Page 1


PROMOU

EQUIP REDACTOR

C/ Guillem de Castro, 31, baix dreta - València

València, abril 2017

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


[007-015] 01_Introducció [017-047] 02_Metodologia [049-055] 03_Actors socials [057-135] 04_Anàlisi [137-259] 05_Accions del procés

ÍNDEX

[261-331] 06_Línies d’actuació [333-341] 07_Conclusions

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

5


01_INTRODUCCIÓ

[010-011] Objectius del procés participatiu [012-013] Antecedents [014-015] Situació actual del barri i dades bàsiques

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

7


OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU

_Logo del procés

10

OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Avui en dia ningú entén que es puga abordar un projecte d’espai públic definitiu sense comptar amb l’opinió dels usuaris. L’estructura de barri ha demostrat històricament que és la cèl·lula inicial des d’on es pot contrastar l’opinió dels veïns i veïnes per a fer ciutat. Quan els ciutadans i ciutadanes s’impliquen i senten com propi el projecte, les garanties de durabilitat i el nivell de satisfacció augmenten considerablement. L’objectiu principal tracta de desenvolupar una estratègia en matèria d’espai públic i mobilitat per al barri del Botànic. Aquesta estratègia inclou un procés de participació amb la població i els agents involucrats. Al mateix temps volem difondre la idea del que suposa repensar l’espai públic per a tots, i generar a la ciutadania la possibilitat de manifestar les seues preferències, les seues idees, les seues il·lusions, garantint així un espai públic eficaç, sostenible, bell i integrat. A partir d’ací començàrem un programa de participació que devia ser una festa, una oportunitat per obrir les portes als usuaris habituals de l’espai públic del barri del Botànic.

01_INTRODUCCIÓ


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU

_Cartell del procés

11


ANTECEDENTS _Taller d’espai públic al barri Botànic organitzat per Paisea En la primera quinzena d’Octubre de 2015, la revista de paisatgisme Paisea va desenvolupar un taller d’espai públic en el Barri del Botànic de València organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de València i la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana. El taller realitzat va iniciar la reflexió des del paisatge urbà i la seua complexitat, generant una exploració de les potencialitats del Barri del Botànic, tant com peça rellevant en la ciutat de València per si mateixa, com en les seues relacions amb el seu entorn més pròxim.

ANTECEDENTS

A nivell de ciutat este treball va posar de manifest la necessitat de qüestionar situacions actuals com són: la relació del barri, i en general de tota la ciutat, amb el llit del riu Túria; d’altra banda, la de generar una reflexió en relació al sistema viari global de la ciutat que, junt amb la secció del propi llit, limiten i voregen els seus marges, dificultant fins a impedir l’accessibilitat transversal. Partint d’esta reflexió, el masterplan resultat del taller reconeix una estructura formada per espais públics i sistemes de vegetació existents i altres potencials. Sent els existents: el riu Túria, el Jardí Botànic, les Hespèrides i algunes vies que per la seua secció poden tindre vocació d’infraestructures verdes (Guillem de Castro i Ferran el Catòlic) , i sent els potencials: el carrer Túria i el sistema de buits o “mossegades” del barri.

12

Els espais potencials que a continuació es descriuen donen continuïtat i connecten les peces existents d’entitat suficient per a funcionar a nivell d’ecologia urbana.

01_INTRODUCCIÓ


A escala de barri la majoria de propostes van coincidir en reconèixer una estructura interna: “la espina”, formada, principalment pel carrer Túria i la seua prolongació al Mercat de Rojas Clemente. La potenciació de l’espina, suposaria una connexió directa amb el riu Túria a través del treball de la secció de viari i de marges del riu, i a través de canvis de secció del propi carrer Túria. La reducció de zones d’aparcament, entrar en un discurs propositiu d’usos alternatius i de materials que reconeguen capacitats del lloc com el drenatge superficial, espais de plantació amb nova vegetació que serien vitals per esta finalitat.

_Exposició del material del Taller al Jardí Botànic de València

Des del procés de participació es va poder reconèixer la importància del Jardí Botànic i la necessitat d’integrar-lo en la dinàmica del barri, tant a través del projecte dels seus límits, augmentant la seua permeabilitat; com obrint-lo en sentit figuratiu al barri, estenent esta proposta als espais residuals que el rodegen, on es podrien plantejar activitats derivades del Jardí, com podrien ser horts col·lectius, vivers, activitats pedagògiques i d’investigació, etc. El taller reconeixia la capacitat de transformació del propi barri a través dels veïns, potencials usuaris, col·lectius, administracions, etc... i l’oportunitat de participar en el procés de transformació d’un barri en continu canvi.

_Masterplan produït al taller

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ANTECEDENTS

Una altra de les estratègies de major força i consens va ser el reconeixement de la necessitat d’espai públic de vianants, per mitjà de la reducció del trànsit rodat i les zones d’aparcament, sent un dels espais de major necessitat de transformació l’entorn del mercat. Les propostes reconeixen la plaça del mercat com una nova centralitat que plantege una reforma arquitectònica de l’edifici per a solucionar problemes d’accessibilitat i per a diversificar els usos i generar en el seu entorn un espai de qualitat principalment de trànsit de vianants i ús comercial i lúdic.

13


SITUACIÓ ACTUAL DEL BARRI I DADES BÀSIQUES El barri “Botànic” pertany al districte d’Extramurs, i s’ubica entre el primer anell de la ciutat històrica i el segon anell de l’eixample. Es configura limitat per l’Avinguda Guillem de Castro A l’Est, la Gran Via Ferran el Catòlic a l’Oest, El Carrer Conca al Sud i el Riu Túria al Nord.

SITUACIÓ ACTUAL DEL BARRI I DADES BÀSIQUES

El riu dóna nom al carrer principal d’este barri, el Carrer Túria, que es projecta des de la vora del riu fins a la Plaça de Rojas Clemente, encara que en l’actualitat l’últim tram queda interromput per una antiga edificació. La plaça de Rojas Clemente es caracteritza per disposar d’un xicotet mercat en el seu centre i conformar un espai obert d’especial rellevància dins del barri. El Carrer del Túria, en el seu tram central, és travessat per una de les vies històriques més importants de la ciutat de València, El Carrer de Quart, concretament pel tram més pròxim a les Torres de Quart, antiga entrada Oest de la Ciutat. Esta via, a més de tindre un caràcter identitari junt amb les torres en l’imaginari col·lectiu, continua sent un dels eixos principals d’accés al centre històric, fent que siga molt concorreguda a qualsevol hora del dia, sobre tot pels vianants. El seu caràcter històric fa que en ella es concentren part dels elements singulars de la ciutat, i concretament, en este barri, l’element que li atorga el nom i que sens dubte és la seva principal referència del mateix, el Jardí Botànic, ubicat en este lloc des de l’any 1802. Es tracta de l’espai més important del barri, punt d’atracció de la ciutat a nivell cultural, docent i històric. A la seva vora es situa el Jardí de les Hespèrides, entés possiblement com a ampliació del propi Botànic, de caràcter contemplatiu i amb una àmplia col·lecció de cítrics. Ambdós jardins s’ubiquen en el límit Nord del Barri a la mateixa vora del riu Túria, amb el que conformen un dels principals espais verds de la ciutat. En el mateix lloc i limítrof amb el jardí de les Hespèrides tenim l’antic col·legi de Jesuïtes, que actualment, a excepció de la part de l’edificació que es conserva, és un gran solar esperant a formar part d’este conjunt d’espais verds. L’última via que podríem mencionar és la que porta el nom del jardí i per tant del barri, el carrer del Botànic, que discorre des de la mateixa porta del jardí fins a la plaça de Rojas Clemente, connectant així els dos espais oberts més importants del barri.

14

La resta de vies que el conformen són, traçades d’est a oest, Carrer Dr. Sanchís Bergón (metge neuròleg) , Carrer de Pere Bonfill (arquitecte) , Carrer del Pare Manjón (sacerdot catedràtic de dret) , Carrer Borrull (jurista) , Carrer Lepant, Carrer de Sant Pere Pasqual (sacerdot) , Carrer d’Espinosa (escriptor) , Carrer del Mestre Palau (compositor i pedagog) i Carrer d’Ángel Guimerá (escriptor) , i de nord a sud, Carrer de Beat Gaspar Bono (sacerdot) , Carrer del Dr. Peset Cervera (metge) , Carrer d’Andreu Julià (arquitecte) , Carrer del Dr. Monserrat (botànic) i Carrer Juan de Mena (poeta). Noms de vies directament lligats a la cultura valenciana que manifesten la intenció cultural que el barri ha tingut en totes les èpoques. En l’actualitat compta amb espais culturals públics i privats com el Jardí Botànic, el Centre Musical i Teatre Micalet, el Centre Botànic Espai de Dansa, l’escola de cine i teatre Off, el café de flamenc El Duende, el teatre infantil La Estrella, etc. A més, el barri compta amb edificis de caràcter dotacional com són: el Col·legi Públic Cervantes, la Universitat Catòlica, el centre de Salut Guillem de Castro o el Mercat de Rojas Clemente. Com hem vist, es tracta, en general, d’un barri perfectament equipat a l’espera d’una correcta recuperació dels seus espais públics i de part de les seues edificacions i locals comercials.

01_INTRODUCCIÓ


SITUACIÓ ACTUAL DEL BARRI I DADES BÀSIQUES

El barri compta amb una població de 6.524, segons el cens oficial de 2014. Delimitació administrativa i dades demogràfiques bàsiques (2015):

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

15


02_METODOLOGIA

[020-025] Marc teòric [026-037] Cronograma i programa d’accions [038-047] Estratègia de comunicació i difusió

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

17


MARC TEÒRIC

MARC TEÒRIC

El marc teòric en el que s’inspira el procés participatiu El Botànic es mou, es basa en els principis metodològics de la Investigació-Acció Participativa (IAP). Les metodologies IAP tenen com a principal característica que el projecte de recerca està basat en la participació activa dels agents implicats i afectats per les matèries tractades, en aquest cas sobre mobilitat i espai públic. Això fa que els veïns i veïnes, com a coneixedors de primera mà de l’entorn analitzat, no siguen simples espectadors sinó que prenguen protagonisme com a actors fonamentals del procés participatiu. D’aquesta manera, gràcies al treball col·lectiu entre administració, tècnics i ciutadania, el procés de reflexió i participació s’enriquix amb totes les mirades i els resultats són més fidels a les necessitats reals de les persones que hi viuen.

20

02_METODOLOGIA


_Com s’ha treballat el procés? El procés participatiu El Botànic es mou ha treballat per recollir els diversos discursos i visions que hi ha al barri Botànic sobre mobilitat i espai públic i sobre com hauria de ser en el futur. Per arribar al màxim de persones, i sobre tot als diversos perfils, s’han previst diferents canals de participació, tant digitals com físics de proximitat, uns més basats en la participació individual -mitjançant enquestes, entrevistes personalitzades i consultes a l’oficina oberta- i uns altres en la participació col·lectiva –amb l’organització de la festa de presentació del procés i els tallers participatius oberts-. Els diferents mecanismes, dinàmiques i ferramentes utilitzades (consultar l’apartat sobre l’estratègia de comunicació) han permès difondre al màxim la informació, de manera que tant la participació com la no participació ha sigut conscient.

- Un nivell de continguts on la ciutadania i les entitats han disposat de diversos moments, mitjans i instruments per aportar directament les seues inquietuds i propostes, com els tallers participatius presencials organitzats, les enquestes físiques i online, les entrevistes a agents representatius, entre d’altres. - Un nivell referit al disseny del propi procés participatiu, on els ciutadans també han disposat d’espais i de moments, no només per opinar sobre el procés, sinó també per col·laborar amb l’equip tècnic coordinador en la seua definició gràcies a les sessions organitzades amb el Grup motor.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

MARC TEÒRIC

Al llarg del procés s’ha propiciat la col·laboració dels diversos agents socials a dos nivells diferents:

21


El model de participació, les estratègies i les accions que s’han dut a terme des de el Botànic es mou s’han construït i desenvolupat d’acord amb els següents principis i criteris: - Participació planificada: Des del primer moment es va destacar la importància i la necessitat d’impulsar un procés participatiu ben planificat, amb uns objectius, uns continguts, unes fases i un calendari clars i limitats. La participació ciutadana no es pot improvisar, per això s’ha pensat molt bé què es volia aconseguir i s’ha intentat dimensionar el procés al potencial participatiu del barri i a les pròpies capacitats i recursos del Botànic es mou. - Participació oberta: El Botànic es mou ha estat obert a tothom, tant a nivell de debat de continguts com a nivell de disseny del procés, per assolir la màxima pluralitat possible. Tothom qui ho ha volgut ha pogut participar, tant en el Grup motor com en la resta d’espais i canals de participació habilitats. En cap cas s’han fet sessions tancades, ni s’ha discriminat qui hi podia participar i qui no. Qui volia participar ho ha fet. La voluntat ha estat arribar al màxim nombre de ciutadans i ciutadanes, d’entitats i de col·lectius per poder recollir les diferents visions i posicions.

MARC TEÒRIC

- Consens: s’ha treballat durant tot el procés buscant el màxim consens possible. Enriquint les decisions i les propostes per fer-les el més inclusives i representatives possible.

22

- Participació informada: La participació requerix informació per poder generar opinions i decisions ben informades. Sense informació la participació pot derivar fàcilment en manipulació. Per això El Botànic es mou ha facilitat tota la informació disponible tant en relació al propi procés com en relació als diferents temes debatuts (consultar l’apartat sobre Anàlisi tècnic). S’ha anat fent de manera sistemàtica la devolució dels resultats de cada acció i fase del procés per tal que tothom pogués anar fent el seguiment de com avançava i quins fruits donava.

02_METODOLOGIA


- Transparència: La informació generada s’ha posat a disposició de tothom qui volgués consultar-la sense cap restricció. El Botànic es mou ha defensat la transparència com un valor clau i imprescindible per promoure la participació i la democràcia. Per això tota la informació generada al llarg del procés s’ha anat publicant i està disponible a http:// elbotanicesmou.valencia.es/ A més, s’ha creat una adreça electrònica (elbotanicesmou@gmail.com) i espais a instagram i esdeveniments a facebook per compartir i donar la màxima publicitat i l’equip tècnic ha estat sempre disponible a l’oficina oberta en el barri, situada primer al mercat i després a la biblioteca municipal.

- Participació inclusiva: El Botànic es mou ha vetllat per una participació que s’adaptara a les diferents necessitats de cadascú per aconseguir que les diferents persones participants estigueren en un marc d’igualtat a l’hora d’explicar les seues visions. Per fer-ho s’han utilitzat dinàmiques per facilitar que tothom poguera expressar-se i, per exemple, s’han previst espais de participació específica per als infants, també s’ha tingut en compte la bretxa digital. A més, s’ha intentat garantir unes condicions d’accessibilitat, confortabilitat i funcionalitat que permetessin una participació de qualitat. - Rigor metodològic: S’ha vetllat perquè el procés s’ajustara a uns criteris tècnics i metodològics que garantisquen la qualitat. Per això s’ha definit una proposta metodològica que ha guiat la coherència de tot el procés. A més, s’han incorporat criteris i eines metodològiques tant quantitatives (anàlisi d’enquestes) com qualitatives (mecanismes de participació individual i col·lectiva) que garantixen el rigor i l’objectivitat dels resultats obtinguts i la qualitat global de la participació.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

MARC TEÒRIC

- Participació deliberativa: S’ ha proposat un model de participació basat en la deliberació col·lectiva, facilitant espais de reflexió conjunta amb dinàmiques que permetessin conèixer i contraposar les diferents posicions i opinions existents per intentar construir visions compartides. S’ha apostat pel debat presencial i ordenat com a principal mecanisme per desenvolupar el procés i per avançar en el consens.

23


_Com s’ha organitzat el procés de treball amb el veïnat? El procés participatiu s’ha creat a partir de dos grups de treball complementaris, el Grup motor i l’equip tècnic: - Grup motor: espai de treball obert, permanent i flexible integrat tant per representants de les entitats del barri com per veïns i veïnes a títol individual. S’ha reunit de manera periòdica (3 sessions) per debatre les diferents accions que impliquen el procés participatiu. Els seus membres també han desenvolupat tasques puntuals de difusió en els col·lectius que formen part, han col·laborat en la recopilació de dades del barri i en la revisió de continguts (enquesta i tallers participatius).

MARC TEÒRIC

- Equip tècnic: ha aportat les eines metodològiques, experiència i tècniques per organitzar i elaborar el procés, fent també assessorament estratègic, dinamització i recopilació d’informació. L’equip de la paisatgeria, format per arquitectes, enginyers, urbanistes i paisatgistes, ha realitzat un anàlisi del barri i ha assessorat a nivell de continguts, incorporant una visió tècnica sobre les possibilitats, limitacions i marc legal de les diverses propostes generades.

24

Pel que fa als llocs de trobada amb els veïns, les activitats s’han realitzat en diferents espais del barri amb la finalitat de diversificar, dinamitzar i buscar la màxima comoditat per tots els assistents: Jardí Botànic, centre de persones majors, acadèmia la llibreta, biblioteca municipal, mercat Rojas Clemente.

02_METODOLOGIA


_Relació barri/procés

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

MARC TEÒRIC

_Agents socials

25


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS 26

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS Els treballs s’han desenvolupat al llarg de 26 setmanes (uns sis mesos), organitzats en les 5 Fases arreplegades en la primera columna del següent cronograma:

02_METODOLOGIA


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

27


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS 28

Els treballs resumits a continuació seguint les Fases del procés, es troben desenvolupats en els apartats següents del present document. _Fase 1: Presentació i contextualització del procés de participació En la fase de treballs previs es va configurar el mapa d’actors socials del barri: associacions veïnals, col·lectius, entitats, comerços, mercat, centres educatius, sanitaris, religiosos, etc. Es van iniciar els contactes i tots van mostrar interès en aportar la seua posició. També es va preparar tot el material necessari per començar els treballs amb la ciutadania (programa d’accions, tríptic informatiu, web, etc). El 13 d’octubre 2016 va ser la roda de premsa promoguda per la Regidoria de Mobilitat Sostenible a l’Ajuntament de València anunciant l’inici del procés participatiu. Per al llançament en el barri es va decidir fer molt més que una simple jornada de presentació. El 15 d’octubre 2016, anomenat dia B!, va ser una festa participativa i reivindicativa en els seus carrers, que va servir de cridada d’atenció amb l’objectiu de difondre al màxim l’ informació i animar als veïns i veïnes a participar. Es va organitzar un cercavila unint de forma simbòlica amb música i grans globus verds dos equipaments fonamentals del barri: el Jardí Botànic i el mercat Rojas Clemente. A la plaça del mercat, amenitzada amb música, els ciutadans van trobar 7 zones amb activitats lúdiques relacionades amb la mobilitat i l’espai públic. Així es van arreplegar les primeres opinions dels veïns sobre el barri i com els agradaria que millorara.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Imatges de la Fase 1. dia B!

29


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Fase 2: Autodiagnòstic participat

30

L’objectiu d’aquesta fase és l’anàlisi i diagnòstic de la situació actual del barri, gràcies al treball col·lectiu realitzat entre ciutadania i equip tècnic. Per tal d’afavorir la visibilitat del procés i reduir la bretxa tecnològica facilitant la participació presencial, es va obrir l’oficina d’el Botànic es mou, situada en una parada del mercat Rojas Clemente els dissabtes al matí durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. El mes de gener els ciutadans ens van poder trobar els dimarts en la biblioteca municipal María Beneyto. Durant aquesta fase l’equip tècnic va realitzar una anàlisi tècnica acurada i es va posar en marxa el grup motor amb 2 reunions de treball molt productives. Es van realitzar els 2 tallers oberts participatius “(Re)coneix el Botànic” i “Moute al Botànic”: un recorregut crític pel barri per detectar els punts positius i els més conflictius de l’espai públic i una sessió de treball sobre els hàbits de desplaçaments dels veïns amb propostes cap a una mobilitat més sostenible. En paral·lel als tallers d’adults, els xiquets i xiquetes també tingueren el seu espai i veu en el procés. A més es van llançar diferents enquestes: una detallada que es podia contestar tant online a través de la web com presencialment a l’oficina oberta, i un altra més concreta al mercat Rojas Clemente per conèixer els hàbits de desplaçaments dels seus clients. També es van iniciar entrevistes individualitzades amb diferents col·lectius ciutadans i grups d’interès.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Imatges de la Fase 2. Tallers (Re)coneix el Botànic i Mou-te al Botànic

31


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS 32

_Fase 3: Formulació de propostes i consensos. Concreció d’acords El taller de camins escolars al col·legi Cervantes estava previst a la Fase 2 de diagnòstic, però ens adaptarem al calendari escolar per la realització de les dues sessions amb els 75 alumnes (3 aules) de 3er de primària (8 anys). Es tracta d’un primer pas cap a l’elaboració d’un veritable projecte de camins escolars, on gran part part dels xiquets van a l’escola caminant i han aportat propostes de millores per l’entorn del barri des del seu punt de vista. L’ espai per formular propostes i buscar el màxim consens al barri Botànic es va posar en marxa amb processos reflexius de caràcter col·lectiu. Amb tota la informació recopilada fins aquest moment es va convocar la tercera reunió del grup motor i es va desenvolupar el taller “Imagina el Botànic”, on es va debatre sobre quin model de barri volen els veïns i com millorar-lo, votant propostes concretes d’accions i les seues prioritats. També continuaren les entrevistes individualitzades amb diferents agents.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Imatges de la Fase 3. Tallers Imagina el Botànic i Imagina la plaça

33


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS 34

_Fase 4: Elaboració de les línies d’actuació Finalitzada la fase de formulació de propostes i consensos, arriba per l’equip tècnic un intens treball d’organització de tota l’informació arreplegada i el plantejament de les línies d’actuació sorgides al llarg de tot el procés participatiu. Resulten una sèrie de 14 ESTRATÈGIES definides en 30 ACCIONS que tracten de recollir en fitxes totes les demandes majoritàries veïnals, estructurades en tres grans blocs: mobilitat (MOB), espai públic (ESP) i dinamització d’espais singulars (BOT). És important ressaltar que del procés no ha eixit una proposta única de planificació per a tot el barri, ja que algunes accions es complementen, sent compatibles fins i tot en diferents terminis, però unes altres es contradiuen entre si. No obstant existeix per part de la ciutadania una clara voluntat per que es produïsca un canvi en el model de mobilitat del barri i sobre tot una redistribució dels usos de l’espai públic, avançant cap a un model de ciutat pensada per a les persones, més humana, verda, amable i inclusiva.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Imatges de la Fase 4. Fitxa tipus de les Línies d’actuació

35


CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS 36

_Fase 5: Devolució i seguiment del procés. Estratègia integral participativa La jornada de devolució de resultats i presentació de les Línies d’actuació del Botànic es mou es va produir el 5 d’abril de 2017 al Centre de majors del barri. Aquesta última convocatòria oberta va comptar amb la participació dels veïns, el regidor de Mobilitat Sostenible i els tècnics municipals. Totes les aportacions estan recollides en el present document. Finalment, gràcies al treball conjunt entre ciutadania, Ajuntament i equip tècnic coordinador, es redacta la present Estratègia integral participativa sobre espai públic i mobilitat per al barri Botànic de València.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CRONOGRAMA I PROGRAMA D’ACCIONS

_Imatges de la Fase 5. Taller (Re)fer el Botànic, devolució de resultats i presentació de les Línies d’actuació

37


ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ 38

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ _Com s’ha difós el procés? Durant tot el procés s’han habilitat mitjans de participació tant digitals com físics o presencials, per tal de reduir la bretxa tecnològica. També s’ha comptat amb la col·laboració de l’equip de fotografia i vídeo ES TIEMPO DE REIR (https://www. estiempodereir.com/) per aconseguir un material audiovisual més atractiu que atraguera a un major nombre de persones. El primer contacte amb els veïns del barri Botànic va ser la preparació del dia B!, jornada festiva de presentació del Botànic es mou. Gràcies a este acte reivindicatiu es va arribar a molta més gent que realitzant una simple presentació. Per donar-li la màxima difusió, es va realitzar uns dies abans una ronda de premsa a l’Ajuntament de València per part de la regidoria de Mobilitat Sostenible, promotora del procés. També es va fer una penjada de cartells per tot el barri.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

_Imatges de la difusió de l’inici del procés. Roda de premsa a l’Ajuntament de València i penjada de cartells al barri anunciant el dia B!

39


ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ 40

_Mitjans digitals Es va posar en funcionament la web http://elbotanicesmou.valencia.es on ha estat disponible la informació general i tota la que s’ha anat generant al llarg dels treballs, així com accés a l’enquesta detallada. Es va crear una adreça electrònica (elbotanicesmou@gmail.com) per tal de poder dinamitzar les accions via correu electrònic i facilitar la comunicació entre qualsevol persona interessada i l’equip tècnic, amb especial atenció telefònica per les persones del grup motor que no disposaven d’aquest mitjà de comunicació.

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

També s’han emprat les xarxes socials per divulgar i promoure totes les activitats, amb espais a instagram, twitter i esdeveniments a facebook per compartir i donar la màxima publicitat a aquesta informació.

41


ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ 42

Pels tallers participatius s’han fet cartells específics que s’han publicitat en la web, les xarxes socials, s’han penjat físicament pels equipaments públics més concorreguts del barri i el grup motor ha col·laborat en la seua difusió.

02_METODOLOGIA


La festa realitzada al barri el 15 d’octubre de 2016,dia B!, va ser clau com a primer contacte amb els veïns del barri. Gràcies a este acte festiu i reivindicatiu es va arribar a molta més gent que realitzant una simple presentació del procés que s’iniciava en el barri. L’oficina oberta Durant tots els dissabtes de matí dels mesos d’octubre a desembre 2016, l’equip tècnic ha estat present a la parada del Mercat de Rojas Clemente. Per poder facilitar informació de primera mà als veïns i veïnes del barri i visitants, a més d’aprofitar per la presa de dades relatives als hàbits d’usos de l’espai públic i desplaçaments de treballadors i clients del mercat. Per tal de facilitar l’acostament d’altres perfils de veïns i permetre la contestació de l’enquesta detallada de manera presencial, el mes de gener 2017 l’oficina oberta es va traslladar a la biblioteca municipal María Beneyto els dimarts durant horari de vesprada (16h30 a 18h30h).

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

_Mitjans físics o presencials

43


ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ 44

A més, per a reforçar la difusió de l’enquesta detallada i animar a fer-la, es va realitzar a meitat de la convocatòria oberta la col·locació de centenars de fulletons, a totes les portalades i comerços del barri. Aquesta recta final de “porta a porta” va comptar amb la col·laboració en la seua difusió de l’Ajuntament de València, a través de la seua pàgina web i facebook, així com de la premsa digital (Levante-emv).

02_METODOLOGIA


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

També es va comptar amb difusió del procés participatiu i els seus principals objectius al llarg dels treballs gràcies als mitjans de comunicació, a través de la premsa escrita, digital i entrevistes al regidor de Mobilitat Sostenible.

45


46 02_METODOLOGIA

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ


ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

47


03_ACTORS SOCIALS

[052-053] Ciutadans i ciutadanes [054-055] Associacions i col·lectius

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

49


CIUTADANS I CIUTADANES 52

CIUTADANS I CIUTADANES En aquest procés de participació s’ha convidat a participar als actors socials llistats a continuació, volem transmetre el nostre agraïment als que han participat activament, ja que sense la seva col·laboració aquest treball no haguera estat possible.

03_ACTORS SOCIALS


Amparo Bellmunt_veïna Andrés Navarro_veí Àngel Delicado_veí Antonia Pérez_veïna Desiderio Guia_Col·lectiu veïnal Botànic Elena Ferrer_COCEMFE CV Gabriela Álvarez_Presidenta Mercat Rojas Clemente Josep Olmos i Isabel Viso_Granissat Josep Vinyes_veí Liliya Radkova_veïna Loles Ferrer_veïna María José Muñoz_Salvem el Botànic Mariví Castillo_veïna Paco Pedro_veí Paula Rausell_Plaça Reservada Pepe Català_Col·lectiu veïnal Botànic Pepe Ivorra_veí Salvador Penalba_Salvem el Botànic Sergio Pont_Distrito 008 Silvia Flórez_veïna Teresa Carratalà_Restaurant Anou Vicky Garrigues_Botànic Espai de Dansa

VEÏNS I VEÏNES Amparo Bellmunt Amparo Terrón Andrés Navarro Ángel Delicado Antonia Pérez Aurelia del Olmo Belén Barona Carlos Barrantes Celia Serrano Concha Navarro Dani Ballester Elena Ferrer Elisa Arceri Enric Casanova Estrella Redondo Joa Diez José Antonio Orts Joan Seguí Josep Olmos Josep Vinyes Laura Esturi

Lily Deneva Lourdes Mompó María Guaita Maria José Muñoz María Sanchís Mariví Castillo Miguel Tito Mónica Ibáñez Pablo Peñín Pepe Ivorra Pepe Català Rafael Maestre Salvador Penalba Sergio Pont Silvia Florez Silvia Molinero Susana Iñara Teresa Carratalá Victoria Garrigues Xavi Torregrosa

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

CIUTADANS I CIUTADANES

GRUP MOTOR

53


xx

xx

xx

xx

xx

xx

SERVEIS PÚBLICS 01_Centre de Salut Guillem de Castro

xx

xx

xx

xx

xx

01_AMPA C.P. Cervantes 02_Antiguos Alumnos Jesuitas 03_Asociació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) 04_Asociación Valenciana de Ayuda a Personas Excluidas (AVAPE) 05_Casa de la Caridad 06_Centre Municipal d’Activitats per a Persones Majors Reino de Valencia 07_Centro Arrupe Jesuitas 08_Societat Coral “El Micalet” 09_FACUA Comunidad Valenciana 10_Federación de Salvamento y Socorrismo de la CV 11_Parroquia de San Miguel y San Sebastián 12_STEPV Intersindical

ASSOCIACIONS VEÏNALS _AAVV Botànic _Col·lectiu veïnal barri Botànic _Federació associació de veïns de València

ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS

xx

54

xx

xx

xx

xx

xx xx FALLES

01_Falla Lepanto 02_Falla Borrull Socors 03_Falla Borrull-Túria 04_Falla Plaça Rojas Clemente 05_Falla Quart-Túria 06_Falla Sanchís Bergón-Túria _Falla Cervantes _Falla Fdo. el Católico, Erudito Orellana y Juan de Mena

03_ACTORS SOCIALS

EDUCACIÓ xx xx xx I CULTURA

xx

01_Acadèmia “La llibreta” 02_Black Bottom 03_Botànic Espai de Dansa 04_Centro de formación professional PAX 05_Col·legi Públic Cervantes 06_Jardí Botànic Universitat de València 07_Lilliput Valencia 08_OFF Escuela de Teatro, Cine y TV 09_UCV | San Juan Bautista 10_Teatro “La Estrella” Sala Petxina 11_Biblioteca Municipal María Beneyto

xx

xx

_Asociación de Comerciantes de Extramuros (ACOMEX) _Assemblea Ciutat Vella i Botànic _Club de Jubilados y Pensionistas Botánico-Palleter _Confederación de Personas con Discapacidad Física y Orgánica de la Comunitat Valenciana (COCEMFECV) _Coordinadora Salvem el Botànic. Recuperem Ciutat _Distrito 008 _Plaça Reservada _València en Bici

COMERÇ xx xx IxxRESTAURACIÓ xx

xx

01_Biciklo 02_Llibreria “Leolo” 03_El Gnomo Azul 04_Mercat Rojas Clemente 05_Quercus Pub 06_Restaurant Anou _Pinzón Libros

SOCIETATS I AGRUPACIONS

xx

xx

xx

xx

xx

SEUS xx PARTITS POLÍTICS

xx

01_ESQUERRA UNIDA_Seu Borrull _PP* _PODEM València* _UNITS X VALENCIA* *Amb sede al barri al començament del procés


07

07

02

02

06

05

11 06

10 01

03 01

12

04

09

03

02

03 06

08

05

02

05

04

04

06 04

01

11

01

05

01

09

03 08

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ASSOCIACIONS I COL·LECTIUS

01 10

55


[060] Introducció [061-079] Història i paisatge [080-089] L’espai del vianant [090-093] L’espai de la bicicleta [094-095] El trànsit i el vehicle privat [096-099] Transport públic [100-103] Activitats i equipaments [104-109] Infraestructura verda [110-113] L’aigua [114-115] El soroll i la llum artificial

04_ANÀLISI

[116-129] El PMUS [130-131] El PGOU [132-135] El PEP-EBIC 03

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

57


INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

L’anàlisi realitzada en paral·lel al procés participatiu es centra en els aspectes associats a la mobilitat i al espai públic. El fet més significatiu és la presència molt forta de vehicles d’ús privat, tant a les vies perimetrals com a l’interior. La ubicació céntrica del barri a la ciutat fa que estiga ben comunicat amb transport públic i que siga molt transitat a peu. Malgrat este fet, l’espai dels vianants és reduït, inconnex i en molts casos sembla ser simplement un espai residual, el que queda després de cobrir les necessitats dels mitjans motoritzats. La mala distribució de la vegetació al barri no fomenta la continuïtat que portaria a millorar la biodiversitat de l’ecosistema urbà, ni contribuix a l’atenuació dels nivells de soroll i pol·lució elevats, generats pels vehicles a motor.

60

04_ANÀLISI


HISTÒRIA I PAISATGE _Botànic-Jesuïtes un paisatge compartit

D’aquest projecte de la Coordinadora Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat amb la col·laboració de l’Associació Antics Alumnes del Col·legi Sant Josep i l’Associació de Veïns del Botànic es va publicar un catàleg que considerem d’altíssim interès per entendre l’evolució del paisatge del barri. Com podem llegir en el pròleg: «El barri Botànic_Jesuïtes, pot ser considerat com un dels entorns històrics més significatius de la ciutat de València. El seu emplaçament entre la vora del Túria, les muralles i algunes de les principals artèries viàries del carrer de Quart i la carretera de Madrid, el convertiren en una entorn privilegiat de l’expansió urbana en el segle XIX. Una zona marcada per la instal·lació del Jardí Botànic i el col·legi del Jesuïtes...» El barri evoluciona d’un paisatge periurbà d’horta i assentaments conventuals a un barri consolidat on les reivindicacions urbanes de finals del segle XX han fet que la cornisa del barri sobre el riu sigui una de les visuals més preuades de la ciutat de València.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

A la sala d’exposicions del Jardí Botànic de la Universitat de València, entre el 17 juny i el 28 setembre 2008 es va poder visitar l’exposició: «Botànic-Jesuïtes, un paisatge compartit».

61


_Elements paisatgístics germinals del barri L’expansió o explosió conventual i monàstica dels segles XVI i XVII va trobar un bon camp a la part de ponent de la ciutat, entre la muralla i el riu amb terra i aigua disponibles pels horts que les rodejaven. Hi podíem trobar els convents: Corpus Christi, Mínims de Sant Sebastià, el Socors i Sant Felip.

HISTÒRIA I PAISATGE

Quart, primer camí i després Carrer, és l’eix vital del desenvolupament del raval caminer a l’entorn del convent de Sant Sebastià a barri consolidat.

62

Molts dels antics camins que conduïen als convents de la zona coincideixen amb la traça dels actuals carrers. Com el carrer Juan de Mena o l’actual carrer Peset Cervera, antic camí del Socors que conduïa al convent d’aquesta advocació situat on ara trobem el col·legi Jesús i Maria. Altres carrers segueixen encara antigues traces com l’antic carrer del Cremador ara dit Sanchis Bergón que es perllongà fins el riu, el carrer Lepant i Juan de Mena. Els seus límits també son fonamentals a l’hora de definir-ne el paisatge: La ronda de les antigues muralles: Avinguda Guillem de Castro i la vorera fluvial, perllongació de la façana de la ciutat: Passeig de la Petxina.

04_ANÀLISI


La sèquia na Rovella, corre paral·lela al camí i després es desvia cap al nord, aquesta sèquia era l’espina dorsal de la modesta horta de la zona formada per horts privats o institucionals i els dels diferents convents fins la sèquia dels franciscans del convent de la Corona de Crist (ara Beneficència), passant abans pel convent del Corpus Christi tot i que l’aigua tenia com a missió principal el sanejament del clavegueram urbà.

El Jardí Botànic de la Universitat de València compta amb més de quatre segles d’antiguitat però el podem trobar a la ubicació actual al barri des de 1802. En aquests dos segles s’ha convertit en un lloc emblemàtic per la ciutat i al mateix temps en una referència fonamental pel barri, tant que fins i tot n’hi dóna el nom. Totalment consolidat com a patrimoni de vàlua indubtable tal com ho reconeix el catàleg BIC. Inicialment fou un jardí entre hortes i convents però poc a poc ha quedat integrat en la trama urbana. La seva vàlua no és només a nivell botànic o científic sinó que forma part també de moltes de les vivències de la població. És un dels elements més ben valorats pels veïns i veïnes del barri. També és important la presència del Col·legi Sant Josep al Barri (Col·legi de Jesuïtes) , que després de diferents ubicacions dins la ciutat es situa definitivament en l’emplaçament actual l’any 1880.

_Assentaments conventuals i camins vinculats. (Font: Almazán Pérez de Petinto, G.V. (2016). Tejido residencial y estructura urbana. Valencia 1821-1944. Una lectura de la ciudad a partir de la evolución de su arquitectura residencial privada. Departamento de urbanismo, ETSAV, Universidad Politécnica de Valencia.)

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

Primer de traçat més irregular poc a poc es va anar alineant amb les diferents noves traces com la del jardí botànic.

63


HISTÒRIA I PAISATGE

_Evolució del paisatge

64

Després de l’enderroc de les muralles l’any 1865, la ciutat comença a estendre’s sobre l’horta per mitjà de petites ordenacions, denominades barris, que condicionaran i en algunes àrees impediran el posterior desenvolupament geomètric de l’eixample que s’aprova definitivament l’any 1887 (dels arquitectes Josep Calvo, Lluís Ferreres i Joaquim Maria Arnau) quan el botànic passarà de raval a Eixample.

04_ANÀLISI


_Plànol 18651

_Plànol 18831

_Plànol de l’Eixample 18841

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

1_(Font: Almazán Pérez de Petinto, G.V. (2016). Tejido residencial y estructura urbana. Valencia 1821-1944. Una lectura de la ciudad a partir de la evolución de su arquitectura residencial privada. Departamento de urbanismo, ETSAV, Universidad Politécnica de Valencia.)

65


HISTÒRIA I PAISATGE 66

Abans de l ‘aprovació del pla es produix una ordenació prèvia de l’àmbit del barri a través del «Plano geométrico de los terrenos comprendidos entre las calles de Guillem de Castro, Lepanto, Socorro, plaza de San Sebastián, calles de Cuarte, Beato Bono y paseo de la Pechina» de 1878, en el que apareix el carrer Quart com nou eix fonamental per a general solars edificables, junt amb el carrer Borrull i la perllongació del carrer del Cremador (hui Doctor Sanchis Bergon). Posteriorment, a finals del segle XIX s’alcen l’asil de Sant Joan Baptista i el Col·legi dels Jesuïtes a banda d’altres instal·lacions utilitàries (teuleria, escorxador, molí), l’horta es colonitzada lentament amb una ocupació laxa que no exhaurix el sòl.

04_ANÀLISI


1_ (Font: Almazán Pérez de Petinto, G.V. (2016). Tejido residencial y estructura urbana. Valencia 1821-1944. Una lectura de la ciudad a partir de la evolución de su arquitectura residencial privada. Departamento de urbanismo, ETSAV, Universidad Politécnica de Valencia.) 2_(Font: Botànic - Jesuïtes. Un paisatge compartit (2008). València: Publicacions de la Universitat de València)

_Plànol geomètric2

_Plànol 19032

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

_Alineacions prèvies al Pla de l’Eixample de 18841

67


HISTÒRIA I PAISATGE

El nou sector urbà tindrà els límits que podem veure ara: gran via Ferran el Catòlic, Guillem de Castro i Passeig de la Petxina, en aquell moment, carretera Madrid-Castellón por las Cabrillas.

68

Poc a poc el barri es va consolidant i a principis del segle XX es substituix l’escorxador per una nova instal·lació docent, el Grup Cervantes, inagurat el 1910 i l’apertura de tres nous carrers, Andreu Julià, Pare Manjón i Pere Bonfill, a l’est del carrer del Túria. Pel nord es perllonga el carrer del Cremador fins la Petxina i enllestix el seu front l’edifici de l’Associació Valenciana de Caritat. Finalment el perfil del barri s’enriquirà amb la construcció del campanar de la parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià realitzat entre 1905 i 1907.

04_ANÀLISI


_Plànol Eixample de Mora 19061

_Evolució visual del barri del Botànic (1908-1926-1946-20__)1

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

1_(Font: Botànic - Jesuïtes. Un paisatge compartit (2008). València: Publicacions de la Universitat de València)

69


HISTÒRIA I PAISATGE

Així doncs, tenim la configuració de la cornisa paisatgística que ha arribat als nostres dies, protagonitzada pel col·legi dels jesuïtes, el jardí botànic i puntejada per les fites destacades dels seus monuments.

70

Actualment ja des dels anys 70, la fita verda paisatgística del Botànic - Jesuïtes té un entorn totalment construït i gràcies a la mobilització social s’han pogut frenar les pressions per a edificar i aconseguir que arribe als nostres dies tal com el podem veure ara, complementada amb el Jardí de les Hespèrides inaugurat l’any 2001. Recentment la Universitat de València ha presentat la proposta d’enjardinament de la parcel·la situada davant del col·legi dels Jesuïtes on es preveu una arbrada mediterrània oberta al públic, mentre que diferents associacions han presentat la proposta de establir-hi horts urbans de manera provisional i reversible mentre no es concrete el projecte definitiu de la Universitat.

04_ANÀLISI


_Panoràmica del barri del Botànic (2005)

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

_Jardí de les Hespèrides

71


_Estudi de Paisatge del Pla General de València

HISTÒRIA I PAISATGE

En la revisió simplificada del Pla General de València, trobem com a documentació complementària l’Estudi de Paisatge, document redactat en juliol de 2010.

72

Aquest Estudi de Paisatge, és molt general, ja que s’emmarca dins de l’ordenació estructural de la ciutat, per tant, no entra en gaire detall, però podem trobar alguna informació d’interès que ens ha paregut interessant incloure en l’anàlisi del barri. En la definició de les unitats de paisatge, el barri Botànic es considera eixample dins un paisatge urbà residencial amb una qualitat del paisatge mitjana.

04_ANÀLISI

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)

Tot i que es tracta d’un paisatge clarament urbà, trobem un recurs paisatgístic del patrimoni rural de gran importància, la sèquia mare na Rovella que travessa la Gran Via, rodeja el jardí botànic i, després d’una sèrie de trencalls dins del barri, connecta amb la traça de les antigues muralles a l’alçada del Carrer Corona fins al Carrer Pizarro on s’endinsa dins la trama de l’eixample cap a l’horta de Les Moreres i La Punta.

73


HISTÒRIA I PAISATGE 74

També trobem recursos paisatgístics del patrimoni urbà: el Jardí Botànic (Jardí Històric BIC), l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià (Monument BIC) i el Convent del Corpus Christi (Monument BRL).

04_ANÀLISI

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)

A nivell de infraestructura verda, l’estudi de paisatge proposa un vector que connectaria l’horta situada al nord-oest de la ciutat amb el Jardí del Túria a l’alçada de Guillem de Castro i marca com elements rellevants d’aquesta infraestructura: els jardins de la Gran Via Ferran el Catòlic, el jardins del Riu Túria, el Jardí Botànic i el Jardí de les Hespèrides a banda de la sèquia al seu pas pel barri i per Guillem de Castro i els recursos paisatgístics abans esmentats.

75


Dins el llistat de programes de paisatge del Pla, es proposen una sèrie d’accions de millora en àmbits concrets i també trobem vàries actuacions de mobilitat i interconnexió d’espais d’interès. A nivell de mobilitat es definixen uns recorreguts paisatgístics principals i secundaris.

HISTÒRIA I PAISATGE

Tot i que al barri no hi ha cap proposta d’actuació ni cap element d’ús públicrecreatiu de la infraestructura verda si que es definixen recorreguts paisatgístics.

76

Els recorreguts paisatgístics principals són el recorregut longitudinal pels Jardins del Riu Túria i un altre que passa pel Carrer Conca i seguix pel Carrer de l’Hospital. Per altra banda, el Carrer Peset Cervera i el Carrer Quart des de la Plaça Sant Sebastià fins a les Torres es considera un recorregut paisatgístic secundari.

04_ANÀLISI

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)


Es proposa peatonalitzar el Carrer Túria i convertir el recorregut Peset Cervera-Quart en Ciclocarrer, (actualment ja executat), també es reconeix el Carrer Lepant com a ciclocarrer existent.

_(Font: Estudi del paisatge PGOU)

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

Finalment, es fa una proposta d’ús públic recreatiu del sistema d’espais oberts i infraestructura verda on trobem el Carrer Túria com a recorregut paisatgístic principal i recorreguts paisatgístics secundaris des de la Petxina cap a Ciutat Vella, passant per Peset CerveraQuart i Lepant .

77


_Conclusions sobre el paisatge del barri Podem establir que comptem amb una sèrie d’elements clau del paisatge del barri Botànic, fonamentals en la seva evolució i en el paisatge que ha arribat als nostres dies. -Eix Carrer Quart-Torres de Quart -Cornisa damunt del riu: Botànic-Jesuïtes-Passeig de la Petxina -Jardí Botànic-Hespèrides -Sèquia na Rovella -Antic convent dels mínims de Sant Sebastià, ara Parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià. -Convent Corpus Christi -Antic llit del riu Túria -Ronda de les Muralles Hem constatat als tallers i les enquestes que la majoria d’aquests elements són altament valorats pels veïns del barri tot i que no siguen els que més freqüenten habitualment.

HISTÒRIA I PAISATGE

Analitzant els diferents elements, està clar que tot i comptar amb un element importantíssim d’infraestructura verda com el Jardí Botànic i estar rodejat per elements lineals com el parc del riu Túria i les avingudes Guillem de Castro i Gran Via Ferran el Catòlic, dins de la trama urbana no hi ha continuïtat del sistema d’espais verds. Per tant, seria interessant proposar un entramat de connectors verds entre els elements ja existents de infraestructura verda. També es podria valorar la possibilitat de donar més visibilitat a la sèquia Rovella en algun punt dins del barri.

78

És interessant també tenir en compte les visuals rellevants tant dins dels recorreguts interns com des de fora cap al barri. Hi ha una sèrie de vistes, que formen part de la memòria de la ciutat i que s’han preservat bastant bé fins als nostres dies, aquestes visuals, s’haurien de conservar i potenciar en les actuacions que es realitzen en l’espai públic. Finalment, caldrà fer una reflexió sobre els recorreguts paisatgístics que s’haurien de definir dins del barri amb la possibilitat de vincular-los a una millora de la qualitat de l’espai públic amb eixamplament de voreres o peatonalització d’algun carrer. Aquests recorreguts haurien d’anar lligats a la nova infraestructura verda i les visuals d’interès.

04_ANÀLISI


1_Font: http://valenciadesaparecida.blogspot.com.es/search/label/El%20Bot%C3%A0nic

_Carrer Guillem de Castro (1960-2015)1

_Gran Via Ferran el Catòlic (1945-2013)1

_Carrer Gaspar Bono (1979-2015)1

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

HISTÒRIA I PAISATGE

_Carrer Quart (1888-2013)1

79


L’ESPAI DEL VIANANT L’espai destinat al vianant al barri representa el 38% de la superfície total de l’espai públic. Això inclou les voreres i els carrers i places d’ús exclusiu per a vianants (com són el carrer Beat Gaspar Bono, la plaça Maria Beneyto i la part central de la plaça de Sant Sebastià). Malauradament l’espai del vianant és generalment escàs on més es necessita, és poc connex i amb una manca d’accessibilitat general. La proximitat al centre, la presència de parades de transport metropolità i l’alt percentatge de veïns que treballen al barri (segons dades tretes del PMUSV), fa que els desplaçaments a peu siguen nombrosos, tant de veïns i veïnes com de visitants o gent que travessa el barri en direcció al centre històric provinents d’altres barris o dels mitjans de transport públics metropolitans. En general, al barri trobem carrers amb amples molt diferents i amb seccions viàries també distintes segons es tracten de les vies perimetrals (la majoria de les quals formen part del sistemes generals de la ciutat) o de les vies interiors, amb una secció molt més reduïda (al voltant dels 10 m d’amplària). Passem a descriure-les breument:

L’ESPAI DEL VIANANT

_Passeig de la Petxina

80

_Passeig de la Petxina

04_ANÀLISI

El passeig de la Petxina té una secció dominada pels vehicles a motor. Les voreres tenen una amplària suficient per al nombre de persones que es desplaça a peu per esta via si bé la secció del carrer i la velocitat i la quantitat de vehicles que passen fa que les voreres no siguen molt agradables de transitar per l’elevat soroll que patix tota la via. La vorera al costat de l’ampit del riu es troba enfonsada respecte a la calçada i per tant els vehicles adquirixen encara més presència. Esta vorera està separada de la calçada per una protecció metàl·lica. Entre la vorera pegada als edificis i la calçada principal trobem una via de servei i un espai ocupat per una alineació d’arbres i un carril d’estacionament en cordó. La distància entre passos de vianants és molt gran. A banda del passos que coincidixen amb la Gran Via i Guillem de Castro hi ha dos passos més en tot el tram de 670 m de longitud.


_Gran Via Ferran el Catòlic Les voreres són en general de bona amplària (al voltant de 4 metres) si bé es troben generalment plenes d’obstacles (contenidors, marquesines d’autobús, publicitat, peus de fanals d’il·luminació, escocells, terrasses cobertes) i en el tram entre el carrer Quart i el Passeig de la Petxina, la vorera va fent-se estreta degut a l’alineació del mur de les escoles Jesuïtes, fins a aplegar a un punt on és casi ridícula perquè la presència d’un fanal deixa un pas de només 60 cm. La forta presència del trànsit fa que l’ús de les voreres no siga una experiència agradable ni molt segura per al passeig amb xiquets.

_Estretament puntual a la Gran Via prop del Passeig de la Petxina

A través de l’espai enjardinat del bulevard existeix un itinerari per a vianants també. L’itinerari és continu des de la parada d’Àngel Guimerà fins al riu, interromput en 6 ocasions per vies transversals. La zona enjardinada existent entre el carrer Àngel Guimerà i el carrer Conca no és accessible als vianants, es troba travessada per vies dedicades al trànsit de vehicles i alberga un lluernari del metro en forma de piràmide. Per creuar en sentit transversal i comunicar el Botànic amb el barri d’Arrancapins i Abastos, la distància entre passos de vianants és en alguns trams molt gran. Sobretot entre les vies de Simón Ortiz i Lepanto (180 m.) i entre Quart i el passeig de la Petxina (280 m). A més, el temps d’espera als semàfors és molt llarg i el creuament total a peu no està coordinat (s’ha de fer en dos temps), cosa que complica encara més la mobilitat a peu a través de la Gran Via.

El carrer Guillem de Castro té unes voreres a la banda del Barri del Botànic d’ample variable entre els 2,50 i 3,60 m. Només hi ha dos trams on l’ample és més problemàtic, el tram entre el Carrer Sant Pere Pasqual i el carrer Lepanto, per no guardar els edificis l’alineació del Pla general i ser la vorera molt irregular, i a l’últim tram entre Sanchis Bergón i el Riu per ser esta estreta (2,50 m.) en comparació a l’ample total del carrer, si bé a l’altra banda del carrer és encara més estreta i suporta major trànsit de vianants. Els problemes a les voreres de Guillem de Castro es troben en els punts de concentració de gent (Col·legi Públic Cervantes, Centre de Salut, accés al Teatre i Societat Coral el Micalet, i a l’encreuament amb Quart). El mobiliari urbà (fanals, aparcabicis, semàfors, etc) i algunes terrasses fan més estret el pas. La recent obra de l’anell ciclista ha suposat un canvi en la secció viària que ha tingut com a conseqüència el distanciament de la vorera respecte als vehicles a motor. La reducció del nombre de carrils de trànsit rodat i l’estretament de la calçada ha contribuït a una reducció de la velocitat i per tant del soroll i la perillositat percebuda pels vianants.

_Carrer Guillem de Castro

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DEL VIANANT

_Gran via Ferran el Catòlic

_Guillem de Castro

81


_Carrer Quart

L’ESPAI DEL VIANANT

El carrer Quart és un dels més transitats pels vianants que accedixen de la zona d’extramurs cap al centre històric i cap als equipaments que conté el barri del Botànic. Les voreres són també desiguals. La vorera de la dreta (en sentit eixida de circulació) té un ample més constant d’uns 3 metros. La vorera esquerra és molt desigual i patix un estretetament molt important a l’alçada de l’església de Sant Miquel i Sant Sebastià perqué esta es troba fora de l’alineació general del carrer. La porta oest de l’església, que és la que normalment es fa servir per accedir a les misses, té una vorera de menys d’un metre d’amplària que no reunix condicions mínimes d’accesibilitat.

82

_Carrer Túria El carrer Túria és l’eix Nord-Sud més important del barri. Si es duguera a terme l’apertura fins a la plaça Rojas Clemente contemplada al Pla General, serviria com a eix vertebrador del barri. La secció en estos moments és molt desigual. Al primer tram, entre el riu i el carrer Quart, el carrer té un ample total de 14 m amb voreres de 3 metres a cada banda. Als trams entre Quart i Borrull però sobre tot entre Borrull i Lepanto, el carrer s’estreta fins als 10 metres i com a conseqüència una de les voreres es reduix fins a 70 cm. d’ample, resultant inaccessible.

04_ANÀLISI


_Carrer Quart

_Carrer Túria

_Estretament puntual al carrer Túria

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DEL VIANANT

_Estretaments de la vorera al voltant de l’església de Sant Sebastià

83


_Estretaments degut a un problema d’alineacions.

_Carrers Transversals (Sanchis Bergón, Pere Bonfill, Pare Manjón, Borrull, Lepanto, Sant Pere Pasqual, Simon Ortiz) Són carrers amb una amplària d’uns 10 metres on trobem seccions diferents que tenen com a conseqüència situacions molt diferents per als vianants. En general parlem de seccions amb voreres de 2 metres d’amplària i estacionament només a una banda.

L’ESPAI DEL VIANANT

_Carrer Pare Manjon

84

El carrer Borrull és una excepció positiva. Va ser re-urbanitzat i compta amb una secció asimètrica que resol la vorera nord amb més amplària, 2,25 m, i la vorera sud amb 1,8 m, que coincidix amb la banda d’estacionament. Als creuaments la vorera ocupa el carril d’estacionament facilitant la mobilitat del vianant i reduint el risc de bloqueig dels passos per part dels vehicles. El carrer Lepanto és l’exepció negativa dels carrers transversals perque conserva l’estacionament a les dos bandes i això suposa tindre unes voreres estretes de 1,35 m. A més, no s’han senyalitzat tots els passos de vianants i alguns d’ells queden bloquejats en ocasions pels vehicles mal estacionats.

_Carrer Lepanto

04_ANÀLISI

El carrer Sant Pere Pasqual també pateix estretaments puntuals de les voreres per tindre solars fóra d’ordenació. Això dificulta el trànsit de vianants i fa que una de les voreres estiga infrautilitzada.


_Carrer Andrés Julià

_Carrers Nord-Sud (Dr. Peset, Botànic, Doctor Montserrat, Juan de Mena i Andrés Julià)

_Solar i estretament al carrer Juan de Mena

_Carrers Mestre Palau, Àngel Guimerà i Conca Estos carrers del Sud del barri tenen una configuració diferent a la resta. El carrer Mestre Palau és un carrer ample configurat com un carrer d’eixample, amb 20 metros d’amplària i voreres enjardinades de 4 metros a cada banda. Té estacionament en bateria a una banda i en línia a l’altra i dos carrils a la calçada un dels quals s’ocupa sovint per estacionament en doble fila que augmenta la barrera física que ja suposen els vehicles estacionats. El carrer Àngel Guimerà es dedica completament al trànsit, amb dos carrils a la calçada i voreres de 3 metros d’amplària. El carrer Conca té una secció asimètrica amb una vorera més ampla, de 5,5 m, que conté l’únic carril bici existent al barri fins a la construcció de l’anell interior ciclista. A l’altra banda té un carril d’estacionament i una vorera de 2,5 m d’amplària.

_Carrers Àngel Guimerà i Conca

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DEL VIANANT

Els carrers Nord-Sud tenen seccions que varien entre els 8 i els 10 metres. En tots es permet l’estacionamnt a una banda i això suposa que en el moment el carrer sufrix un estretament perqué hi ha un edifici fora d’ordenació o per la mateixa alineació, les voreres són massa estretes i el pas per a vianants es fa encaixonat entre els edificis i els cotxes. Els contenidos i els vehicles estacionats generen una barrera física infranquejable, que no permet travessar els carrers de menor escala més que als encreuaments.

85


_Carrer Beat Gaspar Bono

L’ESPAI DEL VIANANT

_Carrer Beat Gaspar Bono

86

És l’únic carrer destinat exclusivament a vianants del barri. La situació entre el jardí botànic i l’escola dels jesuïtes i amb la connexió al Passeig de la Petxina a traves del Jardí de les Hespèrides fa que no siga massa transitat. Té una bona secció però manca de mobiliari urbà i de vegetació pròpia, així com de continuïtat fins a la plaça de Sant Sebastià. L’horari del Jardí de les Hespèrides fa que el carrer no tinga continuïtat fins al riu a la nit. _Plaça de Sant Sebastià

_Plaça Sant Sebastià

04_ANÀLISI

És una de les poques places que existixen al barri i probablement la mes simbòlica per trobar-se davant de l’accés principal al Jardí Botànic i a la façana principal de l’església de Sant Miquel i Sant Sebastià, de la que rep el nom (de l’esglèsia i de l’antic convent). És una plaça dedicada en gran part als vianants, amb arbres i bancs, però que queda interrompuda per una calçada perimetral i un vial que comunica el carrer Quart amb el carrer Dr. Peset Cervera, passant per la porta principal de l’església.


_Plaça de Maria Beneyto Més que una plaça, es configura com una zona de jocs infantils tancada a l’interior d’una illa de cases, oberta únicament al carrer Pare Manjón i al carrer Guillem de Castro a través del passatge del centre de salut. La configuració en planta està feta de manera que els jocs infantils estan al mig i envoltats de parterres vegetals delimitats per tanques de ferro. El perímetre de la plaça on no hi ha edificis és un mur mitger sense resoldre. La plaça està completament dedicada al vianant i sobre tot als xiquets (excepte les zones enjardinades inaccessibles). La configuració tancada i lluny dels vehicles motoritzats la fan segura per als xiquets si bé els paviments i la disposició dels parterres podria millorar-se per guanyar en accessibilitat. La plaça és objecte d’un dels projectes dels pressupostos participatius aprovats en 2016. _Plaça Rojas Clemente

_Plaça Rojas Clemente

_Plaça Maria Beneyto

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DEL VIANANT

La plaça Rojas Clemente malgrat ser una plaça no té cap avantatge per als vianants. Està completament dedicada a l’estacionament de vehicles a motor i per tant el vianant només pot recórrer-la de manera còmoda i segura per les voreres perimetrals, les quals tampoc estan ben connectades entre si. La re-urbanització de la plaça és objecte d’un dels projectes del pressupostos participatius de 2017.

87


Llegenda_ VORERES PASSOS DE VIANANTS SENSE SEMÀFOR PASSOS DE VIANANTS AMB SEMÀFOR

L’ESPAI DEL VIANANT

_ Guillem de Castro amb Àngel Guimerà

88

_Punts Singulars

_Escola Cervantes

04_ANÀLISI

Els punts singulars com els encreuaments de Guillem de Castro amb Quart i Àngel Guimerà, la placa Rojas Clemente o les voreres que envolten l’escola Cervantes, el Jardí Botànic o l’església de Sant Sebastià no tenen cap eixamplament ni tractament especial que permeta absorbir les necessitats reals d’espai que es produixen en moments donats. La construcció del nou anell interior ciclista ha canviat lleugerament esta situació encara que no necessàriament millorant-la (a l’escola Cervantes s’ha optat per instal·lar tanques a l’eixida de l’escola en comptes d’eixamplar les voreres).


L’ESPAI DEL VIANANT EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

89


HER

MAN

D.

U.

LA

TE

O

HAD

MAC

OS

MAN

HER

HAD

A ST RI

PA UL S

IEL

A

8

LA

ER

RR

CAV

ÑA

LL

364

ALU

LLU

CAT

AV.

15

S

BUE Y

ON

ALT O

RAM

N

GO

LLO

O

PILL

CH

ARA

0

CAM

8

1300 12 6

O

664

GIN E

S

CAR

DEN

AL

515

BEN

AV.

AV.

66

22

143

9

139

IR RT MA TE EN

RAS

MAD E

MU SIC

LLA

139

ANCISC

9

O CUBE LL

S

EAR

ES

E IG

RE

359

A

RC

M

E

NO

107

4

J. J.

BAL

DO

MAE

AV.

PIN TOR

1579 LD

D PE

RO

01

14

CA

S

SU

TA

GE

P

UE

R R.

III

GR

AL

O IC

EL

E

NT

A

582

2

VIC N SA

84

8

CU EN CA

B

VE

JE

NA

S

BE

DE

AN

ER

OR

GI

LO

TO

.

CA R

83

903

CIN

G.

RB

GE

5

AV

BA

V.

A RM

30

O RS

DA

A V.

AS

NI

RV

JA

CA

AN

JU

MA

15

AV.

544

L

DE

S UE

.

AL

N.

55

ERS

JE 9 NIM . El7sistema Valenbisi que el repartiment ésROdesigual entre la part O RQcompta 22 MO 46 amb 7 estacions al perímetre del barri,AVencara DEL MA NS 7

J CA

HO

S

UE

06

RAN SER

1898

CASTRO

198DE6 GUILLEM

345

TORRES

OS

BURG

7

3 22

MI

UE

04_ANÀLISI

ONG

45barri no permeten, per la seua tipologia, que els veïns guarden la bicicleta a les 18del La majoria d’edificis de la part central N LO A I O R ni que les pugen a peu als seus habitatges. zones comuns de planta baixa C TU 1 AL

Q RI

FORQUES

90

TAR

ORIU UER Nord i la Sud. Per accedir a 5NAd’estes estacions estem obligats a creuar lesPvies TO perimetrals de Gran Via o Guillem de A I . R .V R Castro. A Gl’interior del barri BU no trobem cap estació. FR

_Plànol d’intensitat mitja ciclista d’un dia laborable (2017) (Font: Ajuntament de València) BE

355

ON

A

2384

AL

O AY LL

AV.

PL. AYUNTAMIENTO

N

DE

OR

8

EN

BU

74

MUSIC

ED

96

1

AM

S

20

ERA

GUIM

AL

EN OR

OS LD

TRES

LA

LL

GA

EL ANG

07

ÑEZ

DE

AN

Z

RE

ER

LIT

IBA

O

JU

IEL

6

SE

9 PE

4 50

GA

4

LA LA CO Els aparcaments de bicicletes a la calçada han crescut en nombre peròYECencara no igualen Encara queden PAZ 131 laSdemanda. IBA 0 ÑEZ aparcaments a les voreres que dificulten el trànsit de vianants (sobre tot els de la Universitat Catòlica, la Societat Coral el Micalet, el Jardí Botànic i el Centre 86 de Salut) A la Biblioteca María Beneyto de Pare Manjón i a la plaça Rojas Clemente 20 a les4 voreres però no suposen un problema tan greu per als vianants. també trobem aparcaments 6

RO

BR

O AT

105

316 En sentit Nord-Sud, la dificultat 1d’utilització de Gaspar Bono (pel seu tancament parcial al Jardí de les DE Hespèrides i la falta 663 LOS fan de continuïtat), el sentit sud de circulació del carrer Túria i la perillositat del trànsit motoritzat a la Gran Via que l’ús AV. 14 ALB ALA NAR T D BLA més dificultós de la9bicicleta en sentit vertical continue sent i arriscat que en el sentit trasversal. ANJ 16 ELS SCO 88 8 O 6

PA

Q

MI

0

84

El carril bici projectat al carrer Quart millorarà de manera important, com ho ha fet l’anell ciclista, la seguretat i comoditat 1 9 245 al Botànic. en l’ús d’aquest mitjà de transport També milloraria el seu ús la6reducció general de la velocitat permesa per 7 MIC ER MAS dels passos de vianants i la millora de la visibilitat als encreuaments. als vehicles a motor, i una bona senyalització CO 12

UART

73

.

L’ESPAI DE LA BICICLETA

A

E

4

IAS

OS

4 LA

AV

CID

DE

8 1 406

55

64

ER

172

15

QU

6

DOS

.

RA

161

ZO

MA

AL

XII

20 100

ARIN

F

PE

ENT

65

PIO

A

AN

M

IN

CH

ALLA

VIC

18

.

RR

AV

PA

ND

EMIL

351

FE

REL

ES

BL

AL

E EN

BA

944

T . ES

IAN

Z

PID

NA

LO

E RC

ZAR Cº. AGO DE La comunicació en sentit Nord-Sud era completament inexistent al començament d’este procés participatiu. La ZA VER A construcció de l’anell interior ciclista al carrer Guillem de Castro en desembre 1de 2016 ha millorat considerablement 6 88 esta comunicació en els dos sentits, tant a l’escala del barri com a l’escala de la ciutat.

AIDIA

0

OLID

R Les estadístiques del PMUSV mostren com la bicicleta tendix a augmentar com a mitjà de transport en general a la ciutat i especialment al barri per la seua ubicacióENi Rproximitat al centre i al jardí del Túria (com a eix important de comunicació IQU E N 728 AVA ciclista). El carril bici Conca-Carrer de l’hospital i els ciclo-carrers també transversals de Quart - Dr. Peset en RRO 59transversal 3 AV. RUAYA DR. sentit eixida i LepantoMOL enINEL sentit entrada contribuixen a la connexió del barri amb la xarxa ciclista de la ciutat. L

REUS

26

VALLAD

IO

CE

ET

EZ

CA

MEZ

PA

SAN

ALQ

NC LE VA

PO

BO

IO

AC NCR

BL

IR ST

AL

GO

S

5

L’ESPAI DE LA BICICLETA

9

RT

73

CH

AV. BAR O

LO

LA

111

ECO

O

169

CO

NL

NOM

SC

6

BE

GAY ISTA

LES

S

IO

IR

HU

FA

AL

66

LE

AS

NE

DEL

EN T

OVE

ÑI

NIC

MO

DE

E

GEN

ANIL

MB

R.

N

DE SA

DOM

SU

PE

DR

R FO

O O G

ING

GIL

I

.

TAM

AV.

TA

RB

GA

O

SA

. AV

EL

DIS

CAL

MAR

TRE

MES

MEZ

VI C

O FL

L

RIO

MAC

AN

EV

PE

OS


_Nou anell interior ciclista

_Ciclocarrer Lepanto

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DE LA BICICLETA

_Carril bici al carrer Conca

91


262

265

246 260 252

217

248

251

244

245

247

249

223

214 216

213

198

CARRIL BICI

145

222

220

218

215

211

VALENBISI

VB

250

203

APARCAMENT BICICLETES CICLOCARRER

212

253

210

DIRECCIÓ TRÀNSIT

221

219

Llegenda_

224

204 144

201

172

173

202

9

200

209

197

199

21

256

19

143

86

254

25

208

7 255

L’ESPAI DE LA BICICLETA

20 23

141

26

193

195

1 243

6

24

27

207

14

7

3

147

191

192 182

186 04_ANÀLISI

183

148

156

33 152

34

2

11

17

39

139

82

10

58

194

190

92

22

157

196

146

142

8 18

15 70

40

1

133

36de Valenbisi (Font: www.valenbisi.es) _Plànol d’estacions 4

12 13

153

9

5

132


VB

VB

VB VB

VB

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’ESPAI DE LA BICICLETA

VB

93


Llegenda_ xC

Nº APARCAMENTS CORDÓ

GARATGES

xB

Nº APARCAMENTS BATERIA

GUALS

xD

Nº APARCAMENTS PER A DISCAPACITATS

SOLARS

xM

Nº APARCAMENTS MOTOCICLETES

DIRECCIÓ TRÀNSIT

xB xC

Nº APARCAMENTS ORA

EL TRÀNSIT I EL VEHICLE PRIVAT

EL TRÀNSIT I EL VEHICLE PRIVAT

El vehicle motoritzat genera gran part de la problemàtica de l’espai públic actual. Les vies perimetrals Guillem de Castro, Passeig de la Petxina i la Gran Via Ferran el Catòlic formen part del sistema viari general de la ciutat i tenen un trànsit molt intens. El trànsit té tota una problemàtica associada (soroll elevat, pol·lució, efecte barrera, perillositat) que patixen estos carrers del barri. A la resta, (exceptuant la plaça Maria Beneyto i el carrer Gaspar Bono) el vehicle en moviment i sobre tot estacionat, ocupa també la major part de l’espai públic. Tot i això, l’estacionament és una preocupació generalitzada entre els veïns i veïnes i també entre els venedors i venedores del mercat i d’altres comerços.

94

El Botànic compta amb un parc mòbil censat que ronda els 3.000 vehicles totals (1), dels quals 2500 són turismes. El cens tendix a disminuir (3% a l’exercici 2015) malgrat que la venda de cotxes a la Comunitat valenciana ha augmentat. L’estacionament privat dins de l’edificació és més alt del que podem pensar a priori (igualant el cens de vehicles totals), i l’aparcament actual al carrer és de 810 places (entre les quals 270 són regulades). L’estacionament de no residents és molt fort també (treballadors, visitants i sobre tot gent que fa servir el Botànic com a aparcament per desplaçarse a Ciutat Vella). Si bé els estacionaments als garatges privats del barri iguala al de vehicles censats, este és molt desigual a les diferents zones del barri. Al Nord, l’estacionament privat és més escàs i per tant el lloguer de places mes car. Al voltant de Rojas Clemente és més nombrós i per tant els preus són més econòmics. Dins del barri no hi ha cap estacionament de rotació obert al públic, exceptuant el parking del supermercat Consum destinat als clients d’este establiment. Mentre es desenvolupa el procés, tant al carril bus de Guillem de Castro com de la Gran Via Ferran el Catòlic es permet l’estacionament de 22:00 a 8:00 del matí. Això fomenta l’ús del vehicle privat per accedir al centre històric i al barri del Botànic, amb un augment del trànsit nocturn els cap de setmana. El trànsit interior és intens en alguns del carrers, degut sobre tot al trànsit passant (Conca, A.Guimerà, M. Palau, Espinosa, Lepanto, Borrull i Quart) i més calmat però constant i generalitzat a la resta, amb molta presència en certs moments de vehicles buscant aparcament. L’estacionament per a motocicletes està millor equilibrat amb la demanda que el de cotxes. Les zones de càrrega i descàrrega repartides pel barri necessiten d’un estudi en profunditat d’ubicació i demanda. La construcció de l’anell interior ciclista al carrer Guillem de Castro ha suposat la supressió de 55 places d’estacionament per a vehicles i l’augment del número de places per a motocicletes i bicicletes. _Plànol d’intensitat mitja de pas de vehicles en un dia (2017) (Font: Ajuntament de València)

04_ANÀLISI

(1) Cens de vehicles de la ciutat de València. 2015. Oficina d’estadística. Ajuntament de València.


8C 6C

9B

1C

3C

4B

3M 10C

3M

18C 1D

6C

1D

31C

1D 10M

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL TRÀNSIT I EL VEHICLE PRIVAT

7C

5C

11C 8M

7M

6C 1D

5C

1D 21C

6C

4M

11C 1D

7C

4C

3M

1D 11C

10C 1D

7C 4M 7C

9C 4M 5C 1D

6C

5C 1D

20C

4M

9C

3C 9C

5C

3C 4B

4B

3C 16C

22C

2C

4C

6C

3M

14C

3 12M B 5M 1D

3M

4B

11C

4C

2C

2C 10M

3C

3M 14C 15C

3M

11C 5M

4B

2C

15C

9C

12C 13C

6C 22C 1D2M

9M 1D 31B

9C 1D

15C

5M 1D 13C

4B

C

46B 1D

5B

14

3M

14C

9C

16C

14C

2M

16C

6C

20C2D

3M

3M 6 7C C

C

4M

7C 7C

23

B 8M 5

8C

8C

7C 1D 7M 4C

3M 9C

6C 3C

95


TRANSPORT PÚBLIC Degut a la seua situació dins de la ciutat, el barri compta amb una bona comunicació amb transport públic urbà (EMT i valenbisi) i metropolità (metro i metrobus). Si bé l’oferta és molt superior a la d’altres barris (15 línies d’emt, 5 de metro i 18 de metrobus), esta és molt desigual entre la part Nord, pitjor servida, i la part Sud del barri. A més, el sentit únic de Guillem de Castro i la poca permeabilitat transversal a peu de la Gran Via per arribar a les parades de les línies en direcció al Sud i al centre de la ciutat, facilita la comunicació en bus cap al Nord de la ciutat però dificulta els trajectes en sentit contrari. En general la comunicació en transport públic és bona dins de la ciutat, donat que el servei prestat per EMT i metro és óptim. Si analitzem el transport metropolità, este és més deficient al no ser la xarxa tan extensa ni efectiva (llargues freqüències de pas i llargs temps de recorreguts).

TRANSPORT PÚBLIC

L’accessibilitat general a les parades de metro és deficient. El tancament del Jardí de les Hespèrides i les dificultats per transitar a peu pels carrers del barri, dificulten un accés que podria ser més senzill i còmode a les parades de Túria i Àngel Guimerà. L’absència quasi completa d’informació dels autobusos metropolitans (tant amb la localització de les parades com dels horaris) fa que malgrat que un bon nombre de línies passen pel barri, estes són desconegudes per la població en general i el seu us és reduït. Hi ha una manca de coordinació entre els diferents mitjans de transport que no afavorix tampoc els intercanvis modals (com a exemple, no hi ha parades de valenbisi a les parades de metro ni foment del ús combinat dels diferents mitjans).

96

El transport públic a la nit (4 línies de bus i inexistència de metro ni metrobus nocturn) és molt deficient i això dificulta els moviments de la gent amb transport públic i fomenta la necessitat d’utilitzar el vehicle privat.

04_ANÀLISI


_Linies de l’EMT que servixen el barri: 2: La Malva-Rosa – Campanar 3: Av. Del Cid – Av. Del Port 5: Ronda interior 11: Patraix - Orriols 60: AV. Baró de Càrcer – Torrefiel 62: Benimàmet – Plaça de l’Ajuntament 63: Campus de Burjassot – Estació del Nord 64: Benicalap / Estació Joaquín Sorolla Nou hospital La Fe 67: Pl. de L’Ajuntament – Nou Camapanar 70: La Fontsanta - Alboraia 72: Sant Isidre – Pl. De l’Ajuntament 73: Tres Creus – Estació del Nord 79 i 80: Circulars Grans Vies 95: Jardí del Túria

_Nocturnes: CN: Corre Nit N3: Pl. De L’Ajuntament - F. El Catòlic - Benimàmet N4: (en sentit oest) Pl. De L’Ajuntament – Av. Cid/ Mislata N5: (en sentit oest) Pl. De L’Ajuntament – Sant Isidre/ La Fontsanta /

131: Mas Camarena - València 135: Torre En conill - València 140: El Plantío – València 145: Gestalgar - València 146: Benaguacil – València 150: Manises – València 158: Vilamarxant – València 160: C.C.Bonaire – València 161: Quart de Poblet – València 170: El Vedat- València 171: Cumbres – València 185B: Centre penitenciari – València 260: Turís – València 265: Yàtova – València 266: Xest – València 281: Benimodo – València 285: Cullera – València Línea Millares - València

_Font: www.emtvalencia.es

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

TRANSPORT PÚBLIC

_Línies de Metrobus que passen pel barri:

97


TRANSPORT PÚBLIC

Llegenda_

98

B

BUS METROPOLITÀ (METROBUS)

B

BUS URBÀ (EMT)

m

METRO

_Línies de metro que servixen el barri:

Font: www.metrovalencia.es_

04_ANÀLISI

1 i 2 a l’estació de Túria i 1, 2, 3, 5 i 9 a l’estació d’Àngel Guimerà. Línia 1: Bétera/Seminari – Torrent/Picassent/ Vilanova de Castelló Línia 2: Lliria/Paterna – Torrent Avinguda Línia 3: Rafelbunyol – Aeroport Línia 5: Marítim – Aeroport Línia 9: Alboraria Peris Aragó – Av.del Cid/Riba-Roja


B 95

B

2|60|62 64|79|N3 B

2|60|62|63 64|79|N3

B

131|135|140 145|146|160

3|67|70 72|N4|N5 B

60|62|73

B

B 131|135|140

145|146|160

2|80|60 62|63|64|N3

B

m m

B

B

m 1|2 2|80|60 62|64

2|64|79|N3

1|2|3|5|9

2|80|60 62|64|N3|CN B

B

B

m 1|2|3|5|9 B

3|67 B

73 B 95

B

131|135|140 B 2|80|63 60|62|70 64|N3 72|N4|N5 145|146 m 1|2|3|5|9 B 5|11

B

73|60|62 B 5

B 5

B 5

B 5

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

TRANSPORT PÚBLIC

131|135|140 145|146 B m 1|2|3|5|9

2|63|64 79|N3

99


ACTIVITATS I EQUIPAMENTS

ACTIVITATS I EQUIPAMENTS

En general el barri té molta activitat als baixos comercials existents als edificis. L’activitat és més intensa als carrers Guillem de Castro, Gran Via Ferran el Catòlic, Túria (tram Nord), Quart, Borrul, Mestre Palau, Àngel Guimerà i Conca. A la resta de carrers interiors del barri l’activitat és menor i l’ús dels baixos està més diversificat, trobem tallers, oficines, acadèmies, etc. També hi ha alguns baixos que es gasten com a cotxeres i en casos puntuals com a habitatges.

100

Al barri existixen diversos equipaments amb escala de ciutat: El Jardí Botànic, La Societat Coral i el Teatre Micalet, la Casa Caritat, l’escola dels Jesuïtes o La Universitat Catòlica que compta amb diferents seus repartides al llarg del carrer Guillem de Castro. També trobem equipaments amb una escala menor però que atrauen desplaçaments de fóra del barri: el mercat, l’escola Cervantes, el centre de majors, el centre de salut, l’escola de formació professional PAX, l’acadèmia de dansa Botànic, l’acadèmia de dansa Black Bottom, l’acadèmia La Llibreta o l’escola de teatre Off. Estes activitats que fomenten desplaçaments de gent de fora del barri són les que troben en general més complicada la mobilitat dels seus estudiants o clients, sobre tot quan es tracta de xiquets i xiquetes que han de vindre acompanyats per algun familiar o cuidador, o també de gent que no viu a la ciutat i per tant té generalment una oferta de transport públic més reduïda. Al barri també es troba la seu d’Esquerra Unida del País Valencià, de Podemos i d’Units per València així com la seu del Sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament del País Valencià.

04_ANÀLISI


_Escoles Sant Josep - Jesuïtes

_Societat Coral I Teatre Micalet

_Jardí Botànic

_Mercat Rojas Clemente

_Universitat Catòlica

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

ACTIVITATS I EQUIPAMENTS

_Escola Cervantes

101


ACTIVITATS I EQUIPAMENTS 102

04_ANÀLISI

01

ESCOLA ESCOLÀPIES

16

ESCOLETA

31

UNIVERSITAT CATÒLICA

02

ESCOLA JESÚS MARIA

17

JESUÏTES

32

ESCOLAPIS

03

PREFECTURA SUPERIOR POLICIA

18

ESCOLA TEATRE I SALA OFF

33

CONSERVATORI I ESCOLA SUPERIOR D'ART I DISSENY

04

UNIVERSITAT CATÒLICA

19

PISCINA

34

TORRES DE QUART

05

ESCOLETA

20

BOTÀNIC DANSA

35

UNIVERSITAT CATÒLICA

06

TEATRE I CONSERVATORI EL MICALET

21

MUSEU

36

UNIVERSITAT CATÒLICA

07

ACADÈMIA PERRUQUERIA

22

CASA CARITAT

37

MUSEU BENEFICÈNCIA

08

F.V.SALVAMENT I SOCORRISME

23

TEATRE "LA ESTRELLA"

38

MUSEU IVAM

09

INSTITUT PAX (FORMACIÓ PROFESSIONAL)

24

CENTRE DE SALUT I BIBLIOTECA

10

MERCAT ROJAS CLEMENTE

25

ESCOLA PÚBLICA CERVANTES

11

ACADÈMIA

26

CENTRE DE SALUT I BIBLIOTECA

12

BLACK BOTTOM

27

MUSEU MUVIM

13

CENTRE MAJORS

28

BIBLIOTECA

14

ESGLÉSIA SANT SEBASTIÀ

29

SANTA LLÚCIA

15

JARDÍ BOTÀNIC

30

ESGLÉSIA EL PILAR

Llegenda_


16

17

21

02

14

22 15

01

23 11 19

18 10

12

13

08 09

05

24

06

25

34 04

26

35

31

03

30

37 33

29

36

38

32 28

ACTIVITATS I EQUIPAMENTS

07

20

27

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

103


INFRESTRUCTURA VERDA

INFRAESTRUCTURA VERDA

La vegetació al barri es concentra principalment al Jardí Botànic i el jardí de les Hespèrides, així com a l’eix de la Gran Via Ferran el Catòlic que amb el seu bulevard enjardinat és el carrer on la vegetació té més continuïtat i coherència. L’altre punt enjardinat de menors dimensions és la plaça María Beneyto on la massa arbòria està en bones condicions en contrast amb la massa arbustiva que presenta un aspecte molt pobre.

104

La resta de vegetació al barri solament es troba en forma d’arbrat d’alineació en els següents carrers i places: plaça de Sant Sebastià (Gleditsia triacanthos)i un vell Populus nigra davant de l’església vestigi de les plantacions antigues, plaça Rojas Clemente amb tan sols tres arbres al cantó (Melia azedarach), carrers com el Passeig de la Petxina amb alineació de Gleditsia triacanthos i un Ficus elastica, Guillem de Castro (Melia azedarach i Acer pseudoplatanus), el tram del carrer Quart enfront del Jardí Botànico (Fraxinus ornus), al principi del carrer Beato Gaspar Bono (Cercis siliquastrum) o el carrer Mestre Palau (Citrus aurantium). Als carrers interiors del barri l’absència de vegetació és molt notable. El contrast entre la quantitat i la qualitat de la vegetació que trobem al nord i al sud del barri és molt fort. També hi ha al perímetre del barri dos zones verdes importants a la ciutat que són l’antic llit del riu Túria al Nord i el jardí de l’Hospital al Sudest. La connexió d’estes zones amb la molt escassa infraestructura verda del barri no existeix i per tant no hi ha una continuïtat en la vegetació que afavorisca una millora de les condicions mediambientals del conjunt.

04_ANÀLISI


_Proposta d’infraestructura verda al barri

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

INFRAESTRUCTURA VERDA

_Imatges de la vegetació actual al barri

105


INFRAESTRUCTURA VERDA

Durant tot el procés s’ha posat de manifest una gran demanda per part dels ciutadans i ciutadanes de la necessitat d’introduir més vegetació al barri. Encara que hi ha dues grans zones verdes com són el riu Túria i el Jardí Botànic el ciutadà no troba propera aquesta vegetació ja que el Jardí Botànic està ocult per un mur i el riu no solament està a diferent cota sinó que a més està franquejat per un carrer amb molt tràfic i de difícil accés per tot açò cal replantejar-se el verd dins del barri com una prioritat dins de les accions a realitzar.

106

Un barri amb la història i evolució que ha tingut el barri Botànic s’ha de plantejar molt seriosament la reintroducció de la vegetació en la seua configuració urbana tant perquè és un barri clau per a la creació de corredors verds que completen la infraestructura verda de la ciutat com per la necessitat real de disminució de la pol·lució, reducció de sorolls, regulació de temperatures, reequilibri del cicle de l’aigua i augment de la biodiversitat que una vegetació planificada, estudiada i estructurada confereix a l’entorn. Moltes de les actuacions que han eixit durant el procés serien compatibles amb la introducció de la vegetació al barri. Augmentar l’ample de les voreres, peatonalitzar carrers i places, augmentar la superfície permeable, l’ús de solars per a horts o jardins comunitaris són algunes de les accions que podrien dur-se a terme.

04_ANÀLISI


1_Font: Plan del Verde y de la Biodiversidad de Barcelona 2020. Ayuntamiento de Barcelona.

_Tipus d’espais que configuren el sistema verd de la ciutat1

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

INFRAESTRUCTURA VERDA

_El metabolisme del sistema urbà relacionat amb el verd i amb la biodiversitat1

107


Llegenda_ ZONES VERDES

XIPRER

MELIA

FRAXINUS

CERCIS

ROBINIA PSEUDOACACIA

JACARANDA MIMOSIFOLIA

PALMERA WASHINGTONIA

GREVILLEA ROBUSTA

POPULUS NIGRA

TARONGER

FICUS

D’altra banda no cal limitar la introducció de vegetació a l’arbrat d’alineació, hi ha múltiples recursos que es poden adaptar als diferents espais com són l’ús de terrats tant públics com privats, la jardineria en balconades, finestres i façanes i l’ús d’altres espècies com són les arbustives, trepadores i plantes herbàcies, sense oblidar la utilització de vegetació oportunista com les denominades males herbes que en necessitar molt baix manteniment són molt útils per a espais residuals o poc accessibles. Quant al foment de la biodiversitat faunística es poden usar recursos tals com la instal·lació de caixes niu tant d’aus com de ratapinyades que a més poden ser una eina de control de mosquits o la instal·lació de ruscs urbans i hotels d’insectes entre altres.

INFRAESTRUCTURA VERDA

Un augment exponencial de la vegetació en el barri i per tant en la ciutat requerix un canvi en la gestió de la mateixa. Durant el procés s’ha manifestat la importància d’implantar una gestió ecològica de la jardineria urbana, sense l’ús de fitosanitaris o reduint les podes de retallada.

108

_Tipus de cobertes (Font: Guía de azoteas vivas y cubiertas verdes. Ayuntamiento de Barcelona)

04_ANÀLISI


INFRAESTRUCTURA VERDA EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

109


L’AIGUA _Permeabilitat de la superfície del barri La permeabilitat de la superfície del barri a l’espai públic és molt baixa. La permeabilitat es concentra al Jardí Botànic, Jardí de les Hespèrides, el Bulevard de la Gran Via Ferran el Catòlic (el que queda sense pavimentar), la plaça de Maria Beneyto i els reduïts escocells de 1,00 x 1,00 m. que trobem als pocs carrers enjardinats que existixen al barri. La superfície d’infiltració d’aigua s’incrementa considerablement donat que el barri compta amb el jardí botànic així com de diversos solars sense edificar com el solar de l’alqueria, el de la plaça Sant Sebastià o els solars existents al voltant de la plaça Rojas Clemente. Llevada aquesta superfície privada susceptible d’edificar-se en el futur, la resta del barri arreplega l’aigua d’escorrentia i la canalitza al clavegueram general de la ciutat, amb la sobrecàrrega del sistema que això comporta i el nul aprofitament de l’aigua de pluja. Les futures actuacions en matèria d’urbanització al barri deuen tindre en compte esta situació per tal de contribuir a una major permeabilitat i una millora en la gestió de l’aigua d’escorrentia. _Pendents El barri, encara que sensiblement pla, té lleugeres pendents. El punt més alt es troba al carrer Túria entre els carrers de Pare Manjón i el carrer Quart (19,14 m. Sobre el nivell de la mar), i el punt més baix es troba a l’encreuament entre els carrers Conca i Guillem de Castro (13,47 m.) La topografia del barri té per tant com dos vessants principals, una cap a l’antic llit del Túria i una altra cap al Sud-Est, amb el punt més baix al carrer de l’Hospital. Esta topografia és la que aprofiten les antigues sèquies per al seu recorregut. _Sèquies Al barri discorrien quatre sèquies en sentit transversal i de l’Oest cap a l’Est. La Primera, més al Nord, era la sèquia principal de Rovella, que recorria el perímetre del jardí botànic, per creuar després el carrer Túria i a través de Pere Bonfill i les edificacions aplegar a Guillem de Castro, on les aigües, a l’altura de l’actual Beneficència, es partien cap al riu i cap al carrer Xàtiva.

L’AIGUA

Pel carrer Quart, i al sud del carrer Lepanto discorrien dos sèquies pertanyents al braç de Raiosa de la Sèquia de Favara que portaven l’aigua cap al braç de la sèquia de Rovella que discorria per Guillem de Castro. També de la mateixa sèquia de Favara, el braç de l’hospital portava aigua cap Guillem de Castro a través del carrer Àngel Guimerà. Estos carrers conserven la majoria de voltes vestigis soterrats d’estes sèquies o a voltes les mateixes sèquies han sigut transformades en canalitzacions que formen part del sanejament de la ciutat. Les pendents que feien discórrer l’aigua fa segles per les sèquies es conserven i per tant conèixer la traça de les sèquies ens ajuda a conèixer les pendents generals del carrers del barri.

110

04_ANÀLISI


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

L’AIGUA

_Xarxa de séquies sobre el plànol del Pare Tosca

111


Llegenda_ SÈQUIA DE FAVARA

L’AIGUA

SÈQUIA DE ROVELLA

112

_Xarxa de séquies

04_ANÀLISI


L’AIGUA EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

113


EL SOROLL I LA LLUM ARTIFICIAL _El soroll

EL SORROLL I LA LLUM ARTIFICIAL

El soroll és molt intens en les vies amb més trànsit del barri (les perimetrals) i disminuix considerablement als carrers interiors. Esta diferència es mostra clarament als esquemes que es mostren a continuació. La diferència també és notable entre el dia i la nit i entre els dies laborables i els festius, quan el trànsit, causa principal de la contaminació acústica, disminuix de forma significativa.

114

_La il·luminació artificial L’enllumenat actual es va instal·lar entre finals dels 90 i principis dels 2000. El nombre de fanals instal·lats en general és excessiu (sobretot a les vies perimetrals) i genera una il·luminació excessiva que ha portat a que en els últims anys, amb la idea de reduir la intensitat i estalviar energia, s’apaguen una de cada dos lluminàries als fanals de la Gran Via i Guillem de Castro. El tipus de lluminàries existents a les vies perimetrals del barri, amb forma esfèrica, no garantix una adequada distribució de la il·luminació, al projectar part de la mateixa cap a les façanes i cap al cel i provocar per tant una contaminació lumínica no desitjada ni recomanable. A més, les bombetes de vapor de sodi, eficients en el seu moment, es podrien substituir per bombetes de leds (si la instal·lació del fanal ho permet) per guanyar considerablement en la eficiència energètica del conjunt. Els bàculs dels fanals són imitació dels que es gastaven a començaments del segle XX, amb peus de fundició de ferro molt amples que prenen molt d’espai a les voreres estretes del barri.

04_ANÀLISI


_Fanal al carrer Espinosa i a la Plaça María Beneyto

_Plànol d’intensitat mitja de soroll durant el dia (7h-19h). (Font: Mapa estratègic del soroll del terme municpal de València. 2012. Ajuntament de València).

_Plànol d’intensitat mitja de soroll durant la nit (23h-7h). (Font: Mapa estratègic del soroll del terme municpal de València. 2012. Ajuntament de València).

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL SORROLL I LA LLUM ARTIFICIAL

_Fanal al carrer Mestre Palau i al carrer Guillem de Castro

115


EL PMUS De l’anàlisi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de València vigent -amb aprovació definitiva del 27 de desembre de 2013- es poden destacar per una banda unes dades generals de aspectes de la mobilitat que afecten al barri, i per una altra banda, les estratègies concretes plantejades al pla que tindrien repercussió al barri Botànic. Com a dades generals de la mobilitat de la ciutat, per una banda cal remarcar que, segons el pla, la mobilitat externa i interna de la ciutat tenen una proporció de 45% a peu i bici front al 55% motoritzat. Si només tenim en compte la mobilitat interna, el percentatge és del 57% per a desplaçaments no motoritzats (peu i bicicleta) enfront del 43% dels motoritzats. També apareix com una dada rellevant que el 83% dels desplaçaments a la ciutat de València és d’ordre intern (tenen com a origen i destinació la pròpia ciutat). Les estadístiques del PMUS també mostren que, comparant les dades del 2013 amb les del 2009, els desplaçaments generals disminuixen en un 9%,, però s’amplien en un 17% els desplaçaments en bici. Al PMUS també observem com la zona principal d’atracció de desplaçaments és el centre de la ciutat.

EL PMUS

En referència al Districte d’Extramurs (al qual pertany el barri Botànic), el pla senyala que és al grup dels més exposats als nivells de soroll ambiental de la ciutat i el 3er amb més accidentalitat de la ciutat (darrere de Ciutat Vella i L’Eixample).

116

El pla també exposa que el Barri del Botànic genera i atrau desplaçaments en la mateixa proporció.

04_ANÀLISI


Dins de les propostes i estratègies que planteja el PMUS cal destacar les següents: _Propostes per a vianants Dels sis grans itineraris principals de preferència per a vianants (IVP) que proposa el pla per potenciar els desplaçaments a peu, tres travessen o afecten directament al barri:

IVP_05 - Torres de Quart fins al Nou d’Octubre. El pla proposa ampliar voreres i introduir el carril bici i arbrat, reduint el trànsit a un sol carril i l’aparcament en cordó només a una banda. IVP_06 - IVAM, passant pel Palau de Congressos fins a Benimàmet. El pla proposa ampliació de voreres a Guillem de Castro, ampliant els passos de vianants i llevant l’aparcament als costats.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

IVP_04 - Antic Hospital fins a La Rambleta. Dins de tot este eix, es destaca la importància del conjunt cultural del MUVIM, la biblioteca municipal i l’Ermita de Santa Llúcia i la seva connexió pel carrer Conca a l’estació de metro d’Àngel Guimerà.

117


EL PMUS

Dels itineraris complementaris proposats al pla, té incidència el de connexió de la ruta IVP_05 a través del carrer Àngel Guimerà per a connectar amb el centre de la ciutat a través del carrer Hospital.

118

04_ANÀLISI

_Plànol d’itineraris principals, secundaris i complementaris del PMUS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

_Plànol d’accesos el centre històric proposat pel PMUS

Dins de l’estratègia d’ampliació de l’espai per a vianants a les vies d’accés al centre (com a principal punt d’atracció de mobilitat), afectaria l’ampliació de voreres i espais per als vianants, incorporació de carril bici i priorització del transport públic del carrer de Guillem de Castro.

119


En referència a la identificació i potenciació de les centralitats de barri i micro-intervencions en zones de trobada, encara que el pla no en recull cap al barri, si dóna pautes per establir-ne noves. Seguint els punts que definix el pla per referir centralitats de barri, es podien considerar a l’escala del barri Botànic, llocs com el Mercat Rojas Clemente o el Jardí Botànic. D’igual forma, a l’estratègia d’estructuració de superilles i eixos multifuncionals, encara que el pla planteja superilles només a l’eixample, novament les pautes donades per poder establir este sistema, es poden aplicar perfectament al barri Botànic. Mentre, els carrers Quart i Túria si que estan arreplegats al pla dins del 17 eixos multifuncionals proposats, procurant la seua millora per a vianants.

EL PMUS

En quant al programa d’increment de nivells de seguretat en els desplaçaments a peu, es proposa l’implantació de passos per a vianants a les zones amb carència. Concretament es plantegen 6 nous passos al carrer Guillem de Castro.

120

En referencia a: la implantació de camins escolars, el PMUS parla d’una forma genèrica de tots els centres escolars, per tant, dins del barri, el Col·legi Cervantes estaria inclòs i seria preceptiu el desenvolupament del seu camí escolar segur.

04_ANÀLISI


_Plànol de passos de vianants proposats al PMUS

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

_Plànol de superilles i eixos multifuncionals proposats al PMUS

121


_Propostes per al foment de l’ús de bicicletes Dins dels nous carrils bicis proposats al PMUS, afecten al barri Botànic, l’anell ciclista, el carril bici del carrer Quart (fins a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre) i el carril bici per la Gran Via Ferran el Catòlic. A més es plantegen el carrer Lepanto, el començament del carrer Quart (des de Guillem de Castro fins la plaça de Sant Sebastià), la plaça Sant Sebastià i el carrer Dr. Peset com a cicló-carrers.

EL PMUS

El pla de mobilitat també proposa en matèria de foment d’ús ciclista, ampliar la xarxa d’estacionaments de bicicletes, especialment al voltant de les principals estacions de transport públic (per potenciar la intermodalitat), la possibilitat de circulació en doble sentit de bicicletes en carrers de zona 30 i diferents actuacions contra robatori -registre de bicis, publicació policial de les recuperades, etc.

122

04_ANÀLISI


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

_Nova xarxa ciclista proposada al PMUS

123


_Propostes de millora del transport públic

EL PMUS

En referencia a les millores proposades per al transport públic, cal destacar la priorització del transport públic en superfície, així com la possibilitat de fer una doble circulació de l’EMT al carrer Guillem de Castro per acurtar els recorreguts d’algunes línies del Nord-Oest cap al centre de la ciutat.

124

També es proposa una re-definició de les línies d’autobús, creant un 1er nivell de línies exprés (afectant al barri als carrers Guillem de Castro, Quart i Borrull) que es complementa amb el metro i el tramvia i un 2n nivell de xarxa bàsica (afectant al barri als carrers Guillem de Castro, Quart, Borrull, Espinosa i Àngel Guimerà).

04_ANÀLISI


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

_Xarxa Express de bus proposada al PMUS

125


EL PMUS

Igualment el PMUS proposa una millora en l’accessibilitat a les paredes d’autobús, l’accés a tot tipus d’informació del transport (mapes intermodals, renumeració, etc.) i una millora en la intermodalitat amb el transport metropolità.

126

04_ANÀLISI

_Xarxa básica de bus proposada al PMUS


_Propostes de regulació del trànsit privat El pla proposa una jerarquització cap al centre de la ciutat, facilitant la fluïdesa als eixos principals (en blau al plànol), garantint l’accés i connectivitat a grans zones (en groc al plànol) i incrementar l’àrea per a vianants a les vies d’accés, per tal de dissuadir el trànsit de pas (en verd al plànol).

_Jeraquització del trànsit proposat al PMUS

Igualment, a l’estratègia de calmar el trànsit, al pla es proposa la creació de Zona 30 del carrer Quart cap al Sud.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PMUS

El PMUS també planteja l’aparcament en règim de Zona taronja a tot el barri Botànic (de les Gran vies cap a dins), l’organització de l’aparcament de motocicletes a les vies públiques, la millora de dotació de càrrega i descarrega i la implementació de polítiques d’implantació de repartiment sostenible.

127


Llegenda_ DIRECCIÓ TRÀNSIT ITINERARI VIANANTS ZONA 30 PRIORITZACIÓ VIANANT I TRÀNSPORT PÚBLIC CARRIL BICI

EL PMUS

Per últim, el pla establix unes condicions de millora per a vianants als carrers amb intensitat diària de vianants superior a 3000, que al barri Botànic són el carrer Guillem de Castro, la Gran Via, el carrer Quart (des de les Torres de Quart fins al Jardí Botànic), el carrer Lepanto, el carrer Juan de Mena (des de Gran Via fins a Rojas Clemente), el carrer Àngel Guimerà i el carrer Conca.

128

04_ANÀLISI

_Zones 30 proposades al PMUS


EL PMUS EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

129


EL PGOU Dins del Pla General d’Ordenació Urbana vigent (PGOU aprovat per la Conselleria 28/12/1988 i publicat al DOGV 6/01/1989), el barri del Botànic forma part del sol urbà consolidat. Degut a que la delimitació del barri per l’Est és la antiga traça de la muralla del segle XV, els edificis del carrer Guillem de Castro, així com alguns dels edificis immediats dels carrers transversals, estan inclosos en la planificació de desenvolupament de protecció i reforma interior dels diferents barris de Ciutat Vella: El Pla especial de protecció i reforma interior PEPRI del Barri del Carme (09-05-1991) i El Pla especial de protecció i reforma interior PEPRI del Barri de Velluters (23-07-1992). La delimitació del barri al Nord per l’antic llit del riu Túria fa que també estiga afectat pel Pla especial de reforma interior de l’antic llit del riu Túria (1412-84). La traça actual dels carrers del barri es veu modificada pel PGOU vigent en dos punts concrets del barri. Per una banda amb l’obertura del carrer Túria fins a la plaça Rojas Clemente i per l’altra amb l’obertura del carrer per a vianants entre Gaspar Bono i Gran Via, en línia amb el carrer Dr. Zamenhof. Estes actuacions previstes pel PGOU ajuden a millorar les connexions internes i externes del barri. Amb l’obertura fins a la plaça Rojas Clemente, el carrer Túria passaria a ser l’eix interior principal del barri, millorant la comunicació entre la part Nord i la part Sud. El nou tram del carrer Túria tindria un ample total de 15 m en el tram comprés des de Lepanto fins a la plaça Rojas Clemente. L’obertura del carrer per a vianants al Nord de l’escola dels Jesuïtes, (entre Beat Gaspar Bono i la Gran Via Ferran el Catòlic) milloraria la comunicació del barri amb el barri d’extramurs, amb l’antic llit del Túria amb la parada de metro de Túria. L’actual cul de sac existent que porta a l’accés Nord-Oest de l’església dels jesuïtes desapareixeria i el carrer es prolongaria fins a la Gran Via, delimitant el famós solar de Jesuïtes que en el PGOU està qualificat com a GEC (ús educatiu cultural universitari), per a la futura ampliació del Jardí Botànic. Existixen diversos edificis i solars que es troben fora d’ordenació, sobre tot a la part Sud del barri. Alguns d’ells, com els que existixen al carrer Sant Pere Pasqual o Juan de Mena, afecten l’ample de les voreres i per tant l’ús del carrer per part dels vianants (com es posa de manifest a l’apartat de l’anàlisi dedicada al vianant). La major part dels edificis del barri estarien regulats per les normes urbanístiques corresponents a l’eixample ENS 1 i ENS 2A i contarien generalment amb 5 altures (baixa més 4). Esta qualificació urbanística deixava fora d’ordenació una gran part d’edificis del carrer Túria, que en la redacció del PEP-EBIC 03 es modifica per permetre les altures actuals en molts d’ells.

EL PGOU

Al barri del Botànic, el PGOU establix algun grau de protecció per a 64 edificis repartits per tot el barri.

130

Al PGOU trobem que el solar existent a la delimitació Sud de la Plaça Sant Sebastià està qualificat com a equipament de servei públic i la zona interior de l’illa al qual pertany com a espai lliure.

04_ANÀLISI


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EL PGOU

_Fitxa de planejament del barri del Botànic. Ajuntament de València. 2005

131


EL PEP-EBIC 03 El Pla Especial de Protecció del l’entorn dels Bens d’Interès Cultural Jardí Botànic de la Universitat de València, Temple parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià i Porta de Quart i Catàleg de proteccions. PEP-EBIC 03 va passar el seu tràmit de participació pública des del 21 de juny de 2016 fins al 12 d’octubre de 2016. (DOGV 7810 de 21/06/2016).

EL PEP-EBIC 03

El pla inclou els BIC del Jardí Botànic, torres de Quart i església de Sant Miquel i Sant Sebastià i un catàleg d’edificis protegits amb nous béns de rellevància local, com el col·legi i l’església dels Jesuïtes (que el Pla proposa reconstruir amb noves naus, tal com es va construir originàriament), la Casa de la Caritat, les alqueries rurals del carrer del Beat Gaspar Bono (que es proposen rehabilitar per a ús públic), el monestir de Santa Úrsula, un fumeral industrial i la barana de l’antic llit del riu Túria, en el tram entre Guillem de Castro i el pont de les Glòries Valencianes. A més, el pla incorpora al catàleg amb diferents nivells de protecció 34 edificis més que formen part de l’arquitectura tradicional, principalment els del carrer del Túria, que el PGOU deixava fora d’ordenació i ara es mantenen en considerar els seus valors patrimonials. El pla proposa unes actuacions de millora i rehabilitació urbana en els entorns dels tres monuments: El Jardí Botànic, L’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià i les Torres de Quart. Aquestes actuacions de requalificació de l’espai públic que envolta els BICS es centren en l’ampliació de l’espai per a vianants i la reducció del trànsit rodat.

132

04_ANÀLISI


EL PEP-EBIC 03 EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

133


EL PEP-EBIC 03

A l’entorn del Jardí Botànic, es proposa la creació d’un eix Nord-Sud des del Passeig de la Petxina, que tindria la porta de l’església dels Jesuïtes com a fons de perspectiva. Aquest eix travessaria la zona prevista per a l’ampliació del Botànic, on es crearia una servitud de pas. També proposa la creació d’un eix Est-Oest que relacione la Gran Via, l’esmentada església i el carrer Beat Gaspar Bono. Es proposa que l’eix Beat Gaspar Bono funcione com eix articulador entre el Botànic i la seua ampliació, sense perdre el seu caràcter històric. L’eix s’estendria fins al carrer Quart, millorant també l’articulació amb l’alqueria i l’escola dels Jesuïtes. Aquesta figura de planejament proposa també la re-urbanització de la Gran via i del Passeig de la Petxina per millorar l’espai dedicat als vianants i que tot aquest espai articule la relació entre l’ampliació del Botànic, el Jardí del Túria i l’accés a l’estació de metro. Per reduir les molèsties del trànsit als vianants i al paisatge, el PEP proposa la introducció d’unes barreres vegetals, que formarien part de la infraestructura verda urbana del barri. El PEP-EBIC03 proposa la re-urbanització de la Plaça de Sant Sebastià com a espai enjardinat per a vianants. També proposa l’enjardinament del carrer Beat gaspar Bono per potenciar la seua relació amb el Jardí Botànic. La re-ordenació i re-urbanització proposada per al carrer Quart consistix en la modificació de la secció actual, amb l’eliminació de l’estacionament de superfície i l’augment de l’ample de les voreres. Al carrer Guillem de Castro, la proposta suposa la reordenació i re-urbanització de la secció des del carrer Corona fins a la plaça de L’Encarnació, amb l’eliminació de l’estació de servei existent i l’augment general de l’espai per a vianants amb l’ampliació substancial de les voreres.

134

04_ANÀLISI


EL PEP-EBIC 03 EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

135


05_ACCIONS DEL PROCÉS

[140-164] Dia B! [165-219] Autodiagnòstic participat [220-251] Formulació de propostes i consensos. Concreció d’acords [252-255] Línies d’actuació [256-259] Devolució i seguiment del procés

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

137


DIA B!_Introducció Com a llançament del procés de participació es va pensar que, més que una simple jornada d’informació, s’havia de celebrar una festa. Una festa participativa que servís de cridada d’atenció al barri i que, a la vegada, recollís, mitjançant una sèrie d’activitats, les primeres impressions de les distintes opinions dels veïns i veïnes cap al seu espai públic i el seu tipus de mobilitat. Eixe dia festiu es va realitzar el 15 d’octubre de 2016 de 11.00 a 14.00 h. Des del primer moment es va establir que la participació havia de començar amb la pròpia implicació a la festa dels usuaris i així, es convocà a tots els actors socials establerts al barri per a que participessin en aquesta primera jornada festiva. Per a això es generaria una infraestructura mínima, garantint el funcionament de la jornada i que servís de base per a poder anar completant-la amb les col·laboracions dels distints col·lectius, comerços i institucions residents al barri. El nom del barri Botànic, unit a que la data de celebració de la festa d’inauguració comptava amb un termini ajustat i requeria d’una gran mobilització organitzativa, es decidí anomenar al dia de la festa dia B!.

DIA B!_INTRODUCCIÓ

Tractant-se d’un procés de participació d’espai públic, les activitats lúdic-festives haurien de celebrar-se al carrer i el lloc idoni per a això era la plaça Rojas Clemente, situada al mateix cor del barri i associada al mercat municipal. Habitualment funcionant com aparcament, es podia buidar la plaça de cotxes durant un matí, presentant un lloc de grans dimensions al qual els veïns no estan acostumats, escenificant d’aquesta forma que un altre tipus d’espai públic es possible.

140

No obstant això, el procés de participació també ho és de mobilitat, així que la festa de presentació havia de moure’s pel barri d’alguna manera i l’opció que es va plantejar va ser un cercavila. D’aquesta forma, cercavila i activitats a la plaça Rojas Clemente completaven la jornada de presentació del procés de participació sobre espai públic i de mobilitat per al barri Botànic de València.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


DIA B!_Cercavila El traçat de la cercavila es planteja d’una forma significativa per al barri. Tradicional i socialment diferenciades la zona Nord (cap al Nord del carrer Quart) i la zona Sud (cap al Sud del carrer Quart), el passacarrer arrancaria de la zona Nord (plaça de San Sebastià davant del Jardí Botànic) i baixaria pel carrer Botànic fins arribar a la plaça Rojas Clemente on es realitzarien les activitats. Apropant, d’alguna manera, als veïns i veïnes de la zona Nord (més visible i amb dotacions d’escala municipal o superior) cap a la zona Sud (menys visible i amb dotacions d’escala de barri). A més, el recorregut unia de forma simbòlica les dos infraestructures principals del barri, eixint del Jardí Botànic i arribant al Mercat Rojas Clemente.

Una pancarta amb el lema i logotip del procés encapçalarà la comitiva. La música i els timbres de les bicicletes sonaran durant el recorregut. La mobilitat lenta substituirà al tràfic motoritzat. L’acció de col·laboració dels veïns, nugant els globus a les pilones, al costat de gent caminant, en bici o patins posarà de manifest un altre tipus d’espai públic.

_Muntatge conceptual de la cercavila

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_CERCAVILA

La cercavila es configura com un recorregut festiu, acompanyat de música (interpretada per dolçaines i tabalets de la Societat Coral el Micalet), però també reivindicatiu. Es convoca als veïns per a que acudeixin en patins i bicicletes, per a que durant la processó el carrer estiga ocupat per un altre tipus de mobilitat. A més, des de l’organització, es prepararan cinc bicicletes carregades de globus (40 xicotets i 3 gegants per bicicleta) que durant el recorregut del passacarrer aniran repartint als veïns per a que els vagin nugant a les alineacions de pilones que separen la vorera de la calçada al carrer Botànic. Mitjançant aquesta transformació progressiva del carrer, els globus nugats a les pilones, com si foren arbres artificials, reivindiquen vegetació als carrers del barri.

141


DIA B!_PLAÇA ROJAS CLEMENTE 142

DIA B!_Plaça Rojas Clemente La cercavila entrarà a la plaça Rojas Clemente on es desenvoluparan distintes activitats distribuïdes per la plaça, totes elles relacionades d’alguna manera amb el procés de participació d’espai públic i mobilitat que s’inicia eixe dia festiu. Novament, la transformació d’un espai, diàriament ocupat pel vehicle privat, serà l’argument principal de la jornada.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Plànol organització del dia B!


La plaça, amenitzada amb música, es divideix d’aquesta forma en set zones diferenciades: 00_L’espai central, com a primera zona, estarà ocupat per un cercle pintat a terra on s’explicarà el procés de participació que s’inicia i les activitats que es desenvoluparan a la plaça. A més servirà com una mena d’escenari per a les distintes actuacions programades dels col·lectius que han volgut participar a la jornada. Participaran el Botànic espai de dansa, amb actuacions de funky a las 12.00 h. i de capoeira a les 13.30 h. i el Black Bottom amb un ball clandestí a les 12.30 h. 01_La segona àrea és la d’informació del procés. Sota dues carpes s’instal·laran dues taules informatives on, per una banda, s’explicarà el plantejament general del procés de participació, el calendari global amb les dates dels tallers i les reunions del grup motor previstes, etc. repartint tríptics informatius. Aquests tríptics inclouen tant una primera enquesta general como una graella per completar una gimcana de las activitats de la plaça. Per una altra banda, ací s’arreplegaran les enquestes del tríptic emplenades pels participants. 02_A un altra zona de la plaça s’ubicarà un plànol gegant del barri Botànic. Un plànol que representa l’espai públic, pintat a terra en blanc, amb les illes de l’edificació buides i amb plantes en tests representant les zones en vegetació existent, serviran per entendre la distribució del verd actual al barri. Dues grans taules de plantació faran del pulmó verd que suposa l’antic llit del riu Túria. El plànol passarà a ser un objecte de contemplació, reconeixement i manipulació. Els veïns podran moure els tests en vegetació per l’espai públic, redistribuint la zona verda -concentrada avui en dia bàsicament al Jardí Botànic i al riu- i mostrant un barri amb més vegetació. Aquells que facen l’activitat rebran un adhesiu per anar completant la graella del tríptic i poder emportar-se, un cop emplenades totes les caselles, un dels tests del plànol amb el logotip del procés.

04_Un altre sector de la plaça estarà relacionat amb els jocs. Jocs de carrer que, per un matí, es podran tornar a jugar a l’espai públic. Es plantegen el sambori i el 3 en ratlla, pintats a terra, com jocs que, a la vegada, inclouen altres tants jocs que poden servir de base per gaudir del carrer per xiquets i majors. De nou, aquells que facen l’activitat rebran un adhesiu per anar completant la graella del tríptic i poder emportar-se, un dels tests del plànol amb el logotip del procés. 05_Per últim, es planteja una zona d’opinió, basada en el concepte de m’agrada, no m’agrada i m’agradaria. A un gran paper apegat en terra, els veïns escriuran a un post-it groc una cosa que els agrade de l’espai públic o la mobilitat actual del barri, a un post-it rosa una cosa que no els agrade i, per últim, a un post-it blau una cosa que els agradaria per al seu futur espai públic o mobilitat. Els més menuts, en compte d’escriure-ho podran dibuixar-ho. D’aquesta simple forma es realitzarà una segona -junt amb l’enquesta del tríptic- recollida de dades d’opinió sobre l’espai públic i la mobilitat del barri. Igual que amb la resta d’activitats, aquells que facin l’activitat rebran un adhesiu per anar completant la graella del tríptic i poder emportar-se, un cop emplenada la graella, un dels tests del plànol amb el logotip del procés.

A més, a la plaça es realitzarà un taller de modelatge amb productes naturals (dut a terme per l’acadèmia del barri La Llibreta) per a que els més xicotets realitzen figures i objectes que després també podran col·locar al plànol gegant de l’activitat 02. El Mercat Rojas Clemente, per a col·laborar i participar a la festa inaugural del procés, prepararà distints tipus de refrigeris que vendrà a un mòdic preu per als assistents a la jornada.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_PLAÇA ROJAS CLEMENTE

03_La quarta zona de la plaça estarà destinada a un photocall. Situat davant d’una escenografia amb vegetació i el lema del procés de participació, la gent es farà fotos mostrant una xicoteta pissarra on podran escriure una reivindicació, queixa, suggeriment, etc. per al futur de l’espai públic o mobilitat del barri. Como a la resta d’activitats, aquells que facen l’activitat rebran un adhesiu per anar completant la graella del tríptic i poder emportar-se, amb totes les caselles plenes, un dels tests del plànol amb el logotip del procés.

143


DIA B!_Preparació

DIA B!_PREPARACIÓ

Per a la preparació del dia B!, a banda d’una coordinació prèvia amb els agents del barri involucrats per a la seva participació a la festa, es realitzaren les gestions oportunes amb la Regidoria de Mobilitat Sostenible i el Servei de Domini Públic per a gestionar el protocol de las distintes situacions del tràfic i l’aparcament, tant a la plaça Rojas Clemente i als carrers limítrofs per a desenvolupar les activitats, com al carrer Botànic per a realitzar la cercavila. Senyalitzacions prèvies advertint l’esdeveniment, el buidat del dia anterior de vehicles aparcats a la plaça per permetre el pintat del plànol i l’escenari o els talls puntuals dels creuaments per a la cercavila son només alguns exemples del dispositiu.

144

A més a més, es va sol·licitar a l’Ajuntament l’aportació per a la plaça Rojas Clemente de quatre jardineres circulars de formigó, que ambientarien de verd la plaça el dia B! i, encara més important, es quedarien una vegada conclosa la festa. D’aquesta forma, quan al dia següent la plaça tornés a ser ocupada per cotxes aparcats, almenys quedarien les jardineres com una primera mostra de la possible transformació de l’espai públic.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Treballs preparatius previs a la plaça Rojas Clemente

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_PREPARACIÓ

_Jardineres aportades a la plaça per al dia B!

145


DIA B!

DIA B!

146

Com a mostra de la celebració de la festa del dia B! s’adjunta un reportatge fotogràfic complet de la jornada. El reportatge està organitzat per ordre temporal, primer per la cercavila i després per les distintes activitats descrites anteriorment que es van realitzar a la plaça Rojas Clemente.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!

_Presentació i ball al cercle central

147


DIA B! 148

Ball i capoeira al cercle central_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!

_Punt d’informació i recollida d’enquestes

149


DIA B! 150

Plànol del barri amb la redistribució del verd_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!

_Photocall

151


DIA B! 152

Jocs de sambori i tres en ratlla_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!

_Recollida d’opinió dels més majors

153


DIA B! 154

Recollida d’opinió dels més menuts_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!

_Taller de modelatge

155


DIA B!_Conclusions La jornada inaugural del procés de participació tenia dos objectius per al propi procés i uns altres dos per al barri. El primer dels objectius principals del dia B! per al procés era aconseguir la major assistència possible a la festa o, al seu defecte, que els veïns es donessin per assabentats de que començava el procés de participació. Per l’assistència de residents a la festa d’inauguració del procés de participació, així com per la col·laboració de comerços, entitats i demés organitzacions establides al barri Botànic, es pot concloure que la jornada va ser molt ben acollida i tot un èxit tant de participació com d’organització.

DIA B!_CONCLUSIONS

El segon objectiu per al procés de la jornada era, mitjançant l’enquesta del tríptic i l’activitat d’opinió de m’agrada, no m’agrada i m’agradaria, arreplegar una primera presa de dades als usuaris sobre aquelles coses que els agrada, els molesta o els agradaria canviar als seu espaio públic del barri, així com un primer sondeig dels seus hàbits de mobilitat. De l’enquesta –amb una participació de 99 persones-, es dedueix que la gran majoria dels veïns es mou pel barri a peu, que pensen que hi ha poques zones de jocs i poca vegetació al barri i que, en canvi, els agradaria que hi haguera més àrees de jocs i molta més vegetació. S’adjunten els resultats de l’enquesta.

156

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Mentre que, de l’activitat d’opinió, es dedueix que el que més els agrada del barri Botànic als qui varen omplir el post-it groc (89 persones) seria el Jardí Botànic –tot i no ser un espai públic, doncs es necessari abonar una entrada per a accedir-, seguit del veïnat i l’ambient social del barri. Aquells que ompliren el post-it rosa (108 persones) manifestaren que allò que no els agrada del barri es primerament la brutícia, seguit dels cotxes (i si li afegim tota la resta de temes associats de tràfic, “gorrilles”, cotxes mal aparcats, etc. passaria a ser el primer). Per últim, de l’opinió de les persones que completaren el post-it blau (137) es pot deduir que els agradaria tindre al barri més zones verdes, de jocs i per als vianants. Es significatiu que completaren més persones el post-it blau, mostrant allò que els agradaria per al barri, seguit del post-it rosa, descrivint el que no els agrada i, en l’últim lloc, en quasi 50 persones menys, expressaren el que els agrada del barri. També crida l’atenció la falta de percepció de l’antic llit del riu a tots els nivells. S’adjunten els resultats dels post-its. Convivint amb els objectius per al procés, amb el dia B!, es buscaven uns resultats paral·lels per al veïnat. El primer era possibilitar l’ús de l’espai públic (especialment la plaça Rojas Clemente) per als veïns. Per un matí poder estar realitzant activitats, jocs i esdeveniments a llocs habitualment ocupats pel cotxe era una forma de mostrar l’espai públic als seus veïns. A més, amb els globus del cercavila nugats a les pilones de la vorera, es pretenia visualitzar la manca de vegetació als carrers del barri i evidenciar -de forma artificial- la possibilitat d’un canvi de tipologia. Per últim, haver aconseguit la cessió de quatre jardineres per a la plaça Rojas Clemente, encara que només sigui de forma puntual, aconsegueix portar a un espai exclusivament d’aparcament en asfalt l’element verd real.


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_ENQUESTA

_Tríptic del procés amb l’enquesta

157


dona home edat X -

peu X

bici moto X

4

5

poques

suficients X

massa moltes

poca suficient massa X

moltíssima

37

46001

X

X

más

X

más

-

-

41

46008

X

X

al menos 1

X

mucha

X

40

46008

X

X

37

46002

X

40

46002

X

33

46008

44

46008

X

44

46008

X

X

41

46008

X

X

28

46008

X

X

X X -

-

-

X

X

X

X

una o dos

X

cuantas más mejor

X

X

moltes més

X

moltes més

X

X

moltes!!

X

moltes més

X

X

quiero más

X

muchos

X

una más para niños

X

más árboles

X

2 o 3 más

X

2 espacios más

X

suficients

X

massa

X

minim 10

X

molt més

X

47

46008

X

X

suficientes

X

pues algo

44

46006

X

muchas más

X

muchas más

54

46008

X

X

más

X

mucha más

X

32

46008

X

X

X

una piscina!

X

más

34

46008

X

X

X

más

X

mucha más

X -

X

X

-

X

X

-

11

46008

X

X

suficientes como para agotarse

X (nada)

mucha

X

44

46008

X

X

muchas o una al menos

X

mas de las que hay

X

más

X

mucha más

X

moltes

X

-

54

46008

X

50

46008

X

41

46008

X

X

28

46008

X

X

5o6

X

mucha

38

46001

X

X

en cada plaça, on es puga

X

amb molte més presència a cada carrer

X

X X

X

X

X

-

molta X

-

-

-

33

46001

X

X

moltes

X

a cada carrer

-

-

26

46008

X

X

X

más

X

más

27

46008

X

X

X

doce

X

más

5

46169

X

X

10

X

muchísima más

X -

X

X X X

45

46008

X

24

46008

X

33

46008

20

46008

X X

X X

X

X

en plaza Rojas Clemente

X

X

Tendrá que haber en cada plaza y en las calles que llegan al botánico molta més

X

muchas más

X

X

lleno de vegetación

-

X

muchas

X

muchísima más

69

46008

X

X

no hay!!!

X

suficiente

X

45

46008

X

X

suficientes

X

suficiente

69

46008

X

X

que haya más

X

que haya más

X

72

46008

X

X

más

X

más

-

-

50

46008

X

X

moltes

X

moltes

-

-

X

X

X

2/3 más 2 zonas más (por lo menos) aprovechando las plazas que hay 4

X

10

X X

X

74

46008

X

X

-

X

10

-

X

X

muchas

X

54

-

X

X

2

X

3

X

64

46110

X

més

X

molta més

X

DIA B!_ENQUESTA

CP cotxe bus patinet 46003 X

3

Quantes zones de joc hi ha a Quanta vegetació hi ha l'espai públic del barri Quantes t'agradaria que n'hi Quant t'agradaria que n'hi al barri botànic? botànic? haguera? haguera?

-

X

-

X

X

X

1 por manzana y cuidada

X

46004

X

X

X

+

X

X

38

46008

X

X

X

moltes més

X

moltes més

32

46008

X

X

X

muchas más

X

muchas más

46008

X

X

X

X

46008

X

X

X

X

moltes més

X

moltes més

X

más vegetación que asfalto

X

40

46008

X

X

X

Toda la posible

-

40

46008

X

X

X

muchas más

X

muchas más

X

35

46008

X

X

X

más

X

-

8

46008

6

46008

X

-

30

46008

X

25

46008

33

46018

X

30

46008

X

X

X

32

46008

X

X

32

4620

X

70

46008

X X X

X

47 47

una zona por cada 20 niños residentes en el barrio al menos una

X -

suficiente para que el aire se renueve y se viera a simple cobertura verde 100%

46008

43

X

-

más jardines - 3 -

37

X

-

X

muchas más X

-

X

05_ACCIONS DEL PROCÉS

2 Com et mous pel barri botànic?

-

X

158

1 dades

DIA B resultats enquesta 6

X

X

X

X

X

X

X X

aixina perfecte

más X

aixina perfecte

moltes

X

X

X

más verde

X

molta molta más

X

X

muchas

X

mucha más

X

moltes més

X

tantes o més que espais públics

X

más

X

más

X

X

un poc més

X

molta més!

X

X

-

X

X

-

X

com a mínim un carrer principal amb arbres grans más


47

46008

X

X

X

X

47

46008

X

X

X

X

X

40

46008

X

X

una zona por cada 20 niños residentes en el barrio al menos una

-

-

40

46008

X

X

X

muchas más

X

35

46008

X

X

X

más

X

-

-

8

46008

6

46008

X

-

30

46008

X

25

46008

X X X X X X

X

X

X

moltes més

X

X

moltes més

X

más vegetación que asfalto

X

Toda la posible

X

muchas más

aixina perfecte

X

más X

aixina perfecte

moltes

X

X

X

más verde

X

molta molta más

X

X

muchas

X

mucha más tantes o més que espais públics

33

46018

X

X

moltes més

X

30

46008

X

X

X

más

X

más

32

46008

X

X

X

un poc més

X

molta més!

X

X

X

X

-

X

X

X

-

X

com a mínim un carrer principal amb arbres grans más

46008

X

X

mucha más

X

mucha más

-

X

X

cinco

X

más

X

muchas más

X

mucha más

32

4620

X

70

46008

X

43

X

46

X

-

-

43

46008

X

-

-

X

36

46008

X

X

muchos más

X

muchos más

X

44

46008

X

X

sis

X

per tots els carrers

X

27

46008

X

X

27

46008

X

X

X

las suficientes para poder disfrutar del barrio més zones peatonals i adaptades per a xiquets i sense cotxes muchas

X

un porcentaje mínimo en cada calle, por lo menos. més zones verdes integrades a l'espai urbà de forma accessible i còmoda árboles de sombra

X

más y zonas para soltar perros

X

muchas más

X

més

X

més

X

moltes

X

moltes

X

X

-

-

60

46008

-

-

66

-

-

-

43

-

X

7

46008

45

46003

X

X

més coses per als ziquets

X

més

X

44

46008

X

X

3

X

mucha, en todas las calles

44

46008

X

-

58

46008

X

X X -

X

X

X X

X

X X

X

X

X

moltes

X

molta més

X

las posibles

X

arbolado en las calles

-

-

66

46008

X

X

més

X

-

-

60

46008

X

X

algunas más

X

-

-

-

29 72

46008

X

X

46008

X

X

75

46008

X

X

40

46008

X

-

X

41

46008

X

13

46008

X

muchas más

X

X X

d'acord en la població

X

moltes

X

X

C/Túria y zona Solar Jesuites

X

más en zona de Rojas Clemente

X

moltes

bastante más

X

X

En alguna plaça (Rojas, Seu PP, Maria Beneyto) moltes

X

més, on els carrers ho permeten (Pz. Rojas, Túria, suficient

X X

X

49

X

el mayor número posible

X

la mayor posible

65

46008

X

X

2o3

X

lo máximo posible

78

46008

X

X

1o2

X

lo máximo posible

X

40

46008

X (carrito)

X

un par més

X

moltes més

X

52

46008

X

X

más

X

más

X

62

46008

X

X

más

X

mucho más

62

46008

X

X

alguna más

X

muchas más

30

46008

X

un par més

X

moltes

X

8

46006

X

més

X

X

9

46008

X

más

X

35

46008

X

30

46008

X

41

460008

9

46008

-

35

46008

X X

X

X -

-

33

46008

36

34

40

46008

dades

dona home edat

X

X

X

X

46008

X

molt més arbres i jocs muchas más y arbolado por la calles especialmente molta

X (carrito) X

X

X

X X X X

8

11

X

5

molta muchísima

X

al menos una grande

X

-

X

X

al menos alguna más

X

más

X

X

X

alguna en plaza Rojas Clemente

X

X

X

X

més

X

més

X

X

X

al menos 2

X

al menos 2

X

X

88

39

X 4

94

5

0

més (al menos 2 plazas)

X

més

93

alguna en Plaza Rojas Clemente

más fuera del jardín botánico 5

1

moltes més

total 99 enquestas

Quantes zones de joc hi ha a Quanta vegetació hi ha l'espai públic del barri Com et mous pel barri botànic? Quantes t'agradaria que n'hi al barri botànic? Quant t'agradaria que n'hi botànic? haguera? haguera?

CP cotxe bus patinet

peu

bici moto

poques

suficients

massa

poca suficient massa

_Dades generals resultants de les enquestes

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_ENQUESTA

X X

159


DIA B!_ENQUESTA 160

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Dades estadístiques

_Mobilitat

_Quantes zones de joc hi ha?

_Quanta vegetació hi ha?


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_M’AGRADA, NO M’AGRADA

_Dades generals resultants del “M’agrada, no m’agrada”

161


DIA B!_M’AGRADA, NO M’AGRADA

_Més valorat

162

_Més valorat temàtic

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Menys valorat temàtic

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DIA B!_M’AGRADA, NO M’AGRADA

_Menys valorat

163


DIA B!_M’AGRADA, NO M’AGRADA

_Més desitjat

164

_Més desitjat temàtic

05_ACCIONS DEL PROCÉS


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_Introducció

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_INTRODUCCIÓ

A la segona fase del procés participatiu sobre mobilitat i espai públic del barri Botànic de la ciutat de València, un cop finalitzada la fase de presentació i primera presa de contacte amb el barri, Dia B!, l’equip tècnic va realitzar l’anàlisi acurada per conèixer les característiques del barri Botànic, incloent temes com: demografia, dades ambientals, mapes sonors, dades relacionades amb espai públic, aparcaments públics com privats, vegetació existent... Durant aquesta fase del projecte es va recopilar i revisar bibliografia i estudis previs, dades públiques, revisió de legislació, per conèixer la realitat del barri i la seva estructura. S’ha treballat amb màxima cooperació amb els agents del barri, creant un grup motor, obert i participatiu, per revisar i coordinar les diferents accions que s’han portat a terme. Les activitats principals realitzades a aquesta fase d’autodiagnòstic participat s’han centrat en dos tallers participatius; (re)coneix el botànic i mou-te al botànic

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

165


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_GRUP MOTOR

Llistat de persones i entitats que han format part i/o han rebut informació referent al grup motor:

166

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_Grup motor Després d’analitzar els actors socials del barri i tenir el mapa social enllestit, es crea el grup motor. Està format per persones que representen diferents col·lectius del barri (comerciants, escola, botànic, veïns, falles) que aporten informació i punts de vista d’estos col·lectius per a poder dissenyar el procés i els tallers amb més eficàcia, a més de tots/es aquells veïns i veïnes que han manifestat la voluntat de formar part del grup de forma permanent.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Amparo Bellmunt_veïna Andrés Navarro_veí Àngel Delicado_veí Antonia Pérez_veïna Desiderio Guia_Col·lectiu veïnal Botànic Elena Ferrer_COCEMFE CV Gabriela Álvarez_Presidenta Mercat Rojas Clemente Josep Olmos i Isabel Viso_Granissat Josep Vinyes_veí Liliya Radkova_veïna Loles Ferrer_veïna María José Muñoz_Salvem el Botànic Mariví Castillo_veïna Paco Pedro_veí Paula Rausell_Plaça Reservada Pepe Català_Col·lectiu veïnal Botànic Pepe Ivorra_veí Salvador Penalba_Salvem el Botànic Sergio Pont_Distrito 008 Silvia Flórez_veïna Teresa Carratalà_Restaurant Anou Vicky Garrigues_Botànic Espai de Dansa


01_PRESENTACIÓ DEL PROCÉS, TALLER (RE)CONEIX I ENQUESTA (Dimarts, 25 d’octubre de 2016) A la primera reunió assistixen 20 persones de diferents entitats, veïns/es del barri, la sessió té una part informativa on s’explica en què consistix el procés de participació públic, les fases del mateix, objectius i metodologia. També les diferències entre el botànic es mou i el pla especial de protecció dels BICs inclosos al barri. Es presenta el tríptic i el calendari de treball, així com les dades de les més de 100 enquestes ràpides que es van fer el dia B, mostrant algunes fotos de la festa i sobretot les gràfiques i conclusions tretes de l’enquesta i l’activitat dels post-it “m’agrada, no m’agrada i m’agradaria”. S’informa de les maneres de contactar amb el Botànic es mou i de l’oficina oberta els dissabtes al matí al mercat de Rojas Clemente. Es realitza una segona part de la sessió amb format d’assemblea, on es recullen les idees generals dels assistents respecte a l’espai públic i la mobilitat del Barri del Botànic. Es tracten temes de permeabilitat i percepció de l’espai públic, mobilitat lenta, aparcaments al barri, conflictes socials existents, manteniment dels espais comuns, vegetació. Dins d’esta primera reflexió membres del grup motor suggerixen possibles temes a considerar durant el procés com són la zona taronja, les súper illes o l’ús temporal dels solars. Tot seguit es presenten les dinàmiques de treball, els objectius del taller (Re)coneix el Botànic i el format de l’enquesta per a que el grup motor expresse el seu parer.

_Imatge i dades de la primera reunió del grup motor

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_GRUP MOTOR

Es realitzen tres reunions de treball durant el procés:

167


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_GRUP MOTOR 168

02_TALLER (RE)CONEIX, ENQUESTA, TALLER MOU-TE I CAMINS ESCOLARS (Dimarts, 15 de novembre de 2016) A la segona reunió assistixen 9 membres del grup motor. A la primera part de la sessió es fa un resum del primer taller participatiu realitzat, (Re)coneix el botànic. Es presenta al grup motor una primera fitxa esborrany amb l’estructura que tindran les conclusions. Una vegada estiguen passades totes les dades de les fitxes, estes es facilitaran al grup motor per a la seua revisió. Seguidament es repartix l’enquesta en paper, i es demana al grup motor que l’ompliga per acabar de contrastar les preguntes i el caràcter general. Una vegada completada per tots/es, es demana que la valoren individualment i es recullen les opinions per poder millorar-la. Per una altra banda, es comunica al grup motor que els dies d’oficina d’informació a la parada 47 del Mercat Rojas Clemente s’està aprofitant per fer una enquesta als compradors per saber cóm acudixen al mercat. Des del grup motor s’aconsella fer-la també un altre dia de la setmana, perquè els dissabtes són dies especials i no són representatius del que passa a diari. També es planteja la possibilitat de comprovar si els conductors que aparquen a la plaça Rojas Clemente -teòricament vinculada al mercat- acudixen o no al mercat. Posteriorment, es presenta el segon taller on es treballarà sobre els hàbits de desplaçaments dels veïns, titulat “mou-te al botànic”. Es presenta el cartell de l’esdeveniment, que es penjarà a la xarxa digital i físicament als llocs més emblemàtics del barri. S’indica la dinàmica prevista per al taller. Per finalitzar, s’informa al grup motor que s’han començat els contactes al Col·legi Cervantes per fer un taller de camins escolars dividit en dos sessions.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Imatge i dades de la segona reunió del grup motor


La reunió va tenir lloc el dimarts 13 de desembre a la biblioteca municipal del barri, María Beneyto (C/ Pare Manjón, 1). A més dels veïns i veïnes interessats en el procés i l’equip tècnic, l’Ajuntament va tindre representació amb la presència de Ruth López (cap de servei Circulació i Transports) i Juan Enrique Tur (assessor Delegació de mobilitat). La reunió es va centrar principalment en realitzar un repàs de tot el realitzat fins al moment els últims dos mesos i el que queda per fer, avançant alguns resultats i conclusions que serveixen per a centrar l’últim taller obert del procés, sobre propostes i prioritzacions: IMAGINA EL BOTÀNIC. En paral·lel es va organitzar també el taller per a xiquets: IMAGINA LA PLAÇA. Part de la sessió es va centrar en la qüestió de la quantificació de la participació, donat l’aparent baixa implicació veïnal. Des de l’Ajuntament els agradaria poder constatar que eixa “no participació” també és voluntària. L’equip tècnic pren nota per a la recta final dels treballs. De tot el procés eixiran una sèrie d’actuacions, que quedaran recollides en un document. Les propostes s’ordenaran en diferents escenaris segons la prioritat i la viabilitat econòmica i temporal per dur-les a terme. La presentació de l’ESTRATÈGIA INTEGRAL PARTICIPATIVA es farà al MARÇ 2017.

_Imatge i dades de la tercera reunió del grup motor

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_GRUP MOTOR

03_CONCLUSIONS TALLER TALLER MOU-TE I TALLER IMAGINA EL BOTÀNIC (Dimarts, 13 de desembre de 2016)

169


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_(RE)CONEIX EL BOTÀNIC 170

_Fitxa tipus de temes a tractar durant el recorregut

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_(Re)coneix el Botànic _Objectius: detectar els punts conflictius però també les seues virtuts i oportunitats presents a l’espai públic del Barri Botànic. _Dinàmica: recorregut pel barri amb visió crítica, analitzant els diferents temes relacionats amb la qualitat de l’espai públic: vegetació, accessibilitat, mobiliari urbà, sensacions ambientals, usos i activitats, neteja, solars, in/seguretat, visió dels xiquets, etc. Els assistents al taller es dividixen en grups per tractar els temes esmenats. Durant el recorregut es realitzen 12 parades, per poder reflexionar, prendre notes i fer comentaris de la passejada tots junts. Al final del taller es fa una posada en comú. _Programa: 01_Passeig establert pel barri (1h 45 min) 02_Conclusions/debat sobre plànol (45 min) _Material: es faciliten unes fitxes de reflexió per cada tema tractat i una fitxa general.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ (RE)CONEIX EL BOTÀNIC

_Fitxa (re)coneix el Botànic

171


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_(RE)CONEIX EL BOTÀNIC 172

Durant el recorregut cada grup pren notes i comenta els temes relacionats amb l’espai públic. Es parla amb perspectiva de gènere, la mirada dels infants i l’accessibilitat (pares amb carrets de nadons). Es prenen mesures sonores de diferents espais del barri i sensacions ambientals.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Finalment s’arriba a la sala cedida per l’acadèmia La Llibreta, al carrer botànic 9. Es facilita un plànol del barri per tot el grup i s’inicia una hora de debat, posada en comú, dels temes tractats durant el recorregut crític realitzat.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ (RE)CONEIX EL BOTÀNIC

_Dades estadístiques del taller

173


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_(RE)CONEIX EL BOTÀNIC 174

_Resultats del taller (re)coneix el Botànic

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ (RE)CONEIX EL BOTÀNIC

_Resultats del taller (re)coneix el Botànic

175


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC 176

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ Mou-te al Botànic _Objectius: Conèixer com es mou la gent del barri, els hàbits de desplaçament; l’ús que fan del transport públic, privat a motor, bicicleta i la percepció dels vianants. Tenint en compte la visió de perspectiva de gènere. _Dinàmica: es van plantejar 4 taules de treball, una va girar al voltant del transport públic, una altra va treballar l’aparcament i el trànsit motoritzat privat, la tercera la bicicleta i l’última va tractar el tema de la mobilitat dels vianants. Cadascuna de les taules va treballar subtemes, relacionats amb el tema general, proposats pels veïns participants individualment (amb ajuda dels dinamitzadors). Una vegada consensuats a cada una de les taules aquells temes considerats més rellevants, s’exposen a la resta del grup. Finalment es consensuen entre tots, aquelles qüestions prioritàries per a cadascun dels 4 temes generals. _Programa: 01_Presentació dels temes que es van treballar i algunes dades generals del barri, perspectiva de gènere (30 min) 02_Taules de treball (propostes) (45 min) 03_Debat obert (+propostes) (45 min) 04_Votacions (15 min) _Material: a cada participant se li faciliten uns post_it per poder anotar les seues idees/propostes. A cada taula de treball es facilita una fitxa general.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Exemple de fitxa per a la taula que tractava el tema de les bicicletes

177


178 05_ACCIONS DEL PROCÉS

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Imatges i dades estadístiques del taller

179


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC 180

[Taula de transport públic] A la taula de treball al voltant del tema del transport públic, es va presentar com a material de suport un llistat de subtemes possibles a tractar i un material gràfic d’ajuda per a desenvolupar el debat (este material s’adjunta a l’annex del present document): _Subtemes: Priorització del transport públic en superfície - prioritat semafòrica, plataformes exclusives, etc. Possibilitar la doble circulació d’EMT al carrer Guillem de Castro Implantació de línies exprés d’EMT - complement de metro i tramvia. Millora de l’accessibilitat Millora de la informació (mapes intermodals, re-numeració, etc.) Connexió amb el transport metropolità Entorn i connexió de les parades de metro Intercomunicador - EMT/metro i parades de bici (publiques i privades) Connexió Metrobus _Material: Plànol general del barri Plànol transport públic al barri (EMT i metro) Plànols de les línies de l’EMT que paren al barri, tant diürnes com nocturnes Plànol de l’entorn de les parades de metro al barri

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Encara que el barri té una bona dotació de transport públic (EMT i metro), pareix que la xarxa està mes enfocada a servir el centre de la ciutat (que limita per l’est amb el barri) i l’eixample (que limita per l’oest amb el barri). EL barri no es ni l’arribada ni l’eixida del disseny actual. Tot i així, per la seua proximitat a estes dos zones, el barri es troba ben connectat i “s’aprofita” de la xarxa existent. La mobilitat interna-tema de debat de les altres taules- per arribar a les parades de transport públic es molt dificultosa, especialment per als vianants. L’espai públic a l’entorn de les parades de metro es molt defectuós, amb un espai reduït (Túria) o d’accés dificultós (Àngel Guimerà). Seria necessària la potenciació de la intermodalitat, per exemple ubicant parades de valenbisi a prop de les parades de metro o de les més freqüentades de l’EMT. El flux cap al Nord del barri està menys dotat que els altres, plantejant la possibilitat de que alguna línia més (a banda de la línia 5 circular) fera part del recorregut de Guillem de Castro i fins i tot es poguera habilitar una plataforma diferenciada per fer una part en doble sentit per al bus. El passeig de la petxina està molt desconnectat per l’EMT (només una parada molt lateral i lluny del metro). Es planteja la necessitat de major coordinació entre línies de l’EMT, tant per garantir transbords sense pèrdua de temps, com per a coordinar el pas de les línies que tenen trajectes coincidents per a que no passen seguides i així millorar la freqüència de pas en estos trams (per exemple línies 2 i 79 o 2 i 80). Igualment es planteja la necessitat de una millora en la informació a l’EMT (dotant de més panells electrònics amb el temps d’espera). La millora és també molt necessària a la xarxa de metrobus

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

Amb este material i amb l’anàlisi prèvia exposada, s’inicia un debat amb les següents conclusions generals:

181


Amb tots estos temes generals i amb algun més específic, es va fer un esquema resum per a explicar-lo a la resta de participants del taller i que pogueren valorar les diferents idees. A l’esquema es van ordenar les idees segons la seua viabilitat econòmica, de més econòmica a més onerosa:

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC

I. Informació Col·locació de panells amb el temps d’espera a totes les paredes de l’EMT Informació del metro bus (senyalització de parades, plànols, web, etc.)

182

II. Coordinació Línies que compartixen recorregut no coincidixin en horari (exemple línies 2 i 79 o 2 i 80) Transbords eficients (exemple entre les línies 5 i 80) Potenciació de la coordinació de la intermodalitat (metro, valenbisi, etc.) III. Freqüència Major freqüència de pas de les línies Implementació de sistemes de priorització del pas del transport públic front al privat IV. Increment de línies Increment de línies al passeig de la Petxina i a Guillem de Castro Millora de connexió amb les universitats i altres centres d’atracció importants de la ciutat V. Bidireccionalitat Establir -encara que fóra només a un tram de Guillem de Castro, la bidireccional només per a l’EMT Aconseguir fer més bidireccional el barri des del transport públic VI. Accessibilitat dels vianants a les parades Millora de l’espai públic per garantir l’accessibilitat a les parades de l’EMT i metro

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Després de l’exposició de les conclusions de la taula a la resta dels participants al taller, estos procedixen a assignar un vot (en forma de gomet verd) a les propostes que compten amb el seu suport (cada participant té 8 gomets en total): I. Informació (2 vots) II. Coordinació (2 vots) III. Freqüència (4 vots) IV. Increment de línies (3 vots) V. Bidireccionalitat (2 vots) VI. Accessibilitat dels vianants a les parades (4 vots) Del tot açò es pot deduir que les propostes amb major consens són aquelles que afecten a l’accessibilitat (entesa d’una forma general, tant a les mateixes parades com al trajecte per arribar-hi) i l’increment en la freqüència de pas i priorització del transport públic. També és rellevant la sol·licitud d’increment de línies per connectar millor amb altres punts d’atracció de la ciutat.


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Panell resultat de la taula de transport públic

183


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC

[Taula de la bicicleta]

184

A la taula de treball al voltant del tema de la bicicleta, es van presentar com a material de suport un llistat de subtemes possibles a tractar i un material gràfic d’ajuda per a desenvolupar el debat (este material s’adjunta a l’annex del present document): _Subtemes: Zona 30/ plataforma única/ Possibilitat de circulació en doble sentit de bicicletes en carrers de zona 30 Connexió amb la xarxa de carrils bici de la ciutat Convivència bici-vianant Intermodalitat: Instal·lació d’aparcaments a les parades principals de la xarxa de transport públic Valenbisi: Situació i quantitat d’estacions Bicicleta privada: Aparcabicis a les voreres: situació i quantitat Possibilitat d’espais d’aparcament de llarga duració segurs (bicicletas durmientes) Actuacions contra robatori -registre de bicis, publicació policial de les recuperades, etc._Material: Plànol general del barri Plànol xarxa actual bici Plànol xarxa prevista per l’ajuntament Plànol ubicació estacions de valenbisi Plànol aparcabicis Informació “bicicletas durmientes”

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Actualment no es circula amb facilitat en bici pel barri. El PMUS proposa zona 30 en només un sector del barri, els assistents estan tots d’acord en que hauria d’abarcar la seva totalitat. La connexió actual amb la xarxa de carrils bici la ciutat no és correcta, però es valoren positivament les propostes de l’ajuntament en este sentit. Es fan una sèrie de propostes coincidents amb el pla de l’ajuntament i alguna puntualització com la d’incorporar el carril bici de la Gran Via Ferran el Catòlic per les zones enjardinades i crear alguna connexió més amb la xarxa del llit del Riu Túria. Sembla clar que seria molt interessant obrir l’eix Mercat-Riu del Carrer Túria tal com preveu l’Ajuntament, fent un carril bici en este eix. (Hi ha cert debat sobre si hauria de ser plataforma única o no) La ubicació de les estacions de Valenbisi en general sembla correcta, els assistents pensen que es podria afegir alguna estació més al costat de la nova rampa de la Petxina i posar-ne una altra més aprop de l’estació de Metro Àngel Guimerà per millorar la intermodalitat. Hi ha consens en que aparcar les bicis de nit al carrer és un problema perquè es produixen molts robatoris, es genera una discussió sobre quines possibilitats hi hauria per a evitar-ho.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

Amb aquest material i amb l’anàlisi prèvia exposada, s’inicia un debat en les següents conclusions generals:

185


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC 186

Després de l’exposició de les conclusions de la taula a la resta dels participants al taller, estos procedixen a assignar un vot (en forma de gomet verd) a les propostes que més els convencen (considerant un nombre limitat de vots a 8): Zona 30 en tot el barri (5 vots) Potenciar l’eix del Carrer Túria (amb la seua futura connexió amb el Mercat), com eix principal de connexió vianants i bici entre els pols d’atracció del Mercat i els Jardins del Riu Túria (4 vots) Fer un carril bici en la Gran Via Ferran el Catòlic, utilitzant les zones enjardinades. (4 vots) Fer un carril bici al carrer Quart. (3 vots) A partir d’estes conclusions prèvies, es redacten les propostes concretes i s’ordenen per temes afins: I. Nous carrils bicis i Zona 30

Fer més connexions per baixar als Jardins del Túria en bici (1 vot) Fer aparcaments de llarga durada o buscar una solució per a la gent que no pot aparcar la bici a casa seua (1 vot) Posar una estació de Valenbici al costat de la nova rampa cap al riu situada a la Petxina (1 vot)

III. Aparcament bicis llarga durada

D’estos resultats es pot concloure que es dóna prioritat al Tema I, consistent en facilitar la circulació en bici pel barri, primerament convertint-lo en zona 30, fet que li donaria caràcter de plataforma única per a cotxes i bicis disminuint la velocitat general del tràfic rodat i augmentant per tant, la seguretat per anar en bici i a peu i construir carrils bici a les vies més transitades com son el Carrer Quart i la Gran via Ferran el Catòlic.

IV. Més connexions amb la xarxa del riu

La resta de propostes no pareixen ser gaire prioritàries per la resta d’assistents al taller.

II. Millorar sistema valenbisi

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Panell resultat de la taula de la bicicleta

187


[Taula d’estacionament i trànsit motoritzat privat] A la taula de treball al voltant del tema del transport privat i l’estacionament, es van presentar com a material de suport un llistat de subtemes possibles a tractar i un material gràfic d’ajuda per a desenvolupar el debat (este material s’adjunta a l’annex del present document):

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC

_Subtemes: Cens de vehicles al barri. Tendència general. Estacionament. És un problema exclusiu del Botànic? Estacionament actual en superfície regulat i lliure. Distribució al barri. Estacionament actual privat existent. Places i distribució al barri. Estacionament en superfície regulat: Zona Taronja i ORA. Funcionament. Estacionament gratuït per a cotxes cero emissions. Sistemes d’estacionament intel·ligents. Estacionament dissuasiu + metro o bus. Trànsit passant. Carrers i necessitats. Trànsit de barri. Zona 30. Càrrega descàrrega i polítiques de repartiment sostenible. Zones 0 emissions. Motocicletes i ciclomotors

188

_Material: Plànol de garatges privats, guals i solars al barri. Plànol d’estacionament en superfície (lliure i regulat). Estacionament de motocicletes i sentit de circulació de carrers. Cens de vehicles de l’any 2015. Funcionament i preus de les zones blaves i taronges d’estacionament a la ciutat de València. Articles de diari al voltant dels següents temes: Venda de cotxes a l’any 2015, Dificultat d’estacionament a diverses ciutats espanyoles, Preu de les places d’aparcament a l’estacionament subterrani públic d’Abastos, Noves tecnologies aplicades a l’estacionament (les experiències de Valladolid i Santander).

05_ACCIONS DEL PROCÉS


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

El debat comença centrat en torn a la problemàtica de l’estacionament. Els participants es van sorprendre al saber que el nombre de places en estacionaments privats supera el cens de vehicles al barri. Els preus de lloguer de places d’estacionament varia segons l’oferta i la zona del barri. Al Nord són més cares i al Sud (amb major oferta) més econòmiques. Al Sud també hi ha places buides en venda en més d’un garatge. A la taula es debat la reducció del nombre de places en superfície, així com la reducció dels carrers amb trànsit passant. Altres temes debatuts són: I. Estacionament en superfície. Reducció general de l’espai que ocupa actualment. Implantar zona taronja al barri i certes zones de zona blava. Estacionaments dissuasius amb descompte o gratuïtat en transports públics. II. Estacionament privat. Control del cens de places existents. Incentivar el lloguer. Penalitzar les places buides. Incentivar la rotació de les places existents per a usuaris diferents de dia i de nit. Intentar assegurar un estacionament per a cada habitatge del barri. III. Trànsit. Limitar a 5 els eixos de trànsit passant, la resta per a veïns i comerciants. IV. Noves tecnologies Creació d’app d’estacionament. Permetre estacionament gratuït a vehicles cero emissions. Incentivar la compra i l’ús. Crear sistema de vehicles elèctrics municipals. V. Càrrega i descàrrega. Assegurar zones de càrrega i descàrrega de mercaderies a tot el barri. Millorar la càrrega i descàrrega puntual de xiquets a les escoles.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

189


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC 190

Els temes es van simplificar en els següents punts i es va procedir a la votació: Reduir l’estacionament en superfície. (3 vots) Estacionament en superfície restant regulat. Zones taronja i blava. (4 vots) Restricció del trànsit passant a 5 carrers (4 vots) Assegurar zones de càrrega i descàrrega. (1 vot) Control i possible gestió de places existents en garatges privats. (2 vots) Aparcaments dissuasius amb bonificació en transport públic. (2 vots) Descomptes al transport públic per no tindre vehicle. (1 vot) Incentivar l’ús del vehicle elèctric (públic i privat) (1 vot) Gravar l’excés de vehicles, 1 habitatge = 1 vehicle (1 vot)

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Panell resultat de la taula estacionament i trànsit motoritzat privat

191


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC 192

[Taula de vianants] A la taula de treball al voltant del tema dels vianants, es va presentar com a material de suport un llistat de subtemes possibles a tractar i un material gràfic d’ajuda per a desenvolupar el debat (este material s’adjunta a l’annex del present document): _Subtemes: Accessibilitat (barreres arquitectòniques) Camins Escolars Ciutats a 30 Km/h Itineraris radials, eixos multifuncionals Noves centralitats de barri Superilles Carrers amb arbrat Microintervencions en zones de trobada _Material: Plànol de voreres i calçades. Pla de mobilitat urbana sostenible de la ciutat de València. Capítol 2.3 Mobilitat per als vianants. Document. Caminar amb seguretat. Breu panorama de la seguretat per als vianants al món .OMS Carta Internacional per Caminar Per a la creació de comunitats sanes, eficients i sostenibles on la gent trie caminar. Carta dels drets del vianant.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Voreres massa estretes. Falta d’arbrat en alineació. Massa espai per als cotxes. Sense quasi carrers per als vianants. Espai insuficient per al vianant al voltant del col·legi Cervantes. Carrer Quart amb una secció desfavorable per al vianant, sense arbrat ni carril bici. Falta de passos de vianants en molts carrers. Encreuament enfront de les Torres de Quart incòmode. Necessitat que la plaça Rojas Clemente siga per als vianants i no un aparcament.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

Amb este material i amb l’anàlisi prèvia exposada, s’inicia un debat amb les següents conclusions generals:

193


Estudiant les diferents propostes es localitzen varies zones dins del barri en les quals podien crear-se centralitats de barri per complir amb els requisits arreplegats en el PMUS com estar pròxim a un itinerari per als vianants (Itinerari per als vianants Torres de Quart-Complex Nou d’octubre i Ivam-Palau de Congressos-Benimàmet), proximitat al transport públic, espai de trànsit i ús habitual, lloc vinculat a festes tradicionals (falles), coincidència amb un punt històric, coincidència amb un espai representatiu de la identitat de barri, paisatge urbà de cert valor patrimonial, encreuament principal de zones residencial i comercial, caràcter inter-generacional, accessible i inclusiu i una configuració centrípeta.

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_MOU-TE AL BOTÀNIC

A més de la possibilitat de crear superilles i eliminar el trànsit de vehicles pel barri, un altre punt important que es va discutir és la necessitat de tenir més arbres en els carrers ja que el barri està envoltat de grans vies que produixen contaminació atmosfèrica i acústica i l’arbrat ajudaria a reduir els efectes negatius que es produixen.

194

Els temes es van simplificar en els següents punts i es va procedir a la votació: 1. Ampliació de voreres (11 vots) Reducció de l’aparcament en superfície Carrers amb alineació d’arbres. 2. Creació de Superilles: (2 vots) Al voltant de la plaça de Rojas Clement Al voltant del carrer Borrull Al voltant del col·legi Cervantes. Recolzant la creació de camins escolars. 3. Creació de passos de vianants a banda i banda dels encreuaments i en línia amb les voreres. (4 vots) C/ Lepanto. C/ Guillem de Castro i Torres de Quart. C/ Ferran el Catòlic. 4. Creació de carrers a 30 Km/h com C/ Quart, C/ Túria i C/ Lepanto (0 vots) 5. Millorar la connexió amb el riu.(1 vot)

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ MOU-TE AL BOTÀNIC

_Panell resultat de la taula de vianants

195


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ENQUESTA GENERAL 196

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_Enquesta general Com a eina paral·lela als tallers participatius del procés, es va realitzar una enquesta general oberta a tots els veïns i veïnes com a instrument fonamental per a la presa de dades de l’opinió dels usuaris del barri. L’enquesta es podia fer tant en format digital -a través de la pàgina web del procés- com en paper -tant a l’oficina oberta al mercat com a la biblioteca municipal- per arribar al màxim de persones possible. A més, per reforçar la difusió de la mateixa, es va realitzar a meitat de la convocatòria oberta la col·locació de fulletons a totes les portalades i comerços del barri, convidant a tots i totes a dir la seva opinió mitjançant l’enquesta online.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Imatges campanya difusió enquesta


El contingut de la mateixa va ser consensuat i corregit pels membres del grup motor i està dividida en tres grans blocs: dades personals, mobilitat i espai públic. En el primer bloc de dades personals es pregunta l’edat, sexe, email (per a evitar respostes duplicades), relació amb el barri i quants anys es viu o es treballa en el mateix.Estes preguntes servixen per a realitzar estadístiques i veure la relació existent entre els diferents paràmetres. En el segon bloc es tracta el tema de la mobilitat amb preguntes sobre els mitjans de transport que s’utilitzen en els desplaçaments dins i fora del barri i la durada dels mateixos. També es tracten els temes d’aparcament i qualitat i quantitat de diferents elements com a passos de zebra, voreres, etc. i una sèrie de preguntes específiques per als propietaris de vehicles a motor. Amb tot açò volem arreplegar l’opinió i les diferents realitats que confluixen en el barri. En el tercer bloc, que està dedicat a l’espai públic, les preguntes se centren en l’opinió sobre la qualitat de l’espai públic, places, solars, carrers i elements de mobiliari. També s’analitza la sensació que tenen els veïns sobre la quantitat d’arbrat en el barri i els costums a l’hora de realitzar les seues compres, prestant especial interès a arreplegar les opinions sobre el mercat Rojas Clemente.

_Extractes dels tres blocs de l’enquesta

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ ENQUESTA GENERAL

L’enquesta es va llançar el mes de novembre de 2016 i es va tancar el 31 de gener de 2017, havent-la completat un total de 225 persones.

197


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ENQUESTA GENERAL 198

En quant als resultats -es poden consultar tots els resultants complets al annex final del present document-, cal destacar que en línies generals els enquestats advoquen clarament per un canvi del model existent, tant de mobilitat com d’espai públic. Pel que fa a les dades personals, la majoria dels participants en l’enquesta son del mateix barri Botànic (77%) i porten vivint al barri més de 10 anys (54%), han contestat d’una forma similar homes i dones (52 i 48% respectivament) i l’edat mitjana dels mateixos es de 41,4 anys. En referència al bloc de mobilitat, la major part dels enquestats es mouen principalment caminant pel barri (64%) i en transport públic per la resta de ciutat (32%) en desplaçaments curts entre domicili i activitat principal (64% entre 0-20 minuts). Tot i això, la gran majoria (73%) tenen 1 cotxe privat (83% dels que tenen) i l’aparquen en aparcament privat (61%). Majoritàriament tenen una bona-regular percepció del transport públic que arriba al barri (al voltant del 70% agrupant freqüència de pas, recorregut i bona comunicació) i en canvi no son usuaris de bicicleta (entre mai i alguna vegada a la setmana 70%) i pensen que el barri està poc connectat en la xarxa ciclista (55%) -aquestes dades es varen arreplegar abans de la creació del recent anell ciclista-. Pel que fa al mencionat canvi de model desitjat, en quant a la relació vehicles a motor - vianants i bicicletes, la gran majoria (90%) donaria al barri prioritat a aquests últims, fent zones 30 (86%) i restringint l’aparcament (60%).

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Dades resultants de l’enquesta


La gran majoria (85%) estaria d’acord en instaurar la zona taronja d’aparcament per pal·liar la dificultat que troben per aparcar en superfície al barri (94%). El més valorat del barri pels participants en l’enquesta -en qüestió de mobilitat- es la seua proximitat al centre (31%) i a l’antic llit del riu Túria (26%). Per l’altra banda, al bloc d’espai públic, hi ha una clara percepció negativa de l’estat actual del barri, en una valoració dolenta o molt dolenta dels parcs infantils (70% sumades), de la neteja del barri (68% sumades), del mobiliari urbà (62% sumades) i de les zones verdes (58% sumades). Considerant que la pressió del trànsit rodat (19%), els solars sense edificar (19%) i els espais públics de baixa qualitat son els principals elements que afecten negativament al paisatge urbà del barri actualment. Els enquestats i enquestades opinen que la qualitat ambiental i paisatgística del barri es millorable (98%) i que les mesures que ajudarien, majorment, serien l’increment d’àrees verdes i arbrat (17%), noves àrees peatonals (13%), la millora de les connexions peatonals entre el barri i el llit del Túria (13%) i la rehabilitació d’edificació tradicional (13%).

_Dades resultants de l’enquesta

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ ENQUESTA GENERAL

Tenint una clara mala percepció de la presencia dels cotxes aparcats a l’espai públic (80% sumant els diferents problemes plantejats) per els enquestats.

199


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ENQUESTA GENERAL 200

Menció especial necessita l’element verd al barri, donat que, a més de la citada dada de principal acció prioritària per millorar la qualitat ambiental del barri, els participants a l’enquesta han remarcat que no hi ha suficients espais verds (82%) i que l’arbrat hauria de formar part de la reurbanització dels espais públics del barri (95%). Per altra banda, en referència a l’espai públic, el veïnat també ha sol·licitat més espais familiars o de jocs per infants (87%) i la reserva d’espais per gossos a l’espai públic (69%). Per últim, donada la seua rellevància com a punt neuràlgic i de centralitat del barri, es varen fer una sèrie de preguntes específiques sobre el Mercat Rojas Clemente. Així, encara que la majoria dels enquestats fan les seues compres habituals al barri (86%), la majoria no és usuària del mercat (54%), esmentant que les principals raons perquè no ho són serien perquè no els va bé l’horari (34%) o perquè no els agrada l’entorn (30%). Mentre que els declarats usuaris del mercat (46% restant) afirmen anar molt majoritàriament (83%) caminant a fer les compres.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Dades resultants de l’enquesta


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_Enquesta mercat D’altra banda, com a complement específic pel Mercat Rojas Clemente, els dissabtes que estava obert el lloc d’informació del procés de participació al mercat, es va realitzar una recollida de dades preguntant com han arribat els clients al mercat. El resultat és que la gran majoria dels clients va caminant (81%). A banda, també es va comprovar on anaven els conductors dels vehicles que aparcaven a la plaça Rojas Clemente. Confirmant que una clara minoria dels usuaris que aparquen a la plaça (tan sols un 14%) ho fan per anar a comprar al mercat.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ ENQUESTA MERCAT

_Dades resultants de l’enquesta

201


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 202

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_Camins escolars _Antecedents En un procés participatiu sobre espai públic i mobilitat, el tema dels itineraris escolars és un dels principals a tenir en compte sense cap mena de dubte. En el barri Botànic només hi ha una escola, el Col·legi Públic Cervantes, situat al Carrer Guillem de Castro 153. Aquest col·legi s’ha considerat com un dels agents principals del barri des d’un inici del procés i després de vàries entrevistes amb l’equip directiu es va acordar una col·laboració en forma de taller sobre itineraris escolars amb alumnes de l’escola. L’equip tècnic del procés va preparar un dossier explicant els objectis, dinàmiques i possibilitats d’aquests tallers per a fer-lo arribar al professorat amb l’objectiu de concretar amb quin grup d’edat s’anava a treballar i poder així dissenyar el taller de manera més concreta i definir els continguts més adequats pels als xiquets que finalment participen. L’escola proposa treballar amb els tres grups de 3r (8 anys) i després d’una entrevista amb una de les tutores i el coneixement dels continguts i criteris que treballaran en el curs, es fa la proposta que exposem a continuació i que s’acabarà de consensuar amb les professores encarregades. En la graella adjunta es poden veure els continguts i criteris proposats per l’escola. (Es ressalten en negreta els continguts que es treballaran amb més intensitat enguany)

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Noció de mapa, pla i globus com a representacions de la superfície terrestre i de fets geogràfics. Línies imaginàries: paral·lels, meridians, equador, pols. Ús dels punts cardinals per a orientar-se.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

3rCCSS.BL2.1 Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols, com ara l’equador, els meridians i paral·lels, l’escala gràfica, la llegenda amb els signes convencionals, sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics) o l’índex, per a localitzar els oceans, els principals rius, les unitats de relleu, països i ciutats, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs

INDICADORS D'ÈXIT

COMPETÈNCIES

1r CCSS.BL2.2.1. Identifica elements de larealitat en plànols referits a espais coneguts com la classe, l’escola o el barri i les rutes quotidianes.

CMCT

2nCCSS.BL2.1.1 Usa plànols senzills de llocs pròxims per a situar llocs significatius (l’escola, la seua vivenda, locals comercials, equipaments culturals) en què s’identifique, per mitjà de superfícies pintades o trames, el seu ús (residencial, esportiu, equipaments) i s’incloga una escala gràfica i una llegenda.

CMCT / CAA

3rCCSS.BL2.1.1 Utilitza algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols, com ara l’equador, els meridians i paral·lels, l’escala gràfica, la llegenda amb els signes convencionals, sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics) o l’índex, per a localitzar els oceans, els principals rius, les unitats de relleu, els països i les ciutats.

CMCT / CAA

1rCCSS.BL2.2.2 Elabora senzills croquis a partir de la seua memòria perceptiva per a representar espais quotidians com la classe, l’escola o el barri i les rutes quotidianes.

CMCT / CAA

3rCCSS.BL2.1.2 Utilitza algunes característiques dels mapes i plànols, com ara l’escala gràfica per a calcular la distància entre dos llocs, la llegenda amb els signes convencionals i sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics) per a orientarse

CMCT / CAA

Assignatura: CIÈNCIES SOCIALS BLOC 2 EL MÓN EN QUÈ VIVIM

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

CONTINGUTS

203


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 204

_Objectius del taller Així doncs, es plantegen els següents objectius pel taller: -Recollir informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes. -Sensibilització de l’alumnat sobre hàbits de mobilitat sostenible -Reconeixement crític de l’entorn del barri per part dels alumnes. -Detectar els itineraris més utilitzats dins del barri pels alumnes i les seves famílies. -Percepció dels alumnes sobre aquests itineraris i propostes de millores -Treballar els continguts proposats pel professorat.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Dinàmica Es proposa realitzar el taller en dues jornades de 90 minuts de durada en l’hora destinada a Ciències socials. Dilluns de 15:30 a 17:00. Els grups són d’aproximadament de 25 xiquets cadascun, situats cada un a una aula diferent, hi ha 2 membres de la paisatgeria a cada aula acompanyats per una professora per grup. JORNADA 1 El divendres anterior a la jornada del taller, s’haurà fet arribar a cada família un plànol on el xiquet amb ajuda d’un adult, marcarà el recorregut diari fins l’escola i identificarà quin mitjà de transport utilitza.

Damunt d’un plànol gran de la ciutat de València penjat al suro de la classe, es farà una breu explicació de la ciutat i els seus barris i s’exposarà la dinàmica de la jornada als assistents. Per sub-grups (4-5 xiquets) S’aproparan al plànol gran i amb fils de colors indicaran el seu recorregut diari segons el tipus de transport. Mentre, la resta de grups, tindran un plànol del barri per grup on s’han situat els equipaments i serveis del barri. Han de colorejar-los segons els tipus amb els colors indicats a la llegenda i dibuixar els seus itineraris més habituals en sortir d’escola, especificant sistema de transport. Si coneixen algun altre equipament o servei no reflectit al plànol el poden afegir. En desmuntar el plànol, es mesuren les llanes de colors per a saber la distància recorreguda per cada xiquet i xiqueta. JORNADA 2 Es comença la sessió amb una enquesta participativa que s’ha grafiat en una gran graella penjada al suro i que els xiquets respondran tots alhora votant a mà alçada. En ella es recullen els hàbits de desplaçament dels alumnes i les seves preferències o percepcions sobre mitjans de transport, itineraris, paisatge urbà.... En acabar, cada grup tindrà un plànol de l’entorn immediat de l’escola i una sèrie de fotografies d’aquest entorn, hauran d’identificar les fotografies i situar-les en el plànol. Darrera cada fotografia, escriuen el que els agrada i el que els desagrada. Finalment, es repartiran imatges més grans en blanc i negre perquè individualment les puguen pintar per damunt amb colors, reflectint com els agradaria que fos el paisatge fotografiat.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

A cada aula, s’organitzaran els alumnes per sub-grups de 4 o 5 persones.

205


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 206

_Material JORNADA 1 -Plànol de la ciutat din4 que es lliurarà a cada família el divendres anterior al taller, perquè marque amb ajuda d’un adult el recorregut diari d’anada a l’escola. -Plànol gran de València a escala ressaltant el Col·legi Cervantes. (din0 un per a cada aula) -25 U Plànol del barri, amb serveis, equipaments i llegenda. Mida din1. Un per grup de 4-5 xiquets, -Fil color segons tipus de transport: verd-bici, blau-vianant, groc-transport públic i roig-cotxe. -Agulles per marcar inici, final i girs dels trajectes.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

_Plànol de València per a treballar a casa

207


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 208

_Plànol de València per al suro

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

_Plànol del barri

209


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 210

_Material JORNADA 2 -Enquesta participativa (dinA0 una per a cada aula) -25 U Plànol d’entorn del Col·legi -25 jocs de fotos entorn -25 jocs de fotos per a retocar

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

_Enquesta participativa

211


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 212

_Plànol de l’entorn del col·legi

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Forografies de l’entorn del col·legi

_Forografies per a retocar

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

RETALLA LES IMATGES I PEGA-LES AL PLÀNOL IDENTIFICANT ELS LLOCS ALS QUALS PERTANYEN

213


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 214

Resultats de la Jornada 1_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

_Resultats de la Jornada 2

215


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 216

Imatges de la Jornada 1_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

_Imatges de la Jornada 2

217


AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_CAMINS ESCOLARS 218

Imatges de la Jornada 2_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Conclusions

En general es tracta de trajectes curts i s’han identificat els Carrers Quart, Guillem de Castro i Túria com els itineraris més utilitzats dins del barri pels alumnes i les seves famílies. La majoria dels xiquets pensen que el recorregut és divertit, bonic i segur. En demanar-los si els agradaria fer-lo en companyia dels companys la majoria respon que si. També és important la informació recollida sobre el barri, el reconeixement crític de l’entorn ha posat en relleu elements que als xiquets els pareixen negatius de forma recurrent, principalment; la brutícia, els cotxes i els sense sostre. Tot i que el taller ha estat breu també ha aportat propostes de millores per l’entorn del barri per part dels xiquets. Aquestes millores majoritàriament consisteixen el la implantació de vegetació a l’espai públic. Som conscients que aquest taller de dues jornades no es pot considerar un veritable projecte de Camins escolars però és un primer pas per introduir aquesta dinàmica a la comunitat escolar del Col·legi Cervantes i a dia d’avui l’Ampa de l’escola pareix que està interessada en la possibilitat d’aprofundir més en el tema. _Agraïments Volem agrair a la direcció de l’escola haver-nos donat la possibilitat de realitzar el taller, a les mestres, haver-nos recolzat en la tasca i als xiquets i xiquetes i les seves famílies la seva participació.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AUTODIAGNÒSTIC PARTICIPAT_ CAMINS ESCOLARS

Pensem que s’han assolit els objectius plantejats a l’inici del taller, les activitats realitzades durant les dues jornades ens han permès recollir una informació molt valuosa sobre els hàbits de desplaçament actuals dels alumnes i de com els agradaria anar a l’escola. Ha estat interessant comprovar que la majoria dels alumnes van a l’escola caminant acompanyats per un familiar des d’algun dels barris adjacents al barri Botànic, majoritàriament del barri del Carme.

219


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_INTRODUCCIÓ 220

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_Introducció Un cop finalitzada la fase d’anàlisi i autodiagnòstic participat es va encetar una nova etapa, un espai per formular propostes i buscar el màxim consens al barri Botànic. El Botànic es mou, en aquesta nova fase es va plantejar processos reflexius de caràcter col·lectiu que varen permetre perfilar propostes i buscar la concreció dels acords, amb la finalitat de transformar l’espai públic i la mobilitat del barri Botànic. Es va desenvolupar el taller Imagina el Botànic, on es varen exposar els resultats i les conclusions dels tallers oberts anteriors, la informació i suggeriments rebuts durant el procés per part de veïnes, veïns i participants en general. Es va crear un espai per pensar i debatre sobre el model de barri que es vol. Imaginant el futur del barri Botànic, els canvis que es volen millorar de l’espai públic i prioritzant les accions que es consideren més necessàries. En paral·lel, es va realitzar un taller amb infants, Imagina la plaça, per a que pugueren dir el seu parer respecte la plaça de Rojas Clemente, un espai important pel barri. Amb la finalitat que els xiquets i xiquetes participaren del procés i prengueren part activa del mateix. Una plaça vital, un gran espai públic, amb el mercat del barri, un espai d’oportunitat on els infants han pensat i analitzat els problemes actuals, i han imaginat un nou espai d’intercanvi veïnal. La fase 3 ha permès arribar a la formulació i concreció d’acords amb la màxima pluralitat ciutadana, treballant amb rigor, transparència i convidant a la màxima participació.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Data i lloc: Divendres 16 de desembre 2016. Aula del Centre per a Persones Majors Regne de València (C/ Dr Montserrat, 17). _Objectius: Debatre i votar propostes d’accions pel barri sobre quin model de barri volen els veïns per al futur, quins canvis volen per millorar el seu espai públic, prioritzant les accions que es consideren més necessàries i prioritàries. _Dinàmica: La sessió es divideix en els cinc paquets següents: Vianants i bicicletes, usos i gestió, connexions, biodiversitat, aparcament i transport públic. De cada tema es plantegen una sèrie de preguntes (45 en total) en les quals es mostren de dues a tres opcions per a la seua votació per part dels assistents. Abans de cada votació hi ha una petita explicació i contextualització de les propostes per aclarir dubtes dels assistents. Els resultats es van plasmant en un panell penjat en la paret de la sala. Per al cas de les places Rojas Clemente i Sant Sebastià també es demana la opinió dels veïns sobre els usos i activitats què els agradaria trobar en elles en el futur. Desprès de les votacions s’obri un últim espai de debat. _Programa: 01_Votacions i prioritzacions de les accions proposades (2h) 02_Debat i suggeriments (30 min) _Material: Presentació de les explicacions i preguntes. Cartolines de tres colors diferents per les votacions. Panell que va recollint els resultats. Dues fitxes de prioritzacions per a les places Rojas Clemente i Sant Sebastià.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_Imagina el Botànic

221


222

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

_Exemples de consultes

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

_Imatges del taller

223


224

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

_Resultats d’algunes de les consultes

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Es fan un total de 45 consultes + 1 votació suggerida + 2 prioritzacions d’usos (places Rojas Clemente i Sant Sebastià).

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

El panell de resultats reflecteix totes les votacions realitzades.

225


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS) 226

Conclusions respecte resultats: _Biodiversitat Corredors verds: Tots els participants estan d’acord en que hi ha carrers en el barri que podrien transformar-se en veritables corredors verds. Ús temporal de solars: Tots els participants estan d’acord en el potencial de la utilització de solars per a ús comunitari (horts, jardins, etc.). Vegetació: a tots els votants els agradaria que la vegetació en el barri fóra més enllà dels arbres, apostant per la introducció en l’espai públic de tot tipus de verd: arbrat, arbustos, enfiladisses, herbàcies... Respecte al manteniment, la gran majoria (94%) aposta pel canvi a la jardineria urbana ecològica: sense fitosanitaris, sense eliminació de plantes al escocells i amb el mínim de podes possibles. Pel que fa a la superfície verda del barri, a tots els sembla bona idea incrementar-la mitjançant l’enjardinament de terrats i patis, i el foment i la construcció de cobertes i murs verds. Fauna: Per a afavorir la biodiversitat de la fauna, quasi el 94% dels votants estan d’acord en la col·locació en el barri de caixes niu per a ocells, rates-penades i hotels per a insectes. Sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS): A tots els assistents els agradaria que s’estudiarà la seua implantació en l’espai públic del barri.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Vianants i bicicletes Zona 30: Tots els participants estan d’acord en la implantació de Zona 30, i el 100% en tot el barri (no solament en la part sud des del carrer Quart, com estableix el PMUS). Camins escolars: Existeix unanimitat en que es realitze un projecte complet de camí escolar segur en el CEIP Cervantes.

Canvis de seccions: Tots coincideixen en votar l’opció de canviar la secció d’alguns carrers eliminant cotxes i ampliant voreres. Plaça Rojas Clemente per vianants: Respecte al possible àmbit reservat als vianants, un poc més del 76% dels votants estan a favor de fer per vianants tant l’entorn immediat com alguns carrers adjacents, mentre el 23,5% prefereixen només l’entorn immediat. Passos de vianants: S’evidencia la necessitat de situar nous passos protegits als encreuaments que no en tenen. Accessibilitat: S’evidencia la necessitat de realitzar un estudi global de l’accessibilitat al barri per poder establir un programa d’accions planificat. Carrils bici: Més del 90% dels assistents opinen que el barri no està ben connectat amb la xarxa de carrils bici actual. El 73,3% voten per la necessitat de combinar la xarxa actual amb vies 30 i altres alternatives, mentre que el 20% solucionarien el dèficit amb més carrils bici. Nomes el 6,7% opina que és suficient la xarxa actual. Bicicletes als carrers: Tots els participants pensen que calen canvis en els principals eixos del barri per afavorir una mobilitat més sostenible i segura per a tots. _Túria: La gran majoria (82%) creu que una Zona 30 és suficient per garantir la circulació segura de les bicicletes. Alguns participants pensen no obstant (quasi 18%) que és necessari un vial segregat per bicicletes. _Quart: S’aprecia un equilibri entre les possibles solucions: el 41% creu que una Zona 30 és suficient per garantir la circulació segura de les bicicletes, en canvi quasi el 59% creu que és necessari un vial segregat. _Gran Via: Quasi el 65% faria el carril bici a la calçada llevant un carril de cotxes, mentre el 35% faria carril bici utilitzant l’àmbit dels jardins centrals. _Connexió amb el riu: existeix unanimitat en la necessitat de millorar-la. Aparcaments per bicicletes: el 100% pensa que s’han de fer aparcaments de llarga durada o buscar una solució per la gent que no pot aparcar la bici a casa seva. Valenbisi: el 60% dels participants voten per la col·locació d’una nova estació junt a la estació al costat de metro d’Angel Guimerà (per afavorir la intermodalitat). El 40% pensa que seria més útil prop de la estació Túria costat Botànic.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

Superilles: El 100% dels participants estan d’acord en la creació de superilles per afavorir als vianants.

227


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS) 228

_Connexions Barri - riu: Un 5% dels participants opina que la connexió s’ha solucionat amb el nou pas de vianants recentment executat, mentre que quasi el 95% opina que no és suficient i que avui el Passeig de la Petxina és una barrera molt important que cal d’una solució més potent. Gaspar Bono - riu - Gran Via: existeix unanimitat en la importància de millorar aquestes connexions en el Nord del barri. C/ Túria – Plaça Rojas Clemente: el 100% considera que l’obertura del carrer pot revitalitzar el barri. Barri – Gran Via/Guillem de Castro: el 95% dels assistents no consideren adequat l’estat actual. Jardí Botànic – Plaça Sant Sebastià: Tots coincideixen en considerar necessari millorar la connexió entre estos dos espais. Pràcticament el 95% pensa que el Jardí Botànic ara mateix és una illa al barri i es podria fer un tractament urbà unitari amb la Plaça de Sant Sebastià. El 5% creu que amb més passos de vianants seria suficient.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Plaça Rojas Clemente: La gran majoria dels assistents (87,5%) volen una plaça per als vianants, amb jocs per a xiquets i terrasses, accés restringit a garatges existents i serveis d’emergències. Només una petita representació desitja que l’espai siga compatible amb l’aparcament de vehicles. Tots coincideixen en que la plaça necessita una reforma. Respecte a l’enquesta de priorització d’usos pel futur de la plaça Rojas Clemente, el que més agradaria als veïns que hi haguera ací és, per ordre de prioritat: 01_Vegetació 02_Zona infantil / adolescents 03_Espai buit per activitats

04_Bancs 05_Aigua 06_Bars / Terrasses

07_Aparcament per bicicletes 08_Vàters públics 09_Aparcament per vehicles

Plaça Sant Sebastià: Dels resultats de l’enquesta de priorització d’usos, el que més agradaria als veïns trobar-se en esta plaça és, per ordre de prioritat: 01_Activitats culturals 02_Mercat setmanal 03_Jocs infantils

04_Prendre alguna cosa en terrassa 05_Tranquil·litat 06_Jocs per adolescents

07_Aparcar bicicletes 08_Activitats religioses 09_Aparcar vehicles

Solar Jesuïtes: de la votació es dedueix una divisió respecte de l’ús futur desitjat per aquest espai recuperat per a la ciutadania. Tots coincideixen en la bona proposta sobre creació d’horts urbans, però una part dels assistents (quasi 53%) vota per un ús temporal que permeti la futura ampliació del Jardí Botànic, mentre que a l’altra (47%) li agradaria que els horts urbans quedaren com a ús definitiu encara que fora en una part dels terrenys. Solars (públics i/o privats)_usos: Tots els assistents consideren interessant l’activació temporal d’aquests espais mentre no hi haja interès en la seua edificació. La majoria (61%) voten per la signatura de convenis Ajuntamentpropietaris, a canvi de contraprestacions, i amb una co-gestió Ajuntament-veïns que possibilite més llibertat d’horaris i la realització d’activitats veïnals diverses. No obstant, quasi el 28% dels participants prefereixen la gestió única municipal com si fos un equipament públic més del barri. Només l’11% aposta per l’autogestió veïnal. Solars (públics i/o privats)_fora alineació de carrer: el 100% considera interessant que l’Ajuntament gestione la cessió anticipada del sòl destinat a viari per a augmentar a curt termini el ample de les voreres afectades. Pas cobert Centre de Salut: Més del 68% dels participants considera necessari el tancament d’aquesta connexió (accés des de Guillem de Castro). La resta no.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

_Usos i gestió

229


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS) 230

_Transport públic Informació sobre les línies: La majoria dels veïns pensen que no existeix una bona senyalització sobre les línies que passen pel barri (recorreguts, situació de les parades i informació dels horaris o freqüències de pas dels autobusos) Coordinació: Un poc més del 62% creu que no estan ben coordinats els diferents sistemes de transport i la freqüència de pas de les diferents línies per afavorir els transbordaments entre línies i entre mitjans. La resta no troba deficiències sobre aquest tema. Comunicacions: La zona de la ciutat que els sembla està pitjor comunicada és la de Universitats, barris del Nord i del Nord-est. Una part dels assistents consideren no obstant, que des de la seua experiència quotidiana, el barri està ben comunicat. Millores: La major part dels votants (87,5%) volen millora en el servei nocturn per evitar que la gent vinga al barri a estacionar i eixir pel Centre Històric. La resta prefereix que es millore la freqüència de pas de les línies. No troben necessari introduir-ne de noves. Accessibilitat: Tots els veïns estan d’acord en que cal millorar l’accessibilitat de les parades de metro i de bus del barri (els itineraris a peu per arribar i la situació de les diferents parades de bus existents actualment). Línia 28: Respecte a la proposta inclosa en el PMUS sobre doble sentit de circulació a un segment de Guillem de Castro per fer entrar la línia 28 al Centre Històric per Guillem Sorolla, la majoria dels participants (71,4%) pensa que la solució complicaria molt el trànsit a Guillem de Castro i per tant, estudiaria una altra solució. En canvi la resta opina, a parts iguals, una meitat pensa que d’aquesta manera es milloraria molt la connexió de la part Nord del barri amb el centre històric, mentre que l’altra meitat pensa que la part Nord del barri està ben comunicada amb el centre històric i no és necessari.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Aparcament en superfície: el 100% pensen que la presencia massiva de cotxes aparcats al barri genera problemes greus a la qualitat de l’espai públic i afecta a la mobilitat i per tant és necessària una reducció de l’estacionament en superfície, buscant alternatives a l’aparcament. Zona taronja: per a tots els participants és bona idea introduir Zona Taronja al barri per prioritzar l’aparcament dels veïns. Per al 71,4%, si es redueix l’estacionament en superfície i s’introdueix la zona taronja, farien tot l’estacionament de superfície Zona Taronja. El 28,6% prefereix combinar la zona Taronja amb àrees de Zona Blava en certs punts que atrauen desplaçaments de visitants. Cap veí vota per deixar estacionament lliure. Gestió places buides (en venda, lloguer o no utilitzades): a més del 70% els agradaria Crear un sistema de gestió públic de places que garantisca un preu més baix de lloguer pels veïns i una renda segura al propietari. Quasi un 6% vota per gravar amb impostos la possessió d’una plaça de garatge buida de manera pareguda a com es grava la segona residència sense llogar. Un 23,5% no és partidari de cap dels sistemes d’intervenció proposats. Solars: Si una volta implantada la Zona Taronja i inclús implementat algun sistema de gestió de les places existents privades, el veïnat continua amb problemes d’estacionament, la majoria dels assistents (82,4%) és partidària d’estudiar l’ús dels solars per a crear bosses temporals o continues d’aparcament. La resta no ho és. Llocs singulars: més del 76% no estan d’acord en que alguns llocs, com el mercat de Rojas Clemente, tinguin un tractament diferenciat en la qüestió de l’estacionament per facilitar que la gent arribe en cotxe (a comprar en el cas del mercat, deixant per exemple places de zona blava o d’estacionament lliure al seu entorn). La resta sí que ho considera adequat. _Debat i suggeriments: Finalment, al final de la sessió preparada, el President del col·lectiu veïnal del barri Botànic proposa que es vote la proposta de la construcció d’un APARCAMENT PÚBLIC SOTERRANI al barri, en concret sota la plaça Rojas Clemente. Dels 19 assistents en eixe moment a la sala, 9 participants voten a favor de la proposta (47,4%) i 10 (52,6%) en contra.

_Dades estadístiques del taller

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA EL BOTÀNIC (ADULTS)

_Aparcament

231


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA LA PLAÇA (XIQUETS/ES) 232

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_Imagina la Plaça _Data i lloc: Divendres 16 de desembre 2016. Aula del Centre per a Persones Majors Regne de València (C/ Dr Montserrat, 17). _Objectius: Involucrar als xiquets/es (Educació Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior) en les dinàmiques participatives, fomentar el treball en equip i col·laboratiu. Amb la finalitat de donar veu a les seves inquietuds respecte a les noves propostes i els futurs usos i disseny de la plaça Rojas Clemente. _Dinàmica: Primera part de la sessió es fa una breu presentació del taller i de la importància que els xiquets i xiquetes també puguen expressar-se i participar de les decisions del barri. Coneixem el grup; els infants presents, edats compreses i els dinamitzadors de l’activitat. Tot seguit, se’ls mostra una maqueta de la Plaça Rojas Clemente en l’estat actual i s’inicia un torn de paraules per tal de conèixer les sensacions dels infants, si coneixen el lloc, que es sembla, mostrem imatges del dia B!. A continuació, els demanem que ens expliquen què els agrada fer al seu temps lliure, com juguen al carrer i al pati de l’escola. Els presentem els materials que tenim i els convidem a fer anar la imaginació per pensar plegats un futur per la plaça de Rojas Clemente. Finalitzarem la sessió en una posada en comú, cal explicar totes les propostes, agrupar-les i amb consens col·locar-les de forma ordenada sobre la maqueta inicial.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


01_Presentacions: taller imagina la plaça- Infants i dinamitzadors presents (7 min) 02_Coneixeu la Plaça Rojas Clemente? Pregunta oberta als nens, mostrar una imatge de l’estat actual. Mostrar unes fotos del Dia B! (5 min) 03_A què vos agrada jugar al carrer? Plaça? Pati escola? Fer preguntes als infants per tal que expliquen què els agrada fer en les seves estones lliures. Per tal de conèixer els gustos i preferències dels xiquets i xiquetes. (5 min) 04_Com imaginem la nova plaça? dinàmica sobre maqueta, fitxes i plantilles (30-45 min) 05_Consens. Concreció d’acords. Posada en comú, agrupació per temàtiques, debat i consens d’usos i distribució sobre la maqueta de la plaça (10 min) _Material: Imatges de l’estat actual de la plaça Rojas Clemente, i del dia B!. Maqueta de la plaça amb cotxes estacionats i sense ells. Plantilles imagina la plaça, fitxes imagina la plaça. Temperes sòlides, retoladors i ceres.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA LA PLAÇA (XIQUETS/ES)

_Programa:

233


234

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA LA PLAÇA (XIQUETS/ES)

Imatges del taller_

05_ACCIONS DEL PROCÉS


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_IMAGINA LA PLAÇA (XIQUETS/ES)

Resultats del taller_

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

235


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES 236

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_Entrevistes L’últim capítol dins de la formulació de propostes i consensos seria el de les entrevistes, tant d’índole de difusió del procés participatiu com les previstes per a arreplegar dades més individualitzades. Dins del primer grup-de difusió del procés-, l’equip redactor de El Botànic es mou, ha anat aprofitant diferents reunions, assemblees o encontres realitzats pels distints col·lectius del barri per explicar-los el procés i el moment on es trobava dins del cronograma general, aprofitant per informar-los i involucrar-los en el projecte. Així, en aquest tipus d’entrevistes, El Botànic es mou, ha participat en assemblees de l’associació de veïns Col·lectiu Veïnal Barri Botànic, la Federació de associacions de veïns de Valencia, de la iniciativa ciutadana coordinada per Salvem el Botànic, recuperem ciutat per crear uns horts urbans al solar de jesuïtes, l’AMPA del col·legi CEIP Cervantes o una entrevista per la secció de cultura del Jardí Botànic. Pel que fa al segon grup, aquelles entrevistes individualitzades -més enllà de l’enquesta general abans descrita oberta a tots a nivell individual-, es va concertar cites amb els diferents actors principals del barri per conèixer el seu punt de mira des de la seua problemàtica o interessos concrets com a grup o col·lectiu. Encara que molts d’ells han participat d’una forma activa al procés, es pretenia arreplegar la informació de l’espai públic i la mobilitat que els afecta directament-com a agents socials més importants del teixit social- i no tant d’una forma general al barri.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

D’esta forma es van realitzar entrevistes, durant els mesos de desembre i gener, amb els següents col·lectius i associacions: -MERCAT ROJAS CELEMENTE -PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL I SANT SEBASTIÀ -CENTRE DE SALUT GUILLEM DE CASTRO -CENTRE D’ESTUDIS PAX -UNIVERSITAT CATÒLICA DE VALÈNCIA -SOCIETAT CORAL EL MICALET -FALLA BORRULL-SOCORS -FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE VALÈNCIA -COCEMFE -VALÈNCIA EN BICI -ASSOCIACIÓ PROMOTORA DE L’HORT URBÀ DEL BOTÀNIC -AMPA COL·LEGI PÚBLIC CERVANTES

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

237


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Entrevista

238

MERCAT ROJAS CLEMENTE

_A més de treballar al mercat, vius al barri? No. Cap dels assistents viu al barri del Botànic. Dels assistents, 4 viuen a la ciutat i 5 fora de la ciutat. _Com vens al mercat? Cotxe 6, Metro 2, A peu 1 _Quant de temps dura la càrrega i descàrrega i on deixes després el teu vehicle? La càrrega i descàrrega dura aproximadament 15 minuts en qualsevol dels casos. Es produixen dos situacions diferents:

_Data 16.12.2016 _Assistents Venedors: Arturo Millán (El Palco de los Jamones), Gabriela Fernández (Bar interior del mercat), Rafael Monge (Carnicería), Jesús Benaclocha (Frutería y verdulería), Gabriela Álvarez (La Masereta), Teresa Amoraga (Carnes Amoraga), Sonia García (La tía Cacaos), Vicki Vañó (La pescadería de Viki), Manuela Riccós (Sabores griegos)

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Parades que compren personalment i després han de fer ells la descàrrega a primera hora del matí amb el seu vehicle i per tant necessiten tindre llocs disponibles de càrrega i descàrrega lliures a partir de les 6 del matí. Parades que tenen proveïdors que arriben a qualsevol hora del matí a descarregar mercaderies i per tant necessiten tindre un lloc per a fer lla descàrrega a qualsevol hora. Al mercat hi ha un moll de càrrega que deuria estar sempre lliure per als proveïdors de les diferents parades. La realitat que ens expliquen els diferents treballadors és que les zones de càrrega i descàrrega existents estan ocupades per veïns a primera hora del matí (de 6 a 7) quan apleguen els primers comerciants. Alguns no tenen necessitat de portar mercaderies i podrien vindre en transport públic però a eixes hores no hi ha servei o les freqüències són molt escasses. Una volta aparcats els comerciants, a voltes no queden places lliures de descàrrega per a que els proveïdors puguen estacionar al llarg del matí. A més la situació d’algunes places de càrrega i descàrrega a la façana principal del mercat provoca que a voltes no es veu l’entrada a l’edifici per estar amagada entre furgonetes, i complica l’accés als clients.


En este punt de l’entrevista els deixem parlar primer i després els mostrem les estadístiques tretes al mercat els dissabtes pel matí. Ells saben que la major part de la clientela es desplaça a comprar a peu però apunten dos qüestions: 01_Tenen clientela assídua que sí que acudix a comprar en cotxe i donada la situació econòmica en que es troben (ens comenten que les vendes no van bé) no es poden permetre el luxe de perdre cap client i per això no voldrien perdre la possibilitat de que la gent vinguera en cotxe. 02_Hi han algunes parades que tenen bastant clientela que sí que ve en cotxe i fa comandes importants (restaurants, famílies grans). Per a estes parades és fonamental no perdre estos clients. Una volta els mostrem tant les estadístiques fetes a l’interior del mercat (on preguntàvem a la gent cóm havien vingut a comprar) com les fetes a l’exterior, on miràvem quins cotxes que aparcaven a la plaça era de gent que es dirigia al mercat, ens comenten que si bé això ja ho sabien, insitixen en el fet de que algunes parades, així com els dos bars (sobre tot el de fóra), tenen molts clients que venen en cotxe. _Quin tipus de plaça i entorn creus que afavoriria el mercat? Tots pensen que la plaça és un espai urbà molt pobre, brut, poc acollidor i perillós. Es queixen de la brutícia, de la presència de “gorrilles” sobre tot per les disputes que tenen entre ells i per les seues activitats al carrer. Els agradaria que la plaça fóra per a vianants, que poguera ocupar-se per vegetació, per jocs infantils i per terrasses de bars, però sense perdre de vista les necessitats que tenen ells i alguns del seus clients per aparcar. Parlen d’estacionaments subterranis però també de la possibilitat d’aplegar a acords amb algun estacionament privat dels voltants. En este punt es dividixen les opinions entre els que pensen que els venedors del mercat podrien assumir el cost de l’aparcament i els que pensen que no podrien fer-ho. Més tard es parla de la possibilitat d’habilitar algun solar buit com a aparcament encara que siga temporalment. _Enquesta Els donem l’enquesta a fer i durant el temps que tarden en contestar-la estem amb ells per ajudar-los. Dels comentaris comprenem que coneixen molt poc la problemàtica del barri, només coneixen la problemàtica estricta del Mercat i els seus voltants.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Com venen a comprar la majora dels clients?

239


_Com acudix la gent a les misses? Hi ha gent que acudix d’altres barris? Es produixen dos tipus de misses, les habituals amb horari diürn i les del camí neocatecumenal. A les misses habituals acudix majoritàriament gent major del barri, i ho fa a peu. A les misses del camí neocatecumenal acudix molta gent de fóra del barri. Estes misses se celebren majoritàriament a la nit (21:00/21:30) i la gent d’altres barris ve caminant o amb cotxe. Normalment aparquen al carril bus (està permés aparcar a partir de les 22:00) o bé al carrer Beat Gaspar Bono.

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_S’impartix catequesi? Com venen els xiquets a les classes?

240

_Entrevista PARRÒQUIA DE SANT SEBASTIÀ

SANT

MIQUEL

I

Sí que s’impartix catequesi. La major part dels xiquets venen caminant, acompanyats dels seus pares. Venen molts xiquets de l’escola Cervantes. _Quantes processions s’organitzen? Quines són les dades i els recorreguts? S’organitzen 4 processions a l’any que afecten al barri. Dos processions dedicades a la Mare de Déu de Quart i la dels Socors que es fan per Pentecostés. Una processó per diumenge de rams i per últim una processó de la Milagrosa que partix de la capella de la Milagrosa ubicada al carrer Corona, però també discurrix pel barri (carrer Sanchis Bergón, Corona, Soguers, Túria, Pere Bonfill, Guillem de Castro i torna a Corona). _Pensa que deuria millorar-se l’entorn de l’església? L’entorn ja va millorar quan es va llevar l’estacionament en línia davant de la porta de l’església i es va canviar el de la plaça a estacionament en bateria. Evidentment si la plaça es destinara completament al vianant l’església guanyaria, si bé sí que hi ha gent que acudix a les misses nocturnes en cotxe i que ho notaria. _Es produixen grans aglomeracions a la plaça quan hi han bodes o soterrars?

_Data 13.01.2017 _Assistents Retor

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Realment no massa. Si hi ha molta gent es talla momentàniament el carrer i els cotxes peguen la volta. _L’església té alguna necessitat especial en relació a l’espai públic i la mobilitat? Sí que en té, sobre tot la millora de les voreres del carrer Quart per on s’entra habitualment a l’església. La porta de la plaça només s’obre els caps de setmana o en ocasions especials. La porta habitual, a l’eixample del carrer Quart té una vorera molt estreta. La porta principal de la plaça té uns escalons i no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, l’església té pendent crear una rampa metàl·lica.


_Com acudixen els usuaris majoritàriament al centre? són del barri?

CENTRE DE SALUT GUILLEM DE CASTRO

_Com acudixen els treballadors? Segons proximitat al centre: a peu, transport públic (bus/metro), en cotxe (que deixen en el carrer o en aparcament privat llogat). _Tenen places d’aparcament reservades? No tenen places d’aparcament d’ús privat per ser treballadors (encara que si disposen de fitxa acreditativa de l’Ajuntament). El centre compta amb 3 places en Guillem de Castro per desplaçaments del personal (principalment enfermeria per assistència domiciliaria) _Creu que una mobilitat a peu i amb bicicleta afavorirà al barri? Si, ja s’està aconseguint poc a poc amb les actuacions de l’Ajuntament en este sentit. _Quines millores en mobilitat creu necessàries per a l’entorn pròxim del centre? I per al barri? No s’especifiquen. _El centre de salut té actualment alguna necessitat específica en relació a la mobilitat?

_Data 13.01.2017 _Assistents Coordinador del centre: Dr Juan Manuel Verdeguer

Tenien problemes amb la falta de connexió per als vianants a l’altre costat de Guillem de Castro, ara solucionat amb el nou pas que han executat amb el carril bici. _Quina és la posició del centre en relació amb el tancament del pas cobert en horari nocturn? L’associació de veïns de l’illa d’habitatges on es troba han demanat al Centre la seua col·laboració per tancar el pas fora del seu horari, és a dir de 21h a 8h. Els veïns han fet la sol·licitud i no tenen problema en col·laborar, el seu celador podria ocupar-se’n. No obstant són conscients que el problema és més social.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Entrevista

La major part arriba a peu o en transport públic per la proximitat als seus domicilis. Alguns arriben en cotxe de més lluny perquè s’han mudat però han mantingut el seu metge en aquest centre. La “zona bàsica” del centre és: Passeig Petxina, Guillem de Castro, Sanchís Sivera (següent a Àngel Guimerà) fins Pérez Galdós. A la primera planta del Centre de Salut de Juan Llorens tenen metges de família i pediatres, també les urgències estan derivades allí. Ara la seua zona d’influència s’ha incrementat a part de ciutat vella per proximitat: fins al carrer de dalt aproximadament.

241


_Entrevista

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

CENTRE D’ESTUDIS PAX (Instituto Técnico Profesional)

242

_Quantes persones sou al centre? Uns 500 alumnes + 40/50 docents + uns 10 de personal no docent (total unes 560 persones) _D’on vénen la major part dels alumnes? I els treballadors? Moltes persones (alumnes i treballadors) vénen de fora de la ciutat, de pobles. _Com acudixen els alumnes al centre? I els treballadors? La major part en transport públic: autobusos EMT i metropolitans (grocs), metro, renfe (estació del nord). També en bici. Pocs en cotxe perquè no és fàcil aparcar en l’entorn. _Data 13.01.2017 _Assistents Maria José Vilata (subdirectora), Amparo Zuriaga (Marketing i Comunicació) i Sandra Larrea (professora)

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Quin horari teniu normalment? 8h00 a 20h30 _L’entorn del centre hauria de millorar? Els alumnes tenen una edat (16-25 anys majoritàriament) en la que utilitzen molt el carrer, sobre tot a l’hora de l’esmorçar i el berenar. Els agradaria que l’espai públic de l’entorn fóra més amable per a tots. El carrer Espinosa no suporta molt trànsit, un canvi de secció per ampliar voreres pot ser una bona idea. La millora de la plaça Rojas Clemente també els beneficiaria.


El centre està ben localitzat per als seus usuaris. Consideren que l’oferta de transport públic existent és adequada, excepte en el cas del Valenbisi, escàs per a la seua demanda. _El centre disposa de places d’aparcament per als treballadors? No. Es constata que l’edifici del costat és un aparcament en altura (privat). _Teniu avui alguna necessitat específica en relació a la mobilitat? La vorera que dona accés al centre (C/ Espinosa) és molt estreta per la quantitat de persones que es concentren a certs moments del dia. Demanen aparcament de bicicletes en els extrems del carrer Espinosa, sobre tot en el encreuament amb Guillem de Castro. _Teniu avui alguna necessitat específica en relació a l’espai públic? Demanen més papereres en l’entorn del centre. Ens traslladen un problema amb la nova localització dels contenidors, situats a l’altre costat del nou carril bici de Guillem de Castro (en la banda de l’aparcament): per a poder tirar les borses has de situar-te damunt del carril bici, amb la inseguretat que provoca que una bici et puga atropellar. Avui no hi ha encara molts usuaris però quan augmenten serà un problema.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_El centre està ben connectat amb transport públic?

243


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Com arriben els treballadors a la Universitat?

244

Bàsicament en transport públic, però alguns professors o conferenciants, especialment els dels màsters que venen més puntualment arriben en cotxe _Entrevista UNIVERSITAT CATÒLICA DE VALÈNCIA

_Quantes places d’aparcament té la universitat pels treballadors? L’edifici de Sant Joan Baptista compta amb 40 places d’aparcament _Quins problemes de mobilitat heu detectat? Tenim problemes d’aparcament per a professors convidats o conferenciants que arriben en cotxe. També seria interessant augmentar la freqüència del bus 5 en les hora punta, especialment a primera hora del matí. Seria interessant poder comptar amb algunes places en aparcaments existents al barri del Carme. _Com valoren el nou anell ciclista? Molt positiu, les rutes ciclistes son el futur per la ciutat. _Quina relació té la universitat amb l’espai públic?

_Data 07.02.2017 _Assistents Juan Sapena. Degà facultat d’empresarials i econòmiques.

05_ACCIONS DEL PROCÉS

Des de l’inici de la universitat ha estat una voluntat situar les nostres seus en el centre de la ciutat. Tenim molts edificis en el centre històric: Santa Úrsula, Sant Joan Baptista, San Carlos Borromeo. Tenir un campus urbà ha estat una opció deliberada. Tenim una relació molt positiva amb el barri. De fet aquest, ofereix molts serveis als alumnes: cafeteries, copisteries, papereries... _Quins problemes d’espai públic heu detectat? Seria interessant millorar les voreres, ampliant-ne algunes.


_Com arriben els treballadors al Micalet? La majoria en transport públic, però també en cotxe i bicicleta _Quins problemes troben? Els que venen en cotxe els costa trobar aparcament. Alguns d’ells han llogat places en aparcaments de la rodalia. Seria interessant zona taronja al barri amb accés també a treballadors de la zona.

La majoria a peu i transport públic però alguns venen en cotxe i a altres que arriben sols els venen a replegar en cotxe quan acaben les classes tard. _Quins problemes troben? _Entrevista SOCIETAT CORAL «EL MICALET»

Hi ha problemes per estacionar el cotxe per deixar o recollir alumnes. Han posat moltes multes. Algunes famílies s’han organitzat per acompanyar i recollir als xiquets i xiquetes en grup, per així minimitzar la presència de cotxes a la porta de l’escola de música. _Quins problemes de mobilitat heu detectat? Veiem un poc conflictiva l’eliminació del semàfor al Carrer Mestre Palau. Ens agradaria major nombre d’aparcabicis a la parada que hi ha a la vorera davant la seu del Micalet. _Com valoren el nou anell ciclista? Molt positiu, encara fa poc que està fet, però segurament serà molt pràctic per alumnes i treballadors. _Feu activitats a l’espai públic?

_Data 07.02.2017 _Assistents Matilde Sancho (administrativa) i Lourdes Mompó (cap d’aministració)

Si, vàries cada any. La cavalcada de les magues en gener, la festa Estellés, la Dança Alimara, entre d’altres....És un poquet complicat pel tema de permisos, assegurances...però val la pena per donar visibilitat a les activitats que es fan a la Societat Coral El Micalet. _Quins problemes heu detectat a l’espai públic? Voreres en males condicions i falta de neteja (pixats de gossos a la façana de l’edifici on s’assenten els alumnes a esperar)

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Com arriben els alumnes al Micalet?

245


_Quantes persones sou a la Falla? Uns 100 socis. _D’on i com vénen la major part dels fallers? Quasi tots venen de fora del barri (tres famílies són del barri), molts amb cotxe que aparquen en el carril bus per acudir a les juntes que es celebren cada 15 dies. Els joves acudixen amb bici.

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Com utilitzen l’espai públic? En quins carrers, quan i amb quina freqüència?

246

En falles posen una carpa al carrer Dr Peset Cervera. També utilitzen la plaça de Sant Sebastià i el carrer Borrull. En falles i Sant Joan tallen estos carrers. _Entrevista FALLA BORRULL-SOCORS

_Quins problemes detecten en el barri? -Falta d’aparcaments. -Carrers estrets, falta d’espai lliure. -Poca il·luminació en alguns carrers (C/ Dr Peset Cervera) i massa en altres (C/ Turia). -Excés de cotxes aparcats. -Solars inutilitzats. _Com millorarien el barri? Eliminant places d’aparcament en carrers. Peatonalització de alguns carrers. Cedint els solars per a ús veïnal. Solar Plaza Sant Sebastià

_Data 26.01.2017 _Assistents Pepa Gómez (presidenta) i César Sánchez (faller)

05_ACCIONS DEL PROCÉS

La falla ha engegat una proposta d’usos per al solar de la plaça Sant Sebastià. A causa de la falta d’espais d’ús comunal en el barri proposen usar el solar com a centre de reunió de diferents associacions i falles ja que està classificat per a ús dotacional. El problema que han trobat és que el solar pertany a cinc propietaris i no han pogut contactar directament amb ells per a presentar-los la seua proposta. La idea seria que mitjançant algunes estructures senzilles el solar es poguera adequar per a diferents usos, instal·lació de carpa en falles, zona de reunió de diferents col·lectius, ... El solar te un àrea de 426,74m2 i ara s’utilitza con a pàrquing privat per un estudi de disseny situat al carrer Borrull.


_Entrevista

_Data 19.01.2017 _Assistents Daniel Herrero Ginovart (Comissió de Parcs i Jardins, Residus Sòlids); José Antonio Barba Guillem (Comissió de Pedanies); Mª José Broseta Serrano (Presidenta. Comissió d’Urbanisme, Seguretat Ciutadana i Contaminació Acústica); Ricardo Burguete Navarro (Comissió Centre Històric); Tania Cortes Aznar (Comissió de Mobilitat i Transport)

Es va informar als assistents del procés de participació pública sobre mobilitat i espai públic del barri Botànic a València. Com el col·lectiu veïnal del barri botànic ha participat en tots els tallers i reunions amb la presència del seu president i al no estar l’associació encara inscrita en la federació, es va considerar oportú informar directament del procés. La Federació de Veïns va comentar que encara que un col·lectiu no estiga inscrit pot participar en la mateixa per açò s’informarà al col·lectiu veïnal del barri. D’altra banda van posar especial atenció en què el procés siga real, que en tot moment s’escolte i s’incorpore en els documents les opinions i desitjos dels veïns del barri. Se’ls comunica que en cada taller i reunió així ha sigut, modificant i completant en cada fase tota la informació aportada pels participants. Finalment se’ls va convidar a participar en la reunió final d’exposició dels resultats i van mostrar interès per assistir, a més se’ls va informar que en aquesta última reunió també cabrà la possibilitat d’incorporar noves informacions o suggeriments.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE VALÈNCIA

247


FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Entrevista

248

COCEMFE C.V. (Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica)

_Creus que el barri botànic és accessible? No. La majoria de les voreres són massa estretes, falten guals adaptats i les vorades són massa altes. _Què proposaria per a millorar la situació? Un estudi integral de l’accessibilitat del barri per a obtenir un diagnòstic de l’estat actual i proposar un pla de millores. _A Cocemfe estan treballant en «rutes turístiques inclusives», en proposaria alguna pel barri? Quin? Seria molt interessant un itinerari turístic inclusiu per a visitar el Jardí Botànic i el de les Hespèrides. Hi ha exemples molt interessants promoguts per COCEMFE C.V. com: _Data 10.02.2017 _Assistents Elena Ferrer Álvarez (Treballadora)

05_ACCIONS DEL PROCÉS

-Adaptació d’una barca i el seu embarcador a l’Albufera -Ruta per la ciutat fallera -Ciutat de les Arts i les Ciències -Marjal Castelló-Almenara... _Quines altres accions li pareixerien interessants? Seria interessant la instal·lació de jocs infantils accessibles en alguna zona infantil.


_Com veuen el barri per a desplaçar-se amb bici? En general és un barri on anar amb bici és fàcil i amb el nou carril bici de Guillem de Castro ha millorat molt la connexió del mateix amb la xarxa de carrils bicis de València.

_Entrevista VALÈNCIA EN BICI

-Falta de carril bici en la Av Ferran el Catòlic. -Carrers estrets amb massa aparcaments. -La plaça de Rojas Clemente és un pàrquing. -Manca vegetació, zones verdes i arbrat en carrers. -C/ Quart té una secció injustificada, massa carrils i voreres molt estretes des del Botànic a la Av Ferran el Catòlic. -Redefinició necessària. -Necessitat d’aparcaments de bicis en la calçada enfront del botànic. Els semàfors per a creuar Ferran el Catòlic no estan sincronitzats per a poder creuar tots dos alhora. -Poca neteja de carrers en general. _Com millorarien el barri? -Peatonalitzar algun carrer com el de Andrés Juliá. -Augmentar la quantitat de aparcabicis en la zona del Jardí botànic, sempre instal·lats en la calçada. -Sincronitzar els semàfors de l’avinguda Ferran el Catòlic. També analitzar si són realment tots necessaris? -Carril bici en Ferran el Catòlic en els dos sentits de circulació. (comenten que la regidoria de Mobilitat ja té un projecte per aquesta via) -Carrers del barri a 30 amb plataforma única. Més passos de vianants. -Possibilitat de circulació de les bicis en doble sentit pels carrers a 30 km/h per millorar moltes connexions (els temps).

_Data 26.01.2017 _Assistents Cinc membres de l’associació

_Sobre Valenbici No hi ha comentaris (no són usuaris, tots tenen la seua bici) _Sobre aparcament nocturn de les bicis. Ens recomanen parlar amb Bicicletas durmientes que són els que s’estan dedicant al tema.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Quins problemes detecten en el barri?

249


_Entrevista

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

ASSOCIACIÓ PROMOTORA DE L’HORT URBÀ DEL BOTÀNIC

250

_Com milloraria el barri la creació d’uns horts en el solar de jesuïtes? En primer lloc aclarir que els horts serien alguna cosa provisional fins que la UV tinguera diners per a ampliar el Jardí Botànic. El solar de Jesuïtes és un lloc emblemàtic i és l’única visual des de l’altre costat del riu que ha romàs inalterable en el temps. La creació dels horts seguiria mantenint intacta aqueixa visual. Tota aqueixa illa envoltada de murs es posaria en valor i en ús aprofitant la creació dels horts per a obrir el carreró de Beat Gaspar Bono fins a la Gran Via Ferran el Catòlic. Eliminant el mur i fent-ho més permeable visualment s’eliminarien els racons conflictius.. _Data 06.02.2017 _Assistents Ignacio Garcia (Per l’Horta); José Català, Desiderio Guia (Col·lectiu Veïnal Barri Botànic); Paco Collado (AMPA CEIP Santa Teresa); Vicente Juan Motos, Mercedes Miñana (ASIEM); Silvia Molinero, Mª José Muñoz (AMPA CP CERVANTES); Maribel Lorente, Alfons Àlvarez (SALVEM BOTÀNIC)

05_ACCIONS DEL PROCÉS

_Quines necessitats específiques es van a crear? Va a ser un punt d’atracció de població tant del barri el botànic com dels adjacents, ciutat vella, arrancapins, zaidia... amb la qual cosa va a suposar la reactivació de l’espai i es va a contribuir a la creació d’una gran illa verda. _Com a necessitats anem a tenir algunes necessitats de tipus tècnic com l’escomesa d’aigua. Però sobretot els horts naixen amb la idea de crear un centre cívic , d’educació i integració ja que dins de l’associació hi ha tant AMPAS de col·legis com a associacions de persones amb necessitats especials. _Com creeu que els horts van a transformar el barri a llarg termini? En ser un punt tan actiu creiem que açò afavorira que la Alqueria i el seu solar es posen en valor, restaurant-la i usant el solar de la alqueria com a possible ubicació futura dels horts una vegada la UV haja ampliat el jardí botànic.


AMPA COL·LEGI PÚBLIC CERVANTES

_Data 06.02.2017 _Assistents Fernando Carrillo, Pura Requena, Mª Jesús Hernández, Estrella Redondo, Carmen Poyatos, Manuel García, Mike Goodstadt, entre altres membres del AMPA.

Es va informar als assistents del pla de participació pública del botànic és mou i se’ls va convidar a participar tant en tallers com en el grup motor. D’altra banda ens van ajudar en la distribució de l’enquesta i dels tallers usant la seua llista de contactes de correu electrònic on es troben totes les famílies inscrites en el AMPA. Ens van comunicar el seu projecte de bici bus ideat per Pepe Ivorra i que es va comentar en la posterior reunió del grup motor. També es va parlar de la importància que tenia per al centre la col·locació del semàfor que creua Guillem de Castro ja que ha sigut una demanda per part del ampa que gràcies als pressupostos participatius de 2016 s’ha vist satisfeta.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

FORMULACIÓ DE PROPOSTES I CONSENSOS_ENTREVISTES

_Entrevista

251


LÍNIES D’ACTUACIÓ Finalitzada la fase de formulació de propostes i consensos, els treballs entren en la seua darrera fase de concreció amb el plantejament de les línies d’actuació que han sorgit els últims mesos al llarg de tot el procés participatiu. El Botànic es mou proposa a aquesta fase 4, una sèrie de 14 ESTRATÈGIES definides en 30 ACCIONS que tracten de recollir totes les demandes majoritàries veïnals. Algunes propostes són molt concretes, altres més conceptuals. Complementant el procés, també s’han tingut en compte les propostes per al barri recollides a la Consulta ciutadana d’inversions en barris “decidim VLC” (octubre 2016-març 2017). Aquestes línies d’actuació s’han estructurat en tres grans blocs: mobilitat (MOB), espai públic (ESP) i dinamització d’espais singulars (BOT). Tot i aquesta divisió -on les accions s’han agrupat per afinitat-, els blocs no són estancs ni autònoms, de tal forma que les decisions que es prenguen sobre cadascun d’ells pot afectar als altres. Resulta important destacar que del procés no ha eixit una proposta única de planificació per al barri, ja que algunes accions es complementen, sent compatibles fins i tot en diferents terminis, però unes altres es contradiuen entre si. Si bé existeix per part de la ciutadania una clara voluntat per que es produïsca un canvi en el model de mobilitat del barri i sobre tot una redistribució dels usos de l’espai públic, avançant cap a un model de ciutat pensada per a les persones, més humana, verda, amable i inclusiva. El bloc de MOBILITAT s’ordena en 6 estratègies que recullen temes com la pacificació de carrers -delimitació de zona 30, carrers per vianants, canvi de seccions de carrers o projectar camins escolars-, millora de l‘accessibilitat i connexions i propostes per als desplaçaments en bicicleta, transport públic i vehicles privats a motor -especialment l’aparcament-.

LÍNIES D’ACTUACIÓ

Pel que fa a l’ESPAI PÚBLIC, igualment es reclama un tractament diferent dels espais oberts actuals del barri. Aquest grup d’accions s’organitza en 3 estratègies referides a gestió-activació temporal dels solars desocupats, neteja i gestió de residus i ocupació de la via pública d’antigues alineacions-, augment de la biodiversitat, amb propostes que van des de la creació de corredors verds i nous hàbitats que afavorisquen la biodiversitat urbana, fins a la implantació de sistemes de drenatge sostenible o un canvi en el model de manteniment de la jardineria. Finalment, la necessària posada en valor del patrimoni, tan present al barri però tantes vegades menyspreat.

252

L’últim bloc fa referència a la DINAMITZACIÓ D’ESPAIS SINGULARS, els quals, per la seua repercussió i importància al barri, arrepleguen de forma transversal moltes de les estratègies i accions definides en els dos blocs anteriors, dirigides al canvi de model de ciutat desitjat pels veïns. Els enclavaments proposats són la Plaça Rojas Clemente, la Plaça Sant Sebastià, el Solar de Jesuïtes, la Plaça Maria Beneyto i l’Eix Carrer Quart.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

LÍNIES D’ACTUACIÓ

_Blocs i estratègies sorgides del procés participatiu

253


Cadascuna de les 30 accions descrites es presenta en una doble fitxa:

LÍNIES D’ACTUACIÓ

La primera pàgina de la fitxa recull la informació escrita en una primera descripció i justificació del perquè de l’acció i en quina part del procés s’ha proposat: ja siga a les enquestes (enquesta participativa al Dia B!, enquesta on-line o enquesta al mercat), entrevistes als col·lectius, a qualsevol taller participatiu del procés ((Re)coneix el Botànic, Mou-te al Botànic o Imagina el Botànic) o a altres mitjans de participació (com els citats pressupostos participatius de decidim VLC). També a aquesta part escrita es planteja, en funció de la intensitat de les demandes, la prioritat de l’actuació proposada -alta, mitjana o baixa-, un possible termini d’execució -curt, mig o llarg- i una estimació econòmica de la implantació de l’actuació expressada en símbols (€ com més econòmica, €€ més costosa i €€€ una major inversió). Per últim, es localitzen les accions i es detalla l’Àrea municipal i/o la Regidoria inicialment responsable de posar en marxa cada acció.

254

Aquesta primera part escrita de la fitxa es complementa gràficament en la segona pàgina, on es marquen al plànol del barri ubicacions, delimitacions o propostes de les accions descrites i es complementen amb fotografies i referències aplicables a les accions. En la matriu següent s’organitzen les accions segons terminis i cost estimat. Moltes accions de caràcter prioritari (en roig) podrien posar-se en marxa i millorar la situació del barri a curt termini i amb pocs recursos econòmics. Inclús considerem que algunes actuacions podrien impulsar-se des dels mateixos col·lectius veïnals sense haver d’esperar l’acció de l’administració.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

LÍNIES D’ACTUACIÓ

_Matriu de doble entrada amb les accions organitzades segons terminis i cost estimat, on es destaquen les de caràcter prioritari (en roig)

255


DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_(Re)fer el Botànic

DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_(RE)FER EL BOTÀNIC

La jornada de devolució de resultats i presentació de les Línies d’actuació del Botànic es mou es va produir el 5 d’abril de 2017 de 18:00 h a 20:00 h al Centre de majors del barri. Aquesta última convocatòria oberta va comptar amb la participació dels veïns, el Regidor de Mobilitat Sostenible i els tècnics municipals.

256

_Objectius: Presentació de les Línies d’actuació per al barri i últimes aportacions dels assistents abans de tancar el document final de l’estratègia participativa. _Dinàmica: Breu introducció del Regidor de Mobilitat Sostenible i de l’equip tècnic coordinador del Botànic es mou. Presentació projectada de les fitxes explicatives de totes les accions amb tres espais de debat i comentaris desprès de cada bloc (MOB-mobilitat, ESP-espai públic i BOT-dinamització d’espais singulars). Explicació dels objectius del comitè de seguiment com a continuació del grup motor format durant el procés. Objectius del comitè de seguiment i invitació a sumar-se als col·lectius i veïns presents. _Programa: 01_ Introducció 02_Presentació fitxes de cada bloc amb espai de debat posterior. 03_Comitè de seguiment. Objectius i formalització 04_Agraïments _Material: Presentació projectada i resum de les accions de millora per al barri impreses per als assistents.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


_Resultats:

_El vianant en el barri Botànic es troba maltractat. L’acessibilitat és molt dolenta, les voreres són molt estretes i calen més passos de vianants, especialment als carrers Lepanto i Borrull. _Relacionat amb el taller de camins escolars, l’AMPA del col·legi Cervantes es mostra interessada en promoure l’anomenat BICIBUS afavorint la mobilitat dels escolars en bicicleta. Els farem arribar el dossier sobre les conclusions del taller realitzat amb els alumnes de 3er de primària. Es parla del carrer d’Andreu Julià (façana posterior de l’escola) com a possible peatonalització (es comenta per este vial la possibilitat de recuperar la pilota valenciana, la demanda de situar més aparcaments de bicicletes i l’idea d’habilitar una nova sortida del escolars per aquesta façana, més amable que l’avinguda Guillem de Castro). Un veritable projecte de camins escolars ha de estar promogut per la comunitat educativa, la regidoria de mobilitat sostenible col·laboraria en millorar la senyalització, etc. _Es pregunta per la velocitat màxima en el carril bici: 15 km/h. _Sobre la recuperació de la plaça Rojas Clemente, es comenta que perquè funcione és necessària una estratègia per l’aparcament d’automòbils en el barri i es valore la connexió de la plaça amb el carrer Turia. _Des del mercat Rojas Clemente insisteixen en la necessitat d’assegurar la càrrega i descàrrega i reservar algunes poques places de rotació per a clients, sobretot quan es projecte la futura plaça. _Diverses persones posen l’accent en la importància de que la nova plaça complisca amb les expectatives dels veïns proposant una exposició pública del projecte abans de la seua execució. _Es comenta que tant en la plaça com dins del mercat s’ha observat moviments per a compra o lloguer de baixos o llocs del mercat. _BiciFest València 2017 informa de les activitats que es van a realitzar en la plaça el dia 9 de maig i posa interès a contactar amb el AMPA del Cervantes per a recolzar el seu projecte de bicibus. _Hi ha interès per part dels veïns de poder accedir al document final una vegada elaborat per a la seua lectura en deteniment. -Un veí comenta que s’hauria de millorar l’accessibilitat des del barri cap a a el riu. Proposa que una possible solució seria crear una rampa des del carrer Beat Gaspar Bono que passara per sota del carrer Petxina i desembocarà directament en el llit de Jardí del riu Turia. Ens ha semblat interessant ja que aquesta proposta va aparèixer també en el taller realitzat per la revista Paisea com una possible solució per a millorar la permeabilitat entre el riu i el barri. Aquestes aportacions són tenides en compte en el document final. Finalment l’Ajuntament transmet que els resultats d’este procés arribaran a les diferents Àrees i serveis municipals implicats, sent un dels condicionants dels futurs projectes d’urbanització que afecten al barri, especialment el de la Plaça Rojas Clemente (inversió en el barri que ha obtingut més recolçament en els pressupostos participatius de decidimVLC 2017).

_Imatges del taller

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_(RE)FER EL BOTÀNIC

Al llarg de la sessió els veïns i veïnes presents fan les següents aportacions:

257


DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_COMITÈ DE SEGUIMENT 258

DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_Comité de seguiment El seguiment i avaluació és un aspecte essencial de tot procés participatiu. Permet a la comunitat determinar el progrés de les actuacions que han eixit del propi barri i afermar la confiança dels ciutadans en les seues institucions. Al finalitzar el taller (re)fer el Botànic va quedar pendent que els veïns prenguen la iniciativa de constituir el “Comité de seguiment” que els permeta reunir-se amb l’ajuntament d’una forma periòdica (per exemple semestralment). Es planteja que el Col·lectiu veïnal del barri Botànic faça de coordinador amb alguns veïns a nivell particular que van participar durant tot el procés participatiu.

05_ACCIONS DEL PROCÉS


Finalment, gràcies al treball col·laboratiu entre ciutadania, Ajuntament i equip tècnic coordinador, es redacta la present Estratègia integral participativa sobre espai públic i mobilitat per al barri Botànic de València.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_ESTRATÈGIA INTEGRAL PARTICIPATIVA

DEVOLUCIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS_Estratègia integral participativa

259


[264-265] INTRODUCCIÓ [267-295] MOB | MOBILITAT 01_Pacificació dels carrers 02_Millora de l’accessibilitat 03_Millora de les connexions 04_Bicicleta 05_Aparcaments de vehicles privats a motor 06_Transport públic

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

[297-319] ESP | ESPAI PÚBLIC 01_Gestió 02_Augment de la biodiversitat 03_Posada en valor del patrimoni [321-331] BOT | DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS 01_Plaça Rojas Clemente 02_Plaça Sant Sebastià 03_Solar Jesuïtes 04_Plaça Maria Beneyto 05_Carrer Quart

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

261


Complementant el procés, també s’han tingut en compte les propostes per al barri recollides a la Consulta ciutadana d’inversions en barris “decidim VLC” (octubre 2016-març 2017). Aquestes línies d’actuació s’han estructurat en tres grans blocs: mobilitat (MOB), espai públic (ESP) i dinamització d’espais singulars (BOT). Tot i aquesta divisió -on les accions s’han agrupat per afinitat-, els blocs no són estancs ni autònoms, de tal forma que les decisions que es prenguen sobre cadascun d’ells pot afectar als altres.

INTRODUCCIÓ

Finalitzada la fase de formulació de propostes i consensos, els treballs entren en la seua darrera fase de concreció amb el plantejament de les línies d’actuació que han sorgit els últims mesos al llarg de tot el procés participatiu. El Botànic es mou proposa a aquesta fase 4, una sèrie de 14 ESTRATÈGIES definides en 30 ACCIONS que tracten de recollir totes les demandes majoritàries veïnals. Algunes propostes són molt concretes, altres més conceptuals.

264

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

Resulta important destacar que del procés no ha eixit una proposta única de planificació per al barri, ja que algunes accions es complementen, sent compatibles fins i tot en diferents terminis, però unes altres es contradiuen entre si. Si bé existeix per part de la ciutadania una clara voluntat per que es produïsca un canvi en el model de mobilitat del barri i sobre tot una redistribució dels usos de l’espai públic, avançant cap a un model de ciutat pensada per a les persones, més humana, verda, amable i inclusiva.


Pel que fa a l’ESPAI PÚBLIC, igualment es reclama un tractament diferent dels espais oberts actuals del barri. Aquest grup d’accions s’organitza en 3 estratègies referides a gestió -activació temporal dels solars desocupats, neteja i gestió de residus i ocupació de la via pública d’antigues alineacions-, augment de la biodiversitat, amb propostes que van des de la creació de corredors verds i nous hàbitats que afavorisquen la biodiversitat urbana, fins a la implantació de sistemes de drenatge sostenible o un canvi en el model de manteniment de la jardineria. Finalment, la necessària posada en valor del patrimoni, tan present al barri però tantes vegades menyspreat. L’últim bloc fa referència a la DINAMITZACIÓ D’ESPAIS SINGULARS, els quals, per la seua repercussió i importància al barri, arrepleguen de forma transversal moltes de les estratègies i accions definides en els dos blocs anteriors, dirigides al canvi de model de ciutat desitjat pels veïns. Els enclavaments proposats són la Plaça Rojas Clemente, la Plaça Sant Sebastià, el Solar de Jesuïtes, la Plaça Maria Beneyto i l’Eix Carrer Quart.

Cadascuna de les 30 accions descrites es presenta en una doble fitxa: La primera pàgina de la fitxa recull la informació escrita en una primera descripció i justificació del perquè de l’acció i en quina part del procés s’ha proposat: ja siga a les enquestes (enquesta participativa al Dia B!, enquesta on-line o enquesta al mercat), entrevistes als col·lectius, a qualsevol taller participatiu del procés ((Re)coneix el Botànic, Mou-te al Botànic o Imagina el Botànic) o a altres mitjans de participació (com els citats pressupostos participatius de decidim VLC). També a aquesta part escrita es planteja, en funció de la intensitat de les demandes, la prioritat de l’actuació proposada -alta, mitjana o baixa-, un possible termini d’execució -curt, mig o llarg- i una estimació econòmica de la implantació de l’actuació expressada en símbols (€ com més econòmica, €€ més costosa i €€€ una major inversió). Per últim, es localitzen les accions i es detalla l’Àrea municipal i/o la Regidoria inicialment responsable de posar en marxa cada acció. Aquesta primera part escrita de la fitxa es complementa gràficament en la segona pàgina, on es marquen al plànol del barri ubicacions, delimitacions o propostes de les accions descrites i es complementen amb fotografies i referències aplicables a les accions proposades.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

INTRODUCCIÓ

El bloc de MOBILITAT s’ordena en 6 estratègies que recullen temes com la pacificació de carrers -delimitació de zona 30 km/h, carrers per vianants, canvi de seccions de carrers o projectar camins escolars-, millora de l‘accessibilitat i connexions i propostes per als desplaçaments en bicicleta, transport públic i vehicles privats a motor -especialment l’aparcament-.

265


MOBILITAT MOB_01 | PACIFICACIÓ DELS CARRERS 01_Delimitació zona 30 km/h 02_Projecte de camins escolars 03_Peatonalització d’alguns carrers 04_Canvi secció d’alguns carrers MOB_02 | MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT 01_Estudi de l’accessibilitat al barri MOB_03 | MILLORA DE LES CONNEXIONS 01_Connexions internes 02_Connexions perifèriques MOB_04 | BICICLETA 01_Connexions xarxa carril bici 02_Aparcaments

MOBILITAT

MOB_05 | APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR 01_Zona taronja 02_Control i gestió de les places d’aparcament 03_Construcció aparcament públic MOB_06 | TRANSPORT PÚBLIC 01_Millora de l’accessibilitat 02_Gestió

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

267


MOB_01

01

DELIMITACIÓ ZONA 30 KM/H EN TOT EL BARRI

PRIORITAT:

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

COST:

268

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

JUSTIFICACIÓ

DELIMITACIÓ

En el PMUS, es proposa establir part del barri com zona 30 km/h. Aquesta proposta de delimitació parcial s’ha discutit en diferents àmbits i majoritàriament s’ha considerat que seria interessant plantejar la delimitació per a la totalitat del barri. En l’enquesta, una clara majoria de participants aposta per un major control de la velocitat, per l’existència de més zones 30 km/h i per donar prioritat a bicicletes i vianants.

Tot el barri (veure plànol) a excepció de les vies perimetrals:

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula bicicleta) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-443) Entrevistes Enquestes Altres

DESCRIPCIÓ

- Gran Via Ferràn el Catòlic - Passeig de la Petxina - Carrer de Guillem de Castro

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

La proposta consistiria en convertir tot el barri en «zona de velocitat 30km/h», per a millorar la convivència entre cotxes i bicicletes, alhora, es disminuiria la necessitat de crear carrils bici segregats fora de les vies principals. El barri seria un àmbit ciclable en la seua totalitat.

- Carrer d’Àngel Guimerà - Carrer de Conca

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): senyalització zona 30 km/h. - LLARG TERMINI (€€€): reurbanització d’alguns carrers.

Aquesta reducció de la velocitat repercutiria també en una pacificació dels carrers.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_01.01 01

02

03

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

01_Plànol delimitació zona 30 km/h del PMUS 02_Plànol delimitació zona 30 km/h de la proposta 03_Participació durant el taller “Mou-te al Botànic”

269


MOB_01

02

PROJECTE DE CAMINS ESCOLARS PEL COL·LEGI CERVANTES

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

JUSTIFICACIÓ

270

El Col·legi Cervantes és un agent molt important en el barri, és l’única escola que hi trobem i acull gran nombre d’alumnes i professors que s’hi desplacen diàriament. Segons les dades que s’han recollit en el taller que es va realitzar en col·laboració amb el col·legi, una majoria dels alumnes hi van a peu o en transport públic. La realització del projecte de camins escolars ha estat àmpliament recolzada pels participants en els diferents tallers i activitats. Bé siga sol·licitant accions puntuals o d’una manera més global. A més, l’AMPA del col·legi Cervantes es mostra interessada en promoure l’anomenat BICIBUS afavorint la mobilitat dels escolars en bicicleta. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-313) Entrevistes Enquestes Altres (Tallers al col·legi Cervantes)

COST:

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

DESCRIPCIÓ

- CURT TERMINI: realització del projecte amb l’escola.

La proposta consistiria en l’elaboració per part d’un equip tècnic d’un projecte de camins escolars. L’impuls i gestió ha de venir de la comunitat educativa, i posteriorment, l’ajuntament pot col·laborar en la senyalització i millores en l’espai públic (passos de vianants, canvis semàfors, etc).

- MIG TERMINI: materialització de les millores en els itineraris.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_01.02 02

01

03

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

01_Plànol resultant d’un dels tallers al col·legi Cervantes 02_Xiquets participant al taller 03_Identificació dels equipaments i serveis al barri

271


MOB_01

03

PEATONALITZACIÓ D’ALGUNS CARRERS CREANT SUPERILLES

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

JUSTIFICACIÓ Des del primer moment del procés, els veïns han mostrat descontent amb la quantitat de tràfic que hi ha al barri i es demanava la conversió en zones de vianants d’alguns espais i vials. També s’ha expressat la necessitat d’adequar l’entorn d’alguns espais com el mercat Rojas Clemente i el Col·legi Cervantes reduint la presència de tràfic en el seu entorn.

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

L’estructura viària del barri permetria aquesta transformació d’alguns dels seus carrers sense crear problemes d’accessibilitat.

272

A l’Estudi de Paisatge del Pla General de València es proposa convertir el carrer Túria en espai per a vianants. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants i vehicles) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-202) Entrevistes Enquestes Altres

DESCRIPCIÓ

DELIMITACIÓ Caldria definir en projecte. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): peatonalització d’alguns carrers amb mobiliari i senyalització.

Es tractaria de fer un estudi en profunditat del viari del barri en relació amb el de la ciutat per establir quins carrers es podrien destinar a un ús peatonal, descongestionant el barri de trànsit. Aquesta acció serviria per adequar l’entorn d’espais de trobada com l’escola i el mercat i per crear nous itineraris lliures de cotxes.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

COST:

- LLARG TERMINI (€€€): reurbanització d’alguns carrers.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_01.03 01

03

01_Esquema superilles a Barcelona 02_Exemple carrer peatonal superilla 03_Exemple delimitació superilla

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

02

273


MOB_01

04

CANVI SECCIÓ D’ALGUNS CARRERS ELIMINANT COTXES I AMPLIANT VORERES

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

JUSTIFICACIÓ

274

La queixa per voreres estretes i per la presència exagerada del cotxe en el barri és recurrent en totes les activitats que s’han realitzat durant el procés. De fet, és representatiu que 4 de les propostes presentades a Decidim València tinguen com objecte l’ampliació de voreres en diferents punts. Alguns dels carrers del barri tenen voreres totalment insuficients per a garantir l’accessibilitat mínima als vianants.

COST:

PROPOSAT:

Caldria definir en projecte.

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-389/86/570/174) Entrevistes (Parròquies, InstitutoPax, COCEMFE) Enquestes Altres

DELIMITACIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

DESCRIPCIÓ Es proposa eliminar alguna banda d’aparcament per poder fer un canvi en la secció dels carrers augmentant l’amplada de les voreres. Aquesta acció també permetria la introducció de vegetació en algunes vies.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_01.04 01

03

01_Plànol situació carrers amb doble aparcament 02_(Re)coneix el Botànic - Voreres plenes d’elements 03_(Re)coneix el Botànic - Voreres amb secció reduïda

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_PACIFICACIÓ DELS CARRERS

02

275


MOB_02

01

ESTUDI DE L’ACCESSIBILITAT AL BARRI PER FER UN PROGRAMA D’ACCIONS PLANIFICAT

JUSTIFICACIÓ

MOBILITAT_MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT

La configuració de l’espai públic actual al barri no permet una utilització normal per persones amb mobilitat reduïda o amb necessitats especials. Les voreres estretes, la manca de passos de vianants i per tant de continuïtat, el tipus i distribució del mobiliari urbà a les voreres i la senyalització no afavoreixen l’ús per part de totes les persones amb necessitats especials puntuals o contínues. Els veïns denuncien una problemàtica important en aquesta matèria en els carrers Borrull i sobre tot Lepanto, on no existeixen passos de vianants des del carrer Botànic fins Guilem de Castro.

276

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (COCEMFE) Enquestes Altres

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ Redacció d’un estudi detallat de l’accesibilitat universal a l’espai públic del barri amb anàlisi de la situació actual i una planificació de les millores que es poden dur a terme amb el temps. S’analitzarien les voreres, els guals i passos de vianants, el mobiliari urbà, l’accés als edificis i les parades de transport públic, la vegetació, els jocs infantils, els parcs urbans, la senyalització i la il·luminació. El pla d’accesibilitat aportaria solucions als problemes detectats així com un estimació de cost i una planificació de les actuacions en el temps.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

PRIORITAT:

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_02.01 01

02

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT

01_Programació d’un pla d’accessibilitat 02_Exemples millora accessibilitat a l’espai públic

277


MOB_03

01

CONNEXIONS INTERNES AL BARRI

PRIORITAT:

JUSTIFICACIÓ

COST:

MOBILITAT_MILLORA DE LES CONNEXIONS

Des del punt de vista de la seguretat, es proposa la creació de nous passos de vianants en alguns carrers i per altra banda la gestió del tancament d’alguns espais públics per la nit, com és el cas del passatge del Centre de Salut. Per millorar la estructura interna del barri i trencar la manca de connexió entre el Nord i el Sud es proposa millorar les connexions del Jardí Botànic amb la Plaça de Sant Sebastià i la prolongació del carrer Turia fins a la Plaça de Rojas Clemente.

278

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula bicicleta i vianants) Imagina el Botànic

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol).

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

DESCRIPCIÓ En aquesta direcció es proposen una sèrie d’actuacions, algunes d’elles ja proposades pels veïns al procés Decidim VLC:

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

MITJANA

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

01_Fer nous passos de vianants, protegits als creuaments que no en tenen. 02_Prolongació i connexió del Carrer Turia fins a la Plaça de Rojas Clemente. 03_Connexió del Jardí Botànic amb la Plaça de Sant Sebastià. 04_Tancament per la nit d’espais públics (passatge del centre de salut/jardí Hespèrides).

ALTA

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): nous passos de vianants i gestió del tancament d’alguns espais de nit. - MIG TERMINI (€€): connexions amb urbanització. - LLARG TERMINI (€€€): connexions que impliquen adquisició/ expropiació de terrenys.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_03.01 01_Plànol problemes de connexió al barri del Botànic 02_Possible prolongació carrer Túria 03_Falta de passos de vianants al carrer Lepanto 04_Possible connexió entre el Jardí Botànic i la plaça Sant Sebastià

02

01

01

02

03

04

04 03

04

01

CONNEXIÓ DEFICIENT

02

CONNEXIÓ INTERROMPUDA

03

CONNEXIÓ INEXISTENT

04

VORERES ESTRETES

04 04

01

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_MILLORA DE LES CONNEXIONS

04

279


MOB_03

02

CONNEXIONS PERIFÈRIQUES DEL BARRI

JUSTIFICACIÓ

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

Com a barri vinculat directament amb els Jardins del Túria es demana que la connexió amb els mateixos no es trenque per una via ràpida com passa en l’actualitat, i que es vincule el Jardí Botànic amb els Jardins del Túria. Per altra banda, en el mateix lloc del barri es demana una connexió natural del Carrer Beat Gaspar Bono amb la Gran Via Ferran el Catòlic que simplifica les circulacions de vianants per accedir al transport públic i per altra banda elimina un punt conflictiu per inseguretat ciutadana. A més a més es reivindica un major nombre de passos de vianants a Ferràn el Catòlic.

MOBILITAT_MILLORA DE LES CONNEXIONS

PROPOSAT:

280

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-281) Entrevistes Enquestes Altres

DESCRIPCIÓ

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol). ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

En aquesta direcció es proposen tres actuacions concretes: 01_Fer nous passos de vianants a Ferran el Catòlic. 02_Connexió del Carrer Beato Gaspar Bono amb la Gran Via Ferran el Catòlic (solar Jesüites, Fitxa BOT_03). 03_Connexió del barri amb els Jardins del Túria. Respecte a la primera, caldria estudiar el tram complet de la Gran Via per acurtar les distàncies entre passos de vianants. La segona es de fàcil execució i ha estat demanada dins del procés participatiu Decidim VLC. La tercera es una actuació de més complexitat encara que ja es va fer una connexió mitjançant un pas de vianants demanat i construït pel procés participatiu Decidim VLC de l’any 2016.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

COST:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): connexió del Carrer Beat Gaspar Bono amb la Gran Via Ferran el Catòlic. - MIG TERMINI (€€): modificació de la secció del Passeig de la Petxina donant prioritat al vianant. - LLARG TERMINI (€€€): connexió del Carrer Beat Gaspar Bono i del Jardí Botànic amb els Jardins del Túria.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_03.02 04

01 01

02

01 03

01

03

02

04

03

01_Plànol problemes de connexió al barri del Botànic 02_Possible connexió del Carrer Beat Gaspar Bono amb la Gran Via 03_Falta de passos de vianants a la Gran Via Ferran el Catòlic 04_Possible connexió del barri amb els Jardins del Túria

01 03

03

01

CONNEXIÓ DEFICIENT

02

CONNEXIÓ INTERROMPUDA

03

CONNEXIÓ INEXISTENT

04

VORERES ESTRETES

01

01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_MILLORA DE LES CONNEXIONS

03

281


MOB_04

01

CONNEXIONS XARXA CARRIL BICI AMB LA RESTA DE LA CIUTAT

JUSTIFICACIÓ Es necessari revertir l’actual model de mobilitat cap a un nou model de prioritat al vianant i la bicicleta enfront al vehicle motoritzat, cap a un nou model de mobilitat més sostenible. Per a que el transport en bicicleta siga segur i possibilite un model alternatiu de mobilitat, cal garantir l’existència d’itineraris ciclistes que vagen completant la xarxa global de la ciutat i permeten la continuïtat de les vies de connexió.

COST:

Aquesta estratègia de vies segregades de carril bici -més ràpides i directes - caldria complementar-la amb un segon grau de ciclo - carrers.

DELIMITACIÓ

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula bicicleta) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-220) Entrevistes (València en bici) Enquestes Altres

MOBILITAT_BICICLETA

DESCRIPCIÓ

282

PRIORITAT:

01_Nou carril bici al carrer Quart 02_Nou carril bici a l’Avinguda Ferran el Catòlic*

03_Més connexions amb el riu 04_O-na verda transit carril bici

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol). ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

En aquesta direcció es proposen una sèrie d’actuacions -moltes d’elles ja previstes per l’Ajuntament o pel PMUS- que es complementen a l’estratègia d’establir la zona 30 a tot el barri - amb ciclo-carrers a tota la trama interna - :

ALTA

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): senyalització ciclo-carrers (zona 30). - MIG TERMINI (€€): carrils bici diferenciats. - LLARG TERMINI (€€€): reurbanització de carrers amb plataforma única.

*Ja siga discorrent per les zones enjardinades o reduint la secció del trànsit rodat.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_04.01 ONA VERDA BICI CONNEXIÓ AL RIU PROPOSTA CARRIL BICI PROPOSTA CICLOCARRER PROPOSTA CICLOCARRER CARRIL BICI

01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_BICICLETA

02

01_Plànol proposta carril bici al barri Botànic 02/03_Participació durant el taller “Mou-te al Botànic” 04_Actuacions previstes per l’Ajuntament a la xarxa del carril bici

283


MOB_04

02

APARCAMENTS NOUS APARCABICIS

JUSTIFICACIÓ Per complementar el nou model de mobilitat on es prioritze la bicicleta, és important garantir l’estacionament, tant de curta estada como de llarga i tant el de caràcter privat com el de lloguer (Valenbisi). Un estacionament que, ubicat prop de les parades de mitjans de transport públic -bus i metro- i promovent la intermodalitat, garantisca el model a una escala més ampla. Igualment, front a la falta d’espai als habitatges per guardar la bicicleta, és recomanable posar en marxa iniciatives que promoguen alternatives per poder aparcar la bicicleta.

MOBILITAT_BICICLETA

PROPOSAT:

284

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula bicicleta) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (València en bici, InstitutoPax) Enquestes Altres

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ

DESCRIPCIÓ

Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol).

En aquesta direcció es proposen una sèrie d’actuacions:

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

01_Ubicar estacions de Valenbisi al costat de les dues eixides del metro d’Àngel Guimerà i Túria. 02_Ubicar estació de Valenbici al costat de la nova rampa cap al riu situada al Passeig de la Petxina. 03_Nous aparcaments de bicicleta a diferents punts del barri. 04_Fer aparcaments de llarga durada. 05_Exempcions fiscals o tributàries en reformes d’elements comuns de les finques si es fa lloc per a l’aparcament de bicicletes.

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_04.02 VB

AB

VB

AB

AB

AB

VB

VB

01_Plànol proposta d’aparcaments per a bicicletes al barri 02/03_Exemples d’aparcaments a la via pública 04_Exemple d’aparcament privat

AB AB

VB

AB

02 VB

AB VB

APARCAMENT VALENBISI

AB

APARCAMENT BICICLETES VORERA

AB

APARCAMENT BICICLETES CALÇADA

VB

APARCAMENT VALENBISI PROPOSTA

AB

APARCAMENT BICICLETES CALÇADA PROPOSTA

AB

APARCAMENT BICICLETES TRASLLADAT A CALÇADA PROPOSTA

AB

AB

VB

VB

VB

01

03

04

VB

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_BICICLETA

AB

285


MOB_05 MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR 286

01

ZONA TARONJA

PRIORITZANT L’APARCAMENT DELS VEÏNS

JUSTIFICACIÓ L’aparcament és un dels problemes més esmentat pels veïns, comerciants i treballadors del barri. La part nord del barri compta amb pocs aparcaments subterranis privats i al barri no hi ha cap estacionament de titularitat pública o privada que estiga obert al públic. Això dificulta molt l’estacionament tant als veïns com als treballadors i visitants del barri que volen fer ús del vehicle privat. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vehicles a motor) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol). ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ L’acció consistix en configurar la major part de les zones d’aparcament en superfície com a zona taronja de manera que es done prioritat a l’estacionament dels veïns empadronats al barri. Esta zona taronja es combinaria amb zones d’aparcament de rotació delimitades com a zona blava, que es podrien situar pròximes a les zones que compten amb equipaments importants. Al procés, quan es parlava de zona taronja, també es va apuntar la possibilitat de que els treballadors del barri pogueren accedir a la seua utilització.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

PRIORITAT:

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_05.01 APARCAMENTS OBERTS AL PÚBLIC

01

02

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR

EQUIPAMENTS

01_Plànol del barri i l’entorn amb els equipaments que atrauen desplaçaments de dins i fóra del barri i els aparcaments oberts al públic que hi ha als barris de l’entorn 02_Equipaments pertanyents al barri del Botànic: - Col·legi Cervantes - Mercat Rojas Clemente - Centre de salut Guillem de Castro

287


MOB_05

02

CONTROL I GESTIÓ DE LES PLACES D’APARCAMENT PER PART DE L’AJUNTAMENT JUSTIFICACIÓ L’aparcament és un dels problemes més esmentat pels veïns, comerciants i treballadors del barri. La part nord del barri compta amb pocs aparcaments subterranis privats i al barri no hi cap estacionament públic o privat que estiga obert al públic. Això dificulta molt l’estacionament.

MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR

Al barri de Velluters hi ha dos aparcaments públics prop de Guillem de Castro i per tant pròxims al Botànic (Un a la Plaça Virirato amb 270 places i gestionat per la Generalitat i un altre amb 59 places de gestió d´ús a veïns als carrers Recaredo-Guillem Sorolla gestionat per AUMSA) que poden comptar amb places buides.

288

A l’anàlisi realitzada s’ha detectat l’existència de places d’aparcament lliures en venda o en lloguer en alguns dels aparcaments subterranis dels edificis de la part sud del barri. També s’ha fet una estimació del nombre de places existents en aparcaments privats i este és pràcticament equivalent al nombre de cotxes censats al barri. PRIORITAT: PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vehicles a motor) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DESCRIPCIÓ

DELIMITACIÓ

El consistori pot intermediar per a que als aparcaments públics de Velluters (Plaça Viriato i Guillem Sorolla) es permitisca el lloguer o compra de places per part dels veïns empadronats al barri del Botànic i no només als veïns de Ciutat Vella.

Afecta a la totalitat del barri del Botànic (veure plànol).

Per una altra banda, l’Ajuntament pot donar suport a iniciatives veïnals que permitisquen una millor gestió de les places privades en lloguer, de manera que els ofertants i demandants de places de lloguer es posen en contacte. Hi ha dependències municipals al barri com el Centre de Majors, El Mercat de Rojas Clemente o la biblioteca que podrien servir com a llocs de trobada dels veïns i mitjançant un simple tauló d’anuncis gestionat pels mateixos veïns es podria potenciar l’intercanvi d’informació relacionada amb la venda o lloguer de les places d’estacionament, a més d’altre tipus d’informació important per al veïnat.

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_05.02 EDIFICIS AMB GARATGE PRIVAT GARATGE HEROI ROMEU (166 PLACES) GARATGE PLAÇA STA MARIA MICAELA (468 PLACES) GARATGE GUILLEM SOROLLA-RECAREDO (AUMSA. 59 PLACES) BAIXOS AMB GUALS (ACTIVITATS ECONÒMIQUES O GARATGES) GARATGE PLAÇA VIRIATO (GENERALITAT VALENCIANA. 270 PLACES)

01

02

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR

01_Plànol del barri amb els garatges privats existents i els guals detectats, així com els aparcaments amb places públiques situats als barris de l’entorn i que podrien utilitzar-se també per veïns del Botànic 02_Problemàtica d’aparcament malgrat l’existència de places lliures

289


MOB_05

03

CONSTRUCCIÓ APARCAMENT PÚBLIC SI LES MESURES ANTERIORS NO FUNCIONEN

MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR

JUSTIFICACIÓ

290

L’aparcament és un dels problemes més esmentat pels veïns, comerciants i treballadors del barri. La part nord del barri compta amb pocs aparcaments subterranis privats i al barri no hi cap estacionament públic o privat que estiga obert al públic. Això dificulta molt l’estacionament tant als veïns com als treballadors i visitants del barri que volen, en un moment donat, fer ús del vehicle privat. En el passat, a altres barris de la ciutat s’han construït estacionaments subterranis en règim de concessió a empreses privades però promoguts per l’Ajuntament on els veïns empadronats al barri tenien preferència per a la compra o lloguer de les places. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vehicles a motor) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (Mercat, Església i Universitat Catòlica) Enquestes Altres

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Per determinar, donant servei a tot el barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ Si les altres mesures de millora de l’aparcament no solucionaren el problema, es planteja la construcció d’un aparcament púbic de gestió privada amb una concessió, com s’ha fet en el passat a altres barris de la ciutat. Per al lloguer o la compra d’una plaça a este estacionament es donaria preferència als veïns del barri. També es podria establir algun tipus d’acord amb el mercat Rojas Clemente per a que la seua clientela utilitzara l’aparcament. La localització d’este aparcament s’hauria d’estudiar amb detall, podria situar-se prop dels equipaments importants i de manera que no augmentara el trànsit a l’interior del barri.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

PRIORITAT:

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. - Àrea d’Urbanisme.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_05.03 HR

EQUIPAMENTS APARCAMENTS OBERTS AL PÚBLIC ZONA ALLUNYADA DELS ESTACIONAMENTS OBERTS AL PÚBLIC 24 H. I AMB EQUIPAMENTS IMPORTANTS

HR

HORARI REDUÏT

HR

01

02

01_Plànol del barri i l’entorn amb els equipaments més importants que atrauen desplaçaments de dins i fóra del barri i aparcaments oberts al públic 02_Equipaments pertanyents al barri del Botànic: - Universitat Catòlica de València - Teatre “La estrella” - Jardí Botànic

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_APARCAMENTS DE VEHICLES PRIVATS A MOTOR

HR

291


MOB_06

01

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A LES PARADES DE METRO I AUTOBÚS

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

JUSTIFICACIÓ

MOBILITAT_TRANSPORT PÚBLIC

Al barri es localitzen dos estacions de metro, Àngel Guimerà i Túria, sent les dos accesibles, encara que l’accés adaptat de Túria es troba a l’altra banda del riu, a l’avinguda de Menéndez Pidal. Per això es demana que la baixada a l’estació Túria de la Gran via Ferran el Catòlic siga també accessible. Per altra banda en algunes parades de bus la col·locació del mobiliari urbà impedeix una accessibilitat adequada per pujar o baixar del bus.

292

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI: redistribució del mobiliari a les parades de bus.

DESCRIPCIÓ Les actuacions consisteixen en redistribuir el mobiliari urbà i en donar una solució accessible a la baixada de Túria de la Gran via Ferran el Catòlic com podria ser un ascensor.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

DELIMITACIÓ

- MIG TERMINI: accesibilitat a la baixada de Túria de la Gran via Ferran el Catòlic.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_06.01 02

03

01_Exemple accessibilitat al transport públic (metro) 02_Exemple accessibilitat al transport públic (autobús) 03_Estat actual accés transport públic al barri del Botànic

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_TRANSPORT PÚBLIC

01

293


MOB_06

02

GESTIÓ

DEL TRANSPORT PÚBLIC AL BARRI

JUSTIFICACIÓ Encara que el barri està ben connectat a nivell de transport públic, hi ha una demanda de connexió del barri amb altres punts de la ciutat com les universitats, una major freqüència de pas de la línia 5 pel matí i de la línia nocturna, o de coordinació entre diferents línies de bus i altres mitjans de transport públic. També es demana des del procés participatiu una millora de la informació i senyalització de les línies d’autobús mitjançant panells amb temps d’espera i millora de la informació del metrobús. A banda d’estos punts es sol·licita una millora de l’accessibilitat a les parades de metro i bus. Per reduir la circulació del transport privat al barri i al centre de la ciutat cal fer una important inversió per millorar el transport públic.

MOBILITAT_TRANSPORT PÚBLIC

PROPOSAT:

294

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula transport públic) Imagina el Botànic

PRIORITAT:

COST:

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic.

DESCRIPCIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

En aquesta direcció es proposen diferents actuacions amb diferent grau de complexitat encara que pareix que les solucions passen majorment per una millora de la gestió. Les demandes mes sol·licitades són:

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

01_Millora de la informació (panells amb temps d’espera) i senyalització de les línies d’EMT i Metrobús. 02_Coordinació entre diferents línies d’EMT, Metrobús i altres mitjans de transport públic: metro, valenbisi. 03_Millora de connexions amb altres zones de la ciutat, de les freqüències de pas i del servei nocturn.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


MOB_06.02 02

03

01_Parada d’autobús en un dels límits del barri del Botànic 02_Exemple parada d’autobús amb panell d’informació i seients 03_Exemple panell informatiu amb temps d’espera

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

MOBILITAT_TRANSPORT PÚBLIC

01

295


ESPAI PÚBLIC ESP_01 | GESTIÓ 01_Activació temporal dels solars desocupats 02_Neteja i gestió de residus 03_Ocupació de la via pública d’antigues alineacions

ESPAI PÚBLIC

ESP_02 | AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT 01_Creació de corredors verds 02_Manteniment sostenible 03_Afavorir la biodiversitat de fauna 04_Implantació de sistemes de drenatge sostenible 05_Implantació enllumenat 06_Incentivació vehicles elèctrics ESP_03 | POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI 01_Tractament entorn Torres de Quart 02_Recuperació història

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

297


ESP_01

01

ACTIVACIÓ TEMPORAL DELS SOLARS DESOCUPATS AL BARRI

JUSTIFICACIÓ En el teixit urbà del barri Botànic existeixen diversos solars de diferents dimensions que des de fa molts anys, conseqüència de la crisi econòmica, es troben en desús i suposen un problema de salubritat i de degradació del paisatge urbà. Donada la densitat del barri i el dèficit d’espais públics de relació i estada per als veïns, apareix la proposta de posar a la disposició del barri algun/s d’aquests buits urbans. En un clar indicador de canvi de tendència en l’urbanisme actual, molts ajuntaments estan experimentant amb noves idees incorporant la temporalitat dels usos (el que permet conèixer si les decisions funcionen o no) i contemplant mecanismes de gestió ciutadana directa. Alguns usos possibles: activitats veïnals, aparcament, càrrega i descàrrega de comerços/mercat, horts urbans, jardins comunitaris amb jocs infantils, espais esportius, etc. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (Falles i Mercat) Enquestes Altres

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ

DESCRIPCIÓ

298

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Solars desocupats existents al barri (veure plànol).

Es proposa el desenvolupament d’un procés amb implicació ciutadana dirigit a l’activació d’aquests espais en desús amb l’objectiu de posar-los al servei públic, seguint els següents passos: 01_Identificació de solars, propietat, qualificació en el PGOU, possibilitats d’activació i usos possibles. 02_Procés participatiu ciutadà sobre necessitats en el barri, demandes i col·lectius interessats. 03_Cessió d’ús al col·lectiu que es faça càrrec de la gestió del/s solar/s mitjançant convenis, amb vistiplau municipal. 04_Adequació dels espais als usos previstos.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

PRIORITAT:

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_01.01 01_Plànol solars desocupats al barri 02/03_Projecte exemple “estonoesunsolar” (Saragossa) 04_Estat actual del solar de l’alqueria al carrer Beat Gaspar Bono

SOLAR QUALIFICACIÓ DOTACIONAL SERVEIS PÚBLICS SOLAR QUALIFICACIÓ DOTACIONAL EDUCATIU-CULTURAL SOLAR QUALIFICACIÓ DOTACIONAL SISTEMA LOCAL ESPAI LLIURE SOLARS QUALIFICACIÓ RESIDENCIAL PLURIFAMILIAR

01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ

02

299


ESP_01

02

NETEJA I GESTIÓ DE RESIDUS MILLORANT L’ESTAT DELS CARRERS

JUSTIFICACIÓ Al llarg de tot el procés s’ha evidenciat per part dels ciutadans (tant adults com xiquets) la brutícia general existent als espais públics del barri. Ja al mateix primer dia del procés (festa de presentació diaB!), la paraula “brutícia” va ser la més repetida pels veïns i veïnes a la pregunta “què és el que menys t’agrada del barri”. Aquesta brutícia pot ser deguda tant a l’escassa presència dels serveis de neteja municipals com a l’incivisme d’alguns ciutadans i propietaris d’animals domèstics. Per altra banda, el veïnat transmet l’existència d’una problemàtica important d’índole social-amb la presència de persones sense sostre i “gorrilles”- que fa incrementar en algunes zones el problema d’insalubritat (no tant d’inseguretat).

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (El Micalet) Enquestes Altres (Tallers al col·legi Cervantes)

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ 300

Coneguda la recent notícia que l’Ajuntament té intenció d’augmentar el pressupost per a neteja dels carrers i la recollida de residus, així com augmentar les inspeccions perquè el treball es faça bé, es tinguen en compte les necessitats d’aquest barri en aquest sentit. Respecte de la problemàtica social, es sol·licita a Serveis Socials la seua implicació i gestió.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic. - Àrea de Desenvolupament Humà.

DESCRIPCIÓ

D’altra banda, els veïns demanen: 01_Punts de recollida per a l’oli de consum domèstic (Decidim VLC codi VLC-2016-167) 02_Soterrament contenidors en els carrers Quart (VLC-2016-81) i Túria (VLC-2016-225)

Afecta a la totalitat del barri del Botànic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI: augment dels serveis de neteja municipal. - MIG TERMINI: gestió de la problemàtica social.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_01.02 01_Plànol localització contenidors i espais amb problemàtica social 02_Situació contenidors carrer Quart 03_Exemple contenidors soterrats 04_Neteja dels carrers mitjançant aigua a pressió

ESPAIS AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL CONTENIDORS EN EL C/TÚRIA CONTENIDORS EN EL C/QUART

01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ

02

301


ESP_01

03

OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA D’ANTIGUES ALINEACIONS DE SOLARS PRIVATS

PRIORITAT:

COST:

JUSTIFICACIÓ Els murs delimitadors d’alguns solars sobreïxen de les façanes dels edificis contigus (alineats segons Pla General d’Ordenació Urbana de València). Aquesta situació provoca que les voreres siguen en eixos punts molt estretes, impedint una correcta accessibilitat, fent necessari inclús en alguns moments baixar a la calçada perquè els vianants puguen transitar. Tots els veïns consultats estan d’acord en que en estos casos són necessàries mesures que impulsen l’alliberació de l’espai públic per a augmentar l’amplada de les voreres.

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ

PROPOSAT:

302

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Solars localitzats al plànol: - Carrer Sant Pere Pasqual, 4 - Carrer Sant Pere Pasqual, 11 - Carrer Juan de Mena, 5 - Carrer Guillem de Castro, 99 - Carrer Guillem de Castro, 101 - Carrer Guillem de Castro, 103 ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge.

DESCRIPCIÓ Es proposa que es gestione la cessió anticipada a l‘Ajuntament dels sòls que sobreïxen de les alineacions del PGOU per a posar aquests terrenys a disposició de l’ús viari públic.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_01.03 02

01_Plànol situació dels solars fora d’alineació 02_Estat actual d’alguns d’aquestos solars

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_GESTIÓ

01

303


ESP_02

01

CREACIÓ DE CORREDORS VERDS INTRODUCCIÓ DE MÉS VEGETACIÓ AL BARRI

JUSTIFICACIÓ

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

El barri botànic té tres jardins de gran importància com són el riu Túria, el jardí de les Hespèrides i el jardí botànic.

304

El riu es troba separat del barri pel Passeig de la Petxina i això juntament amb la diferència de cotes respecte al barri fa que tant visual com físicament no es percep com a part del mateix. El jardí botànic és un jardí envoltat de murs i edificacions que ho fan impermeable i a més no és de pagament. Finalment el jardí de les Hespèrides amb horaris d’obertura i tancament i la seua situació perifèrica fa que també siga un espai poc gaudit pels veïns. Per això es considera que el barri necessita una unió real de la vegetació per crear corredors verds que uneixin aquesta vegetació i que canvie la configuració verda del barri i la percepció dels veïns i visitants. Tots els veïns consultats estan d’acord que el barri necessita més vegetació.

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic.

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge. - Àrea d’Urbanisme. - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

DESCRIPCIÓ Es proposa introduir la vegetació en qualsevol espai d’oportunitat, ja siga arbrat en alineació, enjardinar les places, creació de parterres, plantació en terrats, utilització de solars com horts o jardins comunitaris...

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.01 01

03

01/02_Imatges del “Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020” 03_Estat actual connexió amb el Jardí del Túria

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

02

305


ESP_02

02

MANTENIMENT SOSTENIBLE DE LA JARDINERIA

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

JUSTIFICACIÓ

306

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

En el barri la poca vegetació que trobem presenta un manteniment tradicional, retallada de bardisses, escocells sense vegetació, recollida de fruits en tarongers… Com es planteja augmentar el percentatge de vegetació dins del barri es proposa la possibilitat d’un altre tipus de gestió de la vegetació com la jardineria urbana ecològica. Sense fitosanitaris, sense eliminació de plantes als escocells, amb el mínim de podes possibles...

COST:

DELIMITACIÓ PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

DESCRIPCIÓ Canviar el model de gestió de la jardineria per a fer-lo més ecològic i on els veïns puguen fins i tot ser part del mateix model.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.02 02

01_Jardí de les Hespèrides durant el taller “(Re)coneix el Botànic” 02_Carrer del Beat Gaspar Bono durant el taller “(Re)coneix el Botànic”

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

01

307


ESP_02

03

AFAVORIR LA BIODIVERSITAT DE FAUNA CREACIÓ DE NOUS HÀBITATS

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

JUSTIFICACIÓ

308

La biodiversitat de la fauna es concentra al voltant de les zones verdes del barri per açò sobretot en la meitat sud (des de carrer Quart) la biodiversitat faunística disminueix considerablement. Es proposa augmentar-la amb la creació d’hàbitats.

COST:

PROPOSAT:

DELIMITACIÓ

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

DESCRIPCIÓ Creació d’hàbitats augmentant primer la vegetació i afavorint l’establiment d’espècies proporcionant-los aliment i recer amb la col·locació de menjadors, caixes niu (tant per a ocells com per a rates penades), hotels d’insectes, ruscs…

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.03 PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

01_Proposta del “Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020” 02_Exemples de nius per als ocells afavorint la seua presència al barri

309


ESP_02

04

IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE DRENATGE SOSTENIBLE AL BARRI

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

JUSTIFICACIÓ

310

El barri del botànic amb la seua falta de zones verdes i de sòls permeables perd totes les aigües pluvials per escorrentia que van al clavegueram perdent-se aigua que podria emmagatzemar-se per al reg, baldeig de carrers o simplement permetre la infiltració de l’aigua al subsòl.

PRIORITAT:

PROPOSAT:

COST:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic.

DESCRIPCIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

Els SUDS permeten la valoració del recurs pluja: 01_Redueixen la generació d’aigües residuals. 02_Proporcionen un recurs hídric alternatiu i permeten la recàrega del freàtic.

- Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge. - Àrea d’Urbanisme. - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

Aquestes actuacions poden tenir diferent abast i magnitud. Des de canvis en els pendents dels paviments per dirigir l’escorrentia cap a les zones de plantació com són els parterres i els escocells, la instal·lació de paviments drenants, fins a obres més complexes amb estudis integrals del barri per a l’aprofitament i reutilització de les aigües pluvials.

TERMINIS:

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.04 02

01_Comportament drenatge previ i posterior a l’urbanització 02_Treball dels SUDS evitant l’acumulació d’aigua en superfície

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

01

311


ESP_02

05

IMPLANTACIÓ ENLLUMENAT BAIX CONSUM

PRIORITAT:

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

JUSTIFICACIÓ

312

Al barri hi ha una gran quantitat de fanals i en general el veïnat percep que hi ha massa il·luminació. S’ha detectat una preocupació per la contaminació lumínica i la despesa que l’excés de lluminàries suposa per a la ciutadania. Per açò es proposa canviar d’il·luminació perquè siga de baix consum. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ Es proposen diverses mesures: 01_Eliminació de fanals innecessaris. 02_Canvi de model de lluminària perquè la llum es dirigisca cap avall. (en la Plaza María Beneyto les lluminàries són esfèriques) 03_Canviar el tipus de bombeta per bombetes de baix consum.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

- Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge. - Àrea d’Urbanisme. - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.05 02

01/02_Estat actual de l´enllumenat dels carrers al barri del Botànic

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

01

313


ESP_02

06

INCENTIVACIÓ VEHICLES ELÈCTRICS PÚBLICS I PRIVATS

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

JUSTIFICACIÓ

314

Per a reduir la contaminació es va proposar un model de gestió que afavorira d’alguna manera els vehicles elèctrics. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

COST:

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ

- Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

Algunes d’aquestes mesures poden ser: 01_Abaratir l’impost de circulació. 02_Reduccions fiscals. 03_Subvencionar la compra de vehicles elèctrics. 04_Prioritzar l’aparcament a este tipus de vehicles.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_02.06 02

03

01_Distintiu mediambiental assignat als vehicles elèctrics 02_Sistema de recàrrega de vehicles elèctrics a la via pública 03_Locatlització benzinera en un dels límits del barri del Botànic

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_AUGMENT DE LA BIODIVERSITAT

01

315


ESP_03

01

TRACTAMENT ENTORN TORRES DE QUART MILLORANT L’ESPAI PÚBLIC

JUSTIFICACIÓ

ESPAI PÚBLIC_POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI

Les Torres de Quart no es situen dins dels límits administratius del barri Botànic però tenen una presència innegable en la vida diària dels seus veïns i veïnes.

316

L’Ajuntament té previstes unes intervencions en l’entorn de les Torres de Quart del costat de Ciutat Vella (plaça Santa Úrsula,...) i també es troba en tràmits l’eliminació de la benzinera de Guillem de Castro, però no es preveuen millores a curt termini del costat del barri Botànic, on només existeix un pas de vianants (insuficient des del punt de vista funcional i indigne per al valor patrimonial d’aquesta antiga Porta de la ciutat) No obstant assenyalar que es troba en tramitació el “Pla Especial de Protecció dels entorns dels Bens d’Interès Cultural i Catàleg de Proteccions - Jardí Botànic de la Universitat de València, Porta de Quart, Església de Sant Miquel i Sant Sebastià – PEP-EBIC 03 i Catàleg de Proteccions” on es proposen mesures de requalificació de l’espai públic dirigides a la revalorització dels BICs i el seu entorn. PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-192) Entrevistes (COCEMFE) Enquestes Altres

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Entorn de les Torres de Quart (veure plànol). ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge. - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

DESCRIPCIÓ

TERMINIS:

A curt termini és necessari millorar l’entorn pròxim, ampliant voreres i millorant el pas de vianants que creua Guillem de Castro amb la reordenació del mobiliari urbà que s’acumula en aquesta cantonada amb el carrer Quart. Però cal un projecte global i unitari que pose en valor tot l’entorn, creant un espai per a la seua contemplació i que tinga en compte tant el costat de Ciutat Vella com el del barri Botànic. A més llarg termini, el Pla Especial en tramitació proposa la reurbanització i reordenació de la secció viària del carrer Guillem de Castro, tram des de carrer Corona fins la plaça de l’Encarnació.

- CURT TERMINI (€€): millora de la cantonada (pas de vianants, voreres, organització del mobiliari urbà).

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

CURT

MIG

LLARG

- LLARG TERMINI (€€€): accions de reurbanització previstes en el Pla Especial dels entorns BIC.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_03.01 02

01_Plànol situació Torres de Quart i el seu entorn 02_Estat actual de l’entorn de les Torres de Quart

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI

01

317


ESP_03

02

RECUPERACIÓ HISTÒRIA DEL BARRI

JUSTIFICACIÓ El Botànic és un dels barris que conforma el districte d’Extramurs junt amb La Roqueta, La Petxina i Arrancapins. Es tracta d’un dels entorns històrics de la ciutat de València, el seu emplaçament entre el riu Túria, les muralles i alguns dels principals viaris històrics com el carrer Quart, el van convertir en un entorn privilegiat de l’expansió urbana en el segle XIX. Un àmbit que va tenir un ràpid creixement fins acabar de configurar-se al llarg del segle XX, marcat per l’ instal·lació del Jardí Botànic, el Col·legi dels Jesuïtes i la presència de les Torres de Quart. Destaquen també l’alqueria del carrer Beat Gaspar Bono (hui en estat d’abandonament) i la traça de l’antic camí de Patraix (actualment carrer Juan de Mena). Al llarg del procés els ciutadans han demostrat que valoren aquest entorn històric, si bé és necessari posar-lo en valor.

ESPAI PÚBLIC_POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI

PROPOSAT:

318

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-192) Entrevistes (COCEMFE) Enquestes Altres

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Afecta a la totalitat del barri del Botànic. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

DESCRIPCIÓ L’objectiu de la proposta va dirigit a recuperar la dignitat i memòria històrica del barri gràcies a la implicació de les institucions i la ciutadania. Es proposa: - En un primer termini fer una campanya informativa i de sensibilització del Patrimoni i la Història del barri amb activitats educatives, recorreguts guiats inclusius, etc, i aprofitar per posar en marxa un procés participatiu ciutadà i disseny col·laboratiu per la posada en valor del patrimoni del barri (senyalització, usos de l’alqueria i el solar del carrer Beato Gaspar Bono, possible reurbanització de l’antic Camí de Patraix (hui Juan de Mena), “visibilitat” de la sèquia de Rovella que discorre per baix de les edificacions del barri, etc). - A mig termini la realització de les accions dirigides a la revalorització segons resultats del procés participatiu anterior.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

- Àrea de Cultura. - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI (€): campanya de sensibilització del Patrimoni i la Història del barri. Procés participatiu. - MIG TERMINI (€€): realització de les accions dirigides a la revalorització dels enclavaments històrics.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


ESP_03.02 01

02

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

ESPAI PÚBLIC_POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI

01_Creixement del barri del Botànic 02_Estat actual de l’alqueria del beat Gaspar Bono

319


DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS BOT_01 | PLAÇA ROJAS CLEMENTE BOT_02 | PLAÇA SANT SEBASTIÀ BOT_03 | SOLAR JESUÏTES BOT_04 | PLAÇA MARIA BENEYTO BOT_05 | EIX CARRER QUART

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

321


BOT_01

01

PLAÇA ROJAS CLEMENTE REMODELACIÓ I MILLORA

PRIORITAT:

JUSTIFICACIÓ Malgrat la seua posició estratègica en el barri i en la ciutat (per la seua proximitat al centre i la vinculació al mercat Rojas Clemente), actualment la plaça es troba reduïda a ús d’aparcament. Una gran majoria dels veïns demanen recuperar aquest espai per a les persones. Algunes veus sol·liciten que la transformació vaja unida a una estratègia per a solucionar el problema de l’aparcament en el barri. Es tracta d’un espai d’oportunitat que té un gran potencial per a convertir-se en una nova centralitat en el barri, el nou pol sud amb qualitat urbana que revitalitze tot l’entorn, hui degradat.

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

“Remodelació i millora de la Plaça Rojas Clemente, enjardinament i zona infantil” és la proposta d’inversió en el barri que ha comptat amb més suports en els pressupostos participatius (codi VLC 2016-148), l’única proposta seleccionada en Extramurs pel seu elevat pressupost. En l’última fase d’aquest procés participatiu, els veïns transmeten que ja s’han observat moviments de persones interessades en les parades buides del mercat i en la compra o lloguer de baixos comercials de la plaça.

322

PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-148) Entrevistes (Mercat,Falles,València en bici,COCEMFE) Enquestes Altres

DESCRIPCIÓ Eliminació de l’aparcament de vehicles en tota la plaça. Peatonalització de l’espai amb accés restringit a garatges existents i serveis d’emergències. Estudi pormenoritzat de les necessitats de càrrega i descàrrega del mercat i possibilitat d’algunes places de rotació per a clients. El veïnat demana una exposició pública del projecte d’urbanització de la plaça abans de la seua execució, presentant les següents prioritats: 01_Vegetació 02_Zona infantil / adolescents 03_Espai buit per activitats

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

04_Bancs 05_Aigua 06_Bars/ terrasses

07_Aparcament per bicicletes 08_Vàters públics 09_Aparcament per vehicles

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Plaça Rojas Clemente, entorn del mercat i carrers adjacents. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. Servei d’Ocupació de Domini Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

Es proposa actuar en dues fases: - Una primera fase a CURT TERMINI (€) que permeta començar, amb pocs recursos, a modificar els hàbits de mobilitat dels ciutadans respecte aquest punt neuràlgic del barri augmentant la qualitat de l’espai públic. - Una segona fase a MIG TERMINI (€€€) en la qual es definisca amb detall, mitjançant un Projecte d’urbanització, les característiques definitives de la nova plaça.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


BOT_01 01

03

01_Plànol situació plaça Rojas Clemente 02/03_Plaça Rojas Clemente durant el diaB 04_Estat actual plaça Rojas Clemente

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

02

323


BOT_02

02

PLAÇA SANT SEBASTIÀ REMODELACIÓ I MILLORA

JUSTIFICACIÓ La plaça Sant Sebastià és un dels pocs espais del barri per a la trobada dels veïns. D’ella es valora positivament la presència d’arbres i bancs, l’espai diàfan que permet realitzar activitats veïnals, la presència de l’església i la proporció dels edificis que l’envolten. No obstant açò, al llarg del procés participatiu els veïns han considerat que està infrautilitzada, no entenen la calçada perimetral i la presència de vehicles, proposen per a ella nous usos (equipament infantil, recuperar el mercat històric dels divendres, etc) i demanen al carrer Quart una millor connexió amb el Jardí Botànic.

PRIORITAT:

COST:

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

PROPOSAT:

324

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants) Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-184) Entrevistes (Parròquia, Falles, València en bici) Enquestes Altres

DESCRIPCIÓ Al llarg del procés participatiu s’ha debatut sobre les accions que millorarien aquest entorn. A curt termini es demana peatonalitzar tota la plaça i el carrer Dr Peset Cervera fins el carrer Borrull, encara que siga amb solució provisional. I a mig termini, per millorar la connexió de la plaça amb el Jardí Botànic el veïnat demanda un projecte global amb un tractament unitari de tot el front del Jardí amb la plaça, una reurbanització de tot l’entorn recuperant l’espai per als vianants (no és suficient amb augmentar el nombre de passos de vianants en el carrer Quart).

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ Plaça Sant Sebastià, carrer Dr. Peset Cervera, carrer Quart (front del Jardí Botànic) i accés al carrer Beat Gaspar Bono. ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

Per altra banda, dels resultats de l’enquesta de priorització d’usos, el que més agradaria als veïns trobar-se en esta plaça és, per ordre de prioritat són:

- CURT TERMINI (€): peatonalització de la plaça Sant Sebastià i el carrer Dr. Peset Cervera.

01_Activitats culturals 02_Mercat setmanal 03_Jocs infantils

- MIG TERMINI (€€€): projecte unitari de tot l’entorn Beat Gaspar Bono - plaça - carrer Quart/Jardí Botànic.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

04_Prendre alguna cosa en terrassa 05_Tranquil·litat 06_Jocs per adolescents

07_Aparcar bicicletes 08_Activitats religioses 09_Aparcar vehicles

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


BOT_02 01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

02

01_Plànol situació plaça Sant Sebastià 02_Estat actual plaça Sant Sebastià 03_Actuació diaB a la plaça Sant Sebastià 04_Mercat de Sant Sebastià des del carrer Dr. Peset Cervera (anys 50) (Font: valenciadesaparecida.blogspot.com.es)

325


BOT_03

03

SOLAR JESUÏTES

REMODELACIÓ I MILLORA

JUSTIFICACIÓ Actualment es considera un espai molt deteriorat amb un gran potencial. Amb l’acord històric signat per l‘Ajuntament amb els propietaris del solar en 2013, es va aconseguir preservar aquest espai per a la ciutat. L’acord permet la cessió subsegüent a la Universitat de València, amb la finalitat d’ampliar l’actual Jardí Botànic, si ben pel que sembla açò no es durà a terme a curt termini i la ciutadania reclama ja la dinamització d’aquests terrenys, dignificant no només el solar sinó tot el seu entorn.

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

PROPOSAT:

326

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes Enquestes Altres

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DESCRIPCIÓ Després de tants esforços, es demana que l’Ajuntament propicie ja l’activació d’aquest espai.

DELIMITACIÓ

La Coordinadora Cívica Salvem el Botànic (amb el recolzament d’altres col·lectius veïnals) proposa una solució - provisional - que permeta visualitzar prompte que els terrenys ja formen part de l’espai públic de la ciutat: la creació d’horts urbans autogestionats.

Solar dels Jesuïtes, al costat del Jardí de les Hespèrides.

Els veïns que han participat en el procés consideren encertada la proposta d’horts urbans, però es troben dividits quant a la temporalitat d’aquest ús: uns veïns són partidaris de l’ús temporal de l’iniciativa mentre no es faça l’ampliació del Jardí Botànic, mentre que d’altres opinen que els agradaria que els horts urbans quedaren com a ús definitiu encara que fora en una part dels terrenys.

- Àrea de Desenvolupament Urbà i Vivenda. - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic.

A més, es proposa aprofitar l’impuls de la iniciativa d’activació del solar per a tramitar l’obertura de la connexió del carrer Beat Gaspar Bono amb la Gran Via Ferran el Catòlic (consultar Fitxa MOB_03.02).

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


BOT_03 01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

02

01_Plànol situació solar Jesuïtes 02_Vista aèria solar de Jesuïtes i Jardí Botànic 03_Vista aèria solar de Jesuïtes i Jardí de les Hepèrides 04_Exemple d’hort urbà a Benimaclet (València)

327


BOT_04

04

PLAÇA MARIA BENEYTO REMODELACIÓ I MILLORA

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

JUSTIFICACIÓ

328

Aquesta plaça no agrada en general, però degut a la manca d’espais infantils al barri, és un lloc molt freqüentat per les famílies, sobre tot a l’eixida del proper col·legi Cervantes. El veïnat es queixa de la brutícia i també de la problemàtica social existent en el pas cobert del centre de salut per la presència de persones sense sostre, que ja va provocar el tancament amb tanques dels porxos de les edificacions de l’illa. Es té coneixement de l’existència d’un projecte de remodelació de la plaça conseqüència dels pressupostos participatius de l’any anterior, però no s’ha arribat a executar. L’interès del veïnat evidencia la prioritat que suposa l’adequació d’aquest espai.

PRIORITAT:

COST:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

DELIMITACIÓ PROPOSAT:

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic Imagina el Botànic

Decidim València (VLC-2016-520) Entrevistes (Centre de salut, AMPA Cervantes) Enquestes Altres

Plaça Maria Beneyto i accessos (des de carrer Pare Manjón i Guillem de Castro). ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Medi Ambient i Canvi Climàtic. - Àrea de Desenvolupament Humà (Servicis Socials)

DESCRIPCIÓ Remodelació de la plaça segons demandes del veïnat (neteja, mobiliari urbà, adequació de la vegetació existent). Control dels vehicles que aparquen en l’entrada a la plaça des del carrer Pare Manjón.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

Respecte de la problemàtica social, es sol·licita a Serveis Socials la seua implicació i gestió.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


BOT_04 01

01_Plànol situació plaça Maria Beneyto 02_Problemàtica aparcament a l’accés 03_Estat actual plaça Maria Beneyto

03

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

02

329


BOT_05

05

EIX CARRER QUART ITINERARI PEATONAL

JUSTIFICACIÓ El carrer Quart actua d’eix de connexió amb la ciutat antiga, des de la zona oest de la ciutat cap a l’antic centre religiós i polític de la ciutat medieval. Es tracta d’un dels eixos radials més importants d’accés a Ciutat Vella, el seu caràcter estructurant, perviu fins als nostres dies, dividit en dos trams amb característiques pròpies del creixement de la ciutat: Plaça del Tossal-Torres de Quart (tram intramurs) i Guillem de Castro-Carrer Joan Llorenç (tram extramurs-eixample).

PRIORITAT:

ALTA

MITJANA

BAIXA

€€

€€€

Actualment aquesta via, malgrat el seu potencial per a la ciutat, no compta amb un tractament digne que potencie el seu caràcter de connexió peatonal amb el centre històric.

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

PROPOSAT:

330

DiaB - M’agrada, no m’agrada (Re)coneix el Botànic Mou-te al Botànic (Taula vianants) Imagina el Botànic

Decidim València Entrevistes (COCEMFE) Enquestes Altres (Anàlisi tècnica - PMUS)

DELIMITACIÓ Plaça del Tossal (Ciutat Vella) - Carrer Quart Ciutat administrativa 9 d’Octubre (barri Nou Moles).

DESCRIPCIÓ Es proposa la impulsió del projecte d’itineraris per a vianants que uneix els barris amb el centre de la ciutat, ja plantejats al PMUS i que l’Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Mobilitat Sostenible i la Fundació InnDEA, va anunciar la seua execució amb finançament europeu. L’eix Quart – ciutat administrativa 9 d’Octubre és un dels itineraris principals i prioritaris. L’objectiu és afavorir la introducció de la infraestructura verda urbana de forma radial, des dels barris fins al centre de la ciutat, unint centres comercials, equipaments públics, places i zones verdes, ampliant voreres, introduint vegetació i ombra, mobiliari urbà i carril bici on es considere. Es tindrà en compte les condicions d’urbanització establides en el Pla Especial de Protecció dels entorns BIC en tramitació.

06_LÍNIES D’ACTUACIÓ

COST:

ÀREA / REGIDORIA RESPONSABLE - Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic.

TERMINIS:

CURT

MIG

LLARG

- CURT TERMINI: projecte d’urbanització. - MIG TERMINI: execució del projecte.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València


BOT_05 02

01

03

04

PROMOU_Ajuntament de València | EQUIP REDACTOR_La Paisatgeria

DINAMITZACIÓ ESPAIS SINGULARS

01_Eix Carrer Quart en el seu pas pel barri del Botànic 02_Estat actual carrer Quart al barri del Botànic 03_Estat actual carrer Quart a Ciutat Vella 04_Itineraris peatonals proposats a la ciutat de València

331


07_CONCLUSIONS

[336] Metodologia [337] Participació [338] Demandes veïnals [339-340] Agraïments [341] Equip redactor

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

333


METODOLOGIA Aquest ha estat un procés en el que tots hem après; els tècnics que l’hem coordinat, l’Ajuntament com a promotor i els veïns i veïnes que hi han participat. Des de la primera acció del dia B!, ens hem anat coneixent i poc a poc s’han establert mecanismes de comunicació que ens han permès arribar al final del procés amb una quantitat d’informació sobre la realitat del barri i les necessitats del veïnat gens menyspreable. Com en qualsevol aprenentatge, hi ha coses que pensem que són millorables i altres que han resultat millor del que esperàvem. Considerem que la metodologia general emprada en el procés ha sigut encertada per als objectius perseguits. Els tallers participatius oberts i les reunions amb el grup motor tenien els objectius clars, han estat ben organitzats i han sigut productius tant per a l’equip tècnic coordinador del procés com per a les persones que han participat en ells. No obstant ha sigut pertinent obrir el ventall d’eines participatives, complementant les convocatòries de treball col·laboratiu amb dates i horaris fixes amb altres més flexibles on l’equip tècnic ha treballat per arribar a més població. Pel que fa a l’enquesta detallada valorem positivament el nombre de persones que l’han contestada, així com els resultats obtinguts. No obstant, tant l’experiència amb els veïns i veïnes, com el treball de processament posterior ens fa valorar que deuria haver sigut una mica més curta. Quant a la participació dels més menuts, convençuts que una bona ciutat per als xiquets i xiquetes ho serà per a tots i que la seua integració en la ciutat només pot provocar un benefici general per tota la ciutadania, hi ha hagut un esforç en fer-los partícips del procés des del primer moment donant-los veu en el dia B!, als tallers paral·lels organitzats per a ells a cada convocatòria oberta i també gràcies a les sessions sobre camins escolars realitzades al col·legi Cervantes.

METODOLOGIA

Finalment, organitzar tota la informació generada al llarg dels sis mesos, rebuda a través de tantes fonts i veus diferents ha sigut tot un repte. La manera en què s’han materialitzat en aquest document les Línies d’actuació desitjades pels ciutadans, en forma de fitxes, facilitarà a la Regidoria de Mobilitat Sostenible promotora dels treballs la coordinació de la posada en marxa de les accions amb les diferents Àrees i serveis municipals implicats. També servirà als veïns i veïnes del Botànic, a traves del comitè de seguiment veïnal, per a determinar el progrés de les actuacions conforme les expectatives que han generat este procés en la ciutadania, així com a reclamar la iniciativa a l’Ajuntament, també en les considerades de major cost o de més llarg termini.

336

07_CONCLUSIONS


PARTICIPACIÓ Avaluar la participació a un procés públic és sempre dificultós, especialment quan és una pràctica molt nova en aquesta ciutat. Cal destacar, que sent dels primers processos participatius promoguts per l’Ajuntament de València -de fet és el primer promogut pel Servei de Mobilitat Sostenible-, suposava un repte i un canvi profund de model molt gran enfront d’un model previ que associava participació amb mera informació. Aquest canvi tan gran, ha obligat a l’equip coordinador del procés a promoure les accions i activitats singulars descrites per tal d’atraure l’interès d’un veïnat poc acostumat en general a la participació activa. Les dades detallades de la participació a les diferents activitats i accions del procés de El Botànic es mou han sigut:

Enquesta general Grup motor Enquesta dia B! Taller (re)coneix el Botànic Taller mou-te al Botànic Taller imagina el Botànic Taller (re)fer el Botànic Enquesta mercat Entrevistes col·lectius Taller camins escolars TOTAL

225 20 100 21 15 15 20 893 40 75 1.424

Així, sobre una població de 6.524 persones (segons l’últim cens municipal de l’any 2014), suposa aproximadament un 21% de persones que han participat d’una o altra forma al procés. Bé es cert que molts d’aquests participants repetien a les diferents activitats, però també es cert que, per exemple, dels col·lectius entrevistats només s’han comptabilitzat una mitja de dues persones per col·lectiu presents a les entrevistes, quan en realitat representen a molta més gent -en alguns casos a més de 500 persones-.

Fent una valoració de la participació més específica de les diferents accions, podem establir que l’activitat del dia B! va funcionar amb una alta participació i dedicació per part dels veïns i veïnes, mentre els diferents tallers temàtics desenvolupats no tingueren tota l’afluència desitjada. Constatat aquest fet durant el procés, l’equip redactor es va proposar complementar els tallers previstos amb les enquestes (tant la general com la específica per al mercat) i, sobre tot, amb les entrevistes personalitzades als col·lectius amb major presència i rellevància al barri Botànic. Aconseguint, des del nostre parèixer, compensar la manca de participació als tallers oberts i aconseguint una bona participació global i sobre tot una informació calidoscòpica de les opinions dels ciutadans i ciutadanes del barri.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

PARTICIPACIÓ

A més, a aquest còmput no s’ha tingut en compte la “no participació voluntària”, es a dir, havent fet un repartiment d’informació per fer l’enquesta general (ja siguera on line o físicament a la biblioteca municipal) per les portalades del barri (el 100% dels habitatges coberts), varen fer l’enquesta 225 persones.

337


DEMANDES VEÏNALS Des del primer moment ha quedat palesa la voluntat del barri d’avançar en un canvi de model en relació a la mobilitat i l’espai públic. En totes les activitats i tallers, s’ha demanat més vegetació, espais de trobada i millora dels carrers, sobretot l’accessibilitat i amplitud de voreres. També es demana un barri més net.

DEMANDES VEÏNALS

Un dels espais amb demanda més clara de millora ha estat la Plaça Rojas Clemente en la que trobem el mercat del barri, un dels focus d’activitat comercial més importants i que ha participat molt activament en el procés. La recuperació de l’entorn del mercat com espai públic sembla una necessitat urgent altament consensuada pels veïns i veïnes.

338

També sembla clara la necessitat de millorar les connexions amb el riu i la Gran Via Ferran el Catòlic, obrint el carrer des de Beat Gaspar Bono i fent accessible el solar ara tancat dels Jesuïtes, alhora de millorar el Passeig de la Petxina. Volem destacar que moltes de les línies d’actuació recollides en aquest document no suposen grans inversions, són actuacions que amb poques despeses suposarien un canvi substancial en la millora del paisatge urbà del barri. Inclús algunes actuacions podrien impulsar-se des dels mateixos col·lectius veïnals sense haver d’esperar l’acció de l’administració.

07_CONCLUSIONS


_AMPA C.P.Cervantes

_La Llibreta

_Jardí Botànic

_Societat coral el Micalet

_Babilon _Falla La Corda Rojas Clemente

_Es tiempo de reír (fotografia i vídeo)

_Biblioteca municipal María Beneyto

_Mercado Rojas Clemente

_Black Bottom

_Quercus Pub

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

AGRAÏMENTS

_Botànic espai de dansa

339


AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS

Per a concloure, agrair al veïnat en general, tant en forma individual com en les associacions, agrupacions, institucions, comerços, etc., per l’ajuda en la difusió i realització -directa i indirecta- del procés.

340

També agrair, especialment, a tots aquells voluntaris i col·laboradors que, amb la seua ajuda, han fet possible que es poguera desenvolupar El Botànic es mou.

07_CONCLUSIONS


EQUIP REDACTOR

-Elena Azcárraga Monzonís -Mireia Escrivà -Gonzalo Fayos Martínez -Jaime García Mira -Elisabet Quintana Seguí -María Pedro Ferrer -Javier Rivera Linares

arquitecta urbanista i paisatgista enginyera agrònoma arquitecte arquitecte arquitecta i paisatgista enginyera agrícola i paisatgista doctor arquitecte urbanista

Col·laboradors: -Javier Magán Cortinas -Álvaro Marí Romeo -Es tiempo de reir

estudiant d’arquitectura arquitecte fotografia i vídeo

Per part de l’equip de la paisatgeria, ens quedem amb la voluntat de seguir treballant per avançar i amb el bagatge que ens ha proporcionat l’oportunitat de coordinar aquest procés.

EL BOTÀNIC ES MOU_Procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel barri Botànic a València

EQUIP REDACTOR

Equip multidisciplinari de professionals que aposta per la creació de “llocs”, no tant de “dissenys”, a través de processos d’urbanisme participatiu en els quals tècnics i administració treballen de manera col·lectiva al costat de la ciutadania per a la transformació dels seus espais de vida quotidiana.

341


El botànic es mou document final  
El botànic es mou document final  

Document final del procés participatiu sobre espai públic i mobilitat pel Barri Botànic de València

Advertisement