Issuu on Google+

11

SANTUGAINE 2012

04

yes sí oui ja sì sim da oc bai

SARDEX: PAGAMENTU ALTERNATIVU?

05

ISCÒRIAS: UNA TRAMPA BETZA E UN'OCASIONE FADDIDA

06

LSC E DIALETOS: FUNTZIONES DIFERENTES

07

PESSONÀGIOS: GIUANNE BATISTA TUVERI

14

AUTODETERMINATZIONE DE SOS PÒPULOS IN SU CORO DE EUROPA

08

INTERVISTA A FREDO VALLA, Intelletuale otzitanu PAPIROS

"!Mantenimus !s'identidade !nostra!

in sa limba, semus natzione


Sas 12 calidades de sas ventanas • Isulamentu tèrmicu e aorru energèticu • Isulamentu acùsticu mannu • Protetzione manna dae su sole e dae su calore • Resistèntzia a su bentu e a s'abba • Protetzione e seguràntzia • Abertura e aeratzione manìvile • Cuidadu pagu • Disinnu e figura galana • Traballu a mesura de su cliente • Consulèntzia de calidade e posta in òpera a règula de arte • Ambiente e risorsas naturales • Garantzia e calidade

No est una ventana cale si siat

Una de sas possibilidades

NOVA-LINE Elegàntzia e tecnologia moderna

ABERTURAS IN PVC, LINNA E ÀTERU ESPONIMUS in carrera de Biasi 117 08100 NÙGORO tel./fax 0784 204110 www.openinfissi.it info@openinfissi.it BENDIDORE AUTORIZADU

MODERNIDADE E/O TRADITZIONE


NOAS curtzas >>> 1802: Sanna-Corda e Cilocu, eroes natzionales sardos!

Progetu realizadu finas cun sa partetzipatzione de sa REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA L.R. 26/97 subra de sa limba e de sa cultura sarda NOAS / EJA Diretore editoriale Diegu Corraine Diretore responsàbile Chiaffredo Valla Collaboradores de custu nùmeru Alessandro Michelucci, Sarvadore Serra, Gianfranco Pinna, Giuanne Luisu Stochino Registratzione Tribunale de Nùgoro, n. 85/1987 de su 12.6.1987 Gràfica Didàc Imprenta StudioStampa, Nùgoro NOAS EJA P.tza de Tola 24, 07100 TÀTARI Post.el. noas.eja@gmail.com

eja

est in distributzione gratùita in sas librerias: • Messaggerie Sarde, Mondadori, Odradek , Petali di carta de Tàtari • Miele Amaro, ‘900, Mondadori de Nùgoro • Murru, L’isola del libro (c. de Campània e c. de Tuveri) de Casteddu.

Su 30 de austu de su 1802, in Tàtari, moriat Frantziscu Cilocu, notàriu, a 33 annos. Fiat istadu martirizadu! dae su butzinu in antis de èssere ochìidu e lassadu in sa furca pro dies e dies. Pustis fiat istadu! brusiadu e sa chinisa imbolada a su bentu. Gosi su guvernu de sos Savojas aiat cundennadu a morte unu de sos eroes de su tentativu de fundare una Repùblica de Sardigna. Cun s’intentu de brusiare finas sas ideas de custos republicanos sardos. Cosa chi, no est capitada. Antis, su sentimentu natzionale est galu biu e est semper prus craru e forte. S’àteru protagonista de custu tentativu, Frantziscu Sanna Corda, preìderu, fiat mortu su 19 de làmpadas de su 1802 in Lungoni (como Santa Teresa), còrfidu dae sas ballas de sos sordados savojardos chi aiant cunchistadu sa turre ocupada su 16 de làmpadas dae sos rivolutzionàrios sardos isbarcados dae sa Còrsica e chi aiant ocupadu finas sas turres de Vignola e Ìsula Ruja, proclamende sa Repùblica sarda. A dolu mannu, custu anniversàriu de sos 210 annos e de custu eventu istòricu-polìticu est istadu ismentigadu belle dae totu sos intelletuales e polìticos sardos, finas dae sos chi si proclamant indipendentistas (francu sos de s'assòtziu culturale “Aziru” chi ant ammaniadu un’atu de ammentu in Tàtari su 8 de cabudanni, cun relatziones de Roberto Porrà e de Federicu Francioni). Sinnale chi, sende chi a paràulas sos indipendentistas decrarant su valore de s’istòria pro fundare unu progetu natzionale sardu de liberatzione, e su bisòngiu chi s’istòria sarda intret in totu sas iscolas, in sa pràtica non faghent nudda o belle chi cunsentat de fàghere currispòndere paràulas e atziones. S’ammentu de sa morte de custos eroes sardos podiat èssere s’ocasione de un’addòviu mannu de chentinas de Sardos, pro manifestare in manera crara sa voluntade de soverania espressada mescamente in sos ùrtimos tempos dae una cantidade semper prus manna de Sardos, in continuidade cun chie, in èpocas diferentes, at gherradu pro sa matessi idea; podiat èssere s’ocasione de presentare in pùblicu unu manifestu unitàriu e unu programa natzionale de totu sos Sardos interessados a cunchistare partes semper prus mannas de soverania. Ma non b’at àpidu nudda de totu custu. Làstima: un’àtera ocasione mancada pro mustrare a totus sa seriedade e su fundamentu de su progetu de liberatzione natzionale sardu. Su movimentu definidu soveranista o indipendentista est pèrdidu in positziones economitzistas e non tenet tempus de definire unu progetu de liberatzione natzionale fundadu in una visione globale de s’istòria sarda e in sa limba sarda, motore beru de s’identidade e mèdiu “nostru” de comunicatzione! Custa istòria sarda non podet abbarrare cuada e duncas devimus fàghere a manera de ammaniare addòvios e dies de istùdiu pro la bogare a campu e pro l'ammentare. <

PAPIROS EJA est unu DONU DE PAPIROS EDITZIONES e de REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA Assessoradu de sa Cultura

Iscrie·nos pro nos propònnere argumentos noos, realidades, eventos, documentos, pessonàgios e pro nos imbiare crìticas e cussìgios.

IDEAS

"Dipendèntzia" linguìstica de sos movimentos "indipendentistas". Si analizamus sa teoria e sa pràtica de sos movimentos chi si definint indipendentistas o soveranistas, in ue est sa làcana chi los distinghet dae unu cale si siat movimentu alternativu, antagonista, sotziale italianu? Dae ite si cumprendet chi sunt movimentos "sardos" si, in definitiva, si moent sighende su matessi filu de unu cale si siat movimentu! alternativu italianu? Difatis, sende chi est proclamada a paràulas, mancat de su totu in sa pràtica sa cumponente identitària e natzionale sarda, chi motivet sa gente a crèere in unu progetu de vida istitutzionale indipendente dae sa chi tenimus como in s'istadu italianu. E custa cumponente no est petzi sa limba ma cumintzat dae sa limba. Difatis, francu carchi pessone finas in positzione dirigente, su prus de custu movimentu est italianista in s'atzione e in sa pràtica de cada die. Nde tenent àsiu de abboghinare 'indipendèntzia', cando belle totu sos dirigentes e militantes faeddant in italianu, cando belle totu sa propaganda, sos sitos internet, sos blog, sos discursos, sos cungressos, sas riuniones, sa comunicatzione interna e esterna est in italianu! Calicunu at a nàrrere chi su colonialismu nos at fatu gosi. Totu beru. E càmbient, tando! Si mustrent capatzos de cumprire una rivolutzione interna, in antis de la pretèndere a sos àteros. S'imparent sa limba comente si nd'imparant àteras. Organizent in cada setzione o logu cursos internos de sardu. Si cunvertant a sa limba sarda. Ca si non resessint a s'imparare su sardu, comente podimus pessare chi siant capatzos de arribbare a àteros resurtados prus cumplessos, comente sa soverania o s'indipendèntzia? Ca non bastat a fàghere documentos de polìtica linguìstica, pretendende dae àtere su chi non faghent mancu issos. Finas a cando custos movimentos non ant a èssere capatzos de fàghere a mancu de s'italianu pro su funtzionamentu issoro, ant a èssere 'dipendentes', dipendentes dae sa limba de su poderiu chi cherent negare e burrare. <

Su sardu in Internèt: cun Règuals mìnimas de iscritura, però! Oramai sa Rete at cunsentidu de produire informatziones a chie si siat, sena pagare nudda. E gasi, sunt essidos a campu, in sardu, pàginas de Facebook, sitos o blogs in sardu, chi faeddant mescamente de cultura, traditziones, polìtica. Bene meda, est sa prima bia chi su sardu tenet un'ocasione de "iscritura pùblica". Però est galu tropu pagu comente cantidade, a cunfrontu de su chi produint in àteras limbas natzionales minoritàrias, ca finas sos movimentos polìticos preferint a s'espressare in italianu. E, in prus: — no est sistemàtica ma ocasionale, personale e ispontànea; — no est istruturada, istitutzionale e ufitziale, ca sunt pagos sos entes chi sunt presentes in sardu in sa Rete; — non tenet belle mai una règula linguìstica de referèntzia, ca cada unu iscriet comente li paret, mustrende unu sardu dialetizadu, disordinadu, prenu de italianismos o de imbentos ridìculos. Su bonu de sas pessones iscriet comente faeddat (cun elisiones e vocales paragògicas in totue) sena peruna coerèntzia interna, cun unu mìnimu de règulas ortogràficas. Làstima chi finas Wikipedia in sardu siat oramai unu logu sena règula. Diat bastare pagu pro mustrare chi su sardu est unu limba e no unu dialetu, a su nessi rispetende sas règulas elementares: iscrìere sas paràulas semper in sa matessi forma, sena tènnere contu de sos càmbios de pronùntzia, sena elisiones, paragògicas, etc. <


LIMBAS E ISPORT in su FESTIVAL PRO SAS LIMBAS DE ÙDINE S'isport est unu limbàgiu universale, e duncas podet èssere un'istrumentu pretziosu pro superare sa babele de sas limbas e agiuare sa comunicatzione intre pòpulos e culturas diferentes”. Ariella Cuk, esperta de comunicatzione interculturale e responsàbile de “Languages meet Sport - Festival pro sas Limbas e Culturas Regionales e Minoritàrias”, at definidu in custa manera su progetu internatzionale chi s'est isvilupadu chenàbura 19 e sàbadu 20 de santugaine in Ùdine, cun su sustentu de sa Cumissione europea e su patronadu de sa Regione Frìuli Venètzia Giùlia, de sa Comuna e de sa Provìtzcia de Ùdine e sa collaboratzione de s’ARLeF. A s'addòviu intre isport e sas cultura tràmite sas limbas ant leadu parte s'Udinese Calcio e s'Arsenal, paris cun sos tziclistas bascos de sa Fundacion Euskadi, sos chi pràticant bolu lìberu in Sudtirol, disciplinas isportivas de frisones, irlandesos, gallesos, e islovenos.

santugaine 2012

4

ECONOMIA ALTERNATIVA

Sardex: pagamentu alternativu pro un'isvilupu cumpartzidu? de Andria Pili

Sa distàntzia semper prus manna de s’economia dae sa realidade est istada sa resone printzipale de sa crisi finantziaria, chi – mescamente in Sardigna – at amplificadu is efetos suos pro more de sa dipendentzia e, prus chi no àteru, de s’impostatzione econòmica mala, fìgia de is pranos de Renàschida. Intre is fartas b’est su problema de sa discunnessione intre is unidades econòmicas locales, pro chi esseret favorida su fraigu de is polos de s’indùstria grae, e sa pagu atentzione de is flussos finantziàrios. Sena duda, Carlo Mancosu, Gabriele e Giuseppe Littera —is pitzinnos (totus asuta de is trinta annos) istudiosos de sistemas monetàrios chi, in su 2009, ant fraigadu su tzircùitu de creditu negotziale Sardex.net— connoschiant custos problemas; a ddos àere ideados sunt istadas sas teorias de Silvio Gesell (economista austrìacu, cunsideradu pagu dae su pensamentu econòmicu dominante, sende gasi apretziadu dae Keynes) e dae su tzìrculu econòmicu isvìtzeru Wir, nàschidu in su 1934 e chi oe collit a pare 75000 impresas. Imbetzes de sa moneda cunventzionale, Sardex.net oferit, a is negotziantes sardos, un’àtera carrera: su Sardex. Custu est ispresu dae sos interessos e podet èssere impreadu – virtualmente – pro su càmbiu de sos benes, intre sos membros de su tzircùitu. Su funtzionamentu est simple: is impresas intrant in su grupu paghende una cuota de iscritzione, pro otènnere is primos crèditos Sardex, pro comporare una mertze dae un àteru membru. Is bèndidas sunt crèditos, is còmporas sunt dèpidos: si un’impresa s’agatat in dèpidu (còmporat chena in antis àere bèndidu) tenet 12 meses pro

aparisare su bilàntziu suo, a pustis de custu perìodu issa at a agualare is contos suos peri s’ecuivalente in Euro (1 Sardex = 1 Euro), chena interessos. Impresas operantes in Sardigna ebbia podent intrare in su tzircùitu; sa cunseguèntzia làdina est chi, gràtzias a s’interconnessione intre is impresas piticas, si podet risòlvere unu problema endèmicu de s’impresa sarda: sa sutacapitalizatzione. B’at unu situ, in sa retza, aundi onniunu podet bìdere s’estratucontu suo e fintzas fàghere operatziones; in prus, peri de s’analisi de is calidades de onni impresa, is ativistas de Sardex.net agiudant is membros a si pònnere in cuntatu cun is fornidores addatos a is bisòngios issoro. In tres annos de vida, Sardex at sighidu 500 impresas e faghet unos 300 càmbios a su mese. Como su disafiu nou est de istèrrere su sistema a is consumadores; in su parastante, pro su 2014, sa punna est s’intrada de àteras 3500 aziendas. In Itàlia sunt nàschidos àteros tzircùitos che a Sardex (pro esempru Scec o Sicanex); impestantu esempros comente sa fìnàntzia ìslamica o su microcrèditu in Ìndia o in Bangladesh dimustrant ca est possìbìle a ristabìlire unu ligàmene intra s’economia e sa realidade, pro progetos de isvilipu basados a subra de sa partetzipatzione comente a s’assòtziu e sa sotzialidade. Custa est sa carrera chi sa Sardigna depet seberare pro truncare sa dipendentzia; in prus, s’esempru de s’economia autogestionària de sa Jugoslàvia de àteros tempos (de importu pro su fràigu de is repùblicas indipendentes) faghet bìdere comente initziativas che a Sardex, sunt ùtiles pro lòmpere una cussèntzia identitària semper prus forte. <

Mapa de sa Sardigna cun sas impresas chi aderint a su tzircùitu SARDEX

Petzi impresas operantes in Sardigna podent intrare in su tzircùitu.

In artu: S'iscuadra Sardex. In bassu: Gabriele Littera, Giuseppe Littera, Carlo Mancosu, sos fundadores de Sardex.

carrera de Guerrazzi 2 08100 NÙGORO Tel.: 0784/37335 Fax: 0784/36299 Tzell.: + 39 348 2438107 mmannia@assicurazionimannia.it www.assicurazionimannia.it

Mariolina Mannìa, agente de Asseguràntzias

semus unu cherchu


SA LIMBA DE CERVANTES, SEGUNDA LIMBA FRANCA IN SU MUNDU S'ispagnolu est cròmpidu giai a èssere sa segunda limba franca in custu sèculu. Gràtzias a sa crèschida lestra de sa cantidade de pessones chi tenent s'ispagnolu comente segunda limba materna e, mescamente pro more de sa crèschida de sos chi l'issèberant comente sa de duas o de tres optziones linguìsticas, s'ispagnolu, faeddadu in 21 istados, est sa segunda limba de comunicatzione internatzionale o de intercàmbiu. A pàrrere de sa rivista «Ethnologue, Languages of the World, 16th ed., 2009», s'ispagnolu. cun 328.518.810 faeddadores, benit deretu a pustis de su tzinesu ebbia (1.212.515.844 faeddadores) e in dae in antis de s'inglesu (328.008.138). In Istados Unidos faeddant in ispagnolu 48 milliones de pessones, a cunfrontu de sos 35,2 milliones de su 2000. Pro su 2050 càrculant chi sos faeddadores de ispagnolu in Istados Unidos ant a èssere 132.800.000 pessones: duncas at a èssere su primu logu "hispanohablante", in antis de Mèssicu.

5

SARDIGNA > Ambiente

CRÈSIA E INDIPENDÈNTZIA

Iscòrias: una trampa betza e un'ocasione faddida !

Sa Crèsia catalana pro s'indipendèntzia?

de Vissente Migaleddu

in Chernobil), tando agatamus finas sustàntzias (isòtopos) radioativos comente su Cesiu 137 chi S'istabilimentu de est su chi tenet sa vida prus longa. Pro ite Portovesme impreant rotàmenes radioativos? Ca sunt sos chi costant prus pagu. Pro ite tratant sos fumos a tesu dae su logu de produtzione (nord Itàlia e In su 2005 b’at istadu in Sardigna un Europa)? Ca su de los ismartire in seguràntzia referendum contra a s’importatzione de iscòrias costat meda; mègius a los carrigare a àtere e a tòssicas (numenadas fumos de atargeria) in nche los giùghere a tesu. Sa presèntzia de favore de s’atividade de sa Porto Vesme s.r.l., in radioatividade est istada rilevada in custos ue si pregontaiat de abrogare sa lege regionale ùrtimos annos prus de una bia in Gènova in n. 8/2001 chi cunsentiat (e galu oe lu cunsentit) càmios chi fiant moende a Sardigna e, a ùrtimu, s’importatzione a Sardigna de iscòrias tòssicas in una nae grega arribbada a su purtu de cunsiderende!las matèrias primàrgias. Sa trampa Casteddu. est in su de faghère crèere chi est una atividade de produtzione de zingu ca in custos fumos bi Su caminu istrintu intre legalidade e illegalidade nd’at una cantidade prus o mancu de su 10%. In su protzessu cun ritu abbreviadu de su 28 Totu su 90% chi abbarrat sunt rèfudos sos prus de freàrgiu de ocannu duos impiegados de sa tòssicos in ue podimus agatare càdmiu, prumu, Porto Vesme s.r.l. sunt istados cundennados a mercùriu, nichel, vanàdiu, arsènicu, berìlliu, duos annos de presone, a sos gastos legales e a ràmene, cobaltu e ferru. Est craru chi est prus su sa licuidatzione pro indennizare sas partes chi andat in discàrriga chi non su chi est tziviles; àteros imputados (impiegados de ditas recuperadu; est a nàrrere chi sa Portovesme srl de iscavos e de unu laboratòriu chìmicu) ant no at un'atividade de produtzione ma de seberadu su protzessu longu . S’imputatzione ismaltimentu de rèfudos tòssicos. Su fiat e est: tràficu illìtzitu de rèfudos tòssicos. referendumm de su 2005 est istadu un’ocasione Cunforma a sas indàgines de sos carabineris de pèrdida pro nche bogare dae sa Sardigna custa su NOE de Casteddu, una cantitade manna meda servitùdine. de rèfudos tòssicos (a pustis de su tratamentu in sos impiantos de sa Porto Vesme s.r.l.) fiant Perìgulos medas e finas radioativos. interrados in manera illegale in cavas a curtzu a S’atàrgiu in die de oe si produit in forros Serramanna e, in àteros casos, fiant impreados elètricos impreende non su minerale ma sos pro fàghere sa base pro istradones e pro pratzas rotàmenes de veturas o de impiantos industriales in dae in antis de ospidales de Casteddu. Su abbandonados; sos fumos de atargeria sunt su che non si cumpendet est comente mai sos rèfudu chi abbarrat in sos filtros de custos ùnicos a non s'abbigiare de sa gravidade de su forros . In custos fumos podimus agatare cale si problema sunt sos cussigeris regionales (de cale siat incuinante tòssicu (chìmicu o metallu grae); si siat ala) chi in sa prima finantziària de custa si sos rotàmenes chi s'impreant benint dae legisladura ant aprovadu un'acordu de programa impiantos industriales contaminados dae (a firma de sa giunta colada) pro dare prus o radioatividade comente una tzentrale nucleare mancu 300 milliones de èuros a custa fàbrica. betza o in ue b’at àpidu un'intzidente (comente Devimus pagare pro nos incuinare? <

Sa Cumissione Permanente de sa Cunferèntzia Episcopale ispagnola at publicadu de reghente una decraratzione subra de sa crisi econòmica: "Perunu de sos pòpulos o regiones chi formant parte de s'Istadu ispagnolu si diat pòdere cumprèndere, gasi comente est oe, si no aeret formadu parte de s'istòria longa de unidade culturale e polìtica de sa natzione antiga chi est s'Ispagna: Propostas polìticas incaminadas a sa disintegratzione unilaterale de custa unidade nos ponent in pessamentu mannu. In càmbiu, animamus cun firmesa a su diàlogu intre totu sos interlocutores polìticos e sotziales. Tocat a preservare su bene de s'unidade, paris cun sa diversidade rica de sos pòpulos de Ispagna". Est istadu aprovadu, cun bator astensiones. E bator fiant sos pìscamos de Catalugna presentes: Sistach, cardinale archipìscamu de Bartzellona, Saiz Meneses, pìscamu de Tarrassa, Piris, pìscamu de Lleida e Taltavull, pìscamu ausiliàriu de Bartzellona. Chi sa Crèsia catalana siat in favore de sa soverania catalana? Diat pàrrere chi ei. Difatis su pìscamu ausiliàriu de Bartzellona, Sebastià Taltavull!, at asseguradu su 14 de santugaine chi sa crèsia catalana diat èssere a costàgiu de su pòpulu catalanu si custu optaret pro s'indipenèntzia dae Ispagna. Taltavull, in decraratziones a Cataluña Radio, at craridu chi custu apoju de sa crèsia catalana a s'indipendèntzia bi diat èssere si su protzessu esseret democràticu e patzìficu. Si esseret gosi, sa crèsia diat èssere a costàgiu de su pòpulu catalanu. In prus, at decraradu chi sa Cunferèntzia Episcopale Tarraconensa, chi aunit sos pìscamos catalanos, est de acordu chi su pòpulu catalanu siat consultadu a propòsitu de su tempus venidore suo, narende chi sa dotrina sotziale de sa Crèsia reconnoschet su deretu de sos pòpulos a s'indipendèntzia. <

SAS ERBAS NOSTRAS TI PODENT AGIUARE A ISTARE MÈGIUS E FINAS A SANARE

Erboristeria

Ofitzina botànica | Istùdiu de fundos farmatzèuticos

Erbas

carrera de Roma 5 | 08100 NÙGORO tel. 0784-37133 | post.el.: montricos@tiscali.it


RoleMED: RETE DE OSSERVATZIONE DE SAS LIMBAS EMERGENTES Bator annos a como s'est costituida in Bartzellona sa Rete de Osservatzione de sas Limbas Emergentes de su Mediterràneu (nùmene longu ma organizatzione minore!), cun s'idea de aunire esperièntzias de espertos (universitàrios e nono) interessados a sos temas de sa pranificatzione linguìstica, de s'istandard, de sa terminologia, in realidades linguìsticas ufitziales comente Malta e Catalugna o in logos cun prus pagu ufitzialidade, comente Sardigna, Friuli, Ladìnia, Cabìlia. Pustis de Ùdine, Malta, sos membros RoleMED, ocannu, si sunt riunidos in S'Alighera, a ùrtimos de Austu, òspites de s'Istitutu Bellieni.

santugaine 2012

> William Cisilino, friulanu, Carles Biosca, catalanu, Diegu Corràine, sardu, Mohand Tilmatine, cabilu, Fabio Chiocchetti, ladinu

6

LIMBA SARDA

PESSONÀGIOS

LSC e variedades dialetales: funtziones diferentes. de Diegu Corràine

S'istandard tenet funtziones generales (prus formales chi no informales) e!devet fàghere una mediatzion e intre sas variedades.

Sa Lsc est una "crae" chi cunsentit de intrare mègius in totu sos ispàtzios comunicativos

In Sardigna tenimus una casta de pessones chi no iscriet in sardu, ca est galu isetende su messia-norma chi andet bene pro totus. Si però, a custas pessones proponides una solutzione, no lis andat bene nudda, mai. In pràtica, si ponimus in mente a issos, iscriimus semper in italianu ebbia. A su sòlitu custos linguistas, apassionados, iscritores vènerant a Santu Logudoresu e a Santu Campidanesu, chi servint petzi a martirizare a nois chi su sardu lu cherimus ufitziale e paritàriu cun sas àteras limbas, cosa chi non podet fàghere a sa sola su durgalesu, s'otieresu, s'oroseinu, s'aristanesu o àteros limbàgios. B'at chie est contra a sa LSC ca nat chi est "logudoresu", chie est contra a sa Lsc ca nat chi NO est "logudoresu". Unu su contràriu de s'àteru! It'est chi aunit e ponet in pare custas pessones, tando? Sas solutziones ortogràficas e linguìsticas chi sa Lsc proponet? Nono. Finas si cambiamus sas solutziones ortogràficas, no acuntentamus custa casta de pessones. No la cherent ca non cherent chi apamus unu modellu iscritu pro s'ufitzialidade, 1 modellu chi est 1! O no la cherent ca cada unu diat chèrrere su "dialetu" (chi in sardu si narat limbàgiu) suo postu a ùnica limba de referèntzia, comente istandard, cun totu sas particularidades fonèticas giutas a iscritura, es.: th, ã, x, h, etc. Ma in custa manera no andamus a logu, no amus cumpresu cale est sa funtzione de 1 istandard iscritu, a cunfrontu de cada variedade dialetale locale o individuale. Tando, lu repitimus: A) s'istandard tenet funtziones generales (prus formales chi no

informales) e devet fàghere una mediatzione intre sas variedades, rapresentende in manera unitària sa diferentziatzione dialetale. Sa LSC lu faghet, mediende intre sos dialetos prus cunservadores (Orosei e sa Baronia) a cunfrontu de su latinu (chi est sa mama comuna) e sos prus innovadores (Casteddu, Aristanis), es.: pache, pahe, pa°e, paghe, page, pagi, paxi. Est craru chi sa solutzione paghe, naturale, no est una mèdia matemàtica e chi podet èssere prus a curtzu a unu limbàgiu locale e prus a tesu de un'àteru. S'istandard est comente sa cobertura chi cugùgiat e sarvat sos aposentos (sos dialetos) de sa domo! Custa metàfora la repitint sos linguistas de cada parte de mundu e descriet bene sa funtzione de s'istandard. B) sas variedades dialetales tenent funtziones locales (prus informales chi non formales), sunt prus a probe de sas pessones chi las faeddant e, duncas, cando las iscriimus devent/podent trascrìere sos fonemas particulares, es.: th, ã, x, h, etc. Sa LSC, una "crae" pro abèrrere su sardu a su mundu de sa comunicatzione

In ue est su problema? In sa visione ideològica chi tenent unos cantos linguistas o pseudolinguistas, chi non tenent perunu interessu a una polìtica linguìstica in favore de su sardu e de s'ufitzialidade sua. Una visione chi servit petzi a afortire s'italianu e a indebilitare su sardu! Cale est sa veridade chi derivat dae s'esperèntzia? Est in su profetu de chie ponet s'istandard: sa Lsc est una "crae" chi cunsentit de intrare mègius in totu sos ispàtzios comunicativos! <

Giuanne Frantziscu

PINTORE

nos at lassadu

Su 24 de cabudanni passadu, s'amigu Giuanne Frantziscu Pintore nos at lassadu, a 73 annos, a dolu mannu mannu nostru e de sa famìlia. Giornalista e iscritore militante natzionalista sardu, amigu de sa limba e de sa natzione sarda, ma mescamente amigu nostru, cumpàngiu de totu sas gherras pro sa liberatzione sarda. Semper informadu de cada eventu e fenòmenu de su mundu de sas natziones sena istadu, est semper istadu elaboradore e ispartzinadore de ideas, semper in cherta de pònnere novidades in su cunfrontu polìticu e culturale sardu. In su n. 1 de Noas/Eja (ghennàrgiu de su 2011), in s'intervista nostra comente binchidore de su Prèmiu Deledda 2010, nos aiat rispostu: «Ite mi dat sa limba sarda? Sa possibilidade de contare sas intrannas prus fundudas de sa Sardegna e, duncas, de su mundu». Unu testamentu ideale bellu a beru! EJA

www.papiros.it ALTAN Ed. Papiros f.du 15 * 15 cm Pàginas 18 Preju 5,5 €

!"#$%&'('%)*# +$,+-# %"#.)'/0


“Si nois cherimus, peruna limba est mala a imparare, a faeddare e a iscrìere”

LIMBAS ASTURIANU

PRIMA TESI DE DOTORADU IN ASTURIANU S'Universidade de Oviedo at in pessu postu in Rete sa tesi de dotoradu de Xuan Santori Vázquez, intitulada “O papel dos escritores do Rexurdimento na recuperación do asturiano: a visión do escritor”. Si tratat de sa prima tesi de dotoradu in asturianu atzetada e discùtida in manera ufitziale. GAÈLICU

IN ISCÒTZIA, TOPONOMÀSTICA IN GAÈLICU John Macleod, presidente de An Comunn Gàidhealach (s'organismu chi rapresentat sa limba gaèlica), at afirmadu de èssere cuntentu de bìdere comente sunt semper de prus sos entes chi ponent cartellos in gaèlicu e inglesu, finas si non sunt obrigadas dae sa lege. A iscrìere sos cartellos in gaèlicu podet èssere profetosu meda pro agiuare e afortire custa limba chi est semper prus in perìgulu . GALLESU

GALLESU E INGLESU IN S'ASSEMBLEA GALLESA Su Parlamentu de Galles at aproadu unu progetu de lege pro fàghere a manera chi su gallesu e s'inglesu siant tratados in forma idèntica in s'Assemblea Natzionale de Galles. CATALANU

PRUS ISPETADORES PRO SAS PELLÌCULAS IN CATALANU "T'agradarà sentir-la en català" est sa frase chi at a acumpangiare sas pellìculas dopiadas in catalanu cun s'agiudu de sa Diretzione Generale de Polìtica Linguìstica. Sa finalidade est de tènnere prus presèntzia de ispetadores in sas salas in ue b'at tzìnema in versione catalana. CURDU LIMBA CURDA IN SAS ISCOLAS TURCAS Unos 21 000 alunnos de sas ùrtima classes de s'iscola primària ant a istudiare pro sa prima bia sa limba curda in iscola, a su chi pùblicat su Ministèriu de Educatzione Natzionale de Turchia.

SU GUARANÌ, LIMBA COUFITZIALE IN PARAGUAY, EST SEMPER PRUS PAGU FAEDDADU IN FAMÌLIA Ufitziale paris cun s'ispagnolu in Paraguay, su guaranì est cròmpidu a internet, ma est semper prus pagu faeddadu dae sos pitzinnos in sas famìlias. A pàrrere de David Galeano, linguista de s'Universidade de Asunción, su guaranì fiat sa limba originale de sos pòpulos de Amèrica meridionale 'in antis de s'arribbada de sos cunchistadores'. Fiat faeddada in belle totu su tzentru-sud de Brasile, ma como est faeddadu petzi in territòriu paraguajanu.'Su guaranì est semper istadu sa limba de domos nostras. Como sos pitzinnos imparant, in iscola, a lèghere e a iscrìere in guaranì, ma no a lu faeddare. Pro campare, sa limba cheret faeddada. Pro custu, si sighit gosi, at a agabbare in duas generatziones', at naradu su linguista Ramón Silva a sa BBC Brasil.

7

PESSONÀGIOS

Giuanne Batista Tuveri de Giosepe Corronca

Giuanne Batista Tuveri naschet in Forru in su 1815 e morit in su 1887. Cumintzat sa formatzione sua in Aristanis cun sos padres Iscolòpios e, a pustis, in su Seminàriu Tridentinu de Casteddu, in ue istùdiat retòrica e filosofia, cunsighende su diploma de Maistru de sas Artes. In su 1833 si nche marcat in sa facultade de giurisprudèntzia de Casteddu e cunsighit su batzilleradu. Sas òperas chi cumponet sunt: Il Veggente, iscritu intre sos annos Trinta e Baranta ma abarradu inèditu; Del dritto dell'uomo alla distruzione dei cattivi governi. Trattato teologico-filosofico (1851); Della libertà e delle caste (1871); I sofismi politici (1883). Collàborat cun giornales medas e in manera particulare cun su Corriere di Sardegna, de orientamentu democràticu. Est diretore de custu giornale e, pro custu, retzit sas acusas dae su pìscamu de s’Alighera, Giuanne Maria Filia, de èssere massone e giacobinu. Tuveri negat custas acusas e denuntziat a Filia, chi est protzessadu e obbrigadu a pagare una machìtzia. Cun s'istùdiu filosòficu Del dritto dell'uomo alla distruzione dei cattivi governi, Tuveri s'inserit in sa dibata filosòfica italiana, cuasende sas atentziones de su gesuita filòsofu Luigi Taparelli d’Azeglio e de Bertrando Spaventa. Sos interessos de su filòsofu sardu sunt bortados a sa filosofia polìtica, interessos chi s'inserint in su cuntestu democràticu, republicanu e risorgimentale. In sa medade de sos annos Chimbanta, in Sardigna b'at tres orientamentos culturales: traditzionalista, rapresentadu dae Bonfiglio Mura; giobertianu, rapresentadu dae Antiogu Polla e Giuanne Siotto-Pintor; liberale e democràticu, chi agatat in Tuveri unu de sos esponentes màssimos, non in Sardigna ebbia ma fintzas in sa penìsula. Tuveri, duncas, si ponet in una bia de mesu intre sos duos orientamentos: crìticat su traditzionalismu teocràticu e polemizat cun Gioberti chi pessat chi su podere de sos guvernantes benit da Deus; Tuveri, a su contràriu, pessat chi su podere benit dae sa voluntade de su pòpulu. In manera particulare, crìticat s’òpera de Gioberti intitulada Introduzione alla filosofia, non cundividende s’unione de polìtica e religione.

Sa cultura catòlica, pro su filòsofu de Forru, si podet cuntziliare cun sa modernidade e cun sa democratzia; est de acordu cun s’idea de separatzione intre Crèsia e Istadu: s’Istadu devet abbarrare lìberu dae s’ingerèntzia de sa Crèsia e sa Crèsia non devet invadere s’isfera polìtica. Tuveri connoschet su pessu de Gròtziu e Pufendorf e su pessu suo est influentziadu dae sas òperas de sos monarcòmacos ispagnolos de su Chimbighentos. Isse pessat chi sa soverania apartenet a su pòpulu e giustìficat su tirannitzìdiu, chi est unu dovere e unu deretu pro liberare s’òmine dae sas ingiustìtzias e dae sa misèria. In s’òpera Il Veggente, finida de iscrìere a inghìriu de su 1846, Tuveri àuspicat una sotziedade lìbera e giusta e denùntziat sas ingiustìtzias de sa monarchia, esaltat sos ideales de libertade, agualidade, fraternidade. Isse est catòlicu ma sustenet sa laitzidade de s’Istadu. Leget s’òpera Le paroles d’un croyant (1834) de Robert Lamennais, in ue si defendet sa democratzia. Custa òpera de Lamennais influentziat su pessu de Tuveri, pro su chi pertocat su deretu de su pòpulu a sa resistèntzia contra a sa monarchia e su printzipiu chi non sunt sos guvernantes chi faghent sos pòpulos, ma sos pòpulos chi faghent sos guvernantes. Lamennais est in unu primu tempus intre sos esponentes prus mannos de su traditzionalismu frantzesu, ma, a pustis, aderit a su catolitzèsimu liberale. Sa “fusione perfeta” de su 1847, chertaa dae su re Carlo Alberto di Savoia, ponet fine a su Rennu de Sardigna e s’Ìsula est inglobada in sos istados de terrafirma. Pròpiu in custa època, in Sardigna, s'isvilupat una dibata intre anti-fusionistas e fusionistas. Tuveri si ponet in una bia de mesu, sustenende un'istadu democràticu e federale, chi tèngiat òrganos rapresentativos a livellu tzentrale e tèngiat òrganos regionales de auto-guvernu. Tuveri leget Du principe fédératif (1863) de su frantzesu Proudhon, crìticat tzertas lineas teòricas e s'agatat de acordu cando Proudhon difendet sos interessos de sos propietàrios de terra piticos e crìticat s’interventismu istatale. Su federalismu de Tuveri est caraterizadu dae s’autonomismu in intro s’istadu italianu e dae s’europeismu: isse leat comente

esempru sa Cunfederatzione elvètica e sos Istados Unidos de Amèrica. Tuveri est probianu a su federalismu de su neo-illuminista Carlo Cattaneo (1801-1869), allievu de Romagnosi, chi sustenet s’idea de sos Istados Unidos de Itàlia, sighende pròpiu su modellu de sos Istados Unidos de Amèrica e de sa Cunfederatzione elvètica, fintzas a teorizare sos Istados Unidos de Europa. Cattaneo est de sos esponentes màssimos de su republicanèsimu federalista in s’Itàlia de su Risorgimentu. Isse est fintzas unu rapresentante de su positivismu sotziale e rèfudat cada forma de teologia e metafìsica: sa filosofia devet protzedere cunforma a un'ischema fundadu subra de su mètodu isperimentale. Tuveri tenet fintzas raportos cun Mazzini, chi prospetat un'istadu costituidu petzi dae sa natzione e dae su comunu, ma rèfudat sa tzentralizatzione ammininistrativa. Sa soverania est, pro Tuveri, unu deretu naturale e duncas universale, chi servit a fraigare guvernos chi garantint sos deretos fundamentales de s’òmine. Sa soverania est de tres genias: impersonale, populare e guvernamentale. Sa soverania impersonale est cramada gasi pro sa universalidade sua e ca apartenet a totu sos membros de sa sotziedade polìtica. Issa est su presupostu de sa soverania populare, chi su pòpolu ponet pro delegare su podeere a su soveranu, mediante unu patu. Sos guvernantes, pro cuncruire, costituint sa soverania guvernamentale. Tra su pòpulu e sos guvernantes bi depet èssere unu raportu de interdipendèntzia, garantidu dae sa lege giusta. In àmbitu educativu, su filòsofu de Forru, sustenet su deretu de totus a s’istrutzione, a una iscola pùblica e làica e a un'educatzione a sa democratzia. Pro cuncruire, si podet nàrrere chi Tuveri siat istadu un'intelletuale eclèticu chi at subordinadu sa chirca filosòfica a s’impignu polìticu. Sa cultura de s’illuminismu at influidu pagu e nudda in su pessu de Tuveri, a su puntu chi isse abbarrat in favore de sa pena de morte. Pro su restu, isse est istadu, de seguru, unu pensadore modernu e progressista, chi s'est apoderadu de sos ideales democràticos, pro sa defensa de s’emantzipatzione de sa fèmina, pro su divòrtziu e su matrimòniu tzivile. In dies de oe, sa figura de su filòsofu de Forru est cantu mai de atualidade: federalismu, democratzia, laitziadade sunt temas de dibata fitiana. <

ISCRÌERE IN SARDU... cun Règulas "santugaine, santandria" NON "santu gaine, sant'andria" Pro inditare su nùmene de su de 10 e de 11 meses, cumbenit a iscrìere totu atacadu, "santugaine, santandria" ca oramai no inditant prus su nùmene de su santu. "cunvocatzione" NON "cunvoca" Su diferentzialismu lessicale faghet dannu in s'impreu de sa limba sarda, comente in su casu de sa paràula chi in sardu diat èssere naturale a iscrìere "cunvocatzione", comente in àteras limbas romànicas, dae su lat. convocati!nem > isp. "convocación",

ita. "convocazione", fra. "convocation", rom. "convoca!iúne". In sardu, nono, no andat bene, ca "-tzione", a pàrrere de sos diferentzialistas bogat fragu de italianu!!! E tando calicunu at imbentadu «cunvoca», comente resurtat in carchi delìbera comunale: "sa cunvoca de su Consìgiu comunale...". Su sufissu «-tzione» est unu cultismu derivadu dae su lat. -tio, -ti"nis, comente si bidet craru in sas formas derivadas in àteras limbas! Custa de su diferentzialismu est una manera comente àteras pro pònnere a rìere sa gente e tzatzare de cuntentesa sos

contràrios a su sardu, chi podent nàrrere chi sa limba sarda est in manos de macos! «a», prepositzione de su futuru de s'indicativu In su tempus futuru de s'indicativu, sa prepositzione "a" cheret semper posta (es.: "apo a fàghere ... ant a fàghere"), finas in dae in antis de sos verbos chi cumintzant in "a-", es.: "apo a andare ... ant a andare". "disisperu" NON "disperatzione" Duncas, est giustu: "s'est ammachiada a su disisperu".


FREDOVALLA intervista

“Sos pitzinnos s'apoderant de sa limba otzitana pro fàghere essire a campu s'identidade issoro”

«Una die apo detzìdidu chi fiat prus importante meda a traballare pro s'Otzitània» Pregontas de Diegu Corràine

De reghente amus addoviadu torra a Fredo Valla, chi est intelletuale nòidu de sas baddes otzitanas de Piemonte ma finas unu de sos protagonistas de su mundu de sas minorias linguìsticas de s'istadu italianu. Semper interessadu a sas chistiones natzionales in Europa (nos fìamus connotos prus de deghe annos a como in unu viàgiu de istùdiu in Galìtzia de sa Comunidade europea!), est dae deghe nùmeros finas diretore responsàbile de Noas/Eja. In s'intervista nos contat noas importantes de su mundu otzitanista de como e su rùolu suo in su movimentu chi nd'est derivadu, comente militante, iscritore, iscenegiadore, regista.

• Iscenegiadore e regista: sos ùrtimos impinnos tuos! Beru. Deo traballo pro sa produtzione de Pupi Avati, cun sas sèries televisivas dae issu matessi produidas: una subra de sos museos in Europa, s'àtera dedicada a sos logos de sa devotzione. Pro custa sèrie so istadu in Portugallu e in Bulgaria. Comente iscenegiadore, apo iscritu finas su sugetu de s’ùrtima pellìcula de Giorgio Diritti chi at a essire luego: Un giorno devi andare. So finas documetarista, s’ùrtimu chi apo fatu est dedicadu a un badia tzistertzensa fraigada inoghe a curtzu. Est una pellìcula in parte autobiogràfica, ca in intro bi so finas deo pèrdidu in sa modernidade chirchende rispostas. • S’èsitu tuo prus mannu in custos ùrtimos annos? S’èsitu prus mannu chi apo tentu est istadu, de seguru, su de àere partetzipadu, in su 2005, comente autore de su sugetu e comente iscenegiadore a su longumetràgiu “Il Vento fa il suo giro”, un’òpera chi de seguru at rapresentadu una novidade in su panorama de su tzìnema italianu. Est istadu, difatis, unu film autoproduidu, realizadu sena dinare agiomai, cosa frecuente meda in su

tzìnema, ma non meda in sos longumetràgios. Custa pellìcula est istada finas importante ca pro sa prima bia sa limba otzitana est istada impreada in su tzìnema in manera sistemàtica. “Il vento fa il suo giro” (E l’aura fai son vir, in otzitanu) est retzitadu in frantzesu, otzitanu e italianu, ma mescamente in otzitanu. • Comente ses arribbadu a èssere regista e iscenegiadore. In antis, ite “vidas” as tentu? Giai est a beru chi apo tentu “vidas” diferentes. Apo incumintzadu comente istudente de geologia, a pustis sa militàntzia otzitanista in favore de sa natzione e de sa limba, mi nch’ant istesiadu dae sos istùdios universitàrios. Una die apo detzìdidu chi fiat prus importante meda a traballare pro s'Otzitània. In cussos annos, difatis, isperaìamus de realizare sas autonomias de sas baddes otzitanos in pagu tempus. • Est istadu in impinnu polìticu su tuo, in intro de un’organizatzione? De seguru, un impinnu polìticu: a traballare pro sos giornales, manifestatziones, sensibilizatzione in intro de su Movimentu Autonomista Otzitanu (MAO).

• Custa idea e movimentu, una traditzione antiga teniat? Est istada, in su casu nostru, un’iscoberta, s’iscoberta otzitana, de èssere una natzione cun una limba nòbile. Finas a carchi annu in antis, nos creìamus petzi gente de monte o piemontesos de segundu livellu. A iscobèrrere chi tenìamus in s’antigòriu artistas nòbiles comente sos trovadores, a iscobèrrere chi sa limba de oc est istada una de sas limbas europeas prus mannas in s’Època medievale, at fatu crèschere s’istima pro nois etotu. Non fìamus prus gente povera de sos montes ma fìamus “aristocràticos” chi abbaidàiant sos àteros dae s'artu a su bassu. A sa prima fase, agigu “innotzente”, est sighida deretu a pustis una fase de leada de cussèntzia polìtica tìpica de sos annos Sessantoto. Ma s’influèntzia prus manna l’at tenta de seguru su babbu de s'otzitanismu polìticu François Fontan, chi fiat bènnidu a istare in sas baddes nostras, pustis de èssere fuidu dae Frantza, dae s'Otzitània frantzesa, ca fiat pessighidu dae sa politzia pro s'agiudu chi aiat dadu a su fronte de liberatzione natzionale algerinu.

>>>


BANDU


ACORDU SALMOND-CAMERON PRO SU REFERENDUM ISCOTZESU DE INDIPENDÈNTZIA Su primu ministru britànnicu, David Cameron, su 15 de santugaine est andadu a Edimburgu pro firmare un'acordu pro su referendum de indipendèntzia de s'Iscòtzia in su 2014. Cameron, contràriu a custa indipendèntzia, at addoviadu su primu ministru iscotzesu Alex Salmond, de su PNI (Partidu Natzionalista Iscotzesu), chi cheret chi si votet intro de duos annos. "Deo creo a beru chi s'Iscòtzia devat abbarrare in intro de su Rennu Unidu", at naradu su primu ministru britànnicu a sos giornalistas, pustis agabbada sa tzerimònia de acordu. E at agiuntu chi su Rennu Unidu "non podet mantènnere in intro suo, in peruna manera, unu logu contra a sa voluntade de su pòpulu suo", sighende a nàrrere chi "Sos Iscotzesos ant elèghidu unu partidu chi cheriat unu referendum. Deo creo chi tochet [a los] rispetare". S'acordu dat su podere a su Parlamentu iscotzesu de organizare sa consultatzione, chi diat dèvere tènnere una pregonta ùnica comente "Ses pro o contra a s'indipendèntzia?".

santugaine 2012

10

Intervista a Fredo Valla >>>

FREDO VALLA Fredo Valla (Sampeyre, 11 martzu 1948) est unu giornalista, regista e iscenegiadore otzitanu. Istat in su bidditzolu de Ostana (Cuneo). S'est formadu cun "Ipotesi Cinema", direta dae Ermanno Olmi. Est autore de documentàrios premiados in paritzos festivales e trasmìtidos dae sas sedes RAI regionales. Pro Sat 2000, emitente de sa Cunferèntzia Episcopale Italiana, at diretu programas ideados e produidos dae su regista Pupi Avati: "A est di dove?", "Il Welfare in Europa", "Un vescovo, una città", "I luoghi della devozione popolare in Italia", "Le feste storiche in Italia".

Sìmbulu de su prèmiu de literadura in limbas minoritàrias "Ostana". Elaboratzione de sa grughe de Tolosa, su sìmbulu natzionale otzitanu, datadu a bias de su 1200.

• E comente est istadu acollogidu in logu bostru? Fontan est istadu acollogidu bene meda finas dae sa gente nostra chi est pagu aberta a su nou, a su diversu, a s'istràngiu. Finas s'omosessualidade decrarada sua no est istada un'ostàculu, est istadu amigu meda de sa populatzione de Fràssino, paris cun un'àteru pessonàgiu Barba Toni Boudrier, unu de sos prus importantes poetas cuntemporàneos nostros, ma finas in su panorama italianu. Fontan fiat una pessone crara meda. Oe dìamus tènnere bisòngiu mannu de sa craresa sua, mescamente in sas chistiones natzionales e de sas minorias linguìsticas, ca b'at unua cunfusione manna. • Tando Fontan teniat unu vocabulàriu craru meda! Eja, teniat unu vocabulàriu craru, ideas chi a pàrrere meu balent galu como, comente "in ue b'at una limba b'at unu pòpulu e custu pòpulu tenet su deretu de dispònnere di sesi. S'autodeterminatzione balet semper, finas si unu pòpulu non tenet fortza econòmica, militare, culturale, finas si non tenet iscritores comente Petrarca o Voltaire o una produtzione literària manna". Naraiat chi unu pòpulu podet dispònnere de sesi cando tenet e cheret ufitzializare una limba pròpia. Agiunghiat chi custu est un'issèberu lìberu, bi b'at pòpulos chi sunt iscumpartos o pòpulos chi no ant chertu dispònnere de sesi, ma chi si unu pòpulu si cheret autodeterminare tenet su deretu de lu fàghere. • Ite mi naras de sa limba otzitana, oe? In sas baddes, a la faeddant? Creschende est? Est in calu comente in cada logu in ue b'at limbas minoritàrias. Ma b'at sinnales e fatos positivos: in sos logos in ue sos militantes otzitanos sunt istados prus presentes, b'at unu recùperu de sa limba in sos giòvanos: sos pitzinnos imparant s'otzitanu, a s'ispissu cun poveresa de paràulas, non cun sa richesa de sos giajos nostros, ma l'imparant pro s'intèndere parte de sa sotziedade in ue istant. A dolu mannu, no l'imparant dae sos babbos, ca finas issos, a bias, no la faeddant. Sos pitzinnos s'apoderant de sa limba otzitana pro fàghere essire a campu s'identidade issoro. • Ma in sa limba iscrita ite traditzione tenides? Pro sa limba iscrita b'at àpidu su chi deo muto "risorgimentu otzitanu" de sa fine

se sos annos Sessanta. Tando, amus tentu una produtzione manna meda de limba iscrita, in ue massajos, operajos, butegheris, artesanos, masellàrgios, ant incumintzadu a iscrìere de sa vida issoro, de sa vida colada, de comente sa gente istaiat in s'antigòriu. • In prosa o in poesia? Mescamente in poesia ma finas in prosa. B'at àpidu finas una poesia de protesta otzitanista, una poesia polìtica in cussos annos. Sa prosa in otzitanu s'est interessada mescamente a sas paristòrias, a sos contos populares, a sos traballos e a sa vida de monte de su tempus coladu. Custu època est istada previdentziale, non tenet unu valore literàriu mannu (francu sas òperas de Barbe Toni Boudrier) ma tenet unu valore documentàriu importante. Cada unu iscriiat a manera sua, cun grafias diferentes: sa chi est ispirada a sa grafia de Frederic Mistral o sa chi si narat grafia de Escolo dóu Po, galu impreada oe. Ateros iscriìant cun unu grafia italianizada, cun s'istrumentu chi lis pariat prus discansosu. Cando est arribbada sa Lege 482/99 e s'issèberu de una norma iscrita istandard, ant cumintzadu a essire documentos, comunicados, finas in sa Rete, ma produtzione literària pagu, francu su libru de Claudio Salvagno chi est istadu publicadu dae un'editore otzitanu de Frantza e carchi àtera òpera. Pesso finas chi custa minimòngiu de produtzione iscrita est ligadu finas a una falada de s'interessu polìticu; oe mancat unu progetu polìticu beru ca non b'at unu movimentu polìticu. Su movimentu autonomista otzitanu non b'est prus, àteras formas de militàntzia otzitanista si sunt consumadas in su tempus. Non b'at prus sa gana de unu progetu polìticu forte e duncas finas in literadura nde bidimus sos efetos negativos. • E su ruolu de su tzìnema in sa vida tua? Su tzìnema in sa vida mea tenet unu ruolu importante ca est su traballu meu. Tzìnema, televisone sunt oramai sos traballos meos dae tempus meda, a pustis de unos binti annos colados traballende pro sos giornales o iscriende libros pro pitzinnos. A giòvanu, pustis de sos istùdios de geologia, apo fatu finas unu traballu chi m'agradaiat meda, a frailàrgiu cun babbu meu, pustis galu so istadu arredatore de domos. >>>

Fredo Valla visitende sa bidda de Elva in Badde Màira

F. Valla, membru de su comitadu organizadore de su "Prèmiu Ostana", 2-3 de làmpadas de su 2012.


11 DE CABUDANNI, FESTA NATZIONALE CATALANA CUN 1.500.000 DE MANIFESTANTES Unu millione e mesu de Catalanos at manifestadu s'11 de cabudanni pro sa "Diada" natzionale issoro, in Bartzellona. Totu custa gente esponiat cartellos in catalanu, no unu cartellu in ispagnolu. Sinnale non de una rebbellia fiscale cungiunturale ebbia ma sìntesi de cussèntzia natzionale moderna e cumpartzida, chi cheret truncare sos ligàmenes cun s'istadu ispagnolu cunsideradu una presone, una cussèntzia chi pretendet una "Catalugna, istadu nou de Europa". Custu est su resurtadu de un'atzione colletiva permanente, in ue totu sos atos de su guvernu e de sas fortzas polìticas catalanas de sos ùrtimos trinta annos sunt resessidos a otènnere ispàtzios de soverania in favore suo, comente in sa comunicatzione, in s'iscola, in sa sanidade, in s'amministratzione, duncas in sa sotziedade e in su territòriu, in ue balet su critèriu de s'immersione totale in catalanu, sena isetare sa soverania prena, chi a Madrid agradet o nono. Su natzionalismu de liberatzione a sa catalana oe est s'energia prus moderna e dinàmica chi b'apat, contra a sos poderes de sos istados-natzione.

11

Intervista a FREDO VALLA >>> • Ma, tando, su tzìnema cando est arribbadu? Su tzìnema est arribbadu in sos annos '90. Deo so istadu su primu, paris cun Diegu Anghilante, a pessare de fàghere tzìnema dae "s'internu". Pro sa prima bia, sos otzitanos si sunt postos a contare de issos matessi cun su tzìnema e l'amus fatu cun duos traballos chi cunsìdero fundamentales : Valades Ousitanes (1996), una genia de documentàriu mannu, un'entziclopedia subra de sas baddes e biddas otzitanas chi durat prus de chentu minutos e chi at rapresentadu unu mamentu importante meda ca pro sa prima bia sos otzitanos si sunt bidos e contados in s'ischermu televisivu, amus otentu prèmios natzionales e internatzionales pro custu traballu chi oe annoto cun ogros agigu crìticos ma chi est istadu un'eventu mannu meda. Sa gente si fiat apassionada, aiat iscobertu s'istòria sua, e su fatu chi custu documentàriu faeddaiat de sos otzitanos, de sas istòrias issoro, de sos trovadores, de Fontan, de sa polìtica, ma finas de sos pastores, de sas traditzionas e de sa diversidade linguìstica, fiat resurtada una cosa totu noa. A su puntu chi su prus importante giornale piemontesu, La Stampa, aiat fatu unu suplementu de sa cassita-documentàriu, reduida a 40 minutos ebbia, e 5000 còpias las ant bèndidas in tres dies ebbia! Su segundu traballu importante chi deo apo fatu, semper cun Diegu Anghilante, est istadu E i a lo solelh - François Fontan e la descuberta de lʼOccitania (1999), una pellìcula dedicada a Fontan, su chi nos at abertu sos ogros e nos at dadu una prospetiva. Sa connoschèntzia de Fontan est istada importante meda pro nois, ca gràtzias a issu amus imparadu a abbaidare mègius su mundu. Galu como, a la nàrrere cun un'agigu de modèstia, a nois paret de èssere prus intelligentes, prus abbistos, capatzos de "lèghere" eventos e fenòmenos de su mundu de oe, mègius de unos cantos cumentadores nòidos chi leghimus in sos giornales italianos. Cando nos cunfrontamus cun sos cunflitos internatzionales, agatamus deretu sa crae de letura chi Fontan nos at imparadu: chi sas relatziones intre sas pessones non sunt petzi econòmicos ma finas

culturales, ètnicos, natzionales. Fontan nos at dadu sa possibilidade de connòschere dinàmicas noas, gràtzias a Fontan, dae giovaneddos de monte chi fìamus semus cròmpidos a annotare su mundu intreu. Galu como, Fontan est unu puntu de referèntzia pro mene e pro àteros amigos meda. Nos at cunsentidu de colare dae una visione localìstica, a cantzigheddos, a una visione capatza de interpretare sas lògicas de pòpulos e natziones. • Fontan est istadu prus importante in s'Otzitània italiana? Podet èssere. In s'Otzitània frantzesa teniat inimigos medas. Sos de manca lu consideraiant unu fascista e sos de dereta lu consideraiant unu comunista, chi est unu clàssicu, mescamente in Franzta. A àere fundadu unu partidu chi si cramaiat Partidu Natzionalista Otzitanu bogaiat problemas mannos finas in Itàlia. A nàrrere sa veridade, costumamus, pro neghe de su fascismu, a cunsiderare su natzionalismu cun unu valore petzi negativu, comente sinònimu de fascismu, nazismu. Ma si tratat de innoràntzia polìtica a cunfùndere su natzionalismu cun s'imperialismu. In realidade b'at su natzionalismu chi dòminat o negat sas àteras natziones e, tando, si tratat a beru de imperialismu, e b'at su natzionalismu de sas natziones dominadas chi si cherent liberare dae su domìniu de su natzionalismu imperialista. No los podimus cunfùndere! A dolu mannu, tocat a agiùnghere un'àtera dificultade a s'isvilupu de sos movimentos de sas natziones nostras: sunt medas sos chi sunt cun su coro a curtzu a totu sos movimentos de liberatzione ma petzi si sunt in foras de Europa, in àteros continentes. Duncas, custas pessones sunt —chi siant de manca o de dereta—, contràrias a sos movimentos natzionalistas cando sunt in intro de sos istados de Europa. Su movimentu natzionalista otzitanu at chircadu de essire dae custa dificultade, pro si nche catzare sa negatividade chi l'ant carrigadu sos "antinatzionalistas". E tando, su PNO, Natzionalista Otzitanu, s'at postu una cara noa, cambiende·si in Partidu de sa Natzione Otzitana! <

François Fontan

François FONTAN naschet in su 1929 dae una famìlia de sa Guascogna. Influentziadu in antis dae s'anarchismu e pustis dae su marxismu, s'interessat de sos movimentos de liberatzione de sos pòpulos coloniales e pustis de sas natziones e etnias de Europa e de su mundu. Elàborat una visione natzionalista sua de s'otzitanismu fundende in su 1959 su PNO. Morit in su 1979 in Fràssino (CN), in ue est interradu.

Cun sa collaboratzione de Antònia Fenu

In sas librerias de Sardigna libru cartonadu pro piseddos dae 3 a 6 annos f.du 10 * 10 cm / Pàginas 22 / Preju 4,5 € Òrdina finas in internet: www.papiros.it


SAS LIMBAS INDÌGENAS DE MÈSSICU IN CHÈSCHIDA MESCAMENTE CUN S'AGIUDU DE WIKIPEDIA, MOZILLA E GOOGLE Su Mèssicu est unu de sos istados cun prus diversidade linguìstica de su mundu, cun 11 famìlias linguìsticas, 68 grupos e 364 variantes. Ma sa farta de pràtica mescamente in sos giòvanos arriscat de fàghere iscumpàrrere medas de custaslimbas meda. Internet e sas retes sotziales tenenet una funtzione essentziale in sa revitalizatzione de custas limbas indìgenas. Wikipedia, Mozilla e Google México sunt promoende unos cantos progetos pro addatare sos sistemas digitales a sas limbas indìgenas e animare s'interessu linguìsticu in sa gente.“Sas limbas indìgenas a su sòlitu sunt unu fatore de esclusione e sas generatziones prus reghentes no las cunsìderant ùtiles. Unu progetu prus modernu comente est Wikipedia pro sas limbas indìgenas, podet interessare de prus”, at naradu Iván Martínez presidente! de Wikipedia México. Oe b'at una editzione de Wikipedia in náhuatl e luego bi nd'at a àere una in maya, sas limbas indìgenas prus faeddadas in Mèssicu. Cunforma a su tzensimentu INEGI 2010, belle1.5 millione de messicanos faeddat in náhuatl e unos de 800 mìgia faeddant in maya. Sa rete sotziale Facebook est bortende s'interfaghe in náhuatl e in maya, e sa Microsoft est ammaniende un'editzione in maya de Windows.

santugaine 2012

12

LIMBA SARDA

M’agradat su sardu ca... ca dd’intendo miu.

Marcu Solinas est nàschidu in Casteddu in su mese de làmpadas de su 1979. At

frecuentadu su litzeu in Lanusè, e in su 1998 s’est disterradu a Pisa pro istudiare Ingenieria Informàtica. Leada sa làurea, at cumintzadu a traballare in s’Universidade, at leadu su tìtulu de Dotore de Chirca e como istat in Siena, traballende comente chircadore in s’Universidade. Sighit a istudiare e praticare sa limba sarda.

de Marcu Solinas

M’agradat su Sardu ca dd’intendo miu. Deo so unu de cussos Sardos chi, a dolu mannu, est istadu pesadu a “pane e Italianu”, in domo allegamus isceti in Italianu, e sa pròpiu cosa si diat pòdere nàrrere de cando so cun is amigos: de Sardu, feti carchi fràsia pro espressare cuntzetos de ispàssiu o de infadu. Cando mi nde so disterradu a Pisa pro andare a s’Universidade, apo cumentzadu a intèndere chi carchi cosa mi mancaiat. Apo connotu gente meda de onni parte de Itàlia, e medas allegaiant “in dialetto” cun is babbos issoro. Ma deo no, custa fortuna non dda tenia. E tando apo isvilupadu custa ispètzia de curiosidade pro totu su chi est sardu, e una de is primu cosas est istada pròpriu sa limba. Fatu fatu mi pregontaia comente si naraiat custu e cust’àteru in Sardu, comente fiat sa

coniugatzione de custu verbu, e aici, a bellu a bellu, apo iscobertu totu unu mundu chi fintzas a tando fiat cosa casi angena. Cun s’agiudu de Internet, est istadu galu prus fàtzile agatare su chi mi bisongiaiat pro recuperare sa chi, in conca mia, depiat èssere sa primu limba mia. Duncas pro mene su de mi nde torrare a su Sardu, de ddu cumentzare a istudiare e posca a ddu allegare, est istadu unu seberu fatu cun cussèntzia, una conchista. Ma mescamente dda bivo comente una bìnchida noa: cando in domo ant cumpresu ite boliat nàrrere pro mene su Sardu, mama m’at contadu chi a piticheddu deo chircaia de allegare in Sardu, mancari issa e babbu semper m’ant faeddadu in Italianu. Su fatu istat chi a bortas deo, atzudu, naraia cosas che “lah ca ti pìcchiu”, unu bellu ammisturu de

Sardu e Italianu in buca a unu pipiu de prus pagu de chimbe annos! Andende a iscola, custa tendèntzia dd’apo pèrdida. Custas sunt is resones pro chi m’agradat sa limba sarda: dd’intendo comente una cosa mia, chi a piticheddu m’ant postu in cunditzione de dda pònnere a una parte, in domo aici e comente in s’iscola, e chi deo mi dd’apo bòfida pigare torra, ca est una cosa chi m’apartenit. Depo nàrrere chi su disterru m’at agiuadu meda a nd’agatare is resones pro mi nde torrare a su Sardu: su de àere cumpresu chi mi mancaiat una cosa de importu mannu m’at fatu isvilupare un’amore chi, partende dae sa limba, immoe impratzat totu su chi pertocat sa Sardigna. Est istadu gràtzias a sa limba chi oe in die, mancari galu in su disterru, m’intendo Sardu a su chentu pro chentu. <

POLÌTICA LINGUÌSTICA

Contra a s'assimilatzione linguìstica. Iscola, amministratzione, informatzione. Sotziedade e territòriu. Su minimòngiu de sa cantidade de pessones chi faeddat in sardu e su pejoru de sa calidade de sa limba faeddada nos ponet pessamentu pro su tempus venidore. Mancu male chi, in sos ùrtimos deghe annos, b'at àpidu una reatzione positiva, chi famìlias medas sunt torrende a sa limba e chi s'est formende una leva noa de giòvanos chi tenet cussèntzia linguìstica e connoschèntzias in contu de didàtica de sa limba, politìca linguìstica, tradutzione e terminologia. Giòvanos chi duncas ischint ite tocat a fàghere pro dare vitalidade, fortza e tempus venidore a su sardu. Ma pro isvilupare su

Kebab, in àrabu cheret nàrrere “petza arrustida”, a su sòlitu de angione, boe, berbeghe o puddu, cotu in s’ispidu verticale.

sardu in setores fundamentales comente s'iscola, s'amministratzione e s'informatzione, non bastat s'elementu umanu , bi cheret unu progetu craru de polìtica linguìstica chi mobìlitet e òcupet custos espertos e àteros chi s'ant a formare. Ma pro fàghere a manera chi su sardu siat a beru "limba de totus e limba pro totu", sa limba nostra devet èssere presente in totue, in sa publitzidade, in sa toponomàstica, in sa sinnalètica, etc.. Devet èssere limba de sa sotziedade e de su territòriu, Pro atuare totu custu, bi cheret, però, dinare bastante (unos 10 milliones s'annu, chi currispondet a su 10% de su dinare de s'Assesoradu de sa Cultura de sa RAS?). Si su Guvernu sardu tenet a beru idea bona, si devet dispònnere a beru a investire in sa limba comente sienda culturale e econòmica, simbulu de identidade, mèdiu de comunicatzione fundamentale de sos Sardos. Si nono, amus a èssere cundennados a s'assimilatzione linguìstica e a sa pèrdida de sa natzionalidade.

Tratamentu e regulamentu de sa limba Una limba ufitziale, però, non podet fàghere a mancu de tènnere una Règula de referèntzia, chi, gràtzias a Deus (e a sa Ras!), tenimus giai: sa Limba sarda comuna. Ma tenimus bisòngiu finas de un'Autoridade linguìstica chi assistat sa limba in s'aplicatzione e isvilupu suo, in s'ortografia, in su lèssicu, in sa terminologia. Ca mescamente sas interferèntzias de s'italianu sunt ponende in perìgulu sa natura matessi de su sardu. Bi cheret duncas un'assitèntzia de sa limba e de sos utentes, die cun die. Custu lu podet fàghere, comente càpitat in àteras limbas de ufitzialidade reghente, petzi un'Istitutu de sa Limba Sarda, chi, de su restu, fiat giai prevìdidu de formare, a contu de sa RAS, cando est essida a campu sa norma de sa Limba sarda unificada, in su 2001. Est ora de colare dae sas ideas a sas atziones . EJA

a nde boles kebàb? su nostru t’at a agradare TRATORIA KEBABERIA «dal ROSSO» > de Andria Ruju carrera de Salaris 15 / 08100 NÙGORO tel. 0784-235060 / tzell. 3288410836


DECÀLOGU DE SA LIMBA SARDA 01 Su sardu est sa limba istòrica de sa Sardigna, sinnale primu de s’identidade natzionale de sos Sardos. 02 Su sardu est sa sienda nostra prus manna e, che a totu sas àteras limbas, est patrimòniu distintu de s’umanidade. 03 Sa presèntzia ufitziale de su sardu in cada àmbitu e impreu est garantzia de paridade cun sas àteras limbas e cunditzione de su tempus benidore suo. 04 Cada forma locale o individuale de limba est sa base naturale e bia de sa limba sarda, manifestatzione e garantzia de sa vida sua. 05 Sa connoschèntzia e sa pràtica individuale e sotziale de su sardu nd’assegurat sa fortza sua de oe e de cras. 06 Cada unu, in cada logu e ocasione privada e ufitziale tenet su deretu de faeddare su sardu, de l’iscrìere e de lu lèghere. 07 Sa norma iscrita de referèntzia o istandard est unu cumplementu de sa limba orale e de sas variedades locales de sa limba matessi. Duncas no las escludet e no las sustìtuit. Est che una bandera pro sos Sardos, chi mèdiat sa richesa e diversidade de sa limba faeddada dae cada unu cun s’universalidade e comodidade de unu modellu iscritu pro totus. 08 S’iscritura, duncas, afortit sa limba sarda faeddada, est sinnale de continuidade istòrica, garantzia de progressu e mèdiu chi nd’assegurat sa presèntzia in cada logu e tempus. 09 Sa connoschèntzia e pràtica de àteras limbas est mèdiu de cuncàmbiu cun sos àteros e non podet minimare o negare su deretu de cada unu de nois a sa pràtica ufitziale de sa limba nostra. 10 Cada unu podet e devet fàghere sa parte sua pro afortire sa limba sarda. Lu devet fàghere “como” e “inoghe”, ca nemos mègius de sos Sardos podet assegurare sa vida de su sardu.

SESSANTA LIMBAS MINORITÀRIAS EUROPEAS SUNT GHERRENDE PRO ESISTIRE «A bias, sa gente mi pregontat si sas limbas important a beru in s'època de sa globalizatzione. Sa risposta mea est crara: sa die chi, in Europa, sessarent de faeddare totu sas limbas chi bi sunt, at a èssere sa die chi s'Europa, comente idea e comente progetu, diat sessare de esistire». L'at naradu sa cumissària europea de su Multilinguismu, Androulla Vassiliou, in ocasione de sa Die europea de sas Limbas, su 26 de cabudanni. A dolu mannu, in sa realidade, sas limbas minoritàrias sunt galu gherrende pro èssere reconnotas, tuteladas e afortidas a beru, contra a chie las cheret negare o afogare, finas neghende finantziamentos cun s'iscusa de sa crisi. Tocat de ammentare chi 46 milliones de europeos (unu 10% de sa populatzione totale) faeddat 60 limbas cunsideradas “minoritàrias o regionales”. Ma sunt pagos sos istados de sa UE chi cunsìderant coufitziale una o prus limbas diferentes dae sa limba de istadu: Itàlia, Finlàndia, Bèlgiu, Ispagn, Rennu Unidu, Irlanda, Lussemburgu, Malta.

13

JOAN ELIES ADELL PITARCH ESPAI LLULL, Via Columbano, 4, 07041 L’Alguer / S’Alighera

Bartzellona S'evolutzione de s'indipendentismu in Catalugna A pustis de sa resessida de sa manifestatzione chi ant fatu in Bartzellona s’ùndighi de cabudanni, cunvocada dae s’Assemblea Natzionale Catalana” (ANC) cun sa paràula de òrdine “Catalugna, un’Istadu nou de Europa”, chi b’ant leadu parte prus de unu millione e mesu de pessones, s’indipendentismu in domo nostra s’est fatu una moda. Ma si tratat de unu fenòmenu relativamente nou. Pagos annos a como, faeddende de indipendèntzia, si podiant bìdere duos iscenàrios. A un’ala, su de sa revindicatzione utòpica de sas libertades natzionales catalanas chi leaiat forma polìtica in una manca indipendentista chi beniat dae sa gherra contra a sa ditadura franchista. A s’àtera, su movimentu prus o pagu estemporàneu e irregulare de giòvanos, chi unos cantos de custos fiant ligados a organizatziones polìticas afines. In ambos duos casos, su mundu indipendentista fiat abaidadu cun minisprètziu. S’indipendentismu fiat cunsideradu, in arresonadas pùblicas e privadas, un’assurdidade de bisadores. Pro minimizare s’impatu sotziale possìbile suo e, duncas, cun s’idea perversa de nde neutralizare sa càrriga ideològica, si faeddaiat de bator gatos. Tando, sos bator gatos ant postu mente a sos pretzetos divinos de crèschere e de si multiplicare, ca cuddos giòvanos utopistas si sunt fatos mannos (e finas rispetàbiles!) e medas de custos, si non sunt intrados in polìtica, ant tentu su matessi un’espressione polìtica. Comente narat sa cantzone de una de sas bandas rock como prus de moda in Catalugna, sos Manel, “b’at chertu s’agiudu de Deus pro cròmpere finas a inoghe”, però inoghe istant. Mitos medas

nche sunt rutos in caminu, e b’at àpidu finas tempus pro s’esertzìtziu de una prassi polìtica cun resessidas e fallimentos chi cunfirmat chi semus in dae in antis de un’optzione semper prus in crèschida e trasversale. Su chi oe sas inchertas demoscòpicas cunfirmant, e chi chie si siat podet iscumproare si viàgiat in Catalugna e s’interessat de s’argumentu, est chi s'indipendentismu sotziològicu s’est cambiadu in una realidade chilivradora. B’at àpidu agiudos importantes in custu caminu. Sunt istadas levas naturales pro s’aumentu de sa sensibilidade indipendentista sas reatziones chi s’Ispagna at àpidu contra a sa Catalugna in sos ùrtimos annos (Istatutu, sentèntzias de sa Corte Costitutzionale, intromissione linguìstica, e totu gasi). S’otzione soveranista est tenta semper prus in contu a manu a manu chi aumentat sa distàntzia intre su chi si pagat e su chi si retzit. ¿Pro ite, si tenimus unu PIB chi si podet paragonare a su de unos cantos paisos chi istant bene, su gradu nostru de bonistare reale est inferiore meda a su de regiones ispagnolas medas? sa richesa chi sa Catalugna gènerat no est sinònimu de bonistare. A su nessi no est gasi pro sos catalanos. Custa cunstatatzione ànimat s'indipendentismu pragmàticu, cussu non natzionalista. Un’ ispagnolu emigrante,

Lìtera dae ... tel. 079-983498 comente bi nd’at medas, no lassat de s’intèndere ispagnolu pro su fatu de istare in logu istràngiu, però in càmbiu abbàidat a sos interessos suos in su logu in ue istat, cuotizat e retzit servìtzios pro su chi pagat. Pro ite inoghe diat dèvere èssere diferente? Forsis no andat bene a s’apellare a su sentimentalismu, ma a su pragmatismu prus radicale chi, in tempos de crisi, est netzessàriu a duas bias. In unu mundu globale s’indipendèntzia non devet èssere una chistione (petzi) de identidade. Sas colònias ispagnolas in Amèrica ant tentu bisòngiu de 300 annos pro cumpletare su protzessu issoro de liberatzione, e tzèlebrant in sa die de s’indipendèntzia sa festa natzionale issoro. In su casu de sa Catalugna mancat pagu pro cròmpere 300 annos dae sa derrota catalana de s’annu 1714, sa festa natzionale nostra. Sos tzitadinos de Catalugna si sunt abbigiados chi s’indipendèntzia est un’istadu de emantzipatzione e soverania polìtica, econòmica, culturale e linguìstica. Sa sotziedade tzivile andat a unu passu prus a dae in antis de sos polìticos. Como est tempus chi sos polìticos nostros si detzidant a intrare in s’istòria dende un’aportu sinnificativu a su paisu issoro: faghende possìbile s’indipendèntzia de Catalugna. <

Pitzinnos in festa in sa Diada, cun sas ideas craras: "Unu pòpulu, una limba"

Sos libros de sas Editziones PAPIROS sunt presentes in sas LIBRERIAS: CANU, CASTA, de ARISTANIS / PAESE D'OMBRE de BIDDEXIDRU / TI CON ZERO, de BOSA / DATTENA, de CABUTERRA / IL LIBRO de CARBÒNIA / BIBLOS, DATTENA MONDADORI, DETTORI CARTOLIBRERIA, IL BASTIONE, LA STAZIONE CARTOLIBRERIA, LE LIBRERIE SRL, MIELE AMARO, MURRU, PIAZZA REPUBBLICA, SUCCA, TIZIANO, de CASTEDDU / MONDADORI de IGRÈSIAS / GULLIVER PAPER POINT de ÌSILI / EMMEPI de MACUMERE / MIELE AMARO, MONDADORI, NOVECENTO, SAN PAOLO, de NÙGORO / LO SCOLARO de PULA / IL LABIRINTO, IL MANOSCRITTO, LOBRANO, LYTHOS, MONDOLIBRO, de S'ALIGHERA / COBER srl, DESSI' MONDADORI, FELTRINELLI POINT, IL RIBALTINO, KOINÈ, MAX 88, MESSAGGERIE SARDE, MONDADORI, ODRADEK, PAOLINE, PETALI DI CARTA, de TÀTARI


r Sempe u in sard

ISCRIE TELEGRAMAS Pro èssere una limba "normale", su sardu diat dèvere èssere presente in totue, in sos cartellos informativos, in sos avisos, in sa sinnalètica e finas in sos... telegramas chi imbiamus pro cada ocasione: nàschida, isposòngiu, morte, làurea, etc. Inoghe proamus a propònnere carchi fòrmula pro nos animare a l'impreare. Cada unu l'at a pòdere addatare comente li paret. At a fàghere s'efetu suo in chie lu retzit e finas a su funtzionàriu postale chi lu trasmitit!

Pro sa NÀSCHIDA

– Cada piseddu nou est un’isteddu lughente chi nos alligrat sa vida. – Auguramus chi ..... crescat sanu/-a e inghiriadu/-a de amore – Mama e babbu ditzosu pro custa criadura chi lis prenat su coro. – A sa mama e a su babbu ditzosu sos augùrios prus mannos. – Non b’at cosa prus bella de una vida noa. Augùrios. – Sos piseddos sunt su fogu chi caentat sa domo. Augùrios. – Sa cuntentesa de custa die bos acumpànget pro totu sa vida – A su/sa piseddu/-a auguramus cada bene. – A su/sa piseddu/-a auguramus sorte bona e salude. – Semus cuntentos che pasca pro custu Nadale ispetziale bostru. – Augùrios a su/sa piseddu/-a prus galanu/-a de su mundu.

Mannària 6 cm x 2,5 cm

SU PARTIDU QUEBECHESU AT BINTU SAS ELETZIONES IN QUEBEC Su 4 de cabudanni, cuncruidas sas eletziones, Pauline Marois, de 63 annos, est resurtada sa prima fèmina ministru de su Québec (Canada), in ue su frantzesu est sa limba ufitziale. Sa Marois, durante sa campagna eletorale, aiat pedidu una una majoria de deputados in s'Assemblea natzionale de Québec pro su Parti québécois (PQ), chi tenet, comente optzione fundamentale, s'indipendèntzia de su territòriu quebechesu. Totu pro tènnere "manos lìberas" cun su guvernu canadesu, cun s'isperu de organizare su de tres referendum pro s'indipendèntzia (pustis de su primu in su 1980 e su segundu in su 1995, negativos). Ma sos eletores l'ant dadu petzi 56 deputados, de unu totale de 125.

santugaine 2012

DERETOS COLLETIVOS

S'autodeterminatzione de sos pòpulos est arribbada a su coro de Europa. de Aureli Argemì*

Su puntu de mòida de su seminàriu est istadu su matessi pro totus: su deretu a s'autodeterminatzione de sos pòpulos est unu de sas lìnias fundamentales de sa democratzia e de sa paghe. Sena su rispetu suo pro totu sos pòpulos de su mundu non si podet istabilire in totue sa democratzia e sa paghe. Custa idea est cunfirmada dae su fatu chi espressat unu de sos printzìpios prus importantes de su mundu, cumintzende cun s'ONU. A nàrrere sa bera, est su deretu de prus importu chi figurat in sa Carta dae sa fundatzione de s'ONU matessi e in sos tratados internatzionales chi manifestant mègius sa missione de custa istitutzione, a ue apartenent, comente sòtzios, su prus de sos istados costituidos de su mundu.

AUTODETERMINATZIONE: DERETU NEGADU

Sende chi est gosi importante, est, in pràtica, unu deretu negadu pro una cantidade manna de pòpulos. O, ca non reconnoschent in manera ufitziale s'identidade issoro, e, duncas, chi siant sugetos de custu deretu, o si nono, ca su reconnoschimentu issoro diant pònnere in perìgulu s'òrdine istabilidu. Est craru chi si tratat de s'òrdine istabilidu dae sos istados durante sos primos annos posteriores a sa Segunda Gherra Mundiale, chi currispondet a s'agabbu de s'època de sa decolonizatzione. Un'època de abbolotu in ue pòpulos medas assugetados a sas metròpolis mannas de su mundu si sunt pòdidos liberare pròpiu gràtzias a su deretu de autodeterminatzione, interpretadu cunforma a critèrios istabilidos dae sos colonizadores. Critèrios chi ant giutu a s'incoerèntzia de reconnòschere custu deretu a unos cantos grupos chi non fiant a beru pòpulos e chi, duncas, non

Su 23 de cabudanni, sa Rete pro sos Deretos Colletivos de sos Pòpulos at organizadu unu seminàriu subra de su deretu a s'autodeterminatzione de sos pòpulos in sa sede de su Parlamentu europeu Europeu, in Brusselles. ............................................................

autodeterminatzione esseret sinònimu de defensa de unu delitu, dinnu de èssere castigadu finas cunsa persecutzione e cundennas capitales. Custu casu, in àteras formas e in àteros cuntesto, si reproduit in intro de àteros istados, chi s'autodefinant o nono democràticos e fautores de sa paghe e de totu sos deretos umanos. Nde tenimus unu modellu cun su chi est capitende in Catalugna, dae cando su deretu a s'autodeterminatzione figurat in s'agenda polìtica e sotziale.

SOS DERETOS COLLETIVOS IN S'ÈPOCA DE SA GLOBALIZATZIONE fiant sugetos de su deretu a s'autodeterminatzione de sos pòpulos, gasi comente istabiliant sos printzìpios de s'ONU. O, naradu cun unu paragone bastante illustrativu: sos algerinos, definidos unu pòpulu dae sos colonizadores, in realidade no lu fiant, teniant un'identidade "artifitziale" essende petzi un'emanatzione de sa metròpoli frantzesa, ma lis fiat istadu reconnotu su deretu presuntu a s'autodeterminatzione, cando chi a pòpulos istòricos chi ocupaiant su territòriu "batijadu" comente algerinu, comeste est su pòpulu amazigh, negaiant custu deretu. Unu casu de incoerèntzia chi est repìtidu in totu sa geografia africana e in àteros logos de su mundu.

APLICATZIONE INCOERENTE DE S'AUTODETERMINATZIONE

Custu non reconnnoschimentu arbitràriu est istadu s'orìgine de una revindicatzione costante de su pòpulu amazigh, reprimida como dae sos garantes de s'Istadu algerinu, comente si sa pretesa de su deretu de

Cheres timbrare sas lìteras tuas cun custa frase? Pro animare sos amigos tuos a s’impreu de sa limba sarda! CÒMPORA CUSTU TIMBRU chi costat > 35 "

Inclùdidos sos gastos (5! de Racum.) de imbiu in sa Posta. Òrdina e paga cun PayPal: www.papiros.it

Su seminàriu de Brusselles est servidu a nche catzare sa caratza a unu discursu esclusivista subra de su deretu a s'autodeterminatzione chi sighit a èssere dominante, sende chi in sos ùrtimos annos si sunt emantzipados cun dificultades mannas pòpulos chi no apartenenet a sa chi definint àrea coloniale. Su deretu a s'autodeterminatzione sighit a èssere secuestradu dae sos istados, ma sa cussèntzia sotziale est giughende a pessare chi est unu deretu chi nos devimus leare, sena isetare chi calicunu ti lu diat. Duncas, su seminàriu at agiuadu a marcare sas lìnias de unu discursu nou subra de sos deretos a s'autodeterminatzione in s'època de sa globalizatzione, moende dae sas esperièntzias de gherra de sos rapresentantes de sos pòpulos presente, galu a reconnòschere, e de sas novidades de valores evidentziados in sa generatzione noa de sos deretos umanos. Mescamente sos valores ligados a su sinnificadu de sos deretos colletivos.< *Presidente emèritu de su CIEMEN de Bartzellona

limbas& natziones cada die, NOAS in sardu dae Sardigna e dae su Mundu www.limbas.tempusnostru.it


SENALÀCANAS Narrativa clàssica e moderna in limba sarda

Su sardu, prontu pro s'ufitzialidade, finas in sa literadura. de Diegu Corràine

In sos ùrtimos trinta annos, sa limba sarda at isperimentadu càmbios epocales: est essida dae mundu de sa poesia pro intrare in su mundu de sa prosa polìtica, in su mundu de s'amministratzione, de s'informatzione e de sa literadura. Sinnale de sa gana de sos Sardos prus abbistos de chèrrere chi sa limba natzionale issoro, millenària, torret a èssere limba ufitziale comente est istada pro sèculos, in antis de pèrdere sa soverania. Una limba normale non rinùntziat a èssere presente in cale si siat aspetu de sa comunicatzione. E gasi, in su mundu de sa literadura, amus tentu e tenimus iscritores chi nos ant propostu romanzos e contos in sardu, a bias òperas de gabbale. Ma unu de sos mèdios pro cuntentare sa gana de lèghere in sardu de una cantidade semper prus manna de letores est de seguru sa tradutzione, chi assegurat sa possibilidade de lèghere una cantidade istremenada de òperas de cada logu, in una limba sarda bona e regulare, sena dèvere isetare sa creatividade de sos iscritores nostros. Custa est semper istada sa posta mea personale (dae cando apo publicadu s'editzione sarda de Traballu salariadu e capitale de F. Engels in su 1982) e de sa editziones Papiros, chi ant publicadu deghinas de libros pro piseddos, a su sòlitu tradutziones dae frantzesu, catalanu, ispagnolu, italianu, inglesu. Ma finas sas editziones in sardu de Su Curreu de s'Unesco, Europa de sas Natziones, Le Monde diplomatique. Ma dae tando, sas cosas sunt crèschidas, àteros editores si sunt formados e si sunt postos a publicare in sardu, a su puntu chi oramai tenimus chentinas de libros in sardu, e chi a su nessi su 70% de sos libros est publicadu in Limba sarda comuna. Su Fundu de sa Regione sarda pro sa tradutzione Un'àtera novidade de importu est istada chi sa s'assessoradu de sa Cultura de sa RAS, a pustis chi fiat istadu propostu prus de una bia in s'Osservatòriu de sa Limba (ma sena resurtadu!), s'est dispostu a finantziare dae una pariga de annos unu Fundu pro sa tradutzione in sardu de òperas de narrativa de sa literadura internatzionale. Su Fundu at cunsentidu finas a como sa tradutzione de una bintina de clàssicos internatzionales, publicados dae ses editores sardos.

Sos chimbe libros publicados dae Papiros in sa sèrie SL, cun s'agiudu de sa RAS: "Nemos iscriet a su coronellu", "Istòria de unu cau marinu..." e "Su contu de s'ìsula disconnota", bortados dae Diegu Corràine; "Su labirintu de sas olias", bortadu dae Gianfranco Pinna; DUBLINES, bortadu dae Sarvadore Serra.

SenaLàcanas, una sèrie in Lsc Una sinnale nou de sa capatzidade de cumpartzire custa visione noa de su tempus venidore de su sardu basadu in sa normalidade, in s'ufitzialidade e in sas normas unitàrias de iscritura, est, dae un'annu, sa proposta editoriale SenaLàcanas, de Condaghes e Papiros. Cada unu sighit s'atividade editoriale sua, ma in custa sèrie ispetziale, cun sa matessi gràfica e sestu de sos libros, essint òperas publicadas dae Condaghes e dae Papiros. S'ùnica cosa chi los distinghet, pro como, est s'iscrita minore e su logo de s'editore. Su letore, dae foras, agiomai non s'abbìgiat de sa diferentzia. Devo ringratziare a Frantziscu Cheratzu, chi at atzetadu deretu sa proposta de una sèrie "cumpartzida", pro mustrare una cara unitària e importante de sa literadura in sardu. In un'àteru EJA, amus giai presentadu sos tìtulos Condaghes de sa sèrie SL. Ma àteros editores podent intrare in sa sèrie SL, cumpartzende sa gràfica e sa Lsc, ma paghende·si sos tìtulos suos. Nd'at a balangiare sa limba, sa literadura e finas s'editore, ca su letore at a èssere prus interessadu a una sèrie chi in un'annu at giai publicadu 12 romanzos in Lsc. E luego nd'at a publicare àteros medas. Mescamente su letore chi est imparende su sardu e est interessadu a òperas in Lsc. In sa sèrie SL sunt essidos e ant essire autores clàssicos, modernos e cuntemporàneos, finas pro propònnere in sardu autores internatzionales bios e famados. E sunt libros chi ant retzidu un'agiudu RAS ma finas libros in ue s'editore pùblicat sena agiudu perunu. <

S'iscritore bascu Bernardo Atxaga narat chi no importat sa dimensione de una limba pro iscrìere. S'iscritore bascu Bernardo Atxaga (pseudònimu de Joseba Irazu, nàschidu in su 1951 in Asteasu, provìntzia di Gipùzcoa), chi iscriet semper in euskera e a pustis est bortadu in àteras limbas, at naradu chi sa mannària de una limba minoritària comente su bascu non tenet importu perunu cando unu iscriet in cussa limba, ca esistit "un'istrumentu cramadu 'tradutzione', chi còllocat cale si siat limba in su mundu". Atxaga, Prèmiu Natzionale de Narrativa, s'est espressadu in custa manera in s'interventu suo in s'inauguratzione, su 20 de làmpadas passadu, de su de 15 Foros de Istùdios Ibèricos de s'Universidade de Oxford (Rennu Unidu) chi ocannu at dedicadu una parte a istudiare sa cultura e sa limba basca. In sa relatzione sua, intitulada "Superfìtzies de sa literadura basca", Atxaga s'iscritore bascu prus traduidu de Euskadi (publicadu finas in italianu), at naradu chi "sa prima cosa chi un'iscritore bascu devet afrontare est sa duda de sos àteros: pro ite vostè iscriet in una limba gosi minore?". SA TRADUTZIONE CÒLLOCAT IN SU MUNDU CALE SI SIAT LIMBA, FINAS SAS PRUS MINORES "Sa pregonta —at annantu—, a s'ispissu est cunditzionada dae s'ipotètica incomunicabilidade literària de s'euskera" cando chi, imbetzes, a pàrrere suo, "no importat chi sa limba de un'iscritore siat minoritària ca esistit un'istrumentu cramadu 'tradutzione' chi còllocat in su mundu cale si siat limba". Comente esempru, at leadu su fatu chi sos duos finalistas de su International Foreing Literature Prize (prèmiu britànnico pro iscritura de literadura istràngia) sunt iscritores in limbas gasi minoritàrias comente s'islandesu (s'autora Victoria Cribb) e su euskerabascu (su matessi Bernardo Atxaga)! OBABAKOAK, una de sas òperas prus famadas de B. Atxaga.


Si cheres chi fìgiu tuo imparet a lèghere in sardu

Ispàrtzina

libros in domo

“in sardu, cada die”


EJA 11 santugaine 2012