Issuu on Google+

L’ES

3r Premi Revistes Escolars. Ajuntament de Barcelona 1993

Núm. 24 MAIG 2009 ÈPOCA II

ORNELL

Revista dels alumnes de l’Ei imenis GIRONA


ALTRES PORTADES

Júlia Serrano, 5è

Júlia Bousatta, 6è

Marc Ventura, 5è

Sumari Editorial Mira què fem! Parlem amb... Coneixem mes... Escrivim i dibuixem Hello! En clau de sol? Tomba i gira Ens divertim

3 4-9 10 - 11 12 13 - 17 18 - 19 20 21 22 - 27

Carla Santiago, 6è

CORRESPONSALS

6è Daniela Centelles Ada Rocher 5è Joan Gasull Adrià Riera 4t Martí Creus Nil Trias 3r Núria Fàbrega Esther Juanola

2n Abdelatif Kadoumi Mirna Pujol Aleksei Mundo Afaf Samer 1r Lluna Solés Nil Vinyes P-5 Ivet Pujiula Maurici Bousatta

M. Carme Batallé Jou Martín

Margarida Soler

MESTRES COORDINADORES

Dibuix portada: Hafdal·la Brahim i Adrià Mir, 6è

Les coordinadores i els corresponsals de la revista donen les gràcies a tothom que ha col·laborat en aquesta edició de L’ESTORNELL


Editorial

TOTS VAM SER CHARLOT

En motiu del 120è aniversari del naixement de Charles Chaplin hem volgut dedicar aquest número de la nostra revista l’“Estornell” a ell i al seu personatge, Charlot. Durant uns mesos, a la nostra ciutat, s’han organitzat diferents actes relacionats amb aquesta figura: conferències, activitats familiars, l’exposició “Chaplin en imatges”, tallers... que han fet que la majoria de nosaltres el poguéssim conèixer més. A l’escola hem pogut mirar pel·lícules curtes o llargues, n’hem pogut parlar, analitzar, comparar i observar l’evolució del personatge a través del temps. Més tard o més d’hora, en un moment o altre Charlot ha entrat a les nostres vides i no ens ha deixat indiferents. És i serà sempre “el personatge”: barret, bigoti, jaqueta, armilla, bastó, sabates grosses, el seu caminar, el pallasso, el rodamón, l’atrevit, el romàntic, l’enginyós... l’irrepetible. Ens sobta que tot i que les seves pel·lícules són en blanc i negre ens entusiasmen a petits i grans quasi tant com les més modernes. Trobem curiós que encara que no parli -Charlot fa cinema mut- l’entenem perfectament. Quanta tècnica!, quants assajos!, quanta imaginació! i nosaltres que sabem els pocs recursos que tenien

a l’època, encara li valorem més. Amb tot plegat descobrim que darrera el personatge hi ha la persona, el geni, en Charles Chaplin. De la seva vida ens sorprèn com passa d’un estatus pobre, miserable, difícil i complicat (quan era un nen va viure un temps en un orfenat amb la seva mare malalta) a l’èxit més rotund que el porta a ser un dels homes més rics del món (ja amb catorze anys havia fet un parell d’actuacions que el començaven a fer famós). Així mateix sabem que era molt perfeccionista, de vegades difícil de treballar-hi (podia fer repetir una escena més de tres-centes vegades!), però al mateix temps compromès amb les causes socials i històriques de l’època, molt generós i solidari. Per concloure tot el cicle d’activitats es va proposar fer una rua de Carnestoltes disfressats de Charlot, amb diferents escoles de Girona,. Ens vam posar les piles i tots vam anar pensant amb els diferents elements del seu vestuari per podernos disfressar com cal. Es va acabar l’acte amb una concentració a l’escales de la Catedral on s’havia preparat una ambientació adequada. Quin efecte! Quin espectacle! Realment, per una dia, tots vam ser Charlot!

3


Mira què fem!

DESCRIPCIÓ D’UN GAT

LA CISA

Aquesta gata s‘esmola les ungles i és molt petita. Corre poc i té ratlles taronges i blanques. Té el nas rosa i els ulls blau clar. Té la cua petita i ratllada. S´esmola les ungles amb moltes branques.

La Cisa estava molt avorrida d’estar a la sabana africana i se’n va anar de viatge i va agafar un avió per anar de vacances i va anar a la biblioteca i cada vegada que llegia un conte li semblava que estigués viatjant. Un dia se’n va anar a jugar al fons del mar, a jugar amb els seus amics peixos i van jugar a cartes.

El fons és rosa i granat i m’agradaria que es digués Ratllada.

EL LLENYATAIRE

AUDICIÓ DE PERCUSSIÓ

Hi havia una vegada un senyor que es deia Polino. Treballava molt. Un dia es va casar i la noia es deia Maria i van tenir un fill.

MÀGIA

El dimarts 3 de febrer del 2009, a la tarda, vam anar al teatre a veure el professor Gargot, que feia màgia.

4

L’espelma màgica, el joc del paraigües, un nen que flotava, els globus, els cèrcols… Ens va agradar molt! 1r Cicle Inicial


FEM JEROGLÍFICS EGIPCIS

Mira què fem!

Sabeu qui són els egipcis? Sabeu on és Egipte? Sabeu el nom d’un faraó molt famós? I sabeu com escrivien?...

Egipte està situat al nord-est d'Àfrica. La civilització va començar pels volts del 3150 aC a la vora del riu Nil. Fou de les civilitzacions més avançades del món antic. Les piràmides són els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte.

A classe, al racó de plàstica, amb l’ajut de l’abecedari que hi ha en el llibre, hem après a fer el nostre nom amb jeroglífics. Costa una mica, ja que els dibuixos són una mica difícils, però ens han sortit prou bé.

Els faraons eren els caps de l’exèrcit egipci, i un dels més coneguts és Tutankamon.

Els jeroglífics van ser un sistema d’escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se.

En Roger ha anat de vacances a Egipte i ens ha enviat una postal amb la imatge del faraó Tutankamon. És molt bonica. Ens l'ha escrit amb jeroglífics. Ens ha dut un llibre que ens ensenya a fer i a llegir els jeroglífics. És molt interessant i a nosaltres ens ha agradat molt.

Si voleu aprendre’n el podeu demanar al delegat de 2n i us el farem arribar. 2n Cicle Inicial

5


Mira què fem!

IMATGES EN MOVIMENT

Tota la classe hem anat al Museu del Cinema a fer una activitat anomenada “Imatges en moviment”. Una senyora ens ha rebut. Després de deixar les jaquetes, hem anat a una sala on hi havia una pantalla, unes cadires, una càmera i un ordinador. La Natàlia, que explicava l’activitat, ens ha posat un curt d’en “Charlot” i ens ha preguntat què sabíem d’ell. Nosaltres ens ho sabíem molt bé, perquè abans ja havíem anat al Museu d’Història de la Ciutat a veure’n l’exposició. A continuació ens ha dit que faríem una pel·lícula curta. Ens ha explicat com es feia i que per fer-la es neces-

siten moltes persones: un director, un guionista, actors, un maquillador, vestuari, càmeres... i temps.

Ens ha demanat que féssim dos grups. Hem hagut d’escoltar molt i no xerrar. Una vegada fets els grups, cada un hem hagut d’inventar una història i decidir qui de nosaltres faria d’actor, de maquillador, de tècnic de llums, qui tindria cura del vestuari, etc. Ens han sortit dues pel·licules curtes: “Quina bufetada” i “El gos pixaner”.

Quina bufetada

La Cristina feia de Charlot, i donava una bufetada a la Nora que era una àvia vella, que anava amb bastó. La Nora queia i en Ferran, que era el seu nét, trucava al metge que era la Jana. En

Souliman feia de policia i en Charlot corria perquè no l’atrapés. Al final l’atrapava i en Charlot demanava perdó a l’àvia. Aquesta el perdonava, feien les paus i començaven a ballar.

En Mauro feia de Charlot i passejava tranquil. Tot seguit arribava una senyora, l’Olivia amb un gos, la Nora Santaló. El gos es pixava a la sabata d’en Charlot i es posva molt trist. Llavors venia un noi, en Sergi, i una noia, l’Aisa, i se’n reien. En Charlot, per descomptat, encara es

posava més trist. La senyora li netejava la sabata i el consolava. El noi i la noia li demanaven perdó. Ell els perdonava. La història acaba que tots estan molt contents i ballen.

El gos pixaner

6

3r Cicle Mitjà


AUCA DE LA CANTATA “100 NADALS”

Mira què fem!

Un dia ens van dir:/ cantarem sense violí./La directora de les cantarelles/ serà la senyoreta Gènia Caselles.

El dia de l’assaig general,/ per cantar com una coral,/ nosaltres aguantàvem drets com un pal,/ mentre la senyoreta Dolors/ assajava amb esforç/a tots els petits que són el seu tresor.

El 16 de desembre, dia de la gran festa./ En Pep ja està apunt i la Carla ja està llesta,/ però, grans, petits i director,/ tots tenim una mica de por.

Per berenar aigua i moltes galetes./ Després, tots ben mudats amb samarretes/ cap a l’escenari,/ a cantar com un canari.

Atenció! Comença la cantata./ Cadascú a la seva butaca./ Direcció, Delegat i Anna Pagans/ saluden i parlen abans dels cants.

A l’orfeneta, el bon Jesuset,/ li arregla un cantiret,/ mentre els grans cantaven sense manies/ una cançó per aquells dies.

Molt silenci hi havia a l’Auditori,/ perquè tothom estava pendent del repertori,/ escoltant poemes i cançonetes sense fer rebombori.

Vam sentir tants aplaudiments que fins vam repetir una cançó/ i al final els músics, responsables i col·laboradors, van recollir una flor. 4t Cicle Mitjà

7


Mira què fem!

EIXIMENIS TV. TELENOTÍCIES

Aquest segon trimestre hem gravat un telenotícies. Tots havíem de redactar una notícia. Primer ens vam repartir els temes, que van ser: notícies de Girona, Catalunya, internacionals, esdeveniments culturals i esportius, presentació d’una actuació musical i esportiva i alguna notícia d’internet. Havíem de treballar molt bé la notícia, repassar-la i ensenyar-la al mestre per corregirla. A més, l’havíem de llegir als pares per tal de veure si la llegíem correctament i sense entrebancs. Un dels treballs previs també va ser treballar un diari per veure les diferents seccions que hi ha i la quantitat de notícies que passen al món en un sol dia. També vam poder veure un treball semblant de gravació de notícies que havien fet uns alumnes de Barcelona. En el seu cas només treballaven notícies de la seva escola. Les notícies podien ser imaginades o reals. La gravació la feia una alumna de la classe. Vam muntar un decorat amb un mapa de Catalunya com a fons. Vam triar un presentador general i dos dies a la setmana, durant l’hora del pati, anàvem passant

8

tots els alumnes per llegir la notícia que havíem escrit. A vegades costava gravar ja que ens posàvem a riure o ens quedàvem encallats amb una paraula. Ho havíem de tornar a repetir. Quan gravàvem havíem d’estar molt concentrats i intentar mirar a la càmara tot sovint. Això és el que costava més. Amb aquest treball hem après que cada dia a les diferents televisions hi arriben milers de notícies i que hi ha un editor del telenotícies que és el que fa la tria. L’editor ha de veure quines són les notícies més properes a la gent que mira el telenotícies i també les més impactants d’arreu del món. Com a tots els telenotícies vam acabar amb la informació meteorològica que ens va presentar una alumna amb uns gràfics i mapes molt ben fets. Després el mestre va fer el muntatge del vídeo, la senyoreta de música ens va passar una sintonia i vam poder veure el resultat final a l’ordinador. Va ser molt interessant i divertit veure els companys parlar a la tele! Hi ha alumnes que sembla que els canvia la veu quan se’ls escolta per la tele. 5è Cicle Superior


COM ESTUDIEM A 6è

A classe, la senyoreta Ester, ens ha ensenyat a estudiar les Socials de forma diferent. Tenim una “escala” on hi ha els passos que s’han de seguir per estudiar. Aquesta escala la tenim penjada al vidre de la finestra ben visible. L’escala és la següent: Els diferents esgraons de l’escala representen els següents passos: •Exploració: Mirem els títols, subtítols, dibuixos o il·lustracions abans de començar a llegir el tema. •Lectura: Llegim cada plana del tema i la rellegim tantes vegades com calgui per entendre tot el que ens diu. És molt important buscar al diccionari les paraules que no entenem. •Subratllat: Tenim unes fotocòpies reduïdes, per enganxar a la llibreta i després subratllem les paraules més importants. Cadascú sub-

Mira què fem!

ratlla al seu aire, ja hem aprés a utilitzar diferents colors i diferents traços per fer-ho. •Esquema : Fem un esquema del tema o subesquemes aprofitant les paraules clau que hem subratllat. •Resum: Vestim amb les nostres paraules els esquemes que hem fet abans. •Record: Comprovem que ens ho sabem, revisant la feina feta i fixant-ho en el nostre cervell. •Repàs: Repassem el que hem après fent-nos preguntes i simulant que ho expliquem a algú o a nosaltres mateixos. Hem comprovat el resultat i seguint aquests passos és molt més fàcil fer els exàmens. Ara tots els nens/es de la classe fan servir aquest mètode per estudiar. Si ho fas tot així tens ben assegurat un excel·lent.

PAU I GUERRA

El dia 30 de gener vam anar a celebrar el dia de la Pau amb moltes altres escoles. Allà van homenatjar en Martin Luther King. Aquest personatge va nèixer l’any 1929 a Atlanta. Va ser primer ministre d’una esglèsia baptista. Va tenir quatre fills; dos nois i dues noies. Tenia molts somnis i un d’aquests somnis era que un dia els homes conviurien com germans. Un dia tots els homes es veurien com iguals, com a éssers humans i la guerra s’acabaria. Un altre somni que tenia, i aquest s’ha complert, és que un dia un home negre podria governar els Estats Units. Li van donar el premi Nobel de la Pau en reconeixement a la seva lluita pels drets civils dels afroamericans.

EP!, ATURA’T I POSA’T EN MARXA

La classe de 6è hem volgut conèixer, no sols personatges importants per la Pau, sinó també grans dictadors i genocides. Hem fet dos murals: el primer que es titula “Ep!, atura’t” on hi ha grans dictadors i genocides i el segon amb el títol de “Posa’t en marxa” on hi tenim models a seguir; grans figures en defensa de la pau i els drets humans. En el primer mural hi ha, entre d’altres: L’Adolf Hitler, gran genocida. Una curiositat d’aquest personatge és que va arribar al poder perquè el van votar democràticament, no va fer cap cop d’estat. En Pol Pot, que va ser el responsable de fer disminuir ¼ de la població de Cambodja. L’Augusto Pinochet, responsable de la desaparició de milers de persones i de la venda de nadons a Xile.

En Benito Mussolini, aliat de Hitler. En Jorge Rafael Videla que va arribar al poder amb un cop d’estat a l’Argentina. I un dictador militar espanyol, Francisco Franco que va fer un cop d’estat, va començar una guerra i la va guanyar! En el segon mural, hi hem posat: En Martin Luther King, gran defensor a EUA dels drets civils dels afroamericans. El van assassinar per això. Nelson Mandela, un altre defensor dels drets dels africans a Sudàfrica. Va ser empresonat durant 30 anys per defensar els drets humans. Hem vist els reportatge de les vides de tots dos en vídeo. Aviat afegirem més personatges rellevants per la seva implicació i defensa dels drets humans en el nostre mural. 6è Cicle Superior

9


Jordi Pons i Busquet,

Parlem amb...

director del Museu del Cinema de Girona

Jordi Pons i Busquet ( Salt, 1964) és director del Museu del Cinema des del dia de la seva inauguració, el 8 d’abril de l’any 1998. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’àmbit de precinema i autor de diversos estudis i articles que aprofundeixen en el coneixement de la col·lecció Tomàs Mallol. Ha escrit un llibre sobre els antecedents i orígens del cinema titulat “El cinema. Història d’una fascinació” (2002).

De qui va ser la idea de muntar el Museu? La idea va ser del Sr. Tomàs Mallol que durant 30 anys, del 1960 al 1990, va començar a col·leccionar objectes relacionats amb el cinema de manera que tenia la millor col·lecció d’Espanya i d’Europa. El Sr.Malloll va voler muntar el Museu del cinema a Figueres però no es va posar d’acord amb l’Ajuntament, així que després va decidir provarho a Girona i la seva idea va ser ben rebuda pel llavors alcalde Sr. Joaquim Nadal, que va adquirir la seva col·lecció l’any 1994.

Quines són les seves funcions com a director del Museu? Tinc la responsabilitat de tot el que passa dins el Museu. La meva feina passa per planificar amb l’equip de treball el que s’haurà de fer en els propers anys, organitzar els recursos educatius, els cursos, les activitats obertes a la ciutat, les exposicions temporals... També representar oficialment al Museu i solucionar tots els imprevistos que vagin sortint. Quin any va néixer el cinema? Tot i que alguns consideren que amb la invenció del visor de pel·lícules l’Edison va ser qui va inventar el cinema l’any 1891, la majoria d’entesos cinematogràfics consideren que el cinema va néixer l’any 1895 a Paris i de la mà dels germans Lumière. Qui eren els germans Lumière? Els germans Lumière tenien una empresa de material fotogràfic, eren rics i van començar l’aventura del cinema rodant el treballadors que sortien de la seva fàbrica. Aquesta va ser

10

El Sr. Jordi Pons i Busquet, director del Museu del Cinema de Girona.

la primera pel·lícula de la història. Evidentment els artistes no eren professionals com els que coneixem ara sinó homes i dones, treballadors que van fer aquell dia el mateix que feien cada dia: sortir de treballar.

Des de quan hi ha cinema a Girona? El primer local en el que es va projectar una pel·lícula va ser al carrer Argenteria, just a la cantonada amb el pont que travessa fins a la plaça de la Independència. Era al setembre de l’any 1897, i es va projectar una pel·lícula dels germans Lumière. Aquesta filmació recollia la imatge d’un tren que arribava a l’estació. Els diaris de l’època en parlen.

Com ha anat evolucionant el cinema? A la humanitat li ha agradat, des de sempre, explicar històries amb imatges. Fa anys ho feia amb ombres xineses, després va venir la llanterna màgica i després el cinema, que tothom anomena el setè art. Primer va ser mut i en blanc i negre, després sonor, després en color, després en pantalles grosses, 3D, efectes especials i ara amb la imatge digital. Tots els avenços han estat importants i tots confegeixen la seva història.


Parlem amb...

Quina va ser la primera pel·lícula amb efectes especials? I en 3D? Va ser a l’any 1915. Els germans Lumière havien de filmar una paret que s’enderrocava. Per fer-ho van anar filmant una paret mentre es construïa i després van muntar la pel·lícula al revés. També hi havia un director francès en Georges Mellier que va fer el primer trucatge que consistia en fer aparèixer i desaparèixer persones. Al principi la gent es sorprenia i li agradava aquest tipus d’efecte i aquest director va guanyar molts diners. Després el públic es va cansar d’aquest tipus de cinema i el Sr. Mellier va acabar arruïnat, oblidat i venent caramels a la vora del Sena. La primera pel·lícula en 3D es va passar a la dècada del 1970, al Japó.

Com descriuria el cinema actual? Avui en dia la gent veu moltes pel·lícules a casa i no va gaire al cinema. Als anys 1930-1940, va aparèixer la televisió. Primer perill! El cinema supera la televisió fent un format de pantalla més gran. A la dècada del 1970 apareix el vídeo, segon perill!. El cinema ho supera avançant i millorant el so. Avui en dia, amb el home-cinema, DVD, internet... el cinema està en una cruïlla i, de moment, no ha trobat cap solució. D’altra banda, a nivell creatiu, el cinema està en molt bon moment. Quines diferències hi hauria amb el cinema de l’època d’en Charlot? La diferència del cinema d’ara al de les pel·lícules de Charlot és sobretot tecnològica.

Què significa per a vostè aquest personatge? En Charles Chaplin i el seu personatge “Charlot”, són una icona del segle XX. Realment, era un geni de la imatge i tenia una gran capacitat d’expressió. Era molt exigent fent les pel·lícules. Podia rodar la mateixa escena moltes vegades fins que quedava tal i com a ell li agradava. Les seves pel·lícules encara ara són bones i ens fan riure o plorar perquè el temps dóna la mesura de les coses que són realment bones. El que en diem obres mestres.

El Sr. Jordi Pons i Busquet en un moment de la’entrevista amb els alumnes de 6è.

Quan es pot tardar a rodar una pel·lícula? Depèn de la complexitat de la pel·lícula. Per exemple per rodar “El senyor dels anells” van tardar un any i en canvi hi ha pel·lícules que es roden en tres setmanes. De fet, s’ha de tenir en compte que tot el treball previ al rodatge: escriure el guió, buscar els escenaris, fer el càsting... és molt important i també és un procés molt llarg. D’altra banda quan s’acaba el rodatge s’ha de fer el muntatge de la pel·lícula que sovint també és molt laboriós. Quins “ objectius” té el cinema? En Billy Wilder, que era un gran director, deia que els principals objectius del cinema es resumeixen en un: “No avorrir la gent”. Per altres, el cinema és cultura.

“En Charles Chaplin i el seu personatge “Charlot”, són una icona del segle XX. Realment era un geni de la imatge i tenia una gran capacitat d’expressió”. Li ha agradat l’exposició sobre en Charles Chaplin? Què és el que destacaria? L’exposició sobre en Charles Chaplin la vaig anar a veure a Barcelona. La veritat és que feia molt que no reia tant veient una exposició i que m’ho passava tan bé.

Alumnes de 6è

11


Coneixem més...

Biografia

CHARLES CHAPLIN

En Charles Chaplin va néixer a Londres. Provenia d’una família molt pobra d'artistes de teatre de varietats. Realment, la seva infantesa no va ser fàcil. El seu pare els va abandonar i ell i el seu germà ajudaven la mare, que era artista, a tirar endavant. Ja va començar a actuar quan encara era un nen, en musicals i en pantomimes. La seva mare va haver de ser internada en una clínica mental. L'any 1912 decideix anar-se'n a viure als Estats Units. L'any 1913 apareix per primera vegada en una pel·lícula. El personatge de Charlot va sortir improvisat, sense que el pensés gaire. El 2 de febrer dl 1914 es va vestir amb uns pantalons, una jaqueta, unes sabates i un barret de bolet que ni eren seus ni eren de la seva talla. Volia donar la imatge d’un rodamon amb un punt d’ elegància. Com a bastó, va utilitzar una vareta flexible de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Aleshores va néixer el seu personatge Charlot, que es faria i el faria mundialment famós. L'any 1918 va aconseguir tenir els seus propis estudis a Hollywood. EI seu personatge, conegut com a Charlot, es va convertir en un símbol universal de la individualitat indestructible, que triomfa contra l’"adver-

12

sitat”. Cap a finals de la dècada del 1940 i principis del 1950, Chaplin va patir la persecució del Comitè d'Activitats Antiamericanes per les seves idees d'esquerres i va marxar dels Estats Units l'any 1952. Llavors es va establir a Suïssa. Va compondre la música de la majoria de les seves pel·lícules i va escriure dos llibres: “My Autobiography” (1964) i “My Life in Pictures” (1975). L'any 1972 va rebre l'Oscar honorífic per la seva contribució al món del cinema. Va morir el dia de Nadal de 1977 a Corsier-SurVevey (Suïssa) .

Filmografia

EI vailet. 1921 El pelegrí. 1922 La quimera de l'or. 1925 EI circ. 1928 Les llums de la ciutat. 1931 Temps moderns. 1936 EI Gran Dictador. 1940 Monsieur Verdoux. 1947 Llums d'escena. 1952 Un rei a Nova york, 1957 La comtessa de Hon-Kong. 1996

Alumnes de 5è


Escrivim i dibuixem

TARDORAL

EL NOSTRE PREGÓ DE FIRES

Molts dels que esteu aquí segur que heu vingut a veure’ns com juguem i ens heu recolzat cada vegada que heu pujat a Montilivi. Abans de sortir per aquest balcó els nostres gegants us han cridat amb les seves gralles i tambors, us han recollit des de molts carrers de la ciutat i us han conduit fins aquí perquè escoltéssiu amb atenció el nostre discurs, el discurs del Futbol Club Girona. Us parlarem de fires, no de futbol. Les Fires no són el que us penseu, són molt més.

Pol Palop, 4t

Quina fred! Quina neu! Quina calma embruixadora. El vent bufa, el vent és fort, dos arbres tremolosos al costat de casa meva. Dos nens dins de casa, un és fort, l’altre feble, els dos s’abracen ben junts a la vora del foc.

Hola ciutadans i ciutadanes de Girona! Sigueu tots i totes molt benvinguts aquí, a la Plaça del Vi. L’Ajuntament ens ha convidat aquí per comunicar-vos que, un any més, arriben les Fires. Ja ens coneixeu, som l’equip de futbol del Girona i aquest any ens n’ha passat una de molt bona: hem pujat a segona divisió i això és molt important per a nosaltres i per a tota la ciutat. Estem molt orgullosos que ens hagin convidat a pujar en aquest balcó. Les Fires són sardanes, són paradetes, són barraques, són espectacles de tota mena (circ, teatre, concerts...), atraccions a la Devesa, correfoc, menges de temporada (castanyes, moniatos, panellets...) Estem molt contents d’haver pogut pujar en aquest balcó de l’Ajuntament i abans de dir-vos adéu volem desitjar molt bones festes a tots els que ens heu vingut a veure i als que no han pogut venir. A tots, que us divertiu durant aquests vuit dies i esperem veure-us en el proper partit. Que comencin les Fires!!!

Alumnes de 4t

Mar Orriols, 2n

Meritxell Prat, 2n

13


Escrivim i dibuixem

NADAL

L’arbre de Nadal de color lluminós, brilla amb esplendor.

Sota l’arbre m’esperen regals, regals de tots colors, amb coses boniques a l’interior

Si passa una estrella fugaç sóc el primer en demanar un desig. Demano que tothom sigui feliç Pau Arboleas, 4t

Ariadna García, 3r

Mauro Gasull, 3r

Nadal ja ha arribat i els sentiments ha despertat. Les llumenetes del carrer m’omplen de felicitat. M’agrada el Nadal, m’agraden els regals, m’agraden els llums, m’agrada l’estrella fugaç.

Quim Meléndez, 1r

Arbres amb boles vermelles desperten la meva tendresa, i em fan sentir felicitat, alegria i molta harmonia.

HIGH SCHOOL MUSICAL

Del 28 de gener a l’1 de Febrer es va representar al teatre Tívoli de Barcelona “High School Musical”. Aquest musical està basat en les exitoses pel·lícules de “High School”. Nosaltres som unes fans de les pelis i vam convèncer les mares per tal que ens portessin a veure el musical i aquesta és la nostra crítica: •La sonorització no era molt bona. •Els actors no eren gaire semblants als protagonistes de la pel·lícula exceptuant la Sharpay i en Ryan. •Els actors cantaven molt bé. •Les lletres de les cançons no estaven gaire ben traduïdes. •Hi havia un actor que feia molt bé de cuc. •La música era en directe i es podia veure molt bé l’orquestra tocant. •La sincronització dels actors era molt bona i a vegades, fins i tot, muntaven ells mateixos els decorats de l’escenari. Resumint: volem dir que ens va agradar molt i que us recomanem que l’aneu a veure. Ah! i

14

Júlia Serra Dibuix: Bet Fradera,4t

no us perdeu tampoc les pel·lícules. Si voleu saber més coses sobre el musical, com el nom dels actors, les lletres de les cançons, etc podeu entrar a la pàgina web següent: http:// www.stage.es/musicales/hsm_main.asp

Clara Grinyó i Laia Martin, 5è


ELS LÍMITS DE LA IMAGINACIÓ

Allà al fons de l’horitzó, allà on no hi ha claror, allà on no hi ha ningú, allà on res és segur, allà on no hi ha cap color, allà on tot és foscor, allà on res se sent, alla on res trobem, allà on ningú ha estat, allà on no hem anat, allà on no hem passat. És allò que ningú mai ha vist. Tanca els ulls i comprova-ho i si no és veritat demostra-ho. Adrià Mir, 6è

CAL·LIGRAMA

Escrivim i dibuixem EL SOL

La llum daurada, persistent, s’aixeca matinera per a tota la gent. I per rutina, com cada dia, se’n va a dormir fins demà al mati

ACRÒSTIC

Aleix Ferrer, 6è

Charles Chaplin Ha canviat la història del cinema. A Amèrica buscava fortuna Rodant moltes pel·lícules, “Llums a la ciutat” i moltes més. El seu somni, per fi, S’havia fet realitat.

Cantant i ballant Havia canviat la seva vida. Al teatre des de petit actuava Però les seves pel·lícules van ser Les millors del moment I agradaven a tothom, però Només en va fer de mudes Bet Fradera, Júlia Serra, 4t

EL BLAUET

Jana Benítez, Pol Palop, 4t

PERCUSSIONS A DOMICILI

A l’Auditori vam anar a veure una obra que es titulava “Percussions a domicili”. Tot va començar quan van venir uns senyors amb un vestit verd que, amb escombres, feien diferents melodies. Després tot fent veure que esmorzaven, anaven fent música amb gots, capses de cerilles... Al final van tocar tot d’instruments que anàven explicant d’on eren i com es deien.

Bet Fradera, 4t

El blauet caça un cuc. L’hem fet per posar-lo al mural de naturals. Quim Meléndez, 1r

15


Escrivim i dibuixem

EP! ATURA’T. REFLEXIONS

Això és el que haurien d’haver fet tots els dictadors o genocides com: Adolf Hitler, Pol Pot, Idi Amin Dda, Augusto Pinochet, Benito Mussolini, Jorge Rafael Videla o el mateix Francisco Franco, entre altres. S’haurien d’haver aturat i pensar. Aturar-se i pensar: Per què faig això? Què en trec? Per què mato a mil·lions de persones, per la meva bogeria? O per què oprimeixo i anul·lo els seus drets?

Si s’haguessin posat a pensar això, a valorar les repercussions dels seus actes, potser no hauríen continuat…O potser sí. Això és el què fa més por: pensar que eren conscients del que estaven fent i que creien que ho havien de fer per alguna raó concreta i justificada. Però, de veritat hi ha alguna raó per la qual s’hagin de cometre aquestes barbaritats?... No! Cap cosa justifica el fet de desgraciar la vida de mil·lions de persones, cap!

EL TIMBALER DEL BRUC

Fa molt de temps l’exèrcit de Napoleó volia envair tot Catalunya i, com que els catalans no ho volien, van convocar el sometent. Mentre estaven acabant de formar el sometent, va aparèixer un nen que es deia Isidre Lluçà, que volia entrar-hi, però no el van voler perquè era massa petit. El sometent va anar a lluitar contra els francesos i l’Isidre els va seguir amb el seu timbal. Quan el sometent va arribar a les muntanyes de Montserrat, els francesos passaven pel Bruc i, com que eren molts més, van vèncer els catalans. L’Isidre, que s’havia amagat, va començar a tocar el timbal molt fort. El so del timbal ressonava a les muntanyes amb molta força i els francesos es van pensar que hi havia un exèrcit molt gran. Es van espantar i van fugir. Quan van ser lluny tothom cridava: Isidre!, Isidre!, Isidre! L’alcalde el va felicitar perquè havia fet fora els francesos i ja no tornarien mai més. La gent del poble va estar molt contenta.

CARES TOVES

Aleix Ferrer, 6è

Alumnes de 3r

Els nens i nenes de 2n hem fet de Dalí. Ens hem mirat en un mirall i ens hem dibuixat com si fossim tous.

16

Joel Iglesias

Meritxell Prat

Thao Hidalgo


CARNESTOLTES

Clàudia, 1r

Ferran 3r

Mauro, 3r

Olivia, 3r

Escrivim i dibuixem

Georgina, 4t

Roger S., 2n

El nostre pregó

Jo, cabra, mig humana, reina de Carnestoltes, bromista de l’any, humorista retirada, marquesa de la gresca i senyora del desgabell. Ja sóc aquí!!!

Aleix, 6è

Yamileth, 3r

Pamela, 1r

Martí V. 2n

Hola guapíssims/es de l’escola Eiximenis!!! Un cop més, com cada any us he vingut a veure... i trobo que sou molts els que m’heu vingut a rebre... N’hi ha alguns de petitons, també n’hi ha de mitjans i... qui són aquests grans? També m’han vingut a rebre els vostres professors. Bé prou de bromes i anem al gra que la festa ha de començar!!! I per això ordeno que: •Els vostres professors no us posin cap feina. •El proper cap se setmana sigui de repòs. •Està prohibit de fer cap deure. •No mogueu cap dit. •La directora, Tat Asso, us deixi més pati. •Us divertiu d’allò més. •No pareu de riure i fer riure a tothom. Bé ja s’ha acabat. No us dic res més. Divertiu-vos i fins l’any que ve.

Anna, 3r

Guillem, 3r

Cíntia Olivet, 6è

Laura, 6è Mar, 4t

Berta, 3r

Júlia, 3r

Joel, 2n

Aniol, 5è

17


Hello!

STORIES & STORYTELLING

“Once upon a time…” These magic words open the door into new worlds where everything is possible. Fairy tales and traditional stories start like this. There is a wide variety of stories: fairy tales, traditional stories, fables, legends, myths, modern stories... Listening to or reading them develops

fantasy and imagination. It’s a motivating way to learn; not only language but positive attitudes, knowledge and critical thinking skills. In every classroom we’ve got an English class library with plenty of storybooks. Let’s enjoy listening to and reading them!

DO YOU KNOW THESE STORIES? Match the titles with the pictures. 1 Goldilocks and the Three Little Bears 2 The Little Red Riding Hood 3 Hansel and Gretel A

B

F

G

The Sleeping Beauty Cinderella Puss in Boots Snow White

1F; 2A; 3B; 4E; 5D; 6G; 7H; 8I; 9J; 10C

Answers:

4 5 6 7

ROBIN HOOD

LADY MARION

C

D

H

I

LEGENDS

On the 20th of March we went to La Planeta to see the play “ROBIN HOOD”. The characters in the play were: Robin Hood, the Sheriff of Nottingham, the peasant, the witch and Lady Marion. There were only two actors and some of us participated in the play as volunteers. It was very funny and we enjoyed it a lot!

We have been looking for information about legends; specially the legend of “THE LOCH NESS MONSTER”. This monster’s name is Nessie. Loch Ness is in Inverness, in the North of Scotland. It is 300 metres deep and only the first metre of water is clear. This loch started being famous in 1933 when some people said that they had seen a monster. Some people said that Nessie was a dinosaur or a dragon. Others said that it was a big fish. Some people said it had a long neck and a small head. Others said it had a short neck and a big head... Many people, journalists and even scientists

18

8 The Lion King 9 The Three Little Pigs 10 The Wolf and the 7 Little Goats E

J

3rd grade

4th grade

went there, but none of them saw it. There are plenty of drawings and pictures of Nessie. But, are they real? Nobody knows; it’s a legend!

6th grade


Hello!

A TRADITIONAL STORY: “THE LITTLE RED HEN” We have worked on a traditional folktale called The Little Red Hen. We have performed this story. And to do it we have used “The Little Red Hen Jazz Chant” created by Carolyn Graham. It consists on singing the story of The Little Red Hen to the rhythm of

The Characters

rock. Carolyn Graham says that English is music and she believes that if we want to learn English, we must sing it. This story is about the importance of hard work, effort, collaboration and team-work. We have enjoyed it a lot!

The characters in the story are: Little Red Hen – Dog – Cat - Duck

The Little Red Hen is small but hard-working. She starts working every morning. She works very hard from nine to ten. She has three friends: a dog, a cat and a duck. They are very lazy. They don’t like working. They

sleep all day. The dog goes “bow wow wow”. The cat goes “meow meow meow”. The duck goes “quack quack quack”.

The Story

When the wheat was tall and strong she took it to the mill to be ground into flour. She went to the mill early in the morning. There was a long way from her house to the mill.

The Little Red Hen asked their friends: “Who will help me?” “Not I”, they said.

The Jazz Chant Story starts like this:

No one helped the Little Red Hen with the work. She made the bread all by herself. When the bread was ready, she asked: “Who will help me eat the bread?” The dog, the cat and the duck said: “I will!” But she decided to eat the bread all by herself.

“Once upon a time there was a Little Red From that day, the dog, the cat and the duck Hen always wanted to help the Little Red Hen. Who worked very hard from nine to ten. She started every morning at nine o’clock The moral of this story is: And worked every evening till ten.”

One day the Little Red Hen found some grains of wheat. She planted and watered the wheat.

“If you work hard and collaborate, you will get benefits” 5th grade

19


EL NEN DE LA CASETA DEL RELLOTGE

No fa gaire dies que en Sakapatú es pot banyar en una banyera, i pot repetir de canelons, i , és clar, anar net i amb roba que no està apedaçada. Si li preguntéssiu, però, el que us diria que li fa més il.lusió és que ara sap ballar i comptar sardanes!! Tot va començar quan, amb els seus pares, en Sakapatú va deixar la cabana on vivien al Brasil i van viatjar a Catalunya. La gana, les malalties se’n van endur els seus pares i ell malvivia a la caseta del rellotge de la devesa, recollint dels contenidors dels hotels el que la gent rica no volia. Un dia, furgant entremig de les deixalles de l’Hotel “Ciutat de Girona” va conèixer un nen. El nen, en Jordi, vivia a l’Hotel, era el fill dels amos i la seva vida era una mica avorrida.Una mica tip de tot val a dir, no podia jugar a res, perquè s’embrutia, no podia sortir al carrer, perquè hi havia desconeguts. Bé, això és el que li deien els seus pares. El dia que es van conèixer, a en Sakapatú només se li veien les cames primes i brutes que sortien del contenidor. En Jordi, que s’havia escapat, el va veure i el va ajudar. En Sakapatú li va donar les gràcies. Es va fixar amb aquell nen

EN XESCO BOIX

i va marxar. Dos dies després, en Jordi també s’havia escapat per conèixer millor aquell nen. Hi va haver un incendi i els dos nens van fugir ràpidament. Van arribar a una plaça on hi havia molta gent, ningú no es va fixar que els dos nens que s’acabaven escapar de les flames s’afegien a una rotllana. La policia va buscar durant molta estona en Jordi, quan van trobar-lo se’l veia feliç, ballant sardanes al costat d’aquell nou amic. No hi van haver prou paraules d’agraïment de la família d’en Jordi per a en Sakapatú (tot i que al principi no els va fer gràcia que el seu fill tingués unes amistats com aquelles). Han passat molts dies, tot és nou per a en Sakapatú. En Sakapatú i en Jordi s’han fet molt amics. Els uneix la música de cobla i les sardanes, per això els agrada molt d’anar a les ballades que fan a Girona i als pobles del voltant. Nens i nenes de 6è i Gènia

El dia 22 de gener la classe de les Orques (2n) vam fer una videoconferència amb els nens i nenes del CEIP Puig d’Arques de Cassà de la Selva. Ells ens van explicar tot de coses sobre en Xesco Boix. Sabem que li agradava molt explicar contes i cantar cançons i jugar amb els nens i nenes. Sempre anava amb una gorra, ulleres i duia una barba molt grossa. Ell tocava la guitarra i el banjo. Els contes els explicava i moltes vegades anava dibuixant coses i al final sortia un dibuix. Els nens i nenes de Cassà també ens van explicar que no li agradava gens la tele. Ell en deia “la caixa tonta”. Un dia ara fa 25 anys va tenir un accident. Un tren el va atropellar.

20

Nens i nenes de 2n

EL BLOC

Al bloc de música hi trobareu fotos, músiques, del que anem fent a música. Podeu cercar l’activitat que voleu anant a les llistes de la dreta i clicant al vostre cicle o a la paraula (p.e. instruments, sardana...) Feu-hi un cop d’ull!!


EL CIRC A L’ESCOLA EIXIMENIS

Tomba i gira

El mes de gener va arribar el circ a l’escola Eiximenis. A l’hora d’Educació Física vam aprendre a ser malabaristes i, tots els alumnes, de primer a sisè vam jugar amb els mocadors, les pilotes, els plats xinesos, el diabolo, el pal del diable, les anelles i les maces. Els malabarismes costen molt, però una vegada s’han après les tècniques més bàsiques, sembla tot més fàcil. Això sí, cal molta paciència i entrenament: és a dir, dedicar-hi hores. En Josep deia que a casa ens entrenéssim amb mandarines però que no se’ns acudís provar-ho amb ous! Els alumnes de cinquè i sisè vam veure en el “youtube” diferents persones fent uns malabarismes molt complicats. Hi havia un noi que feia malabars amb 12 pilotes, que és el rècord del món. I nosaltres amb tres pilotes ja teníem problemes. Actualment els dos millors malabaristes del món són en Bruce Sarafian i l’Anthony Gatto. Si busqueu el seu nom al youtube veureu les meravelles que són capaços de fer.

Fer malabarismes ens va molt bé per tenir una bona coordinació i ser molt ràpids de moviments i de reacció. A més, segons ens han explicat es pot començar de ben petit i és una activitat que quan s’aprèn ja no s’oblida mai més. És com aprendre a anar en bicicleta: costa, però una vegada ho has aconseguit ja no ho oblides. Aquest curs no hem practicat ni el monocicle ni el corró americà que segurament són les especialitats més dificultoses en el món dels malabars però en Josep ens ha dit que potser el proper curs faríem ja una introducció en aquests dos aparells. Hi ha molts alumnes de l’escola que sabien moltes coses sobre els malabars ja que van a tots els circs que venen a la nostra ciutat. També parlàvem que a vegades a la Rambla de Girona, s’hi veuen nois i noies que practiquen els malabars per guanyar algunes monedes. En Josep ens deia, de broma que una vegada acabades les classes de malabars alguns de nosaltres podríem anar a la Rambla a fer alguna exhibició.

ANELLES

DIÀBOLO

MOCADORS

PAL DEL DIABLE

PILOTES

PLATS XINESOS

Material que hem fet servir

Alumnes de 5è

21


Ens divertim

TIRES CÒMIQUES LA BALA

Adrià Riera, 5è

ELS EXPLORADORS I L’ATAC DE LES SABATES PUDENTS

EL JOC DE RAPTAR HUMANS

EL DOCTOR BOIG

22

Ôscar Parella, Jofre Raset, 5è

Júlia Serrano, 5è

Marc Moreno, 5è


Ens divertim

EL MICO

DIFERÈNCIES

Busca les 6 diferències:

LABERINTS

Uneix el ganivet amb el pa.

Porta l’ocell dins la gàbia.

Júlia Bousatta, Cíntia Olivet, 6è

Aleix Ferrer, 6è

Acompanya el gos fins a l’os.

Pau Torres, 4t

Fes gol.

Marc Amorós, 4t Albert Roman, 4t

Pau Arboleas, 4t

23


Agra茂m la col路laboraci贸 de:


Ens divertim

SIMETRIA

DIFERÈNCIES

Dibuixa la simetria d’aquesta cara.

SOPES DE LLETRES

Busca el nom de 8 instruments.

T A M V O A M B O R X X M N G S Z Y Z Y N T I B L A Z Q P O X F M R R A B I O L E O N I L O L I O A Nora Hosta, 3r Busca el nom de 8 peces de roba. Y S D R A O N I W S F A L D I L L A M S O N A B R I C O X A A P O L C T J J R B S S A N A R R E T A A N I N C R E R R T O E C I T S N S A E L N P O L A R E M S I S G R A O L I A R D I N M I T J O N S Olivia Pensato, 3r T R O M P E T A U X

U T S R I O J M T Z

Z V F L A U T A I V

X W G J N I C F B V

N T E N O R A L L I

Encercla els 2 dibuixos iguals.

Pau Iglesias, 6è

Busca el P A L E J O R A B R D C U L I Q P T U L U E I Q R R L A R O

nom de 8 oficis. E T A R M Z E P Q O A E T F P T J M C R U N E F E A S S F R T E N E T S I R O I A E U D L L C Z R P A I M O N A A M P I S T A S S E F O R P Julia Jiè Cabré, 3r Busca el nom de 8 noms de colors. B L A N C N O R M I L A V E R M E L L J G R E O C T S I R G A R R O D I M N R X N E D V E R N O X O L B L O U G C R R N S B M L X E C G L O B L A U I N E G R E D D I O R M J A L A T A R O N J A X O C Jana Saquès, Nora Santaló, 3r

Julia Bousatta, 6è

25


JEROGLÍFICS

On vas?

On estiueges?

Ariadna Aymerich, 5è Què porta el vampir?

Eduard Prujà, 5è

Què mires?

Òscar Boyle, 5è

Nom de nena

Jofre Raset, 5è

Júlia Serrano, 5è Nom d’animal

Anna Vidal, 5è

Objecte de classe

Òscar Parella, 5è

Quan et disfresses?

Adrià Riera, 5è

Què menges?

Júlia Bartrina, 5è Va per sota aigua

Aniol Llinàs, 5è

Nom de nena

Nora Lorenzo, 5è

Per on parles?

Albert Carenys, 5è

Ens divertim On aniràs?

Eduard Prujà, 5è A on aniràs a comprar?

Laia Martín, 5è

Nom de nena

Júlia Bartrina, 5è

Qui és el personatge?

Clara Grinyó, 5è

27

SOLUCIONS: A la discoteca; a Palamós; amanida; cap a casa; capa; cavall; el submarí; a Barcelona; la pantalla; maquineta; Mònica; Montserrat; Nora; per carnestoltes; per telèfon; un rodamón.


ELS PETITS DE L’ESCOLA ELS ANIMALS DANSEN

HI HAVIA UNA VEGADA UNS ANIMALS QUE VIVIEN ENVOLTATS D’AIGUA. EREN MOLT FELIÇOS.

UN DIA UN OCELL FEMELLA SE’N VA ANAR A PASSAR L’HIVERN EN UN ALTRE LLOC MÉS CÀLID I VA TORNAR AMB UN COMPANY, UN OCELL MASCLE MOLT EXÒTIC I ESPECIAL.

SEGUEIX A L’ÚLTIMA PÀGINA


SOM LA CLASSE DELS DOFINS BLAUS

P-3


AUCA DE FESTES I TRADICIONS DE GIRONA LA CASTANYADA

FIRES I TOTS SANTS

REIS


CARNESTOLTES

PASQUA

QUARESMA

SANT JORDI

SANT JOAN

P-4


EXPLIQUEM CONTES

A LES ASSEMBLEES DE CLASSE EXPLIQUEM CONTES QUE ENS ENSENYEN ACTITUTS, VALORS I NORMES. HEM DIBUIXAT ELS PERSONATGES D’UNS QUANTS. SI VOLEU QUE US ELS EXPLIQUEM HO FAREM MOLT CONTENTS.

EL FOLLET SI US PLAU

LA RATETA GIBERTA

ELMER

LA BRUIXA KIPEUTÚ

ELS PORQUETS NO VOLEN

LLAVORS DE PACIÈNCIA


ENDEVINA ENDEVINALLA

PINTA LA RESPOSTA CORRECTA DE CADA ENDEVINALLA:

TÉ QUATRE POTES, VIU A LA SELVA, ÉS FORT I S’ASSEMBLA AL GAT. QUÈ ÉS?

TÉ QUATRE POTES, SERVEIX PER MENJAR I TAMBÉ PER ESCRIURE. QUÈ ÉS?

ÉS UN ANIMAL FORT, TÉ QUATRE POTES I FA BUP, BUP. QUÈ ÉS?

TÉ ALES I VOLA, DORM DE DIA I VIGILA DE NIT. QUÈ ÉS?

P-5


AQUEST OCELL ELS VA EXPLICAR TANTES MARAVELLES DEL LA ZONA CÀLIDA QUE TOTS VAN VOLER FER UN VIATGE PER ANAR A DESCOBRIR-LA. AIXÍ QUE ES VAN FER UNA BARCA I ES POSAREN A NAVEGAR.

QUAN VAN TROBAR TERRA FERMA, LA BOIRA NO ELS DEIXAVA VEURE MÉS ENLLÀ DEL SEU NAS. VOLIEN CAMINAR, PERÒ NO AVANÇAVEN GAIRE.

FINALMENT ES VAN TROBAR AMB ELS ANIMALS DE LA ZONA CÀLIDA.

I MOLT CONTENTS VAN BALLAR TOTS JUNTS


Revista l'Estornell