Issuu on Google+

núm.72

gener-març’12 any19 · època 1a

1

la revista trimestral de Vilallonga del Camp

eL codony


DEL CODONY els arbres a laNOTĂ?CIES marina 2

Vilallonga del Camp - 977 841 337 - 977 840 151


editorial

EDITORIAL

A

hores d’ara pocs són els àmbits on no s’ha aplicat una retallada. Aquesta mesura adoptada per mirar de tirar el país endavant no dóna moltes esperances a ningú. Hom es qüestiona per què sempre paguen justos per pecadors? És difícil ser dalt de tot i haver de baixar del pedestal. Força gent està pensant en tornar a la República (la III) després dels daltabaixos que la família Borbó està provocant últimament. Amb el gran sou que s’emporten al mes, molts passarien de sobres un any sencer. Però no es tracta només de la monarquia. La força política a nivell estatal (PP i PSOE) és ben bé qui remena les cireres. Caldria un canvi sincer de manera de fer. Les plataformes que han sorgit arrel de les retallades, defensant cadascuna la seva illa, és la veu real de la societat. Però si no hi ha un triomf de la seva tasca no quedarà escrit a la història. Per això caldria ser valents i aportar el nostre granet d’arena per provocar el canvi. I tenir l’esperança que si hi ha moltes tecles que es toquen alhora, alguna tocarà el voraviu d’algun polític d’alt standing... I mentre, treballar, pagar impostos, buscar com tapar forats, readministrar l’economia familiar, i lluitar per continuar educant els fills, i no deixar de ser cívics i respectuosos amb tot i tothom, per molt distants que siguin les nostres ideologies.

Els armats davant l’església. (Foto M. Flores) Ni de lluna plena (Foto A. Bernal)

SUMARI

3 EDITORIAL 4 NOTÍCIES DEL CODONY 11 FETS DEL TRIMESTRE 20 LA NOSTRA GENT 24 ELS MÉS PETITS 27L’AJUNTAMENT INFORMA 28 COL.LABORACIONS I BÚSTIA 36 METEOROLOGIA 38 CASA DE LA VILA 46 AGENDA 47 SERVEIS Premis Ventura i Gassol 1999 i 2003 EQUIP REDACTOR Carme Anguera Àngel Bernal Agustí Fortuny Jordi Llutart Sara Llutart Albert Mercadé Josep M. Mercadé Pilar Riera Carme Riera Ignasi Valera Marc Vallvè

DISSENY I MUNTATGE Equip d'El Codony IMPRIMEIX Formes Gràfiques Valls, S.A. DIPÒSIT LEGAL T-277-94 El Codony no comparteix necessàriament les opinions que s’expressin en els articles signats. Edita Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp

COL·LABORADORS Manuel Giné Maria Flores

EDICIÓ TANCADA 24.4.2012

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

Generalitat de Catalunya

3


DEL CODONY els arbres a laNOTÍCIES marina

Els arbres de la Granja per la Marina espanyola

4

La fusta ha estat, des de sempre i fins la revolució industrial del segle XIX, la matèria primera per el desenvolupament de la vida quotidiana. De fusta eren els utensilis de cuina, les estructures de les cases, els mobles, els carruatges i carros, els motlles per fer sabates, les arades, les pales per a batre els cereals, ..., també es feia servir per cuinar, per escalfar-se, i com no, per a fer vaixells. Poques activitats humanes es podien realitzar sense el suport de la fusta. Això feu que al llarg de la història les tales indiscriminades, sense preocupar-se del repoblament dels boscos, fessin minvar considerablement la superfície arbrada de les zones més desenvolupades. A Espanya, a finals del segle XV ja es començaren a dictar disposicions per tal de preservar la massa forestal. Però aquestes disposicions mostraven més la preocupació de l’Estat per a controlar un bé imprescindible per aconseguir el seu objectiu de formar un gran imperi, que no pas per conservar els nombrosos llocs de treballs que es derivaven de la transformació de la fusta (llenyataires, fusters, carreters, paletes,...). Com a conseqüència de la desfeta de l’”Armada invencible” del 1588, l’armada espanyola quedà sota mínims. Els austries que seguiren a Felip II no milloraren la situació, ans el contrari, amb les seves dèries encara l’empitjoraren, fins el punt de que hagueren de comprar vaixells fora d’Espanya per tal de mantenir mínimament una minsa esquadra encarregada, principalment, d’escoltar les naus que unien la metròpoli amb les colònies d’ultramar. La importància d’aconseguir una armada potent, radicava més en un instrument de política internacional, amb una gran capacitat dissuassoria, que en una màquina de guerra d’una potència expansionista, ja que les possessions espanyoles a ultra-

mar i les rutes comercials entre elles i la península, eren la base de l’economia del regne. Al segle XVIII el comerç amb les colònies proporciono una gran prosperitat que va beneficiar a tot el país. A Catalunya, hi hagué un gran auge econòmic gràcies al comerç de l’aiguardent, cànem, teixits, etc. Però això posava a Espanya i les seves posicions en el punt de mira de les potències estrangeres, sobre tot Anglaterra, que amb la marina de guerra més poderosa del moment amenaçava, no sols les rutes comercials d’Espanya, sinó les pròpies possessions. Per això, els Borbons (Felip V, Ferran VI, Carlos III i Carlos IV) ja des dels primer moment dels seus regnats donaren prioritat absoluta a les construccions navals, fins a tal punt que a finals dels regnat de Carlos III (1759-1788), Espanya havia recuperat la seva posició com a potència naval de primer ordre, al mateix nivell de França i una mica per sota d’Anglaterra, donant feina a cent mil persones. Per iniciar aquest ambiciós projecte fou imprescindible desenvolupar noves tècniques constructives de naus, construcció de drassanes, formació de personal i assegurar-se les matèries primeres necessàries: fusta, cànem, ferro.... . Per això, ja el 1717 es dictaren normes sobre la conservació dels boscos i la plantació d’arbres per a la fabricació de naus. Disposicions posteriors desembocaran en la Real Cèdula de 31 de gener de 1748 per la qual s’establia la Ordenanza para la conservación y aumento de los montes de la Marina en la provincias y distritos que se expresan. Aquesta ordenança establia que passaven a estar sota la jurisdicció de la Marina totes les zones arbrades situades dins l’espai de 25 llegües (1 llegua és igual a 5.572 metres) de la costa del mar i els rius navegables. El que volia dir, que tots els boscos i arbres que estiguessin a menys de catorze quilòmetres de la costa o de la

Detall de la làmina feta pel Marquès de la Victoria sobre els diferents de tronc per fer els barcos


Làmina amb els diferents tiups de treball

riba d’un riu navegable estaven a disposició de la marina. Sense tenir en compte la seva propietat. A més, es creà el cos de guardes de les muntanyes que havien de vetllar pel compliment de les disposicions que dictaven en les seves visites els “ministros de Marina” de les províncies corresponents. L’esmentada Ordenanza, contenia instruccions, novedoses per el seu temps, sobre les tècniques i arts per gestionar les masses forestals. S’indicaven les localitzacions de les noves plantacions en les muntanyes tenint en compte la insolació i que estiguessin resguardats dels vents dominants a la zona; la manera i forma d’enterrar la tija de diversos arbres per obtenir millors resultats; els permisos per a tallar arbres de particulars; l’obligatorietat de plantar tres arbres a l’any per cada un que es talés; com fer els senyals i marcatge dels arbres per utilitzar la seva fusta per a la indústria naval; etc. Com ja hem apuntant, per tal de construir una Armada completament nova, ja el primer quart del segle XVIII es renovaren les drassanes existents, es desenvoluparen nous sistemes de construcció, amb nous dissenys que feien els vaixells més ràpids, més fàcils de maniobrar i lleugers, a més d’equipar-los amb una artilleria adequada. Tècnicament estaven millor lligats i encaixats, i fabricats amb fustes seleccionades i ben tractades, tot plegat per aconseguir allargar la vida dels vaixells. Els principals artífex d’aquestes innovacions foren Patiño (1666-1736), Intendent de Marina, i Jorge Juan cap del desenvolupament espanyol naval de 1736-54. En l’armada espanyola del XVIII, els vaixells es classificaven en tres classes, segons el nombre de canons, entre els 100 com a mínim que havia de portar un de primera classe i els 60 que d’un de tercera. El navili de línia amb més canons que mai es construí fou l’espanyol Santisima Trinidad, amb 136 canons i 4 morters, que fou avarat el 1769 a

l’Habana i enfonsat, al sud de Cadis, després de ser capturat en la batalla de Trafalgar el 1805. Entre 1700 i 1797 a les drassanes de la península es construiren 190 vaixells de guerra sense comptar els mercants: a el Ferrol 43 navilis de guerra i 31 fragates; a Guarnozo, a prop de Santander, 43 navilis de guerra i 10 fragates; a Cartagena 23 i 17 respectivament; a la Carraca, a Cadis 7 navilis de guerra, 14 fragates i 2 corbetes. A més, a l’Havana i Veracruz, durant aquest període, s’avararen 53 vaixells. No ens ha d’estranyar la proliferació de normativa adreçada a preservar els boscos i exigir la seva reforestació, per tal assegurar-se la fusta que necessària. Per fer-nos una idea del que feia falta per a construir un navili de 1ª classe amb 100 canons, sense comptar les grues, bastides, ribots, serres..., només per la fusta era necessari tallar entre 2.500 i 3.000 roures. De cada roure es podia treure fins a 180 metres de peces de fusta plana, llarga, rectangular, més ample que gruixuda. Desprès es carregaven els carros i per camins pèssims es transportaven fins al port més proper. Quan la fusta arribava a la drassana s’apilava a cobert i es deixava assecar. Era molt important que la fusta estigués molt curada abans de utilitzar-la. Qualsevol malura podia atraure els insectes que perforarien la fusta i la malmetrien, produint desastres de difícil solució. La Marina pagava als propietaris dels boscos un ral per cada colzada (mesura equivalent a la distància del colze al cap dels dits) cúbica de fusta de roure i quatre rals per colzada cúbica de faig, alzina surera, alzina, àlber blanc o negre. Els constructors particulars de naus tenien de pagar el doble d’aquest preu. En les actes dels visitadors de muntanyes i boscos de 1749, es calcula que s’havien de plantar cada anys més de dos-cents mil arbres per tal d’assegurar el subministrament eficaç per la Marina. D’aquí ve l’estricte control i les sancions que s’imposaven als infractors. Per una falta considerada molt greu, la Justícia podia imposar penes de fins a quatre anys d’exili a l’Àfrica. Per assegurar-se l’eficient compliment de la normativa, els ajuntament havien de nomenar cada any un guarda que havia de ser “persona de buena opinión, forma y costumbre”, amb l’obligació de fer complir les prescripcions de l’Ordenanza i les indicacions dels visitadors. A canvi, se’ls concedia la dispensa de les càrregues d’allotjament de les tropes, de ser quintats i de ser cridats en les lleves. A més, rebien una tercera part de les multes que es cobraven de les seves denúncies. La severitat en que s’aplicava aquesta disposició topà aviat amb les necessitat dels veïns de les po-

5


DEL CODONY els arbres a laNOTÍCIES marina 6

blacions afectades, sobre tot d’aquells que d’una manera o altra vivien de l’explotació del bosc. Per exemple, a Múrcia els fabricants de cotxes i carros, els fusters, paletes,.... demanaren centenars de permisos per tal d’aconseguir autorització per tallar algun arbre sec i així poder treballar en els seus oficis. Per a Catalunya, l’Ordenaza es va complimentar amb la “Instrucción, que de Orden de Su Magestat Fernado VI, de 29 de mayo de 1751, sobre el cuidado y conservación de Montes y relación de los pueblos del Principado en que se establece la Jurisdicción de la Marina para el cuidado de éstos”. Aquesta Instrucción no és res més que la reglamentació de l’Ordenanza publicada tres anys abans. S’hi concreten aspectes com el propietari d’un bosc en pot fer ús; els passos a seguir per sollicitar permís per tallar arbres per necessitat de l’ofici que exerceix; o el procediment i la cura que s’ha de tenir en la plantació d’arbres i la manera de preparar els vivers. Després dels dinou articles de la Instrucción hi ha la RELACION DE LOS PUEBLOS EN QUE se establece en este Principado de Cathaluña, la Jurisdicción de Marina, para el cuidado, y conservación de Montes, y Plantios, segun lo prevenido en la Real Ordenaza de 31 de Enero de 1748, y los Capitulos de la precedente addición, que con expresion de los Partidos, o Provincias a que cada Pueblo queda agregado, es en la forma siguiente. La distribució difereix de la divisió que es feu del Principat arran dels decrets de Nova Planta (17071716). A la província de Barcelona hi atribueix 44 pobles. La província de Mataró inclou 85 pobles

del Corregiment de Mataró, 20 del Corregiment de Girona i 35 del Corregiment de Vich. La província de “San Pheliu de Guixols. El Ministro de Marina de esta Provincia, cuidará de la conservación de los Montes comprendidos en los 294 pueblos del Corregimineto de Gerona, sitos entre los dos Rios Tordera y Flubià, que se expresan a continuación....”. “Provincia de Tarragona. Cuidará el Ministro de esta Provincia del fomento y Plantio de los motes sitos en las Iurisdicciones de los 180 Pueblos de su Corregimiento, 115 del de Villafranca, 22 del de Cervera y 16 del de Lerida, que abaxo se expressan...”. La zona de Tortosa conté 45 pobles del partit de Tortosa i 16 del de Lleida. Acaba la relació amb “El cuidado y fomento de los Montes, comprendidos en la Iurisdicciones de los 121 lugares del Corregimineto de Gerona, sitos entre el Rio Fluvià y la Raya de Francia y en los 97 del de Vich desde la propia Raya, hasta el Camino Real, que atraviesa del Corregimiento de Manresa al de Gerona, quedará al cargo del Comissario de Montes y Plantios de este Principado....” Al dir poble es refereix tan a ciutats com llogarets, llocs, quadres, granges, etc. D’aquesta relació es dedueix que l’afectació no es limita a les 25 llegües, sinó que la Jurisdicció de la Marina s’estén per tot el territori. De les nostre contrades trobem Vilallonga, Granja, Morell, Pobla de Mafumet, Constantí, Franquesas, Selva, Moste, Masó, Raurell, Milà, Burger, Alcober, Codony, Puigdelfí,.... . Com es pot veure alguns indrets actualment no existeixen. Uns documents que comentarem seguidament ens mostraran l’esforç dels visitadors per a fer complir la llei sobre la conservació i millora dels boscos arreu, i la pressió que exercien sobre els propietaris. El primer document tracta de la visita que Dn. Andrés Cheregini, Ministro de Marina, Montes y Plantios de los pueblos de los corregimientos que componen la Prova. De Tarragona va fer a Poblet entre el 25 de maig i el 3 de juliol de 1753. En l’acte descriu els detalls del que ha observat en els boscos propietat del Monestir de Poblet. Recalca la obligatorietat de prohibir l’entrada al bosc del bestiar de pèl, sobre tot els bocs i les cabres. Doncs les consideraven perjudicials pel bosc. Només es permetia la pastura dels ramats d’ovelles, bous i porcs propis del monestir i dels que posseeixin privilegi d’aprofitament comunal de pastures. Tot i així, havien de controlar el nombre. La pena per pasturar sense tenir-ne dret era de 50 lliures. També es prohibia que els pastors portessin destral per escapçar i fer branques dels arbres, baxo la pena de 10 ll al que se encontrase haziendo este daño. Malgrat que les arbres dels boscos de Poblet no els consideraren de massa qualitat, establiren que si se’n tenia cura, amb el temps podien arribar a ser


útils. Per això, estableixen que les podes, neteja i aclariments es facin entre el novembre i el febrer, i que la llenya que s’obtingués se la repartissin entre els que hi havien anat a treballar. També, obliga a mantenir netes de llenya seca i brossa les rieres, barrancs i altres zones vedades, ja que fàcilment es pot prendre foc i provocar incendis als boscos. Finalment, es recull en aquesta acta, que el Monestir de Poblet està obligat a portar el recompte de les podes dels arbres marcats per a ser utilitzats per fer vaixell de la marina o embarcacions del Rei. Igualment hauran de tenir anotats els arbres que es tallin pel consum del monestir i un control de les guies de la fusta que s’han de fer quan es venguessin i s’haguessin de transportar a un altre lloc. El document que comentarem té dues parts, la declaració i la resolució judicial. Del seu contingut es

De Joseph Guiot, un octavo de jornal de encinas nuevas. De D. Fructuoso Llorens, Canonigo de Tarragona, cinco nogales nuevos, uno viejo, tres alamos blancos idem, y dos jornales de encinas, entre ellas tres marcadas de dos palmos de ancho enquadro para curbas de navio. De Joseph Reitg, un nogal nuevo. De Francisco Figuerola, otro idem De Joseph Figuerola, dos nogales idem De Miquel Carbó, uno idem De Pablo Español, otro idem De Miquel Martí, otro idem De Narciso Vallés, otro idem De el Real Monasterio de Santas Creus, tres olmos, dos fresnos y un alisso (aliso, en cátala vern) todo nuevo. De los herederos de D. Antonio Fonts, nueve en-

Làmines del Marquès de la Victoria amb l’estructura del barco i l’acabat

dedueix que el 2 maig de 1753 visitaren la Granja dels Frares o del Codony, establint una sèrie de disposicions que, en la visita que efectua el Ministre de Marina de la Província de Tarragona, en Joseph Alonso Henriquer, el 23 de novembre de 1781, es comprova que no s’havien dut a terme. En la visita acompanyen al Ministre, el mestre delineant Pedro Pablo Vilallonga i els experts Narciso Vallés e Isidre Reitg, nombrados par las Justicias de este lugar. Després de reconèixer tot el terme han trobat els següents arbres i boscos: “De Joseph Reitg, jornal y medio de encinas y entre ellas tres marcadas de palmo y medio de ancho enquadro para curbas de fragata. De Isidro Reitg, un jornal de encinas viejas para leña.

cinas, quatro olmos, tres fresnos, un alisso, y dos alamos blancos todo nuevo, y un nogal marcado de diez y seis palmos de largo, y uno y tres quartos de ancho enquadro. De Joseph Torrents, un nogal marcado de diez y seis palmos de largo, y uno y medio de ancho enquadro. De Joseph Reitg, un alamo blanco viejo, otro nuevo, un fresno y dos robles. Idem De Miguel Bellvé, un olmo nuevo, u otro marcado de veinte y dos palmos de largo y uno y quarto de ancho enquadro. De Rafael Figuerola, quatro nogales nuevos. De Joseph Virgili, un nogal Idem. De Isidro Reitg, un fresno, un nogal y un alisso todo nuevo.”.

7


DEL CODONY els arbres a laNOTÍCIES marina 8

alzinar. Recordant que el 1753 n’hi havien 18 jornals i mig. La sanció per aquesta mala praxis recau sobre els alcaldes o Bayles que hi havia hagut en els darrers vint-i-vuit anys, que han de pagar una multa de 8 lliures de moneda catalana, a més dels drets processals. En el cas que algun dels condemnats hagués mort, se n’han de fer càrrec els seus hereus. També se’ls amenaça amb las mas severas penas si no fan la plantació anual de les varietats d’arbres suggerides pel mestre delineant en la declaració anterior, a raó de tres per cada veí, inclosos els pobles i les viudes. Havent de continuar la plantació fins a omplir i completar les vores del riu i la sèquia del molí, guardant una distància d’entre 16 i 20 peus d’un a altre arbre. Se’ls ordena que nomenin immediatament un guarda de bosc per a que tingui cura de la conservació dels arbres existents, especialment el que estan marcats per el Real Servicio. Per tal que cap tipus de bestiar entri a pasturar en les llocs on es fan les plantaci-

En total 19 nogueres noves, una de bella i 2 de marcades; 9 alzines noves i 6 de marcades; 3 roures nous, 8 de vells i 1 de marcat; 3 àlbers blancs nous i 4 de vells; 7 freixes nous; 3 verns nous, i 4 i 5/8 de jornals de pinar i alzinar. També constaten que una vegada examinat el terreny, aquest no es propici per planta-hi cànem, ni serveis per fer vivers de gla. Però si que es podria utilitzar la vora del riu Francolí i la sèquia del Molí, per fer-hi plantacions d’àlbers blancs i d’oms. A més, el lloc dista tres hores del mar i que hi ha un camí obert fins el port de Tarragona. Acaba la primera part del document indicant que només són útils els arbres marcats pel delineant, la resta serveixen únicament per a carbó, llenya i altres utilitats que li pugui donar el veïnat. La segona part és una resolució judicial en la que s’indiquen les sancions per no haver complert les directrius de l’anterior visita. En primer lloc se’ls hi retreu que no haver conservat ni presentat la Real Ordenanza de 31 de gener de 1748, ni la Instrucción de 29 de maig de 1751, ni la “copia testimoniada del auto definitivo de la anterior visita executada en dos de maio de mil sietecientos cinquenta y tres, como debian y les está mandado”. Tampoc havien nomenat un guarda tal com indica el primer article de la Instrucción. I com a conseqüència, han trobat que des de l’anterior visita faltaven 4 arbres i 13 i 7/8 de jornals de pinar i

Certificació de la visita a la granja del representant de la Marina el 23-11-1781


Detall de la “Nueva Instrucción....” on surten alguns pobles de la provincia de Tarragona

ons, es requereix que es facin pregons que ho anunciïn, esmentant les multes establertes per aquestes infraccions. D’acord amb l’article 14 de la Instrucción, que “para el debido cumplimiento de todo lo expresado en este definitivo, se haga notorio a las Justicias, librandoles copia de el y de la relacion de expertos para que lo hagan registrar en el libro del Ayuntamineto de este lugar”. Acaba el document: “Y para que conste donde convenga, a consequencia de lo mandado en el auto difinitivo que antecede, se saca esta para entregar a las Justicias del lugar de la Granja, en estas quatro ojas, la primera y presente del Real sello quarto de oficio y las otermedias papel comun, signo y firmo en el propio lugar de antecede y año.” Vistes les amenaces, la gent no se la volia jugar. En dóna testimoni la instància que Josep Torrens de Vilallonga va enviar, el 22 de desembre de 1796, al representant de la Mariana de Tarragona. Deia així: “ Hble, Sr. de Marina. Josep Torrens labrador de Vilallonga con las mas atenta veneracion expone a Vª que haviendosele muero un nogal de los señalados en el termino de la Granja, y no podiendo servir mas que por leña o carbón, Supca. A Vª se digne dar el permiso para cortarle, y valerse de el para dicho fin. Favor que estere el supte. De la acreditada Justicia de Vª. Vilallonga 22 de desembre de 1795. Josep Torrens Supte.” Sota aquestes ratlles, el Batlle i Síndic de la Granja, en Josep Reig, declara que és cert el que diu Josep Torrens. L’endemà se’l respon autoritzant que es talli l’arbre mort, però que, tal com diu la Real Ordenança, ha de plantar tres arbres de la mateixa espècie. Per concloure aquest article hem de dir que malgrat la estricte normativa sobre el manteniment i l’augment dels boscos, la destrucció de la massa forestal ha estat un fet continuat des de fa segles, ja fos per construir vaixells, cases o ampliar les zones de conreu. I ara continua igual. Fins i tot més, perquè la maquinària destructiva és molt més eficient que al segle XVIII. Xavier Pujades i Pilar Riera

Fonts utilitzades: * Gaspar de Aranda y Antón “Relaciones documentales de los bosques y los montes marítimos peninsulares en los archivos históricos españoles durante el siglo XVIII y comienzo del XIX”. Ecologia, nº 17, 2003, pp. 359-379. Francisca Amorós Vidal “Los plantíos de Archena (1748-1842)”. Murgetana, nº 102, 2000. Múrcia. * J. Soriano Martí “Aprovechamientos y funciones del bosque en ocho siglos de historia forestal en los Ports (Castelló)” * * Francisco J. Flores Arroyuelo “Política de plantíos en Murcia en el último tercio del siglo XVIII” * “Instrucción, que de Orden de Su Magestat Fernado VI, de 29 de mayo de 1751, sobre el cuidado y conservación de Montes y relación de los pueblos del Principado en que se establece la Jurisdicción de la Marina para el cuidado de éstos”. Biblioteca de Catalunya. * Documents de la família Martí Virgili * Maria Pilar Laso i Erich Bauer “La propiedad forestal en España” * Ernest Balenguer Cebrià, Jaume Dantí Riu i Valentí Gual Vilà “La comunidad pagesa Catalana a través dels documents (1349-1871)” Episodis de la història. * Luis Vázquez “La construcción de un navio en el siglo XVIII”. Cuadernos de Historia. * Lourdes Odriozola Oyarbide “La Construcción naval en Gipuzkoa siglo XVIII” Diputación foral de Gipuzkoa. Martutene. 1997.

9


Festa de Santa Àgata

Carnaval en imatges

Rua de l’escola

Discurs del Carnestoltes

gener, febrer, març

FETS DEL TRIMESTRE

Per de commemorar la festivitat de santa Àgata, l’Associació Dones de Vilallonga organitza, des de fa deu anys, una festa dedicada a les dones. L’atzar feu que el càrrec d’alcaldessa per un dia recaigués amb Carme Vallve Fortuny, que ja havia ostentat el càrrec l’any passat. Després de la missa anaren a dinar a l’Encanteri, on les esperava el grup DE BON ROTLLO, que va contribuir a que fos una vetllada molt agradable. Acabà la festa amb el tradicional ball amenitzat pel mateix grup d’animació.

11


gener, febrer, març

FETS DEL TRIMESTRE

12

L’arròs del Carnaval

Ball de tarda

Primer premi parella

Primer premi individual

Primer premi de grup


Calçotada dels pericos El passat 3 de març es va dur a terme la primera calçotada blanc-i-blava de Vilallonga del Camp. Des de sempre hem estat molts pericos en aquest poble i què millor que ajuntar-se i fer una bona calçotada? El dinar es va fer al restaurant de la Montoliva i hi van assistir 35 persones de totes les edats. Esperem que aquesta sigui la primera de moltes

Dia de la dona treballadora Per celebrar el Dia de la Dona Treballadora, l’Ajuntament conjuntament amb l’Associació Dones de Vilallonga va voler homenatjar a Josepa Saleses Carbó, que fou llevadora de Vilallonga des del 1930 al 1943. Així el 9 de març es posà una placa al parc infantil de la Plaça de la Pau en el seu nom. Posteriorment, a la sala d’actes del Centre Recreatiu es feren dues xerrades, l’una a càrrec de Carme Puyol Torres, arxivera de Vilallonga, que parlà sobre Josepa Saleses Carbó; i l’altra, a càrrec de la Dra. Roca Queralt Casanova, professora de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, que parlà sobre les dones i educació per la salut.

Sortida al teatre Organitzat per l’Associació Dones de Vilallonga, el dissabte 10 de març a la tarda un grup de més de cinquanta persones van anar al teatre a Barcelona, a veure el musical COP DE ROCK. Els nostàlgics de la música dels vuitanta i noranta taral·lejaren o cantaren els més de cinquanta temes de rock català que s’interpreten durant l’espectacle.

13


gener, febrer, març

FETS DEL TRIMESTRE

Mirant les estrelles

14

El passat 10 de març, un grup d’alumnes de segon de primària del col·legi Pere Virgili, conjuntament amb els seus pares, aprofitant que a l’escola estaven estudiant els planetes, van fer una sortida nocturna a l’Albiol per tal d’observar la lluna i l’alineació dels dos planetes Venus i Júpiter. Va ser una bona experiència, i tant grans com petits s’ho van passar d’allò més bé!!

Sopar de la fam 2012 Com cada any la Parròquia de Sant Martí Bisbe de Vilallonga conjuntament amb Càrites de Vilallonga van organitzar, el 10 de març, el sopar per la fam, amb una participació d’uns 80 comensals. Entre la venda de tiquets, donatius, col·lecta a la parròquia i col·laboracions de diversos establiments i empreses es recaptaren 2.025,51 euros.

Xerrada sobre el PLASEQTA Amb poca assistència de públic es feu una xerrada sobre el PLASEQTA, el qual contempla el que s’ha de fer en cas d’accident en la petroquímica. Com que aquesta indústria ja forma part del nostre entorn oblidem o infravalorem la seva perillositat, potser per això el poc interès en aquest tipus d’actes. Només si un dia passa alguna cosa, ens culparem de no haver-hi assistit.

L’Alzheimer i altres demències El passat dia 21 de març es van iniciar a la sala d’actes del Centre Recreatiu, les xerrades informatives dirigides a la gent gran, cuidadors i població interessada, que organitza Creu Roja Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp. L’acte el va iniciar la regidora de Salut M. Teresa Claramunt, que presentà tot el cicle de conferències informatives i a la primera de les ponents, la psicòloga Núria Tobajas que parlà de l’Alzheimer i altres demències.


Va ser una sessió molt interessant ja que va explicar, que en els últims anys s’ha produït un important increment de l’esperança de vida de la població, i a la vegada un augment creixent del nombre d’afectats per patologies neurodegeneratives, i l’Alzheimer és la més freqüent. Després d’informar de les causes, les diferents fases, els criteris de la diagnosi i l’avaluació d’aquesta malaltia, va donar als assistents a la conferència les estratègies i els recursos adequats aplicables a la pràctica diària. La conferenciant també va desglossar, al llarg de la seva acurada intervenció, la millor forma d’ajudar els malalts, la importància dels cuidadors, i va aportar nombrosos consells, entre altres,com valorar i assumir una sèrie de pautes destinades a mantenir un òptim nivell d’autonomia, d’una banda, i a prevenir el deteriorament cognitiu del pacient de l’altra. El 18 d’abril, tingué lloc la segona xerrada que tractar el tema com elaborar la mort i el dol. S’explicà els diferents tipus de dol, la seves fases, com saber diferenciar el dol patològic del sa, i sobre tot, com potenciar aquest darrer.

Inici de les obres del Centre de Dia El mes de març es van començar les obres del Centre de Dia. Amb un pressupost de 439.000 euros, la primera fase del Centre de Dia de Vilallonga del Camp es preveu que acabi en sis mesos.

Setmana Santa Com molts anys, la Setmana Santa d’enguany ha transcorregut amb la vista posada al cel, pendent de la pluja. Per poc, però no s’hagué de suspendre cap acta. L’alta afluència de feligresos que assistiren a la benedicció dels Rams, no es va correspondre amb la poca participació a les processons.

15


gener, febrer, març

FETS DEL TRIMESTRE

16

Segon sopar de la República Per commemorar el 81è. aniversari de la proclamació de la Segona República, es feu coincidint en la data de l’efemèride, el 14 d’abril, un sopar per a recordar aquesta data tan important de la nostra història. L’acte estigué organitzar per ERC de Vilallonga del Camp i assistiren unes vuitanta persones. Es feren diversos parlaments.

Recuperació d’una arcada Gràcies a les obres de remodelació que s’estan fent a c’Albinyana, al carrer Major, s’ha recuperat una arcada de les més antigues de Vilallonga, per no dir la més antiga que es conserva en peus. Era la portalada del que segurament fou el primer o un dels primers forns de la vila. Aquest forn era propietat del Capítol de Tarragona. En la declaració que fa la universitat o ajuntament en el capbreu de 1510, reconeix que té l’obligació d’utilitzar el forn del Capítol per a coure el pa, amb la condició que per cada 25 pans en paguessin un. La família Albinyana va adquirir el forn, quan ja estava en ruïna, el 1869, desprès d’haver estat desamortitzat.


Sant Jordi Ja comença a ser tradició que les llibreries del poble posin paradetes amb llibres, oferint des dels últims èxits editorials, fins als més clàssics. Altres negocis ofereixen roses, perquè ningú se n’oblidi. El qui es dedica a la jardineria, fins i tot hi posa a la paradeta roses i rosers de diferents colors. Un dia com avui, es poden veure els carrers amb senyeres onejant. Aquest dia tant especial fa que qui més qui menys surti amb un somriure a passejar.

Excursions de l’Espardenya El 5 de febrer, anaren cap a l’Alt Camp, a la Torre del Petrol, que es divisa des de bona part del Camp de Tarragona, situada damunt de la Riba. La sortida es feu des de Picamoixons pujant fins la Torre del Petrol, desprès pujaren al cim de Puicabrer i després seguint el camí nomenat la Carretera dels Moros s’anà fins quasi arribar a Fontscaldes, i retornant a Picamoixons pel camí que uneix els dos pobles. El Montsant no defrauda mai. El 26 de febrer, des d’Albarca s’anà fins l’ermita de la Mare de Déu del Montsant, on s’esmorzà, es continuà fins al Pi Carabasseta, des d’on es descendí fins a l’ermita de Santa Magdalena continuant fins a Albarca.

Excursió al Pi Carabasseta

17


gener, febrer, març

FETS DEL TRIMESTRE

18

Excursió a Horta de Sant Joan

L’excursió del 18 de març fou de tot el dia, però no hi hagué temps per avorrir-se. Des de l’àrea recreativa La Franqueta, a prop d’Horta de Sant Joan sortiren en direcció al refugi de les Clotes, des d’on es pujà al cim a l’Espina i a la Tosseta Rasa. Es trobaren amb les restes d’una cantera de marbre. Molt espectacular, I per acabar visitaren la Cova del Frare on observaren unes pintures rupestres modernes. La sortida del 15 d’abril fou a la zona de Prades. Des de la vila vermella de Prades anaren fins l’ermita de l’Abellera, continuaren cap el coll del Serafí fins la cova d’en Pere, fins el Tossal de la Baltassana. Retornant al lloc de sortida pel coll de la Foguina.

Pintures rupestres modernes de la cova del Frare

Els Xtrems de l’Espardenya participaren en la 9a. Marxa La Selva del Camp-Muntanyes de Prades que tingué lloc el passat 15 de març. La bona actuació de tots ells feu que s’aconseguiren pel Club Excursionista l’Espardenya 144 punts que es comptabilitzen per la XV Copa Catalunya de Caminades de Resistència 2012. En aquesta cursa com a Club quedà entre els nou primers, estant empatat a punts amb quatre clubs, dels 104 que hi participaven.

Excursió a Prades: Tossal de la Baltasana

Revista El Codony Si voleu subscriure-us a la revista, poseu-vos en contacte a través del correu electrònic elcodony@tinet.cat, o trucant al telèfon 977 84 01 58, i us informarem de com fer-ho. Feu servir el correu per fer-nos arribar els vostres suggeriments i/o cartes a la bústia, o a través de la pàgina web.


REPARACIÓN EN GENERAL DE VEHÍCULOS MECÁNICA • ELECTRICIDAD AIRE ACONDICIONADO • NEUMÀTICOS DIAGNOSIS INYECCIÓN DIESEL Y GASOLINA CRT/ VALLS Nº 46 BAJOS TLF 977 84 17 49 • MVL 659 92 66 55 automotor-vila@telefonica.net

19


amics de la granja

LA NOSTRA GENT

Amics de la Granja

20

Que tenen en comú els germans Bertran Cristià, Josep M. Nogués Andreu, les germanes Martí Virgili, la Carme Roca Canals, el Josep Montserrat Bertran i Joan Ollé Granell, doncs la seva vinculació amb la Granja. El pare i els avis de Josep Bertran Cristià (nascut a Vilallonga 11-4-1921) i Paquita Bertran Cristià (Vilallonga 12-9-1926) portaven terres de la Marquesa a la Granja; els avantpassats de Josep M. Nogués Andreu (de ca l’Arsisó) (Vilallonga 23-11-1928) arribaren a la Granja a principis del 1700, on s’hi establiren i hi romangueren fins a meitat del segle XIX; igual que els predecessors de la Carme Virgili Roig, mare de la Josepa Martí Virgili (Vilallonga 17-6-1952) i Salvadora Martí Virgili (Vilallonga 12-4-1954) (de cal Marino); el pare de la Carme Roca Canals de cal Xandro del Rourell, que ara viu al Morell, va tenir arrendat l’hort de Pallarès abans i durant la Guerra Civil; el pare del Josep Montserrat Bertran (el Pep del Xec) (Vilallonga 8-7-1933) tenia terres a la Granja, i l’avi del Joan Ollé Granell (Vilallonga 24-2-1923 ) ja portava terres de la Marquesa. Tots plegats varen fer, el 31 de març passat, una excursió a la Granja, on van brollar molts records i sentiments, alguns dels quals reproduïm en aquesta secció de la Nostra Gent. Les cases de la Granja Entre tots van localitzar les cases que estarien senceres fa uns cent cinquanta anys, més o menys. Algunes com la de ca Nicolau i la primera casa dels Virgili, cap d’ells l’havia vist en peus. Però del que uns i altres havien sentit explicar als seus pares i avis, les varen situar sobre el plànol. A la Granja s’hi accedia pel camí que de la Granja a Vilallonga. Un pas, segurament de pedra, protegia la sèquia del Molí. Pel costat oest, aquest pas estava franquejat per una roda vella de molí amb guarda rodes que la

protegia; a la part est també hi havia pedres guarda rodes. Una plaça amb una enorme acàcia feia de gran distribuïdor. A l’oest hi havia l’hort de Pallarès, l’església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i continuava l’hort de Pallarès. La casa de ca Pallarès i un porxo on començava el camí de la Font ocupaven tota la part nord. A la part est encara hi ha ca Reixet, les restes d’un porxo i les runes de ca l’Arsisó. Al porxo que hi havia entre ca Reixet i ca l’Arsisó començava un carrer on treien porta a la dreta

una gran casa que el 1920 era de Ramon Reig Busquets i després, segurament el que havia estat l’edifici més gran de la Granja, que uns anomenaven Castell, o la casa de la Marquesa, la mateixa que Josep M. Alegret Reig (Reixet) deia que era el convent. Per la part esquerra del carrer, la primera casa era c’Aguiló i a continuació hi havia ca Nicolau. Treient porta al camí de la Font, primer que tot ca Virgili que estava a continuació de ca Pallarès. Per l’altra banda del camí, després de ca l’Arsisó hi havia la primera casa dels Virgili i tot

1-Plaça 2-Església 3-Cal Pallarès 4-Cal Arsisó 5-Cal Retxet 6-Cal Aguiló 7-Cal Virgili 8-Ca la Marquesa 9-Acàcia gran 10-Figuera gran 11-Camí del riuet 12-Camí del molí 13-Bassa del molí 14-El molí 15-Sèquia del molí 16-Ca Nicolau 17-Un altra casa de ca Aguiló


seguit una casa que pertany a la Marquesa. Cap dels nostres interlocutors va viure continuadament a la Granja. Normalment hi anaven a passar els estius, sobre tot durant la recollida del fruits. Els darrers que hi va viure permanentment a la Granja fou una dona que nomenaven Maria de la Granja amb els dos fills. Desprès de la Guerra anaren a viure al Rourell. Les cases no tenien aigua corrent. Alguna, com ca Reixet tenien una cisterna que recollia l’aigua de la pluja. Per cuinar, beure i rentar-se anaven a buscar l’aigua de la sèquia del Molí. També hi havia una font natural l’extrem del camí de la Font, tocant al riu Glorieta. Aquesta font es va assecar quan van aprofundir els pous nomenats de la Granja. Com que l’aigua de la Font del Riuet era molt molla, a vegades donava mal de panxa, per això els que venien de Vilallonga agafaven l’aigua de la Mineta Fonda per veure durant el dia. La roba la rentaven a unes batedores a que hi havia a la sèquia, a la dreta de l’entrada a la plaça. Hi havia cinc batedores, una per a cada casa: ca Reixet, ca Pallarès, ca Virgili, c’Aguiló i ca l’Arsisó. La Paquita Bertran explica que, durant la campanya de la recollida de les avellanes, la gent de les terres del voltant de la Granja rentava la roba a aquestes batedores. Feien la bugada mentre preparaven el dinar i estenien la roba a les acàcies que hi havia a la vora. Per la tarda, quan tornaven al poble, plegaven la roba ja eixuta. El camí que va de Vilallonga a la Granja passava per davant del molí i continuava fins als Garidells, traspassant el riu Francolí. Però quan el riu baixava molt, per poder-lo traspassar havien de buscar un lloc més ample i de poca fondària. Per això, anaven pel camí de la Font cap el riu Glorieta o Riuet, seguien pel camí del costat d’aquest riu fins a trobar el Francolí. En aquest

indret era més fàcil passar. Durant la riuada de Sant Lluc, del 18 d’octubre de 1930, tant el Francolí com el Riuet portaven molta aigua. El Riuet es va desbordar i l’aigua baixava pel camí, fent-ne desaparèixer un bon tros, la part que tocava al Francolí. Fins que no es va arreglar, per anar a l’altre costat de riu havien d’utilitzar el camí alternatiu del costat del Riuet. Els conreus Moltes vegades la toponímia deix testimoni de conreus d’antany. La partida dels Olivars, situada al nord del Glorieta i fins el terme de Rourell, demostra que el cultiu de l’oliver era majoritari, almenys, en aquesta zona. Però no està entre els records dels nostres interlocutors. També els sembrats havien d’ocupar bona part del terreny. El molí treballava dels cereals d’aquesta zona. Segurament que la vinya fou important en alguna època, doncs alguns diuen que a ca Pallarès tenien cups i que a la dreta de la façana hi havia una porta que s’obria cap a baix que servia per descarregar les portadores del carro. Un altre conreu que està en la ment de tots és el cultiu del cànem. Es rentava al riu, però també localitzem on hi havia una bassa que servia per rentar el cànem. El molí podia estar preparat per esmicolar el cànem. El que està clar és que ningú a vist mai cap plantació. En el record dels avis està que hagueren de marxar de la Granja per la pollució i les malalties que provocaven les aigües brutes. El cultiu majoritari dels darrers cent anys és l’avellaner i l’horta. Tots estan d’acord en que abans dels avellaners hi havia cereals i vinya, i anteriorment cànem. Quan plovia els dos porxos que hi havia servien per aixoplugar als pagesos de les terres del voltant. En aquesta zona no hi gaires masos i la gent es feia barraques amb canyes.

Festes Cada diumenge, el capellà tocava les campanes per anunciar que al cap d’una estona començaria l’ofici. Els pagesos que treballaven a les terres de la vora, deixaven la feina per assistir a missa. Cap dels presents hi va anar mai, ho van sentir explicar als seus pares i avis. Els veïns de la Granja pagaven un cens per tal de tenir un prevere beneficiat que els digués missa els diumenges i festes de guardar. Aquesta costum s’allargà fins ben entrat el segle XX, quan ja no hi vivia ningú, ni tampoc es feia missa. Per la Mare de Déu d’Agost es celebrava la festa major, per a lloar a la seva patrona la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta festa continuà fins i tot quan no quedava cap veí a la Granja. La Carme Roca comenta que la imatge es conservà fins la Guerra Civil. Com que a El Morell cremaren l’església en els fets del 6 d’Octubre, agafaren la imatge de la Mare de Déu dels Àngels que hi havia a la Granja. A l’esclatà la Guerra, es tornà a cremar l’església, destruint la imatge. Els censos Els interlocutors recorden quan acompanyaven als seus pares o avis a pagar els censos al Rourell. Els pagesos que portaven terres de la Marquesa, cada any per Tots Sants havien d’anar a pagar el cens que tenien estipular de temps immemorials. Era el manteniment de la pràctica medieval. Uns anaven al castell del Rourell, i altres a casa de l’administrador. L’aigua per regar Per regar s’agafava l’aigua de la sèquia del Molí, o de la dels Olivars, segons on es trobava la terra. També hi havia la mina de a Granja que sortia sota el camí Ral i baixava pel camí que surt de davant la Granja i va en direcció al Morell. L’aigua de la mina sempre estava repartida igual entre els propieta-

21


amics de la granja

LA NOSTRA GENT

22

ris i la que sobrava anava a parar al riu. En canvi, la de la sèquia, cada any es repartia de nou, de manera que no sempre toqués regar a la nit als mateixos. Josep M. Nogués explica que per regar la zona dels Hospitals hi havia la sèquia del Molí Nou, que agafava l’aigua del Francolí, a uns cinquanta metres riu avall. A davant del Molí de la Granja la llera del riu era molt ample, i l’aigua es repartia en dues parts. Una passava tocant al molí i l’altra molt més cap els Garidells, deixant com una illa entre els dos braços d’aigua. El que tocava al Molí de la Granja era més fondo que el de l’altre costat. Per això, l’aigua de la sèquia del Molí Nou l’anaven a buscar a la part més alta. Hi havia una resclosa de fusta d’uns 50 o 60 cm. d’alçada per 5 o 6 metres de llargada i una estructura de fusta, que en el punt més alt tenia una alçada d’uns dos metres i mig, per aguantar el rec per on passava l’aigua. Com és de suposar, quan hi havia una riuada una mica forta s’enduia tota la construcció, que havien de torna a muntar. L’esbarjo Una de les distraccions dels joves era anar a pescar al riu. Hi havia moltes anguiles, també barbs i llísseres. Les pescaven amb la mà o amb una mena de forquilla que nomenaven fitora, que servia per agafar anguiles. Les germanes Martí Virgili recorden haver sentit explicar que utilitzaven el “trumall”, que és una mena de xarxa de pescar amb uns suros enganxats a les puntes. Sobre tot les nenes es gronxaven a la corda que penjava de l’acàcia que hi havia a la plaça. Anècdotes i curiositats Quan regaven de la sèquia hi havia vegades que sor-

tien anguiles. Un any, diu Joan Ollé, ja era després de la Guerra, no se sap per quina raó, potser per la lluna, la qüestió és que la sèquia n’anava plena. N’hi havia tantes que el terra dels avellaners van queda plenes d’anguiles i no s’hi podien apropar per la pudor que feia. Una vegada, explica Josep Bertran, el seu pare va veure com una guineu entrava dins la mina. Va tapar les sortides perquè no es pogués escapar. Va esperar una estona per assegurar-se que s’havia ofegat i després, va obrir i ja estava morta. També explica que als pous, que hi havia al costat de la bassa i per on passava l’aigua cap el molí, hi havia set o vuit serps grosses com el braç i a les migdiades hi anava a tirar pedres. Joan Ollé comenta que els avellaners que estan plantats on hi havia la bassa on rentaven el cà-

nem són molt més grans que els altres. Anant cap el Riuet, a l’esquerra s’hi trobava un tros de cal Pep del Xec, explica Josep Montserrat hi havia una figuera molt gran i que feia unes figues molt bones. Al setembre, l’època de plegar les avellanes, eren la delícia de tots els que habitaven aquell entorn. Explica Josep M. Nogués que hi havia molts ànecs salvatges del coll verd que es refugiaven al canyar que hi havia sota l’estructura del rec del Molí Nou. Els caçadors s’amagaven al canyar i esperaven que s’acostessin per dispara. Havia sentit explicar que l’Anton del Mas de Serra amb un tret n’havia mort quatre. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres els seus records.


ceip pere virgili

ELS MÉS PETITS 24

➢ NOTÍCIES DE L’ESCOLA Just hem finalitzat un segon trimestre que ha estat farcit d’activitats diverses que us passem a relatar. ➢ EDUCACIÓ INFANTIL: SORTIDA AL ZOO DE BARCELONA El passat 23 de març tot l’alumnat d’Educació Infantil va anar a visitar el zoo de Barcelona. Va ser un dia ple d’emocions. Dalt d’un trenet van contemplar animals de tota mena: lleons, tigres, girafes, pingüins, elefants, cocodrils, hipopòtams…i fins i tot van presenciar un espectacle de dofins. ➢ CICLE INICIAL: SORTIDA A FARENA El mateix dia 23 els nens i nenes de primer i segon van realitzar una sortida a Farena. Es van fer moltes activitats: visita de l’hort i reconeixement de les plantes aromàtiques, taller de les olors, passeig pel bosc i explicació del que era una carbonera, funcionament d’una cuina solar i també visita de la granja on tots els nens i nenes van poder donar-los menjar, plegar ous i fins i tot pujar a cavall. ➢ CICLE SUPERIOR: SORTIDA A BARCELONA. L’alumnat de Cicle Superior va anar a Barcelona el passat 9 de març. Al matí va visitar les instal.lacions de FC Barcelona; el museu que explica la història del club i on s’exposen totes les copes aconseguides, la sala


de premsa, les graderies, els vetidors, el camp, … La tarda es va dedicar a la visita guiada pel Parlament de Catalunya. Va ser molt interessant conèixer la història del Parlament i les diferents dependècies que el formen. Tots van coincidir que la sala de sessions es veu molt més gran a la televisió! ➢ TEATRE D’ANGLÈS Com ja hem fet altres anys, el cicle mitjà i superior de les tres escoles de Primària de la zona ens trobem per veure una representació teatral en anglès. Aquest curs hem anat a la Pobla de Mafumet i l’obra escenificada ha estat “The Treasure Island”. Cal remarcar la importància d’aquesta activitat pel que suposa de contacte amb una llengua estrangera, especialment la seva comprensió oral. ➢ ADHESIÓ AL MANIFEST SOMESCOLA.CAT En el Consell Escolar del dia 29 de març es va aprovar l’adhesió al manifest somescola. cat. Aquest manifest pretén donar suport al model lingüístic qüestionat en els darrers temps i que des de fa 30 ha funcionat amb èxit a les nostres escoles i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social. ➢ CELEBREM LA PASQUA AMB MONES Com cada any hem acabat el trimestre fent mones. Mermelada, mantega, xocolata,…totes les classes han guarnit la seva mona i s’han exposat a l’aula d’informàtica perquè pares, mares, avis, àvies, tiets, tietes…les poguessin contemplar. A la tarda ens les hem menjat i ja podeu pensar que totes eren boníssimes!!


FES EL TEU ÀPAT FAMILIAR I ET DEIXEM ELS PLATS, COBERTS I COPES SENSE CÀRREC

'


L’AJUNTAMENT INFORMA SOL·LICITUDS DE SUBVENCIONS A LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA ANY 2012: EQUIPAMENTS CULTURALS D’INTERÈS CIUTADÀ

(14.300, 00 €)

SUB: 11.440,00 €

PROGRAMES I ACTIVITATS FOMENT CULTURAL

(6.800, 00 €)

SUB: 6.120,00 €

DESENVOLUPAMENT LOCAL – FIRA TARDOR

(10.400,00 €)

SUB: 5.200,00 €

SUB. EXCEPCIONALS – PISCINA

(16.315,00 €)

SUB: 14.684,00 €

(12.200,00 €)

SUB: 8.000,00 €

b) Animals peridomèstics

(7.500,00 €)

SUB: 6.000,00 €

c) Control sanitari aigua

(10.000,00 €)

SUB: 8.000,00 €

a) Parc de salut

(5.500,00 €)

SUB: 4.400,00 €

b) Educació ambiental

(2.250,00 €)

SUB: 1.800,00 €

(2.000,00 €)

SUB: 1.900,00 €

a) Estalvi energètic

(10.500,00 €)

SUB: 8.925,00 €

b) Control Aigua

(11.200,00 €)

SUB: 9.000,00 €

PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA: a) Socorrista piscines

PROMOCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA :

CONSULTORI MÈDIC RECURSOS D’ENERGIA I AIGUA:

PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL 2012 - programa despeses corrents ………. 59.393,39 €

27


elcodony@tinet.cat

COL·LABORACIONS I BÚSTIA

Col·laboració

28

Les dones i la història: un dret consumat Durant molt de temps, les corrents historiogràfiques més actuals1, com l’Escola dels Annals2, han considerat tot allò relacionat amb les dones3 com una matèria complementària, quelcom ampliable de les investigacions històriques androcèntriques4, mentre que, en la majoria (tradicionals, marxistes5), les dones no hi surten. Podem exceptuar algunes dones “notables”, com Isabel la Catòlica o santa Teresa de Jesús, de les quals, malgrat tot, s’intenta destacar-ne l’excepcionalitat. També de vegades es parla de dones d’altres cultures, com les musulmanes, amb l’objectiu de fer ressaltar els avenços de la nostra. Però, fora d’això, desapareixen sense deixar rastre. És a dir, que malgrat que el sexe femení ha representat la meitat de la humanitat, els historiadors, la majoria homes, han ignorat les dones en els seus estudis, considerant les seves experiències com a insignificants, mancades de veritable importància. Però les dones han tingut una història, i, aquesta, no es pot considerar marginal o secundària. Per què, doncs, se les ha “oblidat”? La ciència i, doncs, la història, ha estat feta majoritàriament per homes, homes que solament han vist els del seu mateix gènere reflectits en els fets del passat. Aquests, de vegades inconscientment, han sostingut la realitat que els envoltava, realitat sexista, classista, i etnocèntrica. Per tant, el resultat ha estat que, malgrat els seus aspectes positius, la ciència ha arrossegat aquests prejudicis ancestrals, i ha convertit el baró blanc en centre de l’univers. Per això es diu que en la ciència i la història que s’ensenya es ressalten els valors masculins en detriment dels femenins: les batalles, protagonitzades per homes es consideren més importants que el paper essencial que les dones han tingut en la subsistència de les famílies, o en la resistència en època de guerra. No es té en compte la reproducció a l’hora d’estudiar història, sinó la producció i la política. No han tingut en compte la relació entre el treball i els fills ni el fet que la reproducció ha estat des de fa segles utilitzada per la religió i pels polítics (per exemple imposant lleis i normes per a regular el matrimoni, la sexualitat, etc.). Veiem, doncs, que si ens fixem en aquests altres factors podem descobrir com era en realitat la vida d’homes i dones en el passat, i també que aquesta realitat podia ser diferent per a homes i dones. Hi han hagut èpoques considerades d’avanç per a la humanitat on les dones no evolucionaren pas. El que hem dit fins ara té una translació pràctica en el llenguatge. El llenguatge que utilitzem normalment pel carrer és sexista, i també ho és el llenguatge que s’utilitza en la ciència. La utilització del masculí com a genèric oculta les dones, donada la seva ambigüitat, i perquè paraules com “home” evoquen a nivell del nostre inconscient una imatge masculina, assimilant allò femení com a secundari. La prova de

No s’inclouen en aquest sac els estudis específics d’història de les dones que, evidentment, construeixen les seves tesis a partir de les epistemologies i metodologies feministes més avançades, sense tenir res a veure amb la història en masculí. 2 L’Escola dels Annals va ser fundada l’any 1929 pels francesos Marc Bloch (1886-1944) i Lucién Febvre (1878-1956). Amb ells varen instaurar la historiografia dels Annals (la qual dura fins a l’actualitat), que es basa, fonamentalment, en fer una història total, és a dir, una història que abasti tots els elements que han conformat una societat: política, economia, cultura, etc. Utilitzen metodologies d’altres ciències socials, com ara la Geografia, l’Antropologia, la Sociologia…, i les apliquen –adaptades- a les necessitats històriques. A partir de la tercera generació, l’estudi de les mentalitats s’ha convertit en un dels principals objectius de dita escola. 3 Parlem de dones, no de dona, perquè aquesta manera de fer història engloba a totes les dones que van existir en el passat, que en foren moltes: les riques, les pobres, les monges, les reines, les princeses, les camperoles, les artistes, les artesanes, les bruixes, etc. Si diguéssim història de la dona, ens hauríem de referir a una única classe social, ètnia, raça, edat, opció sexual o dona en concret..., per tant, no poden ser lligades a un sol mot simple, sinó que, aquest ha de ser plural. Durant els inicis d’aquesta disciplina, a la història de les dones es deia història de la dona, ja que encara quedava molt per evolucionar, per ser, aquesta branca de la història, de sorgiment recent. 4 L’androcentrisme és un pensament universal que emmarca les capacitats de l’ésser humà masculí com a motor de la història. 5 La historiografia marxista va sorgir durant la segona meitat del segle XIX i es basa en els postulats de Karl Heinrich Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895). Aquesta manera de fer història se l’anomena materialisme històric i té la finalitat d’establir les relacions econòmiques entre els individus al llarg de la història. A partir dels modes de producció de cada moment històric (relació de poder entre els propietaris dels elements productius i els de la seva força de treball) l’ésser humà ha evolucionat fins al present. És una història, bàsicament, econòmica. 1


l’incertesa que suposa la utilització del masculí generalitzador i el seu caràcter discriminatori, la trobem en l’anomenat “salt semàntic”, il·lustrat perfectament en el text de Montserrat Moreno6. Les definicions que han donat autors reconeguts sobre la història parlen per si mateixes. Per a Marc Bloch (1886-1944) la història és la “ciència dels homes (...) dels homes en el temps”7 i per a Edward Hallet Carr (1892-1982) la història és “un procés continu d’integració entre l’historiador i els seus fets, un diàleg sense fi entre el present i el passat”8. No és necessari citar cap definició més, amb les dos que hem utilitzat n’hi ha suficient per veure que dins la història només hi ha homes, tal com diu Bloch, mentre que per a Carr les historiadores no poden tenir cabuda dins l’estudi històric, ja que només es centra en els historiadors. Malgrat haver utilitzat cites una mica antigues en el temps, les definicions actuals d’història tampoc es queden curtes i els historiadors d’avui encara tenen reticències a incloure a les dones dins les seves definicions. Abans d’entrar a explicar l’evolució historiogràfica d’aquesta disciplina passarem a definir que és la història de les dones i, sobretot, per a que serveix, quina funcionalitat té. La història de les dones és una especialitat històrica molt recent, nascuda a partir de les primeres reivindicacions feministes de finals dels anys 60 del segle XX. Així doncs, la “història de les dones va néixer, encara no fa gaire temps, com una manera –plural i heterogènia- de rescatar un subjecte social que apareixia com a subaltern, romanent ocult i eludit per la historiografia existent, malgrat tot el seu pes demogràfic i el constant paper de les dones a la societat, en tot tipus de societat. Basada en la idea, francament recent, de que existeix una igualtat entre homes i dones, i inspirada directament en les filosofies i els enfocaments feministes del segle XIX, ja fossin aquests d’arrel il·lustrada o liberal-democràtica, la història que té a les dones com a protagonistes (com a objecte o/i com a subjecte) revelarà també de forma directa, i en tota la seva profunditat, la incidència dels canvis que la modernitat ha anat desencadenant a la vida social, a la legislació, a l’economia i la política, així com a les idees i maneres de comprensió del món”9. El principal objectiu de la història de les dones és rescatar de l’oblit històric a la meitat de la població mundial: les dones. S’investiga, al llarg de les edats històriques, des de la Prehistòria fins als nostres dies, quins han estat els papers que han desenvolupat en l’esdevenir dels temps, quins han estat els seus espais, els seus poders, etc. No pensi, qui llegeix, que la història de les dones és un complement, ni molt menys, les dones han tingut un esdevenir històric completament diferent al dels homes, “propi”10. Ara bé, com es construeix aquesta història? Vegem-ho. La història de les dones ha estat impulsada per la segona onada del feminisme contemporani. La nova historiografia ha reivindicat la seva experiència històrica com a objecte d’investigació i, també, ha construït un marc conceptual i ha elaborat els instruments metodològics apropiats per a tal estudi. La història tradicional fa referència a alguna dona i les històries marxista i de l’escola francesa dels Annals també segueixen aquesta postura mínima. A causa de tot això, la història de les dones desenvolupa les seves línies d’investigació a partir de nous marcs conceptuals, amb una metodologia renovada, la recerca de noves fonts i documentació, i el replantejament de les tesis històriques tradicionals a partir d’aquest nou bagatge conceptual i metodològic. Les interpretacions de les històries tradicionals, es rebutgen per simplistes, lineals i androcèntriques; i s’elaboren esquemes interpretatius que permetin recollir la complexitat de les relacions entre ambdós sexes, les modificacions de l’estatus de les dones i els avanços i retrocessos en la seva situació social. S’evita, d’aquesta manera, caure tant en concepcions de les dones, bé com a eternes víctimes passives d’una societat patriarcal, bé com unes constants lluitadores de la transformació social i feminista11. Les primeres aportacions a la història de les dones han estat obra d’escriptores feministes i els primers temes tractats van ser, bàsicament, la seva lluita i els antecedents de la mateixa. Així doncs, la literatura sobre les dones va lligada a moments en que aquestes van participar de manera destacada en episodis revolucionaris –com la Revolució Francesa (1789-1799)- o van emprendre lluites específiques –com els moviments sufragistes de finals del segle XIX- o els actuals moviments feministes. Un dels primers treballs que planteja la problemàtica de les dones a la història és Women as Force in History, escrita l’any 1946 per la historiadora nord-americana Mary Beard12

MORENO, M. 1986. Como se enseña a ser niña: el sexismo en la escuela. Barcelona: Icaria Editorial. BLOCH, M. 1949. Introducción a la Historia. México: Fondo de Cultura Económica, p. 36. 8 CARR, E. H. 1983. ¿Qué es la historia? Conferencias “George Macaulay Trevelyan” dictadas en la Universidad de Cambridge, en enero-marzo de 1961. Barcelona: Ariel,p. 40. 9 HÉRNANDEZ SANDIOCA, E. 2004. Historia, historia de las mujeres e historia de las relaciones de género, en DEL VAL, M. I., SANTO TOMÁS, M., DUEÑAS, M. J. y DE LA ROSA, C. (Coord.). La historia de las mujeres: una revisión historiográfica. Valladolid: Universidad de Valladolid, p. 29. 10 ANDERSON, B.S. i ZINSSER, J.P. 2007. Historia de las Mujeres: una historia propia. Barcelona: Editorial Crítica. 11 NASH, M. 1982. Nuevas dimensiones en la historia de la mujer, en NASH, M. Presencia y protagonismo: aspectos de la historia de la mujer. Barcelona: Ediciones del Serbal, pp. 10-11. 12 Citada a NASH, M. 1981. La historia de la mujer, algunos problemas, en NASH, M. Mujer y movimento obrero en España. Barcelona: Editorial Fontamara, pp. 10-11. 6 7

29


elcodony@tinet.cat

COL·LABORACIONS I BÚSTIA

30

on afirma que les escasses referències a la dona a la historiografia són degudes al fet de que la gran majoria dels historiadors han estat homes i han ignorat sistemàticament a les dones. J. M. Hexter13 va replicar a Mary Beard afirmant que no s’havia ignorat a les dones en els estudis històrics fets fins aquell moment, que no estaven presents simplement perquè el sexe femení no havia participat en els grans fets polítics i socials. Hexter sembla acceptar la marginació històrica de les dones, criteri, per altra part, avançat per Simone de Beauvoir, qui exposà en El Segon Sexe la impotència secular de la dona. Segons aquesta, a causa de viure en funció de l’altre, de l’home, les dones no tenen un projecte de vida propi, per tant, no són agents de la història. No tenen història pròpia perquè han actuat sempre al servei del patriarcat (homes) constituint, d’aquesta manera, el segon sexe subordinat al sexe subjecte, protagonista actiu de la història: el de l’home. Les/els historiadores/ors de les dones discrepem sobre aquesta postura i pensem que les dones no van ser sempre passives davant l’opressió que rebien. Tampoc creiem que sigui cert el judici que considera a les dones exclusivament com a víctimes de la història, com a grup social que solament reacciona davant les repressions de la societat patriarcal. Es tractaria, en canvi, de descobrir, de fer visible l’aportació positiva de les dones al procés històric. Si el prejudici masculí ha condicionat la historiografia, tant tradicional com renovadora, la història de les dones s’imposa com a estudi d’aquells camps, fins al moment poc analitzats, i, per tant, invisibles. Així, el contingut de la història canvia en el moment en que busquem a les dones com agents històrics i els aproparia a aquestes esferes on hi ha hagut participació de les dones. La marginació de les dones com a objecte d’estudi històric pot entendre’s ara a partir d’un sistema de valors i, per tant, d’un barem de prioritats d’elecció dels temes a estudiar, tria influenciada pel condicionament sexista dels historiadors14. D’aquesta manera, “la història no consisteix únicament en l’experiència masculina, sinó, també, en la femenina. No hauria de ser estudiada des de criteris específicament masculins, o des de punts de vista en aparença impermeables al gènere, sinó també amb criteris femenins i punts de vista que incloguin al gènere. Això no hauria de significar una simple inversió del postulat tradicional segons el qual hi ha altres relacions humanes més importants que les de gènere, i, en conseqüència, la valoració del gènere sobre qualsevol altre aspecte, si bé es cert que va ser la inversió el que, en un principi, ens va fer perceptibles moltes troballes històriques. Al contrari: significa que les relacions de gènere són tant importants com la resta de les relacions humanes, que estan dins l’origen de totes elles i les influeixen. I, viceversa, que totes les demés relacions humanes contribueixen i actuen dins les relacions de gènere. Insistir en la hipòtesis de que, per damunt de les relacions de gènere, n’hi ha d’altres que són fonamentals, és tant, ideològica com històricament, improductiu”15. Per tant, no es pot continuar fent història deixant de banda les relacions de gènere o situant-les en darrer lloc dins del discurs històric –ja que aquestes són essencials- ni abandonant la figura femenina, ja que, aquesta, forma part i ha estat, evidentment, la protagonista del joc històric fins a l’actualitat, de la mateixa manera que l’home. Arribats aquest punt, i per tancar, hem de dir que la història de les dones és una disciplina en constant evolució: les tesis que es formulen avui poden canviar demà. És una branca històrica oberta i multidisciplinar, és a dir, col·labora amb altres ciències humanes per a poder construir la seva història. Cada vegada més coneixem molts més aspectes sobre la història de les dones, ja que els estudis històrics on les dones són les protagonistes ocupen un lloc destacat en la historiografia actual. És, finalment, necessària per a la societat present, per tal de reivindicar una història més justa on l’ésser humà hi estigui representat en la seva totalitat. Marc López González

Ibídem, pp. 10-11. Ibídem, pp. 10-11. 15 BOCK, G. 1991. La historia de las mujeres y la historia del género: aspectos de un debate internacional, en Historia Social, 9. Valencia: Universidad de Valencia, Instituto de Historia Social, p. 77. 13 14

D’KASTROGASTROREFLEXIONS TEMPS DE CALÇOTADES... Tot i que molts restaurants són capaços d’oferir calçotades en ple estiu, el dia de Tots Sants o si convé per Sant Esteve, realment és ara, finals d’hivern i començaments de primavera, l’època de l’extraordinari “ceballot”. Quan jo era petit, recordo que anàvem sempre un cop al any, i només un, a Valls, sempre a la Masia Bou, a fer la calçotada. El meu avi era de Valls i reunia a tota la família, era un dia molt especial que tots esperàvem amb il·lusió. Calçots amb la seva salsa (salbitxada, no romesco), dos costelletes i un tros de llonganissa, una taronja, i una cassoleta de crema, era el menú. Senzill i amb fonament.


D’ençà, poc a poc, la cosa s’ha anat embolicant. El “negoci” de la calçotada s’ha escampat per tots els racons i ha caigut en moltes mans de dubtosa serietat. He vist calçots servits dins d’un gerro i lligats amb un llaç de ras, salses fetes amb maionesa i pebre vermell, costelles de l’amplada d’un paper de fumar i de procedència llunyana i fins i tot m’han servit, la cuina d’autor no te límits, una crema catalana deconstruïda. Totes aquestes bretolades, són fruit de la falta de sentit comú i de la recerca il·limitadament ambiciosa de “la pela”, aprofitant-se sense cap tipus de vergonya, d’una clientela, incapaç en molts casos, de distingir un calçot d’un porro o un tros de vedella d’un de porc. Però no hem vull fer mala sang, així que canviem de registre i parlem de les calçotades de veritat, vull dir de les que es fan al camp, al tros o a la masia dels tiets. Perquè fer una calçotada es ferla i no només menjar-se-la. Si volem respectar la gramàtica hem de dir que no tots els van a fer una calçotada fan la calçotada. Hi han tres tipus de calçotaires: els que penquen, els que fan pinya i “els altres”. Segurament, els que llegiu aquesta bajanada, podreu reconèixer-vos en un dels dos primers grups, difícilment al tercer. Els que penquen, normalment són sempre els mateixos, i a sobre són els que, no recordant-se de l’última, tenen la bona fe d’organitzar-la. Buscar el lloc, trucar, encarregar, trucar, saber els que vindran perquè la majoria no ha dit res i només falten quatre dies, trucar, comprar, trucar, recollir, trucar, portar, trucar, agafar el cotxe i anar corre-cuita a buscar la llonganissa perquè el Feliu i la Cori (ja la portarem nosaltres perquè la carnisseria és al costat de casa), no havien pensat que el nen tenia partit de bàsquet. I per suposat de fer-la, ajupir-se, embrutar-se les mans i empassar-se el fum. Els que fan pinya es poden dividir en dos tipus: Els “dolce far niente”, o sigui “ni brot”, i els “enrotlladets”. Aquest últims et porten una cervesa fresqueta de tant en tant, i et diuen coses tan boniques com: Tiu, com se nota que ets cuiner; o: jo no sabria ni com començar (I, és clar, ni ho intenten). Dels primers, l’únic que pots esperar, és que no et fotin un cop de pilota a les graelles o als morros, exercint el dur deure de “paresguardiola” amb els seus “lionels”. Per finalitzar queden “els altres”. Són aquells que li diuen botifarra a la llonganissa i mongetes tendres a les bajoques. Arriben sempre a “calçot posat” i al crit de “Ostres nanos, quin embús hi havia a la Diagonal”, passen directament a sucar el ceballot, a l’hora que deixen anar tres o quatre comentaris sobre que si haguéssiu posat les graelles així, els calçots d’aquesta manera i al romesco una mica més de nyora, ens fan saber la seva infinita cultura gastronòmica. És llavors, quan en recordant-te de la Mare de Deu de la Mercè, penses que l’altra vegada va ésser igual i que aquesta sí serà l’última. Leo D’kastro VILALLONGA DEL CAMP

Recuperant la memòria històrica de Vilallonga Tots sabem i no en tenim cap dubte, que la història sempre l’expliquen els guanyadors. I no ho dic en cap sentit crític. És lògic, són els únics que poden parlar i escriure quan s’acaba un conflicte bèl·lic. Guanyi qui guanyi, en un primer moment, sempre s’expliquen els fets des del punt de vista del guanyador. Si ja és difícil, per no dir impossible, ser totalment objectiu quan intentes relatar fets ocorreguts fa temps, imagineu-vos quan tot just s’ha acabat una guerra. A més, els que guanyen un conflicte han de justificat i muntar la història de manera de que quedi clar que ells han estat els bons i els altres els dolents. Com és pot suposar, en aquests primers moments, ja ni tan sols es pretén ser objectius. Penseu en qualsevol fet històric, per exemple: l’eliminació dels indis de Nordamerica, o dels natius de qualsevol país colonitzat, o en qualsevol guerra,..... Quina història ens ha arribat? La que han explicat els ocupants o els guanyadors. I si la eliminació ha estat total, no hi haurà ningú que pugui fer la revisió del que s’ha escrit i quedarà com a única història valida.

31


elcodony@tinet.cat

COL·LABORACIONS I BÚSTIA

32

D’això que us estic dient, a Normandia, ho tenen molt ben escenificat. Pots visitar les platges on desembarcaren els aliats, les bateries antiaèries, diferents museus, i també pots fer la ruta dels cementiris. El més espectacular, com no podia ser d’altre manera, és el dels nord-americans. Totes les creus de marbre blanc arrenglerades, blanques com la neu. És impressionant. Desprès hi ha cementiris més modestos dels diferents països que formaven la coalició dels aliats: França, Anglaterra,..... Es pot acabar el recorregut dels cementiris amb visita a un d’alemany. Les creus són de color negre. Però encara us diré una altre cosa. En els cementiris dels aliats no hi ha gairebé cap flor, perquè a sota de les creus no hi queden gaires cossos. La majoria foren traslladats als seus països d’origen. En canvi, en els cementiris dels alemanys, moltes creus tenen flors i, inclús, es pot veure gent agenollada al seu costat. En aquests sí que hi ha enterrats els cossos dels soldats alemanys. Si la Segona Guerra Mundial l’haguessin guanyat els alemanys, el color de les creus estaria intercanviat i els cossos dels soldats alemanys estarien a Alemanya i els dels aliats a la zona de Normandia. No us càpiga cap dubte. Els guanyadors poden, d’una manera immediata, restituir i lloar la memòria dels seus morts, els fan herois i màrtirs; els hi dediquen places i carrers; publicant llibres de la seva vida i miracles, aixequen monuments recordant les seves proeses, etc. En canvi, els perdedors, o bé estan morts, o empresonats, o han hagut de fugir del país, o estan amagats i, si n’hi ha alguns que continuen al seu poble o ciutat, intenten passar desapercebuts per no cridar l’atenció i ser descoberts. No ppden plorar els seus morts en públic, ni recordar la seva memòria i, en alguns casos o, millor dit, en molts casos, ni tan sols saben on estan enterrats. I això és aplicable a tots els conflictes. A tot arreu. I al nostre país també. Només el pas del temps i la disminució o desaparició de la pressió dels guanyadors, permet que, poc a poc, es puguin treure de l’oblit gestes i fets que feren els perdedors. La perspectiva que donen els anys, i la serenitat permet recuperar la memòria dels que els hi va tocar estar en el costat perdedor. Intentem aconseguir per a tots aquells que lluitaren per uns ideals de llibertat i prosperitat per el seu poble, la comprensió i la dignitat que es mereixen i que mai se’ls hi ha reconegut. Això és el que m’agradaria fer amb aquest escrit. Tot aquest preàmbul és per dir-vos que en la celebració dels 81 anys de la Proclamació de la Segona República, us vull parlar una mica d’un home d’esquerres que, com molts d’altres, no va aprofitar aquells temps convulsos de la Guerra ni per executar venjances, ni separar el poble en dretes i esquerres, ans el contrari. És tracta de Romualdo Boronat Cardona. Segurament desconegut per la majoria, per no dir per tots. Romualdo Boronat era de Salomó, va venir a viure a Vilallonga perquè era parent dels de ca Colet, que també descendien de Salomó, i va anar a fer de masover al mas de Reig. Estava casat i tenia tres filles. Al començament de la Guerra del 1936, en la zona republicana, l’endemà del 18 de juliol, els Comitès antifeixistes de cada municipi, formats per homes d’esquerres, es feren càrrec dels ajuntaments. No sé que va passat a la resta d’Espanya, però a Catalunya, el mes d’octubre del mateix any, és a dir, del 36, per ordre de la Generalitat es constituïren uns nous ajuntaments, on els diferents partits d’esquerres que havien obtingut representació en les eleccions municipals del gener del 1936, nomenaren els que havien de ser els seus representants i en la proporcionalitat dels vots obtinguts. A Vilallonga, a Esquerra Republicana de Catalunya i a la Confederació Nacional del Treball li corresponien tres membres a cada un; al Partit Socialista Unificat de Catalunya, dos; al Partit Obrer d’Unificació Marxista i a la Unió de Rabasaires, un cada u. En total l’Ajuntament estava format per 10 persones. Com podeu veure, la diversitat d’ideologia i d’opinions estava ben servida, n’hi havia: 3 d’ERC, 3 de la CNT, 2 del PSUC, 1 del POUM i 1 de la Unió de Rabasaires. Per escollir els diferents càrrecs es feu una votació secreta. Era el més sensat. Potser hi hagués hagut algú que en aquell moment ja s’hauria tret la pistola del cinturó o de la faixa. Fet l’escrutini, en Romualdo Boronat Cardona, de la Unió de Rabasaires, obtingué 7 vots de 10. Per tan, fou escollit alcalde per majoria absoluta. Sens dubte que eren uns temps difícils. El dia a dia havia de ser molt dur: primer la crema de l’església, les “incautacions”; el repartiment de les terres; desprès els refugiats; la falta d’aliments, el racionament,... . Tot plegat molt difícil de gestionar, el que comportava desavinences greus entre els membres del consistori. Això feu que durant la Guerra es produïssin moltes dimissions en el si de l’Ajuntament de Vilallonga. I la primera fou la de Romualdo Boronat, que es produí el mes de desembre del 36. Dos mesos desprès d’haver pres possessió del càrrec. En una altra renovació de l’Ajuntament que es feu al cap d’un any, a finals de 1937, nomenaren a Romualdo Boronat 2n Alcalde. Aquesta vegada entrà al consistori com a representant d’ERC. Però el juny del 38, quan s’hagueren de mobilitzar les lleves del 1922 al 1926, diversos regidors hagueren de partir cap el front. En aquesta darrera remodelació Romualdo Boronat fou escollit novament alcalde. Càrrec que ostentà fins al acabar la guerra. Si m’he volgut fixar en Romualdo Boronat ha estat perquè crec que va estar injustament tractat, com molts


d’altres, pels guanyadors. Les actes dels ajuntaments guarden molta informació, i a Vilallonga no s’han estudiat encara, però fullejant els anys de la Guerra he trobat uns fets que honoren a Romualdo Boronat com a persona i donen fe del seu tarannà. Un fet tingué lloc durant els dos mesos de la seva primera etapa com alcalde. Sembla ser que el mestre jubilat Josep Ventura Martí va demanar al Comitè anti-feixista un certificat per tal de poder cobrar una pensió. El Comitè li va denegar. Però quan Romualdo entrà d’alcalde li va fer el paper que necessitava per poder cobrar la pensió. Posteriorment, quan ja havia plegat, en una Ple es va prendre l’acord d’enviar un escrit a Hisenda revocant el certificat de Romualdo, fent constar que dit Josep Ventura no s’havia adherit al Comitè ni al règim i que era de dretes. No he pogut esbrinar com va acabar la cosa. Ningú se’n recorda. L’altre fet que us vull comentar tingué lloc el 8 de juny de 1938, en el primer Ple en que Romualdo Boronat tornava a ser Alcalde. Feia referència a 18 veïns del poble que havien estat denunciats acusats de rebel·lió. El Ple va prendre el següent acord: “1r.- Que s’estima improcedent l’esmentada denúncia per ésser fals el tal acord 2n.- Que els veins d’aquesta vila Bonaventura Riera Aguade, Pau Llagostera Alberich, Josep Barberá Lludrigues, Joan Fortuny Jane, Josep Fortuny Jane, Pere Fortuny Sardà, Santiago Masso Palau, Francesc Gomis Guasch, Marcel·li Pellice Lludrigues, Josep Reig Juncosa, Juan Llort Mañe, Jaume Torres Olivé, Ramon Virgili Bove, Josep Gils Trenchs, Cayetano Virgili Veciana, Francesc Gomis Barberá, Julià Brunet Ribelles i Josep Brunet Estivill, son persones de indiscutible adhesió al Regim. 3r.- Que els esmentats veins des del 19 de juliol de 1936 fins el dia de la data han seguit una conducta intachable havent pagat totes les quantitats en fruits i diners que se’ls hi ha demanat i que es públic i notori que no han realitzat cap acte d’agravi o contrari al Regim Republicà. 4t.- Que es comuniqui immediatament aquest acord al Jutjat Especial de Guardia de Tarragona manifestant els desitjos d’aquest Ajuntament perquè es procedeixi a la major simpatia i rapidesa en la tramitació de la denuncia que se segueix en l’esmentat Jutjat contra els dits veins.” Pocs mesos més tard, a gener de 1939, quan les tropes feixistes s’acostaven al Camp de Tarragona, Romualdo Boronat amb la seva família, junt amb un bon grapat de famílies de Vilallonga emprengueren el camí de l’exili. Mai més tornaria a Vilallonga ni a Catalunya. No deuria confiar massa en que aquell gest li servís per suavitzar el que li cauria al damunt si es quedava al poble. Crec, sincerament, que n’hi havia molts com Romualdo i que mai s’ha intentat honrar i dignificar la seva memòria. Aquest és el meu petit homenatge a tots ells. Pilar Riera (text llegit en la celebració dels 81 anys de la proclamació de la Segona República)

Voluntariat per la Llengua Les regidories d’Ensenyament i de Cultura de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, amb el suport i coordinació del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, han posat en marxa el programa VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA. Aquest programa consisteix en que una persona que parli habitualment en català, parli, durant 10 setmanes, un a hora per setmana, amb una persona que vol practicar-lo, adquirir fluïdesa i així incorporar-lo d’una manera natural a les seves activitat quotidianes, laborals o de relació social. El passat 28 de març, es va fer la presentació de les 16 parelles lingüístiques del primer programa del Voluntariat per la llengua que es realitza a Vilallonga del Camp. El programa compta també amb la col·laboració de molts comerços de Vilallonga, que s’han sumat a aquesta iniciativa i que estaran identificats amb un adhesiu del Voluntariat per la Llen-

33


elcodony@tinet.cat

COL·LABORACIONS I BÚSTIA

gua en el seu establiment. En aquests establiments es vetllarà per l’ús del català en l’atenció al públic, facilitant que persones que participin en el programa puguin practicar-lo.

34

ESTABLIMENTS COL·LABORADORS AL PROGRAMA VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA A VILALLONGA DEL CAMP ACTIVITAT

NOM

ADREÇA

Electrodomèstics, Fontaneria i Calefacció

Adolfo Llorens

c/ Major, 29

Estètica i Cosmètica Natural

Virgínia Sunyer

Rambla Verge del Roser, 18

Misericòrdia

c/ Dr. Pere Virgili, 3

Comerç en general i estanc

Casa Sió

c/ Dr. Pere Virgili, 6

Electricitat i fontaneria

Ripoll, S.L

Ctra. de Valls, 26

Mª Carme Boronat

Rambla Verge del Roser, 4

Can Vicenç

Rambla Verge del Roser, 14

“Casa Pastoro”

c/ Muralla, 24

Papereria i objectes de regal

Papereria Brunet

Rambla Verge del Roser 24 cantonada c/ de Reus

Papereria i objectes de regal

Papereria Alex

c/ Sant Roc, 23

Paquita

c/ Major, 21

Peixos Ferran

c/ Sant Martí, 13

Perruqueria

Perruqueria Mercè

c/ Barcelona, 2

Perruqueria

Perruqueria Mònica

c/ Sant Roc, 4

Perruqueria

Perruqueria Noèlia

c/ Dr. Pere Virgili 17, baixos

Perruqueria

Perruqueria Sílvia Navarro

c/ Morell, 12 baixos

Carnisseria i queviures

Farmàcia Fleca, pastisseria Fleca, pastisseria Fleca Benaiges

Merceria, llenceria i peces de vestir Peixateria

Cruïlla obligatòria esquerra, dreta...............!!!!


ELECTRICITAT I ELECTRODOMÈSTICS

E

M

S  D G E R    E   

35


PLUVIOMETRIA 2011

meteorologia

PLUVIOMETRIA

Si alguna cosa deixa constància de la poca memòria que tots plegats tenim, és quan parlem del temps. De quan fa que no plou. Que abans plovia més que ara. Només la recopilació de les dades ens permet saber exactament quan i quina quantitat d’aigua ha caigut en un període de temps. Tenim la sort de tenir les dades pluviomèriques dels darrers trenta-tres anys, des del 1979. Això ens permet tenir moltes dades que ens serveixen de referència per a poder comparar.

36

gener dies litres 28 35

febrer dies litres 19 2 28 3

març abril maig dies litres dies litres dies litres 3 12 22 a 24 i 26 41 7 20 11-12 70 14 8 14-15 33 24/28 3 27 37 31 57

juny dies litres 3/4 6 2 2 7 33 10 15

total

total

total

total

39

juliol dies litres 4 5 12 2 22 10 Total

17

9

agost dies litres

0

37

setembre dies litres 5 1 24 8

9

total

160

total

6

octubre novembre dies litres dies litres 23/24 63 2a6 61 27/28 40 15/16 65 20/22 8 103

134

20

desembre dies litres

0

Dades pluviomètriques del 2011. (Dades facilitades per Josep Trenchs Roig)

Durant tot el 2011 han caigut 606 l/m2 , el que ens indica que supera en escreix la mitjana de la darrera trentena d’anys que era de 484 litres per any. Els mesos més plujosos han estat el novembre, març i octubre que han superat els 100 l/m2 , en canvi els més secs l’agost i el desembre. Les pluges del mes de març feren que la Riera baixes durant cinc dies seguits. Cosa que no és massa habitual.

Gràfica de la pluviomètria 2011


Verge del Roser, 18 43141 Vilallonga del Camp

977842612 • 669 980 127 virginiasunyer@gmail.com

.


actes dels plens

CASA DE LA VILA 38 38

Junta de Govern del 16 de Gener de 2012 * Acceptació de la subvenció de la Diputació de Tarragona, de caràcter excepcional, per actuació de reposició de cablejat elèctric de l’ermita del Roser i altres elements de l’enllumenat públic com a conseqüència de robatori. * Proposta de denominació de un espai públic amb el nom d’una dona. L’única proposta s’ha fet des de l’Associació de Dones i des de la Regidoria de Cultura, a través de l’Arxiu Municipal, a favor de Josepa Salesas Carbó, llevadora que exercí la seva professió a la vila, on va contraure matrimoni i va assentar les seves arrels. * S’acorda fer proposta al Ple de donar el nom de Josepa Salesas al parc infantil que hi ha al costat de la Plaça de la Pau. * S’acorda dotar d’un PC el despatx de la segona planta que actualment usen els regidors de l’equip de govern per les seves tasques. * S’acorda l’aplicació de l’article 4 del Reial Decret 20/2011, de 30 de desembre, que fixa la jornada de treball mínima per tot el conjunt del sector públic, al conjunt de treballadors d’aquest Ajuntament. * S’acorda adjudicar l’estudi hidràulic per analitzar la capacitat actual de desguàs de la xarxa dels col·lectors de la zona delimitada per la carretera de Valls, carrer Hospitals, carrer Verdaguer i la Riera de la Selva a l’empresa E-Set Serveis d’Enginyeria per la quantitat de 1.375,00€. * El Sr. Gené informa que s’està treballant en l’organització dels actes de Carnaval 2012, avança que l’esmorzar popular del mati, aquest any serà obsequi de la societat de caçadors. També informar que el sopar amb els joves que han organitzat el Parc infantil de Nadal i la cavalcada de Reis es farà el 3 de febrer. * El Sr. Sánchez informa que s’es-

tà preparant una reunió entre els joves d’edats compreses entre 17 i 29 anys per poder preparar el nou Pla Local de Joventut amb la coordinació de la Tècnica de Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès. * La Sra. Claramunt dóna compte de les diverses gestions que ha portat a terme amb el Doctor Jordi Daniel, Director del Cap del Morell, encaminades a una millor gestió dels serveis del consultori mèdic local: • Ampliar les hores d’atenció del metge pediatre, de quatre hores a la setmana a vuit. • Ampliar l’assistència mèdica amb un nou metge de reforç durant un o dos dies més a la setmana. • Iniciar les gestions per dotar d’una persona que pugui portar les tasques administratives que genera el consultori. • Poder incloure el nostre municipi en el programa “ANEM A CAMINAR”. * El Sr. Abelló informa que està acabant de treballar el pressupost d’aquesta Corporació per el vigent exercici 2012, per tal que, si procedeix, es pugui aprovar en el transcurs del Ple ordinari del mes de gener. Igualment informa que s’ha tramès al SAM de la Diputació de Tarragona, la proposta de tancament de l’exercici econòmic del 2011, per tal de procedir amb la seva revisió i la posterior aprovació de la liquidació 2011.

Junta de Govern del 23 de gener de 2012 * S’acorda establir una taxa de 100 € per a cadascuna de les colles organitzadores de paelles i una fiança de 20,00€ quantitat aquesta que serà retornada una vegada és torni la paella neta i amb les degudes condicions. S’acorda així mateix, procedir amb l’organització d’una paella per a l’Ajuntament, fent invitació

a aquest acte als Alcaldes dels municipis veïns, al President del Consell Comarcal del Tarragonès i al Cap dels Mossos d’Esquadra a Tarragona. *Es dóna compte de l’escrit de l’Associació de Dones de Vilallonga sobre la festa de Santa Àgata 2012. * Es dóna compte de les gestions i negociacions que s’han portat a terme amb l’empresa Saica Natur Noreste, S. L., s’estableix i redacta esborrany de conveni, d’acord amb la vigent normativa urbanística, cal que el Ple de l’Ajuntament si és el cas, procedeixi a la seva ratificació. * S’acorda aprovar la proposta del Consell Comarcal del Tarragonès de modificació del conveni regulador de la gestió del servei de retirada d’animals abandonats vius o ferits per al any 2012. * S’acorda aprovar la proposta de modificació del Reglament de les deixalleries que gestiona el Consell Comarcal del Tarragonès. * S’acorda aprovar la proposta de modificació del conveni de collaboració econòmica establert entre aquest Ajuntament i el Consell Comarcal del Tarragonès, referent al servei de retirada, custodia i desballestament de vehicles abandonats, amb l’establiment de les següents tarifes: • a) Per vehicle que presenti embarg i/o anotació de l’Administració competent: 300,00€ • b) Per vehicle sense embarg i/o anotació: 200,00€ • c) Per vehicle sense matrícula ni numero de bastidor: 50,00€ • d) Per vehicle de matrícula de fora de l’Estat sense propietari conegut: 50,00€ * S’acorda, a proposta del AMPA de l’escola Pere Virgili, establir col·laboració en els actes del Carnaval infantil que organitza l’escola, en els següents aspectes: • a) Rua infantil pels carrers del poble


• b) Utilització equip de música de l’Ajuntament per animació • c) Confetti pels nens. * El Sr. Gené informa de diversos aspectes i detalls organitzatius dels actes de Carnaval 2012. Fa esment a les novetats respecte a l’edició anterior, especialment a la rua i al ball de disfresses del dissabte al vespre, plantejant la possibilitat d’establir un concurs i premis per categories. * El Sr. Sánchez comenta que conjuntament amb els serveis administratius de l’Ajuntament es troba enllestint el reglament per a l’establiment i aplicació de l’ordenança reguladora de guals. * També comenta el Sr. Sánchez que igualment pel que respecta a l’ordenança d’animals domèstics, i presenta esborrany de la documentació administrativa. * Finalment, informa de l’estat en que es troba el procediment per a la tramitació de l’expedient de ruïna de les diferents cases del carrer del vent. * La Sra. Claramunt dóna compte de les gestions fetes amb els Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat a Tarragona per esbrinar la situació actual del Punt Òmnia. Segons informa el Departament, l’actual associació encarregada de gestionar dit servei no ha presentat tota la documentació administrativa, per aquest motiu no se’ls hi renovarà el contracte de gestió i s’haurà d’iniciar un nou procediment. Tot i que aquest servei no és de gestió directa de l’Ajuntament, ofereix la col·laboració per a les gestions que siguin convenients. * El Sr. Abelló informa que repassades les factures per subministrament elèctric dels diferents punts que dóna servei l’Ajuntament, i ha pogut constatar que el rebut del subministra de la zona esportiva és d’una quantitat molt superior a la resta de punts. És constata que els projectors que illuminen la pista poliesportiva són molt antics i d’una gran potència, caldria estudiar la conveniència

de la seva substitució, i alhora portar un control dels usos que se’n fa, moltes vagades estan encesos sense cap necessitat.

Sessió ordinària del 26 de gener de 2012 * Amb el vots a favor dels srs. Armengol i Valera, i les sres. Vallvé, Benaiges i Claramunt; els vots en contra dels srs. Gené i Sánchez, i les abstencions dels srs. Abelló i Roig, s’aprova la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’adhesió a l’Associació de Municipis de Catalunya per a la Independència. * En ocasió de celebrar-se el 8 de març el Dia Internacional de la Dona Treballadora, es proposa donar el nom de Josepa Salesas Carbó, que fou llevadora de Vilallonga en 1930 i 1943, a l’espai del parc infantil que hi ha la plaça de la Pau. La proposta s’aprova per unanimitat. * S’aprova, per unanimitat, el conveni entre l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i l’empresa de reciclatge de paper SAICA NATUR NORESTE,S.L.. Per dit conveni es regularitza la situació urbanística de l’empresa i s’estableix una collaboració econòmica a favor de l’Ajuntament. * S’acorda, per unanimitat, l’aprovació inicial del pressupost de l’Ajuntament per l’exercici 2012, per import de 2.974.081,63 euros. * El sr. Valentí Gené, regidor de festes, esports, promoció econòmica i turisme, informa al Ple de que s’està treballant per reorganitzar una nova Comissió de Festes. * El sr. Juan Manuel Sánchez, regidor d’Urbanisme, medi ambient, joventut i serveis, comunica al Ple que s’han reprès els treballs de la redacció del POUM, comprometent-se a resoldre ràpidament tots els dubtes i procedir a una nova aprovació inicial. - També informa que s’han adju-

dicat les obres del la 1ª fase del Centre de Dia a l’empresa UTE CENTRE DE DIA. - Comenta que s’ha presenta la documentació per tal que les obres del Casal Jove incloses en el Pla Únic d’Obres i Serveis del 2012 es puguin tirar endavant. - Explica que en l’actuació per l’eliminació de barreres arquitectòniques i senyalització viària que va finalitzar l’any passat, s’hi van fer diverses modificacions, com l’adequació del parc de les Parades que s’hi feia un gran bassal i l’aparcament de cotxes de la carretera de Valls/carrer Diputació. - Explica que s’està treballant en el reglament que reguli les ordenances sobre la tinença d’animals, la de guals i la d’ocupació de la via pública per tales i cadires. - S’ha demanat a una empresa que faci una proposta d’adequació ambiental de la Riera. - També informa que s’ha demanat a una enginyeria externa que elabori un pla de control i seguiment de les aigües residuals d’una part dels carrers de la zona sud del poble. Ja que aquesta zona dóna problemes quan plou molt. - Comenta que d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya sobre la contaminació lumínica, s’està elaborant un estudi d’estalvi energètic. - Informa que a través del control que va realitzar una ECA, s’han detectat diferents anomalies en les xarxes de subministrament elèctric dels serveis municipals. Poc a poc s’està intentant solucionar-ho. - Comunica que els serveis tècnics municipals estan estudiant la possibilitat de modificar la interconnexió entre els dos dipòsits d’aigua per tal que es pugui aprofitar el màxim de la seva capacitat, així donar més pressió als edificis més alts. - L’empresa SOREA va presentar l’estudi, encarregat durant la legislatura passada, referent a la gestió del subministrament de

39


actes dels plens

CASA DE LA VILA 40 38

l’aigua potable. Com que segons els seus números el preu seria més elevat, de moment es continuarà gestionant per l’Ajuntament. - Comunica que l’any passat la Diputació de Tarragona va concedir una subvenció er realitzar itineraris saludables. El Club Excursionista l’Espardenya va realitzar uns itineraris, i ara s’estan mirant pressupostos per tirar-ho endavant el més aviat possible. - Informa que s’està treballant en el procediment administratiu per tirar endavant els projectes del programa VIURE AL POBLE. - Comunica que s’ha posat en funcionament les dependències municipals de la planta baixa, per tal de facilitar l’accés dels usuaris. - Informa que s’està pendent de la convocatòria del PAM de la Diputació de Tarragona pel proper quatrienni. Segons diversa informació que ens ha arribar, una part de la subvenció anirà destinar a despesa corrent. - Acaba comunicant que el Servei Comarcal de la Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès ha preparat una reunió amb els joves del poble, per tal conèixer les seves inquietuds. * La sra. M. Teresa Claramunt, regidora d’ensenyament, salut, benestar social i participació ciutadana, informa que s’ha aconseguit del CAP del Morell que s’ampliï l’horari de la pediatra fins a un total de quatre hores i mitja a la setmana. - També comunica que s’ha aconseguit un metge de suport per tal de descongestionar el metge local. * El sr. Pere Abelló, regidor d’hisenda, cultura i comunicacions, informa que s’ha tramés al Servei de Règim Econòmic de la Diputació de Tarragona la liquidació del pressupost perquè informin al respecte. * El sr. Alcalde informa que de les converses mantingudes amb els Departament de Presidència i amb el Departament de Salut sobre la compra del consultori,

es creu que en podrà fer en dos o tres terminis. - Comunica que s’està parlant amb l’empresa instal·ladora dels contenidors soterrats pel mal funcionament d’alguns, per tal que hi busquin una solució. - Informe que degut als darrers robatoris que s’han fet al terme municipal, s’ha parlat amb els Mossos d’Esquadra per tal que incrementin la vigilància i es continuarà amb la vigilància del guarda rural. Precs i preguntes * El sr. Valera, en representació del grup ERC, manifesta que creu que s’hauria de convocar la Comissió d’Urbanisme pels molts temes que hi ha damunt la taula. El sr. Alcalde li respon ho tindrà en compte i que es convocarà quan ho cregui convenient. -També pregunta sobre els comentaris que hi ha sobre les retallades de la Generalitat i com afectarà a la subvenció de la llar d’infants. El sr. Alcalde contesta dient que encara no hi ha cap informació oficial sobre l’assumpte. - Comenta que l’aparcament de la carretera de Valls s’utilitza per alguns com un aparcament permanent. Pregunta que es farà al respecte. El sr. Alcalde respon que no tenen constància del fet i que, si és el cas, s’estudiarà que es pot fer. - Comenta el deteriorament dels aparells de gimnàstica que es van instal·lar al Parc de les Parades. El sr. Alcalde li respon dient que vivim en un societat que no respecte els bens municipals i, que a més, potser s’hauria d’estudiar la seva ubicació en un lloc més adient i protegit. Encara que si es va escollir el Parc de les Parades va ser perquè les dues associacions de jubilats van consensuar aquesta ubicació. - Exposa que el sr. Sánchez ha comentat que s’està elaborant una nova normativa sobre guals, animals abandonats i ocupació de

la via publica. Manifesta la seva voluntat que participar en la seva preparació. El sr. Sánchez li respon que quan estigui acabada dita normativa es comunicarà a totes les parts que es podran fer les modificacions que calguin. - Comenta que la Riera de la Selva torna a baixa aigua bruta. El sr. Sánchez li respon que aquest tema és competència de l’ACA, que es tracta d’un problema de la depuradora de la Selva que no pot absorbir tot el cabal d’aigua que li arriba. Si ho creuen convenient presentaran una queixa a l’ACA. - Finalment, el sr. Valera es queixa del comentari a peu de pàgina de la secció “L’Ajuntament informa” del darrer número de la revista El Codony. Demana que es torni a repetir. * El sr. Pau Roig, en representació PSC municipal, demana informació sobre els vehicles amb signes d’abandonament que hi ha al poble. El sr. Alcalde li respon que són coneixedors d’aquest problema, i que ja s’ha iniciat l’expedient administratiu per procedir a retirar-los. - Comenta que en algun moment es va parlar que fer una auditoria contable, s’interessa de com està el tema. El sr. Alcalde diu que mai s’ha parlar de fer una auditoria. El que es va dir que es donaria compte de la situació econòmica de l’Ajuntament, i que quedarà especificat quan es presenti la liquidació del 2011. - Finalment, demana informació sobre l’actuació que hauria de fer per controlar la sortida i entrada dels nens a l’escola. El sr. Sánchez contesta que els serveis tècnics de l’Ajuntament estan elaborant un projecte de remodelació de la plaça de la Pau. Que es podria fer una prova pilot per veure si funciona i determinar la proposta definitiva.


* En el Ple del 5 d’octubre de 2011, el sr. Ignasi Valera en representació del grup municipal d’ERC va presentar vint-i-cinc preguntes per escrit, que foren contestades també per escrit i lliurades a tots els regidors en el Ple del dia 26 de gener de 2012:

pagat els contenidors instal·lats el 2011.

1.- Demana que es miri d’arribar a un acord per tal d’actualitzar la taxa per l’ocupació de la via pública per taules, cadires i torretes.

6.- Pregunta perquè s’han aturat les obres de supressió de barreres arquitectòniques. Demanant que continuïn i es senyalitzin. També vol saber quan i com continuaran i quan s’ha certificat fins ara.

Resposta: S’està acabant d’enllestir l’ordenança per l’ocupació de la via pública tenint en compte totes les variants. Quan estigui enllestida i abans de passar-la a aprovació es presentarà als establiments afectats i a tots els grup municipals. 2.-Sobre l’11 de Setembre, pregunta perquè s’ha substituït les lectures públiques per l’actuació d’un grup d’havaneres. Pregunta també quin cost ha tingut i com és que gairebé es va pressionar a les entitats perquè aportessin dues persones per col·laborar. R.: S’han seguit uns altres criteris per organitzar la festa. El cost de les havaneres fou de 760 euros. I la participació de les associacions fou molt efectiva. 3.- Pregunta si la subvenció del Pla de dinamització comercial i de desenvolupament s’han utilitzat per les casetes de la Fira. Quan ha estat el preu final que han pagat els comerciants. I si hi hagut patrocinadors. R.: Per aquest concepte només es pot demanar i es demana subvenció a la Diputació. El preu de cada expositor ha estat de 150 euros. No s’ha comptat amb cap subvenció privada. 4.- Demana informació sobre els criteris que es segueixen per la selecció del personal per el Plans de Treball. R.: S’han seguit criteris d’idoneïtat, preparació, predisposició i necessitat. Els mateixos que sempre. 5.- Volen saber que passa amb els contenidors soterrats que estan malmesos quan encara no s’han pagat. També pregunta si s’han

R.: Ja s’ha fet la corresponent queixa sobre els contenidors trancats. I la Generalitat encara no ha pagat la subvenció dels contenidors del 2012.

R.: El projecte ja esta tot executat. S’han repintat els passos elevats ja existents. Del import sobrant s’ha condicionat el pàrking de la ctra. de Valls i s’ha millorat el drenatge del Parc de les parades. 7.- Pregunta com està la licitació del Centre de dia. Comenta que la inversió podria servir per donar feina a les empreses locals. R.: S’ha adjudicat a l’Empresa Teyco Instrumentación que concursava en UTE amb Ventura Flores. A més de valorar l’oferta tècnica i econòmica, també s’ha valorat que part del concursant fos una empresa local. 8.- Sobre la subvenció de la diputació per fer un Itinerari Saludable, tenint en compte que el projecte el va preparar l’Espardenya, pregunta si s’ha comunicat a l’entitat quan i com es farà.

saber el funcionament dels ajuts del fons FEDER. S’han modificat algunes actuacions com l’eliminació de l’aparcament dissuassori perquè l’adquisició dels terrenys encaria molt el projecte i s’està treballant amb la definició concreta de les actuacions que es realitzaran. 11.- Les obres en el Casal de la gent gran, on hi ha una subvenció de 10.000 euros per crear una consulta separada pel podòleg. Quan es pensa fer? R.: En breu s’iniciaran les obres, ja que estan adjudicades. 12.- Sobre el conveni amb RAVAGO, pregunta que s’està fent, doncs només faltava polir alguns temes legals i signar-lo. Recorda que aquest conveni suposava la cessió de terrenys per fer el Camí del Calvari i una aportació anual de 12.000 € durant 5 anys per realitzar les obres. R.: El conveni encara està pendent de signar i s’està reconsiderant. 13.- Pregunta sobre els expedients de ruïna de les cases del c/ del Vent. R.: s’ha hagut de buscar assessorament legal extern per tal d’assegurar les màximes garanties legals tan al propietaris com a l’Ajuntament.

R.: Els itineraris estan pràcticament enllestits, s’estan mirant diferents pressupostos i es decidirà que l’oferta més avantatjosa.

14.- Pregunta sobre com està l’execució de l’aval de la urbanització Pankarita i solucionar els problemes de diversos veïns.

9.- Pregunta com està la redacció del projecte del Casals de Joves. És una obra de 110.000 , dels quals la generalitat n’ha d’aportar 105.000 €. S’interessa si està confirmada la subvenció.

R.: S’està preparant la resposta a les al·legacions presentades pel promotor i s’ha hagut de buscar assessorament legal extern per tal d’assegurar les màximes garanties legal en el procediment.

R.: S’ha fet un projecte nou amb el mateix cost. El projecte ja ha estat aprovat per la Generalitat, però encara no s’ha publicat al DOGC. Des de la publicació hi ha dotze mesos per realitzar l’obra.

15.- S’interessa per la situació de la neteja i desinfecció de les piscines de les cases adossades del Passatge de la Font de l’Astor.

10.- El projecte VIURE EL POBLE en quin estat està?

R.: La titularitat de les cases encara és una incògnita, el Jutjat està tramitant la seva subhasta. Per tant encara no s’hi pot entrar.

R.: S’ha tingut una reunió amb els tècnics de la Generalitat per

16.- Pregunta com està la gestió per aconseguir el solar per l’apar-

41


actes dels plens

CASA DE LA VILA

cament al costat del Centre recreatiu.

42 38

R.: Ja s’ha signat el conveni i les obres de l’aparcament ja estan acabades. 17.- Com està el tema de reduir l’horari del tall del carrer de cavant les escoles amb les cadenes. Pregunta si els tècnics no s’estava fent un estudi per tallar els trànsit de la zona. R.: Els tècnics estan preparant una memòria valorada per unir la zona central de la plaça de la pau amb el parc infantil. Provisionalment, en breu, es farà una actuació per veure si funciona, mentre es busca finançament per executar l’obra definitiva. 18.- Demana que es convoqui una reunió de la Comissió de civisme per tractar temes com el de cotxes abandonat, cotxes que canvien l’oli al carrer, tirar el carrer el líquid desprès de rentar les botes de vi etc. R.: Es convocarà la comissió quan es consideri necessari i convenient. 19.- Pregunta si ja s’ha pactat amb l’ajuntament de Perafort el traspàs d’aigua requerit per l’ACA. R.: S’ha fet una petita obra de consolidació del pas i el tema ha quedat resolt per l’ACA. 20.- Com està el tema de l’ampliació de l’escola. La Generalitat es va comprometre a fer un estudi per una planta superior. R.: L’Estudi està fet i és possible fer l’escola de dues línies en el mateix lloc, però el curs vinent es posarà un altre barracó. 21.- S’interessa sobre com està el preacord que es va signat entre els pobles veïns, CEL NET i la universitat Politècnica de Catalunya per realitzar un estudi independent sobra la contaminació de la zona. Per un import d’entre 6.000 i 10.000 euros que hauria de pagar Vilallonga, ens beneficiaríem d’un estudi que en costa 100.000. R.: El tema continua endavant. 22.- Referent al PUNT ÒMNIA,

pregunta que, atès l’èxit obtingut, no es podria ajudar a l’entitat ja que la Generalitat s’ha compromès a pagar el servei de tot l’any? R.: La responsabilitat és de l’entitat i l’ajuntament només pot col·laborar, però mai ser-ne els primers responsables ni actuar si no se’ls demana. Aquest anys s’intentarà mantenir-lo, però de manera diferent. 23.- Pregunta sobre els vessaments d’olis de la Unió al camí dels Aubens. R.: El tema es va solucionar parlant amb Unió. 24.- Pregunta quin ha estat el procés per posar nom de dona a un carrer o plaça i s’hi hi hagut altres candidatures.

d’urbanisme i si s’han contestat les al·legacions. R.: El nou equip de govern està treballant en aquest tema. El moment que es consideri adient es convocarà la comissió. 3.- Com està el projecte de l’escola, s’hi està treballant? R.: S’està treballant amb el departament per buscar la millor solució possible. 4.- Per quan es cobrarà el dispensari? R.: Els pagaments de la Generalitat, actualment, es troben condicionats a l’estat de les finances. 5.- Estant de la Fira per als particulars, cars i mal ubicats.

R.: Si és el cas, serà un tema a tractar en un Ple ordinari.

R.: És una opinió que l’equip de govern no comparteix amb vustè.

25.- Comenta que la biblioteca fa més de ludoteca que de biblioteca. Pregunta qui és el responsable del servei; quina és la situació contractual i de responsabilitat civil en cas que hi hagués algun problema. Es comenta que no s’hi pot estudiar. A més la WIFI arriba a tot el Centre, no caldria restingir-la.

Junta de Govern del 30 de gener

R.: La biblioteca fa el mateix servei que la legislatura passada. La responsabilitat civil és de l’Ajuntament com de qualsevol altre dependència. Sobre la WIFI es parlarà amb la companyia Telefònica. En el mateix Ple de 5 de d’octubre de 2011, el sr. Pau Roig en representació del Grup municipal del PSC, va formular cinc preguntes per escrit, que foren contestades també per escrit i lliurades a tots els regidors en el Ple del dia 26 de gener de 2012: 1.- Demana explicacions respecte a la reducció de la parada d’autobús de la Ctra. De Valls. manifestant que hi ha moltes queixes. Resposta.: Ja va quedar degudament especificat aquest punt en dit Ple. 2.- Pregunta sobre l’estat actual del POUM; quan una comissió

* S’acorda l’adhesió al Pla Agrupat de Formació Continua de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i les Diputacions catalanes any 2012. *S’acorda acceptar la proposta dels Serveis Territorials de Protecció Civil de realitzar sessions informatives sobre el risc químic. * S’acorda aprovar i acceptar el pressupost presentat per l’arranjament de les voreres de la Rambla del Roser, per un import de 2.420,00€. *S’acorda que els serveis tècnics municipals iniciïn proposta pressupostada d’actuació, en l’àmbit de la zona de les Parades per acollir-se a la convocatòria de subvencions per fomentar la realització d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior. * S’acorda autorització per a la disposició de un espai per tal de poder realitzar l’aixecament de les Actes de Regularització de les expropiacions de l’obra A-27. *Es dóna compte de la col-


laboració que s’ha establert amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el conveni de mediació infantil i juvenil. *S’acorda acollir-se a la convocatòria del departament de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona per l’assistència tècnica del Control d’instal·lacions d’abastament d’aigua potable i el control higiènic sanitari de les piscines municipals. * S’acorda aprovar la proposta de reconeixement públic a favor de Josep Trenchs i Odena a petició de la regidoria de Cultura. * El Sr. Gené informa sobre el sopar que s’ofereix als joves que participen de forma desinteressada al Parc de Nadal i cavalcada de Reis. * La Sra. Claramunt exposa les diverses alternatives que va fer el Departament d’Ensenyament referent a la proposta d’ampliació de dues línies per a l’escola local. * El Sr. Sánchez informa de la visita de comprovació, referent a la gestió del cànon de l’aigua, de l’Agencia Catalana del Aigua, per revisa els padrons i liquidacions, trobant-los conformes i ajustats a la normativa corresponent. * També informa, el Sr. Sánchez, del procediment d’organització interna que s’ha fet amb els serveis tècnics de l’Ajuntament. *El Sr. Alcalde informa del control del subministrament elèctric a la zona esportiva degut a l’elevat consum existent, s’inicien gestions per un consum més racionalitzat. També recorda que a la finalització del vigent curs escolar quedarà sense efecte la pròrroga del contracte de la gestió de la llar d’infants municipal.

Junta de Govern del 6 de febrer *Es dóna compte de la sol·licitud d’assistència tècnica al Servei de

Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. * S’acorda col·laborar amb la Fundació Esclerosi Múltiple per la propera campanya del “Mulla’t” que es celebrarà el proper 8 de juliol. * S’acorda iniciar els tràmits per a l’organització de la Festa de la Gent Gran 2012, i que aquest any la trobada es faci el dissabte dia 21 d’abril. * S’acorda sol·licitar la corresponent autorització a la Generalitat de Catalunya per poder realitzar l’actuació titulada “Embelliment c/ Major i Eix Comercial”, en dues fases. * La Sra. Claramunt informa que des de el Consorci per a la Normalització Lingüística del Tarragonès s’ha tramès informació referent a l’edició de nous cursos de català, per a nou vinguts, a distància, des de l’Ajuntament s’oferirà assessorament a les persones interessades, així com la possibilitat de poder fer la matriculació on-line. *Igualment dóna a conèixer la possibilitat d’organitzar un cicle de conferències, de temàtica molt diversa amb la col·laboració de la Creu Roja de Tarragona.

Junta de Govern del 13 de febrer * Es dóna compte de la resolució del Sr. President del Consell Comarcal del Tarragonès, referent a la concessió de les beques sollicitades per assistència a la llar d’infants municipal.

* El Sr. Abelló informa de diverses gestions relacionades amb matèries de la seva competència: • El servei de Cultura de la Diputació ha editat una nova guia d’exposicions itinerants, que ofereix de forma gratuïta als ajuntaments. N’hi ha dues (Residus urbans i les construccions de Pedra Seca al Camp de Tarragona) que s’estudiarà la possibilitat de poder-les incorporar com una activitat cultural dins d’algun acte festiu de Vilallonga. • De la reunió mantinguda, conjuntament amb el Sr. Alcalde, amb el Sr. Albert Vallvé, Vicepresident primer de la Diputació de Tarragona. En un principi s’aprova la concessió d’una subvenció, de caràcter extraordinari, per tal de procedir amb la catalogació, conservació i classificació de l’Arxiu del Jutjat de Pau que es troba dipositat al Ajuntament. • La possibilitat d’establir un conveni de col·laboració amb l’escola d’Art, Disseny i Restauració de la Diputació, per la restauració de la capella votiva dedicada a la Mare de Déu del Roser, que es troba a la façana de Cal Roso (Museu i Arxiu Municipal). • En un altre apartat dóna compte de la reunió mantinguda amb el Cap dels Serveis Econòmics del SAM de la Diputació referent al procés de liquidació i tancament del pressupost del exercici 2011.

Junta de Govern del 27 de febrer

D’un total de disset peticions, s’han concedit tres ajudes de 600,00€ i una de 1.200,00€. La resta de peticions s’han denegat per insuficient puntuació.

* Es dóna compte del Acord del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que aprova el nomenament de la Sra. Mª Àngela Ruiz Simón, com a nova Jutgessa de Pau Substituta de Vilallonga.

* S’acorda concedir autorització a la Parròquia de Sant Martí per usar la Sala Gran del Centre Cívic i l’ús de taules i cadires propietat de l’Ajuntament per fer el “Sopar per la fam” dins la campanya que cada any organitza Mans Unides.

*Es dóna compte de les xifres oficials de població de l’Institut Nacional d’Estadística a data 1 de gener de 2011: 2.181 habitants. A data de 27 de febrer de 2012: 2.229 habitants, tot i que aquesta xifra no té caràcter oficial.

* S’acorda sol·licitar diversos pressupostos per adquirir un faristol pels actes públics.

* S’acorda col·laborar amb el setmanari “El Vallenc” per l’edició especial dels grups d’armats dels

43


actes dels plens

CASA DE LA VILA 44 38

municipis de la zona, amb una aportació de 173,00€.

85.000,00€, així com tot el tràmit administratiu.

* S’acorda anomenar representant de l’administració local per formar part de la comissió de selecció del director/a de l’Escola Pere Virgili, a la regidora d’Ensenyament Sra. Mª Teresa Claramunt.

*S’informa que la formulació del PAM es fa de manera separada, únicament per aquest any 2012, per poder planificar les anualitats següents conjuntament amb el Pla únic d’obres i Serveis de Catalunya que es farà a partir del 2013.

*S’informa de la formulació inicial del Pla d’Acció Municipal de la Diputació per els anys 2012 – 2016. * S’informa que el Servei d’Ocupació de Catalunya ha denegat l’ajut per la contractació d’un agent de desenvolupament local, per no arribar a la puntuació mínima requerida. *S’informa de la modificació dels terminis d’adjudicació de les obres del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2011 i 2012. Es prorroga de forma generalitzada els terminis d’adjudicació fins al 2013. *S’informa de la sessió informativa sobre el Risc Químic i s’ha considera convenient establir-la pel proper dia 15 de març, a les 8 del vespre a la sala d’actes del Centre Recreatiu. * El Sr. Gené informa sobre els actes de Carnaval que s’han portat a terme i sobre la preparació de la Festa de la Gent Gran. També informa de les gestions que s’hauran de seguir per a la retirada de diversos vehicles, que en evident estat d’abandonament, es troben al carrer. * La Sra. Claramunt informa que ha començat el procediment de gestió de l’activitat “Voluntaris per la llengua”. També informa del curs de català per adults i de que s’està treballant per organitzar-ne un d’anglès.

* S’informa de la convocatòria de subvencions 2012 de la Diputació. * El Sr. Alcalde informa de la propera reunió que tindrà amb l’Enginyer, cap de l’obra de la variant A-27, demanarà informació sobre l’estat de pagaments de les expropiacions, així com del estat del projecte de les extraccions d’àrids que volen portar a terme, informació que ha aparegut en diferents mitjans de comunicació i de les quals aquest Ajuntament no en té coneixement. - També informa del inici del estudi pels serveis tècnics municipals de les accions necessàries que s’hauran de portar a terme a la piscina municipal, per poder arranjar les diferents deficiències que es van produir l’estiu passat. - També dóna a conèixer que ja s’ha procedit amb l’inici dels treballs d’impermeabilització del terrat dels vestuaris de la zona esportiva. *El Sr. Gené informa dels preparatius de la festa de la Gent Gran 2012 i de les gestions que ha mantingut amb l’empresa del servei de neteja i desinfecció de la xarxa de clavegueram, per tal d’iniciar una campanya de prevenció i eliminació de rosegadors.

Junta de Govern del 5 de març

* Sr. Abelló informa dels actes que s’han programat conjuntament amb l’associació de Dones per la celebració del Dia internacional de les Dones.

*S’acorda aprovar dintre el Pla Únic d’obres i Serveis de Catalunya any 2012, l’obra “Adequació de les instal·lacions del Casal Jove” amb un pressupost de 110.350,00€ i una subvenció de

- També dóna compte de l’aprovació del R.D. Llei 4/2012 pel que es determinen obligacions i procediments per establir un mecanisme de financiació per al pagament de proveïdors de les entitats locals.

Junta del 12 de març * S’acorda col·laborar amb cent euros amb l’Institut del Morell per ajudar a les despeses dels treball de síntesis. * S’acorda adherir-se al Conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona per el desenvolupament d’un Pla d’Assistència Financera Local. I d’acord amb l’esmentat conveni sol·licitar a la Diputació un pagament per import de 167.028,50€ per compte dels crèdits que aquest Ajuntament té enfront la Generalitat de Catalunya, i destinar la quantitat obtinguda a satisfer exclusivament despeses i deutes de la Corporació amb contractistes, concessionaris i proveïdors. * S’acorda concorre inicialment a les subvencions de la Diputació del 2012 que tot seguit s’indiquen: • DESENVOLUPAMENT LOCAL – FIRA TARDOR (10.400,00 €) SUB: 5.200,00 € • PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA: a) Socorrista piscines (12.200,00 €) SUB: 8.000,00 € b) Animals peridomèstics (7.500,00 €) SUB: 6.000,00 € c) Control sanitari aigua (10.000,00 €) SUB: 8.000,00 € •CONSULTORI MÈDIC LOCAL (2.000,00 €) SUB:1.900,00 € •EQUIPAMENTS CULTURALS D’INTERÈS CIUTADÀ (14.300,00 €) SUB: 11.440,00 € • PROMOCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA: Parc de salut (5.500,00 €) SUB:4.400,00 € Educació ambiental (2.250,00 €) SUB: 1.800,00 € *S’aprova el pressupost de l’empresa Seris Enginyers, S. L. Per tal de procedir amb els treballs tècnics i administratius de legalització de instal·lacions elèctriques que afecta a la xarxa d’enllumenat públic.


*El Sr. Alcalde informa del contingut de la reunió que va mantenir amb els responsables de l’obra de la A-27. Referent als pagaments de les expropiacions es desconeix cap data en concret per a fer dits pagaments. Referent a l’extracció d’àrids, de les converses mantingudes, és dedueix que aquesta actuació ja figura contemplada en el projecte de l’obra. S’inicien accions complementàries encaminades a esbrinar aquest procediment, de les quals ja s’informarà al respecte. * La Sra. Claramunt dóna compte de la reunió mantinguda amb l’equip directiu de l’escola Baobab, referent al funcionament de la llar d’infants durant aquest curs escolar. * El Sr. Sánchez informa dels diversos contactes amb empreses especialitzades amb el servei de l’aigua, contactes que espera poder materialitzar properament en una millor gestió del servei d’aigua potable. També dóna compte de les gestions que ha portat a terme, conjuntament amb l’enginyer municipal respecte als treballs corresponents d’adequació de les diferents xarxes elèctriques d’instal·lacions i que a resultes de l’auditoria energètica que es va fer, es van detectar diverses anomalies que s’han de corregir.

Junta de Govern del 19 de març * Es dóna compte de la comunicació rebuda de BASE, respecta a la modificació del sistema de bestreta mensual que té establert dit organisme. *S’acorda donar suport a la proposta de considerar la cuina catalana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, a petició de la Fundació Institut Català de la cuina. *S’acorda acollir-se a las bases reguladores del Pla d’Acció Municipal de la Diputació, anualitat 2012. Destinar els recursos assignats (59.393,39€) al Programa de despeses corrents.

* Es dóna compte del contingut del R.D. 4/2012, respecte al nostre municipi: • Proveïdors: 5 • Nº factures:6 • Total import: 140.296,15€ Així mateix, per poder-nos acollir al crèdit habilitat, cal preparar un Pla d’Ajust que haurà de ser aprovat pel Ple abans del dia 31 de març. * S’acorda concórrer inicialment a les subvencions de la Diputació del 2012 que tot seguit s’indiquen: • PROGRAMES I ACTIVITATS FOMENT CULTURAL (6.800,00 €) SUB: 6.120,00 € • SUB. EXCEPCIONALS – PISCINA (16.315,00 €) SUB: 14.684,00 € *S’acorda procedir a l’aprovació del conveni amb Telefònica de España, per a l’execució de les obres de soterrament de la línia telefònica de la crta. De Valls/Parc dels Garrofers. * La Sra. Claramunt dóna compte de la reunió mantinguda amb l’equip directiu de l’escola Baobab, referent a la possible ampliació de noves places fins al final d’aquest curs. * Sr. Abelló informa del contingut de la reunió mantinguda amb el responsable de Tutela Financera del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat, al qual se li va presentar la liquidació del pressupost del exercici 2011 i el seguiment del Pla de Sanejament que esta portant a terme l’Ajuntament.

Junta de Govern del 26 de març * Es dóna compte dels preparatius de la festa de la Gent Gran 2012. * S’acorda iniciar els tràmits administratius pel inici del procediment de contractació dels serveis de socorrista i manteniment de la piscina, així com del servei per a l’arrendament del bar de la zona esportiva.

a les subvencions de la Diputació del 2012 que tot seguit s’indiquen: RECURSOS D’ENERGIA I AIGUA: • Estalvi energètic (10.500,00 €) SUB: €

8.925,00

• Control sub. Aigua (11.200,00 €) SUB: €

9.000,00

*S’acorda aprovar la proposta plantejada per l’Escola bressol per tal de procedir a l’obertura d’una nova aula de maternal, durant quatre mesos, a fi i efecte de poder donar servei als nou nens/ es que actualment hi ha en llista d’espera. * El Sr. Gené informa de la proposta de la comissió de festes, referent a lo possibilitat d’establir, un cap de setmana a determinar, l’organització d’una ruta de tapes (“Va de tapes”), entre els diferents establiments de restauració del municipi.

Sessió extraordinària del dia 28 de març * Per donar compliment al Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, de finançament de les entitat locals pel pagament a proveïdors, es va trametre al Ministeri d’Hisenda la relació d’obligacions pendents de pagar a 31 de desembre de 2011 que reunissin les condicions establertes en la disposició. S’informa al Ple que el nombre de proveïdors és de cinc amb un total de sis factures que pugen 140.296,15 euros. * S’aprova, per unanimitat, el Pla d’Ajust elaborat per l’Ajuntament de Vilallonga d’acord amb l’article 7 del Reial Decret Llei de 4/2012, de 24 de febrer. Dit ajust ha de servir per a fer front a les amortitzacions i despeses que es generaran al finançar els 140.296,15 euros.

* S’acorda concórrer inicialment

45


agenda, agenda, agenda xerrada i premis lieteraris

46

Lliurament de premis de la XIV FESTA LITERÀRIA DE VILALLONGA CATEGORIA ESCOLAR dia 19 de maig de 2012 a les 6 de la tarda a cal Roso (Museu) (c/Pere Virgili, 22)

Amb l’actuació de DÈLIA que explicarà el conte

La poció màgica a més, hi haurà maquillatge i globus

No hi falteu!!

L’ALZHEIMER I ALTRES DEMÈNCIES 21 DE MARÇ DE 2012

COM ELABORAR LA MORT I EL DOL 18 D’ABRIL DE 2012

LA MEMÒRIA, CLAUS PER RECORDAR 23 DE MAIG DE 2012

PRIMERS AUXILIS A LA LLAR 20 DE JUNY DE 2012

SALUT I NUTRICIÓ 4 DE JULIOL DE 2012

Totes les xerrades seran a les 6 de la tarda Sala d’Actes del Centre Recreatiu.


FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 22 hores tots els dies de la setmana: Plaça Mercadal, 8 de Reus C/Vent, 44 de Reus C/Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta) Servei 24 hores: Avda. Països Catalans, 116 (dreta) Reus Per més informació visitar la web www.coft.org

Oficina de cOrreus a VillallOnga del camp - Ctra. de Valls, núm. 1 - atenCió al públiC: de diluns a dissabte - Horari de reCollida i enViament de paquets: de 10 a 11 del matí.

Tarifes 2011 Títol

1 zona

2 zones

3 zones

T-MES

44,85 €

70,40 €

95,10 €

T-50/30

29,05 €

53,55 €

75,20 €

T-10/30

7,95 €

15,90 €

21,75 €

T-10

9,75 €

19,35 €

27,80 €

Famílies monoparentals i nombroses

Bonificacions a aplicar a membres de famílies monoparentals i nombroses de categoria general (G) i especial (E)

Títol

1 zona

2 zones

3 zones

T-FM/FN 70/90 G

54,60 €

108,35 € 155,70 €

T-FM/FN 70/90 E

34,15 €

67,75 €

97,30 €

T-MES FM/FN G

35,90 €

56,30 €

76,10 €

T-MES FM/FN G

22,45 €

35,20 €

47,55 €

Per adquirir algunes de les targetes a Vilallonga cal dirigir-se a l’Estanc Ca la Sió (c/ Pere Virgili, núm.6) o a la Papereria Brunet (Plaça de la Pau, s/n).

tel. ATM: 977 922 438 www.atmcamptarragona.cat www.autocaresplana.com

telèfons, horaris, i adreces SERVEIS

Servei d’urgències:



EL CODONY n.72