Issuu on Google+

El Clot

Revista de Monistrol de Calders

N. 139

Gener 2014


Editorial Benvolguts lectors El 2013 ens ha deixat moltes coses: desdoblament de l’eix transversal, Declaració de Sobirania per part del Parlament de Catalunya, l’espionatge de Mètodo 3, crisi del món cultural, cas Pallerols tancat i sense judici, relleu al Vaticà amb l’entrada del Papa Francesc, tràfic d’influències en el “cas ITV”, imputació de l’ex-alcalde de Sabadell Manuel Bustos per corrupció política en el cas Mercuri, Xipre rescatat per Europa, el “cas Nóos” esquitxa la infanta Cristina, atemptat a la marató de Boston, problemes amb els desnonaments, superació dels sis milions d’aturats a l’Estat Espanyol, el Celler de Can Roca millor restaurant del món, investigació de diversos banquers, hores baixes de la monarquia amb debat sobre l’abdicació, avenços tecnològics en el tractament contra el càncer i en la prevenció i el tractament de l’Alzheimer, programa d’espionatge massiu destapat per Snowden, devastadores inundacions a la Vall d’Aran, el cas Bárcenas paper moll, cop d’estat a Egipte, accident de tren mortal a Santiago, any sense pressupostos de la Generalitat, obertura del pont de la Riera de l’Om després de més d’un any tancat, matança brutal a Síria, el cas dels EROs força el relleu en el PSOE andalús, quarta negativa a la candidatura olímpica de Madrid, obertura del Centre Cultural del Born a Barcelona, èxit del concert per la llibertat i la via catalana, vaga indefinida de l’ensenyament balear contra el decret del Govern de Bauzá, tremolors al Delte de l’Ebre fan aturar l’activitat del magatzem de gas natural Castor, naufragi mortal a Lampedusa, mossos a judici pel cas Raval, derogació de “la doctrina Parot”, 30 anys de presó pels imputats en el cas Palau, tancament de Canal 9 al País Valencià, tifó devastador a Les Filipines, retiren les pilotes de goma dels Mossos, el “Prestige” sense culpables, Wert imposa la seva reforma educativa, pregunta i data de la consulta als ciutadans de Catalunya, mort de Nelson Mandela, posada en marxa del Barcelona-París directe en alta velocitat ferroviària, polèmica reforma de la llei de l’avortament per part del govern espanyol,... Bé, com podeu veure i ha una mica de tot: trieu, remeneu i garbelleu i comproveu cap on es decanta la balança. I el 2014 on ens portarà? De moment hi ha traçada una via de sortida pel que fa al dret a decidir del poble català i el proper 9 de novembre hi ha el referèndum sobre el futur del nostre país. Segurament que durant aquest any que acaba de començar continuarem sentint a parlar de crisi i corrupció. Però bé, davant de totes aquestes incògnites, confiem que tal i com deia el nostre poeta Salvador Espriu homenatjat el 2013, s’albiri “aquest demà que ja és resplendor cristal·lina d’alba”. BON ANY 2014 PER A TOTHOM La Redacció NOTA DE LA REDACCIÓ: Si voleu fer-nos arribar informacions, articles, cròniques o fotos per ser publicades a la revista El Clot ens ho podeu enviar abans de l’última setmana dels mesos parells a través del correu electrònic revista.elclot@gmail.com o bé directament a qualsevol membre de la redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Redacció: Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, Iessua Catot, Alícia Castellà, Llorenç Grau, Germà Cabrera, Carles Moya, Emili Fargues. Preu:

Subscriptors locals: 15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 €

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999 EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

2


Què ha passat? CONCERT DE NADAL El diumenge dia 22 de desembre a les 6 de la tarda es va fer a la Sala Petita del Centre Recreatiu Municipal el concert de Nadal amb la coral Reravera que, malgrat que al programa deia que eren de Santpedor, són de Navarcles. Va ser una d’aquelles actuacions en què com es diu a vegades hi havia més gent dalt l’escenari que a baix. La coral estava formada per 13 cantaires i de públic només hi havia 12 persones. Van fer un repertori de Nadales que va agradar molt al públic i al final hi va haver coca i xocolata per a tothom. Alguns dels assistents comentaven que sabia greu que hi hagués tan poca gent al concert i deien que potser era degut al fet que el programa s’hagués repartit tres dies abans del concert, que no s’especifiqués on es feia, que jugués el Barça a la mateixa hora.... Qui sap...?

REUNIÓ DE SOCIS DE LA MUTUALITAT DE DEFUNCIONS DE MONISTROL La Mutualitat per subvenir defuncions de Monistrol es va fundar l’any 1955 amb l’objectiu de que les despeses de l’enterrament de les persones que en formen part siguin pagades entre tots els socis de la mutualitat. Quan es va crear la mutualitat es van fer uns estatuts i es va constituir una junta per portar l’associació. Aquesta junta va reunir-se diverses vegades, l’últim cop l’any 1974. La Mutualitat continua encara desenvolupant la seva activitat però davant el fet que no estigui legalitzada ni hi hagi cap junta que la comandi en l’actualitat, un grup de socis es van reunir els dies 31 d’octubre i el 21 de desembre a la Sala Petita del Centre Recreatiu Municipal per exposar la necessitat de legalitzar i actualitzar els estatuts per mantenir activa la Mutualitat. Una quarantena de socis van assistir a cadascuna de les reunions en les quals es va posar de manifest la necessitat de mantenir la finalitat per la qual l’associació va ser creada, la de fer que un enterrament surti molt més econòmic i a l’abast de tothom. En la darrera reunió es va acordar fer els passos necessaris per saber el cens de socis de l’entitat i poder-los convocar a tots amb l’objectiu d’elaborar uns nous estatuts que caldrà presentar a la Generalitat per ser aprovats i a Hisenda per disposar de NIF. En aquesta trobada del desembre va sortir un grup de 8 persones per formar una gestora amb l’objectiu d’iniciar els diferents tràmits i sotmetre’ls a l’aprovació de tots els socis.

LA MARATÓ DE TV3 Com cada any des de ja en fa molts el poble de Monistrol va col·laborar amb la Marató de TV3, aquest projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Enguany estava dedicada a les malalties neurodegeneratives. Un cop més el Casal L’Espiga va organitzar una parada de manualitats confeccionades per voluntaris de l’entitat. Durant el matí del dissabte dia 14 de desembre la parada situada a la Plaça de l’Ajuntament va rebre la visita de moltes persones que compraven els diferents objectes exposats i participaven en el sorteig de menús dels restaurants locals a través d’una llumineta. La recaptació total va ser de 930 € que s’han fet arribar a la Marató de TV3.

3


CASAL DE NADAL Durant les vacances de Nadal, els nens de Monistrol van poder gaudir del Casal de Nadal que va organitzar l'Ajuntament gratuïtament, tots els dies feiners de les seves vacances. Durant aquests 7 dies la vintena de nens assistents al casal van fer diferents manualitats, van fer cagar el Tió el dia 24 de desembre, van fer jocs olímpics i també van fer el taller de fanalets, per poder anar a rebre els Reis de l'Orient. Tot amb la supervisió del grup Tirotella.

ELS PASTORETS Aquestes festes de Nadal hem tornat a tenir les tradicionals representacions dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Parroquial. Els dies 25 de desembre (a les 6 de la tarda) i 29 de desembre (a les 8 del vespre) van ser els escollits per presentar aquesta obra nadalenca a les aproximadament 220 persones que van assistir-hi, entre les dues representacions. Els 35 actors, entre grans i petits, i una quinzena més de persones entre tramoies, tècnics d’il·luminació i so, maquilladores, direcció, etc., van fer passar una molt bona estona a tots els assistents amb la posada en escena d’aquesta obra de Nadal, amb les trifulgues d’en Lluquet i en Rovelló i els dimonis sobreposades a la història de l’arribada al món de l’infant Jesús. L’anècdota destacable de les representacions dels Pastorets d’enguany fou la presència del Guiu, fill de la Imma Ponsa, fent el paper de nen Jesús de carn i ossos, i que va demostrar tenir un do de plor prou destacable com per deixar sorprès fins i tot al malvat Satanàs en la seu últim intent infructuós de derrotar el fill de Déu davant del mateix portal de Betlem.

VI CAMPIONAT D’SCALEXTRIC Els dies 3 i 4 de gener es va celebrar el 6è campionat nadalenc d’Scalextric de Monistrol de Calders. Per sisè any consecutiu, una bona colla de nens, joves i no tant joves, es van aplegar al local de la petanca intentar ser els més ràpids i emportar-se algun dels trofeus per als primers classificats de la seva categoria. Durant la tarda del dia 3 es varen fer totes les carreres de la categoria júnior, llevat de la final que es va celebrar l’endemà. Hi va haver 10 participants inscrits en aquesta categoria. Els tres primers classificats foren: 1r Edgar Rovira 2n Pol Baiges 3r Isaac Junyent A la categoria sènior hi va haver 14 participants. Totes les carreres d’aquesta categoria, inclosa la final, es van celebrar la tarda del dia 4. Els primers classificats foren: 1r David Moya 2n Roger Serra 3r Carlos Moya Enguany es corria amb cotxes del fabricant Ninco i el campionat va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament que va fer-se càrrec dels premis per als guanyadors.

4


FESTA DE CAP D’ANY Com ja és habitual l’ajuntament de Monistrol de Calders es fa càrrec de l’organització de la festa de cap d’any. Les activitats organitzades han estat les mateixes que en anys anteriors: benvinguda de l’any a la Plaça de l’Església amb el raïm de la sort i cava i discomòbil al Centre Recreatiu Municipal. Un centenar de persones, segurament menys que en anys anteriors, es van aplegar a la Plaça de l’Església per celebrar junts el canvi d’any. Seguidament els assistents van continuar la festa als seus llocs de celebració o bé van anar a fer baixar el sopar tot ballant fins ben entrada la matinada al Centre Recreatiu.

JOC DEL QUINTO Un any més el joc del quinto ha estat organitzat pel Centre Parroquial a la sala petita del Centre Recreatiu. Enguany se n’han fet tres sessions. Però sembla que aquest any la crisi també ha afectat una mica aquest tradicional joc, que fa més de vint-i-cinc anys que es juga a Monistrol. Enguany hi ha hagut menys jugadors que en edicions anteriors, però tot i així continua sent un dels actes de Nadal amb més participació. En l’edició d’aquest any hem tingut de lloros el Pius Ponsa i l’Elies Valldeoriola. El bar anava a càrrec de la mateixa entitat organitzadora.

CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE REIS El matí del diumenge 29 de desembre el patge reial va fer parada a la Plaça Nova, a les 12 del migdia, per tal de recollir les cartes on els nens i nenes de Monistrol expressaven els seus desitjos i demanaven als reis quins regals volien que els hi portessin. El diumenge 5 de gener al migdia un nombrós grup de nens i nenes van anar a portar menjar als cavalls dels reis. I el moment més esperat va arribar al vespre, quan procedents de la Carretera de Saladic van arribar Ses Majestats els Reis Mags cavalcant els seus cavalls i acompanyats pels seu seguici de patges. La comitiva era esperada per moltíssima gent a la Plaça Nova i es va dirigir fins al Bar Sport on van fer l’ofrena al pessebre que s’hi representava. Seguidament els Reis van anar fins al pavelló on van repartir dolços i caramels a tots els presents. Més tard ses majestats van portar les joguines i regals per les cases de tota la mainada del poble. Esperem que hagin estat ben esplèndids i generosos i ningú s’hagi quedat sense els regals demanats.

5


CONCERT STROMBERS Un dels grups musicals amb mes ressò de la Catalunya central, els Strombers, va actuar el passat 9 de novembre al pavelló de Monistrol. El que en principi era una festa privada però oberta al públic, va acabar sent un acte amb una gran acollida al poble. Aquest esdeveniment es va fer amb motiu de la celebració dels 40 anys de l’Albert Estrada, ex-membre del grup, i com a cloenda final de les celebracions dels 40 dels monistrolencs/ques, nascuts/es l’any 73, que en total són 8. En aquesta festa també es va comptar amb la gran participació del mestre David Raluy, líder de la banda vallesana Blues-H, que també es va voler sumar a la vetllada. Finalment el grup local 9C no va poder fer el seu retorn als escenaris però el seu manager ha comunicat que s’estan plantejant fer una gira pròximament. La Redacció

CAMINADA DEL 24 DE NOVEMBRE Diumenge 24 de novembre una tretzena de valents, pel fred que feia, van decidir de fer la caminada mensual del Dit i Fet. En aquesta ocasió la caminada es va fer a un racó del nostre entorn, que agrada molt i que tot i no estar molt lluny, sembla que ens costa acostar-nos-hi. Varen sortir a les 8:30 del matí, una mica massa d'hora potser?, però necessari per poder donar la volta amb prou temps per arribar a fer el vermutet. El camí, conegut per tothom va rondar direcció a Rubió i d'aquí cap a la Sala de Sant Llogari, en territori de Castellterçol, però que els Monistrolencs ens la sentim molt propera. Un cop a destí, van fer la parada per esmorzar als camps de la Sala. Després del mos, uns quants exploradors no van deixar passar l'oportunitat de donar un cop d'ull a aquesta magnífica masia del Moianès, amb parròquia pròpia datada del segle VII. Un cop acabada l'exploració, només va caldre tornar cap a Monistrol pel camí de la riera de la Sala fins a Rubió i d'allà cap a casa a fer el vermut! No sense abans haver passat per la Plaça Nova i commemorar el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, amb l'acte organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Monistrol de Calders i el Consell Comarcal del Bages. Després d'inflar cada participant un globus blanc, al crit de prou els varen fer explotar com a rebuig a la violència. En aquesta acte hi van participar tant dones com homes i nens.

TALLER DE TITELLES DE DIT DELS 3 REIS MAGS El 6 de desembre, i per quart any consecutiu amb la intenció de potenciar les tradicions nadalenques catalanes , l’Associació Dit i Fet, dones de Monistrol de Calders, va organitzar un taller de nadal dirigit als infants. Aquest any, el taller consistia en realitzar uns titelles de dits molt especials, els tres reis de l’orient. L’activitat va ser tot un èxit de participació; amb l’assistència de 40 nens i nenes de diferents edats acompanyats per pares i mares. Una vuitantena de persones van treballar de valent per a fer els tres titelles de dit amb feltre i poder-se’ls endur a casa. El resultat de dues hores de taller va ser molt bonic, i tots els assistents van quedar molt satisfets del resultat. Cada un dels infants que va assistir al taller, a part de fer els tres reis, van marxar a casa amb una caixa de colors i uns dibuixos dels reis de l’orient per a pintar. El taller va finalitzar amb un berenar per a tots els assistents.

6


CAMINADA DEL 22 DE DESEMBRE Com cada desembre, la caminada mensual del Dit i Fet va ser una mica diferent a les habituals. Amb una distància de 19 km en total, aquest cop la varem diferenciar en la pujada a Calders de 9.5 km. I la baixada a Monistrol també de 9.5 km. Així qui volia podia fer la pujada, la baixa o les dues fent així la caminada complerta. I aquesta va ser la l’opció escollida per la majoria dels participants. En total 52 caminants de Monistrol i Calders, per�� també en varen venir des de Terrassa, Manresa, Barcelona i Berga. Tant la pujada com la baixada va ser del grat de tots els participants i l’esmorzar al Restaurant Soldevila encara ho va ser més. Un cop esmorzats varem retornar tots cap a Monistrol a un bon ritme. Associació Dit i Fet

S’informa Des de l’Ajuntament Primer de tot, desitjar feliç 2014 a tothom i agrair a les entitats del poble i a les persones que han col·laborat en les Festes de Nadal el seu esforç, tant ajudant com organitzant esdeveniments. Des de l’ajuntament recordar que el Cros Escolar es celebrarà el diumenge 19 de Gener i la Festa de Sant Antoni el diumenge 26 de Gener. Es penjaran cartells pel poble informant del lloc de celebració i activitats. Coincidint amb el Cros Escolar, el diumenge dia 19 de Gener a les sis de la tarda a l’església hi haurà un concert de Gosspel. Per mitjà de dos Plans D’ocupació de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal del Bages destinats els dos a serveis de manteniment municipals s’ha pogut contractar a dues persones aquest gener del 2014, per un període temporal de 6 mesos. S’ha aprovat per Ple de l’Ajuntament el Conveni Col·lectiu dels Treballadors de l’Ajuntament de Monistrol de Calders per aquest any 2014, que per primer cop ha estat firmat conjuntament pels treballadors i pels representants del consistori. Pel que fa a la comanda de gasoil conjunt per a les vivendes que des de fa dos anys es fa a l’ajuntament recordar que es pot fer comanda abans de la última setmana de cada mes trucant a l’ajuntament. I que la última setmana de cada mes és quan es reparteix per les cases el gasoil. Si es truca la última setmana ja no s’accepten noves comandes ja que ja s’ha fet l’encàrrec al proveïdor. Iessua Catot

Des del Grup de Teatre Hem deixat enrere les festes de Nadal i com ja és habitual en els últims anys la nostra entitat ha organitzat dues sessions de Pastorets (amb bona assistència de públic) i tres sessions de quinto. Després de l’aturada del Nadal aquest mes de gener es tornen a iniciar els assajos amb els grups infantil i juvenil. El grup infantil està preparant l’obra “El castell abandonat” i el grup juvenil “Homes”. Hi ha previst representar aquestes obres a Monistrol per la propera primavera i en les mostres que organitza la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya (la infantil a Ullastrell el 25 de maig i la juvenil al barri de Gràcia de Barcelona l’1 de juny). El grup de teatre té prevista una actuació amb “La Gàbia de les boges”. Aquesta es farà al concurs de Sant Feliu de Codines el proper diumenge 2 de febrer. Aquest mes de gener també es posarà fil a l’agulla en dues obres (una per la festa major i una altra segurament per la tardor). Com es pot veure el teatre a Monistrol continua viu i ben viu. La Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès durà a terme dos cursets de teatre el mes de març (un de maquillatge i un altre d’escenografia). S’intentarà que alguns dels membres de l’entitat hi puguin assistir. Alba Jornet/Jaume Musarra

7


Des de l’Associació Dit i Fet Taller de decoració de cupcakes i pastissos Dissabte 30 de novembre, l’Associació Dit i Fet va organitzar un taller de Cupcakes a càrrec de la nostre sòcia, la Gemma Morell. La Gemma que és veterinària de professió, però que li agrada molt la pastisseria i ha fet varis cursos, ara n’està realitzant un a l’escola de pastisseria Hofman de Barcelona. En el taller hi van assistir 33 persones, amb moltes ganes d’aprendre a fer cupcakes i sobretot de tastar-los. Després de la presentació del taller, la Gemma va explicar la recepta bàsica per a fer unes bones magdalenes. Mentre anava preparant la massa per a fer-les, va anar donant informacions referents als utensilis necessaris ( motlles, culleres mesuradores, bàscules, espàtules,…), dels ingredients ( i les possibles variacions en les receptes) i de les cobertures que s’utilitzen per fer les decoracions dels cupcakes. Els assistents van poder fer preguntes sobre dubtes referents als ingredients, a la manera de fer magdalenes, etc ... Un cop explicats els secrets per a fer unes bones magdalenes i com es preparava la massa, el següent pas va ser la preparació de les cobertures. La Gemma en va preparar de dos tipus: una de mantega i sucre i una altre de xocolata. Un cop acabada la teoria va arribar la sessió pràctica del taller, on totes i tots les assistents van haver de decorar-se dos cupcakes. Un amb cada una de les cobertures preparades i explicades al taller. Un cop coberta la magdalena, cadascú va fer una decoració personalitzada. Tot i que la majoria de gent va aprofitar que s’acosten les festes de Nadal i les va fer molt nadalenques. A cada persona es va entregar una capseta per a poder emportar-se els seus dos cupcakes a casa. El taller de cupcakes ha estat un taller molt creatiu i que ha agradat molt. Tots els participants van quedar molt satisfets del resultat i van marxar molt contents amb la capseta de cupcakes. Associació Dit i Fet

Des del Casal L’Espiga El dia 14 de Desembre vàrem fer una parada de manualitats fetes per persones del poble per tal de recollir diners per la Marató de TV3. La junta del Casal vol donar les gràcies que van col·laborar amb els seus treballs de manera desinteressada. Es van recollir 930 € per la Marató. El resultat dels diferents sortejos de les lluminetes que també es van vendre el mateix dia de l’acte per la Marató és el següent: 

Un esmorzar al BAR SPORT ............................... Emili Fargues

2 menús a la MASIA DEL SOLA ......................... Alícia Castellà

2 menús a CAL RUBELL .................................... Esther Montes

També donem les gràcies a aquests establiments de restauració per la seva col·laboració. Alícia Castellà

8


Des de l’escola L’Esqueix SORTIDA A BALSARENY El dijous 21 de novembre vam fer una sortida a Balsareny. Vam agafar l'autocar al voltant de dos quarts de deu del matí, a la Platanera. Aquest cop vam anar-hi tots els de L'Esqueix junts. Quan vam arribar ens vam dividir en dos grups: infantil i cicle inicial per una banda i per l'altre cicle mitjà i cicle superior. Mentre uns feien la visita els altres esmorzaven. Vam visitar l'exposició "Els invents que han revolucionat el món". Hi havia maquetes de molts invents com la màquina de vapor, la pila, el generador elèctric, la ràdio, la gravadora. Quan tots vam haver vist l'exposició l'autocar ens va apropar al castell i vam acabar d'arribar-hi a peu. Allà vam dinar i vam tenir molta estona per jugar tots plegats. Ens ho vam passar molt bé! Finalment vam marxar cap a Monistrol. ESPECTACLE SOBRE ELS RECICLATGE El dimecres 18 de desembre va venir a l’escola el grup de teatre Tres i la Lluna per fer-nos un espectacle de música relacionat amb el reciclatge. L’espectacle es titulava Canta Pachamama i va ser molt entretingut: ens vam aixecariar a ballar, a cantar... ens vam divertir molt! Anava sobre el reciclatge i ens van ensenyar tots els instruments que utilitzaven durant l’espectacle. Vam apendre que reciclar és bo per nosaltres, per la natura i també vam aprendre que s'han de reutilitzar tots els residus que es puguin i que hem de fer servir les energies renovables. Al marxar ens van donar un boc'n roll (per embolicar l’entrepà) amb un camacurt dibuixat i una cantimplora. Així no farem tants residus! FESTA DE NADAL L’últim dia d’escola abans de les vacances vam celebrar la festa de Nadal. Per començar vam fer cagar el tió, que havia arribat uns quants dies abans i que vam atipar de valent perquè fes una bona cagada de regals. I així ho va fer, va cagar un regal per a cadascun de nosaltres i també jocs i material per a l’escola. Després va tenir lloc el Concert de Nadal obert a tothom que vam fer a la Sala Petita del Centre Recreatiu. Allà va tenir lloc la representació teatral d’una història molt coneguda, “Cançó de Nadal” de Charles Dickens, a càrrec dels alumnes de 4t. i 5è. La resta d’alumnes hi van participar també cantant cançons. Per acabar l’actuació tots els alumnes i mestres vam cantar la coneguda nadala “M’agrada Nadal” amb la qual vam desitjar a tothom unes bones festes.

Escola L’Esqueix

9


Esports GERARD PONSA 13 ANYS, INFANTIL DE L’AVINYÓ “El jugador que més m’agrada de la Monistrolenca és el Periko”

El Gerard Ponsa i Masramón farà els 14 anys al febrer, per tant, és infantil de segon any. Abans de fitxar per l’Avinyó l’any passat, va jugar tres temporades al Moià i una al Calders.

Quants gols d’especial?

portes?

En

recordes

algun

Aquesta temporada porto 6 gols i recordo especialment el que li vaig fer al porter del Seva regatejant-lo. Com et defineixes com a jugador? Sóc dretà, ràpid per marxar dels rivals i bon xutador de faltes. Quin estil de joc teniu? L’entrenador, el Marc Vall, sempre fa sortir jugant la pilota de darrera però això ens ha costat més d’un gol. Què n’opines de l’Avinyó com a club? Sobretot tenen molt respecte pels jugadors. Quins dies entreneu? Entrenem els dimarts i dijous de 19 a 21 hores. I ja pots compaginar bé els entrenaments i els deures de classe? Sí, acabo les classes a les 3 i abans d’anar a entrenar tinc temps de fer els deures i estudiar.

Amb la samarreta actual de l’Avinyó

I el 2on d’ESO com et va?

El Gerard, a part de jugar a futbol, també estudia anglès a Moià i només li queda lliure una tarda a la setmana.

Bé, trec notables menys en mates que he suspès perquè és molt difícil.

Com és que vas plegar a mitja temporada l’any passat del Moià?

Quines són les teves assignatures preferides?

Perquè l’entrenador em feia jugar de lateral i jo sempre he estat davanter. No en sé ni m’agrada.

Ets molt del Barça...

Són l’educació física i les naturals. M’agrada molt i sempre me’l miro per la tele. La temporada passada vaig anar tres vegades al Camp Nou.

I vas fitxar per l’Avinyó... Sí, a l’Avinyó hi tenia amics de Monistrol que ja havíem jugat junts altres temporades. Aquest any però només coincideixo amb el Roger Sala.

Quin títol guanyarà el Barça aquest any? La lliga, encara

Com et va aquesta nova temporada amb l’Avinyó?

I la Champions, el Madrid?

Anem de la meitat de la classificació cap avall perquè tenim molts jugadors de primer any.

Que va, la Champions el Bayern.

Ets titular? Quin número portes?

M’agraden molt el Xavi, el Messi i el Busquets.

Quins són els teus jugadors preferits?

Soc sempre titular i jugo quasi tots els minuts, porto el número 9 i jugo de davanter centre.

10


I aquí s’acaba aquesta xerrada-entrevista amb el Gerard al menjador de casa seva. L’àvia Montserrat no para quieta, fent feina per tota la casa i el Periko i la Sara, estan a punt de marxar cap a Castellterçol. Després d’uns quants -Que va! més entre mig de les respostes, passem a les preguntes curtes. Una frase del món del futbol: Quan marquem un gol, l’entrenador sempre ens diu: Com si anéssim 0-0. L’últim llibre que has llegit? El asesinato de la profesora de lengua de Jordi Sierra.

Disputant el partit Solsona-Calders I de la Monistrolenca, què me’n dius?

I que no sigui del cole?

Sempre que puc hi vaig però nosaltres, a casa, també juguem els dissabtes a les 4. Va fent depenent del partit però a casa sempre juga millor.

No tinc temps perquè al cole ens fan llegir un llibre rere l’altre. Quan puc, llegeixo Cavall Fort.

Quins jugadors t’agraden més?

Entremaliats.

El jugador que més m’agrada de la Monistrolenca és el Periko. Però el Gabi també ho fa molt bé.

Què t’agrada fer amb els amics a part de jugar a futbol?

Els nois d’avui en dia sou...:

Anar amb bici, jugar al GTA i anar a donar un vol.

I a més a més el teu germà és un apassionat del futbol...

Pro evolution o Fifa? Jugo al Pro 14, els jugadors són més semblants als reals.

Sí, mirem molts partits junts a casa i m’explica moltes coses.

I de música...: M’agrada el rap i el reggae, (sobretot Bob Marley).

Alineació en la seva etapa amb el Moià

11


AE MONISTROLENCA Una vegada disputada la jornada 13 (amb un partit suspès per la pluja), la Monistrolenca es troba situada a la tretzena posició de la classificació amb 12 punts aconseguits en tres victòries, tres empats i sis derrotes. Ha marcat 25 gols i n’ha encaixat 37. El líder és el Fruitosenc amb només un punt més que el Joanenc B. Els dos últims són el Castellgalí i el Minorisa Sagrada-Font (amb un partit menys) amb 6 i 5 punts respectivament. Els màxims golejadors de l’equip verd-i-blanc en aquestes primeres 13 jornades disputades són: Germà Cabrera Pere Genescà Carles Moya Joel Codina Manel Díaz

7 gols 4 gols 3 gols 3 gols 3 gols

I els jugadors amb més minuts jugats són: Germà Cabrera Jaume Vicente Jordi Liébanes Manel Díaz Xavi Moya

1080 minuts 990 minuts 900 minuts 874 minuts 772 minuts

Markin’s @markins02

12


La comarca NOTÍCIES DE MANRESA El nombre de parts atesos per la Fundació Althaia de Manresa entre el gener i el novembre d'enguany ha estat de 1.742. Ens hem de remuntar a l'any 2004 per trobar una xifra igual de baixa en el mateix període. De gener a novembre, Althaia va atendre 1.909 parts el 2012, 1.911 el 2011, 2.098 el 2010, 2.062 el 2009, 2.081 el 2008, 1.980 el 2007, 2.000 el 2006 i 1.908 el 2005. El 2004 va acabar amb 1.940 parts. Es compleix un any de la sentència en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donava a l'Ajuntament de Manresa dos mesos per enderrocar el bloc de pisos del número 1 de la plaça Bages de Manresa, on viuen 8 famílies. Una petició d'aclariment de com s'ha d'executar la sentència és el que impedeix complir l'ordre, segons l'Ajuntament. Els Tirallongues, la colla castellera de Manresa, han fet 2.700 castells en 20 anys, dels quals n´han descarregat el 88%. La construcció que ha completat més la colla és el pilar de 4, el 8 de 6 l'ha pogut fer una vegada, i el 9 de 6, un intent desmuntat.

NOTÍCIES DE DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA Tallers Punt d’Art a Súria Súria ha celebrat la primera edició dels tallers Punt d'Art, que durant una setmana han tingut la participació de 120 infants i joves en diverses activitats artístiques per tot el poble. S'ha organitzat des de l'Ajuntament i ha anat a càrrec d'artistes suriencs, ha desenvolupat diverses activitats de ceràmica, pintura, foto i vídeo, bijuteria, còmic, il·lustració i graffiti, entre altres, que s'han fet a l'escola d'adults, al casal de joves o en espais urbans. Projecte per reformar el pavelló esportiu de Navarcles Navarcles ha fet un pas endavant en l'objectiu d'afrontar aquest 2014 la reforma del pavelló esportiu, una instal·lació que presenta importants deficiències després de més de quatre dècades de funcionament. El consistori ha adjudicat a l'empresa 080 Arquitectura SLP la redacció del projecte de remodelació, per un import de poc més de 70.000 euros. Cardona rep 450.000 euros de la Grossa Catalana El tercer premi de la Grossa de Cap d'Any, el 88297, va venir a parar a la comarca, concretament a Cardona. Al municipi bagenc han caigut 450.000 euros en concepte de 30 bitllets (de la sèrie 1 a la 30) venuts en un estanc del carretera del Miracle. 28 bitllets d'aquest tercer premi, valorats amb 15.000 euros, van ser venuts a un mateix veí del poble, mentre que els dos restants se'ls va quedar la propietària per a la seva família. Teresa Puig

CANSALADERIA CARNISSERIA

POLLERIA QUEVIURES

RESTAURANT

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Carretera de Vic, 74 Tel.: 93 820 80 96 08180 Moià Fax: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

Servei a domicili La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

13

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS


Després de 23 edicions, es deixarà perdre la Caminada Popular del dilluns de Pasqua per manca d’organitzadors? Tan difícil és que hi hagi coincidència a l’hora d’anunciar els actes de les festes nadalenques en els dos programes que es reparteixen al poble?

?

Ara que la delegada Llanos de Luna ha denunciat l’ajuntament per pagar la quota de l’Associació de Municipis per la Independència, se la declararà “persona non grata”? Vist el poc cas que els amos de gossos fan de la nova senyalització posada per l’Ajuntament, serà aquest de la dreta el nou senyal que caldrà posar per advertir als vianats dels perills a què s’exposen?

14


El temps NOVEMBRE: Sol: 22 dies Núvol: 4 dies Pluja: 4 dies

DESEMBRE: Sol: 22 dies Núvol: 7 dies Pluja: 2 dies

Resum precipitacions any 2013 Gener: 32 l/m2 Febrer: 0 l/m2 Març: 83 l/m2

Abril: 205 l/m2 Maig: 100 l/m2 Juny: 20 l/m2

Juliol: 38 l/m2 Agost: 59 l/m2 Setembre: 5 l/m2

Octubre: 2 l/m2 Novembre:110 l/m2 Desembre: 2 l/m2

TOTAL ANY 2013: 656 l/m2 Comentari: Després d’un octubre molt sec hem tingut un novembre amb força pluja, tot i que va arribar massa tard pels bolets i com que aquests són senyorets no van voler sortir degut a l’arribada del fred. Per tant, aquest any els buscadors de bolets no han pogut saber si eren bons i no s’ha pogut divertir gaire anant-los a buscar. Pel que fa al desembre ha tornat a ploure poc, hem tingut alguns dies de força fred però amb un bon sol durant el dia. També hem tingut dies de força nuvolositat. Hi ha hagut una mica de tot. Eduard Comasòlivas

La cuina TRUITA AMB SUC Es tracta d’un plat típic del Priorat, en particular del poble d’Ulldemolins. Hi ha diverses receptes per aquest plat, algunes de les quals hi incorporen també a la truita mongetes seques cuites. Ingredients: 400 gr. d’espinacs 8 ous 2 dents d’all 2 tomates petites Julivert 1 cullerada de pebre roig ½ cullerada de farina Sal, pebre negre i oli d’oliva extra verge. Preparació: En primer lloc es bullen dos dels ous fins que siguin durs. D’altra banda, se sofregeixen els espinacs. Després es deixaten sis ous i s’afegeixen a la paella amb els espinacs, se salpebre i es fa la truita. Es retira de la paella i es reserva. A continuació, s’agafa l’all, la tomata i el julivert i es fa una picada. Es posa l’oli en una cassola i s’hi tira la picada quan l’oli està calent. A continuació, se sofregeix durant uns minuts i s’hi afegeix el pebre roig i la farina. Es remena i s’hi aboca mig morter d’aigua. Quan bull, es talla la truita en quatre trossos, i es posa a la salsa. Es deixa bullir durant uns minuts fins que el brou s’espesseix i s’hi afegeixen els dos ous durs tallats en dues meitats. Nati Jobal (Cal Jan)

15


Resum en imatg

16


ges de l’any 2013

17


Parlem amb... Acabem de deixar enrere les festes de Nadal i segurament que en moltes de les llars monistrolenques hi havia un pessebre. Tenim al nostre poble una persona que coneix molt bé el món del pessebrisme i hem volgut que ens n’expliqui algunes coses. Ens referim al Quintí Ustrell, que en alguna ocasió ja havia exposat algun pessebre a Monistrol. - Des de quan i per què la teva passió pel món del pessebrisme? - Més que passió, és una afició. Jo vaig començar a fer diorames de guix fa 27 anys. De tota la vida a casa fèiem el tradicional pessebre popular, i indirectament el meu pare va ésser qui m'hi va engrescar. Dic indirectament, doncs el que realment em va introduir dins el món pessebrista fou en Joan Carles Capdevila, un tiet meu, actual pessebrista de l'Agrupació Pessebrista de Castellar del Vallès i creador de les figures que hi havia al darrer pessebre que vaig exposar al poble. Quan en Joan Carles era petit, el meu pare un dia el va portar a veure el seu amic, el senyor Manyosa, un veí que ja En Quintí treballant en un dels seus pessebres era aficionat al pessebrisme. Tant li va agradar a en Joan Carles que aleshores va començar a fer pessebres a casa seva. Més endavant quan a casa fèiem el pessebre, en Joan Carles, sempre venia a ajudar-nos i ens el feia inscriure al concurs que organitzaven els de l'Agrupació Pessebrista de Sabadell (APS). Quan jo tenia 12 anys ell va organitzar un curs d'introducció a la construcció de diorames de guix, i és aquí on jo vaig començar. - Formes part d’algun col·lectiu de pessebristes? Quines activitats dueu a terme? Sou molta gent a l’entitat? - Sí, sóc membre de l'Agrupació Pessebrista de Sabadell. Com a entitat l'activitat principal és el muntatge de l'exposició de pessebres de Sabadell. També s'organitzen cursos d'iniciació a la construcció de pessebres populars i artístics (diorames de guix), i finalment es construeixen diferents pessebres en entitats, esglésies i aparadors de botigues de la ciutat de Sabadell. Dins l'entitat hi podem trobar aproximadament 50 pessebristes que col·laboren en el muntatge de pessebres i crec que en total aplega uns 200 socis. - Hi ha una Federació de Pessebristes. Quines activitats porta a terme? - Sí, en tenim una. L'activitat principal que organitza és la trobada anual de pessebristes que cada any se celebra en una població diferent, i d'altra banda vetlla per la difusió i manteniment d'aquesta tradició. - Quin tipus de pessebres fas o has fet? On els has exposat? - He fet tant pessebres populars com artístics i ara m'estic iniciant en el modelat de figures de fang. Normalment cada any he fet un diorama de guix per l'exposició de pessebres de Sabadell, i juntament amb el meu pare fem un pessebre popular a l'Església de Sant Salvador de Sabadell, al barri de Covadonga. D'altra banda durant molts anys també vaig estar fent el pessebre de la UES (Unió Excursionista de Sabadell), així com diferents pessebres en botigues, esglésies, entitats i centres comercials amb l’APS. - Un ocellet ens ha dit que tenies el títol de mestre en pessebres. Des de quan? En què consisteix aquest títol? - El títol de “Mestre Pessebrista” és un reconeixement que dóna l'Agrupació Pessebrista de Sabadell, als teus mèrits com a pessebrista. Jo el vaig obtenir al cap de 10 anys de fer pessebre i això em va permetre construir els diorames més grossos que trobem dins l'exposició (de fet la prova de mèrits final, va ésser el primer diorama gros que jo vaig construir). Títol en mà, també vaig participar uns anys més tard com a mestre a l'escola de pessebrisme.

18


- Fa uns anys a Monistrol hi havia hagut molta afició en el món dels pessebres (exposició de diorames, concurs de pessebres a les cases,...) Creus que seria possible tornar-ho a promoure? Què faria falta? - Sóc coneixedor d'aquesta afició que hi va haver al poble. De fet els instigadors van ésser un parell de pessebristes de l'APS, i algú del poble (no sé exactament qui?). Un d'aquests pessebristes era en Joan Gonzàlez actual president de l'APS. Aleshores jo vivia a Sabadell, i la versió que coneixia era que en Joan Gonzàlez i l'Albert Estrada pujaven a Monistrol a fer pessebres amb uns amics del poble. Crec que com a reporters que sou, podríeu investigar el tema i explicar-nos la història.

Pessebre del Quintí exposat el Nadal passat al carrer de la Vinya

- Tens alguna anècdota curiosa per explicar? - Sí, que tinc cases i muntanyes escampades per tot arreu. La meva tècnica de construcció és molt modular, motiu pel qual cada any quan desmuntem els pessebres els meus no es llencen. Normalment els guarda l'entitat per peces i més endavant les utilitzen per fer pessebres arreu. Les darreres que vaig cedir van anar a parar a Holanda, i fa tres anys quan vaig visitar els pessebres de Castellterçol hi vaig reconèixer unes muntanyes d'un pessebre que uns anys anterior havia cedit a aquesta entitat. Bé, a veure si aquestes paraules del Quintí fan que algun monistrolenc s’engresqui en aquest apassionant món del pessebrisme. I a ell li desitgem un bon futur en la seva afició. Alba Jornet/Jaume Musarra

FARMÀCIA LLDA.

- C. FERRÓN VILCHES

C/ Molí, 4 -

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

08275 MONISTROL DE CALDERS

BELLESA

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59 MONISTROL DE CALDERS

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

19


Safareig 

Les tietes en fan 30 (tercera part). La tercera tieta (per ordre de celebració de l’aniversari, no per categoria) també va gaudir d’allò més de la festa que li tenien preparada per celebrar l’aniversari. Voltes pel poble (fins i tot la tieta Nu va conduir) en un 2CV descapotable i guarnit amb l’estelada i un lloro cantant contínuament Pageseta moreneta vull cantar-te una cançó, vull dir-te d’una vegada que també t’estimo jo... Tot seguit la comitiva de 25 persones (inclosa la petita Mariona, naturalment) vestides de negre i amb la barretina al cap va anar cap a Les Elies a fer l’àpat i unes postres molts especials. Com que la Núria Xei no és gens del Barça ni de Catalunya li van fer el pastís idoni.

Actualitat Monistrolenca. El que havia de ser una temporada amb molta il·lusió, ja que hi havien 21 jugadors de plantilla i amb una de les mitjanes d’edat més baixes dels últims anys fent un canvi de rumb a l’entitat, s’està convertint en una temporada força dura, amb bastants lesionats i amb expulsions i sancions de passerell i amb la por de que si dura molt més aquesta situació el desgast pot ser definitiu i fins i tot pot perillar la continuïtat de l’equip. També podríem destacar que el número de loteria que jugava el club, el 71.387, no va estar premiat i que enguany el sopar de Nadal de la plantilla, entrenadors i junta es va fer a la Masia del Solà, amb un àpat del tot deliciós. A la pàgina oficial de facebook del club, “AE Monistrolenca”, es va publicar que s’havia aprovat l’execució del Nou Camp del Met a la zona de la Casilla. Inicialment la notícia va crear molta expectativa però evidentment es va publicar el dia 28 de desembre i va ser la innocentada que va preparar l’entitat per fer bullir l’olla... però i si fos veritat?

Els últims Pastorets. Aquest any va ser un regal tornar a fer pastorets a Monistrol ja que inicialment s’havia contemplat ferho tan sols 2 anys i el terme ja havia caducat. Tot i això, es va tornar a fer un tercer any consecutiu amb molt bona acollida, com sempre, per gran part dels monistrolencs. Possiblement ara estarem uns anys sense veure pastorets al poble i per això el final va ser molt especial ja que vàrem tornar a tenir un nen Jesús de veritat a dalt de l’escenari després de molts anys. Enguany ho va fer el Guiu Ponsa. Llàstima que no va parar de plorar durant tota l’estona que va estar a escena. Tot i ser un nadó molt eixerit, els crits i el rebombori dalt l’escenari va poder amb ell.

20


També cal destacar que durant l’obra es va fer un parell de referències a la consulta del 9 de novembre i al Sí – Sí. I la última corranda deia així: El dia de la diada, vàrem omplir els carrers Quina via Catalana, a Madrid tenen estrès... Apunteu-vos a l’agenda, que al novembre hem de votar Això ja no hi ha qui ho pari, Catalunya ha de parlar... Que parlin les urnes, ara hem de ser valents, Anem a la consulta, per ser independents! 

En alguna cosa som els primers. El 18 de desembre apareixia al diari digital ManresaInfo.cat que Monistrol de Calders era el primer poble de la comarca del Bages que havia estat denunciat per Maria de los Llanos de Luna (la delegada del govern espanyol a Catalunya, que apareix cada dos per tres a les notícies per no estimar gaire el nostre país) per pertànyer a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i pagar una quota anual. És en situacions com aquesta que un es sent content de formar part de Monistrol i lluitar en contra de la hipocresia espanyola que ens ofega.

Safareig 2.0. Per èpoques nadalenques el twitter treu més fum que mai per desitjar a tothom les bones festes. Els piuladors monistrolencs estan a l’alçada i ens ofereixen bona matèria per aquesta mini secció.

Lorena Cortés @lorenacortes195 (10 novembre) Campió del món! Que gran, Marc Márquez. --Mireia Casademunt @m_i_r_e_i_a (13 novembre) Les residències no són “parkings” per gent gran, sinó centres de promoció de l’autonomia. Els polítics ja no ho volen així! --Manresainfo @Manresainfo (18 desembre) Monistrol de Calders, primer municipi del Bages denunciat per Llanos de Luna per ser de l’AMI. Òscar Marquina @markins02 (19 desembre) Persona non grata ja. Cesc Comas @Ceskom (19 desembre) Al proper ple ja s’hauria d’aprovar. Ja n’hi ha prou de tanta supèrbia! ---Roger Comas @Kanyet23 (20 novembre) Ampliar el temps per votar i/o modificar el vot de la pilota d’or és una vergonya. Espero que es valori la temporada i no es surtin amb la seva. ---Valentí Prat @Tinetprat (12 desembre) Ara resulta que en comptes d’una pregunta ens fan un qüestionari.

21


Carles Fernàndez @geoxarli (29 desembre) Llegó el dia en que entró en erupción el volcán cerca de mi casa. A preparar maletas por si hay que evacuar. El cielo cada vez más oscuro. --Oriol Andreu @OriolAndreu11 (30 desembre) Per fi es fa justícia. Xumetra a la selecció. Un gran! --Nandu Jubany @NanduJubany (31 desembre) Avui hem servit l’últim menú de l’any. Marxem de vacances. Us desitgem un bon any 2014. Ens retrobem molt aviat! --Òscar Duocastella @Zorri_man (1 gener) Bon any 2014. Que tingueu feina i salut! Que aconseguiu deixar de fumar i anar al gimnàs. Però sobretot que pugueu anar i pujar la muntanya. Safareig viatger. Després de dos Clots sense aquesta mini secció tornem a estar amb tots vosaltres amb més monistrolencs viatgers. Aquesta vegada li toca el torn al Llorenç Pustilla per explicar-nos com és Suïssa, el seu nou país d’acollida. Li ha posat per títol: De vaques, xocolata, bancs i muntanyes. Germà i Òscar

De vaques, xocolata, bancs i muntanyes Fa poc més de mig any que gaudeixo de l’oportunitat de viure a Suïssa. Certament, no és prou temps com per conèixer amb detall les característiques del país, però ha sigut temps suficient com per tenir-ne una idea que vagi una mica més enllà dels tòpics que normalment l’acompanyen, una mica més enllà de les vaques, la xocolata, els bancs i les muntanyes. Políticament parlant, Suïssa seria el somni d’en Pere Navarro. I és que és un model d’estat federal, més concretament confederal. La Confederació Helvètica (CH) consta de 26 cantons, cadascun amb els seus parlaments i les seves constitucions, els quals tenen un gran poder de decisió en pràcticament tots els aspectes de la política (cultura, educació, economia, indústria...). La clau d’aquesta confederació però és quelcom que no ha passat ni probablement passarà mai a Espanya: es base en la voluntat de cadascun dels cantons de federar-se. És doncs una relació de mutu acord, d’igual a igual. És molt interessant també el fet que el poble té una enorme capacitat de decisió. És el que anomenen democràcia directa, la qual cosa significa la participació directa del poble en el procés legislatiu. Així per exemple, no es pot aprovar cap canvi a la constitució sense que els ciutadans ho acceptin en referèndum, i tota llei aprovada al parlament suís pot ser sotmesa a referèndum si es reuneixen 50.000 firmes o les peticions dels governs de 8 cantons. També és molt interessant el fet que no existeix la figura de cap d’estat o de govern tal com s’entén a la majoria de països del món. En el seu lloc, hi ha una petita cambra formada per 7 persones, el Consell Federal, que constitueix el poder executiu. Aquestes persones són elegides pels parlamentaris, i no n’hi pot haver més de 2 que pertanyin al mateix partit polític. De forma alterna, durant períodes d’un any, un d’aquestes 7 consellers exerceix de president. És però una representació bàsicament institucional, d’imatge, ja que aquesta president no té més poder que els altres 6 companys del consell. Al país hi ha 4 llengües oficials. Per odre decreixent de parlants són: alemany, francès, italià i retoromànic. A nivell cantonal, la majoria de cantons tenen sols un idioma oficial. Tres d’ells (els cantons Bern, Fribourg i Valais) en tenen dos (francès i alemany) i només en un d’ells (el cantó Graubünden) en té tres (retoromànic, alemany i italià). L’idioma àmpliament majoritari del país és l’alemany en la varietat denominada alemany-suís (Schwyzerdeutsch). Tot i ser considerat un dialecte, les diferències entre l’alt-alemany (parlat a Alemanya) i l’alemany-suís són molt significatives. De fet, els alemanys que arriben a suïssa, tenen serioses dificultats per entendre’l. L’alemany-suís té una realitat molt particular, difícil probablement d’entendre per qui s’ho mira des de fora. És d’ús gairebé exclusivament oral, no disposa de normativa gramatical, però té una vitalitat extraordinària, ja que és utilitzat per una ample majoria de ciutadans suïssos i en molts mitjans de comunicació no escrits.

22


A l’hora d’escriure però, impera l’alt-alemany. Els estrangers doncs no ho tenim senzill en aquest sentit. El primer pas sol ser estudiar alt-alemany, per amb temps i paciència, anar aprenent les peculiaritats del idioma que un viu al carrer. Menció especial mereix també el retoromànic, llengua romànica que està seriosament amenaçada, i que compta actualment tan sols amb uns 40.000 parlants. Algunes veus indiquen que aquesta situació és deguda a la manca mesures de protecció i d’immersió lingüística. Jo encara no he tingut l’oportunitat d’escoltar-lo, però diuen que s’assembla força al català. Val a dir que, al carrer, la realitat lingüística és que la gran majoria de la població domina, almenys, 2 idiomes (l’oficial del cantó més un dels altres idiomes oficials del país), a banda de tenir un nivell mitjà d’anglès força avançat. Suïssa és un país petit, de mida i nombre d’habitants semblant a Catalunya. No tinc dubtes que seria interessant seguir-ne l’exemple d’algunes de les coses que fan. Actualment tenen un percentatge d’atur del 4%, i el 99% de l’economia es sustenta en les petites i mitjanes empreses (PIMES). Als defensors de l’escola pública els agradarà també llegir que aquesta conté el 95% dels estudiants. I un aspecte que podríem discutir si és bo o dolent, és que només un 25% dels estudiants cursa estudis universitaris. El 75% restant realitzen cicles formatius de formació professional, els quals es realitzen en estreta col·laboració amb el sector privat, i molt bons resultats d’integració al mercat laboral. Suïssa és també una mostra que existeix vida més enllà de la Unió Europea. Tot i no pertànyer-hi, disposa de molts dels avantatges dels ciutadans europeus, i ho ha fet a través de signar acords bilaterals com per exemple el de lliure circulació de persones (espai Schengen). Però lògicament, com a tot arreu, no tot són flors i violes. Hi ha doncs també aspectes que, sota el meu punt de vista, no són tant desitjables. La societat suïssa és, de mitjana, clarament conservadora. Les dones no troben masses facilitats per compaginar vida laboral i familiar, i no és estrany que es dediquin exclusivament a portar la llar i pujar la mainada. Aquests darrers comencen l’escola obligatòria molt tard, als 6-7 anys, dependent del cantó. Abans, de manera voluntària, solen anar 1 o 2 anys a guarderies privades. La crisi a Europa ha portat un augment del nombre d’immigrants, i un enduriment també d’aquesta mentalitat conservadora, la qual ha derivat en un augment en les restriccions en l’assignació de permisos de residència. Ara mateix, una persona que entri a l’estat sense feina, difícilment aconseguirà permís per més de 6 o 12 mesos. Ara que, amb el cost de la vida que hi ha aquí, sobreviurehi 12 mesos sense treballar seria gairebé un miracle. Els preus de lloguer en algunes ciutats com Zürich són astronòmics, i el menjar (especialment la carn) fàcilment pot multiplicar per 3 els preus que trobem a Catalunya. Per acabar, en aquest any tan important que comença, voldria explicar-vos la meva sorpresa i admiració per l’elevat nombre de catalans que, vivint a l’estranger, es mouen activament per donar suport al nostre procés d’autodeterminació. Ben aviat vaig veure que existia l’Assamblea Nacional de Catalunya (ANC) Suïssa, amb diverses branques a les ciutats més importants (Zürich, Basel, Luzern, Bern...). Dotzenes de catalans hi treballen, en major o menor mesura, i tots amb una il·lusió enorme. Apart de les cadenes humanes abans de la diada, hi ha un niu de projectes en marxa. És feina de formigues, per anar empenyent i encaminant aquest procés cap a l’èxit. Aquesta setmana, per exemple, hem estat adjuntant felicitacions de Nadal amb ampolles de cava i entregant-les a persones influents del país (periodistes, polítics, directors d’empreses, professors universitaris...). La majoria les hem pogut entregar als domicilis dels seus llocs de feina, unes poques en mà, i unes quantes les hem enviat per correu. Entre els destinataris més inaccessibles, l’ídol del canyet, en Roger Federer, qui hauria de poder brindar també amb cava català per aquestes festes. Si, ja ho sé... alguns pensareu que tot això no serveix per massa, que són esforços sense repercussió. Hi tindríeu potser raó si qui fes tot això fóssim només uns pocs. Però un veu que no és així, sinó que som desenes de milers de formigues, la majoria a Catalunya, però molts també a Suïssa, Suècia, Anglaterra, Alemanya, França, Estats Units... treballant a tots els nivells, però començant sempre per sota, i convençuts d’allò que volem. Nois, us ho dic convençut, això ja no té marxa enrere! I aquest cop, no en tingueu cap dubte, aquest cop guanyarem. Feliç tricentenari!

Llorenç Grau i Roma

23


El celler L’AIGUARDENT DE BRISA DE CAL FERRER DE MAIANS Històricament, l’aiguardent s’obtenia a partir de la destil·lació del vi en un alambí o olla. Com a principal mercaderia d’exportació del comerç català, tant al nord d’Europa com a Amèrica, l’aiguardent va tenir un paper clau en el remarcable creixement de l’economia catalana del segle XVIII. La producció es localitzava a diverses comarques, com el Bages, l’Anoia o el Penedès, però va ser al Camp de Tarragona on va tenir més importància. Al Bages, cada poble tenia la seva fassina (destil·leria d’aiguardent), la majoria de les quals varen desaparèixer amb la crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX. L’aiguardent de brisa (oruxo en gallec, orujo en espanyol, bagaço en portuguès, marc en francès, o grappa en italià), s’obté de la destil·lació de la brisa del raïm amarada de vi, que queda com a subproducte després de la fermentació del most. És important que durant el procés de fermentació, de tant en tant, aquesta brisa es vagi enfonsant en el most, perquè si queda moltes hores estàtica a la superfície, es pot florir i comunicar un mal gust, tant al vi com a l’aiguardent. A Cal Ferrer de Maians, poble pertanyent al municipi de Castellfollit del Boix, Pep Rius destil·la aiguardent de brisa per al seu autoconsum. La casa disposa de vinyes pròpies a la finca de Cal Còdol, unes 2,6 ha de merlot i 1,3 ha de cabernet franc. El raïm el venen a Vins Grau, tret d’una petita part que es guarden per elaborar vi i aiguardent per al consum propi. L’aiguardent el van començar a elaborar fa uns anys a partir de les indicacions d’un amic d’origen gallec que els va orientar en el tema. En primer lloc cal disposar d’un alambí d’aram que sol provenir de Portugal. El procés de destil·lació és el tradicional: s’escalfa el líquid dins de l’alambí i aleshores les parts més volàtils d’aquest líquid són les primeres que es transformen en vapor, el qual després de passar per un serpentí refredador es transforma novament en un líquid. El que fa el procés de destil·lació doncs, és separar les parts més volàtils del líquid de les menys volàtils. En el nostre cas, separarem l’alcohol de l’aigua. Vist el procés en forma general anem a veure el procediment concret que segueixen a Cal Ferrer. Primer agafen la brisa de cabernet franc xopa de vi de 14 a 15º d’alcohol, sense la rapa i sense premsar, l’introdueixen en una olla i li fan un preescalfament a uns 40ºC per tal d’agilitzar l’operació de destil·lació. A continuació, bo i calenta, l’introdueixen a l’alambí. Aquest s’escalfa per mitjà d’un fogó de butà dels de fer paella. Aquests fogons van molt bé perquè reparteixen el foc i permeten controlar la seva intensitat. El procés de destil·lació cal fer-lo lentament i amb foc baix. Un altre detall que cal tenir en compte és que al fons de l’alambí per la part interna cal posar-hi una capa de palla de civada per evitar que es cremi la brisa ja que els alambins solen tenir les parets molt primes. En comptes de palla de civada es pot fer servir romaní, però el gust de l’aiguardent obtingut ja serà diferent. Quan el líquid comença a condensar gota a gota, cal recollir-lo en un recipient i cal disposar d’un bon alcoholímetre per anar mesurant el seu grau d’alcohol. També cal vigilar que el serpentí no s’escalfi, a base d’anar fent-hi passar aigua corrent. El primer líquid que es recull té un grau alcohòlic molt elevat que va baixant progressivament. Cal anar mesurant el grau alcohòlic del líquid fins que arribi a 60º. En aquest punt és vital recollir tot el líquid destil·lat fins al moment i separar-lo, ja que aquesta primera fracció porta una part d’alcohol metílic que és tòxic. Aquest alcohol es pot fer servir per cremar o per a altres usos, però mai per a ús de boca. A continuació, segueixen recollint el líquid que va condensant partint d’una graduació alcohòlica de 60º fins que va baixant progressivament fins a 15º, moment en què paren la destil·lació. Aquesta segona fracció porta només alcohol etílic, apte per beure, amb una graduació mitjana d’alcohol d’uns 35 a 40º i és el que coneixem com aiguardent de brisa, el qual, després de ser embotellat, ja estarà llest per al seu consum. No cal passar-lo per bóta. A Cal Ferrer, normalment, fan unes quatre o cinc destil·lades que duren de dues i mitja a tres hores cada una. Amb uns 30 quilos de brisa s’obté aproximadament un litre d’alcohol metílic i quatre a cinc litres d’aiguardent. Apart d’això, estan fent proves de destil·lació amb fruites com la pruna. També elaboren un vi jove per beure sense criança, amb un curiós procediment d’origen romanès: omplen una garrafa gran de most i la tapen amb un tap de silicona, pel mig del qual hi passa un tub flexible que va a parar a una altra garrafa més petita plena d’aigua on es submergeix la punta d’aquest tub.

24


En fermentar el most, el gas surt pel tub i bombolleja a través de l’aigua de la garrafa petita, que fa l’efecte de filtre protector. Una vegada transformat el most en vi, el pòsit es decanta de forma natural per gravetat al fons de la garrafa gran i s’agafa el vi ja net per al consum de la seva part superior. Que tingueu bon celler !! Pedru / Jan

Ciències MOLTA TERRA A L’HAVANA XVII Les Escoles Pies de Guanabacoa L’impulsor de la introducció oficial de les Escoles Pies a Cuba fou Sant Antoni Maria Claret i Clarà, arquebisbe de Santiago de Cuba, ciutat on va desenvolupar una notable tasca missionera i social. La seva decidida militància en el sector antiesclavista li comportà ser víctima d’un apunyalament per part d’un sicari que li va deixar la cara senyalada. El Pare Claret, tal com se’l coneixia popularment, havia nascut el 1807 a Sallent (Bages) en el si d’una modesta família de teixidors. El 1852, gràcies a les seves bones relacions amb la reina Isabel II, de la qual de retorn a la península seria nomenat confessor, va aconseguir que la monarca signés una cèdula que autoritzava la introducció de l’ordre religiós a l’illa. També va ajudar el fet que coetàniament, el bisbe de l’Havana, Francesc Fleix i Solans, fos també català i ex-alumne dels escolapis. El novembre del 1857 té lloc l’acte d’inauguració a Guanabacoa, aleshores un municipi limítrof amb l’Havana que esdevingué més endavant un barri d’aquesta ciutat, de la que seria la primera Escola Pia d’Amèrica, que comprenia una escola primària gratuïta per als nens i una escola normal de formació de mestres finançada pels ajuntaments d’on provenien els alumnes respectius. L’any 1868, bàsicament per manca de pagament per part dels ajuntaments, es va clausurar l’escola normal i va ésser substituïda per un internat de pagament on s’impartia el batxillerat. L’any 1871 té lloc un fet que marcarà el futur de les Escoles Pies de Cuba, el vicari general escolapi d’Espanya decideix adjudicar-les a la província escolàpia catalana. Tot i que des del moment de la seva fundació la majoria de pares escolapis ja procedien de Catalunya, d’aquest moment ençà, la pràctica totalitat d’escolapis que hi aniran seran catalans, o si més no formats a Catalunya, cosa que farà que mantinguin una relació fluida amb les persones o institucions de Cuba relacionades amb l’emigració catalana, en especial amb la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Aquest fet també ens permet descobrir una contradicció curiosa: així com la majoria d’emigrants catalans seglars a Cuba procedeixen de les comarques costaneres, la majoria de pares escolapis arribats a l’illa són originaris de les comarques catalanes de l’interior. Un dels esdeveniments històrics de les Escoles Pies de Guanabacoa està relacionat amb mossèn Cinto Verdaguer. En un moment de la seva vida, l’insigne poeta va caure malalt dels pulmons. A fi d’afavorir el seu guariment, els metges li van recomanar el clima marítim, raó per la qual entrà com a capellà a la Compañía Trasatlántica Española del marquès de Comillas, concretament als vaixells que feien la ruta de Cuba. Entre el 1874 i el 1876 hi va fer nou viatges. A l’Havana, els dies que tenia lliures entre viatges de navegació, el poeta s’allotjava en una cambra del col·legi de Guanabacoa que els pares escolapis -amb els quals mantenia una excel·lent relació- tenien reservada per a ell. Una vegada, fins i tot hi va fer una llarga estada perquè es va posar malalt i els escolapis en van tenir cura. Hom diu que, gran part del poema èpic l’Atlàntida, inspirat fonamentalment per les seves singladures atlàntiques, fou escrit per mossèn Cinto entre aquella cambra i el claustre del col·legi, espais envoltats d’una serena tranquil·litat caribenya que afavorien la meditació i l’escriptura. Un altre dels esdeveniments històrics remarcables relacionats amb els escolapis, tingué lloc en temps de la guerra d’independència cubana (1895-1898). El capità general de l’exèrcit colonial espanyol que lluitava contra els independentistes cubans era Valeriano Weyler i Nicolau, un personatge sanguinari i sense escrúpols, de mentalitat repressiva i amant dels mètodes violents, el qual va ser l’ideòleg i autor per primera vegada a la història de la pràctica de la reconcentració, és a dir, el desallotjament dels pagesos dels seus poblets i cases de camp i el seu confinament a les ciutats a fi d’evitar que proveïssin o donessin suport als soldats rebels, la qual cosa va suposar la malaltia o la mort de molts membres de les famílies pageses per manca de recursos, a més del rebuig de l’opinió pública internacional a aquest tipus de pràctica opressiva i d’extermini encobert de la població civil. Per si això no fos prou, la reconcentració va ser la precursora dels ignominiosos camps de concentració que vindrien més endavant.

25


Doncs bé, un dia de 1896, Weyler va demanar al pare Pere Muntadas, en aquell moment rector del col·legi escolapi de Guanabacoa, que digués una oració fúnebre pels soldats espanyols morts en combat. El pare Muntadas no va tenir inconvenient a fer una pregària per les víctimes espanyoles, però, bo i sortint del guió previst, va afegir també una pregària addicional pels caiguts del bàndol cubà, “perquè al cap i a la fi també són germans nostres”. En sentir això, Weyler féu un esforç per contenir-se, però profundament enrabiat, en acabar l’acte pronuncià una de les frases antològiques de l’esperpèntica història militar espanyola: “Si no fuera porque conozco bien al padre Muntadas, ahora mismo le mandaba fusilar. No quiero compasiones para los enemigos de España”. Qui sap si el pobre pare escolapi va salvar la pell pel fet de ser menorquí, car el capità general era fill de Palma de Mallorca. Després de la proclamació de la independència i, particularment, els anys de la primera guerra mundial (1914-1918), foren anys de vaques grasses per a l’economia cubana, ja que precisament a causa de la confrontació bèl·lica, el país podia exportar grans quantitats de sucre a uns preus molt elevats. Aquesta excel·lent situació econòmica també afavorí les Escoles Pies, com ho demostra el fet que grans artistes catalans de l’època, com els actors Enric Borràs i Oriol o Margarida Xirgu i Subirà; el tenor Hipòlit Lázaro i Higueras; o el llavors encara violinista clàssic Xavier Cugat i Mingall, actuessin en diferents actes culturals organitzats pel col·legi de Guanabacoa. L’any 1961, després de la revolució dels barbuts, els col·legis escolapis cubans són nacionalitzats i expropiats pel nou règim, tret de l’església de Guanabacoa, on encara s’hi conserva avui dia la imatge de la Mare de Déu de Montserrat procedent de la primera ermita dels catalans de l’Havana, i unes petites dependències annexes. La majoria dels pares escolapis són expulsats en grup. En el moment de la nostra visita l’any 2013, hi havia a Guanabacoa una petita comunitat escolàpia que tenia cura del funcionament i manteniment de l’església. Davant la impossibilitat de fer ensenyament reglat, hi portaven a terme un munt d’activitats extraescolars com classes de repàs, idiomes (incloent-hi el català), informàtica, guarderia, esplai infantil i juvenil etc. A Cuba, tothom admet que els escolapis catalans tingueren un paper cabdal en la formació de moltes generacions de cubans i en la propagació de la seva consciència nacional. Entre els seu ex-alumnes hi podem trobar alguns presidents i uns quants ministres del país, així com molts dels seus líders independentistes. Jan

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

Gemma Morell Puigmartí veterinària, colegiada 3059 pel CovB visites a domicili a Monistrol (caps de setmana) 636.55.53.50

26

CONSTRUCCIONS PONSA PUIG, S.L. CIF B62133459 Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS


Que diu que... SENTÈNCIES LLATINES (XXVI) Sol omnibus lucet. “El sol lluu per a tothom”. Frase de la novel·la de Petroni, El Satiricó amb la qual vol expressar el dret que té tothom a tot el que ofereix la natura, significat amb què se segueix emprant encara avui dia. Sola pecunia regnat. “El diner tot sol és qui regna”. Una de tantes frases referents a un tòpic universal en el temps i en l’espai, extreta també de l’obra El Satiricó de Petroni. Somnus mortis imago. “El son és imatge de la mort”. Comparació que fa Ciceró entre el dormir i la mort. Sors est sua cuique ferenda. “Cadascú ha de suportar la seva sort”. Frase fatalista de Manili que el cristianisme adaptà en la forma Cadascú ha de portar la seva creu. Speculum quidem cordis facies est hominis. “El rostre de l’home és, sens dubte, el mirall del seu cor”. Sant Leandre recollí en la seva Regla un pensament que era ja comú entre els antics. Spiritus quidem promptus est, caro autem infirma. “L’esperit, certament, està ben disposat, però la carn és feble”. Paraules de Jesús als seus deixebles, que s’havien adormit mentre ell pregava a l’hort de Getsemaní. Hom utilitza, sobretot, la segona part a fi d’advertir algú dels perills morals i també, a vegades, com a justificació d’haver-hi sucumbit. Spiritus ubi vult spirat. “L’esperit bufa allà on vol”. Aquesta frase que diu Jesús en la conversa amb Nicodem, de caire plenament espiritual, s’aplica en contextos ben diferents, com per exemple, quan es vol significar la distribució desigual de qualitats o fortuna que depèn totalment de l’atzar. Stat sua cuique dies. “Per a cadascú està establert el seu dia”. Paraules de Júpiter a la Eneida que manifesten la predestinació del darrer dia de la vida de cada mortal i que es convertiren en una dita popular. Stultorum infinitus est numerus. “El nombre d’estúpids és infinit”. Dita molt utilitzada procedent del llibre de l’Eclesiastès. En relació a aquesta sentència n’hi ha una altra atribuïda a Albert Einstein que fa: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, per bé que de la primera no n’estic del tot segur”. Subit quippe etiam inertiae dulcedo ipsius et invisa primo desidia postremo amatur. “Es presenta certament la dolçor de la inactivitat en si mateixa i la desídia, abans rebutjada, és finalment acceptada”. Text de Tàcit, una mica extens, que emmarca però el nucli d’un tòpic, representat en el sintagma inertiae dulcedo, que sovint recordem recorrent a l’italià “il dolce far niente” Jan

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32 Fax 93 839 91 68

08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

27


Calaix de sastre MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES . . . . . . . . . . .

Una bella ancianitat és, ordinàriament, la recompensa d’una bella vida. El millor profeta del futur és el passat. La llibertat és singular, sempre que existeixi la llibertat plural. Tothom vol canviar el món, però ningú no pensa en canviar-se a si mateix. El cos està disposat a ser vist, no a estar tot cobert. La bellesa, quant menys vestida, millor vestida està. Un bon pare val per cent mestres. Qui conserva la facultat de veure la bellesa no envelleix. Desitjar la immortalitat és desitjar la perpetuació d’un gran error. Estima’m quan menys ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti. Els animals són bons amics, no fan preguntes i tampoc no critiquen. Eduard Comasòlivas RECORD D’ISABEL

Isabel, ets lluny, m’has deixat, t’estimo. El teu cor, ho sé, és per mi que bat. Però vull tenir-te només en mos braços. La nit ara és buida i el món desolat.

L'ESTEL D'AQUEST NADAL

La lluna desplega la canilla d’ombres ran de la carena. Feia el foc follet signes en la fosca. Jo no els entenia. Pugen les fogueres, però el cor tinc fred. Servo el mocador brodat que em donares, Isabel, estel, oh flor de la nit! A fons de la vall he cridat: -T’estimo! Les pedres em tornen, despullant el crit.

Un estel a la senyera resplendeix aquest Nadal, quatre raigs plens d'esperança per tenir un país com cal.

EL CANT DE LA SENYERA

Un poble que sigui lliure al govern li demanem, en un món pròsper i noble és l'anhel que tots volem.

Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que voleï! Contemplem-la en sa dolça majestat!

Que no hi hagi rics ni pobres la fortuna compartir, garantint el plat a taula i un bon sostre per dormir. Que la gent sigui afable que en els cors hi hagi bondat, assolint pau a la terra respectant la llibertat.

Oh bandera catalana! Nostre cor t’és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel.

El Nadal ens duu la màgia i un propòsit per complir, el valor de la confiança, de poder-ho aconseguir.

I et durem arreu en l’aire et durem i tu ens duràs: voleiant al grat de l’aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç.

Rosa Rovira Sancho

Recull Eduard Comasòlivas

28


CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL LVIII) Deu del matí del 29 de desembre de 2013. Començaven a fer els Deu Manaments a la televisió. La Marlene estava estirada a l’hamaca veient la pel·lícula, la Ariana pintava uns dibuixos de Dora la Exploradora i jo fregia unes llesques de plàtan per omplir l'estómac. Moisés protegia als esclaus que construïen les piràmides davant l'enuig del seu germà Ramses quan el meu telèfon començà a sonar. Degut a que tenia les mans ocupades, no vaig arribar a temps d'agafar-lo però sí vaig veure que era el germà de la Marlene qui em trucava. - És el teu germà. Vaig dir a la Marlene. I mentre li acabava de dir, el seu telèfon començà a sonar. - Què passa Javier? Va respondre. - Com? De veritat? Ja anem a veure-ho. I va penjar. - Què t'ha dit? Li vaig preguntar. - Que el volcà està en erupció. Se'm va glaçar la sang. Vam sortir al pati i vam veure una columna de cendres espectacular. Al cap de poca estona un fort soroll sortí del volcà estenent encara més la columna. Hem de fer les maletes per si de cas, va ser el primer que vaig pensar. La nostra casa està ubicada a uns 11 km al sud del Chaparrastique (nom del volcà) i tot i que és relativament prop no tenia cap por de rebre algun impacte de roca expulsada pel volcà o de lava. Però la cendra era un altra cosa. La cendra sí podia impactar-nos amb tots els problemes de salut que implicava. L'únic que ho podia impedir era el vent i de moment bufava en direcció sud-oest allunyant la columna de nosaltres. Vaig comprovar que encara tenia Internet tot i que el repetidor que em dóna la senyal estava molt a prop del volcà i sens dubte hauria rebut gran quantitat de cendra. Llavors vaig enviar un whatsapp als meus pares informant del succeït. Vam estar parlant una bona estona. Vaig intentar treure-li ferro a la situació tot i que no sabia en aquell moment com podia evolucionar tot allò. Després de parlar amb els meus pares vaig trucar al vulcanòleg del ministeri de medi ambient amb el qual havia pujat al volcà no feia ni tres setmanes. - Hola Carles. Ho estem veient. Ja sabem que ha entrat en erupció. Van ser les seves úniques paraules. Mentre la Marlene també parlava amb la seva família dels Estats Units per skype jo vaig posar la radio i la tele per intentar recopilar la major informació possible. La columna començava a cobrir més espai al cel tapant el Sol per moments. Em vaig apropar a la part posterior del pati i em vaig enfilar al mur per veure millor el panorama. Les comunitats del flanc oest del volcà havien rebut el impacte més fort en quant a cendra. Vaig fer fotos, vídeos i gravacions d’algunes impressions, al mòbil. Vaig tornar davant del televisor on Protecció Civil començava a moure's. Com sempre, quan el desastre ja ha succeït. El vent seguia bufant cap a l'oest, cosa que em tranquil·litzava una mica ja que l'allunyava de nosaltres. Tot i això, cap a les 12 del migdia, una petita pluja de cendres molt fina, va caure sobre nosaltres, acompanyada d'un olor a sofre important. Ens vam posar les màscares. Per sort aquesta situació no va durar més d'una hora. Per fi el ministre de Medi ambient va comparèixer en roda de premsa per aclarir que tot i que hi havia hagut un augment de microsismicitat del volcà cap a les 6 del matí, això no era suficient per predir que hi hauria una erupció ja que en els últims anys, la mateixa situació, havia passat 7 vegades. Ningú ho havia previst. Tot i tenir alguns indicadors van obviar el fet d'avisar a la població. No dic evacuarla, però sí establir un anunci d'augment d'activitat del volcà. I no per nosaltres que vivim a 11 km, sinó per les comunitats més properes, les quals estan encara evacuades mentre escric aquestes paraules. És cert que va passar poc temps entre que el volcà va donar senyals d'erupció i la mateixa, però això fa replantejar el sistema d'avís existent. No pot tornar a succeir aquesta desinformació vers les comunitats més exposades. Ara ja tenen els anàlisis químics de les cendres i mostren un 80% de lava jove. Això vol dir que la cambra magmàtica està aportant material i no es pot descartar una erupció amb lava, cosa que no ha succeït aquest cop. Haurà de venir Moisés a alliberar al seu poble, si l'estat no ho pot fer? Carles Fernàndez

29


AUTHI I ELS MINI FABRICATS A NAVARRA AUTHI.S.A (Automóviles de turismos hispano ingleses S.A) i BMC arriben a un acord per construir una fàbrica a Landaben, prop de Pamplona, on inicialment es construirien els MORRIS, el MG i poc temps després els MINI Amb poc més de 14 mesos es construeix una fàbrica de 200.000 m 2. Així doncs al març de 1968 es realitza el llençament del MORRIS TRAVELLER. La cadena tenia una producció de 40 cotxes diaris. L’any següent es confirma la fabricació dels MINI i s’anuncia per l’any en curs els models 1.275 i 1000 c.c. amb un preu de 125.000 i 92.500 pessetes El 14 d’abril 1969 es presenta a la fira de Barcelona el MINI 1000-E i S (standard). El MINI 850 no es posaria a la venda fins al febrer de 1970 amb un preu de 80.000 pessetes. L’any 1971 es presenta a la fira de mostres de Barcelona la versió MINI VAN amb les cilindrades de 850 i 1000 c.c. Al 1972 seria el torn de l’AUSTIN 1.100 i del VICTORIA. En aquells moments AUTHI econòmicament ja no anava massa bé i va acabar venent a BLMC la totalitat de AUTHI però els resultats de la fàbrica de Landaben no van millorar. El desembre de 1973 es presenta el MINI COOPER 1.300 C.C. i al 74 l’AUSTIN DE LUXE. Però el 9 d’octubre de 1974 hi ha un succés lamentable, un greu incendi a la factoria ocasiona perdues milionaries i deixa a l’atur 1.700 treballadors. S’intenta salvar a AUTHI amb un consorci entre SEAT, CITROEN i RENAULT però l’acord no va ser possible. Entre 1975-76 AUTHI liquida tots els cotxes que van quedar en stock i finalment el govern insta a l’INI (l’Institut Nacional d’Indústria) perquè via SEAT es faci càrrec de la fàbrica de Landaben. El juliol de 1975 es va arribar a un acord entre la BLMC i SEAT. Landaben passa a ser controlada per SEAT que al febrer de 1976 comença a fabricar el SEAT -124.

MINI COOPER 1300. El model més valorat del MINI

MINI 850 Matriculat a Navarra

Un AUSTIN VICTORIA un altre del cotxes fabricats a Landaben El curiós MINI VAN era un Mini allargat com el que ara coneixem com a turisme mixte

Carles Moya www.clubminicooper.com

30


Solució: El temps passa del número anterior

D’esquerra a dreta, fila superior: Josep Baiges, Jaume Jo, Jaume Musarra, Àngel Castillo, Albert Catot, Josep Carné, Francesc Ponsa, Jaume Carné. Fila inferior: Fèlix Ponsa, Feliu Argelaguer, Enric Vilatersana, Àngel Pascual, Joan Ponsa, Fèlix Jo, Gabriel Argelaguer, Jordi Ponsa.

Els encants Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com ES DEMANEN Bicicletes de 3 rodes i bicicletes petites de 2 rodes amb rodetes auxiliars, en bon estat, per a escola d’educació especial. Telèfon 699 53 73 39 Montse Camprubí RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir.

VENC 4 llantes de 16" (2 van amb pneumàtic) marca Peugeot en molt bones condicions. 180 €

ALBA: 93 839 80 38

Telèfon 669 90 67 92 Marc

DONEM ANIMALS EN ADOPCIÓ, ESTERILITZATS, AMB XIP I VACUNATS. PREU 150€ GOSSOS - 100 € GATS www.faada.org e-mail: info@faada.org

31

Telf: 93 463 96 70 Ext 1


El temps passa Tornem de nou a una foto d’una colla d’alumnes de l’escola. Aquesta correspon als nois i noies de primer d’Ensenyament General Bàsic del curs 83-84.

32


Clot gener 2014