Page 1

HORARIS SETMANA SANTA Bítem

DIUMENGE DE RAMS

11 h: a la plaça de l’Església, benedicció de palmes i rams d’olivera 11’10 h: Celebració de l’Eucaristia DIMECRES SANT (27 de març) 20 h: Celebració del sagrament de la penitència

Sortida parroquial a Girona DISSABTE 11 DE MAIG

Parada per esmorzar 10’00 h: Visita del monestir de San Pere de Rodes, a la Costa Brava.

19’00 h: Celebració de l’Eucaristia. Sant Sopar. Després hora santa. ¡ĩºÈ¼ÁâȾ¶ ÇĶùÇÜ Ä·ºÇɶ IJÃÈ ÁºÈ ……ĩ…… źÇ poder anar a visitar el monument. DIVENDRES SANT (29 de març)

19’00 h: Celebració de la passió. Després processò. DISSABTE SANT (30 de març) 22’00 h: Celebració de la VIGILIA PASQUAL les dos parròquies.

Tivenys DIUMENGE DE RAMS 12’30 h: al parc municipal, benedicció de palmes i rams d’olivera, després processó i celebració de l’Eucaristia a l’església DIMECRES SANT (27 de març)

Butlletí informatiu de les parròquies de Bítem i Tivenys

05’30 h: Sortida de les parròquies de Bítem i Tivenys

DIJOUS SANT (28 de març)

9’00 h: Via creu (sortirem de l’Església)

El Gancell

12’00 h: Visita de les ruines d’Empúries. 13’00 h: Visita de la fàbrica d’anxoves de l’Escala 14’00 h: Dinar al restuarant de Viladomat 16’00 h: Tarda lliure per visitar GIRONA en TEMPS DE FLORS. Visitarem els indrets de la capital gironina que aquest dia estrena el seu ĦɺÂÅȹºijÄÇÈħ}ŶɾȾ¸¶ÇǺÇȺü¶Á¶Ã¶ÉÈ ¶Â·¾ÁºÇȹºijÄÇÈ~ƒ 20’00 h: Sortida de Girona A darrera hora del dia, arribada a les parròquies. ¥§šª‹…į}¾ÃȸǾŸ¾ÄÃȶÁ¶ŶÇÇìÆʾ¶~ El preu inclou les visites, transport i dinar.

Nº: 8

(Abril 2013)

Francesc, el Papa de la caritat.

E

n uns temps on sembla que la nostra societat no té clar el seu rumb, on les institucions no ºǺ¾ÍºÃ Êö ÉÄɶÁ ¸ÄÃIJ¶Ãᶁ ºÁ ȾÈɺ¶ ºÈ converteix en un dubte...l’església no és aliena a tot el que succeeix al nostre voltant. I enmig d’aquestes “tronades d’estiu”, l’església viu amb certa incredulitat i admiració al mateix temps la renuncia d’un Papa. Són moltes les opinions que es donen al respecte d’aquesta renuncia. Potser en el cor dels creients sobrevola un cert neguit de preocupació, pensant massa en les coses dels homes i oblidant la mà de Déu i de l’Esperit en la nostra Església. –Á¼ÊúÈ źÇÈÄúÈ IJÃÈ ¾ ÉÄÉ ¸ÇºÊºÃ Æʺ ɶ·â l’església és una de les tantes institucions que passa per aquesta crisi d’identitat. La veritat, ens trobem amb un moment delicat i difícil per a la nostra església. Hem comès un error, potser hem oblidat la presència de l’Esperit que no deixa mai “la seva barca”, la de l’Església, especialment en els moments difícils. Això mateix ens recordava el mateix Papa Benet XVI en la seva darrera audiència. šÁ˺ÃɹºÁźÈȾ¾ÈºÈķǺËÄÁ¶Ë¶ºÁ¸ºÁ¹º§Ä¶IJÃȾÉÄÉÁ¶¶ɺ¾Í¶ɶǹ¶Æʺ˶ȺǺÁº¼¾ÉºÁÃÄÊ Papa. Molts dels presents en la plaça de Sant Pere, o els qui estàvem vivint per la televisió aquest moment històric, assitiem amb desconcert a la proclamació del nom del nou pontífex. Però després de la primera imatge i a l’escoltar les seves primeres paraules, semblava que aquest vent fred s’havia convertit en un nou aire de primavera. L’església es trobava davant d’un pastor, ÅÄÉȺÇÊÃÃÄʟĶí­žžž¸Ä¶Á¼ÊÃȹº¾ºÃ¶Â·ÇÄÈÉǺ¹º¥¾ÊÈ­žžƒ£Äȶ·ºÂºÁɶǶÃÃÜIJöÁ¹ĩ¶ÆʺÈÉ Papa. Però alguna cosa ens fa dir que aquest serà un “bon pastor”. Ja coneixem alguns gestos, paraules, obres...que potser ens fan veure que aquest serà el “Papa de la caritat”. Potser serà una persona que més que mai, i en aquests temps, viurà i predicarà aquesta caritat començant per la seva pròpia persona.

19 h: Celebració del sagrament de la penitència

Penso que serà un Papa que donarà un nou estil a l’Església, una nova primavera. Un Papa senzill on moltes persones veuran en ell un bon pastor.

DIJOUS SANT (28 de març)

Donem gràcies a Déu pel nou Papa Francesc. Déu, com ens recordava el Papa Benet, mai ens abandona. Ara tampoc ha abandonat a la seva Església, i ens ha enviat al Papa Francesc.

21’00 h: Celebració de l’Eucaristia. Sant Sopar. Després processó. ¡ĩºÈ¼ÁâȾ¶ ÇĶùÇÜ Ä·ºÇɶ IJÃÈ ÁºÈ ……ĩ…… źÇ poder anar a visitar el monument.

En aquests temps difícils, el Senyor ens envia “un mestre de la caritat”, el Papa Francesc. Potser aquest és un raig d’esperança en un món secularitzat i de crisi de valors. Preguem i estimem el Papa Francesc que el Senyor ens ha enviat. Mn. Tomás Mor

DIVENDRES SANT (29 de març) 10’30 h: Via creu (sortirem de l’Església) 21’00 h: Celebració de la passió. Després processò. Edita: Parròquies de Bítem i Tivenys març 2013


Els colors de la Setmana Santa En aquests dies s'usen ornaments el color dels quals tÏ un significat que s'indica a continuaciØ: El vermell recorda la reialesa de Crist i tambÏ la seva sang vessada en la PassiØ, per aixÛ s'usa el Diumenge de PassiØ des de la processØ dels palmells en honor de Crist Rei i tambÏ el Divendres Sant. El morat Ïs signe de penitÒncia i per aixÛ s'utilitza en la Quaresma i en els seus dies finals, dilluns, dimarts i dimecres de la Setmana Santa. El blanc Ïs el color de l'alegria i es vas veure en tot el temps de Pasqua, la Cinquantena o Pentecosta, a partir de la VigÓlia Pasqual; sØn blanques i resplendents les vestidures dels Ëngels que anuncien la resurrecciØ de JesÞs, com ho van ser les seves robes en la TransfiguraciØ.

Diumenge de Rams BenedicciØ de palmes i rams, processØ i santa Missa. Acompanyem al Senyor quan entra a Jerusalem per oferir el seu sacrifici per a la redempciØ del mØn. Al segle IV van comenÎar comen a arribar a Terra Santa un gran nombre de pelegrins que desitjaven recordar els fets de JesÞs en els mateixos llocs en quÒ havien ocorregut. Molt rËpid van comenÎar a repetir l'entrada festiva del Senyor a Jerusalem, baixant de la muntanya de les Oliveres amb palmes, rams i cants i acompanyant al Bisbe. Aquesta celebraciØ es va difondre per totes les esglÏsies amb diferents formes, i la prÛpia de la litÞrgia romana Ïs molt fidel a la tradiciØ primitiva de Jerusalem, amb l'assemblea que es reuneix fora de l'esglÏsia, i marxa cap a ella desprÏs de llegir l'Evangeli de l'entrada de JesÞs, seguint amb cants al Bisbe o sacerdot que presideix. Un ritu propi d'aquest dia: La processØ process dels palmes i rams. ²s un processØ, on el sacerdot va al capdavant i es va en grup desprÏs d'ell. No hi ha imatges, perquÒ la marxa Ïs com el cos de Crist, cap i cos que van al temple, a la Ciutat de DÏu. Fem el que van fer els nens i gents de Jerusalem en aquest mateix dia.

Setmana Santa Dijous Sant

Es commemora la instituciØ de l'eucaristia i del sacerdoci, i es recorda el suprem manament de l'amor. ²s el 'Dia de l'amor fratern'. Totes les esglÏsies esgl sØn aquest dia un gran cenacle. El context en el qual JesÞs pronuncia aquestes paraules no Ïs un altre que la nit del Dijous Sant, desprÏs del Sopar, abans de morir en la creu. En aquesta impressionant ocasiØ, JesÞs revela als seus deixebles que va cap al Pare. Aquest anar al Pare constitueix el moment mÏs important de la salvaciØ. Tot el que segueixi a JesÞs anirË on Ell va. L'endemË (Divendres Sant),no se celebra l'Eucaristia, i es ressalta amb una processØ el trasllat de les formes consagrades fins al sagrari. S'obre aixÓ un temps de vigÓlia i oraciØ davant el SantÓssim en el qual responem a les paraules de JesÞs a la muntanya de les Oliveres: Vetlleu i pregueu per a no caure en la temptaciØ (*Mt 26,41). El 'Monument' En els oficis del dijous Sant es reserva el SantÓssim Sant Sagrament en un lloc que es prepara a l'esglÏsia, anomenat "Monument", fins a l'ofici de l'endemË, permetent als fidels l'AdoraciØ personal o comunitËria al SantÓssim Sagrament durant hores o tota la nit. Acompanyem d'aquesta forma al Senyor en la solitud de la seva PassiØ i li donem grËcies perquÒ ha volgut romandre sacramentalment enmig de nosaltres. En l'edat mitjana es va comenÎar a cridar 'monumentum', paraula llatina que significa 'sepulcre' al lloc on es conservava una sola forma consagrada per a la comuniØ del sacerdot en la celebraciØ del Divendres Sant. Ara haurÓem d'anar oblidant aquest sentit fÞnebre per valorar la immensa grËcia de la presÒncia eucarÓstica, memorial permanent del lliurament sacrificial de Crist, i iniciant tambÏ als nens i joves en aquesta prËctica piadosa. Avui el sagrari estË adornat amb flors i llums, per ensenyar-nos la importËncia de la presÒncia del Senyor en el sagrari tots els dies, on es conserva per donar la comuniØ als malalts o als quals estan en perill de mort i ser adorat amb calma i silenci, en un diËleg amb ell.

Divendres Sant Aquest acte vespertÓ comenÎa amb la litÞrgia de la paraula en la qual es llegeixen dues lectures i la PassiØ segons sant Joan, a la qual segueix l'homilia i l'oraciØ universal; conclou aquesta litÞrgia amb l'adoraciØ de la Creu i la comuniØ amb l'Eucaristia consagrada en la Missa del Sopar del Senyor. Uns ritus propis d'aquest dia: L'adoraciØ de la creu. Un altar sense estovalles i la creu sense la imatge de Crist. En aquesta tarda, la nuesa de l'altar, sÓmbol de la de JesÞs en el Calvari, i l'austeritat de la cerimÛnia ens trasllada al GÛlgota. ²s un acte de profunda serietat, perÛ enllumenat per la glÛria de la creu en el qual va estar clavada la salvaciØ del mØn. L'acte del Divendres Sant no Ïs un funeral. La senzilla creu de fusta, sense la imatge del crucificat, que creua l'esglÏsia fins a l'altar per allÓ ser adorada: el trofeu de la PassiØ davant el qual haurem de fer genuflexiØ sempre que passem davant ell, fins que comenci la VigÓlia Pasqual.

Dissabte Sant Durant aquest dia, l'EsglÏsia roman al costat del sepulcre del Senyor meditant la seva passiØ i mort, i aquell descens al lloc dels morts, en la qual la seva Ënima es va unir a les restants Ënimes dels justos de l'Antic Testament i els va redimir de la seva captivitat. Amb aquest descendiment al profund de la mort, el Senyor inicia la seva victÛria sobre la mateixa.

Vigilia pasqual El Misteri Pasqual de Crist crucificat, sepultat i ressuscitat, tÏ en aquesta litÞrgia nocturna la seva celebraciØ culminant. La vigÓlia comenÎa en l'exterior del temple amb la litÞrgia de la llum i s'ilrlumina l'esglÏsia com a signe de la resurrecciØ del Senyor. La litÞrgia de la paraula proclama les meravelles de DÏu en la histÛria de la salvaciØ, des de la creaciØ del mØn al Misteri Pasqual de Jesucrist; desprÏs ve la litÞrgia baptismal, amb la renovaciØ de les promeses que es van fer en la iniciaciØ cristiana (el baptisme), i desprÏs l'assemblea Ïs convidada a la taula que el Senyor, per mitjË de la seva mort i resurrecciØ, ha preparat per al seu poble. Aquesta Ïs una nit de vetlla en honor del Senyor, com ho va fer el poble triat des del comenÎament de l'µxode a Egipte. El Senyor 'va passar' aquesta nit per alliberar als israelites. Pasqua significa 'pas'. ²s la mateixa nit que va acabar amb l'aurora de la resurrecciØ de Jesucrist. Els cristians anem de la nit al dia, el Senyor ens fa passar de la mort, a la vida que no acaba. Uns signes singulars: El foc i el ciri pasqual. Ens reunim entorn d'una foguera, com els israelites en els campaments quan anaven cap a la terra promesa. En la Pasqua tot Ïs nou, el foc, l'aigua del Baptisme, els pans sense llevat... El ciri pasqual Ïs un sÓmbol de Jesucrist ressuscitat, que conserva les pet-

Les processons Des de les de passiØ i mort fins a la de glÛria, aquestes manifestacions piadoses populars sØn un motiu de sorpresa, preguntes i emocions pels mÏs joves, i els majors haurien d'aprofitar-ho perquÒ les veritats de la fe en Jesucrist es conservin unides a les imatges plËstiques dels passos i tambÏ de les representacions de la PassiØ. Els penitents, les promeses, els sacrificis... hauran de portar a una explicaciØ que tota la vida ha de ser tambÏ un exercici de renÞncia al pecat i als mals costums, per purificarnos, aprofitar l'amor que DÏu ens ofereix i convertim cada vegada mÏs a DÏu.


Els colors de la Setmana Santa En aquests dies s'usen ornaments el color dels quals tÏ un significat que s'indica a continuaciØ: El vermell recorda la reialesa de Crist i tambÏ la seva sang vessada en la PassiØ, per aixÛ s'usa el Diumenge de PassiØ des de la processØ dels palmells en honor de Crist Rei i tambÏ el Divendres Sant. El morat Ïs signe de penitÒncia i per aixÛ s'utilitza en la Quaresma i en els seus dies finals, dilluns, dimarts i dimecres de la Setmana Santa. El blanc Ïs el color de l'alegria i es vas veure en tot el temps de Pasqua, la Cinquantena o Pentecosta, a partir de la VigÓlia Pasqual; sØn blanques i resplendents les vestidures dels Ëngels que anuncien la resurrecciØ de JesÞs, com ho van ser les seves robes en la TransfiguraciØ.

Diumenge de Rams BenedicciØ de palmes i rams, processØ i santa Missa. Acompanyem al Senyor quan entra a Jerusalem per oferir el seu sacrifici per a la redempciØ del mØn. Al segle IV van comenÎar comen a arribar a Terra Santa un gran nombre de pelegrins que desitjaven recordar els fets de JesÞs en els mateixos llocs en quÒ havien ocorregut. Molt rËpid van comenÎar a repetir l'entrada festiva del Senyor a Jerusalem, baixant de la muntanya de les Oliveres amb palmes, rams i cants i acompanyant al Bisbe. Aquesta celebraciØ es va difondre per totes les esglÏsies amb diferents formes, i la prÛpia de la litÞrgia romana Ïs molt fidel a la tradiciØ primitiva de Jerusalem, amb l'assemblea que es reuneix fora de l'esglÏsia, i marxa cap a ella desprÏs de llegir l'Evangeli de l'entrada de JesÞs, seguint amb cants al Bisbe o sacerdot que presideix. Un ritu propi d'aquest dia: La processØ process dels palmes i rams. ²s un processØ, on el sacerdot va al capdavant i es va en grup desprÏs d'ell. No hi ha imatges, perquÒ la marxa Ïs com el cos de Crist, cap i cos que van al temple, a la Ciutat de DÏu. Fem el que van fer els nens i gents de Jerusalem en aquest mateix dia.

Setmana Santa Dijous Sant

Es commemora la instituciØ de l'eucaristia i del sacerdoci, i es recorda el suprem manament de l'amor. ²s el 'Dia de l'amor fratern'. Totes les esglÏsies esgl sØn aquest dia un gran cenacle. El context en el qual JesÞs pronuncia aquestes paraules no Ïs un altre que la nit del Dijous Sant, desprÏs del Sopar, abans de morir en la creu. En aquesta impressionant ocasiØ, JesÞs revela als seus deixebles que va cap al Pare. Aquest anar al Pare constitueix el moment mÏs important de la salvaciØ. Tot el que segueixi a JesÞs anirË on Ell va. L'endemË (Divendres Sant),no se celebra l'Eucaristia, i es ressalta amb una processØ el trasllat de les formes consagrades fins al sagrari. S'obre aixÓ un temps de vigÓlia i oraciØ davant el SantÓssim en el qual responem a les paraules de JesÞs a la muntanya de les Oliveres: Vetlleu i pregueu per a no caure en la temptaciØ (*Mt 26,41). El 'Monument' En els oficis del dijous Sant es reserva el SantÓssim Sant Sagrament en un lloc que es prepara a l'esglÏsia, anomenat "Monument", fins a l'ofici de l'endemË, permetent als fidels l'AdoraciØ personal o comunitËria al SantÓssim Sagrament durant hores o tota la nit. Acompanyem d'aquesta forma al Senyor en la solitud de la seva PassiØ i li donem grËcies perquÒ ha volgut romandre sacramentalment enmig de nosaltres. En l'edat mitjana es va comenÎar a cridar 'monumentum', paraula llatina que significa 'sepulcre' al lloc on es conservava una sola forma consagrada per a la comuniØ del sacerdot en la celebraciØ del Divendres Sant. Ara haurÓem d'anar oblidant aquest sentit fÞnebre per valorar la immensa grËcia de la presÒncia eucarÓstica, memorial permanent del lliurament sacrificial de Crist, i iniciant tambÏ als nens i joves en aquesta prËctica piadosa. Avui el sagrari estË adornat amb flors i llums, per ensenyar-nos la importËncia de la presÒncia del Senyor en el sagrari tots els dies, on es conserva per donar la comuniØ als malalts o als quals estan en perill de mort i ser adorat amb calma i silenci, en un diËleg amb ell.

Divendres Sant Aquest acte vespertÓ comenÎa amb la litÞrgia de la paraula en la qual es llegeixen dues lectures i la PassiØ segons sant Joan, a la qual segueix l'homilia i l'oraciØ universal; conclou aquesta litÞrgia amb l'adoraciØ de la Creu i la comuniØ amb l'Eucaristia consagrada en la Missa del Sopar del Senyor. Uns ritus propis d'aquest dia: L'adoraciØ de la creu. Un altar sense estovalles i la creu sense la imatge de Crist. En aquesta tarda, la nuesa de l'altar, sÓmbol de la de JesÞs en el Calvari, i l'austeritat de la cerimÛnia ens trasllada al GÛlgota. ²s un acte de profunda serietat, perÛ enllumenat per la glÛria de la creu en el qual va estar clavada la salvaciØ del mØn. L'acte del Divendres Sant no Ïs un funeral. La senzilla creu de fusta, sense la imatge del crucificat, que creua l'esglÏsia fins a l'altar per allÓ ser adorada: el trofeu de la PassiØ davant el qual haurem de fer genuflexiØ sempre que passem davant ell, fins que comenci la VigÓlia Pasqual.

Dissabte Sant Durant aquest dia, l'EsglÏsia roman al costat del sepulcre del Senyor meditant la seva passiØ i mort, i aquell descens al lloc dels morts, en la qual la seva Ënima es va unir a les restants Ënimes dels justos de l'Antic Testament i els va redimir de la seva captivitat. Amb aquest descendiment al profund de la mort, el Senyor inicia la seva victÛria sobre la mateixa.

Vigilia pasqual El Misteri Pasqual de Crist crucificat, sepultat i ressuscitat, tÏ en aquesta litÞrgia nocturna la seva celebraciØ culminant. La vigÓlia comenÎa en l'exterior del temple amb la litÞrgia de la llum i s'ilrlumina l'esglÏsia com a signe de la resurrecciØ del Senyor. La litÞrgia de la paraula proclama les meravelles de DÏu en la histÛria de la salvaciØ, des de la creaciØ del mØn al Misteri Pasqual de Jesucrist; desprÏs ve la litÞrgia baptismal, amb la renovaciØ de les promeses que es van fer en la iniciaciØ cristiana (el baptisme), i desprÏs l'assemblea Ïs convidada a la taula que el Senyor, per mitjË de la seva mort i resurrecciØ, ha preparat per al seu poble. Aquesta Ïs una nit de vetlla en honor del Senyor, com ho va fer el poble triat des del comenÎament de l'µxode a Egipte. El Senyor 'va passar' aquesta nit per alliberar als israelites. Pasqua significa 'pas'. ²s la mateixa nit que va acabar amb l'aurora de la resurrecciØ de Jesucrist. Els cristians anem de la nit al dia, el Senyor ens fa passar de la mort, a la vida que no acaba. Uns signes singulars: El foc i el ciri pasqual. Ens reunim entorn d'una foguera, com els israelites en els campaments quan anaven cap a la terra promesa. En la Pasqua tot Ïs nou, el foc, l'aigua del Baptisme, els pans sense llevat... El ciri pasqual Ïs un sÓmbol de Jesucrist ressuscitat, que conserva les pet-

Les processons Des de les de passiØ i mort fins a la de glÛria, aquestes manifestacions piadoses populars sØn un motiu de sorpresa, preguntes i emocions pels mÏs joves, i els majors haurien d'aprofitar-ho perquÒ les veritats de la fe en Jesucrist es conservin unides a les imatges plËstiques dels passos i tambÏ de les representacions de la PassiØ. Els penitents, les promeses, els sacrificis... hauran de portar a una explicaciØ que tota la vida ha de ser tambÏ un exercici de renÞncia al pecat i als mals costums, per purificarnos, aprofitar l'amor que DÏu ens ofereix i convertim cada vegada mÏs a DÏu.


HORARIS SETMANA SANTA Bítem

DIUMENGE DE RAMS

11 h: a la plaça de l’Església, benedicció de palmes i rams d’olivera 11’10 h: Celebració de l’Eucaristia DIMECRES SANT (27 de març) 20 h: Celebració del sagrament de la penitència

Sortida parroquial a Girona DISSABTE 11 DE MAIG

Parada per esmorzar 10’00 h: Visita del monestir de San Pere de Rodes, a la Costa Brava.

19’00 h: Celebració de l’Eucaristia. Sant Sopar. Després hora santa. ¡ĩºÈ¼ÁâȾ¶ ÇĶùÇÜ Ä·ºÇɶ IJÃÈ ÁºÈ ……ĩ…… źÇ poder anar a visitar el monument. DIVENDRES SANT (29 de març)

19’00 h: Celebració de la passió. Després processò. DISSABTE SANT (30 de març) 22’00 h: Celebració de la VIGILIA PASQUAL les dos parròquies.

Tivenys DIUMENGE DE RAMS 12’30 h: al parc municipal, benedicció de palmes i rams d’olivera, després processó i celebració de l’Eucaristia a l’església DIMECRES SANT (27 de març)

Butlletí informatiu de les parròquies de Bítem i Tivenys

05’30 h: Sortida de les parròquies de Bítem i Tivenys

DIJOUS SANT (28 de març)

9’00 h: Via creu (sortirem de l’Església)

El Gancell

12’00 h: Visita de les ruines d’Empúries. 13’00 h: Visita de la fàbrica d’anxoves de l’Escala 14’00 h: Dinar al restuarant de Viladomat 16’00 h: Tarda lliure per visitar GIRONA en TEMPS DE FLORS. Visitarem els indrets de la capital gironina que aquest dia estrena el seu ĦɺÂÅȹºijÄÇÈħ}ŶɾȾ¸¶ÇǺÇȺü¶Á¶Ã¶ÉÈ ¶Â·¾ÁºÇȹºijÄÇÈ~ƒ 20’00 h: Sortida de Girona A darrera hora del dia, arribada a les parròquies. ¥§šª‹…į}¾ÃȸǾŸ¾ÄÃȶÁ¶ŶÇÇìÆʾ¶~ El preu inclou les visites, transport i dinar.

Nº: 8

(Abril 2013)

Francesc, el Papa de la caritat.

E

n uns temps on sembla que la nostra societat no té clar el seu rumb, on les institucions no ºǺ¾ÍºÃ Êö ÉÄɶÁ ¸ÄÃIJ¶Ãᶁ ºÁ ȾÈɺ¶ ºÈ converteix en un dubte...l’església no és aliena a tot el que succeeix al nostre voltant. I enmig d’aquestes “tronades d’estiu”, l’església viu amb certa incredulitat i admiració al mateix temps la renuncia d’un Papa. Són moltes les opinions que es donen al respecte d’aquesta renuncia. Potser en el cor dels creients sobrevola un cert neguit de preocupació, pensant massa en les coses dels homes i oblidant la mà de Déu i de l’Esperit en la nostra Església. –Á¼ÊúÈ źÇÈÄúÈ IJÃÈ ¾ ÉÄÉ ¸ÇºÊºÃ Æʺ ɶ·â l’església és una de les tantes institucions que passa per aquesta crisi d’identitat. La veritat, ens trobem amb un moment delicat i difícil per a la nostra església. Hem comès un error, potser hem oblidat la presència de l’Esperit que no deixa mai “la seva barca”, la de l’Església, especialment en els moments difícils. Això mateix ens recordava el mateix Papa Benet XVI en la seva darrera audiència. šÁ˺ÃɹºÁźÈȾ¾ÈºÈķǺËÄÁ¶Ë¶ºÁ¸ºÁ¹º§Ä¶IJÃȾÉÄÉÁ¶¶ɺ¾Í¶ɶǹ¶Æʺ˶ȺǺÁº¼¾ÉºÁÃÄÊ Papa. Molts dels presents en la plaça de Sant Pere, o els qui estàvem vivint per la televisió aquest moment històric, assitiem amb desconcert a la proclamació del nom del nou pontífex. Però després de la primera imatge i a l’escoltar les seves primeres paraules, semblava que aquest vent fred s’havia convertit en un nou aire de primavera. L’església es trobava davant d’un pastor, ÅÄÉȺÇÊÃÃÄʟĶí­žžž¸Ä¶Á¼ÊÃȹº¾ºÃ¶Â·ÇÄÈÉǺ¹º¥¾ÊÈ­žžƒ£Äȶ·ºÂºÁɶǶÃÃÜIJöÁ¹ĩ¶ÆʺÈÉ Papa. Però alguna cosa ens fa dir que aquest serà un “bon pastor”. Ja coneixem alguns gestos, paraules, obres...que potser ens fan veure que aquest serà el “Papa de la caritat”. Potser serà una persona que més que mai, i en aquests temps, viurà i predicarà aquesta caritat començant per la seva pròpia persona.

19 h: Celebració del sagrament de la penitència

Penso que serà un Papa que donarà un nou estil a l’Església, una nova primavera. Un Papa senzill on moltes persones veuran en ell un bon pastor.

DIJOUS SANT (28 de març)

Donem gràcies a Déu pel nou Papa Francesc. Déu, com ens recordava el Papa Benet, mai ens abandona. Ara tampoc ha abandonat a la seva Església, i ens ha enviat al Papa Francesc.

21’00 h: Celebració de l’Eucaristia. Sant Sopar. Després processó. ¡ĩºÈ¼ÁâȾ¶ ÇĶùÇÜ Ä·ºÇɶ IJÃÈ ÁºÈ ……ĩ…… źÇ poder anar a visitar el monument.

En aquests temps difícils, el Senyor ens envia “un mestre de la caritat”, el Papa Francesc. Potser aquest és un raig d’esperança en un món secularitzat i de crisi de valors. Preguem i estimem el Papa Francesc que el Senyor ens ha enviat. Mn. Tomás Mor

DIVENDRES SANT (29 de març) 10’30 h: Via creu (sortirem de l’Església) 21’00 h: Celebració de la passió. Després processò. Edita: Parròquies de Bítem i Tivenys març 2013


El Gancell - Número 8  

Vuitè número de la publicació informativa de les Parròquies de Bítem i Tivenys

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you