Page 1

Inventari

LA

BEINA

Març 2012 Núm. 1

, CIS N LLE !!! M E ’M NO SA S PA

× Què és El Taulell? …………………………………………………………………………………………………… 1 × Enquesta “Digues la teva! No et quedis al marge!” ….…………………………………………………. 2 × La Contraacta del ple municipal ………………………………………………………………………………. 4

Què és El Taulell? Per què, ara, el Taulell? Volem avançar-nos a aquesta pregunta perquè sabem que hi ha qui pensa o sospita que hi ha finalitats poc clares en la formació d’aquest col·lectiu. Volem, doncs, aclarir aquests dubtes inicials tot i que l’ideari d’El Taulell és molt clar.

vi, que no ens podem moure amb esquemes econòmics i socials decimonònics. Estem al segle XXI i ens hem de moure amb la força de la solidaritat. Seria allò que ja fa temps que corre, però que sembla que hem de repetir: Pensar globalment, actuar localment.

A més de ser un centre de debat, que impulsarà l’acció si s’escau, El Taulell vol ser també una plataEstem en una època de crisi i, com sabeu, tota crisi forma de les inquietuds que poden aparèixer entre comporta reflexió i els seus membres: canvi. Si bé ja fa 1. Grup obert amb la intenció de debatre i combatre de manera des de la realitzatotalment pacífica qualsevol idea o fet, per a millorar el nosmolts anys, per ció de cursos, fins tre entorn. exemple, que es a activitats com diu que la de- 2. Funcionament assembleari. ara sopars solidamocràcia hauria 3. Voluntat de crear una conscienciació de problemes latents ris o xerrades ind’anar més lluny en la nostra quotidianitat. formatives. del que suposa 4. Pretensió d’anar de la democràcia electoral a la democràcia Tot està permès l’emissió d’un vot participativa. per dinamitzar la cada quatre anys 5. El grup manté la independència de qualsevol grup polític. vida social. I és en els diferents 6. A més d’estar obert a qualsevol proposta, aquests són els per això que, més òrgans representaeixos vertebradors del nostre pensament comú: enllà dels interestius, potser és ara • El treball per aconseguir l’autodeterminació dels Països sos polítics, tots que volem comenens hauríem de Catalans. çar a caminar en • La igualtat pel que fa als drets i deures de cada persona. felicitar que apareaquest sentit: el de • La convicció de l’acció pacífica com a única eina de combat. guin iniciatives la democràcia del • La lluita per un progrés humà i equilibrat amb el medi am- d’aquest tipus perdia a dia. No pas bient. què l’acció sense per participar de • La necessitat d’obrir nous paràmetres de convivència més pensament és esla vida política en universals i oberts. tèril, però també el sentit professio• La lluita contra el patriarcat en totes les seves expressions. ho és el pensanal de la paraula, ment sense l’acció. D’aquí que El Taulell vulgui aplesinó per participar en la democràcia quotidiana, la gar el màxim de gent possible per crear consciència que ens empeny a opinar cada dia. No estem ni a fades de la diversitat, i l’acció des del respecte. Es tracvor ni en contra de cap grup polític existent. ta d’enriquir-nos amb les aportacions de tothom, de El que pretén des del seu àmbit El Taulell és dinamit- totes les generacions i de totes les procedències. zar el debat, enriquir-nos amb les aportacions de Es tracta, resumint, de tocar de peus a terra, de cotots, crear opinió, sortir del “passotisme”... és a dir, nèixer les nostres realitats, amb voluntat transformadinamitzar contra l’estancament de l’anar fent. Perdora. què som conscients que aquesta és una època de canVols venir a les assemblees d’El Taulell? Envia un correu electrònic a eltaulellarbocenc@gmail.com També ens pots trobar a: el-taulell.blogspot.com facebook.com


2

Enquesta “Digues la teva! No et quedis al marge!” L’enquesta es va realitzar el diumenge 11 de desembre de 2011 a la plaça de la Vila de l’Arboç. Hi van participar 200 persones, repartides en les edats que es mostren a la taula de la dreta. Seguidament, s’analitzen els resultats obtinguts en les diferents preguntes. 1

Estàs ben informat de les decisions i accions que pren l’ajuntament en temes que t’afecten?

La majoria de participants creu que la informació que reben per part de l’Ajuntament de l’Arboç és insuficient.

Destacar que cap dels participants de 26 a 35 anys creu estar ben informat per part de l’Ajuntament.

En el cas dels majors de 66 anys, el 52% creu estar ben informat tot i que de vegades hi troba alguna mancança.

2

Tens l’oportunitat de participar en les polítiques municipals que t’afecten?

La majoria de ciutadans creu que l’Ajuntament dóna poques oportunitats de participar; i se supera el percentatge de participants que creuen no rebre prou informació.

En el cas dels majors de 66 anys, la seva percepció de no poder participar en les decisions que pren l’Ajuntament augmenta respecte a la percepció d’estar suficientment informat.


3

3

A El Taulell ens preocupen aquests temes: atur juvenil, habitatge, immigració, alternatives de desenvolupament i pressupost municipal/ endeutament. I a tu, què et preocupa? Un 49% dels participants valoren com a tema més preocupant l’atur juvenil. És el tema que preocupa a totes les edats, però sobretot en els menors de 25 anys. Cal destacar que quan s’ofereix la possibilitat de citar altres temes que preocupen, l’atur/feina en general és el te-

L’habitatge preocupa més als participants d’entre 26 i 35 anys, i és el segon tema que més preocupa en aquesta franja d’edat. Això demostra la importància d’aquest tema en les edats en què normalment la gent vol emancipar-se. La importància d’aquest tema disminueix a mesura que augmenta l’edat. La preocupació per la immigració incrementa clarament amb l’edat.

4

Altres temes que preocupen la gent Com ja s'ha dit, el que més preocupa és l’atur/feina, però dins d’aquest tema, el participants citen manca de creació de noves empreses, haver de marxar fora per trobar feina, poques sortides laborals en acabar els estudis, poca oferta de formació ocupacional, etc. Molt relacionat amb aquest tema, s’esmenta la crisi econòmica i la recuperació de l’economia. POLÍTICA MUNICIPAL

Pel que fa a la política municipal, es menciona la preocupació per determinats serveis deficients, com la neteja viària o la recollida d’escombraries, el casal avis o el retard en la posada en funcionament de Can Freixas. També es menciona diverses vegades la mala gestió dels recursos públics municipals. La transparència i/o comunicació amb el ciutadà també s’esmenta com a deficitària.

En el tema de la immigració, en alguns casos preocupen els ajuts que reben els immigrants per part de l’administració i en d’altres s’esmenta la voluntat que hi hagi una bona integració a la societat.

I E R U LLE RA U T L CU

ATUR

IMMIGRACIÓ

S’esmenta la manca d’activitats de lleure per als nens i joves, i la manca d’oferta cultural (art, literatura, etc.). Pel que fa als valors nacionals, se cita la independència i la situació de la llengua catalana.

Altres temes que se citen són la preocupació pel futur, la delinqüència, la convivència entre cultures, la injustícia, l’Arboç com a poble dormitori, poca valoració de productes locals, la jubilació digna i donar veu als que fa menys de 30 anys que són a l’Arboç.


4

La Contraacta del ple municipal Govern 0 - Oposició 0 Per si no en tinguéssim prou de partits de futbol, viure'n un sense gols a les dependències municipals -ara que ja ens han acostumat a veure'n tants- és, no només avorrit, sinó desmotivador. Sempre tenim l’esperança que d’aquí a unes quantes dècades, els habitants del planeta es posin les mans al cap quan comprovin com n’eren de primaris els polítics de les primeres dècades del XXI. Que la democràcia no viu els seus millors moments, ho sabem i ho vivim arreu. Que la crisi ens està fent la traveta per dur a terme projectes engrescadors, també. El que mai no pensem és que els governants d’un municipi siguin uns grans aficionats a la buidor ideològica i a la manca de criteri. I esperem que això sempre ens sorprengui. Si no és així, haurem arribat al punt tan altament desitjat pels grups de poder: la despolitització social i, conseqüentment, la desmobilització. “El que mai no pensem és que els governants d’un municipi siguin uns grans aficionats a la buidor ideològica”

Què va passar el 26 de gener passat al Ple ordinari de l’ajuntament de l’Arboç? Que les mocions presentades per l’equip de govern es van aprovar totes cinc, amb els vots del grup majoritari dels socialistes, i els vots també de la popular i dels dos regidors d’Esquerra Republicana. També va passar que es van rebutjar tres mocions presentades pel grup republicà, que va obtenir només a favor els vots propis. A tot això, el convidat de pedra: Conver- “Convergència i gència i Unió, que va man- Unió va mantetenir inflexible la seva opció nir inflexible la seva opció absabstencionista en totes les tencionista” propostes, tret la de l’ aprovació de l’acta anterior. I es van abstenir en temes tan rellevants com la integració de l’Arboç a “Municipis amb circ sense animals”, a “L’Arboç municipi

republicà”, a “Municipis per a la Independència” o al “Fòrum social Català del Residu Zero”. Segurament, el programa electoral convergent no disposava en el seu plec de reflexions cap d’aquests temes, ni a favor ni en contra de les propostes: res. No recullen cap opinió sobre el maltractament animal, ni sobre sostenibilitat, ni sobre avenços democràtics ni sobre la qüestió nacional. Res de res. “Algú els ha expliSi això és trist, no menys cat a aquest grup tristes són les reflexions [PSC] què vol dir ser pioner i vasocialistes sobre la pos- lent en les seves sibilitat que el circ se’n decisions?” vagi al poble veí si no pot venir a l’Arboç amb els seu animals; o sobre la desmesurada prudència en la defensa dels valors republicans, malgrat que els recullin a la seva declaració de principis. Algú els ha explicat a aquest grup què vol dir ser pioner i valent en les seves decisions? Va ser coherent, en canvi, amb el seu vot contrari a manifestar-se proindependentista. Però això ja ho sabíem... A tot això, no sé si paga la pena esmentar el paper de la trista figura pepera: de bracet amb el PSC -com a equip de govern que són- i en contra de tot allò presentat per Esquerra. Imaginable. La crisi no justifica les impotències ideològiques, ni la d’uns ni la d’altres. La por i la buidor de continguts, en canvi, sí. I el desinterès abstencionista com a sistema és, simplement, un insult a la democràcia. Amb aquest resultat tan igualat, tan políticament nul, tan poqueta cosa, potser que haguéssim anat al mercat d’hivern a fer un fitxatge: el d’un bon gestor -alemany si pot ser- que, a falta d’ideari polític, es dediqui a fer una bona distribució de la bossa municipal. Per això no ens calen els polítics ni cal que llegim programes electorals per donar-los, cada quatre anys, el poder a l’un o a l’altre. Potser amb una miqueta més de respecte al ciutadà...

LA BEINA Núm. 1  

Primer butlletí del Taulell. Debat i acció!