Page 72

VINOS Y BODEGAS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

El fondellol es un vi que necessita com a mínim vuit anys de criança. G. GARANICH ■■ ■ VIENE DE LA PÁGINA 71

s’envien anualment a Holanda, Alemanya i Bordeus, on els barregen amb el claret de segona classe per a donar-li cos i color. El vi destinat a Bordeus és transportat per la costa de Seta, a bord de vaixells espanyols sense drets d’exportació. Per raons de captura dels corsaris moros, i de la possibilitat de mal temps, ancoren totes les nits, i això fa que el viatge tinga una durada d’almenys un mes.A Seta aquests vins entren al gran canal del Llenguadoc i passen de contraban a Bordeus com a vins d’alta qualitat, atés que no està permesa l’entrada de vins estrangers en aquell port. Una societat de mariners porten tots els bocois des de Benicarló als vaixells, i des del moment que es fan càrrec d’ells són responsables de totes les pèrdues, bé siga per raons meteorològiques o per ineficàcia”. En un article publicat en el número 55 de la revista Benicarló actual, Joan Baptista Simó Castillo dóna el facsímil d’una tarifa de preus barcelonina “...Disposada, y feta per lo Savi Concell de 36, tingut, y celebrat à 21 de Febrer de 1697”,una llista on, entre altres, hi havia vi grec, diversos clarets (vins de l’any), macabeu,torbat o malvasia; el ‘claret de Vinicarlò’ anava a quatre sous el quarter, però el ‘Vinicarlò blanch’ es venia al doble i només era superat

EL CARLÓ ARRIVÀ FINS ARGENTINA No devia ser exactament el mateix, és clar, però els argentins el van trobar bó i en van fer durant molt de temps, tot i que, no sabem per quines causes, també ha desaparegut; no obstant això arribà a tenir alguna importància perquè hi ha fins i tot un tango que hi fa referència, el tango Pucherito de gallina: "Con veinte abriles me vine para el centro / y lebujo en Corrientes y Maypú, / del brazo de hombres fugados y convictos, / allí quise quemar mi juventud. // Allí aprendí lo que es ser un calavera, / me enseñaron que nunca hay que fallar, / me hice una vida mitoga y sensiblera / y entre otras cosas me daba por cantar. // Cabaret, Tropezón, / era la eterna rutina, / pucherito de gallina / con viejo vino Carlón. // Cabaret, Mejetón, / un amor en cada esquina, / unos se espiran la mina / pa tomar el chocolate, / otros facturas con mate / o el raje para el combón. // Canté en el viejo varieté del Parque Gosh / y en los dancings del bajo Lantruale / donde llegaban chicas mal de casa bien / con esas otras chicas bien de casa mal. // Con veinte abriles me vine para el centro / y de lebujo en Corrientes y Maypú, / hoy han pasao los años...”

72 GUÍA DE LOS VINOS Y BODEGAS DE LA CV 2008 EL BOLETIN

per la malvasia, que en valia nou; del negre de reserva no se’n diu res,però és de suposar que devia ser molt més car que el blanc. En l'obra de Joan Piqueras ‘Els vins valencians’ podem llegir: “En acabant el XVIII aquest ‘Carló’ era exportat a diferents indrets d'Europa i Amèrica, encara que la seua fama i acceptació li pervingueren de la semblança amb els bons vins francesos, de la servitud dels quals no se'n podria alliberar fins a la primera meitat del segle XIX”. Massa tard. Com en el cas del fondellol, la gran demanda de vi comú que es va produir els últims trenta anys del segle XIX va fer que els vinaters oblidaren la producció de vins de criança, circumstància que, dissortadament, n'ocasionà la desaparició. Mentre n'hi hagué, però, fou molt apreciat i es pot trobar en alguns sainets i altres obres de caràcter popular. De resultes de la sotragada econòmica que produí la fil·loxera, hi hagué gent que es va veure forçada a emigrar, alguns d'ells a l'Argentina, a la regió de Mendoza, i allà van continuar fent el que sabien: vi de Carló. Actualment hi ha a Benicarló una associació entre lúdica anomenada El Setrill, que va comprar raïm de macabeu i garnatxa, dels pocs i vells ceps que encara en queden. Amb el raïm van fer la verema i el 1994 pogueren tastar una altra vegada aquell vi que tanta fama va assolir. Són ells els que viatjaren a l'Argentina a la re-



EL FONDELLOL NECESSITA COM A MÍNIM VUIT ANYS DE CRIANÇA EN BÓTES DE ROURE AMERICÀ



EL CARLÓ ERA UN VI DE TAULA QUE S’ELABORAVA AL BAIX MAESTRAT I TENIA CERTA SIMILITUD AMB EL BORDEUS

cerca del vi i els que es van portar el tango, la lletra del quel van publicar en el butlletí anual del 1994. Gràcies a l'amabilitat d'uns membres d'aquesta associació vaig poder tastar el blanc del 1997 i, a pesar que estava elaborat de manera artesanal –però amb molt d'amor i respecte– puc dir que era un vi fruitat i lleuger, que hauria pogut tenir perfectament el seu lloc a les prestatgeries de les botigues. Lamentablement, les poques vinyes que encara es poden trobar estan en un estat d'abandonament absolut, el raïm era escàs i dolent i, al remat, s'ho van haver de deixar. I aquesta és la història. La història d'uns vins de molt de renom en el seu temps i d'un pes econòmic considerable a les zones de producció respectives, uns vins que hauríem d'haver conservat i que no ho vam fer. Amb aquests precedents,als cellerers valencians no els hauria de fer gens de por la producció de vins de qualitat, pense jo. Alguna vegada tindrem sort i s'hi decidiran de veritat.

Guía de vinos y bodegas2008  
Guía de vinos y bodegas2008  

Guía de vinos y bodegas de la Comunitat Valenciana 2008

Advertisement