Page 71

vull dir car de veritat,fins al punt que les collites més velles quadruplicaven, en ocasions, el preu dels millors vins de Xerés.Com a anècdotes il·lustratives podem esmentar que era un dels vins favorits de Lluís XIV de França –el ‘Rei Sol’–, o que el gastrònom parisenc Grimod de la Reynière deia que era un dels millors vins dolços. No era un vi qualsevol, podem estar-ne segurs. Però el 1863 va aparéixer a Europa la terrible plaga de la fil·loxera, portada per ceps provinents d'Amèrica, plaga que en pocs anys arrasaria les vinyes de l'altra banda dels Pirineus. Aleshores es va ocasionar una espectacular demanda de vi barat per part de França –i d'uns altres països, que no podien comprar vi francés– i els cellerers d'Alacant es van decantar per la producció en massa de vins barats, molt rendible econòmicament. Actitud que els va fer perdre els mercats tradicionals del fondellol, els quals passaren a assortir-se exclusivament dels Màlaga, Xerés o Porto. Al començament del segle passat, quan els francesos s'havien refet de la fil·loxera amb portaempelts de procedència americana,que són immunes a la malaltia, aparegué la pla-

EL FONDELLOL VIST PER AZORÍN Azorín diu que a casa seua en feien per a consum particular: "Tant de vi que se'n feia abans, amb l'esplendor, i tan poc com n'hi ha ara, amb la decadència!. Monòver, que abans havia estat industrial –amb la calca, amb el teler–, hagué de derivar novament cap a la indústria. En Petrer posseíem també un celler. En el de Monòver guardàvem amb pany i clau una bóta de fondellol. En tréiem tots els anys un cànter i en tornàvem a posar un altre de nou. Quan es parla d'Alacant se sol encarir el fondellol. Cada país cria el seus vins. El fondellol és un vi ranci, centenari; el tast és dolç, però no embafa; la densitat entela el cristall; fa olor a vella caoba. Una vegada vaig portar a Madrid sis botelles de fondellol, ben lacrades. Les vaig regalar a don Antoni Maura. Des d'aleshores, quan don Antoni Maura s'alçava en el Congrés per a pronunciar un discurs llarg i li portaven un got d'aigua amb unes gotes de café, jo pensava: Més reconfortant seria una copeta de fondellol". (Agenda).

ga per Alacant i ho acabà de rematar. En desaparegueren les vinyes i, amb elles, aquell vi, tot i que, durant un temps, encara se'n va continuar elaborant en petites quantitats. Se reprén l’elaboració de cellers Per sort, a mitjan segle passat en reprengueren l’elaboració els cellers de Monòver ‘Salvador Poveda’, a les Valls del Vinalopó, i a ells hem d'agrair la possibilitat de poder continuar tastant aquest vi de llépols i sibarites.La resurrecció, però, no va ser fàcil, va durar vuit anys i es va fer amb la col·laboració d’Eleuteri Llorca O’Connor,que conservaba una bóta on

es guardava una solera del 1871. Quan Eleuteri Llorca va tastar la sisena solera de fondellols experimentals de Salvador Poveda comprovà que era el mateix vi que havia begut de jove, i a partir d'aquesta constatació el celler decidí de començar-ne la producció; la resta ja és ben coneguda: l’elaboració i comercialització d’un dels millors vins generosos que s’hagen produït mai. Aquesta iniciativa, per cert, fou de les que tenen èxit, i actualment ja hi ha d’altres cellers que n’han seguit les passes. En el de Salvador Poveda el fan pel sistema de collita única,i en els altres,

generalment, pel mètode de soleres, tot i que també n'hi ha algú que en fa de collita única. En qualsevol cas, el fondellol necessita com a mínim vuit anys de criança en bótes de roure americà, tot i que és a partir dels vint anys que comença a mostrar tot el que de bo posseïx el monastrell i, si la collita fou bona, a convertir-se en un vi realment extraordinari. I passem a una altra cosa. El Carló –abreviació de Benicarló– era un vi de taula que s'elaborava al Baix Maestrat i sembla que tenia certa similitud amb el Bordeus, al qual feia d'alguna manera la competència. Anglaterra, que en comprava a tot arreu, esdevingué un dels millors clients, fins al punt que els marxants anglesos o irlandesos en controlaven bona part del comerç. Un altre viatger anglés (Henry Swinburne, que va passar per ací el 1775) ens va deixar les seues impressions en lletra: “A la regió de Benicarló trobem una bona terra vermella,i vinyes acuradament esporgades en fileres, sense estaques, un lloc petit que depén totalment del comerç del vi. Vuit-centes bótes d’un vi negre molt fort i dolç que és pagat al camp al preu de cinc guinees la bóta ■ ■■ PASA A LA PÁGINA 72

Guía de vinos y bodegas2008  
Guía de vinos y bodegas2008  

Guía de vinos y bodegas de la Comunitat Valenciana 2008

Advertisement