Page 1

número especial tardor 2010

Editorial

|

www.aep.cat

la revista que fa mal

La joventut no fallarà

El Govern de la Generalitat, després de la pausa per les eleccions municipals, segueix duent a terme l’ajustament dels comptes a ritme de tisores, defensant descaradament els interessos d’aquells a qui vertaderament representen. Juntament amb les plans d’ajust dictats per el Fons Monetari Internacional, al conjunt del Regne d’Espanya estan posant en una situació molt compromesa la possibilitat de viure amb dignitat el present i el futur de milions de treballadors, aturats, i estudiants. Això es tradueix en 9 mesos de mesures com les reformes del mercat laboral, pensions i negociació col·lectiva per part de l’equip de Govern de José Luis Rodriguez Zapatero i per les polítiques de retallades dels serveis públics bàsics per part del Govern d’Artur Mas. Tot això amb el mes que evident malestar de la població en general que no està d’acord amb la majoria de reformes i mesures aprovades en aquests últims mesos. Entorn a aquest context de desacord generalitzat amb unes polítiques socials i econòmiques que s’evidencien allunyades dels interessos de joves

estudiants i treballadors, milers de persones han sortit a les places de ciutats, barris i pobles per a demostrar el seu rebuig a aquestes polítiques que hipotequen les nostres vides i a denunciar a polítics i banquers com a impulsors d’aquestes polítiques fetes a mida dels seus propis interessos. A Catalunya les protestes han estat protagonitzades per la brutal actuació dels Mossos d’Escuadra en la “neteja” de Plaça Catalunya i pel procés d’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2011. L’aprovació d’aquests pressupostos ha motivat la concentració de milers de joves a les portes del Parc de la Ciutadella per impedir la sessió parlamentaria que a provocat que Artur Mas i part dels membres del seu govern hagin canviat el cotxe oficial per l’helicopter per tal de poder arribar al Parlament. Pel que fa a la Universitat els Pressupostos de la Generalitat concreten una reducció pressupostaria del 16%. Tindrà com a conseqüències més immediates l’acomiadament de personal, la no renovació de contractes, el tancament de biblioteques, la

reducció de grups per assignatura i una pujada del preu de les taxes de matriculació. Conseqüències que, com podem intuir, tindran una incidència negativa directe en la butxaca i en el dia a dia de l’estudiant. Això ha fet que les protestes universitaries hagin estat molt presents en els carrers, en les places i en les moltes biblioteques de facultats que han estat ocupades per les nits sota la consigna de “lluitar i aprovar”. Tant des de les universitats com des de fora els i les joves no estem disposats a fallar. Estem dient que ens oposem a aquestes polítiques que condicionen molt negativament el nostre present i el nostre futur. Volem una universitat pública i de qualitat però també volem tenir dret a cobrar una pensió amb dignitat. La nostra responsabilitat com a ciutadans i estudiants passa per articular una resposta que pretengui defensar el caràcter públic del nostre ensenyament i oposar-nos de forma clara i contundent a aquesta política basada en la retallada de serveis i drets essencials.

Adhesió i informació Nom Adreça Codi postal Centre d’estudis i curs Voldria � Rebre informació � Col·laborar amb l’AEP � Col·laborar amb el Queixal

Telèfon Població Correu-e c/ Riera d’Escuder 47, baixos 08028 Barcelona

aep@aep.cat

Si no vols malmetre el teu Queixal, fotocopia aquesta fitxa


Estiu 2011

● el Queixal - número especial

2

Estudiants per la segona convocatoria La Universitat de Barcelona ha decidit privar-nos del nostre dret de tenir dues convocatòries d'exàmen. És per aquest motiu que els estudiants hem decidit mobilitzar-nos. El dimecres 18 de Març les assemblees d'estudiants de la UB vam convocar una concentració al rectorat de la UB per tal de reclamar que la segona convocatòria es mantingui. La concentració va rebre un ampli suport dels estudiants, i també dels professors associats. El professorat associat és també un col•lectiu de risc, perquè les retallades els afecten de manera clara. Els professors associats, de fet, són part de la retallada, i probablement seran acomiadats si la retallada segueix el seu curs. És per això que van donar-nos suport i entre tots, després de llegir el manifest al rectorat, vam tallar la Gran Via.

“ Les assemblees

d’estudiants de la UB vam convocar una concentració al rectorat de la UB per tal de reclamar que la segona convocatòria es mantingui ”

Però havent obtingut el suport del professorat no podíem deixar que el vincle es trenqués. Per aquest motiu, el 24 de Març es va convocar una assemblea conjunta de Personal Docent i Investigador (PDI), Personal d'Administració i Serveis

(PAS) i estudiants de la Central. Va ser una assemblea que va aconseguir aturar l'activitat ordinària de la facultat, es van aturar classes i exàmens per tal que tothom hi pogués assistir. Hem de tenir en compte que la Central és una de les facultats amb més professors adjunts, (71%), cosa que ens facilita les coses. Després de canviar d'aula tres vegades perquè no hi cabíem, (érem 500 persones) vam acabar a l'aula capella de la Central. Va ser una assemblea poc resolutiva, es va parlar de moltes coses però no es va arribar massa a res, l'únic que va quedar clar és que els professors redactaríen un manifest i que els alumnes els donaríem suport. Finalment, a la Central s'ha constituït una assemblea d'estudiants, PDI i PAS per tal de fer front a les retallades que s'han anunciat a la UB. Per últim, des d'aquesta assemblea es va convocar una mmobilització per tal d'aturar la ce-

“ El professorat as-

sociat és també un col•lectiu de risc, perquè les retallades els afecten de manera clara

lebració del Consell de Govern de la UB, on es va fer una cassolada. Després de molts precs, la Vicerectora d'Estudiants va reunir-se amb dos membres de l'assemblea de la facultat i amb dos professors associats per tal que puguessin explicar-li el per què de les reivindicacions.

Carlota Freixenet Estudis Literaris - UB


Estiu 2011

● el Queixal - número especial 3

Professors, trebalaldors i estudiants units i endavant! En vista de la imprescindible unió entre el professorat, estudiantat i PAS, per fer front a les retallades pressupostàries implantats pel govern, i per tant, defensar la Universitat Pública, neix la PUDUP-Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública. Al mateix temps que a les universitats públiques catalanes, en els últims mesos, s’han dut a terme assemblees on ha participat tota la

“En els últims mesos, s’han dut a terme assemblees on ha participat tota la comunitat universitària

comunitat universitària, i des de les quals s’han anat articulant les accions reivindicatives en pro d’una universitat veritablement pública i de qualitat. El 25 de maig a l’edifici històric de la UB es va dur a terme una roda de premsa de la PUDUP, on es va anunciar la concentració del 26 a plaça Sant Jaume. Concentració motivada pel gran descontentament pel model empresarial i antidemocràtic

LA UB diu PROU!

Després de setmanes de recollida de signatures per aconseguir la celebració d’un Claustre extraordinari a la UB, que es vol implantar a la univeraquest es va celebrar el dia 16 sitat (l’anomenada “governança” i, òbviament, la ferma oposició a la de juny, per la intervenció final retallada pressupostària que vol dur del rector que el va convocar a terme el Govern de la Generalitat. amb el únic punt del dia que estudiants i treballadors deAl següent día, va ser la primemanàvem: “Posicionament de ra mostra de la gran força que es pot arribar a aconseguir sota la unió la UB enfront les retallades de la Generalitat”. organitzada. Al voltant de 2000 persones es van concentrar a En aquest sentit, els sindicats de la plaça Sant Jaume durant més de dues hores, al llarg de la concentra- treballadors i d’estudiants ens vam posar mans a la obra per ció es va fer una cassolada, i es va elaborar una resolució que servís llegir el manifest de la plataforcom a posicionament de tot el ma, el qual ha estat signat per claustre. En aquesta resolució diverses persones i col·lectius, entre ells l’Associació d’Estudiants tant treballadors com estudiants Progressistes. Després es va proce- vam tenir clar que les reivindicacions que s’havien d’incloure dir a caminar fins a Plaça Catalunya, culminant amb una gran assem- eren les mateixes que estaven duent a terme des de les Assemblea universitària. blees de facultat i des de les ocupacions de les tres biblioteques D’altra banda, amb l’objectiu de de: Raval, Medicina i Biologia. mantenir activa la lluita estudiantil i preparar els exàLa resolució va estar aprovada mens, s’han iniciat vagues a per 75 vots a favor, 20 en contra, la japoneses a les biblioteques 17 abstencions i 2 vots nuls. El de les universitats públiques, vaque implica que el rector haurà gues en les quals s’ha comptat amb el suport dels treballadors/ de replantejar la seva actitud a l’hora de dur a terme les negoes, probablement afectats en el ciacions amb la generalitat per futur inmediat per el més que proque l’òrgan més representatiu de bable tancament de biblioteques. la Universitat de Barcelona, el claustre, en la resolució aprovada es manifesta en contra de les retallades.

Jheysson Salas Velandia ADE - UB

Daniel Zurita Martínez Sociologia - UB


la darrera queixalada Indignats i sense por S’ha dit que estàvem adormits, s’ha dit que ni estudiem ni treballem, s’ha dit que vivim molt bé sota el sostre dels nostres pares, s’han dit moltes afirmacions sense fonament i sobretot, se’ns ha infravalorat. El que no s’ha dit és que vivim en unes condicions de precarietat cada cop majors, que les nostres oportunitats estan essent retallades, desmantellades i mercantilitzades. És evident que arribar a un 43% d’atur és una condició més que objectiva per a pensar que hauríem d’estar al carrer però no només això: les retallades, la reforma laboral, la reforma de les pensions, la manca de canals de participació directa, els augments de taxes universitàries, la dificultat d’accedir a una vivenda, els desnonaments, i un incomptable nombre de mesures i contrareformes que només fan que evidenciar qui són els que paguem una crisi que no hem provocat i veiem com els culpables en queden impunes i gallardejen de ser-ne vencedors.

El 7 d’abril milers de joves sortien als carrers de Madrid per reclamar els seus drets com a joves treballadors i estudiants, sota una consigna clara: “Ens heu tret massa, ara ho volem tot”. Però no va ser fins al 15 de maig quan sota la convocatòria de Democràcia Real Ya els carrers de tot l’estat s’omplien de ciutadans de totes les edats amb un discurs poc definit però amb el sentiment d’indignació amb el panorama polític, econòmic i social a flor de pell. Potser això no hagués resultat en el que ha acabat resultant si desenes de joves acampats aquell mateix dia a la Puerta del Sol no haguéssin estat desallotjats; no ho sabem però, el que sí és clar, és que això ha fet despertar a la ciutadania i, en especial, als joves. Durant la setmana del 16 de maig, desenes de ciutats van veure com les seves places principals s’omplien de tendes de campanya i acollien a desenes de milers de persones per a fer assemblees, dormir, crear espais de discussió, i esdevenien centres neuràlgics d’un

moviment, el moviment 15M, que va més enllà de les acampades. I és que resultaria un reduccionisme valorar aquest moviment en funció de l’evolució que facin les places. Un moviment polític i social com el que s’ha generat durant aquestes últimes setmanes sobrepassa les pròpies expectatives d’aquelles joves sense por que van decidir els primers dies quedar-se a les places fins les eleccions municipals. Els barris s’estan autorganitzant en assemblees de centenars de persones amb ganes de portar la lluita per un món més just, més democràtic i més igualitari a les seves vides quotidianes. I així ha de ser, el moviment ha d’impregnar els centres d’estudi, els centres de treball, els barris, etc., per a poder arribar a tot arreu, fer-se fort, crear una crítica forta i generar alternatives potents que articulin el treball de totes aquestes persones que per fi hem decidit sortir al carrer i reclamar els nostres drets. I per molt que ens vulguin fer callar les nostres veus emprant la repressió policial, netejant les places a cops de porra i pilotes de goma aquest moviment que ha aconseguit aglutinar a sectors molt amplis de la societat seguirà a peu de carrer per a fer sentir la veu d’un poble que s’ha cansat de veure com els poders polítics se sotmeten a la dictadura dels poders econòmics. Organitzem-nos i lluitem, el futur és nostre! Laura de la Villa Econòmia- UPF

El Queixal especial  

juny - juliol 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you