Fran Pintadera · Raquel Catalina
LA MILLOR JUGADA ’ DEN MADANI Ediciones Ekaré
LA MILLOR JUGADA D‘ 'EN MADANI
Dedicat a en Madani, a l'Aziz, a en Daouda, a en Solo, a en Khalid, a en Hamadi, a l'Abdelhadi i a tots aquells joves amb qui vaig compartir partits i vida. I a en Juan, que de futbol en sap moltíssim i de ser avi encara més. F. P. A en Diego i la Irene, que em reordenen el món. R. C.
Fran Pintadera · Raquel Catalina
LA MILLOR JUGADA D‘ 'EN MADANI Ediciones Ekaré
Al barri ho tenim clar:
no hi ha cap altre futbolista com en Madani. Encara que hi hagi dos-cents jugadors al camp és fàcil distingir-lo: és l'únic que juga descalç. Abans, el jugador estrella era aquell que xutava més fort la pilota. Però va arribar en Madani i amb ell, el millor futbol que s'havia vist al barri.
Tots els dissabtes, quan la pilota aterra als seus peus nus, la plaça s'atura. No només la plaça, sinó el món sencer! Els cambrers es queden immòbils amb les safates a la mà. Els avis deixen de discutir. Els coloms no volen. Fins i tot el trànsit es paralitza!
En aquest moment comença l'espectacle.
En Madani fa girar la pilota i la porta d'un costat a l'altre del seu cos.
L'amaga entre les cames,
la passeja per les espatlles,
l'adorm al cap,
i utilitza l'esquena com si fos un tobogan,
per fer-la baixar de nou als seus peus descalços.
Goooool!
A la plaça esclata un guirigall. Els cambrers llancen les safates enlaire, els avis salten i s'abracen, i els coloms alcen el vol en bandades desiguals.
La cridòria surt de la pista a conquerir el barri.
Travessa els portals, passa pel quiosc, recorre els carrerons, encercla la font de pedra i, cada cop més feble, puja per l'escalinata fins a casa d'en Madani.
Fran Pintadera Abans d'explicar històries, em vaig dedicar a moltes altres coses. Durant uns anys vaig treballar com a educador social en pisos d'acollida. Allà vaig conèixer un jove que es deia Madani i altres com ell. Passar les tardes jugant amb aquells nois em feia recordar la importància del barri i de les històries que palpiten als seus carrers. Molt temps enrere, era jo qui jugava a futbol a la plaça del meu barri. Per bé que m'hi esforçava, mai vaig destacar per la meva destresa amb la pilota; en canvi, era desimbolt a l'hora d'escriure poemes i contes. Avui segueixo igual, maldestre amb la pilota i amb una llibreta i un bolígraf esperant a prop. Com en el conte d'en Madani, m'agrada parlar de les realitats pròximes, d'aquelles que algunes persones en diuen les «petites coses».
Raquel Catalina «Dibuixa una cara enfadada, una alegre i una trista», deia un llibre de dibuix per a infants. El contorn d'una cara i, al mig, un espai en blanc per omplir. Fins allà on arriba la mà d'una nena de cinc anys, totes les margarides del paper pintat de casa dels meus pares van mostrar-se un dia enfadades, alegres, tristes... Anys després, vaig estudiar Belles Arts a Madrid i, més endavant, un postgrau d'il·lustració a València. Per això, m’agrada pensar que allò va ser un presagi i no pas una entremaliadura. El camí no va ser una línia recta, va haver-hi algunes giragonses, feines diferents que no hi tenien res a veure fins que vaig tornar al dibuix i als llibres. Avui arriba a la taula del meu estudi un text: «Al barri ho tenim clar: no hi ha cap altre futbolista com en Madani». I jo, torno a les meves margarides, veig l'espai en blanc, dibuixo uns peus nus i comença el joc...
Edició a càrrec de Pablo Larraguibel i María Cecilia Silva-Díaz Disseny i direcció d'art: Irene Savino Traducció: Matías Adam Primera edició, 2021 © 2021 Fran Pintadera, text © 2021 Raquel Catalina, il·lustracions © 2021 Ediciones Ekaré Tots els drets reservats C/ Sant Agustí, 6, baixos. 08012 Barcelona www.ekare.es ISBN 978-84-122677-3-0 Dipòsit legal B.22213-2020 Imprès per GPS Group, Eslovènia
Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades
Al barri no s'havia vist mai un futbol com el d'en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar. Una emocionant història en què guanyen la determinació i l'afecte.