Issuu on Google+

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

N. 129

Maig 2012


Editorial Benvolguts lectors Ja tornem a tenir aquí una nova edició d’El Clot! I com passa de ràpid el temps! I aquest mes ve farcit de notícies fresques, tot passant per diversos àmbits d’interès ciutadà: des de la Reialesa fins al món del futbol, però sense deixar de parlar d’altres temes que tant ens preocupen actualment. Però anem a pams: Segurament us sonarà la frase: “Ho sento molt. M'he equivocat i no tornarà a passar". D'aquesta manera el rei Joan Carles va demanar disculpes fa uns dies pel rebombori polític que va generar la seva participació en una cacera d'elefants a Botswana, on es va trencar el maluc. Però també el seu nét Felipe Juan Froilán ha estat notícia després que se li va disparar una escopeta de petit calibre causant-li una ferida en un peu. I si continuem parlant de la reialesa, no hem d’oblidar el senyor Iñaki Urdangarín, que s’ha de veure les cares amb la justícia...ja veurem quin serà el desenllaç final. També us sonarà la frase següent: "M'he esgotat i necessito omplir-me". Són les paraules amb què Guardiola ha justificat la seva marxa del Barça, després d’haver perdut les opcions d’assolir la lliga o la Champions. Però no li podem retreure res, sinó donar-li les gràcies pels quatre anys que ha donat als seguidors blaugranes. Gràcies, Pep! I benvingut Tito Vilanova, el seu substitut! Tito, vés en compte amb en Mou...! Potser no us sonarà tant la frase “No vull pagar.”, o sí? És el lema que s’han fet seu els conductors que es neguen a pagar els peatges de les autopistes catalanes com a protesta per la situació d'espoli fiscal que pateix el país i que s'agreuja amb les successives reformes que impulsa un PP amb majoria absoluta. Però segurament això no s’hauria generat si no haguéssim arribat a la situació que tots estem patint, ja que continuem sense veure la sortida a la temuda crisi. Sabem que les taxes de l’atur són les més altes de la història, que el govern retalla per totes bandes, que l’any vinent ens apujaran l’IVA... cal que continuem? Més val que ho deixem aquí i que gaudiu del nou número de la revista. Fins la propera! La Redacció

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, Iessua Catot, Alícia Castellà, Llorenç Grau Preu:

Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 21 € anuals Exemplar sol: 2,5 €

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999 EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció. 2


Què ha passat? ACTES COMMEMORACIÓ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA Els dies 7 i 10 de març van tenir lloc els actes organitzats per l’Associació Dit i Fet per a commemorar el dia internacional de la Dona 2012. Els actes van iniciar-se dimecres 7 de març amb la xerrada “Pèrdues i dol; com afrontar els canvis al llarg de la vida” a càrrec de la Carme Guerrero. La xerrada va ser seguida amb atenció per una trentena d’assistents entre gent de Monistrol i de fora del nostre poble. Tot i ser una xerrada enfocada en les pèrdues per la mort d’essers estimats, la manera d’afrontar i d’entendre els processos de dol son aplicables a qualsevol pèrdua o canvi en les nostres vides, això és el que la Carme va transmetre als assistents ajudant a comprendre el procés pel qual s’ha de passar per qualsevol canvi . Dissabte 10 de març per la tarda va ser l’estrena de la passejada solidària, una iniciativa pensada per combinar l’exercici amb la solidaritat de les dones de Monistrol de Calders. En total la passejada va ser realitzada per 35 participants, la majoria dones però algun que altre home també hi va fer cap. D’aquests 4 la van fer amb bicicleta, la resta la va fer a peu i la més petita de totes les participants la va fer amb cotxet. La recaptació de les aportacions voluntàries dels assistents va ser de 179.50 euros que han estat donats a la Fundación Espanyola Contra el Càncer en la seva seu social de Manresa. A mode de recordatori tots els participants van poder escollir entre els 5 colors diferents de braçalets que l’Associació Dit i Fet va donar com a obsequi per la seva participació. Al finalitzar la passejada es va gaudir d’un berenar a base de coca i xocolata presa i un refrigeri d’aigua i refrescos gentilesa de l’Ajuntament de Monistrol de Calders. El mateix dissabte, però al vespre, es va dur a terme el ja tradicional Sopar de la Dona, exclusiu per a Dones i que enguany va reunir a 55 dones al Restaurant Rubell. Després del deliciós sopar es va poder gaudir d’hora i mitja de ball amb les cançons més mogudes del moment. Com a record del Sopar de la Dona 2012, l’Associació Dit i Fet va repartir a totes les assistents un clauer en forma de nena. (Associació Dit i Fet) 3


CONCERT AUTOPUT I TREMPERA És per tots conegut que dels tipus d'activitats que organitzem els Txinq, les que més sovintegen són les relacionades amb la música. Així doncs, no ens va semblar estrany que des de la regidoria de cultura ens demanessin fer una col·laboració per un concert que tenien pensat organitzar. I és clar, un concert no ens va fer mandra. I així el passat trenta-u de març a la nit vam poder gaudir de dos grups de versions que van fer molt bé la seva feina. Els teloners Trempera van començar amb retard diguem-ne “esportiu” i és que el Barça jugava a tots els televisors però on segur que no jugava era al pavelló. Cal dir però que els primers interessats eren els propis músics i tècnics que no es van voler perdre el partit. Després de la fredor que sempre acompanya les primeres cançons de gairebé tots els concerts, l'ambient es va anar escalfant i la poca concurrència de públic que hi havia va quedar gratament sorpresa amb aquells jovenets que hi havia a sobre de l'escenari. Quan va començar el plat fort, és a dir, els Autoput la gent ja estava del tot engrescada i disposada a passar-s'ho d'allò més bé. Els que els coneixien van veure el què esperaven i els que no en sabien res d'aquest grup de ben segur que van marxar cap a casa pensant com era possible que no n'haguessin sentit a parlar abans. Cal remarcar que al cantant dels Autoput el va emocionar molt el cartell que havien dissenyat els “follets d'impremta” que tenim llogats. Segur que veu veure pel poble i rodalies la silueta d'en Freddie Mercury d'esquena davant del públic de l'estadi de Wembley l'any 1986, és que aquesta gent fan unes versions de Queen que fan posar la pell de gallina! Llàstima que els cinc euros que valia l'entrada van fer enrere molta gent que no els va voler gastar en una actuació que no sabien si valia la pena. D'altra banda, una actitud totalment comprensible en els temps que ens està tocant viure a tots plegats (Teixit d’Inquietuds)

CAMINADA POPULAR Com cada any des de fa 22 Pasqües els més caminadors d’aquestes contrades tenien una cita a la Caminada Popular de Monistrol de Calders. Com a gran novetat, per primer cop hi va haver dues caminades, una de curta de 9 km i una de més llarga de 17 km. Els homes i les dones del temps ens van ajudar anunciant un dia assolellat i calorós, que finalment no va ser del tot així; però la gent és d’idees fixes i ja eren a Monistrol quan va sortir el sol. Vam tenir una de les caminades més nombroses que recordem, amb 340 caminadors. El recorregut que el Pere Pedru ens va buscar ens portava per indrets amagats i que alguns no coneixíem. 4


Com sempre, vam sortir de la Plaça de l’Església cap al Pont del Collet, passant pel mig dels Horts dels Pins en direcció als Rocs de l’Estalviada de la Païssa fins arribar al Trull, també conegut com a Vinya del Faci. Pujant pel cantó esquerra de la riera Golarda fins arribar als Gorgs Blaus. Després d’admirar el magnífic rocam dels Gorgs Blaus vam arribar al primer avituallament, on dues boniques donzelles donaven xocolata i aigua als assedegats. Vam passar pel costat de la Pedrera d’en Jornet, on la gent que volia fer la caminada curta es desviava, i vam pujar un tros per la pista que va a Vilaterçana. Entre corriols i camins de desemboscar s’arribava a l’esmorzar que estava situat en unes runes d’una barraca de vinya molt gran. Com a curiositat heu de saber que un dels cotxes que transportaven les botifarres es va equivocar de camí i va anar a parar a ... ningú no ho sap! Tot va quedar en un ensurt ja que els experimentats integrants del comboi de seguida es van orientar i van aconseguir arribar al lloc de l’esmorzar. Una llarga cua d’afamats caminaires els esperaven, sort que només van ser uns minuts que sinó potser se’ns haguessin menjat a nosaltres! Després d’esmorzar es va pujar fins els Camps de Sant Amanç on es podia gaudir d’unes esplèndides vistes de la Vall de la riera Golarda i Monistrol. Planejant seguint camins dels ramats i passant per sobre dels Cingles del Vilar, s’arribava a un Serrat amb vistes del poble de Calders, Serrat de les Abrines, Riu Calders... Un cop admirades les vistes vam emprendre la baixada per un corriol de BTT que passava per sota de la carretera B-124 on hi havia l’avituallament de la família nombrosa dels Comas-Bosch (enhorabona!). Aquí hi havia un pas delicat, on hi va haver més d’un cop de cul ! Sota la fàbrica dels Pinsos Ponsa hi havia uns palets que permetien travessar la riera (aquí ens trobàvem la gent que havia fet la caminada curta) i enfilàvem fins passar per sobre la Pedrera del Sala i de la Granja dels Campassos on hi havia el quart avituallament, altre cop amb les dolces donzelles i el seu famós suc de llimona. Altre cop a la plaça de l’església tothom va poder gaudir d’un bon pica-pica i recollir el seu obsequi de record. Ara el Pere ja pot començar a buscar nous camins i corriols, que la 23a caminada ja s’acosta! (Teixit d’Inquietuds) (Fotos article i portada: Véronique Payovitch)

CAMINADA DE 25 DE MARÇ Diumenge 25 de març va tenir lloc la caminada mensual Dit i Fet amb uns 21 participants que hi van prendre part. La sortida es va fer des de l’Avinguda Pere Tarrés en direcció a la Riera de l’Om, on els caminants la van haver de travessar un total de tres vegades, i és que amb les pluges d'uns dies abans l’aspecte de la riera era molt diferent al de les passades setmanes. La parada per esmorzar es va fer a la Balma Freda i tot seguit es va reemprendre el camí per iniciar l’ascens des de la riera fins dalt de tot de la carena del Dolmen del pla de Trullars. Un cop a dalt ja només va quedar la tornada a Monistrol pel coll de l’Esquirol.

5


CAMINADA DEL 22 D’ABRIL Diumenge 22 d’abril es va dur a terme la caminada mensual del Dit i Fet. En aquesta ocasió, i potser per la gran quantitat d’actes i compromisos, l’assistència no va ser molt nombrosa però tot i això les 6 persones que a les 9 del matí es van trobar a l’Avinguda Pere Tarrés van emprendre la caminada direcció a Sant Pere Màrtir. Un cop a dalt i després d’observar les vistes de Monistrol i bona part del seu terme, varen emprendre el camí de Bellveí fins arribar a la Casa Gran. La parada per esmorzar es va fer a la resclosa de Bellveí, on varen poder observar un bonic fenònem al canal d’aigua, i tot seguit es va iniciar la pujada, primer per un camí de desbrossament i després per un exigent corriol fins arribar a les Abrines. La tornada a Monistrol va ser per sobre de la pedrera fins als Campassos. (Associació Dit i Fet)

DIADA DE SANT JORDI La celebració de la diada de Sant Jordi a Monistrol es va fer com cada any al Carrer de la Vinya i l’organització va anar a càrrec de l’AMPA de l’escola L’Esqueix. Al caure en dilluns, dia en que tanca el comerç local, no hi hagué segurament tants visitants a les parades com quan la diada s’escau en cap de setmana o qualsevol altre dia laborable que no sigui dilluns. De totes maneres van ser molts els monistrolencs i moniestrolenques que van fer cap a la parada de llibres, situada a la placeta de davant l’ajuntament, per fullejar-los, triar, remenar i finalment comprar un llibre. Les roses es venien a l’entrada de l’edifici de la casa consistorial i es podia triar des de la senzilla rosa amb l’espiga a variades composicions floral amb rams molt més elaborats. Com sempre els moments de més afluència de gent van coincidir amb la visita dels alumnes de l’escola que per grups classe no van faltar a la cita per admirar les roses i triar un llibre per a cada cicle amb què els obsequiava l’AMPA de l’escola.

6


MOTOS HISTÒRIQUES DE TERRASSA El passat dia 22 d’abril va passar per Monistrol el XXXV Ral·li de Motos Històriques de Terrassa, organitzat per l’Atlètic Terrassa Hockey Club. A l’Avinguda Pere Tarrés van fer una parada tècnica de 20 minuts. L’ajuntament de Monistrol els havia preparat un petit refrigeri de coca i moscatell. Unes 100 motos, entre participants i organitzadors, van fer que per uns moments la Platanera quedés col·lapsada. Molta gent va poder contemplar i gaudir de la varietat de motos: Impales, sidecars de la segona guerra mundial, Laverdes, Sanglas, Bultacos, Derbis,... Tot seguit van continuar el recorregut fins arribar de nou a Terrassa.

ESTRENA TEATRAL El dissabte 28 d’abril a les 10 del vespre, el Grup de Teatre del Centre Parroquial va posar en escena l’obra de Jordi Galceran “Paraules encadenades”. Un psicòpata i la seva víctima, segrestada en un espai tancat, ens descobreixen la seva història, on el que és veritat i el que és mentida no està gens clar. L’escena inicial mostra com l’assassí fa veure el vídeo del seu últim assassinat a una propera (i sembla que última) víctima, una infermera i psicòloga. La dona està emmordassada i emmanillada, i el seu segrestador l’espanta donant-li detalls dels seus crims i mostrant-li fotografies de les seves víctimes un cop mortes. El psicòpata, però, planteja a la infermera que podrà endarrerir la seva execució si és capaç de guanyar-lo en el joc de les paraules encadenades. La dona guanya la partida i això ens permet descobrir que el psicòpata, en Ramon, és l’exmarit de la infermera, la Laura, i que aquest ha ordit tot un pla de venjança perquè ella el va abandonar temps enrere. La trama continua evolucionant amb situacions i girs gens previsibles fins arribar a un final inesperat i sorprenent. L’acció transcorre de manera ràpida i vertiginosa, amb molts moments de caire violent i dur. Cal destacar el gran treball d’interpretació de l’Alba Jornet i l’Albert Prat que amb molta força i encert encaren les diferets escenes i fan que l’espectador es senti atrapat per una intriga constant i una forta sensació de neguit. Al final de l’obra el públic, que gairebé omplia tot el teatre, va premiar amb llargs aplaudiments el treball dels actors, direcció i tot l’equip tècnic. Després de l’estrena a Monistrol el Grup es va desplaçar a Pineda de Mar per participar en la X Mostra de Grups Amateurs de Teatre. L’actuació es va fer davant d’un centenar de persones que omplien de gom a gom el local. Durant els quatre dies de la mostra s’han fet a Pineda més de 40 actuacions dels diferents grups participants. L’actuació del grup monistrolenc va causar molt d’impacte i el públic va agrair l’actuació amb molts aplaudiments. 7


LA GRAN CAGADA DEL DIA 30 Després de moltes setmanes d’expectació, la vaca de la Monistrolenca va cagar al Camp del Met. L’afortunat que tenia la parcel·la J12 es va emportar cap a Artés els 1000 euros que hi havia de premi pel guanyador. El camp de futbol feia goig amb la gran quantitat de públic que omplia les grades esperant que la sort els acompanyés. Gent de tota la comarca va venir a Monistrol a presenciar un acte del que, com a novetat, se’n parlava des de feia molt temps. La vaca va tenir moments de tranquil·litat i moment on les carreres de punta a punta del camp es succeïen. En els moments més calmats es sortejaren lots de productes cedits pels establiments del poble. També hi havia servei de bar i la possibilitat de treure els últims tiquets del sopar. Una vegada la vaca ja havia cagat, tornava de camí a casa i tots els regals estaven repartits, una batucada protagonitzada pel grup de percussió de Monistrol va acompanyar a la gent cap el pavelló per començar a sopar. S’hi va aplegar prop de 200 persones que varen poder sopar la botifarrada preparada per l’ocasió. A continuació el DJ Portillo, molt conegut a la zona i de llarga i exitosa carrera per davant, va delectar el públic amb música perfectament escollida segons la franja horària i la gent que va omplir el pavelló va poder ballar fins que el cos va aguantar.

FESTA D’HOMENATGE A LA GENT GRAN El dimarts 1 de maig es fa celebrar de nou al nostre poble la Festa d’Homenatge a la Gent Gran. La festa, organitzada per l’Ajuntament va consistir en una missa solemne a les 12 del migdia i un vermut per a tots els avis i acompanyants servit a la Plaça de l’Església a la sortida de l’ofici religiós. Finalment a la tarda hi hagué un concert a la sala petita del Centre Recreatiu Municipal a càrrec de la Coral de Moià on tots els assistents van poder gaudir del repertori de cançons que aquest grup musical va oferir a tot el públic reunit per a l’ocasió. La Redacció 8


Fa 10 anys dèiem... Què ha passat? La primera notícia feia referència a la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora que per segon any consecutiu es va fer al nostre poble. L’acte estava organitzat per l’ajuntament i va consistir en un sopar a Cal Rubell amb la companyia d’unes hostesses una mica especials i un animat ball com a final de festa. També s’explicava que dins els tradicionals actes de setmana santa no hi va haver caramelles degut a que la convocatòria de l’AMPA per aconseguir cantaires no tingué suficient resposta. Si que es va fer la ballada de sardanes al Centre Recreatiu a causa de la pluja i la caminada popular amb l’assistència de 382 participants. Dins els actes de la Setmana Cultura hi hagué una exposició de fotografies d’orquídies silvestres a càrrec de la Tina Carbonés i la Dolors Girbau de Castellterçol; el 4t. Concurs de truites d’ou i el 2n. Concurs de postres; una passejada per les fonts del voltant del poble; la celebració de la Diada de Sant Jordi amb els tradicionals parades de llibres i roses; la pintada dels murs del camp de futbol a càrrec dels alumnes de la Llar d’Infants i l’escola; la representació teatral de l’obra “Històries d’adults” per la companyia Tots de Buit de Teatre (el grup de teatre monistrolenc va representar “No et vesteixis per sopar” a Valldoreix i a Sabadell i el grup Deixalles 89 de Sant Feliu de Codines va venir a Monistrol amb l’obra “Fuita”) i el café-tertúlia amb el tema de debat “El Moianès, la nostra comarca?”. Per últim s’informava de la Festa d’Homenatge a la Vellesa amb missa cantada pel Cor Parroquial de Moià, ballada dels gegants i camacurts de la ZER El Moianès acompanyats pels Grallers de Monistrol i fi de festa amb un Show a càrrec del Club d’Avis de Navàs. S’informa Des de l’Ajuntament s’informava, entre altres, d’una colla de cursets i activitats organitzades pel Consorci del Moianès, del programa Viu el Parc 2002 a desenvolupar durant el mes de maig amb un taller infantil sobre energies alternatives, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, conferència, presentació dels canvis en l’enllumenat, audició musical i la Nit dels Estels al Pla de Trullars. Des del Centre Parroquial es comunicava la posada en marxa d’algunes de les propostes acordades en l’assemblea, de les activitats realitzades, de l’assistència a l’Assemblea de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i de la propera Festa del Teatre Comarcal a celebrar a Sant Llorenç de Morunys. Des del Casal L’Espiga s’informava de l’assistència de membres de la junta a una reunió amb la FATEC, de la propera excursió a Girona i de conferències programades. Des de l’escola L’Esqueix era notícia la visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa dels alumnes de cicle mitjà, de la sortida del petits al port d’Arenys de Mar, del curset d’esquí a la Molina dels alumnes de 6è., de la gravació del CD “Un dia a la ZER” i de la celebració de la 14ena. Festa de la ZER El Moianès a Calders. Des de la secció d’Esports es titulava “Aquest any tampoc” fent referència a que tampoc s’assoliria l’ascens de categoria ja que la diferència de punts amb els dos primers classificats era pràcticament insalvable.

L’interrogant  No és del tot contradictori que per una banda l’ajuntament ens recomani estalviar aigua i per l’altre aquesta font pública ragi les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any (foto de la font de Cal Corder)  Ens hauran de fer descompte als monistrolencs els tallers mecànics per canviar amortidors, degut als nombrosos sots de la carretera?  Per què a vegades costa tant respectar les instal·lacions i els espais públics? (imatge del jardinet de davant del Casal La Meuca amb les plantes aixafades)  Van donar la seva opinió en el cafè-tertúlia sobre “El Moianès, la nostra comarca?” els autors d’aquesta pancarta? (foto d’una pancarta situada sobre la caseta d’informació amb el text: “NI MOIANÈS NI CALDERS, ELS TENIM PLENS, MONISTROL DE BAGES 2003”) La redacció 9


S’informa Des de l’Ajuntament Obres Les obres del Pont de l’Om i de la carretera B-124 ja s’han iniciat i tenen una durada prevista de sis mesos, tal com ja s’informava en l’últim Clot, és per aquest motiu que a partir del dia 23 d’Abril va quedar tallat l’accés al nucli urbà per aquesta entrada i l’únic accés és per la pujada del Collet. Per part de l’Ajuntament es demana la col·laboració ciutadana pel que fa a l no estacionament de vehicles al llarg del carrer Call per tal de no ocasionar problemes de circulació degut al pas de camions i maquinària de les obres. El carrer Felix Estrada passa a ser d’únic sentit, d’entrada al poble des de la carretera B-124. A la piscina municipal s’estan portant a terme obres de manteniment per tal d’adequar el sistema elèctric a la normativa vigent, s’acabaran en breu per tal de tenir la instal·lació a punt per la pròxima temporada d’estiu. Comunicació La parada de l’autobús interurbà no pateix cap modificació a causa de les obres iniciades d’accés al poble, però l’autobús escolar i el Bibliobús Cavall Bernat traslladen les seves parades al Polígon Industrial La Llandriga al costat de l’empresa JOVICAR mentre durin les obres. No es modifica ni l’horari ni el calendari de les parades. A l’ajuntament disposem d’una caixa on es poden dipositar els llibres i documents que tingueu en préstec del Bibliobús, en horari d’atenció al públic, que després passaran a recollir i esborraran el préstec. El passat 22 d’Abril a dos quarts de dotze del matí va passar per Monistrol el XXXV Ral·li de Motos Històriques de Terrassa, organitzat per l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Tots els participants van fer una parada a l’Avinguda Doctor Tarrés i així els veïns i veïnes de poble que s’hi van acostar van poder veure les motos i sidecars estacionats. Mercat setmanal A partir del mes de Maig, cada dijous, l’ocupació de via pública per part de parades de mercat serà gratuïta per tal d’incentivar un possible mercat setmanal al nostre poble. Degut a les obres d’accés al poble les parades s’ubicaran a la Plaça Nova Iessua Catot

10


Des del Grup de Teatre El passat dia 18 de març es va celebrar l’assemblea anual de l’entitat. Es va fer un repàs de les activitats de l’any, es van comentar els projectes que s’estaven duent a terme pel que fa a l’activitat teatral, es va parlar sobre l’economia de la revista El Clot. També es va comentar que es volen fer reformes a l’escenari del Centre Parroquial, millorant el terra. I es va comentar que l’any vinent hi ha eleccions a la junta, tot recordant als socis que poden presentar candidatura. A continuació teniu l’estat de comptes de l’entitat a 31 de desembre de 2011.

BALANÇ ECONÒMIC 2011 INGRESSOS Activitats organitzades pel Centre…….…………...………………………………...….. Subvencions Ajuntament 2010-2011……………...……….……………….................. Ingressos Interessos………………………………………………………………………. El Clot…………………………………………………………..…………………………… Aportacions lloguer Ca la Miquela………………………………….……………...…….. Aportacions socis……………………………………………………………………..…… Teatre………………………………………………………………………………...……… DESPESES Activitats organitzades pel Centre……………………………………………………….. El Clot……………………………………………………………………………………….. Neteja Centre………………………………………………………………………………. Subministraments………………………………………………………………………….. Despeses Caixa Manresa…………………………………………………………………. Teatre………………………………………………………………………………………… RESUM Saldo en caixa a 31-12-10……………………………………………………………… Ingressos……………………………………………………………………………………. Despeses……………………………………………………………………………………. Total en caixa a 31-12-11…………………………………………………………………. DÈFICIT

418,85 € 1.000,00 € 0,91 € 2.978,00 € 240,00 € 792,17 € 4.992,40 € 10.422,33 € 45,00 € 4.874,79 € 105,00 € 1.381,91 € 33,67 € 5.248,30 € 11.688,67 € 10.630,53 € 10.422,33 € 21.052,86 € 11.688,67 € 9.364,19 € -1.266,34 €

Pel que fa a les activitats previstes per aquesta primavera n’hi ha tota una colla, gairebé cada cap de setmana. Aquestes són les que hi ha previstes fins ara:        

28 d’abril: Estrena de l’obra de teatre “Paraules encadenades”. 30 d’abril: Representació de l’obra “Paraules encadenades” a la Mostra de Pineda de Mar. 6 de maig: Estrena a Monistrol de les dues obres dels grups infantils. 13 de maig: Assistència a la Mostra Infantil a Sant Vicenç de Castellet. 20 de maig: Representació de l’obra “Què és el que sabem?” a Castellterçol. 26 de maig: Celebració de la Festa del Teatre Comarcal a Súria. 10 de juny: Representació de l’obra “Què és el que sabem?” a Cornellà.

I a part de tota aquesta activitat s’està assajant l’obra que es vol estrenar per la propera Festa Major Alba Jornet/Jaume Musarra 11


Des de l’escola L’Esqueix VISITA AL COSMOCAIXA El dimarts 6 de març els alumnes de cicle mitjà de la ZER El Moianès Ponent vam fer una visita al museu Cosmocaixa de Barcelona. Aquest museu està dedicat a la ciència i vam poder passar tot el dia visitant les diferents sales temàtiques que té. Primer vam estar a la Sala de la Matèria i vam poder experimentar amb un munt de coses com les ones, el so, la llum... També hi havia una exposició sobre els dinosaures. Un lloc molt interessant és el bosc inundat, una reproducció d’un bosc tropical amb animals i plantes pròpies d’aquest hàbitat. Hi feia una xafogor molt intensa. Per últim vam fer el taller “Toca, toca” on els monitors ens van ensenyar diferents animals del desert, del Mediterrani..., ens explicaven coses de cadascun i els podíem tocar. JUGADORS DE L’ASSIGNIA MANRESA ENS VISITEN A L’ESCOLA El passat dimarts, 20 de març van venir dos jugadors de bàsquet de l'Assignia Manresa, en Sergiy Gladyr i l'Adam Hanga, i els vam fer preguntes entre tots. Així, els vam poder conèixer una mica i vam descobrir que juguen a bàsquet des de ben petits (5 i 6 anys) i que l'ídol de tots dos és en Michael Jordan. A continuació ens van firmar autògrafs en papers que teníem però també en carpetes, samarretes, pantalons, bambes i més coses! Encara que un d'ells va marxar una mica més d'hora, l'altre ens va fer un mini entrenament de llançaments a cistella i després ens va fer una petita demostració de llançaments des d'una cistella a l'altra i gairebé la va encertar! Va ser molt interessant. Moltes gràcies Sergiy i Adam! SORTIDA DE CICLE INICIAL A SALDES Els nens i nenes de Cicle Inicial vam anar a Palomera, un parc d’aventura a Saldes on hi ha circuits instal•lats als arbres per poder anar d’arbre en arbre sense tocar terra, realitzant ponts tibetants, escales, tirolines, salt de Tarzan, xarxes, túnels i moltes aventures més. Ens ho vam passar molt i molt bé. Primer vam aprendre a obrir i tancar els mosquetons i les politges i quan ja teníem molt clar el que havíem de fer per anar segurs, vam passar per tot el circuit. Va ser molt emocionant!!! També vam poder jugar amb la neu perquè n'hi havia força.

12


PROJECTE CAIXES NIU Es tracta d'un projecte que hem començat a l'escola en què construirem i col·locarem unes caixes niu als boscos i parcs del poble, i farem el seguiment dels ocells que hi niïn. Un dia va venir l’Eli a fer-nos la presentació del projecte, vam conèixer diferents ocells del nostre entorn i les seves característiques. Un altre dia amb la Mireia i la Clara vam construir entre tots una quinzena de caixes niu i finalment un altra dia els vam anar a penjar al bosc i al parc El Serrat. A partir d’ara i durant 5 anys farem el seguiment i recollirem dades de quins ocells hi han fet el niu.

TARDA DE SANT JORDI AMB ELS AVIS La tarda de Sant Jordi vam convidar els avis a l'escola. Van venir a les diferents classes per explicar-nos coses d'abans, de quan ells tenien la nostra edat. Durant una bona estona els hi vam fer preguntes de com era la seva escola, ens van contar rondalles i cantar cancons... Vam estar molt contents de tenir-los amb nosaltres i per agrair-los la seva visita els hi vam regalar una rosa o un punt de llibre fet nostre. Gràcies avis i àvies per acompanyar-nos!

VISITA A L’AQUARIUM El divendres 27 d’abril els més petits de l’escola vam anar d’excursió l’Aquarium de Barcelona. Vam anar a veure l’espectacle Viatge al país de Marmarà i també vam visitar tots els espais i instal·lacions. Vam veure peixos de moltes classes, algues, taurons... Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses. Escola L’Esqueix 13


Des del Casal L’Espiga El dia 17 de Març varem fer l' assemblea general de socis a la qual hi van assistir 15 persones. Entre altres temes es va fer balanç de les activitats dutes a terme així com de les previstes pel futur. També vàrem explicar l'estat de comptes del any 2011 que de forma resumida és el següent:

.

Entrades ........................................... 12.426,68 € Sortides ........................................... 8.286,34 € Saldo a caixa

4.140,34 €

Per altra banda volem informar que durant els mesos d' Abril, Maig i Juny, 2 dies a la setmana, dimarts i dijous de 5 a 7 de la tarda es faran diferents tallers i activitats, a càrrec de la Isabel López. Ella està fent les pràctiques del curset de monitora socio-cultural per a la gent gran que fa a través del Consorci del Moianès. Alícia Castellà

Gemma Morell Puigmartí

TALLER METAL.LÚRGIC ÀNGEL SOLÀ SANTACREU

veterinària, colegiada 3059 pel CovB visites a domicili a Monistrol (caps de setmana) 636.55.53.50

Construcció de portes metàl.liques, Reixes,baranes,tancaments de parcel.les… C/ Monges, 5

Tel. 93 830 92 26

CALDERS

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32 Fax 93 839 91 68 08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

14


Des de Teixit d’Inquietuds Estem molt cansats, per no dir esgotats! Han estat uns dies molt durs, que hem anat a dormir molt tard i ens hem llevat ben d’hora ben d’hora. Vam anar a dormir molt tard en el gran concert que es va fer el passat 31 de març, on la nostra colla es va encarregar de portar la barra. Uns 150 monistrolencs van ser testimonis de la resurrecció d’en Freddy Mercury i els AUTOPUT, que durant tota la nit va fernos saltar i ballar amb els seus temes i altres grans clàssics del rock. Abans havien tocat els TREMPERA, un grup de ska reivindicatiu a qui els hi espera un gran futur. Ara molts us penediu de no haver vingut, a veure si n’apreneu i no deixeu escapar les coses per aquesta mandra que fa venir, la tele i el sofà de casa! Ens vam llevar ben d’hora ben d’hora el dilluns de Pasqua per començar a coure les botifarres de la 22a caminada popular! Ja són moltes edicions, però sembla que les rodalies de Monistrol encara donen de sí per descobrir nous racons i redescobrir-ne d’altres una mica oblidats. Aquest any es van preparar dos recorreguts, un de 9 km i un altre de 17 km. Altre cop hi va haver una gran participació, amb uns 40 caminadors a la curta i més de 300 a la llarga, que fins i tot ens van desbordar en algun moment (Foto: Véronique Payovitch) Ara toca revifar una mica el Llúpol i la Rabassola, que fa dies que els tenim tancats i comencen a tenir ganes de giravoltar. El dia 26 de maig la colla gegantera se’n va a Vacarisses, on hi ha unes magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat i hi viu la “Vaca Xula”, ens hi acompanyareu? Teixit d’Inquietuds

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54 08275 MONISTROL DE CALDERS

15


Des de l’Associació Dit i Fet Noves samarretes tècniques i paravents per al Posa’t en Forma Per aquesta temporada del Posa’t en Forma, i aprofitant el nou logotip d’aquesta activitat, hem tornar a fer samarretes tècniques per a les participants d’Aeròbic i de Ioga. Per al gimnàs a l’Aire lliure aquest cop, i com a novetat, hem fet paravents per als participants. En disposem d’unes quantes més d’aquestes samarretes i paravents així que si algú està interessat en adquirir-ne una es pot posar en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic o personalment tant amb la Susana Pascual , la Gemma Colet o la Montse Ponsa.

Taller de Cuina al Microones amb Tupperware Divendres 27 d’abril al Local de la Petanca i amb una vintena de seguidores vem dur a terme el Taller de cuina al microones. Les representats de la casa Tupperware ens van ensenyar com podem treure profit d’un dels electrodomèstics que menys utilitzem per a cuinar i que en poc temps ens permet preparar deliciosos plats. En el taller, a part de donar-nos consells a l’hora d’utilitzar aquest electrodomèstic, també van preparar un seguit de plats que al finalitzar les assistents vem poder tastar. En acabar l’Associació Dit i Fet va fer obsequi d’un petit tapper a cada una de les sòcies assistents. Activitats previstes pe al mes de maig Aquest mes de maig, la nostra Associació fa 2 any i per a celebrar-ho tenim previst una sèrie d’actes que aquí us detallem:  Dimecres 9 de maig al vespre, Desitjos enlaire, enlairada de globus plens de desitjos.  Diumenge 13 de maig i dins dels actes de Viu el Parc, caminada mensual Dit i fet de 12 km aproximadament.  Dissabte 19 de maig per la tarda, taller d’autodefensa per a dones. Gratuït i exclusiu per a sòcies del Dit i Fet.  Diumenge 20 de maig per la tarda/vespre, concurs de truites. Amb premis per als guanyadors, obsequi per a tots els participant i tast després del veredicte per al públic assistent. Tots aquest actes seran promocionats individualment i s’indicaran les hores i els llocs on es duran a terme, mitjançant les cartelleres , el blog i la pàgina web. Associació Dit i Fet 16


Esports POL PUIGMARTÍ 14 ANYS, INFANTIL DEL CALDERS

“Quan tingui l’edat fitxaré per la Monistrolenca” Però aquest any has tornat. Per quina

El Pol Puigmartí i Ciuró va complir 14 anys el gener i aquesta és la tercera temporada que juga a futbol.

raó? Sí. Ara ells són infantils de primer any i jo de segon. Vaig preferir tornar a Calders pels amics. I amb quin d’ells t’entens millor al camp? Amb el Marc Musarra i el Pep Cerarols ens entenem molt bé. Quines diferències has trobat entre tots dos clubs? El canvi d’herba a sorra però l’amistat entre jugadors és millor a Calders. A Artés es flipen molt. A quines posicions has jugat a futbol onze? Amb l’Artés l’entrenador em feia jugar de lateral i aquest any jugo de central. Has fet cap gol, tu que jugues de defensa? N’he fet dos. Un amb l’Artés de falta directa i un amb el Calders, al camp de l’Artés, també de falta. Com et defineixes com a jugador? Em considero ràpid, m’anticipo als davanters. M’agrada fer desplaçaments llargs als davanters.

Al camp del Met amb la samarreta del campus

Els entrenadors confien en tu? Sí. Només m’he perdut dos partits. La resta els he jugat de titular.

El Pol (així és conegut futbolísticament parlant) va debutar a l’aleví del Calders amb 11 anys jugant a futbol set, la temporada següent va fitxar per l’infantil de l’Artés (jugant ja a futbol onze) i enguany ha tornat al Calders en el seu últim any d’infantil.

Quin estil de joc utilitzeu? Normalment el porter xuta fort per buscar el Gamisans, que és el nostre màxim golejador, però a vegades també toquem la pilota des de darrera. Què cal millorar al Calders? Ara hem millorat una mica però encara tenim a l’Artés per davant. Alguna vegada hem anat només 10 jugadors. Tenim una plantilla curta.

Com és que l’any següent de debutar amb el Calders vas fitxar per l’Artés? No podia jugar amb l’aleví del Calders perquè jo era dels grans i passava a infantil. Vaig anar a l’Artés perquè no havia infantil al Calders. 17


l a temporada que ve què faràs? Com que ja seré cadet no podré quedar-me a Calders. Potser vaig al Moià o a l’Avinyó. Els entrenaments t’agraden? No gaire ja que no m’agrada gens fer físic i en fem molt, sobretot córrer.

I fins aquí aquesta xerrada-entrevista amb el Pol feta a la seva habitació. Vaig aconseguir mantenir una estona assentat i tranquil a aquest jove jugador monistrolenc que no para mai quiet.

Quan entreneu? Qui us porta? Entrenem els dimarts i els dijous de sis a vuit. Som quatre de Monistrol, el Marc, el Jaume, el Roger i jo, i els pares dels quatre s’ho combinen. T’agrada estudiar? Quin curs fas? No m’agrada gaire però s’ha de fer. Faig primer d’ESO. Quines són les assignatures que t’agraden més a part d’educació física? Tecnologia i naturals m’agraden. I les que no... Mates i socials no m’agraden gens. Les he suspès però les aprovaré al juny. Ets del Barça. Amb quin jugador t’identifiques? M’agradaria ser com Piqué. Jugo a la mateixa posició que ell i és el meu preferit. Quin títol guanyarà aquest any el Barça? La Champions i la Copa ja que la Lliga no es pot, ja. I el pitxixi qui serà? El Messi, perquè és el que juga millor. El Cristiano Ronaldo és un flipat. I del Madrid, què me’n dius? Doncs que juguen molt brut. Són uns porcs i no fan joc net. T’agradaria jugar algun dia amb la Monistrolenca? Ja hi jugaria ara si hi hagués un infantil perquè és l’equip del meu poble però no pot ser. Quan tingui l’edat fitxaré. Quin creus que són els millors jugadors de la Monistrolenca? Per mi els millors són el Carlitos Moya i el Xavilín.

El Pol fent tocs amb el cap

Una frase del món del futbol: Us heu de deixar la pell al camp. L’últim llibre que has llegit? Un petó de mandarina d’Eulàlia Canal. I que no sigui del cole? La cova dels zombis de Thomas Brezina Els nois d’avui en dia sou...: Trapelles. Què t’agrada fer amb els amics a part de jugar a futbol? Jugar a la play. Pro evolution o Fifa? El Pro perquè té millors gràfics. Però els efectes són millors al Fifa. I de música...: Flaix FM i el DJ Juan Magan.

18


Al centre de l’ imatge en el III Campus de Monistrol, aquest estiu passat

AE MONISTROLENCA Una vegada disputada la jornada vint-i-sis de lliga al grup 2 de quarta catalana, la Monistrolenca es troba situada a l’onzena posició amb 29 punts després d’aconseguir 8 victòries, 5 empats i 13 derrotes. En aquestes 26 jornades ha marcat 58 gols i n’ha encaixat 62. El primer classificat del grup és el Cardona amb 71 punts i el segueix el Castellbell i Vilar a només cinc punts de diferència. Al final de la taula classificatòria es troba situat el Sant Pau de Manresa, penúltim amb 12 punts, i el Torruella de Baix amb només 11 punts i 112 gols en contra. Els màxims golejadors de l’equip verd-i-blanc en aquestes vint-i-sis jornades disputades fins ara són: Mamadou Diarra Oleguer Felip Carlos Martínez Xavi Moya Manel Díaz Quim Puig

10 gols 7 gols 7 gols 5 gols 5 gols 5 gols

I els jugadors amb més minuts disputats fins ara són: Manel Díaz Jordi Toral Xavi Moya Óscar Martínez Carles Moya

2160 minuts 2057 minuts 2009 minuts 1949 minuts 1532 minuts

Els dos primers capitans de l’equip en un partit a casa (Lluís Ruiz) 19


MONISTROLENCA FEMENÍ Una vegada disputada la jornada vint-i-quatre de lliga al grup 2 del cadet-infantil femení, la Monistrolenca es troba situada a la vuitena posició de la classificació amb 20 punts després d’aconseguir 6 victòries, 2 empats i 13 derrotes. En aquestes 24 jornades ha marcat 37 gols i n’ha encaixat 133. El primer classificat és el Manlleu amb 61 punts seguit del Manresa amb 54. Al final de la taula es troba l’OAR Vic i el Sant Miquel de Balenyà amb 12 punts i com a cuer el Parets amb només 3 punts i la 250 gols en contra. Les màximes golejadores de l’equip femení verd-i-blanc en aquestes vint-i-quatre jornades disputades fins ara són: Aina Baiges Lorena Cortés Lídia Solé

10 gols 4 gols 4 gols

I les jugadores amb més minuts disputats fins ara són: Clàudia Solé Aina Baiges Xènia Catot Abril Jo Mar Catot

1650 minuts 1445 minuts 1309 minuts 1252 minuts 1217 minuts

Fent el crit inicial, amb el públic monistrolenc al fons

Markin’s Twitter: @markins02

20


El grup Monistrol de Calders per la Independència serà decisiu per aconseguir deslligar-nos de l’estat espanyol?

?

Serem capaços tots plegats de respectar els nous senyals de trànsit instal·lats?

A què és deguda la gran varietat d’horaris dels partits de la Monistrolenca? Quin és el termini de finalització d’aquesta obra del Carrer Montserrat?

21


Parlem amb... Com que ja estem arribant a les acaballes de la temporada en les diverses competicions esportives, ens ha semblat oportú fer l’entrevista d’aquest número de El Clot a l’entrenador de l’A.E. Monistrolenca. Tot i que segurament molts dels lectors del Clot no el coneixereu, ja que no és del poble, sí que ens ha semblat oportú fer-li l’entrevista i conèixer la seva opinió sobre la seva tasca al club. Ell és d’Artés i es diu Pere Rosich. Això és el que ens ha contestat, - Com és que estàs entrenant a la Monistrolenca? - Com que jo no puc jugar a futbol a causa d’una lesió, vaig decidir entrenar. En la meva època de l’Artés vaig coincidir amb una colla de jugadors que ara estan a la Monistrolenca. Quan la persona que havia d’entrenar aquesta temporada a l’equip va plegar em van trucar a mi, suposo que degut a què molts jugadors em coneixien. I gràcies a aquests antics companys ara estic entrenant la Monistrolenca. - Ens pots explicar una mica la teva trajectòria com a entrenador i/o jugador? - Vaig començar de molt petit jugant a futbol. Era i encara és la meva passió. La meva trajectòria com a futbolista ha estat sempre amb el FC Artés, excepte dues temporades que vaig jugar amb el CE Manresa. Com entrenador vaig començar molt jove, més o menys amb 14 anyets, entrenant els prebenjamins i durant els anys vaig anar pujant de categories, fins que em vaig lesionar. Va ser llavors quan el meu amic Bético em va donar l’oportunitat d’ajudar-lo en el primer equip de l’Artés. Per circumstàncies de la vida em vaig quedar jo d’entrenador en el primer equip fins ara que estic a Monistrol. - Com valores la temporada que està duent a terme l’equip? - Bé, sempre sóc molt crític amb mi mateix. Crec que amb més experiència ho podria fer millor. Però bé, amb els anys espero anar millorant. -Creus que s’aconseguiran els objectius que t’havies proposat a l’inici de la temporada? - No, això no. Crec que s’ha de ser clar. El meu objectiu era quedar dels 5 primers, i aquesta temporada no ho aconseguirem. - Com valores l’ambient que has trobat a l’equip i al poble? - L’ambient de l’equip ha estat espectacular. Mai no havia vist tan bon rotllo en un equip. Crec que això és el que fa gran la Monistrolenca i sempre serà així mentre hi hagi bon ambient. Quant al poble, no puc opinar gaire, però pel que he vist sembla un poble molt unit.

22


- Has trobat a faltar algun fitxatge? - Sí, és clar, suposo que si les coses haguessin anat més bé no diria això. Però algun fitxatge hagués anat molt bé. - Tens previst continuar la temporada vinent? - Això és un tema molt complicat, sincerament, i m’ho he de pensar molt bé i fredament, perquè a hores d’ara hi ha molts dubtes. - Quines són les diferències més significatives que has trobat entre l’Artés i la Monistrolenca? - Crec que l’ambient que m’he trobat aquí és molt millor que el que hi havia a Artés. I per mi això és el més important, que hi hagi bon ambient al vestuari. Aquesta és la gran diferència que hi ha. Li desitgem al Pere Rosich un bon final de temporada i que el puguem continuar veient entrenant l’equip. Alba Jornet/Jaume Musarra

<<<

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

CORREDURIA D’ASSEGURANCES PUJOL

CONSTRUCCIONS

PONSA PUIG, S.L. CIF B62133459 Carrer l’Om i la Roca, 1

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32

08275 MONISTROL DE CALDERS

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa BELLESA

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

Avg. Pere Tarrés, 6

Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS 23


Safareig 

Dues nenes han nascut a Monistrol aquest últim bimestre. A finals de febrer, quan ja teníem l’edició anterior del Clot tancada, va néixer la Cloe, filla del Marc Güell i la Cristina. I a inicis d’abril va néixer la Júlia, filla de l’Òscar Carrasco i l’Alba. És el primer fill que tenen les dues parelles i, per tant, se’ls ha girat una feina nova però molt bonica. Moltes felicitats per les famílies!

El grup musical Autoput va actuar ara fa uns dies al pavelló. Acompanyats pels teloners Trempera van omplir de música i festa la nit a Monistrol. Un concert dels teloners amb molta força i amb un seguiment per part del jovent molt intensificat. Els Autoput fan versions de cançons dels grans de la música com Queen, Aerosmith i U2 entre d’altres i també dels grans himnes del rock català com Sau, Sopa de Cabra i Lax’n’Busto. Van fer trempar i de quina manera a tots els assistents que, també cal dir-ho, tot i presentar una acceptable entrada, tampoc hi havia massa gent del poble. Fins i tot el Toni del Barral va tancar molt aviat per poder assistir al concert. Com a notes curioses cal dir que hi havia una paradeta de creps a l’entrada del pavelló (que va tenir molt bona acceptació per part dels assistents a l’esdeveniment, sobretot els més joves) i també hi havia un membre de seguretat que va controlar que no hi haguessin aldarulls durant el concert, que tothom pagués l’entrada i que ningú fumés dintre el local.

Josep Guardiola (no l’entrenador del Barça, sinó el cantant) va morir el 9 d’abril a Barcelona. La gent gran del poble en parlava meravelles d’ell com a cantant, saxofonista i violinista i recorden, amb llàgrimes als ulls, que la seva última actuació a Monistrol la va fer per inaugurar el Casal d’avis l’Espiga. Abans havia vingut vàries vegades més per la Festa Major. És una pèrdua irreparable que un professional del nostre país com ell ens deixi, però així és la vida.

Seguim amb la mini-secció titulada Safareig 2.0. Anem per la segona edició i cada vegada hi ha més monistrolencs que utilitzem el twitter. Hem fet una recopilació de les piulades i hem seleccionat les més curioses. A veure si en la propera edició us animeu i ampliem els piuladors de Monistrol (Alfons Vilatersana) 24


Germà Cabrera @8Germa (3 març) Carlitos, Carlitos, baja el cuero al piso... ---

Alfons Vilatersana @Vilatersana (10 març) Monistrolenca 4 – Artés B 2. 60 minuts amb 10 homes! --Xavi Moya @xavilin9 (21 març) Roncero ponte gafas --Oriol Andreu @OriolAndreu11 (23 març) Hi ha dies tontos i tontos tots els dies. Per això les coses van com van! --Òscar Marquina @markins02 (27 març) Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi. --Valentí Prat @Tinetprat (1 abril) La pròxima serà proposar que facin el TN en blanc i negre i en castellà. I el temps el farà el Montesdeoca. --Albert Ventura @albertventura84 (9 abril) El dia que Pepe es posi un mitjó de cada color es pegarà ell mateix! --Marc Vall @kitus1985 (17 abril) M’acabo de despertar i ja somio amb la migdiada! --Pere Daví @Pere_davi (21 abril) Perdem però donem exemple!

I la segona iniciativa que vam estrenar en el passat número del Safareig es titula Safareig viatger. Una persona de Monistrol resident fora del país ens explica com és un dia de la seva vida a la nova ciutat. En la primera edició ens explicava la Zaida com era un dia a Solna, Suècia. I ara la Cèlia ens explicarà com transcorre un dia de la seva vida a Londres

Avui, treballant, quan he anat al descans de deu minuts, no sé per que m’ha donat per mirar-me el correu des del mòbil ... cosa que no solc fer ja que els únics que m’envien correus són els del banc, flickr, easy jet, O2 i sí, de tant en tant algú o altre que em posa al dia. Però ep! correu del Markin’s. Què serà, serà? I allà estava, tot escrit! El primer que he pensat ha estat “jolines ... ni a Londres pots estar tranquil·la, que t’enreden amb alguna cosa o altra” però va, us diré que el pensament ha estat fugaç i que en poca estona estava del tot decidida a fer-ho. I aquí estic. He sortit de treballar i tal i com he arribat he encès el portàtil, m’he posat música i au, a teclejar. Un dia a Londres comença amb el maleït soroll del despertador. I es repeteix. I es repeteix. I es torna a repetir. I sí, finalment em desperto pensant que ahir lo d’anar-me’n a dormir d’hora se me’n va anar de les mans. No em va sortir com havia calculat i em dic que sí, aquesta nit aniré a dormir més d’hora que sinó al matí no puc. Avui començo a treballar a les 5.30. Podria dormir més però després odio haver perdut mig dia ja que al final sembla que només estigui ficada en aquell forat de restaurant! 25


Així que amunt! Esmorzar, a la dutxa i al carrer! M’espero a la parada del bus; és una passada com tarda el 176! I després d’esperar, agafo el 68 que també em deixa al centre. Comença a fer bo així que em fico el primer Starbucks i em demano un “cafe late, take away” (sempre per emportar). Agafo el meu cafè i me’n vaig al parc on perds la noció del temps encara que no vulguis. Però allà el tens, just al costat, sempre recordant que per molt que no ho sembli, el temps passa... el Big Ben. Buf! Com passen les hores. Em poso a escoltar música i començo a caminar sense cap destí (i la de racons que descobreixes així). Trafalgar Square. No sé que té que m’encanta. Paro i m’assec a les escales. I la gent passa... i passa, i així podria passar-me mig dia més. Mirant a tothom i al no res. Però tot i estar parada el meu cap no para i dona voltes i voltes a aquelles mil i una coses que hi tinc. És graciós recordar que vaig venir a Londres perquè estava perduda quan ara encara ho estic més. Desconcertant sí, però tot i així, crec que és una de les millors decisions que he fet per mi mateixa i de fet crec que si pogués rebobinar com les cintes de casset antigues i tornar a “gravar” la meva vida, aquest pas no el canviaria per res. Ostres, se’m fa tard. Sort que estic al costat. I sí, aquí estic; Covent Garden. 50 Earlham Street, Belgo Centraal. A treballar. Hi ha dies que són eterns i ni ha que són just el contrari. No tinc clar quina de les dues versions ha estat el dia d’avui, però bé. Són les 12.47 de la nit i ara surto del restaurant. Passem moltes hores tancats aquí sota, però s’ha de dir que per molt que la feina sigui la feina amb els companys, tinc la sort que es fa tot molt més lleuger i entretingut. Per fi, home sweet home! Com sempre soc la última d’arribar. Estan tots al menjador. Parlant, explicant com ha anat el dia tot i que alguns de nosaltres treballem junts. Parlem, pensem i fem plans per demà, demà passat i pel mes que ve. Els dies passen que ni els veus. Arribes, penses que amb sis mesos en tindràs prou que ja estaràs cansada d’aquesta ciutat. Però amb sis mesos no n’hi ha prou, i et quedes i penses què faràs ja que això és passatger i ho vols aprofitar, i organitzes, i vius, i després d’haver-los estat esperant durant setmanes, baixes uns dies a Monistrol i no saps com però de seguida tornes a estar a la ciutat pensant en el pròxim que vindrà. Fent i desfent. Vivint-la. 26


Després de totes les “reflexions” nocturnes d’avui amb els de casa ens disposem a tancar els llums del menjador i els de les respectives habitacions. Em fico al llit i connecto el despertador per demà. “Què? Les 3.08? No pot ser!” Sembla que això d’anar a dormir d’hora se m’ha escapat de les mans altre cop. Bah... mi fico bé i demà sí que no fallaré i aniré a dormir més d’hora. Londres és molt bonic. Personalment em té enamorada. Sempre trobes una cosa o altra per fer, racons per descobrir... no tens temps a avorrir-te. Però és una ciutat molt gran, hi ha molta gent, moltíssima! I si una cosa no m’agrada d’ella, és que, per trist que soni, amb tota la mà de gent que hi ha i tots els amics que puguis fer... sovint et sents sol. Per això, per molt temps que pugui estar aquí, o en qualsevol altre lloc d’aquest món... Monistrol; I’m yours. ( “!!!” Les 2:28, i jo que volia anar a dormir d’hora! Demà Cèlia, demà...) Bona Nit Monistrol. I miss you. XX! Germà i Òscar

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

RESTAURANT

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

Tel. 93 839 90 25

CANSALADERIA CARNISSERIA

MONISTROL DE CALDERS

POLLERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domicili La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS 27


La comarca NOTÍCIES DE MANRESA 

Els Mossos d´Esquadra de la comissaria de Manresa van detenir el 23 d´abril tres persones marroquines i veïns de Manresa, com a presumptes autors d´un delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Els fets van tenir lloc a la deixalleria de Manresa. Una dotació de mossos s´hi va adreçar ràpidament i van poder comprovar que hi havia tres joves dins el recinte de la deixalleria remenant un dels contenidors.

El sistema de fotomultes al carrer de Sobrerroca de la ciutat i que va començar a sancionar l’any 2006 i els de la plaça de Gispert i del carrer d'Alfons XII, des del 2010 cada mes enxampen una mitjana de 1.400 conductors que no fan cas de la normativa. Calculat en dies, la mitjana és de 46 conductors diaris. Al Sobrerroca, on ja fa sis anys que funcionen, cada any hi ha més de 5.000 denúncies.

La segona fase d'obres de l'ampliació de Sant Joan de Déu de Manresa obligarà a introduir modificacions en la mobilitat a l'entorn de l'hospital, que seran importants tant per la quantitat de persones afectades com per la durada de la intervenció. Per tal de garantir la seguretat es procedirà al tancament total de la vorera del carrer de la Divina Pastora, al costat de l'hospital, com a zona d'obres, de manera que els vianants s'hauran de desviar a través dels passos senyalitzats i adaptats cap a la vorera oposada per tal de mantenir els seus recorreguts.

NOTÍCIES DE DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA El pressupost del Clam de Navarcles es veu reduït un 40% El pressupost del Clam, el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles, s'ha vist reduït fins als 30.000 euros, una quantitat que representa un 40% menys que l'any 2010. Aquesta retallada no tindrà conseqüències en la qualitat del certamen que, aquest any, presenta 41 pel·lícules de deu països diferents. Les dues temàtiques triades per aquesta novena edició seran "Ciutadans i consumidors”. El certamen tindrà lloc del 3 al 13 de maig. Una sola empresa obté els diners per construir la residència de Santpedor El concurs públic per construir la nova residència d'avis de Santpedor només ha rebut l'oferta d'una empresa. El fet que el projecte preveiés un cofinançament ha provocat que la resta d'empreses interessades s'haguessin de retirar per la falta d'avals bancaris. En l'acte d'obertura dels sobres per conèixer els noms de les empreses només hi va haver un nom sobre la taula: el de l'empresa L'Onada, que probablement es farà càrrec del projecte i de la gestió del centre per un període de 40 anys. Tap al peatge de la C-16 per la campanya ´no vull pagar´ Desenes de cotxes van quedar atrapats el divendres abans del pont de maig al peatge de la C-16 a l'alçada de Sant Vicenç, el darrer que es troba en sentit nord, quan quatre conductors -un per carril- van negar-se a pagar i la negativa de l'empresa a posarlos el llum verd i d'ells a passar en vermell va anar formant una acumulació de conductors, que van acabar tocant el clàxon. 28


La C-55 acabarà l´any sense que s´hi facin obres de millora La Generalitat no té previst fer millores significatives a la C-55 en el que queda d'any. La insistència de diferents estaments de la comarca, polítics, econòmics i socials, per donar una major seguretat a aquesta carretera i per buscar solucions a la connectivitat del Bages amb Barcelona es tradueix en fer estudis per tenir-los a punt per quan hi hagi disponibilitat econòmica, una situació que ara no es dóna a la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Prop d´un centenar de dones del Bages s´apleguen en una trobada a Cardona Recuperar la memòria històrica de les dones i reconèixer el paper que han tingut al llarg del temps, era l'objectiu de la cinquena Trobada de Dones del Bages, que es va fer durant un cap de setmana del mes passat a Cardona amb l'assistència de noranta dones convidades a participar en un programa de xerrades i tallers. Es van fer tallers d'antics oficis i manualitats, i de gestió de les emocions i de risoteràpia. M. Teresa Puig

Carretera de Vic, 74 08180 Moià

Tel.: 93 820 80 96 Fax.: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

29


El temps MARÇ:

Sol: Núvol: Pluja:

25 dies 3 dies 3 dies

ABRIL: Sol: 12 dies Núvol: 8 dies Pluja: 10 dies

Precipitacions: 42 l/m2

88 l/m2

Comentari: Aquest any han plogut 14 vegades entre març i abril. Han caigut 130 litres per metre quadrat, i això és una quantitat força baixa. De boires no n’han faltat durant aquest darrer mes, però ha caigut poca aigua. Ens hem trobat amb un temps força variat, ja que també ha arribat una gelada a últims de mes. Aquesta darrera setmana és la més perillosa pel que fa a les gelades, però esperem que no sigui així. Tot i la pluja que ha caigut no baixa gaire aigua per la riera. Tots aquests nombrosos canvis de temps són produïts pel canvi climàtic. Ja ens anirem trobant què passarà. Eduard Comasòlivas

La cuina CARN DEL PEROL AMB RABASSOLES Ingredients: Carn del perol, rabassoles, ceba, tomàquet madur, alls, julivert, farina, ametlles torrades, clavell, vi ranci, oli, sal i pebre negre Preparació: En una cassola amb oli i un pessic de sal, s'hi fregeix la carn de perol, adobada amb sal i pebre negre i una mica enfarinada, fins que comenci a agafar una mica de color. Llavors, s'hi afegeix la ceba, picada ben fina, fins que sigui rossa. Després, el tomàquet, també ratllat ben fi i s'abaixa el foc al mínim. Es va remenant de tant en tant, per tal que la farina no s'agafi. Quan el sofregit és ben lligat, s'hi tiren les rabassoles, una mica de clavell, una picada d'alls, julivert i ametlles i un raig de vi ranci. S'hi dóna una remenada, es tapa i es deixa ofegar una estoneta més. Bon profit! La redacció

30


El celler JOAN SOLER I PLAYÀ. ENÒLEG Moltes vegades ens hem preguntat què caram és aquest personatge anomenat enòleg, quines funcions desenvolupa, què cal estudiar per a ser-ho. A fi de treure’n l’entrellat ens hem posat en contacte - no sense dificultats per quadrar l’agenda pels motius que comprendreu si seguiu llegint aquest article - amb en Joan Soler i Playà que, a més de ser enòleg, és un personatge polifacètic, de tracte obert i amb una evident vocació didàctica. Nascut el 1971 a Manresa, de formació enginyer tècnic agrícola amb un màster addicional en enologia, ja que en aquells temps encara no existia pròpiament la carrera universitària d’aquesta matèria que no es posà en marxa fins a l’any 1998. Un professor d’universitat que també era director tècnic de Can Codorniu li feu desvetllar l’afició vers el món del vi. De l’any 1995 fins al 2009 treballa a Can Roqueta on sota la seva responsabilitat enològica hi desenvolupa l’aleshores nou producte Abadal. Actualment el nostre interlocutor treballa pel seu compte amb una activitat que podem qualificar de frenètica: continua vinculat a Roqueta com a col·laborador extern principalment en el tema del Celler la Fou de Batea (Terra Alta), propietat d’aquesta empresa; porta el nou celler de la DO Pla de Bages Can Serra dels Exibis de Navàs; elabora el “vi de petit format” Blunt amb el seu soci Pep Aligué del restaurant del mateix nom i del Sibar; forma part del grup d’enòlegs 10 sentits que es dedica a l’elaboració de vins amb varietats de raïm autòctones que estaven perdudes o gairebé perdudes (recomanem per cert, que no deixeu de visitar la molt l’interessant plana web: http:// www.10sentits.cat/); porta algunes assessories en cellers de diverses DO; és el tècnic enòleg de la DO Pla de Bages; imparteix cursos i seminaris en diferents entitats i universitats; escriu articles en revistes especialitzades; surt en programes de ràdio; i per si fos poc, fins i tot li queda temps per ser el protagonista de programes de televisió dedicats a la difusió de la cultura del vi, com és el programa de TV3 En clau de vi, en la seva edició Nº 42. Qui no hagi vist aquest programa tan recomanable el pot recuperar fàcilment per internet mitjançant el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3861670/Joan-Soler-Lagricultura-sincera Aprofundint en el tema de la titulació universitària en Enologia, ens diu que una de les paradoxes que té Espanya, que és l’estat del món amb més superfície conreada de vinya (15% del total mundial), és que fins a l’any 1996 no es va aprovar amb un reial decret la titulació d’enòleg, la qual es va portar a la pràctica el 1998. Abans d’aquesta data s’hi arribava a través de màsters efectuats a partir de les carreres de Químiques, Biologia, Farmàcia o Agricultura. Qui volia estudiar directament la carrera d’enologia ho havia de fer a les universitats franceses de Bordeus, Dijon o Montpeller, la qual cosa significava que la gent formada en aquell país agafava els seus referents i se sentia còmoda amb les seves varietats. Això va comportar una pèrdua d’identitat del nostre territori lligat a les nostres varietats autòctones. Tanmateix, tampoc cal considerar aquest fet com un desastre, sinó com una nova aportació, ja que un Chardonnay conreat al Penedès té poca cosa a veure amb un de Borgonya, però el que si que caldria lamentar és que el fet d’importar varietats foranes signifiqués la desaparició de les varietats autòctones. Actualment a Catalunya es pot estudiar la carrera d’Enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les funcions d’un enòleg, si descartem la de la formació en el terreny de la viticultura, dependran de l’empresa a on hom vagi a treballar, si és de talla gran i fa un vi més comercial seran diferents de si és de talla petita i busca uns productes més extrems. 31


També hi ha enòlegs que no surten del laboratori perquè es dediquen a analitzar o a la microbiologia. Una altra funció seria la comercial en empreses distribuïdores, en l’àmbit del màrqueting o de la comunicació, o també la periodística en revistes especialitzades en el món del vi. Cal destacar també l’assessoria a la viticultura en el sentit d’optimitzar els costos de producció del raïm. Tanmateix, la funció genuïna ideal seria la de tenir cura de la vinya per obtenir el raïm que sigui més representatiu del territori on aquesta està situada, bo i obtenint un bon equilibri en termes de maduració, aromes, acidesa, grau, color, etc. i alhora vinificar-lo protegint aquesta singularitat. Cal tenir en compte que els vins de qualitat parteixen de vinyes a les quals s’hi ha dedicat moltes hores de treball i amb una producció petita per hectàrea, la qual cosa significa un cost de la matèria prima elevat. Després cal una bona vinificació i envelliment si és el cas, i sobretot, ser capaç de transmetre aquests valors al consumidor perquè aquest accepti el producte com una cosa singular i en pagui el preu que el seu cost de producció exigeix. Tradicionalment, l’enòleg era aquella persona que cuidava el vi, normalment un químic que treballava bàsicament al laboratori. A partir de finals dels 80, principis dels 90, és quan els enòlegs van començar a trepitjar la vinya i quan el vi va donar un important salt de qualitat en el nostre país. Actualment, les diferents varietats de raïm es veremen en les dates en les que la seva maduració és òptima. Resumint doncs, podem definir la funció de l’enòleg com la de director tècnic del celler, encarregat de seguir el procés de producció del vi des de la vinya fins que la botella surt per la porta del magatzem. La funció com a tècnic enòleg de la DO Pla de Bages de Joan Soler és tècnica-burocràtica: donar la seva opinió a l’hora de descriure la normativa, descriure els paràmetres d’acceptació i els plecs de condicions, etc. No té vot en el consell de la DO però si que hi té veu. Ens fa avinent també que a la DO Pla de Bages hi ha pocs enòlegs, atès que la majoria de cellers són empreses familiars que no tenen un enòleg fix, per la qual cosa són els mateixos propietaris que s’han anat formant de manera autodidacta i que coneixen la seva finca millor que ningú, els que elaboren el vi a la seva manera i, cal dir-ho, cada vegada millor. El que si que fan és contractar puntualment un enòleg extern per tal de rebre assessorament en alguna de les etapes del procés d’elaboració del vi on hi hagi més dificultats o dubtes. Sobre les peculiaritats de la DO Pla de Bages diu que es tracta d’una zona tirant cap a continental, límit nord del conreu de la vinya, amb una terra pobra en matèria orgànica, amb poca humitat i per tot això és un territori molt favorable per al conreu de la vinya. Al Bages la verema s’efectua uns 15 dies més tard que al Penedès i les vinyes estan actualment envoltades de bosc, la qual cosa dóna unes notes balsàmiques particulars, vins més vius, bona maduració del color i dels tanins, i frescor varietal. A més,tot celler inscrit ha de tenir vinya pròpia, cosa que li dóna un signe clar d’identitat. La producció petita significa que pràcticament tot el vi que s’elabora s’embotella, cosa que permet que la mitjana de qualitat sigui de les més altes del país. En el mercat actual, qualsevol producte singular i de qualitat té totes les oportunitats, mentre que les amenaces provenen de la mediocritat, tant de part de l’elaborador com del consumidor. Que tingueu bon celler !! Pedru / Jan

32


Ciències MOLTA TERRA A L’HAVANA (VII). LA FAMÍLIA CRUSELLAS I LA VILA D’ARTÉS Els primers Crusellas a Cuba van ser Josep Crusellas i Vidal i el seu germà Joan, fills de L’Arboç del Penedès, que van fundar el 1863 conjuntament amb Ventura Vilaró i Francesc Sallés la primera empresa de l’illa de fabricació d’espelmes i d’olis lubricants. El 1876 la societat s’amplià amb l’entrada dels nebots Josep i Ramon Crusellas i Faura, també naturals de l’Arboç i fills de Francesc Crusellas i Vidal i d’Anna Faura i Berenguer. Aquests nebots, el 1868 s’havien desplaçat a Cuba, a la ciutat de Trinidad, on van estudiar la flora local i crearen diferents essències tropicals. L’any 1879 van elaborar un producte que esdevingué famós, el Palmolive, que ells descobriren analitzant el fel de les vaques. A partir d’aquesta ampliació, la societat va prendre la denominació de Crusellas, Hermanos y Compañía. Es van dedicar a la producció de sabó per a ús domèstic i productes de perfumeria. El Jabón Candado i el Jabón Havana City van ser dues de les marques més conegudes, especialment la primera. La marca Candado encara es pot veure pintada en façanes per tot Cuba. La fàbrica estava al carrer Monte (Máximo Gómez), 314 – 316. Ramon Crusellas i Faura fou elegit president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya el 1887-88. La varietat dels productes Crusellas quedà patent en els anuncis que l’empresa incloïa a la premsa, com aquest publicat a la revista La Nova Catalunya editada a L’Havana: “Recomanem a les dames l’exquisit savó Hiel de Vaca de Crusellas i Cia. Suavisa’l cutis i el perfuma delicadament”; o aquell altre d’una litografia dels establiments comercials de L’Havana “Crusellas Hnos. Perfumistas, Inventores del reputado Jabón de Hiel de Vaca, Jabones finos y extra finos, Agua de Quina, Colonia, Verbena, Dentífrica y de tocador, Extractos dobles y triples Aceite de Erizo, rivalizando en calidad y precios con los parisienses Hermine es un Polvo de Arroz impalpable”. Els Crusellas tenien botiga pròpia, decorada amb fusteria d’estil modernista, al carrer Obispo (que durant uns anys portà el nom de Pi i Margall), 107, entre els carrers Compostela i Habana, l’artèria comercial per excel·lència de L’Havana del tombant de segle. Avui dia, aquest establiment encara existeix transformat en botiga de roba. Els Crusellas diversificaren els seus negocis: el 1902 una empresa elaboradora d’aigües minerals propietat de la família apareixia enregistrada com a Crusellas, Rodríguez y Cía; Ramon Crusellas obtenia farina de plàtan; Crusellas, Hermano y Cía produïa sabons; i Crusellas y Cía es dedicava al comerç minorista. A més, tot i que de forma efímera, van intervenir en la indústria cervesera ja que foren els fundadors, amb un altre català com a soci: Salvador Costa i Vidal, de la companyia cervesera La Tropical encara existent avui dia a Cuba. El seu esperit emprenedor el demostra el fet que fossin capaços de fer front a la competència de productes importats equivalents, a base de reduir els costos de transacció per mitjà d’una integració del comerç minorista que va permetre abaratir el procés de comercialització de les seves mercaderies i, també, a base d’introduir innovacions en els mètodes de producció dels seus productes, per tal de rebaixar-ne el seu cost de fabricació. Com a complement a les seves activitats mercantils, els membres de la família formaren part d’importants grups de pressió de la burgesia insular, mitjançant la seva pertinença a importants agrupacions polítiques i empresarials. 33


Un nebot de Ramon Crusellas i Faura, Ramon Crusellas i Tuset (L’Havana 1889-1960), fou el director de la firma des del 1918, any en el qual es va transformar en la Compañía Nacional de Perfumería amb una producció de 5 milions de quilos de sabó i 4 milions de perfumeria. El 1929 es convertí en subsidiària de la companyia nord-americana Palmolive, a la qual transferí el 49% de les accions. Mitjançant aquest acord, l’empresa fabricà a Cuba els famosos productes de Colgate Palmolive. La seva original campanya de publicitat es feu cèlebre pel fet de regalar cases a través de concursos. No cal dir que les seves propietats foren confiscades per la revolució del 1959 i la família s’exilià a Miami (Florida) per continuar-hi el negoci. La casa familiar, situada al carrer Reina (Avinguda Simón Bolívar), 352 (cantonada amb el carrer Lealtad) fou construïda, el 1908, per Josep Crusellas i Faura, casat amb Francesca Álvarez i Rocabertí. L’edifici, dissenyat per Alberto de Castro, presenta un important valor monumental per la seva ornamentació d’estil modernista, amb unes interessants baranes de balcó construïdes en acer i amb les seves característiques arcades. Interiorment, conserva l’estructura espacial tradicional de l’habitatge de tombants de segle, però és de les poques cases de L’Havana que conserven la decoració interior modernista. La foto mostra l’escala que dona accés al primer pis. Després de tenir usos diversos, en els darrers temps la casa havia estat ocupada per una empresa tèxtil. En la nostra visita de novembre de 2010, estava desocupada i vigilada per un amable guàrdia que, de forma extraoficial, ens va permetre visitar-la. Està bastant deteriorada i si no s’hi fa una rehabilitació ben aviat, es perdrà de forma irremissible. Ramon Crusellas i Faura era propietari d’una torre de luxe a l’exclusiva zona de El Laguito, al carrer 146, prop de la platja i del club nàutic de L‘Havana. Els germans Castro Ruz, la van cedir “generosament” a l’escriptor Gabriel García Márquez perquè fos la seva residència cubana. Els Crusellas varen aconseguir de consolidar una més que considerable fortuna i, com totes les famílies riques del seu temps, els seus membres més destacats també disposaven de diversos panteons al cementiri de Colón de L’Havana. La foto mostra la sepultura en marbre de Ramon Crusellas i Faura. La història de Can Crusellas d’Artés està íntimament relacionada amb aquesta família, així com amb la família Berenguer, propietària de Manufactures Berenguer, empresa tèxtil que va tancar portes el 1989 i que en el transcurs de molts anys va donar feina a gran part de la població. El tema és bastant envitricollat, així que intentaré resumir-lo de la forma més entenedora possible. El fundador d’aquesta indústria tèxtil fou Josep Berenguer i Vilaressau (1817-1895), persona d’origen modest que va arribar a ser alcalde i jutge d’Artés. En morir, va traspassar la propietat al seu fill Josep Berenguer i Caba (1840-1904). Aquest, segons fonts contradictòries, va morir solter o bé es va casar ja en edat avançada. En tot cas, en no tenir fills, va cedir la propietat als seus nebots (fills de la seva germana Josepa): Josep, Casimir i Francesc Clapers i Berenguer. Francesc, el germà petit, va esdevenir l’únic hereu ja que els seus germans més grans varen morir solters. 34


D’altra banda, Francesc Crusellas i Vidal, germà dels primers Crusellas que van emigrar a Cuba, es va casar amb Anna Faura i Berenguer, que era cosina germana de Josep Berenguer i Vilaressau. Una filla d’aquest matrimoni, Maria Crusellas i Faura, de 20 anys d’edat, es casa el 1878 amb el seu oncle Joan Crusellas i Vidal de 43 anys, que havia quedat vidu i que, recordem, fou un dels germans fundadors dels negocis de la família a Cuba. Aquesta estratègia matrimonial endogàmica era aleshores una pràctica bastant habitual, així es mataven dos ocells amb un sol tret: el nuvi, ja maduret i enriquit, aconseguia una dona tendra i jove i, de passada, el patrimoni acumulat no s’escapava del control de la família. Fou aquesta parella la que construí la torre de Can Crusellas d’Artés per al estiueig de la família. Quan Maria Crusellas i Faura va quedar vídua, es podria haver casat amb Josep Berenguer i Caba. Aquest fet, si és cert, va tenir lloc el 1901, per bé que el nuvi moria només tres anys després sense que la parella tingués fills. Maria, l’abril de 1907, demanà permís a l’ajuntament per reformar la finca de Can Crusellas de la seva propietat, situada en el km 44 de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès. La finca, esdevingué el centre de reunió de les famílies riques, tant de les residents permanentment a Artés, com d’aquelles originàries de la vila que només hi estiuejaven. L’agost de 1916, per exemple, els fills d’aquestes famílies (Clapers, Berenguer, Rius, Ferrer, Serramalera, etc.) hi representaren una obra de teatre. Reprenent el fil de la història, la filla del primer matrimoni de Maria Crusellas, Rosa Crusellas i Crusellas es casà amb Francesc Clapers i Berenguer, el qual recordem que quedà com a hereu únic de la fàbrica de Can Berenguer. D’aquesta manera es tanca el cercle de la relació d’ambdues famílies. El 1933, any de la mort de la Rosa, la finca fou heretada pel seu fill gran, Josep Clapers i Crusellas. Actualment, la torre (Centre Cívic) i els jardins de Can Crusellas han esdevingut un equipament municipal. I així s’acaba aquesta rocambolesca història que hem començat a L’Arboç del Penedès i que, passant per L’Havana, s’acaba a Miami i Artés. Jan

FARMÀCIA LLDA. c/ Montserrat, 6 Tel. 93 839 91 16 08275 MONISTROL DE CALDERS

- C. FERRÓN VILCHES

C/ Molí, 4 -

Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS 35


Que diu que... SENTÈNCIES LLATINES (XVI) Non faciunt meliorem equum aurei freni. “Unes regnes d’or no fan pas millor un cavall”. Sèneca il·lustra amb aquesta imatge tan expressiva la vàlua de tot el que és propi i natural de l’home, sense que calgui recórrer a additaments o aparences externes. Non in solo pane vivit homo. “L’home no viu només de pa”. Paraules del llibre del Deuteronomi que són recollides en la resposta que Jesús, quan dejunava en el desert, donà al dimoni, el qual el temptava perquè convertís les pedres en pa. El sentit d’aquesta resposta s’ha ampliat fins a expressar la submissió, del que és material al que és espiritual. Non multa sed multum. “No moltes coses sinó molt (d’una sola cosa)”. Adaptació d’una recomanació que fa Plini el Jove. L’ús d’aquesta frase s’ha generalitzat, de manera que s’aplica a la primacia de la profunditat dels coneixements sobre la seva quantitat. Non omne quod licet honestum est. “No tot el que és permès és honest”. Principi moral, expressat en el Digest de Justinià, que posa de manifest la preeminència de la moral natural sobre la legislació, que és obra dels humans. Non omnia possumus omnes. “No tots ho podem tot”. Frase que Virgili posa en boca del pastor Damó i que és emprada com a dita que il·lustra les limitacions de l’ésser humà. Non omnibus aegris eadem auxilia conveniunt. “No a tots els malalts els van bé els mateixos remeis”. Principi elemental de la pràctica de la medicina expressat per Cels, el qual, pres en sentit metafòric, serveix també per a altres aspectes de la vida, per exemple: no tots els mètodes de formació serveixen per a tots els estudiants. Non omnis moriar. “No moriré del tot”. Frase d’Horaci que ha esdevingut expressió emblemàtica de la transcendència de l’obra de l’escriptor més enllà de la seva vida. Non semper ea sunt quae videntur. “No sempre les coses són el que semblen”. Fedre parla del sentit amagat que tenen sovint les paraules del poeta. Posteriorment, s’ha ampliat l’aplicació d’aquesta frase a la realitat en general. Non semper Saturnalia erunt. “Les Saturnals no duraran sempre”. Dita llatina antiga que fa referència a les festes que se celebraven en honor de Saturn, amb la qual s’indicava que les coses no sempre són favorables. Les Saturnals eren les festes romanes de principi d’hivern que, posteriorment, cristianitzades, van donar lloc a les festes de Nadal. Non turpis est cicatrix quam virtus parit. “No és deshonrosa la cicatriu si ha estat provocada per un acte de valor”. Sentència de Publili Siros antecedent d’un dels tòpics més freqüents entre el món dels militars. Non ut edam vivo sed ut vivam edo. “No visc per a menjar sinó que menjo per a viure”. Dita de Quintilià, no molt ben acollida per cert pels golafres.

Jan

36


Calaix de sastre MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES        

Tal i com és la mare, així és la filla. De vegades penso que Déu, creant l’home, va sobreestimar una mica la seva habilitat. Al que mai no beu vi, no li fiïs mai un camí. És més fàcil per a un pare tenir molts fills que per a un fill tenir un bon pare. Qui deixa herència deixa batussa. Qui no entén una mirada tampoc no entendrà una llarga explicació. En una situació difícil, el bon ànim redueix el mal a la meitat. L’amor no és només un sentiment. És també un art. Eduard Comasòlivas

L’ESTEL S’HAVIA FOS...

MITJA TARDA

L’estel s’havia fos. La caravana dels Reis emprenia les rutes del desert. Eren camins que duien a ciutats fastuoses. Però l’or i la seda dels palaus res no deien als qui tornaven de Betlem.

És viu l’hivern als límits dels pollancres, allà on el vent pessiga l’horitzó; encara hi ha a les cotnes de les branques espigues de rosada i de llangors.

I els pastors, mentrestant, al seu refugi, amb encesa mirada es demanaven quin era el dolç misteri que els lligava a l’infant. Sense Ell, quanta enyorança! I en el silenci de la nit, en somnis, sentien altre cop la veu de l’àngel. Assajo de ser teu, nexe de vida, doll i esment del teu destí, si encara al teu costat puc envellir dóna’m temps d’un deler sense ferida. Salva’m pel teu goig, lliure de recança, deslliura’m del camí que no va enlloc, que sóc home i cerco un lloc fet ànima, fet temps ric d’esperança.

En un redol obac, besllums gebrades punxen l’ombra innocent d’alguna flor que no sap esperar. S’ajau a la tarda. Una ombra de vellut torna del tros. El riu, amb quatre salts, ha perdut la casta i ara llenega exhaust, sense records, cap a una mar de ploms i sense onatge. L’escuma n’és un tornaveu de plors. Damunt dels esquerdills de sorra untada hi ha un rastre de camins sense retorn que miren cap al cel. En cada nafra una ombra de no res es riu del món. Alguna cosa bat la pell dels arbres i llesca el temps que dorm en la claror... Demà passat els rius tèrbols de saba escorxaran les corfes dels borrons.

Vull meu el memorable d’ésser teu!

Recull Eduard Comasòlivas 37


ALS MEUS PARES Ara el bibi, ara ploro, ara m’he fet el pipí, ara tinc una cacona, ara el bany per a dormir.

(En Sergi, un nen de dos anys dedica aquest poema als seus pares en el dia del seu casament.) Com que sóc petit encara m’he buscat un aliat, que m’ajudi en aquest dia a expressar-me en claredat.

Ara sec, ara gatejo ara aprenc a caminar, començo a desenganxar-me de la falda i de la mà.

Ja fa anys que us vau conèixer i un gran goig hi va influir, l’esmorzada era a Girona els dissabtes al matí.

Però la feina no s’atura cada cop demano més, vaig creixent de mica en mica avançant i fent progrés.

I l’amor va fer esclatada vau anar a viure junts, era bona l’aliança vau voler ser més fecunds.

Tinc uns avis que m’estimen amb fal·lera i gran delit, i em sento entre els seus braços emparat i protegit.

A tu mare jo vull dir-te: d’un anhel que vas tenir, vas escriure un poema i unes línies deia així:

Amb aquest model de vida sóc feliç i estic content, i així vull que continuï després d’aquest casament

“són els ulls que jo buscava són aquests ullets brillants, no són sempre igual quan ploren i quan riuen són radiants.”

Vull que sigui una aliança segellada per tots tres, perquè mai no es pugui rompre i ens uneixi encara més.

Aquest somni d’infantesa es va veure realitzat, i un Nadal arribo a casa d’amoretes envoltat.

Que trobem la bona estrella que il·lumini el nou camí, i donar-nos l’embranzida cada dia al dematí.

Obro els ulls i veig els rostres de dos pares contemplant, m’embolcallen amb tendresa plens de joia emocionant.

Moltes gràcies pare i mare per ser un noi tant estimat, jo us desitjo benaurança, benestar i felicitat.

Sento els braços, m’acaronen i els dos cors van palpitant, sou conscients de la feinada que us daré d’ara endavant.

Rosa Rovira Sancho

38


CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL XLVIII) Hi havia una vegada un país al revés. Un país cap per avall. Un petit racó del món on sembla que tot s’hagi de fer al revés de com dicta la racionalitat que ha estat atorgada al ser humà. No a tots per cert. Ja fa dies vaig comentar-li a la meva dona que el govern de El Salvador estava finançant als grups de “pandilles”. Per a mi era ben obvi i segurament per a tothom en aquest país. Però no se’n feia ressò ni es comentava en cap mitjà de comunicació. El tema de les “pandilles” encara no l’he tocat en aquests escrits. És segurament la pitjor taca que té aquest país centreamericà, on les taxes d’homicidis diguem que són massa elevades. El fenomen “pandillero” és extens i complex com per tractar-lo aquí. Però per resumir us en puc fer una pinzellada. I també trobareu multitud d’estudis cercant per Internet. A les “pandilles” se’ls hi diu també “mares”, que és una abreviació de “marabunta” –formiga devoradora de l’Amazones que apareix a la foto-. N’hi ha dos de principals, la Mara 18 i la Mara Salvatruchas. Van sorgir al voltant de 1980 en barris llatins de Los Angeles i es van estendre a Centreamèrica després de la deportació, des d'Estats Units als seus països d'origen, de milers d'immigrants. Els motius per ingressar a una Mara ja us els podeu imaginar: pobresa, trencament familiar, falta de feina, violència intra-familiar, superpoblació, etc. Per això entren buscant el respecte, l'amistat i el suport del seu grup. No entraré en el procedir d’aquest gent (si és que es poden anomenar així) però diguem que fan coses bastant desagradables. S’organitzen en “cliques” (“pandilles” de barri) i es financen a partir de l’extorsió i del tràfic de drogues. I aquí volia arribar. Per que fa pocs dies va sortir la següent notícia als diaris:

“Los pandilleros comenzaron ayer a revelar sus propuestas en el tema económico y como parte de la tregua entre ellos proponen por medio de su interlocutor, Raúl Mijango, que se les brinde el subsidio (dinero) que le otorga el Gobierno a los transportistas del transporte público.” Diario de Hoy, 13 de abril de 2012

Per fi la veritat. El govern dona un subsidi al transportistes, les “pandilles” extorsionen als transportistes i els transportistes els hi donen mensualment els diners. Ergo el govern finança les “pandilles”. Sort que algú ja ho ha tret clarament a l’opinió pública. El que no m’esperava es que fossin les pròpies “pandilles” les que ho fessin. Carles Fernàndez

LA HISTÒRIA DE L'AUTOMÒBIL Comença l'any 1769 amb els vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers. L'any 1806 apareixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas, l’any 1885 es perfeccionen els motors de gasolina o gasoil com a combustible. Començava aixì l’automòbil tal com el coneixem avui. CRONOLOGIA: 1769: El primer vehicle impulsat per vapor va ser creat per Nicholas-Joseph Cugnot. Es tractava d'un tricicle que pesava 4,5 tones. 1860: El belga Etienne Lenoir va patentar el primer motor d'explosió. 1866: L'alemany Gottlieb Daimler va construir el primer cotxe impulsat per un motor de combustió interna 1867: L'alemany Nikolaus Otto inventà el motor de 4 temps que encara es manté als automòbils contemporanis. 1881: Vehicle elèctric de Jeantaud. El corrent necessari per a funcionar el proporcionen vint-i-una bateries. 39


1883: Primer motor de gasolina d'alta velocitat. Maybach va dissenyar i construir el motor. 1885: Paul Daimler, fill del constructor Gottlieb W. Daimler, realitza a Stuttgart el primer viatge públic amb l'anomenat "vehicle muntura", que per la seva forma està considerat l'antecessor de les posteriors motos. 1886: L'empresari alemany Karl Benz obté una patent per a un vehicle amb motor de gas. (considerat per alguns el primer automòbil) 1888: Berta Benz fa el primer llarg viatje amb automòbil (100 km) 1890: Karl Benz funda a Mannheim l'empresa Benz & Cia., Rheinische Gasmotorenfabrik. 1901: Prop de la ciutat americana de Beaumont (Texas) es localitza un gran jaciment de petroli. El preu per barril llavors baixa 5 centaus. Aquest esdeveniment contribueix considerablement en la divulgació del motor de gasolina, donat que ni el vapor ni l’electricitat són tan assequibles a preus tant competitius. 1908: Comença la producció del Ford T, que adquireix en poc temps gran fama internacional. Aquest cotxe és el més semblant al model de cotxe que tenim avui en dia. La producció en sèrie suposa un gran avanç en la indústria de l'automòbil perquè fins aleshores els cotxes només els podien tenir els més rics, amb aquest avanç els preus baixen molt. A LA PENÍNSULA L’any 1889, tres anys després del reconegut com a primer automòbil “Benz any 1886”, el Sr Bonet construeix un tricicle a Barcelona el qual equipa amb un motor Daimler i fa les primeres passejades, per això és considerat com el primer vehicle construït a la península, en canvi un altre sector considera “La cuadra” com a primer automòbil espanyol. Sigui l’un o sigui l’altre, els dos marquen l’inici d’una indústria que sense ser tan important com la francesa, italiana o alemanya, ha tingut moments i fites importants que mereixen ser explicades.

1

2

3

1.PATENT BENZ 1886 (Considerat 1er. automòbil) 2. BERTA BENZ el primer llarg viatje amb automòbil el va fer una dona al 1888 (100km) 3.Sr.BONET construeix un tricicle a Barcelona motor Daimler 4.”LA CUADRA”considerat per alguns com a primer automòbil espanyol. 4 Desitjo que us agradi la iniciativa. Durant els pròxims números del Clot anirem publicant les principals marques i models que han marcat la història de l’automòbil i la motociclesta. Carles Moya 40


Els encants Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

Diplomada en Empresarials amb llarga experiència s'ofereix per a portar comptabilitats i impostos d'autònoms o petites empreses. Telèfon: 665.98.23.93

ES LLOGA grua

nau industrial de 250m2 amb pont Tel. 93 839 91 39 679 35 37 09

VENC Moble per TV i equip de música. De disseny i giratori, amb vidre i alumini, molt modern. Telèfon.93 839 91 39

VENC 5 pneumàtics 205/70R15 amb llanta metàl·lica, en perfecte estat, per a Suzuki Samurai - 1 pneumàtic amb llanta: 60 € - un llit articulat elètric de 90 cm. amb matalàs de làtex: 300 € - una bicicleta plegable nova: 120 €

LLOGO pis al Carrer Sant Llogari. tres habitacions exteriors, terrassa, llar de foc, calefacció de plaques, llenyer

Tel. 93 839 92 01 629 16 09 93 Salvador Navarrete

Telèfon: 609 51 14 04 ES VEN local de 360 m2 més altell de 160 m2. C/Nou, Monistrol de Calders. Telèfon: 606 345 457

ES VENEN nous del país. Tel. 93 839 90 70

VENC YAMAHA TT250R, matrícula B-XB, pocs quilòmetres, bon estat. 550 €.

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir. ALBA: 93 839 80 38

Raó:David

Mòbil 690 09 15 47

41


Passatemps SUDOKU Ompliu les caselles buides de la següent quadrícula de 9x9 quadrats, amb xifres de l’1 al 9. No s’ha de repetir cap número en una mateixa fila –horitzontal o vertical– ni en cap subquadrícula de 3x3.

Solució:

42


Solució: El temps passa del número anterior

Dretes d'esquerra a dreta: Antònia Coma (germana del capellà d'aleshores), Angelina Pla, Maria Canadell (Cal Xei), Manuela Ponsa, Irene (Cal Mariano), Matilde Camprubí (Cal Marfà) Assegudes d'esquerra a dreta: Claudina Catot (Cal Lluís), Margarita Jamilà, Concepció Prat (Cal Campaner).

DONEM ANIMALS EN ADOPCIÓ, ESTERILITZATS, AMB XIP I VACUNATS. PREU 150€ www.faada.org e-mail: info@faada.org

43

Telf: 93 463 96 70 Ext 1


El temps passa La fotografia que publiquem en aquest número és de l’any 1988. Està feta al Centre Parroquial durant el show d’extraescolars en el qual també es feia una desfilada de models.

44


Clot Maig 2012