Issuu on Google+


SUMARI Editorial La Marató Nadal a l’institut Concurs de postals nadalenques Estrelles de feltre L’arbre dels desitjos Rafel Vilà i Dani Leiva, dos artistes! Parlament Verd: carta oberta de Xavier Colomer L’Aula Oberta de 2n Parlem amb… Maite García Jornada de les Capacitats Diferents Parlem amb....Fran Rodríguez Som esportistes? Parlem amb… Josep Bosch

El bullying Programa Salut I Escola Projecte Arce Sortides Calaix de sastre L’optativa de la Rosa (Lluc Valverde) La reproducció dels cargols (Àngels Vinardell) L’àguila americana Un partit decisiu Una pantalla informativa Gospel a Toni Puig Acudits gràfics


Benvinguts a la dotzena edició d’El suro que, per segona vegada, us oferim en format virtual. Mantenim aquesta via de difusió pels mateixos motius que us exposàvem en l’edició anterior. De tota manera, tant nosaltres com altres companys del centre i alguns professors, considerem que –ara com ara- la millor opció és l’edició de la revista en paper. Creiem que, en fer la revista virtual, hem perdut lectors. Si bé és cert que alguns exemplars es malmetien, en molts casos arribaven a més persones perquè, en paper, tothom trobava un moment per donar-hi un cop d’ull: la llegíem nosaltres, els nostres pares i, si ens havia agradat, la podíem guardar. Ara, per llegir-la, cal que ens connectem a la xarxa i, sobretot pels nostres pares, ja no és tan pràctic i sovint no troben el moment de llegir-la. Sigui com sigui, hem volgut editar una revista que permeti conèixer, una mica més, el funcionament del nostre institut: els projectes que hi ha, les sortides i xerrades... Malauradament no us podem detallar totes les activitats que s’organitzen al centre i, encara que hi ha una mostra prou representativa, n’hi falten moltes. El nostre abast és limitat i, per això, cal la col•laboració de tots per poder ampliar els temes que us presentem i incloure aquells que desconeixem. En aquest sentit, agraïm les aportacions d’alumnes i professors que no formen part d’aquesta optativa i que de manera absolutament desinteressada ens han ajudat. Una vegada més, us demanem que ens feu arribar la vostra opinió sobre qualsevol esdeveniment del centre. Ja sabeu que la nostra adreça de correu electrònic és elsurocendrassos@hotmail.es. Els alumnes que hem triat l’optativa de revista d’aquest trimestre som: • • • • • • • • • • • • • •

Jordi Besalú Marina Blavi Júlia Borràs Ariadna Cabezas Laia Carreras Gerard Colom Júlia Costal Hamza Dahbi Anna Granadero Arnau Pagès Sergi Prats Mireia Sierra Àlex Solà Genís Vilanova

El responsable de l’edició d’El Suro és en Quim Saurina, la maquetació és d’en Daniel Leiva i la coordinadora és l’Esther Renart. La portada és una creació de l’Anna Granadero i la Mireia Sierra. Bona lectura!


Els dies 13 i 14 de desembre, els alumnes de 3r d’ESO vam assistir a una xerrada sobre les lesions medul—lars: després d’una petita introducció al món d’aquestes lesions, ens van passar vídeos on diverses persones que pateixen alguna d’aquestes lesions explicaven la seva experiència i com és la seva vida quotidiana. La veritat és que va ser força interessant ja que aquesta xerrada serveix també per fer difusió de La Marató de TV3, que es va celebrar el diumenge 19 de desembre i que s’emetia per TV3 durant tot el dia. Cada any s’organitzen aquestes xerrades per tal que els alumnes s’assabentin que hi ha gent que està patint i per tenir més informació de les malalties. La Marató de TV3 tracta una malaltia diferent a cada edició per ajudar les persones afectades amb els diners que es recullen i que els ciutadans donem de manera voluntària, comprant el disc, amb aportacions econòmiques o fent altres activitats que s’organitzen per La Marató als diferent pobles de Catalunya. Els companys que fem El Suro us volem explicar què ens va semblar aquesta xerrada: Aquest tipus de xerrades m’agraden perquè ens fan pensar en la vida d’altres persones que pateixen i, d’aquesta manera, ens incita a col—laborar amb La Marató. (Mireia Sierra) Personalment, és una de les xerrades que més m’ha agradat, ja que és sobre un tema que ens afecta a tots i ens podria afectar directament en un futur. (Anna Granadero)

Aquesta xerrada m’ha semblat molt important per a tot, perquè així ens adonem de les conseqüències d’una lesió d’aquesta mena. (Àlex Solà) Està molt bé que vagin pels instituts, ho expliquin i ens informin, perquè algun dia ens podria passar a nosaltres i està bé saber com viuen aquestes persones, la impotència que senten en la seva situació... (Laia Carreras) A mi em va semblar que tot el que ens van explicar ens ajuda a saber com es senten aquestes persones. A més, crec que ens van informar molt bé. (Sergi Prats) A mi m’ha agradat aquesta xerrada perquè és un tema que pot afectar a tothom . (Hamza Dhaby) La xerrada em va agradar però el que no em va agradar gens és que els companys llencessin per terra el tríptic que ens van donar i que explicava els problemes d’algunes persones amb lesions medul—lars. (Gerard Colom) Va ser una xerrada molt educativa perquè ens van explicar els problemes que té la gent amb lesions medul—lars. El documental dels afectats em va impressionar molt. (Ariadna Cabezas) La xerrada va estar molt bé i el tema és molt interessant. (Anònim) Una xerrada entretinguda i alhora educativa, molt interessant. (Anònim)


Com cada any, el Departament d’Educació

Visual i Plàstica convoca un Concurs de Postals de Nadal, adreçat a tots els alumnes de l’institut.

L’AMPA i l’ institut van concedir diversos

premis als guanyadors de cada categoria. Hi ha tres categories:

Categoria A: Alumnes de 1r i 2n d’ESO. Categoria B: Alumnes de 3r i 4t d’ESO. Categoria C: Alumnes de Batxillerat i

Cicles Formatius.

El primer premi estava valorat amb un xec de

35€ per comprar llibres i material escolar en

qualsevol establiment de Figueres, mentre que els

altres guardonats varen rebre el mateix premi però valorat en 25€.

Algunes de les postals guanyadores van servir

de felicitació de Nadal que es va lliurar, juntament amb les notes, a cada alumne.

Els guanyadors d’aquesta edició van ser: Categoria A: 1r Premi: Alba Soler 1r C

2n Premi: Neus Lombardo 1r A

Categoria B: 1r Premi: Gina Cortes 4rt C

2n Premi: Marina Cumbriu 3er A

Categoria C: 1r Premi: Andrés Catoretti 1r B de

Batxillerat Enhorabona a tots! Estrelles de feltre A més del concurs de postals nadalenques, es van fer altres activitats: ja us vam explicar en l’edició anterior que els alumnes de l’Aula Oberta van preparar diversos ornaments nadalencs que professors i alumnes vam poder adquirir a la seva parada. També els alumnes de tercer, des de la matèria de Visual i Plàstica i de l’optativa de Manualitats Creatives, van decorar l’entrada del centre amb diversos motius nadalencs: a més de felicitar-nos les festes nadalenques, hi havia altres ornaments com aquestes estrelles blaves fetes de feltre.

L’arbre dels desitjos A més, a l’entrada de l’institut, hi vau poder veure un avet en el qual els alumnes hi podien penjar cartolines amb un desig personal. Aquesta és un iniciativa del Parlament Verd que, amb els beneficis de la venda de les targetes dels desitjos a 1€, recullen fons per apadrinar un nen o una nena de Kenya. A la foto, Xavier Colomer, president del Parlament Verd de l’institut al costat de l’arbre dels desitjos i les postals.


Aquesta entrevista ens l’han preparat tres companys que van seguir l’optativa de Revista el trimestre passat: Ivan Armet, Jèssica Jordà i Sara Rodríguez. Com que en aquell moment no van tenir prou temps per entrevistar en Dani, ho han fet durant aquest trimestre i ens l’han tramès. Gràcies! Què volies ser de petit? Feies molts dibuixos? De petit m'agradaven els animals i volia ser zoòleg com en Rodríguez de la Fuente, però també feia dibuixos com quasi tots els nens. Jo sempre he dibuixat. Treies bones notes a l’institut? T’agradava l’assignatura de Dibuix? Les meves notes eren regulars. El dibuix, la veritat, és que no era una de les meves assignatures preferides: amb el professor que tenia només feia dibuix tècnic i no m'agradava. Tens dibuixos teus a casa? És clar que sí! Dibuixos, quadres i de tot. T'agrada dibuixar en el teu temps lliure? Sí. Tot el temps que tinc, l'aprofito. Quin és el tipus de dibuix que més t'agrada? Tots els dibuixos m'agraden, des dels més surrealistes als més reals. T'agrada escoltar música quan dibuixes? Quin estil t'agrada més?

Sí. Escolto música de tot tipus, m'agraden totes: minimal, gòtic, Death Metal, hardcore, punk, música electrònica... . Tens alguna anècdota que t'hagi passat a classe? Sí, els alumnes cada dia en preparen de diferents. Si cada professor pogués escriure cada cosa que li passa, escriuríem una enciclopèdia cadascú, però en el fons m'ho passo molt bé. Hi ha alguna cosa que t'agradaria ensenyar als teus alumnes però que no pots perquè el currículum del curs no t’ho permet? A vegades se m' acudeixen coses, però no les faig. T'agrada maquetar i editar la revista del centre? Quina és la part de la revista del trimestre passat que més et va agrada? Sí, m'agrada molt poder fer-la. Els reportatges que fan els alumnes és el que més m'agrada. I per últim, t' ha agradat que et féssim aquesta entrevista? I tant que sí, molt. En Dani no ho explica però hem sabut que, a més de professor de dibuix, és artista. Exposa la seva obra en llocs diversos i, entre altres coses, ha il lustrat uns haikús d’en Rafel Vilà, professor de català, que s’editaran d’aquí a poc.

RAFEL VILÀ I DANIEL LEIVA

Rafel Vilà, el poeta guanyador del XLIV Premi Joan Teixidor En Rafel Vilà, amb el recull d’haikus Introspecció, ha guanyat el XLIV Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot, Haikus en línia 2010, organitzat per l’Institut de Cultura d’Olot – Ajuntament d’Olot. El jurat estava format per D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Vicent Alonso, Txema Martínez i Maria Rosa Roca. Els finalistes han estat Xevi Pujol i Molist, amb Treva d’estàtues; i Maria Rovira i Lastra, amb Niwa. Cada haiku està relacionat amb una il•lustració. Els dibuixos que acompanyen els haikus


PARLAMENT VERD Sóc en Xavier Colomer i aquest any tinc la sort de poder ser el president del Parlament Verd. El que fem al parlament és, bàsicament, posar en contacte tots els delegats per poder solucionar els problemes de forma més efectiva i ràpida. A més, com a parlamentaris verds, la nostra funció és mirar pel bé de l’institut i del medi ambient. Sóc l’únic membre del parlament que ha tingut la sort de participar-hi en aquests tres primers anys de funcionament i penso que el parlament d’aquest curs és un dels més profitosos. De moment, hem continuat treballant en els projectes de l’Aula Neta i de reciclatge d’altres anys i també hem engegat un projecte nou que, pel que sé, funciona molt bé: el compostatge. A part d’això, vam organitzar la Jornada de les Capacitats Diferents tenint en compte que una companya nostra és cega. L’altre projecte que hem engegat és el d’apadrinar un infant recollint diners a través de diverses iniciatives: la de l’arbre de Nadal, la de fer música al mercat... Finalment, ara mateix estem enllestint un torneig de futbol a les hores de pati. Bé, tot això són els projectes ja engegats i realitzats des del Parlament Verd. Ara, només em queda convidar a tothom del centre a participar activament en la millora de l’institut i esperem que el parlament segueixi treballant molt més temps a aquest bon ritme. Salutacions, Xavier Colomer


Aula Oberta de 2n Tal com vam explicar en el darrer número d’El Suro, aquest trimestre us parlarem de l’Aula Oberta de 2n. Hi ha número alumnes que en formen part i dediquen 11 hores del seu horari setmanal a l’Aula Oberta. Els professors que s’ocupen de l’AO d’aquest nivell són la Maite García, en Narcís Estrach, la Dolors Vergés i en Roger Tugues. Els companys de l’AO ens han explicat algunes de les activitats que hi fan: • Amb la Maite, treballen tot tipus de manualitats, des de collarets fins a elements de decoració diversos, sempre a partir de materials reciclats. • De tots els aspectes relacionats amb l’hort se n’ocupa en Narcís i, amb ells, ens dediquem a preparar la terra i plantar productes de temporada que després els professors ens compren. • Amb en Roger fem manualitats diverses; per exemple, aquest Nadal vam fabricar tiós de diverses mides i ara estem fent faristols per sant Jordi.

• Els aspectes de relació social i comportament, els treballem amb la Dolors.


MAITE GARCíA

1.Què volies ser de petita?

Quan era petita no tenia clar què volia fer, però quan tenia 14 o 15 anys dubtava entre les Matemàtiques i la Botànica.

2. Perquè vas decidir ser professora?

Perquè en aquella època la carrera de Matemàtiques no tenia cap altra sortida; a més, m’agradava ensenyar i normalment ajudava les meves companyes. 3. Recordes alguna anècdota que t’hagi passat en algun institut?

Sí. Recordo que hi havia un temps en què estava molt de moda portar uns pantalons de mitja cama. Em feia il•lusió tenir-los i me’ls vaig comprar. Un dia que vaig anar a fer classe tothom va començar a cantar o riure perquè semblava un pallasso. 4. A quin any vas arribar a l’institut?

El 1990 o 1991 perquè era impossible treballar a Barcelona, on vivia i aquesta era la terra de la meva mare; per això, vaig venir cap aquí.

5. Has impartit mai una altra matèria? Quina fas actualment?

El primer any com a docent, després de llicenciar-me, vaig fer classe de Física. Però actualment faig Matemàtiques, una optativa de Geometria

(L’altra Geometria) i tallers de reciclatge a l’Aula Oberta.

6. En què consisteix l’optativa L’altra Geometria?

Va sorgir per la necessitat de crear un crèdit atractiu per als alumnes. En d’una feina de manipulació relacionada amb les formes geomètriques, va agradar als estudiants: aprendre conceptes teòrics és molt avorrit, però fer el mateix com si fos un joc és més entretingut. 7. Ens pots parlar una mica de l’Aula Oberta?

He estat a l’AO des de la seva creació. Acull alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge o estan desmotivats per estudiar. A l’AO hi ha grups de menys de 10 o 11 alumnes per nivell, de segon a quart. Intentem que se sentin valorats fent una feina que sigui útil. Per exemple, venen productes d’elaboració pròpia en unes paradetes que es fan a l’hora del pati; tenen cura de l’institut. Cultiven productes de temporada en un petit hort; fan reparacions del mobiliari i, aquest any, s’ocupen de fer els decorats del musical de final de curs; porten un diari de l’hort i un blog ; i, també, analitzen pel•lícules per estudiar habilitats socials. Els professors que en formen part dediquem cap a 9 hores a l’AO. 8. T’agrada ser professora de l’Aula

Oberta?

Hi ha dies durs, però veure als alumnes progressar gràcies a aquests tallers i tot allò que arriben a fer, em satisfà.

9. En les teves classes fas servir un sistema de puntuació que agrada molt als alumnes. Com se’t va acudir la idea de bescanviar tiquets per punts quan els alumnes fan els deures? L’ús dels tiquets se’m va acudir perquè vaig fer un projecte de Pràctica Reflexiva i vaig veure que els alumnes feien més els deures si veien, físicament, les dècimes que repercutien en la seva nota final. Aquest projecte va funcionar.

10. Has après coses gràcies als alumnes?

No en continguts, però sí en la manera d’explicar o de portar una classe. Ariadna Cabezas, Gerard Colom i Arnau Pagès


cadires de rodes al centre per tal que els alumnes de 1r d’ESO juguessin un partit de bàsquet i experimentessin la dificultat de jugar en cadira de rodes. Vam presenciar el joc de bàsquet en cadira de rodes. Primer l’instructor va explicar les normes de joc als alumnes de primer d’ ESO, els diferents tipus i graus de discapacitats... Després de fer es els equips, cadascú va agafar una cadira de rodes i van començar a jugar. En acabar els partits, els alumnes estaven molt entusiasmats i amb ganes de tornar-hi, però també van entendre allò que se’ls volia transmetre.

El dimecres 26 de gener vam celebrar, a l’institut, la Jornada de les Capacitats Diferents, una iniciativa del Parlament Verd. Durant tot el matí es van realitzar diversos tallers per sensibilitzarnos de la situació que viuen les persones amb altres capacitats. Cada nivell d’ESO va poder gaudir de diferents activitats: partits de bàsquet amb cadires de rodes, goalball, tallers d’escriptura braille, xerrades, vídeos i pel•lícules. Mentre els alumnes de primer i segon d’ESO van participar a la majoria de les activitats, els de 3r van jugar partits de goalball, i els de 4t d’ESO i 1r de batxillerat van assistir a una xerrada de MIFAS. • Esport i xerrada MIFAS Ambdues activitats van anar a càrrec de membres de l’associació MIFAS, amb 31 anys d’història representa les persones amb discapacitats físiques de les comarques gironines i busca solucions a les demandes que planteja el col•lectiu. Els membres de MIFAS van portar

• Vídeos i pel•lícules Els alumnes de 1r van visionar una pel•lícula sobre tema Els companys de 2n van veure 3 vídeos que giraven al voltant de la ceguesa: El primer, tractava sobre l’experiència d’una noia cega en un institut. El segon, s’ocupava de l’aprenentatge i ensinistrament de gossos guia. El tercer, explicava la manera d’ajudar una persona amb discapacitat visual. • Tant la xerrada com els tallers organitzats per l’ONCE tenien un especial interès per tots nosaltres perquè una companya del centre, la Débora, és cega. En la propera edició d’El Suro hi haurà una entrevista amb ella. La xerrada L’objectiu de la xerrada, a càrrec d’un membre de l’associació ONCE, era el d’ensenyar als alumnes de 2n com és la vida d’un cec i les dificultats que pot arribar a tenir en la seva vida quotidiana. Es van presentar un seguit d’estris que facilita el dia a dia als invidents i ens van explicar que la tecnologia ha ajudat molt les persones cegues. Un dels estris que ens va cridar més l’atenció és el que té enregistrats els codis de barres de qualsevol objecte comprat a qualsevol botiga i els identifica per veu. Al final de la xerrada, ens van portar un gos guia o pigall que es diu Draco. Casualment, és el pigall de l’oncle de l’Ariadna Cabezas; per això, la nostra companya va entre-

vistar el seu oncle. El sistema braille El taller sobre aquest sistema d’escriptura també va ser molt interessant i va anar a càrrec de la Laura Romero, mestra itinerant especialista en deficiències visuals. Ens va explicar el funcionament dels números i les lletres en aquest sistema que també se serveix dels signes de puntuació convencionals sobre una base de paper menys trencadís que el paper que utilitzem habitualment. Una curiositat: en els contes infantils per a persones cegues s’adapten els dibuixos amb diverses textures que permeten interpretarlos amb el tacte. Hi ha diverses maneres d’escriure amb sistema braille: amb ordinador convencional amb teclat adaptat, a través d’un programa de veu o amb màquina d’escriure. De màquines d’escriure per a invidents n’hi ha moltes però una de les més habituals és la Perkins. En el taller que ens van oferir, vam poder provar el funcionament de la Perkins. Goalball Aquesta activitat es va adreçar als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO. La va dirigir Antonio Blanco, especialista en Educació Física del Centre de Recursos de l’ONCE a Barcelona. El goalball és un esport paraolímpic. És un joc per a persones cegues que es juga en camps de 18x9 metres, amb dues porteries de 9 metres i tres portes per a cadascuna. La distància entre els jugadors és d’1,5 metres. Els jugadors han d’intentar marcar a la porteria contrària amb una pilota sonora, que té molts forats i picarols dins, i que pesa 1,250 kg. Antonio Blanco ens va comentar que el goalball és molt interessant per a les persones cegues i que el Cendrassos és un dels pocs instituts que organitza aquest tipus d’activitat i ho considera molt important des de la perspectiva educativa.


Per conèixer com son d’esportistes els nostres companys de l’institut hem passat una enquesta a tots els cursos d’ESO i de Batxillerat. Aquests són els resultats en forma de gràfics:

En el cas dels alumnes de 1r ESO, es pot observar que el percentatge de persones que fan esport és molt baixa: no arriben al 25%. Creiem que haurien de fer més esport.

A 2n d’ESO, en canvi, els resultats milloren: els alumnes que practiquen algun esport arriba al 40% i l’esport que es pràctica més és el futbol. A 3r d’ESO, sembla que som una mica més esportitstes i practiquem esports més diversos. Un dels que es practica força és el tennis. En aquest cas, els alumnes practiquen esports que no hem contemplat en la nostra enquesta. També a 1r de batxillerat, com a 4t, es practiquen esports més diversos.

També la majoria dels alumnes de 2n de batxillerat practiquen esports diferents dels que contempla l’enquesta.


Josep Bosch En Josep Bosch, fill de Camallera, és professor d’Educació Física i mestre. Va conèixer la seva primera xicota a la primera escola que va treballar com a mestre. Està casat i té dos fills. Ens explica que li encanta sortir de marxa. Quants anys fa que treballes en aquest l’institut? Has estat en altres instituts? Fa 15 anys. Des que vaig passar a treballar a secundària sempre he estat en aquest institut. Tens bona relació amb els professors de l’institut? Sí, amb alguns professors més que d’altres. Quan va ser que vas decidir que volies fer de professor de gimnàstica? Quan vaig tenir l’oportunitat de fer un curs de formació de 800 hores per ser professor de Educació Física. Perquè vas escollir fer-te professor d’Educació Física? Perquè m’agrada fer jugar i divertir els meus alumnes. Quin és el millor grup que recordes? Diversos grups, per exemple, els que ara fan 4rt. També em sento molt còmode amb els de 2n. Tractes diferent les noies que els nois? Sí, en alguns casos és inevitable.

Quin és el teu esport preferit? Anar amb bicicleta i la natació que, després de l’accident que vaig patir, és l’únic que puc fer. Practicaves algun esport de petit? Quin? Sí, el futbol. De quin equip de futbol ets? Del F .C. Barcelona, al 100%. Has anat a veure algun partit del Barça al Nou Camp? Sí, és clar. Quin és el jugador que t’agrada més? Leo Messi com a davanter. Tens cotxe? Perquè mai no véns al institut amb cotxe? Sí, però com he de fer esport vinc a treballar cada dia amb bicicleta. Quantes bicicletes tens? Tres: una Scott BTT, una altra de carretera i una mahon. Ens pots comentar els resultats de l’enquesta que hem fet entre els alumnes d’ESO i batxillerat? Els valors són molt minsos, però no sé com s'ha plantejat la pregunta. Si el valor hi inclou a tothom que fa esport en el temps de lleure o només a qui pertanyi a un club esportiu i que, per tant, això vol dir estar sotmès a una disciplina d'entrenaments i partits oficials. Si és el primer supòsit, la dada encara és més pobra. També crec que els valors que ens

dóna l'enquesta són esbiaixats car la mostra és massa petita, sobretot si la mostra és la ratio per grup de cada nivell escolar. Encara que, segons la informació de què disposo, el valor del basquetbol és excessiu, que aquest superi al futbol no és una dada estructural sinó cojuntural . És purament coincidència que aquest any hi hagi 8 alumnes de 1r d’ESO (8%) federats en basquetbol. Però si traiem la mitjana de tot el centre, tenim un 40% en la pràctica de l'esport. És un valor encara insuficient però no tan descoratjador. No tinc els valors d'altres països occidentals però, si els comparem, de ben segur que ocupem un lloc en l'escalofó més aviat baix. Pel que fa a la realitat esportiva del nostre país, crec que la societat catalana és cada vegada més esportiva. Cada dia hi ha una munió de persones de totes les edats que surten a passejar, a córrer, a nedar... Penseu que fa uns trenta anys a les nostres contrades era rar de trobar gent que sortís a córrer o tant sols passejar. Una altra dada positiva és que moltes d'aquestes persones són dones. L'encara insuficient emancipació de la dona ha provocat que surti de ca seva i practiqui algun tipus d'exercici físic. Els valors són encara baixos però hem millorat molt. Si vas a córrer ja no trobaràs, com a mínim, cap pagès que es rigui de tu tot dient: “¿Que anaves a apagar foc, Jep?” o “¿Qui et perseguia?” Laia Carreras, Sergi Prats i Àlex Solà


BULLYING Per bé que l’assetjament escolar és un fenomen conegut des de sempre, darrerament s’ha imposat l’expressió anglesa de bullying (de bully, ‘fatxenda’, ‘intimidador’). L’Enciclopèdia Catalana defineix l’assetjament escolar o bullying en aquests termes: és un tipus de maltractament sistemàtic i continuat sobre un infant que no té possibilitat de defensar-se, dut a terme per algun company o grup de companys a l’escola. Tot i que el bulling té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent grau d’intensitat i generalment d’amagat dels adults, és més freqüent a l’adolescència. La víctima és objecte de bromes pesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant un temps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió, amb pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic. A més, els sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat per a resoldre el conflicte. L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i conductes difícils, amb complexos o dificultats d’adaptació i de vegades amb una situació familiar en la qual són freqüents aquest tipus de vexacions (i de les quals també en són víctimes a vegades). Per tal d’afrontar l’assetjament escolar, de vegades, el canvi de centre és el recurs més idoni, si bé a llarga durada la solució més satisfactòria és que la víctima pugui recuperar l’autoestima. Quant als agressors, es discuteix l’adequació de les mesures punitives (expulsions, càstigs, etc) i de les orientades a la reeducació tant de l’individu com del grup. Per tant, l’assetjament escolar és qualsevol forma de maltracte físic o psicològic contra una persona entre escolars de forma continuada, utilitzant algunes característiques de la persona d’aquesta (aspecte físic, lloc d’origen, forma de ser, de parlar...) per burlar-se’n. Per saber com afecta l’assetjament escolar al nostre centre, vam passar unes enquestes a una classe de cada curs, de manera aleatòria i totalment anònimes. A continuació us mostrem els resultats d’aquesta enquesta: 1.

Alguna vegada has vist alguna escena en què una persona o un grup de persones s’ha burlat d’una altra?

2.

Has fet alguna cosa per evitar-ho o frenar-ho?

.

Has format part del sector de gent que s’ha burlat d’algú?


4.Has fet costat o has ajudat a aquella persona que encara que cap més alumne hi parlés, posant-te a la seva pell?

5.

T’has sentit ofès per un comentari o acte d’un company teu?

6.

Si et trobessis en aquesta situació, a qui acudiries?

Veient els resultats obtinguts, observem que hi ha un alt percentatge de persones que ha presenciat alguna escena de bullying al nostre centre. Un terç dels alumnes ha participat directament en les burles, provocant que un 76% dels estudiants s’hagin sentit ofesos per algun comentari inadequat; i aproximadament la meitat dels qui ho han vist, han intentat evitar-ho. La majoria dels alumnes ha indicat que si patissin aquest tipus d’assetjament demanarien ajuda a la família; molts altres es recolzarien en els amics; i, el tant per cent restant acudiria als professors; només un petit percentatge dels enquestats va respondre que o bé no dirien res a ningú o bé s’adreçarien a un psicòleg. Marina Blavi, Anna Granadero, i Mireia Sierra.


ARCE s’emmagatzemen...

El projecte ARCE es troba en la seva etapa inicial, en la qual els alumnes que hi participen comencem a treballar en les diferents tasques que contempla el projecte. Per començar, ja s’ha creat un bloc http://arcecendrassos.blogspot.com, on cada institut que hi participa, penja diferents articles que tracten de medi ambient i d’assumptes del seu propi centre. D’altra banda, els alumnes de l’institut ens hem dividit en diferents grups de treball, cadascun format per un màxim de set persones. Cada grup treballa un tema diferent: — El de soroll, que s’encarrega, utilitzant un sonòmetre, de mesurar la contaminació acústica de diferents zones del nostre centre, a les aules, als passadissos... — El de residus, des d’on s’informa de la quantitats de residus que es produeixen a l’institut, qui els recull, on es porten, on

— El de l’aigua s’ocupa de la revisió de l’estat de les aixetes, la quantitat d’aigua que es gasta i els diferents sistemes de reg del centre. — El de convivència. — El del llum s’ocupa de controlar el consum, de revisar si els radiadors funcionen correctament, de controlar si els llums queden encesos a l’hora del pati... Amb totes aquestes dades, s’elabora un dossier que es posarà en comú amb els altres centres quan es faci l’intercanvi. La primera trobada dels quatre centres es va fer entre el 8 i el 15 de març. Quinze companys del nostre centre es reuniran a Astúries amb els altres nois i noies dels altres centres d’arreu d’Espanya que participen en el projecte Arce. Marina Blavi, Anna Granadero i Mireia Sierra


Els alumnes de primer, segon i quart d’ESO han realitzat diverses sortides i els alumnes de tercer ens hem quedat sense anar enlloc perquè no arribàvem al mínim d’alumnes necessaris per poder fer la sortides i es va haver d’anul—lar. També han fet algunes sortides els alumnes de batxillerat i cicles formatius, però només ens han fet arribar aquests comentaris. 1r ESO Els alumnes de 1r d’ESO van fer dues sortides els dies 1 i 15 de febrer: TALLER A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ El departament d’Educació Visual i Plàstica va organitzar una sortida a Barcelona, al taller de la Fundació Joan Miró. Malgrat les ganes que teníem d’anar d’ excursió, el viatge amb autocar es va fer una mica llarg, però un cop vam arribar i havent esmorzat ja vam poder començar les activitats. A continuació ens vam dividir en dos grups, els de la C, i els de la D. Hi havia dues activitats preparades: un taller i la visita guiada per la fundació. Uns van començar per la visita, els altres pel taller. La guia ens va portar a la biblioteca, una sala amb molta llum, petita, però tot i així hi havia molts prestatges, plens de llibres i documents molt antics i ben ordenats. Al centre de la biblioteca hi havia una gran taula rodona de fusta, envoltada de cadires. Nosaltres ens vam posar drets al voltant de la taula, i la guia ens va presentar l’encarregada de la biblioteca, una noia jove

que ens va explicar detalladament l’organització de la biblioteca i ens va deixar que li féssim algunes preguntes sobre el tema explicat. Després la nostra guia ens va ensenyar unes litografies, i uns documents que pertanyien a la biblioteca: són els anomenats llibres d’artista, fets amb il·lustracions de Joan Miró. En acabar la visita, ens van portar al taller i ens van explicar què hi faríem. Hauríem de fer un llibre d’artista i abans de començar ens va ensenyar alguns exemples de llibre que havien fet els nostres companys. Hi havia dues taules, grans i baixetes i ens hi van fer asseure. Ens van donar tot tipus de material: adhesius , cartolines, ceres, retoladors... Vaja, que no ens va faltar res! Quan vam acabar el taller, vam tornar a pujar a l’ autobús, que ens va portar al Maremagnum. Els professors ens van deixar una estona lliure, vam poder dinar i després vam donar un tomb per les botigues del Maremagnum. Vam poder estar una estona amb els nostres companys, i ens ho vam passar d’allò més bé. A dos quart de cinc de la tarda vam agafar l’autocar per tornar cap a l’institut.

RESTES PREHISTÒRIQUES El departament de Ciències Socials i Història va planificar la sortida a les coves prehistòriques de Serinyà. 2n ESO Els dies 15 de febrer i 8 de març, els alumnes de 2n van realitzar dues sortides: des del departament de Tecnologia es va organitzar una sortida a la fàbrica de llet Pascual i al Museu Industrial del Ter.

L’EXILI DE LA JONQUERA Uns 80 alumnes vam anar a la fàbrica del grup Pascual de Gurb i al Museu Industrial del Ter de Manlleu.

El primer que vam fer a la fàbrica Pascual va ser entrar a una sala on ens van posar un vídeo sobre productes Pascual que apareixien en algunes sèries i que va durar 10 minuts aproximadament. Quan va acabar ens varen explicar la història de la fàbrica Pascual i també la vida del seu fundador. Al final de l’explicació, varen posar un últim vídeo sobre la llet i les seves característiques. Després de deixar-nos tastar productes Pascual, ens vam haver de posar unes bates i gorres blancs per anar a visitar la fàbrica per dins. Al final de la visita, ens van regalar productes Pascual. Al Museu Industrial del Ter vam fer un taller i després una visita al museu. Al taller ens van explicar el tipus de plantes de les quals s’obtenen les fibres. Allà ens van donar un fus i llana i ens van ensenyar com es feien abans els fils i, darrerament, els teixits. Desprès vam visitar el museu i ens van anar explicant perquè servia cada màquina.

El que més ens va sorprendre durant l’excursió va ser la vida d’en Tomás Pascual, el fundador de la marca Pascual. Quan era petit venia entrepans als passatgers dels trens però va acabar casant-se amb Maria Cuétara (Galetes Cuétara) i van formar un gran imperi dins el món de la indústria alimentària a Espanya. D’altra banda, el que més es va sorprendre del Museu Industrial del Ter va ser descobrir com n’és de difícil cardar la llana i fer fil. Sergi Magester Lòpez i Nil Martí Sanz

EXCURSIÓ DE 2n DE BATXILLERAT AL MUSEU DE

L’hivern del 1939 va ser el més llarg per a moltes de les persones que van creuar les muntanyes empordaneses formant llargues i tristes processons, buscant fugir davant l’avanç franquista que envaïa Catalunya. Tot el que quedava de la II República va esvair-se pels colls i les carenes de l’Albera i les Salines. La Rosa Reglà ens va explicar que el dia 2 de març, el departament d’Història va organitzar una sortida per poder veure sobre el terreny els camins de l’exili. Un grup de cinquanta alumnes de 2n de batxillerat i tres professores van anar a visitar el Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, i van seguir una de les rutes que van fer els qui van haver d’abandonar el país com a conseqüència de la guerra civil. Un dels elements que crida l’atenció en aquesta visita és a l’entrada del Museu: els va rebre un impressionant fotomuntatge fet a partir d’una foto de l’exili espanyol del 39, i una altra del recent exili de Kosovo. Els temps són diferents, però les mirades de la gent són iguals, semblava dir-los la imatge. Després es van endinsar per una de les rutes de l’exili, des de la Vajol fins a la mina Canta, on s’hi van amagar molts dels tresors de la República. Seguint el camí van arribar el coll del Lli , on els van explicar la història dels polítics que van passar per allà, com ara Lluís Companys, i els van llegir diversos textos il—lustratius. Mercè Nevado, Idoia Sampol, Lluc Valverde


OPTATIVA

ROSA

Enfilats a les taules, reciclant decadents retalls de teles dels vuitanta, amenitzats per agradable música antisistema, els alumnes de l'optativa Manualitats Creatives de 3r ens espavilem per fer petites obres d'art costureres amb la Rosa Reglà, que fa anar de bòlid la màquina de cosir. En aquesta optativa, es fa possible que la persona que menys habilitats tingui pugui fer (o intentar fer) qualsevol cosa, amb paciència i creativitat. El que compta és que

en aquestes hores amb la Rosa, l'alumne/a pot oblidarse per un moment de les altres classes, i a més pot aportar més peces al seu vestuari o arranjar-se'l. Així que és aquí, a la classe 315, la classe on es pot respirar tranquil·litat sota el sol matinal que entra per les grans finestres, donant un color groc al incessable soroll de la màquina de cosir, sota el recer de la infinita paciència de la Rosa. Lluc Valverde


cargols

LA REPRODUCCIÓ DELS

M. Àngels Vinardell, biòloga

Durant el primer trimestre del curs, amb els alumnes de 2n d’ESO hem après com es reprodueixen els cargols. La reproducció dels cargols és un procés senzill que ens permet assistir a nombrosos naixements. MITJANÇANT L’OBSERVACIÓ I EXPLORACIÓ DIRECTA I INDIRECTA, L’EXPERIMENTACIÓ I MANIPULACIÓ AMB ELEMENTS DE L’ENTORN PROPER (CARGOLS), ES PRETÉN AJUDAR A SELECCIONAR, PROCESSAR I CONTEXTUALITZAR LES INFORMACIONS DE MANERA QUE ELS NOSTRES ALUMNES CONSTRUEIXIN APRENENTATGES EN INTERACCIÓ AMB EL MEDI. Hem preparat una cubeta de plàstic amb una capa de terra humida de jardí entre 5 i 10 cm de profunditat i una tapa foradada, i hi hem posat els cargols que han portat els estudiants. Periòdicament els posen menjar i els reguen. El cargol és un mol—lusc gasteròpode pulmonat, amb una conquilla enrotllada en espiral que varia segons l’espècie. En el cap hi tenen 4 tentacles cilíndrics, dos d’inferiors i petits, i dos de superiors, més llargs i retràctils. Els ulls simples estan situats a l’extrem dels tentacles llargs i els petits tenen una funció tàctil. El peu és de forma allargada, d’epidermis rugosa i porta una glàndula mucosa que segrega la bava. El cargol té una respiració doble: pulmonar i cutània. A l’hivern es fica dins la conquilla i la tapa, fabricant a la base un mucus sec amb més o menys càrrega de matèria calcària. És un animal herbívor, és a dir, menja plantes i també necessita ingerir calci, per la conquilla. Els cargols són hermafrodites. Això vol dir que són alhora mascle i femella, però tot i així, per reproduirse, cal que s’aparellin. L’aparellament es produeix entre dos cargols iguals i en acabar d’aparellar-se, al cap d’uns quinze dies, ponen ous en un forat que excaven a terra. Podem trobar de 60 a 150 ous! Els ous són petits i blancs i tenen una gelatina que, en contacte amb l’aire, se solidifica i és molt fràgil. Al cap d’unes tres setmanes els ous ja estan madurs i en neixen uns cargols diminuts que van creixent poc a poc. Triguen d’un a dos anys per arribar a la maduresa i poden viure uns 4 o 5 anys en llocs molt diferents: els podem trobar tant en horts com en conreus.


^^Àguila americana Com alguns de vosaltres sabeu, el dia 21 de desembre una àguila americana va impactar contra el vidre del passadís exterior situat entre el pati patit i el pati de les Alzines. En Rafel Vilà, professor de català del centre, va trobar l’àguila ferida. Ens va explicar que mentre anava pel passadís va veure que hi havia alguna cosa a terra del pati petit. Pensant-se que era una bufanda d’algun alumne, va anar a recollir-la i va adonar-se que es tractava d’una àguila que havia impactat amb el vidre i havia quedat estabornida i ferida. L’àguila portava un colom a sota l’ala, segurament per això va impactar contra el vidre . En Rafel va trucar immediatament als Aiguamolls de l’Empordà i el van adreçar al Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls. L’àguila portava una anella distintiva a la pota de manera que es va poder saber la seva procedència. De tota manera, com que havia quedat molt malferida, va morir.


El partit de vuitens de final del dia 8 de març, emès per TV1 a tres quarts de 9 del vespre, on s’enfrontaven el F. C. Barcelona i l’Arsenal era decisiu perquè el Barça va perdre a l’Emirates Stadium, camp del Arsenal, per 2-1: primer gol per Barça, de David Villa; i a la segona part, al minut 79, Van Persie iguala el marcador; al minut 83, salta Arshavin al camp, substituït per Walcott, i Arshavin amb una assistència de Nasri avança l’Arsenal al marcador. I així va acabar el partit de la primera volta. En l’enfrontament del dia 8 de març, el F. C. Barcelona s’enfrontava per segon cop amb l’Arsenal al Camp Nou. El Barça va guanyar 3-1. Els gols per part del Barça van ser de Messi, en una jugada individual amb l’assistència d’Andrés Iniesta; de Xavi, en una jugada col•lectiva amb una assistència de David Villa; i de nou Messi va marcar de penal, provocat per Pedro. Per part de l’Arsenal, Sergio Busquets (jugador del Barça) va rematar la pilota cap a la seva porteria. I amb aquest partit el F. C. Barcelona va passar a quarts de final de la Champions Leage. Sergi Prats i Àlex Solà


TV CENDRASSOS

El 23 de febrer, el senyor Oriol Forcat, el responsable del funcionament de les pantalles informatives que es van instal·lar el dia 8 de febrer a tots els instituts de Figueres, ens va venir a explicar en què consistia tot plegat. El senyor Forcat va remarcar el fet que Figueres és la primera ciutat d’Europa que compta amb aquests televisors en centres d'ensenyament. Aquestes pantalles funcionen durant tot el dia i les notícies que hi apareixen es van actualitzant i es succeeixen de manera aleatòria. Hi ha 3 canals diferents: El primer és un canal comú a tots els instituts de la ciutat i està controlat per l’Ajuntament de Figueres. Aquest canal disposa de publicitat convenient i acceptada per l'Ajuntament. També disposa d'informació diversa relacionada amb Figueres el trànsit, el temps o esdeveniments culturals, entre altres. El segon és el canal propi de cada institut i, en el nostre centre, el responsable de gestionar-lo és en Quim Saurina. El canal ofereix informacions diverses del centre i cada departament o cada matèria poden editar aquella informació que es consideri interessant. I el tercer i últim canal és comú a tots els instituts. Aquest és un canal creat per l’Oriol Forcat, anomenat Canal Ràbia perquè, com que s’hi editen notícies dels altres instituts, i això pot provocar enveja o ràbia entre els instituts. A nosaltres ens sembla que, ara com ara, aquesta pantalla informativa no és gens útil. D’una banda no hi surt gaire informació; i de l’altra, la seva ubicació no permet que els alumnes puguem mirar-nos-la ni a l’hora del pati ni a l’hora de menjador, que és quan podríem fer-ho. Tampoc no ens agrada el nom Canal Ràbia perquè entenem que un canal comú a tots els instituts de Figueres no hauria de fomentar rivalitats sinó tots aquells valors que s`hi oposen.


GOSPEL

A

TONI PUIG (Melodia d’Oh, happy day)

PRIMERA: Oh, Toni Puig! Oh, Toni Puig! Oh, Toni Puig! Oh, Toni Puig! Les teves classes molen, els teus polos també. Això és molt mecànic, objectiu de tercer. Canvia’t la foto del face! Oh, Toni Puig!

SEGONA: Gràcies a tu! Gràcies a tu! Gràcies a tu! Gràcies a tu! Puc entendre equacions, percentatges també. Els teus sistemes, amb el teu anglès. Recull ja les llibretes! Oh, Toni Puig!

TERCERA: Ets el millor! Ets el millor! Ets el millor! Ets el millor! Si et comparem amb altres, no ho fas pas malament. No posis tants deures, si no els mires després. Dedica’t al surf! Oh, Toni Puig! Lletra: Mireia Sierra i Anna Grandero Partitura: Marina Blavi


En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta: - Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall? - Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres. - I com ho sap? - Perdoni, professor, però això ja és una altre pregunta En un examen d´història en una escola d´adults… - A veure! Aquell del costat de la porta, en quin any es produí la batalla de Trafalgar? - No ho sé. - Però sabrà qui va perdre a Waterloo... - Waterloo? Ni idea. - A veure, qui va incendiar Roma? - No sé res de tot això. - Aleshores, què va fer ahir en comptes d´estudiar? - Vaig jugar a cartes. - Molt bé, home! No sé pas què ve a fer, vostè aquí. - Vinc a canviar unes bombetes. Sóc l´electricista de l´escola.

ACUDITS


EL SURO (abril 2011)