracàs, però aquestes pàgines proposen solucions ràpides sense tenir en compte que les noves tecnologies no estan dissenyades per a transmetre valors. Si la Pepi i el Romà haguessin escrit el seu perfil a una pàgina web per trobar parella, tots dos haurien posat que els agrada la muntanya, potser s’haurien donat un like mútuament i haguessin quedat per trobar-se. Segurament tot hauria anat bé, però, aquest sistema va tan de pressa, que s’haguessin perdut el temps del festeig!

25


26

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS CONÈIXER CATALUNYA Antonio Mora Vergés

M’agrada Catalunya i em dedico a conèixer-la i a explicar-ho a tothom

Ajuntament de la Baronia de Rialb, abans Claustre del Monestir de Santa Maria de Gualter La Noguera - Lleida Retratava com ho havia fet l’any 1913 el Josep Salvany Blanch , el claustre del que fou monestir de Santa Maria de Gualter, del que ens diu la descripció tècnica ; estructura amb coberta de fusta i amb uns arcs sostinguts per curtes columnes amb uns capitells del que ens de temes vegetals, aquesta part de l’edifici avui l’ajuntament de la Baronia de Rialb, i de la Parròquia de Gualter L’any 1593 el papa Climent VIII (1536-1605) atenen al fet que la vida monàstica havia decaigut molt , el va suprimir totalment a fi de dotar amb les seves rendes el capítol de Solsona, en endavant fou una simple església parroquial, i mancat de manteniment va arribar al estat en que el retratava el Josep Salvany. Abans de la sedició dels militar feixistes contra el govern de la II República Española que donaria lloc a la mal dita Guerra Civil , es mantenia a culte a l’església de Gualter, altres dependències però ja estaven en estat de quasi ruïna i el claustre era destruït en la seva major part. L’església durant el conflicte va exercir com a magatzem i polvorí, i per necessitats militars es féu esclatar al final del conflicte quan arribava aquí el front bèl•lic, aquest fet provocava freus destrosses , molt especialment a la coberta i ala murs laterals. Després d’ anys de total abandó, als inicis de la ‘Democraciola’ l’any 1979 es va dur a terme una campanya de restauració, durant la qual s’hi van fer un seguit d’obres de consolidament de les restes de l’estructura i de neteja del interior. Es va endegar una nova campanya l’any 1985, en la que va restaurar integrament l’ala del claustre de la banda del migdia. L’any 1999, gràcies a subvencions rebudes de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya, s’inaugurava el nou Ajuntament de la Baronia de Rialb, instal•lat a les dependències del Monestir de Gualter i es dona vida a l’edifici.

OBITUARI DEL VALLÈS

TERRASSA Hermenegildo Sorribas Plana 98 anys Carlos Campos Cañadas 82 anys José-Antonio Ramírez Téllez 57 anys José Rodríguez Velasco 83 anys José Rodríguez Haro 91 anys José Tort Casas 86 anys Miguel Sánchez Hernández 72 anys Adolfo Ramírez Reyes 78 anys Francisco Lao López 73 anys María Galdón Gandia 93 anys Anastasio Alfonso Nieto 72 anys Aurelio Arroyo Esteban 83 anys Josefina Herrero Riudavets 82 anys Maria Amigó Roig 89 anys Esperanza Plaza López 69 anys Ana María Cortés Roldán 53 anys Josefa Molera Manero 92 anys Josefina Casarramona Fusalba 98 anys

L’any 2004 es fa una nova actuació consolidant els murs de l’església i construint uns passadissos superiors, adequats per contemplar la construcció arquitectònica, s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl•liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura. Ens atenien molt amablement a l’Ajuntament que acull un seguit d’exposicions molt interessants. Us esperonem a conèixer aquestes terres curulles d’història.

María Delgado Vellido 76 anys Manuel López Torres 70 anys Concepción Espada Catalán 85 anys Maria Amigó Roig 89 anys Esperanza Plaza López 69 anys Ana María Cortés Roldán 53 anys Josefa Molera Manero 92 anys Josefina Casarramona Fusalba 98 anys María Delgado Vellido 76 anys Manuel López Torres 70 anys Concepción Espada Catalán 85 anys Argentina Guilella Gilibets 91 anys Concepción Torres Jurado 92 anys Máximo Martín Rodríguez 89 anys Dolores Bertomeu Fernández 86 anys Carmen Sospedra Miret 91 anys Francisca Esteve Teisseire 83 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït


27

DIARI DEL VALLÈS PARLEM DE: FORMACIÓ CONTÍNUA

L’Elixir de llarga vida? Estudiar!

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

En la nostra societat s’associa el període d’educació amb, aproximadament, els primers vint anys de la nostra vida. Un cop arribats a l’edat adulta i entrats en el món laboral la formació és relegada a un segon pla o, en la majoria dels casos, abandonada. L’arribada de les noves tecnologies ha constituït un dels principals obstacles a superar per els treballadors menys joves, que s’han vist superat per una eina que, a pesar de voler representar una ajuda, s’ha convertit en una dificultat. Per aquest motiu, els governs europeus estan fomentant cada cop més la conscienciació sobre la importància de mantenir-se en actualització contínua: cosa que, no només ens pot obrir a noves oportunitats, sinó que, sobretot, té nombrosos efectes positius sobre la nostra ment.

QUÈ S’ENTÉN PER A FORMACIÓ CONTÍNUA? Aquest concepte existeix des dels primers anys del segle passat i ha pres diversos noms, com ara educació per extensió, formació permanent o, també, capacitació contínua. Sigui quina sigui l’etiqueta que s’hi vulgui atribuir, el concepte a la base és un procés d’educació i formació que es desenvolupa al llarg de la nostra vida adulta, especialment un cop acabats els cicles d’estudi obligatoris o reglats. El ventall de programes que constitueixen es diversos tipus de formació contínua es troben cursos elaborats per a estudiants no convencionals, formes d’aprenentatge sense greu acadèmic, formació de cara a un sector de treball, cursos de formació personal, educació autodirigida que pot incloure diversos aspectes, com idiomes o teoria específica, i tallers pràctics, entre d’altres.

Cal destacar que l’educació contínua no és l’equivalent de l’escolarització per a adults, ja que en aquesta categoria no s’hi contempla la instrucció bàsica del llenguatge o, millor coneguda, com alfabetització. De fet, habitualment l’estudiant de formació contínua ja te cert nivell educatiu o professional adquirit i, per tant, empren la decisió de seguir formant per tal de millorar-lo, obtenir un reconeixement oficial o, senzillament, seguir profunditzant la seva preparació teòrica i pràctica. Els cursos sempre són promoguts per una entitat educativa i, sovint, les noves tecnologies s’ha transformat en una ajuda per a l’estudiant, com en el cas de la formació en línia, la primera opció per poder conciliar l’horari de feina amb l’assistència a un curs; d’aquesta manera, l’estudiant no només pot seguir aprenent, sinó que també aprofita la formació a distància

per familiaritzar-se, encara més, amb les noves eines digitals. EL NAIXEMENT DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA... Com ja s’ha esmentat, aquest concepte ha començat a prendre peu a començament del segle XX, concretament l’any 1929, amb la publicació de «Lifelong Education» de la mà de Basil Yeaxlee, pedagog anglès nascut en una família humil que, un cop acabats els seus estudis a la Universitat d’Oxford, va esdevenir el principal promotor de la formació al llarg de la vida adulta. Yeaxlee va dedicar activament tota la seva vida a la formació contínua. Entre d’altres, va ser membre de la YMCA, Young Men’s Christian Association, que promovia la formació dels soldats en temps de guerra i, successivament, fou una peça fonamental en ajuda al Ministeri d’Educació del Govern nacional.


28

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE

El ventall de programes que constitueixen es diversos tipus de formació contínua es troben cursos elaborats per a estudiants no convencionals, formes d’aprenentatge sense greu acadèmic, formació de cara a un sector de treball, cursos de formació personal, educació autodirigida que pot incloure diversos aspectes, com idiomes o teoria específica, i tallers pràctics, entre d’altres.

Segons Yeaxlee, la formació al llarg de la vida era un aspecte fonamental a perseguir, no només per als seus efectes pràctics sobre la qualitat i el nivell dels treballadors, sinó que també pel que fa a l’espiritualitat de les persones que en gaudeixen. En les seves publicacions, el pedagog fa un recorregut de la història de l’educació en els adults i posa en evidència els valors que, amb ella, es poden difondre, encara que estrictament lligats a una faceta religiosa. El camí cap la capacitació continuada dels adults ja s’havia obert i, durant, tot el segle passat ha anat evolucionant a escala mundial. L’any 1949 va ser crucial, ja que es va celebrar la primera Conferència Internacional d’Educació d’Adults, a Dinamarca, patrocinada por la UNESCO, en la qual es van analitzar les necessitats de totes aquelles persones de més de 15 anys d’edat amb la finalitat principal d’enfocar-ne la formació cap a l’àrea laboral. Successivament, l’any 1965, el Comitè Internacional de la ma-

teixa UNESCO per a l’Educació dels Adults va exhortar “que s’adoptés el principi d’educació permanent”. Des d’aquell esdeveniment clau, la UNESCO estableix que entre les principals tasques de les Institucions d’Educació Superior, conegudes com IES, s’ha d’incloure la formació d’aquells estudiants que vulguin tornar a les aules, sigui per adquirir nous coneixements o actualitzar els que ja tenen, sense la necessitat de disposar d’un grau acadèmic. ... I ELS SEUS TRETS DISTINTIUS L’Educació Contínua, com ja s’ha dit, presenta uns aspectes ben definits pel que fa al tipus de cursos impartits. Tanmateix, cal recordar que aquest tipus de formació es col·loca en un àmbit que destaca, sobretot, per la seva natura competitiva, la rigidesa de les estructures empresarials i de l’organització de la feina i de la creixent globalització del mercat laboral. Precisament per aquest motiu és imprescindible que l’Educació Continua sàpiga adaptar-se al context mutant en què s’insereix. En efecte, la formació contínua ressalta pel fet que no és necessari tenir un grau acadèmic per gaudir-ne; així mateix, aquesta formació tampoc atorga punts per a qualsevol programa de postgrau, ja que generalment els programes que s’imparteixen són cursos, tallers, seminaris o els coneguts MOOC, Massive Open Online Courses. De la mateixa manera, no existeixen límits de cursos als quals es pugui assistir i donen la possibilitat de ser seguits tant de forma presencial, com a distància. FORMACIÓ CONSTANT: UN POU D’AVANTATGES És evident que tenir un nivell cada cop més elevat d’especialització fa que els treballadors puguin inserir-se amb èxit en el delicat mercat laboral i, mai com en aquest

període de crisi, ha sigut més necessari saber-se «reinventar» o, senzillament, tenir aquell valor afegit que ens faci destacar entre els altres. Els beneficis més reconeguts de l’apostar per a una formació constant proporcionen la possibilitat d’adquirir o actualitzar els coneixements de forma permanent; una millora econòmica, gràcies a la possibilitat d’aspirar a posiciones laborals més elevades i un conseqüent reconeixement laboral. I, sobretot, afavoreix la igualtat d’oportunitats. En àmbit personal, a més, eleva el nivell de satisfacció en el lloc de treball i, per tant, millora la confiança en si mateix, i també dóna l’oportunitat de provar i explorar els nous models educatius a través de la didàctica en línia, o de interactuar amb persones de diversos ambients, en el cas de les classes presencials. LA IMPORTÀNCIA DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA EN LES EMPRESES Les empreses són el primer subjecte que hauria d’encarregar-se de vetllar per una formació contínua i de qualitat per als seus treballadors, sigui una gran multinacional o una petita activitat familiar. Així com l’individu s’ha d’adaptar a les noves necessitats del món laboral, també les empreses es troben subjectes als canvis constants i a la sempre creixent internacionalització que comporten transformacions en els mètodes, en les posicions de treball i en la mateixa organització interna. L’única cura per fer front als nous reptes que es presenten a les empreses és la formació contínua dels seus treballadors. Gràcies a una aposta per una formació específica de la plantilla, l’empresa podrà comptar amb un enriquiment de les capacitats i aptituds dels treballadors, cosa que

pot generar un major desenvolupament professional i incidir positivament sobre la productivitat i l’habilitat en la gestió i resolució de tasques i problemes, per tal de assegurar més punts en un sector cada cop més marcat per la competitivitat. Concretament, els avantatges d’aquest tipus de formació per a l’empresa es tradueixen en, com s’ha subratllat, en una millor adaptació de les mateixes als continus canvis del mercat; però també a una millora en la incorporació de les noves tecnologies i dels nous sistemes de gestió i organització. La presència de treballadors més qualificats, comporta, a banda d’una millor productivitat, un augment de la competitivitat i rendibilitat de la companyia. En aquest sentit, s’obtenen productes i serveis de millor qualitat i, amb treballadors més preparats, es dóna espai a la investigació i innovació en nous productes. Així mateix, la formació impulsada per l’empresa és un mètode eficaç també per a consolidar i transmetre la cultura, els valors i la missió de l’empresa al seu equip. Al mateix temps, la inversió en formació tindrà repercussions també en el treballador, no tant sols pel que fa a la pràctica laboral, sinó perquè la valorarà positivament, ja que al rebre una formació personalitzada per part de l’empresa on es troba, experimentarà un major grau de satisfacció i motivació que l’incentivarà a donar la seva millor aportació. COM PODEM SEGUIR AMB LA NOSTRA FORMACIÓ? Sovint hi ha l’errònia convicció que per mantenir-se en actualització constant hem d’inscriure’ns a la universitat i emprendre cursos com doctorats i màsters; o bé, en la ment de molts treballadors, la formació contínua impulsada per l’empresa


DIARI DEL VALLÈS

www.escolamontserrat.cat

PARLEM DE

C IC L e s F o r m ATIUS AUTORITZACIÓ PENDENT DE PUBLICACIÓ AL DOGC

La millor proposta educativa del Vallès Et donem la benvinguda a la nostra Màrqueting i Publicitat Escola, una(CFGS) escola cristiana que té la finalitat de promoure el ple Farmàcia i Parafarmàcia (CFGM) desenvolupament de la personalitat de Ensenyaments Esportius l’alumnat,(Futbol) és a dir, l’educació integral.

Documentació i Administració Sanitària (CFGS)

Així doncs esperem que aquesta nova etapa plena d’il·lusió, innovació, TRANSFORMA EL TEU FUTUR, CONSTRUEIX EL TEU PRESENT motivació pedagògica i camins per explorar sigui un pas més en aquest

L’Escola Montserrat és una escola històrica en quan a la implantació de la formació professional a la ciutat de Rubí, en els seu inicis ja va desenvolupar cicles que van ajudar en l’educació i formació laboral dels seus ciutadans. Ara, amb el recolzament de la Fundació del Bisbat de Terrassa, que té com objectiu ampliar la formació integral del seu alumnat i donar uns serveis d’excel·lència a les més de 2500 families que formen part del gruix d’escoles de la Fundació, s’obre un nou projecte educatiu enfocat a donar resposta a les inquietuds del joves de la comarca per impulsar i incentivar la inserció laboral en diferents sectors productius. De la mateixa manera l’Escola Montserrat ha configurat una xarxa Escola-Empresa que servirà per obrir nous camins de relacions i col·laboracions entre el món industrial/serveis i el món educatiu; aquest binomi és el pilar clau de tot el projecte educatiu que a partir del curs 2018-19 presenta l’Escola Montserrat amb una oferta educativa diversificada, professional i polivalent. Els 100 anys d’educació i dedicació a la ciutat de Rubí, més tota la transformació pedagògica que ha tingut l’Escola amb la renovació del seu projecte educatiu i d’espais estructurals, amb tendència positiva cap a les noves tecnologies, el multilingüisme i mètodes d’aprenentatge innovadors fan que estudiar Cicles Formatius a l’Escola Montserrat sigui aquella clau d’èxit que permetí a l’alumnat transforma el seu present i construir el seu futur.

llarg camí que ens permetre donar un servei adequat a tota la comunitat i families de la comarca del Vallès Occidental Els propis estudiants i families de l’Escola Montserrat sempre han mostrat inquietud i predisposició a les possibles ampliacions d’estudis per part del centre. Actualment l’Escola Montserrat desenvolupa un projecte educatiu seqüencial i transversal en totes les seves etapes que li permet garantir la formació integral i d’èxit de la gran majoria del seu alumnat. La metodologia i el recursos emprats converteixen l’aprenentatge/ensenyament de l’Escola en una formula d’èxit, centrada en l’excel·lència del servei i en la qualitat humana i de valors, que permet aconseguir uns grans resultats acadèmics (competències bàsiques, lingüístiques i vivencials) i preparar l’alumnat per les etapes post-obligatòries. Aquest conjunt de sinergies amb el tracte personalitzat que reben les families impulsa al nostre alumnat a voler continuar els seus estudis post-obligatoris a l’Escola Montserrat.

29


30

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE

es converteix en la imatge d’aquells avorrits cursos multitudinaris a l’estil «pel·lícula dels anys ‘90». Tanmateix, no hi ha res de més equivocat. L’educació contínua és una manera d’enriquir els nostres coneixements, però també de donar-nos la possibilitat de descobrir i cultivar noves aptituds i passions a qualsevol edat, perquè, qui ha dit que la formació contínua es refereix només al període d’activitat laboral? Bricolatge, pintura, llengües, escriptura creativa o jardineria. Tothom pot ser estudiant, es tracta només de posar-s’hi! A tot el territori català, així com a la xarxa d’internet, es poden trobar centenars d’entitats que ofereixen tot tipus de cursos per al foment de l’educació al llarg de la vida, com ara els Ateneus, les Escoles Oficials d’Idiomes, les Acadèmies o, fins i tot, el Consorci per la Normalització Lingüística, entre els més comuns. Així mateix, en referència a la formació més de caire laboral, existeixen molts tipus de cursos, entre els quals destaquen: els cursos d’Extensió, tots aquells cursos, jornades, seminaris o congressos, teòrics o pràctics, en què s’adquireixen o actualitzen els coneixements i informacions al voltant d’una temàtica específica; els cursos d’actualització o de profunditzar, programes acadèmics d’una duració mitja amb l’objectiu d’estendre els coneixements en el marc de l’estudi superior o universitari que s’està cursant; els diplomats, que constitueixen programes educatius amb l’objectiu de desenvolupar competències i habilitats específiques en àmbit professional. La formació contínua, però, pot durse a terme també a través d’alguns anomenats “esdeveniments”, com ara els congressos, tallers, seminaris o conferències, sobre una temàtica concreta que poden combinar una part teòrica i una pràctica,i les

fires especialitzades per a diversos sectors, que desenvolupen bàsicament una tasca de divulgació. LA FORMACIÓ CONTÍNUA A CATALUNYA A Catalunya existeix un ens que s’ocupa de fomentar l’Educació Contínua, tant de cara a les empreses, com als particulars: es tracta del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Des de l’any 2002, el Tribunal Constitucional reconeix la competència de la gestió i l’execució de la formació professional contínua a la Generalitat de Catalunya; per aquest motiu, i atès que la llei d’ordenació del sistema d’ocupació i de creació del Servei d’Ocupació de Catalunya preveia la creació de consorcis per millorar la gestió i l’execució dels serveis als ciutadans, es crea l’any 2004 el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya té encomanada la gestió i execució dels programes de la formació professional contínua, així com el seguiment i control de les accions formatives que es duguin a terme en l’àmbit de Catalunya. En el període que va des de 2004 fins al 2015, el model de formació contínua, tot i els canvis que va suposar la publicació del Reial decret 395/2007, ha articulat la seva gestió a través dels agents econòmics i socials mitjançant quatre iniciatives fonamentals: les accions de formació contínua a les empreses, els permisos individuals de formació, els contractes programa per a la formació i les accions complementàries i d’acompanyament a la formació. El Consorci, mitjançant els agents econòmics i socials més representatius a Catalunya ha participat en la gestió i l’execució de les iniciatives de contractes programa i les accions complementàries i d’acompanyament a la formació.

A partir de l’any 2015, amb la publicació de la llei per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, es produeix un canvi significatiu en la formació dirigida a les persones treballadores ocupades. La gestió de la formació s’obre a totes les entitats de formació acreditades i inscrites en el registre corresponent, deixant als agents econòmics i socials un paper més estratègic en el sistema, com és la detecció de necessitats i la planificació. Entre les iniciatives del Consorci trobem la formació programada per les empreses i la formació d’oferta per a treballadors ocupats. La primera té com a objectiu el de guardar relació amb l’activitat empresarial i que s’ha d’adequar a les necessitat formatives d’aquestes i dels seus treballadors. Pel que fa a la finalitat de la formació d’oferta per a treballadors ocupats, es tracta d’oferir-los una formació que atengui els requeriments de productivitat i competitivitat de les empreses, les necessitats d’adaptació als canvis en el sistema productiu i les possibilitats de promoció professional i desenvolupament personal dels treballadors, de manera que els capaciti per a l’exercici qualificat de les diferents professions i els permeti millorar la seva ocupabilitat. Per tant, aquesta oferta ha d’atendre les necessitats no cobertes per la formació programada per les empreses i s’ha de desenvolupar de manera complementària a aquesta mitjançant programes de formació que incloguin accions formatives que responguin a necessitats de caràcter tant sectorial com transversal, així com les específiques de les persones treballadores del règim d’autònoms i de l’economia social; a més, ha de facilitar l’obtenció de certificats de professionalitat i del reconeixement efectiu de les competències adquirides per l’experiència laboral.

El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya té encomanada la gestió i execució dels programes de la formació professional contínua, així com el seguiment i control de les accions formatives que es duguin a terme en l’àmbit de Catalunya. A tal propòsit el Consorci ha creat tres tipus de programes, segons les exigències dels treballadors. En primer lloc, els programes de formació de caràcter transversal, que estan constituïts per accions formatives dirigides a l’obtenció de competències transversals a diversos sectors de l’activitat econòmica per donar resposta a les tendències identificades i afavorir l’ocupabilitat i la mobilitat intersectorial dels treballadors. En segon lloc, els programes de formació de caràcter sectorial, constituïts per accions formatives dirigides a la formació de les persones treballadores amb la finalitat de desenvolupar formació d’interès general per a un determinat sector i per a satisfer necessitats específiques de formació del mateix; i, finalment, els programes de qualificació i reconeixement professional, que fan referència a l’oferta modular d’accions formatives dirigides a l’obtenció d’un certificat de professionalitat i als processos que avaluen i acrediten les competències professionals adquirides per l’experiència laboral. Per recordar les paraules de Nelson Mandela: «L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món». La formació no té edat, ni sexe, ni rassa, ni jerarquies: no oblidem-ho!


31

DIARI DEL VALLÈS

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LESLES PROMOCIONS ELSMILLORS MILLORS PREUS DEL 2018 DESCOBREIX PROMOCIONS II ELS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, fins a exhaurir existències

Conjunts de bany des de 199,99 €*

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 -*08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Models en stock, fins a exhaurir existències Nou web: www.SB2.es

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31


32

DIARI DEL VALLÈS

Diari del Vallès 226  

Diari del Vallès (226) - VALLÈS OCCIDENTAL MODERNITZEM, EVOLUCIONEM, CREIXEM amb el Sistema LOWcostPREMSA - Terrassa - Sabadell - Sant C...

Diari del Vallès 226  

Diari del Vallès (226) - VALLÈS OCCIDENTAL MODERNITZEM, EVOLUCIONEM, CREIXEM amb el Sistema LOWcostPREMSA - Terrassa - Sabadell - Sant C...

Advertisement