Issuu on Google+

Revista dels Apicultors de Catalunya preu: 3€

24 Juny 2011

Entrevista a Lluís Casanova president de la Cooperativa Apícola Tarragonina • pàg. 14 • Divulgació de l´apicultura a les escoles • pàg. 6 • La Vespa velutina • pàg. 18


ceras y mieles

S/L

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA) TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents: -Bombes -Sistemes d´extracció de cera -Dipòsits d´acer inoxidable -Desoperculadores -Extractors de diferents tipus -Cubetes d´acer inoxidable -Bancs de decantació calefactats

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals a la nostra pàgina web:

www.fortea.com

A més disposem de diferents tipus d'alimentació: -Ambrosia -Glucosa a granel -Apiforte (diferents classes, en borsa d’1 kg.)

Ofertes

Alimentació d'hivern Oferta vàlida fins al 15 de juny (preus sense IVA)

APIFORTE A PASTA (manteniment): 1 €/kg. APIFORTE PLUS (reforç per èpoques sense pol·len): 1.14 €/kg. APIFORTE ESTIMULANT (criança): 0.74 €/kg. (Oferta vàlida per comandes de 1000 kg)

Distribuïdor per a Catalunya:

Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida) Telf. 973 420 184


JUNY 2011 • NÚMERO 24

SUMARI Revista dels Apicultors de Catalunya Coordinador: Salvador Mallofré Han col·laborat en aquest número: Antoni Aresté, Eloi Biosca, Josep Ma Bonet, Jaume Cambra, Enric Camí, A. Caralt, Ernest Francolí, Joana Rull, Àlvar Noguera, Joaquim Ma Nubiola, Lluís Palomera. Redactor-periodista: Alec Forssmann Fotografies: J. Cambra, Alec Forssmann, Xabier Llobet, Joaquim Ma. Nubiola. Fotografia portada: Alec Forssmann Publicitat: Rosa Picas Telf. 93 268 71 28 Edició: La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed. laterra@agronet.org Impressió: Imprimeix Disseny i muntatge: Xavier Cáliz Dipòsit Legal: B:9295/2005 Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

EDITORIAL

A

preciats companys, Novament ens retrobem en la nostra revista L’Eixam, en aquests moments

Pàgines centrals / 14 Entrevista a Lluís Casanova

És apicultor per vocació i per tradició familiar i des de fa dos anys presideix la Cooperativa Apícola Tarragonina, l´associació que agrupa més apicultors a Catalunya. És optimista i creu que l´abella és un insecte molt agraït si se la tracta bé, i que té, a més, molta capacitat per adequar-se als canvis. L´únic que l´amoïna és que el sector sigui capaç com fins ara d´anar a la una per tirar endavant les moltes coses que li calen per arribar a ser realment competitius i guanyar pes en el mercat. L´Alec Forssmann ens acosta el personatge en una llarga entrevista.

/6 La feina de divulgació a les escoles

a fons

Ara que tothom elogia el gran treball del Barça i que molts assenyalen ‘La Masia’ com el projecte que ha portat, entre d´altres factors, a ser on són, en el món de l´apicultura tenim dues persones que també creuen en la feina feta des de baix, amb la gent jove, els qui ara estan escolaritzats i que seran d´aquí a pocs anys qui hauran de decidir tantes coses. La feina callada de l´Enric Campí i de l´Ernest Francolí, moltes vegades desapercebuda i poc valorada pels mateixos apicultors mereix tot el nostre reconeixement. Hi ha qui fa molt soroll, ells no en fan gaire, sembren coneixements, i ensenyen a respectar i valorar el paper de les abelles.

Altres SECCIONS A FONS: La divulgació de l´apicultura a les escoles (6-7-8) • INFORME: (18-19) • LES ASSOCIACIONS (9-10-11-12-13) • RACÓ SANITARI (20) • NOTÍCIES DEL SECTOR: (19-20-22). • WEB I REFRANYS APÍCOLES: (23) • Plantes mel·líferes: Aleixandri Smyrnium olusatrum, J. Cambra (24) • PASSATEMPS: Receptes, petits anuncis i còmic (26).

després d’un escàndol alimentari com el que s’ha produït amb el cogombre, que ha esquitxat la resta de verdura i fruita. Els productes espanyols no tenen cap culpa del que està passant a Alemanya, com s’ha pogut demostrar amb la traçabilitat. És necessari que tots els productors d’aliments ens acollim a una guia d’higiene com la que hem preparat aquest darrer any, la Guia de bones pràctiques apícoles, si més no per tenir un control de totes les mesures que fem en el camí de l’extracció i de l’envasament de la mel. No es tracta d’una guia complicada, sinó que ja és el que fem però posat en un paper. Esperem que durant aquest any anem adaptant-nos a fer el que ens dicti la guia i així poder valorar més la qualitat de la nostra mel. Sense més, una bona collita per a tots. Salut! A ­ ntoni Aresté

Adreces de les associacions apícoles Associació d´Apicultors de Barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del Racó Ctra. de Castellar, 15 Sant Feliu del Racó 08211 Castellar del Vallès Tel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@gmail.com Associació Catalana d´Apicultors Carrer Gran, 1 08506 Calldetenes Tels. 973 556 300, 938 053 791 a/e:acdaapicultors@gmail.com

Apicultors Gironins Carrer Nou, 46 17160 Anglès Tel. 972 421 685 a/e: apicultorsgironins@apicat.com

Apícola Tarragonina S.C.C.L. Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8. 43519 El Perelló Tel. 977 490 218 a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Apicultors Lleidatans Barri Nou, 20. 25613 Camarasa Tel. 973 420 184 a/e: apicolabonet@hotmail.com

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er. 08003 Barcelona Tel. 932 680 900 a/e: apicola@uniopagesos.org

3


OpiniÓ

S´ha de controlar la població d´abellerols

L

’ a b e l l e ro l é s un ocell migratori que sol arribar a la comarca de la Noguera el 23 d´abril i acostuma a marxar-ne a principi de setembre. Com a conseqüència de Josep Ma. l’augment de poBonet blació, aquest any President han arribat a prind´Apicultors cipi d’abril, i l’any Lleidatans passat van marxar més tard que de costum, cap el 23 de setembre. Per tant, ha augmentat un mes més la seva immigració a la Noguera. Aquest ocell creix molt de població, ja que fa dues cries l’any, una aquí i l´altra a l’Àfrica, i cada parella d’abellerols fa de 5 a 6 polls; això és un increment de població de 10 a 12 abellerols per parella, i a més no té depredadors. Per tant, la població augmenta a milers cada any. Va ser introduït a Catalunya entre 1915 i 1920. El meu avi els va començar a veure per primera vegada a Camarasa l’any 1917; teníem arnes des de 1880 i no els havia vist mai abans. Segons es deia, els van introduir per combatre els mosquits que produïen malalties i picades als treballadors de les preses hidroelèctriques. Com va passar amb l’estornell negre, que va ser introduït cap a l’any 1965 perquè s’alimentés de l’eruga dels pins, i va resultar que no se’n menjava ni una. L’abellerol, com el seu nom indica, s’alimenta d’abelles, el 70% de la seva dieta ho són, i del 25 de juliol al 15 de setembre aquest percentatge puja al 95%, unes 400 abelles diàries. Però el problema més gran és l’estrès que provoca a l’arna, ja que al mes de juliol, quan neixen les cries de l’abellerol, les ensenyen a caçar abelles als arnés, fet que provoca un estrès infernal a les colònies, que no poden ni sortir a buscar aigua ni pol·len per alimentar les seves cries, ni refrigerar la caixa. La reina passa d’una posta de 2.000 ous diaris a no pondre’n cap, i a causa de no poder refrigerar treuen moltes larves mortes. Això provoca que les abelles siguin més agressives, i, quan els abellerols emigren al setembre, moltes de les colònies més pobres abandonen la caixa a causa de l’estrès que

4

l L'abellerol (Merops apiaster) va ser introduït a Catalunya entre 1915 i 1920)

han passat i de la misèria que ha quedat a la colònia i algunes tenen tan poca po-

El problema més gran és l’estrès a l’arna, perquè quan neixen les cries d´abellerol, les ensenyen a caçar abelles, provocant un estrès infernal a les colònies, que no surten ni a buscar aigua ni pol·len per a les cries, ni poden refrigerar la caixa. blació que no arriben a passar l´hivern. Els ocells debiliten les colònies fins a produirlos la mort, i a la colònia en què es mengen la reina en 7 setmanes és morta.

Per culpa del gran augment de la població els últims anys, s’acostumen a trobar abellerols a molts llocs on abans no se’n veien; s’hauria de fer un control de població abans de tres anys, o les conseqüències que provocaran en les abelles seran incalculables. Pel benefici que aporten les abelles a la humanitat, hauríem de mirar de protegir-les, perquè, segons va dir Einstein, premi Nobel de Física l´any 1921 i el científic més important del segle XX, si les abelles desapareguessin també desapareixeria la humanitat. Tenim un problema molt greu i l’hem de resoldre protegint les abelles. La solució és el control d’abellerols perquè hi hagi un equilibri, ja que des del 1940 i fins a l’any 2000 sempre s’havia fet control de població i l’abellerol mai no ha tingut problemes per sobreviure. Es va incloure l´abellerol com a espècie protegida, juntament amb d´altres ocells perquè mengen insectes, però el que no es va tenir en compte és que l´abellerol menja bàsicament abelles, que és una espècie d´interès especial. Una certa contradicció hi ha, però si han de conviure, la lògica demana que la població d´abellerol ha d´estar controlada. No hi ha cap altre camí.


A fons

Divulgació de l´apicultura a les escoles Xavier Cáliz

na de l’apicultor, aquests el 2004; La flora mel·lífera, El paper de les abelles en el medi i El manteniment de la biodiversitat, el 2005; i Els productes de les abelles, APICAT Qui som? Què fem? i De les arnes de pedra seca als antioxidants, l’any 2006. Durant aquest temps també es va editar una col·lecció de tríptics divulgatius orientats al mateix sector apícola: L’apicultura a Catalunya, Maneig del fumador per evitar incendis, Estratègia sanitària per combatre la Varroa i Què cal fer en cas de picada en persones al·lèrgiques, l’any 2005, i Ús de productes fitosanitaris, l’any 2006. Paral·lelament a l’edició de material divulgatiu, pòsters i tríptics, es varen fer cursos, i jornades de divulgació i tot tipus d’accions per donar a conèixer l’abella i el seu paper en el medi. L’any 2006 es va filmar i editar el DVD L'Apicultura i les abelles. Aquesta filmació consta de 2 curts; un d´ells és sobre La vida de les abelles i l’altre sobre La feina de l’apicultor, d’una durada de menys de 10 minuts cadascun. A més a més, aquestes filmacions estan comentades a tres nivells de comprensió, per ser utilitzades a diferents etapes de l’ensenyament obligatori: de primària fins a batxillerat i cicles formatius. l Tot mirant la bresca.

Ja fa uns quants anys, les associacions d´apicultors i la Unió de Pagesos amb el suport del Departament de Medi Ambient van endegar la feina de divulgació de l´apicultura entre els nens i nenes de les escoles de Catalunya Enric Campí, Responsable de divulgació. Ernest Francolí, Tècnic de divulgació apícola.

6

L

es persones responsables d´aquesta feina i que han viscut aquesta interessant experiència en primera persona ens expliquen de primera mà com els ha anat i les perspectives per a la continuïtat d'aquesta tasca.

Els inicis. La producció de materials L’any 2003, promogudes per les associacions d’apicultors, es van iniciar les primeres accions per a la divulgació de l’apicultura a Catalunya. Es varen associar al projecte el sindicat Unió de Pagesos i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El primer objectiu era aplegar i preparar material de divulgació per mostrar la importància de les abelles per al medi. Els primers anys, 2004 a 2006, es varen editar diferents pòsters de temes bàsics, força grans i a tot color: La vida de les abelles, Anatomia de l’abella de la mel i La fei-

Distribució a gran escala del material de divulgació L’any 2007 es va constatar que hi havia una gran quantitat de materials de divulgació editats i que calia trobar una manera de fer-los arribar a la societat. Calia trobar un col·lectiu concret i quantificable, ja que el material de divulgació de què es disposava era limitat. Els apicultors i el Departament de Medi Ambient varen estar d’acord a incidir preferiblement en el món de l’educació. Medi Ambient va suggerir aprofitar l´estructura d´una xarxa que estaven constituint, la Xarxa d’Escoles Verdes, per distribuir el material. L´avantatge d’aquesta xarxa és que agrupa centres educatius de primària i secundària, que està distribuïda per tot el territori de Catalunya i que hi pertanyen escoles especialment motivades pels temes de la protecció del medi natural. En les converses amb les associacions d’apicultors, Unió de Pagesos i el Departament de Medi Ambient es va arribar a un acord, en el sentit de privilegiar l´estructura


JUNY 2011 • NÚMERO 24

A fons

organitzativa de la Xarxa d’Escoles Verdes per a la divulgació de l’apicultura. Es va decidir preparar una maleta de divulgació de l’apicultura per enviar a les 500 escoles que aleshores formaven part de la Xarxa d’Escoles Verdes. Aquesta maleta contenia 4 pòsters, el DVD L'Apicultura i les abelles, uns quants tríptics i el conte aleshores acabat d´editar: Les abelles de la mel

Divulgació de l’apicultura. La Xarxa d´Escoles Verdes Durant els darrers cursos escolars, 20082009, 2009-2010, i aquest d´ara, 20102011, la campanya de divulgació de l’apicultura a les escoles s’ha fet en coordinació directa amb la Xarxa d’Escoles Verdes del DMAiH. Aquesta xarxa disposa de personal propi per a la coordinació de les activitats i d’un web amb un butlletí informatiu i una area d’inscripció. Un cop aprovat el conveni de divulgació apícola, es publica la proposta de tallers de divulgació apícola al Butlletí de les Escoles Verdes i poden començar a fer-se les inscripcions per part de les escoles interessades d’arreu de Catalunya. Les escoles contacten directament amb la bústia d’Escoles Verdes, i aquestes passen la sol·licitud a la persona encarregada de realitzar totes les sessions. D’aquesta manera tan directa és molt més senzill poder coordinar totes les xerrades, i així amortitzar més els viatges, ja que les activitats s´organitzen de manera que es puguin ajuntar escoles que estiguin a prop i s´estalvien viatges. L´activitat consta d´una primera part teòrica, on s’explica la vida de l’abella: es fa amb

l CEIP Ramon y Cajal

l’ajuda d’un PowerPoint i es van exposant els tipus d’abelles d’una colònia, les feines que fan, la importància de la reina, els abellots… Tot seguit es passa a veure en què consisteix la feina de l’apicultor; és llavors quan, amb l’ajuda d’un alumne que es vesteix d’apicultor, es pot explicar l’equipament,així com també les eines que s´utilitzen, com ara el fumador, el brescador o el ganivet de desopercular. Un cop vistes les feines de l’apicultor, es passa a explicar la feina més important que realitza l’abella: la pol·linització de les plantes. S’incideix en les plantes que aprofita l’home i que necessiten l’abella per a la pol·linització, i es planteja la pregunta “Què passaria si desapareguessin les abelles del planeta?”. Quan s’ha explicat el tema de la pol·linització i s’ha entès correctament, es descriuen els diferents productes que

s’extreuen de les abelles i les seves propietats i utilitats, com són, la cera, el pròpolis, la gelea reial... A la recta final de la part més teòrica de la xerrada-taller, s’expliquen les problemàtiques que tenen actualment les abelles arreu del planeta, com poden ser el paràsit Varroa i les altres malalties que les ataquen, l’agricultura intensiva, el canvi climàtic, els pesticides... i el què això pot suposar en un futur si no es modifiquen els hàbits aviat. Un cop acabada la xerrada teòrica se separa els alumnes en 4 grups dins la mateixa aula i es reparteixen uns bastonets de plàstic i tovallons per poder fer el tast de mels. Aquest tast de mels va acompanyat d’una presentació en PowerPoint. Aquesta presentació comença explicant els diferents sentits que intervenen a l´hora de fer un tast de mels: la vista, l’olfacte i el gust. S’explica per què les mels són dife-

7


A fons

l No es pot anar de qualsevol manera a fer feina amb les abelles

rents entre elles, què són les mels comercials, o també per què cristal·litzen i es tornen sòlides. A més a més es fa entendre als alumnes i als professors com és possible collir diversos tipus de mels monoflorals i les diferències entre elles.

La part més agraïda: el tast de mels La part on es tasten diferents mels és segurament on els nens i nenes gaudeixen més, ja que a la majoria els agraden molt, i els que no l’havien provada s’hi acaben endinsant i descobreixen un món nou. Les mels que s’utilitzen per dur a terme el tast són totes d’apicultors de Catalunya, i el màxim de monoflorals possible, per tal de poder mostrar les característiques reals de la mel de cada flor. Normalment a cada xerrada es tasten entre 5 i 7 mels, depenent de l’edat dels alumnes i també de les preguntes que han fet. Durant els darrers 3 anys l´interès per l’apicultura a les escoles ha anat augmentant progressivament. El primer any que es va realitzar la xerrada-taller a les escoles va ser el 2008, i s’hi van inscriure 22 centres, amb un total de 1.100 alumnes. El següent any, el 2009, va haver-hi un augment molt significatiu de centres adherits a la campanya de divulgació a les escoles; s´hi van inscriure 28 centres educatius, amb un total de 1.600 alumnes. Però l’augment mes significatiu es va produir durant l’any 2010, ja que s´hi van inscriure 63 centres durant tot el curs, amb un total de 3.350 alumnes que han rebut la xerrada-taller. En total, durant els 3 anys que es fa fel taller de divulgació de l’apicultura, l’han realitzat 6.050 alumnes, d’un total de 113 centres.

8

Realització de nous material de divulgació. Pòster de floracions i reedició del DVD L’any passat es va acordar d´editar un nou pòster per afegir a la col·lecció relacionada amb l’apicultura, que tractés el tema de les diferents floracions que els apicultors del país utilitzaven per produir les mels més comunes al nostre territori. Després de dibuixar el primer esborrany, es va enviar a les associacions i al DMAiH perquè el valoressin i aportessin noves idees. Es van modificar alguns aspectes visuals i es van afegir diferents floracions. El resultat és un pòster on es poden observar les zones de distribució de 8 especies de plantes mel·líferes de les quals els apicultors en produeixen mels, les més comercialitzades a Catalunya. També podem observar-hi una llegenda on s’expliquen les característiques de cada una d’aquestes mels incidint en la seva coloració. I a més també s´hi

l Grup escolar amb el mestre i l´Ernest Francolí.

resumeixen breument els conceptes de mel monofloral i de transhumància que permeten entendre els desplaçaments dels apicultors per tot el país. La unitat de divulgació apícola té un dipòsit de material de divulgació per satisfer les necessitats de noves escoles, institucions i grups que realitzin activitats de formació i divulgació. En aquest sentit qualsevol iniciativa s’ha d’explicar per escrit a la bústia d’Escoles Verdes justificant l’activitat i comprometentse a presentar una memòria explicativa en acabar-la.

Proposta d’activitats per a l’any 2011 Tenint en comte que la divulgació de l’apicultura en els centres educatius està tenint una acollida molt bona, es proposa mantenir les sessions tal i com s’ha dut a terme durant els anys anteriors. La proposta inicial era de fer una tanda de sessions de divulgació a les escoles, de gener a juny de 2011, i preveure continuar l’activitat a la tardor. També s’ha previst la producció del nou pòster sobre la flora i la distribució de tot aquest material. Les restriccions pressupostàries ens obliguen a fer un plantejament a curt termini: es faran sessions de divulgació només fins l’estiu de 2011, en un grup d’escoles que ja havien fet la reserva del taller. Al juny, amb l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, sabrem la dotació econòmica de què disposarem per a la resta de l’any 2011.


JUNY 2011 • NÚMERO 24

NOTÍCIES de les associacions

Fira de Sant Josep a Castellar del Vallès

E

l dia 19 de març, Sant Josep, a Castellar s´hi celebra la Fira. Aquesta edició ha estat la primera que s´ha organitzat des de la nova Junta de l’ASAB. A banda de la feina, la veritat és que ens ho hem passat molt bé! Ha estat una fira molt lluïda i molt alegre. En una plaça, darrere de la nostra parada, hi havia la cobla i durant el matí hem sentit i vist el ball de gitanes. A la nostra parada, teníem força mel i es-

pelmes de cera d’abella. La mel era de quatre apicultors, totes elles molt bones i de flors diferents. La gent es passejava, tot menjant i llepant el sucre tenyit de colors, i els infants reien i jugaven. Sentíem els aplaudiments que feien a la cobla, i tot era alegria. A la tarda, van fer sardanes i les vam sentir i veure molt bé. La llàstima, per a mi, és que ningú en va ballar. El públic, que n´hi havia i molt, només escol-

tava assegut i ningú puntejava la sardana. Què es podria fer? No es pot perdre aquesta tradició….això és cosa dels castellonencs, però jo demano, “si us plau, feu cursets, apreneu a ballar-les, és una tradició del país”. També ha estat important que es pogués comprar la nostra mel, la de l’ASAB, perquè així han vist que era molt bona. Moltes gràcies per tot, ASAB

9


NOTÍCIES de les associacions

l inauguració de la fira a càrrec de la Cambra de Comerç de Tortosa

Firabril recupera el públic i les vendes d’anys anteriors Les excel·lents previsions de l’inici de la collita i la bonança meteorològica van marcar una nova edició de la fira de la mel i l’oli del Perelló, certamen de referència del sector apícola català A.Caralt/El Perelló

E

l municipi del Perelló va celebrar el passat mes d’abril una nova edició de la fira de la mel i l’oli, Firabril, un certamen de referència dins del món de l’apicultura a Catalunya. Una edició marcada per l’optimisme, després d’un any 2010 nefast per al sector, amb una producció reduïda a la meitat després d’una pèssima floració per l’intens i llarg hivern. La campanya d’enguany, en canvi, es va iniciar amb unes perspectives excel·lents per als apicul-

tors del Baix Ebre. Les precipitacions del mes de febrer van deixar els camps de cultiu i els boscos prou humits, un fet que unit a les bones temperatures de principi del mes d’abril van afavorir una bona floració. El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina del Perelló, Lluís Casanova Labòria, estimà que la campanya d’enguany superaria els 700.000 quilos de mel, una producció molt similar a la d’un any normal però molt per sobre de la de 2010, que va ser de només 400.000 quilos de

l Visita de les autoritats de l'estand de la Cooperativa Apícola Tarragonina

10

mel. La cooperativa agrupa 217 socis –un 30 per cent del Perelló- i 27.000 arnes associades. D’altra banda, i també a diferència de l’any passat, durant els dos dies de fira, el temps fou magnífic, amb sol i altes temperatures. Això va afavorir una major afluència de visitants, arribats sobretot de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Un cop finalitzat el certamen, Casanova en va fer un balanç satisfactori. I és que tot i que la fira no va aconseguir el volum de vendes i les visites dels anys 2006,2007 i 2008, Casanova va assegurar: “Hem millorat molt respecte de l’any passat. El sector estava preocupat, però hem remuntat el vigor de la fira”. La venda de la mel dels apicultors locals i d’oli del Perelló fou el principal atractiu de Firabril, tot i que també hi va ser present l’exposició d’empreses d’altres sectors. Així, en una superfície de 10.000 metres quadrats, es van poder trobar els articles i serveis de prop de 70 expositors interiors –entre els quals hi ha els apicultors i oleïcultors locals–, una vintena d’artesans, l’exposició de diverses empreses dedicades a la venda de maquinària

i, finalment, prop d’un centenar de petites parades exteriors d’alimentació i bijuteria. La fira fou inaugurada dissabte, 9 d’abril, al matí per un membre de la junta de la Cambra de Comerç de Tortosa, en substitució del seu president José Luis Mora. Després de tallar la cinta, tal i com és tradició, la comitiva encapçalada per l’alcalde del Perelló, Ferran Cid, es dirigí a l’entrada del pavelló per pronunciar els parlaments i visitar els estands d´un a un. A aquella hora, eren ja molts els visitants que passejaven i compraven mel, a diferència del 2010, quan el fred i l’amenaça de pluja van deixar molta gent a casa. Isabel Ribera, veïna de la Barceloneta, fou una de les primeres visitants disposades a comprar mel del Perelló, set quilos concretament. “Venim de la Barceloneta cada any a comprar mel a la fira. Ens agrada molt, el consumim nosaltres i també la repartim entre els amics”, va explicar.

Premis a les millors mels Els actes principals de la fira, com cada any, es van celebrar l’endemà, el diumenge 10 d’abril. A primera hora es va iniciar una nova edició del presti-


JUNY 2011 • NÚMERO 24

NOTÍCIES de les associacions

giós concurs de la mel, el més antic de tot l’Estat, segons els organitzadors. Enguany hi van participar més mostres que l’any passat, i els premis van ser molt repartits, amb guardonats arribats de Lleida, la Selva del Camp i Barcelona, a banda de la mateixa localitat del Baix Ebre. En la categoria de mel d’alta muntanya, el primer premi fou per a Carme Tarragona Mas i el segon premi per a Esther Piñol Reverté. En la categoria de mel de taronger, primer premi per a Vicent Brull Llaó i segon premi per a Francisco Brull Casanova. En la categoria de mel de mil flors, la victòria fou per a Joana Arques Rullo, seguida de Josep Vallès Rasquera. Finalment, en l’apartat de mel de romaní, el

guanyador fou Florencio Martí Martí i el segon lloc per a Lourdes Borrell Curto. L’organització atorgà un premi especial a Fernando Gonzalvo Barberà. L’acte central del diumenge fou la celebració de les tradicionals jornades tècniques d’apicultura, que van aplegar prop de 120 persones al Cinema Auditori Victòria. Es van oferir dues conferències, la primera de les quals a càrrec de l’especialista en nutrició, Pilar Senpau, sobre els aliments imprescindibles per viure i ser feliç. A continuació, i per segon any consecutiu, el biòleg expert en apicultura Antonio Gómez Pajuelo abordà els riscos de la contaminació de la cera d’abella. Pajuelo és una convidat habitual a les jornades tècniques pels seus coneixe-

l Estand de mel de l'Avi Lluís, apicultors del Perelló

l Estand de Mel Muria, apicultors del Perelló

ments sobre els riscos als quals està exposat l’apicultura, l’últim dels quals és l’amenaça de la vespa asiàtica (Vespa velutina), un insecte procedent de l’Àsia, detectat a França fa cinc anys, i que es menja les abelles. Els apicultors del Perelló van mostrar la seva preocupació, encara que no alarma, per la seva possible expansió a Catalunya. “Pot arribar des dels Pirineus, però és un insecte gros i tenim mitjans per controlar-lo. Fa dos anys, se´n va detectar un focus a la frontera francesa. A partir de llavors controlem l’evolució de l’insecte amb l’ajuda del sector i de l’Administració pública”, apuntà Casanova. Durant tot el dia es van celebrar diversos actes de caire gastronòmic vinculats amb la mel, per exemple la botifarrada amb olimelada, una salsa elaborada amb oli, mel, pol·len, ametlles, timó i romer promoguda per l’organització de la fira des

de l’any passat. Diumenge a la tarda, al seu torn, els milers de visitants que es van acostat al Perelló van poder gaudir de la degustació de bunyolada amb mel i oli del Perelló. Firabril va tancar portes amb l’entrega de dos premis tradicionals del certamen. Per una banda, el premi ‘El seu pes en mel’ consistent a regalar la quantitat de mel equivalent al pes del guanyador entre tots els visitants que van adquirir mel a la fira. El vencedor fou Miquel Marsal Cugat. Entre tots els visitants que van comprar oli a la fira també es va fer un sorteig amb el premi de 100 litres d’oli. En aquest cas, la guanyadora fou Bibiana Llaó Martí. Durant tot el cap de setmana,es va oferir una jornada de portes obertes a un nou equipament cultural del municipi, el Centre de Documentació i d’Iniciatives Cal Català, que va allotjar fins a quatre mostres i exposicions.

11


NOTÍCIES de les associacions

Balaguer acull la 5a jornada tècnica de la mel

l Foto de grups de tots els qui van gunyar algun dels premis

l Antonio Gómez Pajuelo durant la seva intervenció.

En un ambient festiu i amb molt bona participació, la capital de la Noguera va celebrar la seva fira on, any rere any, la mel té cada vegada una presència més important.

(amitraç, fluvalinat, flumetrina i cumafos), els tractaments biològics (fòrmic,oxàlic, timol), la selecció genètica d’abelles tolerants a varroasi, trampeig d’abellots, fons sanitaris, olis minerals, etcètera, i el més recent l´Hive Clean, un repel∙lent d’àcars; a més va explicar que s’estan investigant trampes amb hormones per atraure la varroa. Va recomanar la lluita integrada: un tractament registrat, utilització à l’estiu de fòrmic o timol, i la lluita genètica. Sobre els factors que afecten el despoblament de les arnes, es va basar en l´estudi realitzat a la província de Salamanca la temporada 2008-2009. El perfil de la colònia que pateix l´SDC és una arna que té un alt contingut de residus de pesticides en cera (després d’un mes, els residus de la cera emigren al pol∙len emmagatzemat que s’acaben menjant les abelles si la sequera impedeix l’aportació de pol∙len fresc), entre 4-5 quadres d’abelles i manca de cria a partir del mes d’octubre. Això fa més destructiva encara la presència de la varroa. Per tant: nutrició de tardor insuficient, intoxicació per plaguicides i acció de varroa. Per intentar minimitzar els efectes d’una nutrició escassa, també va parlar sobre l’alimentació de les abelles com un factor

E

l dissabte 30 d’abril es va presentar la V Jornada Tècnica de la Mel, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, amb la col∙laboració de l’Associació d’Apicultors Lleidatans i la mateixa Fira, que enguany arribava a la seva 50a edició. A partir de les deu del matí, a la sala de conferències del Nou Pavelló, va tenir lloc la presentació de la Jornada a càrrec del Il·lm. Sr. Miquel Aguilà, alcalde de l’Ajuntament de Balaguer. La primera xerrada tècnica va ser ‘‘Tractament de la varroa’’, a càrrec del Sr. Federico Casillas, veterinari de Laboratorios Calier, qui va presentar el tractament antivarroa de marca registrada APIVAR. A banda de la presentació del producte, va recomanar la utilització de les tires a final d’estiu o abans de començar la campanya de primavera, tractar totes les caixes d’un arner i fer un o dos tractaments anuals. La dispersió de la molècula deriva del contacte de les abelles amb les tires i del contacte entre les mateixes abelles, i

12

l´eficàcia pot arribar al 99% en funció de l’activitat de l’arna i la quantitat de cria operculada. Va ressaltar que l’amitraç no genera resistències. En arnes amb fondo sanitaris es va avaluar la mortalitat diària de varroa en presència del medicament i es va recomanar, per a una eficàcia acumulada òptima, passar de 6 a 12 setmanes el temps de permanència de les tires dins de les arnes. Entretant va començar la recollida de mostres del IV Concurs ‘‘Reina de Mels”. S´hi van presentar un total de 19 participants i 37 mostres en les tres categories del concurs: romer, mil flors i alta muntanya. El jurat estava integrat per: Jordi Homs, Miquel Alemany i Lluís Casanova. A les onze del matí, es van presentar les xerrades tècniques del Sr. Antonio Gómez Pajuelo, que va parlar sobre : ‘‘Alimentació de les abelles”, ‘‘Varroa destructor, situació actual” i ‘‘Factors que afecten el despoblament dels abellars”. Sobre varroasi va fer una exposició clàssica de sistemes de detecció de varroa, medicaments i mol∙lècules actives contra l’àcar

que influeix directament en la dinàmica poblacional de la colònia i, per tant, en la seva capacitat de supervivència. A la tarda, després del dinar, va continuar la Jornada amb la presentació de la guia Bones pràctiques en apicultura des de l’Associació d’Apicultors Lleidatans, i tot seguit l´entrega de premis del IV Concurs Reina de Mels. Els guanyadors dels premis van ser: Mel de romer:1r Florenci Martí, 2n Pere Solé; Mil flors: 1r Ramón Vilardosa, 2n Antoni Aresté; Alta Muntanya: 1r Carme Tarragona, 2n Emma Mirapeix i el premi a la millor mel del concurs, la Reina de Mels a l´Ignasi Vallès. Durant tota la Fira, a l’estand del DAAM, es podien tastar i adquirir mels de qualitat ofertes per apicultors artesans de l’Associació d’Apicultors Lleidatans. Al costat, el IV Taller de Cera de la Mel, on l’artesana Carolina Barros va mostrar al públic la seva feina amb la cera d’abelles i hi va haver explicacions didàctiques de temes relacionats amb el món de la mel. Per finalitzar la Jornada, va tenir lloc la presentació La Cuina de la mel a La Noguera, per l’Associació Noguera Cuina. La Directora dels Serveis Territorials del DAMM a Lleida,la Sra. Cristina Bosch Arcau, va clausurar la Jornada.


JUNY 2011 • NÚMERO 24

NOTÍCIES de les associacions

10è concurs de mels de la Fira de Sant Ponç.

Trobada d’apicultors de l’ACDA i l’ASAB

l La parada prop de la plaça de Sant Agustí. Foto: Xavier Llobet

l La trobada conjunta va tenir molt de ressò. Foto: Xavier Llobet

Eloi Biosca

A

quest passat 11 de maig ens varem tornar a retrobar a la Fira de Sant Ponç, patró dels apicultors per celebrar el 10è concurs de mels organitzat per les dues associacions de l’àmbit geogràfic de la província de Barcelona (ASAB i l’ACdA) i amb la col·laboració del districte de Ciutat Vella. El jurat d’aquesta edició estava format per Miquel Alemany, de torrons i mel Alemany, Sandra Garcès, biòloga i dos membres organitzadors de PIA Unió de Sant Ponç. Van poder degustar un total de 48 mostres, repartides en 3 categories: ... 24 de romaní, 12 de monoflorals i 12 de multiflorals. Els premis atorgats van ser per: 1r premi a la mel de romaní:

Salvador Mallofré. 2n premi a la mel de romaní: Josep Prat. 1r premi mel monofloral de castanyer: Salvador Mallofré. 2n premi mel monofloral de cirerer ecològic: Damir i Carol Obiol. 1r premi mel multifloral: Pere Biosca. 2n premi mel multifloral: Jordi Homs. En acabar, els assistents de la Fira van poder degustar i gaudir de les diferents tipus de mels presentades al concurs a l’estand de les associacions. Després es va fer donació de les mostres de mels presentades a una associació benèfica del districte de Ciutat Vella. Des de l’ASAB i l’ACdA volem donar les gràcies al jurat i als apicultors que van participar al concurs, ja que les fires com aquesta ajuden a la promoció i divulgació de la mel catalana.

Eloi Biosca

E

l 13 de març passat es va fer la quarta Trobada d’Apicultors de l’ACdA, i aquest any es va fer juntament amb l’ASAB.. La jornada es va celebrar a l’Hotel del Bruc, al peu de les muntanyes de Montserrat, a mig camí de les dues associacions. A les 12 del migdia va començar la xerrada a càrrec del biòleg Antonio Gómez Pajuelo. A la primera part de la sessió ens va informar sobre la Vespa velutina, un dels problemes al qual haurem de fer front els apicultors catalans ben aviat. A la segona part Gómez Pajuelo va parlar dels mètodes de reproducció i preparació de les caixes per a aquesta temporada i ens va fer una molt bo-

na xerrada sobre la selecció i la producció d’eixams. La sessió va ser molt interessant i els socis van poder resoldre molts dubtes. Després vam celebrar la trobada amb un bon dinar al bufet lliure de l’Hotel. Durant el dinar els apicultors vam poder compartir les peripècies i vivències del dia a dia amb les abelles. Quan va acabar el dinar, es va fer entrega del premi a la millor fotografia del calendari anual que fa l’ACdA. El guanyador va ser en Jordi Comas. Tot seguit es va fer el sorteig d’una panera molt assortida. Moltes felicitats a la guanyadora! La trobada va anar molt bé. Gràcies a tots per haver-nos acompanyat i esperem repetirho l´any vinent.

13


ENTREVISTA

Lluís Casanova president de la Cooperativa Apícola Tarragonina

"Si estem units solucionarem els problemes"

Fa poc més de dos anys que en Lluís Casanova és president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, situada al Perelló, el poble que produeix més mel de tot Catalunya. Aquest és el seu segon mandat com a president, després d’haver-ho estat fa deu anys, durant un període de quatre anys.

14

L

a seva família és natural del Perelló des de sempre. El seu besavi ja era apicultor, i va ser el seu pare qui va continuar aquesta tradició familiar. “Va començar pràcticament des de zero, replegant alguns eixams silvestres, fins que va arribar a tenir unes 80 arnes”, explica. Del seu pare va aprendre, sobretot, a respectar les abelles i el seu entorn. “Em va ensenyar a estimar-les. Són molt agraïdes, si les tractes bé elles et tracten bé a tu. No en tinguis cap dubte, has de tenir sempre al cap que treballes amb un animal viu que és sensible”, assenyala. Als 21 anys d’edat va decidir prendre el relleu al seu pare, que havia arribat a tenir una explotació de 600 arnes. En Lluís Casanova llença un missatge optimista: “L’abella està molt preparada per aguantar els canvis del clima i altres amenaces”. La seva preocupació no té res a veure amb la resistència de les abelles, sinó amb la incipient fragmentació del sector pels interessos que mouen a alguns apicultors: “De vegades pensem més en els bitllets que no pas en les abelles (...) Hem d’estar units i treballar en la mateixa direcció”, assegura. Des de quan hi ha tradició apícola al Perelló? Des de molt temps enrere. És un poble d’agricultura de secà i l’apicultura sempre

Text i fotografies: Alec Forssmann ha estat un complement a aquesta agricultura. La famosa gelada del 1956 va ser un punt d’inflexió, el moment en què l’apicultura va començar a expandir-se i a fer-se professional. Es van gelar els olivers, els garrofers... L’agricultura va quedar molt deteriorada i l’apicultura va ser una sortida econòmica. Es van expandir les explotacions i es va començar a fer transhumància. Qui va impulsar la Cooperativa Apícola Tarragonina? Al Perelló tenim una saga d’apicultors veterans, de 75 anys cap endavant. Alguns viuen i d’altres, malauradament, ja no estan entre nosaltres. Hi ha unes set o vuit famílies que van ser els primers professionals, els que van impulsar la Cooperativa. La gelada del 1956 va provocar la pèrdua de gairebé la meitat de la població del Perelló. Molta gent se’n va anar a treballar a la indústria emergent de Barcelona o a l’agricultura al Camp de Tarragona. La gent que es va quedar aquí havia de viure d’alguna cosa i, com l’apicultura ja existia, es van començar a ampliar les explotacions i a fer transhumància. Hi ha mil anècdotes sobre la transhumància. Es feia amb mules, tractors o camions. Uns vuit o deu apicultors agafaven les seves arnes i se’n anaven al Pirineu tots en el mateix camió. Feien viatges llarguíssims de deu o dotze hores. Era una situació


JUNY 2011 • NÚMERO 24

ENTREVISTA

molt precària i molt sacrificada, però tenien moltes ganes de tirar endavant. Ara fa 30 anys que es va constituir la Cooperativa Sí, abans d’aquesta data l’apicultura era una activitat poc reconeguda, tothom anava per lliure. Recordo les primeres reunions amb el Departament d’Agricultura, l’any 1982 o el 1983. Quan hi vam anar i vam dir que hi havia un petit sector que treballava amb abelles es van estranyar molt, es pensaven que a Catalunya no existíem. La Generalitat, que encara era una institució relativament jove, desconeixia que hi hagués tanta apicultura a Catalunya. L’any 1988 vam anar al Departament per explicar que l’apicultura estava en perill perquè entrava un àcar que tenia un efecte devastador sobre les arnes. Va ser a partir d’aquell moment, amb l’entrada de la varroa, que es van interessar realment per aquesta activitat. Aquest fet va provocar que es reconegués l’activitat apícola com a activitat ramadera. El Departament d’Agricultura va posar-se en contacte amb les altres províncies de Catalunya i així van començar a fundar-se les altres associacions. Van ser pioners en la lluita contra la varroa Des de la Cooperativa Apícola Tarragonina ja estàvem en contacte amb altres províncies espanyoles i altres associacions, i nosaltres vam estirar el carro a l’hora de donar a conèixer aquest problema. Les primeres reunions es van fer aquí al Perelló. Hi venien

l Blocs de cera tova

l Cera laminada

apicultors de tota Catalunya a veure què passava. I des d’aquí es van activar els mitjans de lluita contra la varroa i la manera d’organitzar-nos. Crec que tothom que es va apuntar en va sortir ben parat. En canvi, aquells que no li van donar gaire importància van sofrir moltes pèrdues. Tot i que, al principi, la lluita contra la varroa va ser molt difícil, perquè els tractaments eren molt laboriosos i poc eficaços. El primer tractament, a base de bromopropilat, es deia Folbex VA. I així fins arribar als tractaments que tenim actualment. El Perelló és el major productor de mel de Catalunya És el poble amb major nombre d’arnes; són explotacions grans. La Cooperativa Apícola Tarragonina té uns 220 socis i les arnes ronden al voltant de les 28.000. Al Perelló devem estar entre les 20.000 i 21.000 arnes. Sempre ha estat un poble important

en el sector de l’apicultura, per això sempre hem estat presents a totes les reunions i congressos que s’han fet a escala nacional. El 100% del sector apícola nacional coneix El Perelló. La fira de la mel del Perelló també és important Sí, Firabril és molt popular, és un referent en les fires de Catalunya. És molt antiga, data del segle XVII. Abans era una fira eminentment agrícola i ramadera, però la mel no hi tenia massa presència. Des de fa uns 28 anys vam començar a introduir-nos i la mel és la que li ha donat el prestigi que té ara. El dissabte està més dedicat a l’oli i el diumenge exclusivament a la mel. La contribució d’aquest poble a l’apicultura catalana ha estat important? Crec que tot Catalunya, dins de les seves possibilitats, ha treballat perquè la mel fos reconeguda. El que és innegable és que aquí es va donar la primera empenta per funcionar com a sector apícola reconegut. Crec que està demostrat que si tots ens unim i funcionem amb uns criteris semblants llavors el sector funciona. Quan el sector apícola ha parlat amb l’Administració s’ha fet conjuntament i amb consens, s’han fet les coses amb un criteri unificat. Però també voldria dir que, darrerament, em preocupa l’apicultura catalana, i més pels apicultors que no pas pels problemes relacionats amb aquesta activitat. Hi ha molta gent que es fica en aquest món pensant només en el tema econòmic, i això és preocupant. L’apicultura és més que un negoci El que és bo en l’apicultura ha de tenir clar que ha d’estimar la natura i les abelles i també ha d’estimar el producte final. Si

15


ENTREVISTA

l El laboratori

portes bé les abelles, elles mateixes treuen el rendiment. Últimament assisteixes a reunions d’apicultura i sents parlar més del tema econòmic que no pas del que és bo per a les abelles. Sempre he dit que en el sector apícola només hi ha bons o mals apicultors, i no tant apicultors professionals i semiprofessionals, empresaris apícoles, apicultors aficionats o apicultors ecologistes. Últimament això em preocupa, que tothom vulgui tirar massa cap al seu cantó. Crec que hem d’estar units, tots hem de millorar l’apicultura i treballar conjuntament. Si cadascú tira cap als seus interessos i ens fraccionem llavors perdrem el que tant ens ha costat de guanyar, que és el reconeixement. De vegades hi ha una manca d’entesa amb les altres associacions. Per què? Està clar que Catalunya és un país molt petit, però molt divers. A Llevant tots els apicultors tenen els mateixos problemes. A Catalunya no, els problemes varien a les diferents províncies. La densitat de població no és la mateixa, ni tampoc la densitat d’arnes. Hi ha llocs on es fa molta producció i altres on se´n fa poca però on hi ha molta gent per consumir el producte. Fa 20 anys que estem mantenint reunions esporàdiques i de vegades discrepem. Però tots tenim clar que hem d’arribar a un punt d’acord. Últimament sembla ser que les discrepàncies es fan més grans, no tant pel que fa a les associacions sinó amb moviments nous dins de l’apicultura, que crec que són legítims. De vegades pensem més

16

en els bitllets que no pas en les abelles. Un bon apicultor és aquell que estima les abelles i la natura i la flora de l’entorn. També ha de respectar els pagesos i ramaders d’aquell entorn, i la resta d´apicultors. Quan augmentes una explotació apícola has de saber on ubicar les arnes. No les pots col·locar al terrat de casa teva, han d’estar situades en una zona on hi hagi una floració abundant i has de procurar no molestar cap altra activitat de la zona. Això és la sostenibilitat, t’has de moure pel respecte als altres. Avui es parla d’apicultura ecològica Tinc certs dubtes amb aquesta denominació, m’agrada més la paraula apicultura sostenible, que quasi indica el mateix però que no és ben bé el mateix. Penso que això de la mel ecològica és una forma de distreure l’atenció del consumidor. En el màrqueting li treu un valor afegit, però dir que la mel ecològica és més bona que la que hi ha hagut sempre em crea un cert escepticisme. A la mel no cal posar-li adjectius. Aquí entrem en el tema dels tractaments químics. Una apicultura on no s’hagi de fer un tractament químic per combatre el seu principal problema, com és la varroa, és bastant difícil i inviable. S’han d’intentar fer el mínim de tractaments possibles i s’han de retardar al màxim, i si no veiem varroa no tractem. Si volem que avui l’apicultura sigui viable hem de tenir la varroa controlada. Si les coses es fan bé no té per què incidir en la qualitat de la mel. Fins ara, la varroa s’ha anat combatent i la mel és un producte correcte pel que fa a residus.

Què pensa de la marca de qualitat de les mels catalanes? Hi estic d’acord. Però amb les primeres reunions que hem fet a Barcelona m’he trobat que el tema de la qualitat de la mel s’ha quedat igual que fa dotze anys. Em sobta que no s’hagi arribat a cap acord durant tot aquest temps. Estàvem avançant en aquest punt i quan semblava que estàvem d’acord amb el Departament d’Agricultura per donar l’impuls final, comencen a haver-hi discrepàncies i tornem a recular. Ens hem d´adonar que l’apicultura catalana és molt diferent en funció de les zones de Catalunya, i hem d’arribar a acords. Quina és la principal discrepància? Sobretot a l’hora de decidir quins controls s’han de fer a les nostres mels, que són molt diferents segons les zones. Hem de definir uns paràmetres de qualitat de manera que el màxim nombre d´apicultors puguin tenir accés a aquesta Q de qualitat. Però això crea reticències a diferents zones de Catalunya, tothom intenta estirar una mica cap als paràmetres de la seva zona geogràfica, i aquí és on discrepem. Ara fa uns vint mesos que vam decidir deixar el tema aparcat, en la mateixa situació que fa dotze anys. Això vol dir que el sector no té una veritable necessitat de crear aquesta

Dir que la mel ecològica és millor que la que hi hagut sempre em crea un cert escepticisme marca de qualitat. En canvi, la Federació Apícola de Catalunya sí que funciona Les cinc associacions catalanes abans actuaven de manera independent, però crec que aquí sí que s���ha fet una bona feina, sobretot pel que fa a l´agilització del programa sanitari. Mentre que amb la comercialització de la mel no ens hem posat d’acord, amb la sanitat del sector apícola sí que ens hem unit. Sempre hem tirat cap a la mateixa direcció, intentant consensuar els tractaments i les èpoques de trac-


JUNY 2011 • NÚMERO 24

ENTREVISTA

tament. Amb la constitució de la Federació s’ha fet un bon treball, s’han agilitzat molts tràmits. En dos mesos de reunions ens vam posar d’acord per crear la Federació, sense discrepàncies. En canvi, amb el tema de la qualitat de la mel han passat dotze anys i estem igual que el primer dia. A la resta de l´Estat espanyol no tenen aquest problema. Això és degut perquè a la resta d’Espanya l’apicultor es dedica, generalment, a produir la mel i a vendre-la a l’engròs, i aquí s’ha acabat el problema. En canvi, l’apicultor català intenta arribar directament al consumidor. Aquí comencen les discrepàncies. Per exemple, a un apicultor de Tarragona que vol vendre la seva mel a Barcelona li costa més que a un que és d’aquesta província. L’apicultor de Tarragona s’ha de desplaçar més i li costa més accedir als mercats. Però crec que aquest fet és positiu, es produeix una competència sana que estimula a tenir un bon producte. Quan vens a l’engròs li passes el problema a l’envasador. Aquí, en canvi, has de defensar el teu producte des que surt de l’arna fins que arriba al consumidor, sense cap intermediari. I li agafes afecte a tot el procés. Pots garantir el producte, això fa que el sector estigui viu i que hi hagi un dinamisme, que no trobes a la resta d’Espanya. I quin és l’objectiu del laboratori de la Cooperativa? Al principi, la gent es mostrava una mica reticent a fer l’anàlisi de la seva mel, perquè l´analítica dóna moltes sorpreses. Però ara la gent és conscient que el producte s’ha de recolzar amb una analítica. Cada any tenim més sol·licituds per fer anàlisis. El 90% de les mostres són d’apicultors de la Cooperativa. En aquests moments es fan entre 200 i 250 anàlisis a l’any. La gent vol saber què té la seva mel per poder defensar-la millor. Com està funcionant la planta de reciclatge de la cera d’abelles? Cada dia està funcionant millor, ha estat un èxit rotund. Fa tres anys que es va inaugurar, i cada any hi ha més volum de neteja de quadres i de venda de cera. Al principi costava una mica d’introduir la cera rígida, que té el problema que és molt fràgil i quan la temperatura baixa es pot trencar com si fos un vidre. Ara, quan poses una làmina dins de l’arna està demostrat que les abelles la treballen de forma per-

fecta. La planta de cera ha estat una inversió molt bona per a la viabilitat de la Cooperativa. La producció de mel d’enguany està sent molt bona Enguany ha estat una bona temporada, hem recuperat la normalitat. Les collites de mil flors i de romaní ja estan fetes, i la de taronger es troba al 80%. El 2009 va ser un any excepcional, vam arribar als 60 quilos per arna, quan la producció normal oscil·la entre els 30 i els 40 quilos. Aquest any rondarà els 40 o 50 quilos per arna. En canvi, l’any passat va ser dolent: la tardor ja va ser molt dolenta i vam entrar a l’hivern amb una població molt limitada d’abelles a les arnes. Aquestes van aguantar molt dignament l’hivern, però quan va arribar la primavera -quan la reina havia d’iniciar la posta- va ploure molt i va fer molt de fred, i això va provocar que la reina no arranqués la posta. Dins de les arnes hi havia unes 10.000 o 12.000 abelles que eren velles. En començar l’activitat van morir ràpidament. No hi havia reposició i ens vam trobar les arnes pràcticament sense abelles. La floració no era bona i hi havia poques abelles, l’arna no tirava. Quina és la clau per tenir una bona temporada? En el nostre cas s’han de produir precipitacions durant la tardor i l’hivern i, a principi de febrer, bona temperatura i bona floració, que les flors s’escalfin perquè s’activi el

nectari de la flor. L’apicultura a Catalunya té bona salut? El sector apícola té uns problemes que van in crescendo: la varroa, el canvi climàtic -que a mig terme incidirà en la temperatura i en la floració; a veure com s’hi adapta l’abella-, la contaminació ambiental -cada dia hi ha més productes no saludables a l’atmosfera- o la incipient entrada de la vespa asiàtica, que serà un problema més. Però penso que, en aquest moment, hem sabut superar els problemes i l’apicultura té bona salut. Podem passar deu anys crítics (la sequera que va començar a l’any 2000), però després arriba un any bo i tornem a recuperar una bona producció i una bona salut de les abelles. Això vol dir que les coses s’han fet bé. Em preocupen més les persones que la feina en si. Si estem units i treballem tots en la mateixa direcció crec que l’abella és forta i agraïda i es recupera, està molt preparada per aguantar els canvis en el clima i altres amenaces. Els apicultors hem de posar-hi molt de la nostra part per ajudar-les a funcionar. Els problemes, si estem units, els solucionarem. A la gent jove li diria que al principi no es posi metes econòmiques i que s’informi a través de la gent que ja treballa en aquest món. Les abelles s´han de protegir, no només a nivell econòmic, sinó sobretot des del punt de vista de la sensibilitat. És un animal imprescindible i l’hem de protegir.

l Una altra perspectiva del laboratori

17


INFORME

La Vespa velutina nigrithorax

l L'abellot asiàtic

Jaume Cambra Apicultor ecològic i professor de Botànica a la Universitat de Barcelona. www.abelles.cat

Des de fa pocs anys ençà, de forma periòdica van sortint informacions a la premsa i notícies del sector apícola sobre una nova amenaça: la vespa asiàtica (Vespa velutina). Fins ara se sap que s’ha estès pel sud-oest de França, on va arribar l’any 2004 en un vaixell de mercaderies xinès. Sembla que algunes vespes mare en període d’hivernació haurien arribat amb diversos materials de jardineria. Abans d’entrar en el tema, només fer un apunt referent a les espècies al∙lòctones i invasores, ja que cada cop n’hi ha més. El principal agent causant de l’expansió d’aquestes espècies és l’home, i en particular l’activitat comercial de mercaderies a escala global. En un congrés celebrat a Saragossa l’any 2009 es posà de manifest que l’expansió i augment d’espècies invasores és extraordinari. N’hi ha des de microscòpiques (bacteris, virus o fongs), fins a més aparents, com ara insectes, àcars, mol∙luscs, peixos, mosquits, nemàtodes, plantes, etc. Com a molt, els biòlegs estudien els efectes que tenen aquestes espècies sobre la flora, la fauna i els ecosistemes autòctons, però

18

ja podem comptar que mai més no seran eradicades. Quan aquestes espècies invasores afecten alguna activitat productiva, llavors els governs i les administracions diverses en financen l´estudi i el possible control, amb èxit escàs. Al contrari, si les espècies dites invasores no afecten cap activitat productiva, solen escampar-se sense control, fora que hi hagi algun col∙lectiu ecologista o científic que en faci un seguiment pel seu compte. Aquest és el panorama general.

Semblant a una espècia autòctona En el cas de la Vespa velutina, el primer que hem de saber és com reconèixer-la, ja que a Catalunya existeix una vespa molt sem-

blant, autòctona, anomenada popularment vespa xana (Vespa cabro, http://www.scaic. cat/scaic/adaphi/pdf/cabro.pdf), que té unes dimensions semblants: uns 2-3 cm de longitud. La diferència cal buscar-la a l’abdomen: V. cabro té l’abdomen groc amb uns dibuixos negres i la V. velutina té l’abdomen brunenc o marronós amb uns dibuixos negres diferents. Ara per ara (febrer 2011), oficialment no hi ha cap evidència, ni denúncia de la presència d’aquesta espècie a Catalunya, i els possibles casos corresponen a exemplars de V. cabro. No obstant això, la seva arribada als nostres ecosistemes és qüestió de temps.

Delma les abelles a l'estiu La vespa asiàtica viu en colònies d’uns 2.000 individus, en nius papiracis esfèrics, de fins a 50 cm de diàmetre, que fan sobre branques d’arbres a uns 8-10 m d’alçada. Diverses mares fèrtils funden les colònies a l’inici de la primavera, i la colònia va augmentant fins a l’estiu. En aquest període (primavera-estiu) és quan aquesta ves-


JUNY 2011 • NÚMERO 24

INFORME

pa delma les colònies d’abelles de la mel i també d’altres insectes. És freqüent veure-la volar en petits grups al davant de la piquera de les arnes, on van eliminant les abelles guardianes, a les quals escapcen el cap i devoren el tòrax. Un cop eliminades les guardianes l’accés a la colònia és més fàcil, tot i que les abelles responen a aquest atac. Després de poc temps les abelles ocupen tota la piquera i disminueix fins a gairebé zero la seva activitat de recollida de nèctar i pol∙len, per tal de fer front a l’atac de les vespes. No obstant això, si el nombre de vespes és de 30-50 poca cosa poden fer les abelles. A part de menjar abelles, les vespes asiàtiques també s’emporten fins a un 30-40% de larves, i això fa que l’eixam es debiliti força. Com que aquests eixams estan debilitats, les colònies atacades també són espoliades per altres abelles de l’apiari. Per tant, l’efecte sobre l’activitat apícola és obvi, però a hores d’ara el nivell d’afectació no està quantificat en termes de pèrdua de producció de mel, etc. Per tant, un dels primers treballs que s’han de fer en apiaris seleccionats a Catalunya és el d’avaluar amb un cert grau d’exactitud quines pèrdues hi ha cada any en la producció de mel. Paral∙lelament, sembla que els apiaris més afectats són els dels apicultors hobbistes amb 10-12 arnes, ja que tot i que en apiaris professionals també hi ha pèrdues, com que el nombre de colònies és superior, també n’hi ha moltes que sobreviuen. Quan arriba l’hivern les vespes abandonen els nius que queden buits, i les femelles fecundades cerquen llocs abrigats del fred on passen l’hivern. No obstant, si tenim en compte la suavitat de l’hivern mediterrani pot donar-se el cas que els nius romanguin actius també a l’hivern; és una possibilitat que no s’ha de descartar, però més val que no ocorri.

Avança 100 kilòmetres per any L’expansió de Vespa velutina a França ha estat relativament ràpida, en progressió geomètrica, i s´ha calculat que cada any l’espècie pot arribar a avançar uns 100 km. Tot i que comença a haver-hi alguns estudis, en ser un fenomen nou no hi ha gaires publicacions científiques (que són les úniques fiables), ni molt menys se sap com fer-hi front. En general es recomana posar

l La Vespa velutina predant altres insectes

trampes caçavespes a la vora de les arnes i reduir la mida de les piqueres, però fins ara aquestes mesures no són gaire eficaces. Les abelles asiàtiques (Apis cerana), que també són atacades per aquesta vespa, han après a fer-hi front amb un comportament social molt curiós anomenat hipertèrmia, que consisteix a rodejar d’abelles la vespa intrusa, això fa augmentar la temperatura de la vespa fins als 45-50 graus, que resulten mortals per a la vespa.

Ja hauriem d'estar treballant A Catalunya creiem que tant el sector, com l’Administració, com els professionals veterinaris, ja haurien d’estar treballant per fer front a aquesta vespa quan arribi. Especialment seria recomanable fer tallers, fitxes descriptives i detallar els mètodes de lluita. Paral∙lelament, s’hauria de planificar un seguiment científic de la biologia, l’expansió de les poblacions i el seu grau d’adaptació al nostre clima i hàbitats, a més d’avaluar l’impacte real que pot arribar a tenir sobre l’activitat apícola productiva, i després d’obtenir totes aquestes dades es podria plantejar, si escau, algun ajut econòmic per pal∙liar les possibles pèrdues.

l Tamany de la Vespa velutina comparant-ho amb una mà.

l Un niu de Vespa velutina instal·lat sota la teulada d'una casa al País Basc

19


RACÓ SANITARI

El llibre de registre de tractaments

E

l dia 19 de maig de l’any 2006 va sortir publicat al BOE (Butlletí oficial de l’estat), el Reial Decret 608/2006 en el qual es regula i es fa obligatori per a tot el territori estatal, un programa de lluita i control de les malalties de les abelles de la mel, i deixa en mans de les comunitats autònomes el control i l’aplicació. Aquesta llei en el seu annex II diu que els tractaments realitzats amb productes registrats, s’han d’anotar al llibre de registre de les explotacions apícoles. Com a mínim s’hi han d’anotar les dades següents: • Data d’inici i de finalització del tractament.

• Tipus de tractament (antiparasitari, acaricida, antibiòtic, ...) • Dosi: 1 tira o 2 per rusc,.... • Nombre de ruscs tractats. • Nom comercial del producte administrat (Apivar, Apistan, Bayvarol,...) Això es el mínim que s’ha d’anotar, però en explotacions de més d’un assentament seria convenient anotar: • Localització dels ruscs tractats. • El número de la recepta. • El lot i la caducitat del medicament utilitzat. El que no explica aquest reial decret és com ha de ser aquest registre de tractaments i tots ho fem una mi-

Als llibres d’explotació nous o els que donen per substituir els antics, ja us entreguen aquestes fulles, però caldria començar-nos a acostumar a utilitzar-les com més aviat millor. Penseu que a les inspeccions ja les demanen, i pot ser que en un futur proper siguin obligatòries. Recordeu que aquest registre, juntament amb les factures de compra dels medicaments i les receptes, s’han de guardar 5 anys. Aprofito per recordar que l’incompliment d’aquesta obligació pot ser sancionat amb una multa, i l’import d’aquesta pot ser elevat. Lluís Palomera Veterinari de l´ADS apícola

ca com podem. Aquest llibre pot ser general per a tota la explotació o en podem fer un per a cada assentament. Hi ha qui ho anota al llibre d’explotació, altres en un calendari, en una agenda, en una llibreta.... També ho podem anotar a la recepta (algunes ja porten un espai per fer-ho). El Departament d’Agricultura ha fet el seu model (el de la figura) amb les instruccions per omplir-lo correctament, i que es pot recollir gratuïtament a qualsevol de les oficines comarcals del departament. Com sempre, el model està pensat per a altres animals i hem d´adaptar-lo a les nostres necessitats.

Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Marca oficial:      

Registre de tractaments veterinaris

Medicament / Pinso medicamentós

Data

Prescripció/ Administració

Denominació

Dosi/ Quantitat1

Espècie:       Proveïdor1 Nom i adreça

Nau/Lot:      

Full núm. È ˇ

Tractament

Procés/afecció (*) Durada1 tractada1

Temps espera1

Identificació

Recepta

Animals tractats

Numeració

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

 ���   

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

1. No cal emplenar-les si ja consten a la recepta i sempre i quan aquesta recepta estigui identificada amb un número i aquesta identif icació s’indiqui en el camp corresponent. D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades seran registrades en un fitxer automatitzat i que només seran usades per als fins indicats. Podeu exercir els drets d’accés, rectif icació, cancel·lació i oposició per escrit a: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614. 08007 Barcelona.

FULL de Registre.doc

l UPeu de foto

20


JUNY 2011 • NÚMERO 24

NOTÍCIES DEL SECTOR

No hi ha cap tipus d´arna especial per fabricar mels monoflorals

La Union ha demanat ser membre d'Intermiel

A

A

quest és l´argument que han exposat totes les associacions d´apicultors i el sector apícola d´Unió de Pagesos al DAAM. Si aquest argument no es té en compte el 95% d´apicultors catalans no podran accedir als ajuts per a l´ l’adquisició d’arnes per obtenir mels monoflorals previstos en el nou Pla nacional Apícola a l´apartat que fa referència a la racionalització de la transhumància. A la carta adreçada al director general d´Agricultura i Ramaderia, Miquel Molist, s´explica que per obtenir mels monoflorals no hi ha cap tipus d´ar na especial ni tampoc que s´hagin construït per a aquesta finalitat, ja que des del punt de vista tècnic i de camp qualsevol tipus de rusc, sigui Layens, Dadant o Langstroht serveix per produir mels monoflorals. També diuen els apicultors que el fet de produir mels monoflorals rau en el maneig que fa l´apicultor a

l´hora de situar les arnes en determinades floracions al llarg de l´any i al fet de brescar les arnes quan la mel està completament segellada a les bresques. Per tant es poden obtenir mels monoflorals amb arnes d´alça com també se´n poden obtenir amb arnes sense alça. Si es té en compte que el 95% dels apicultors catalans treballen amb arnes tipus Layens (horitzontals), voldria dir que cap del 850 apicultors que conformen aquest percentatge no obtindria mels monoflorals? La carta alerta que si es tira endavant la proposta inicial tan sols se´n podrà beneficar un 5% d´apicultors que al nostre país voldria dir de 50 a 60 apicultors. Es demana doncs que s'incloguin i s'acceptin les sol·licituds presentades en aquest ajut per adquisició i substitució d'arnes de les explotacions, en qualsevol model i tipus que figuri en les factures corresponents. Lluís Palomera Veterinari de l´ADS apícola

L´apicultura ha estat inclosa dins de les qualificacions agràries

F

ormar part del Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales vol dir que l´apicultura és un activitat identificada en el sistema productiu, amb una formació associada que s´organitza en mòdols, i que ha de permetre adequar l´activitat al mercat laboral. El nivell al qual ha estat inclosa és el 2, i la competència que ha de donar la qualificació en apicultura ha de permetre poder

fer la instal∙lació i el maneig de l´abellar, obtenir i condicionar els productes de les abelles (en aquest procés s´inclou l´envasat i emmagatzematge de mel i pol∙len), el manteniment de les instal∙lacions, equips, maquinària i eines necessàries, amb criteris de qualitat i de rendibilitat econòmica i respectant la normativa aplicable, inclosa la mediambiental i la de prevenció dels riscos laborals.

principi d´abril ha estat reconeguda Intermiel, l´Organització Interprofessional Agroalimentària de la mel i dels productes apícoles i ben aviat quedarà inscrita en el registre de les OIA. La Unión, organització estatal on hi ha Unió de Pagesos, ha demanat ser-ne membre. A la branca de producció hi són presents, ASAJA,UPA, COAG i Cooperatives Agroalimentàries, cadascuna amb un 25%. A la branca de comercialització, Cooperatives A g ro a l i m e n t à r i e s a m b u n 25% i ASEMIEL un 75%. Segons dades de 2009, la branca de producció representa un 89% de tota la producció estatal, mentre que la de comercialització és de gairebé el 75%. Precisament no tota la producció hi és present. Per tal que ho sigui La Union n´ha demanat l´ingrés a la branca de producció, alhora que

ha demanat de quina manera s´ha acreditat la representativitat. Dins dels objectius de la interprofessional s´hi recull: • El millorar el coneixement i transparència de la cadena de la mel • Millorar la qualitat dels productes • Promoure programes d´investigació i desenvolupament • Fer promoció per a un millor coneixement dels productes de la mel i els beneficis que aporta el sector • Fer actuacions per a la defensa del medi ambient • Desenvolupar accions que permetin una adaptació continuada dels productes apícoles a les demandes del mercat • Elaboració i proposta dels contractes tipus de la mel i els subproductes, i si cal articular els instruments necessaris per al seu control i seguiment.

El laboratori de referència apícola ja té pressupost

E

n el darrer Eixam, informàvem que el laboratori francès ANSES – Sophia Antípolis havia estat designat com a Laboratori de referència de la Unió Europea per a la sanitat apícola. Ara podem dir que la Comissió Europea va proposar un ajut de 250.000 euros, que ha estat aprovat pel Comitè Permanent de la Cadena Alimentària de la UE i que ha de finançar les activitats del laboratori fins a final d´any. Les activitats són les de coordinació del mètodes usats

pels Estats membres per a la diagnosi de les malalties apícoles, dur a terme un control sobre la mortalitat de les colònies, fer formació d´experts en diagnosis de laboratori per harmonitzar les tècniques que s´usen a la UE i fer estudis i assajos de camp per millorar el control de les malalties de les abelles. Recordem que el laboratori ANSES-Sophia Antipolis francès és, des d´abril, el laboratori de referència de la UE per a la sanitat apícola.

21


NOTÍCIES DEL SECTOR

I Trobada de cooperatives apícoles espanyoles

F

a pocs mesos, a Còrdova, van ser els científics i tècnics els que es retrobaven per parlar dels temes que els hi són propis. Ara, tot just fa dos mesos, van ser les cooperatives les qui van debatre els aspectes comercials del sector. A Plasencia (Càceres), els dies 17 i 18 de febrer, es va fer el I Encuentro Empresarial de Cooperativas Apícolas, que va aplegar socis i responsables de cooperatives apícoles de València, Andalusia, Castella i Lleó i Extremadura. Els laboratoris CALIER van fer-ne el patrocini. La Jornada va començar amb la ponència de Félix Campos, gerent de la Cooperativa Ayora, que va fer una

anàlisi del mercat de la mel en l´actual conjuntura, tant a Espanya com en el món. Segons la seva opinió, el problema dels preus no és degut a un efecte oferta-demanda, sinó a la fortalesa de l´euro, que fa que minvi la competitivitat de la producció de mel europea, i també a la situació financera actual. Amb aquesta conjuntura va concloure “és fàcil vendre a preu de mercat, el complicat és traslladar al preu el valor afegit i la qualitat del producte”. Per la seva banda, el president sectorial de Cooperatives Agroalimentàries, José Antonio Babiano, va desenvolupar una ponència sobre la Interprofessional de la Mel i els Productes Apícoles. Du-

rant la xerrada es va explicar als oients la història, funcions i objectius d´aquesta nova OIA que tothom espera que, ben aviat, sigui reconeguda pel MARM. Mariano Higes, del Centre Apícola de Castella-La Manxa, i Marina Vicente, del Centre de Vigilància Sanitària Veterinària, van fer dues intervencions sobre sanitat apícola. Higes va presentar els resultats de l´estudi epidemiològic sobre la Sanitat Apícola a Espanya, i va fer un esment especial en els efectes negatius de la nosemosi en la viabilitat de les colònies d´abelles i la seva productivitat. Marina Vicente es va centrar en les virosis que afecten les abelles i va analitzar

l´impacte que tenen. També es va debatre el desenvolupament i posada en marxa de l´assegurança apícola. Va ser Jesús Llorente, cap del Servei de l´Àrea de Ramaderia i Aquicultura d´ENESA, qui en va parlar. Finalment, amb l´ajuda de J. Antonio Rodríguez, cap de la Inspecció de Transporte de la Junta de Extremadura, es va parlar de l´ús del tacògraf i la normativa sobre el temps de conducció i descans. A banda dels temes debatuts, aquesta Jornada va servir com a lloc de trobada per als representants de les cooperatives apícoles. I ja se sap que, moltes vegades, els passadissos són molt importants per fer relacions públiques.

Ribagorça Romànica impulsa l´apicultura a l´alta muntanya

L

'Associació Ribagorça Romànica ha organitzat un curs d´apicultura de 36 hores, que s´ha fet els caps de setmana del 14 al 29 de maig. Els qui agrada l´apicultura han

tingut l´oportunitat de fer aquest curs d´introducció que han impartit biòlegs, especialistes en apicultura, que són a més criadors d´abelles reina. El curs s´ha fet a Padarniu, locali-

Última Hora

Taula sectorial de la mel a mitjan juliol

A

punt de tancar l´Eixam ens arriba la convocatòria de la Taula sectorial de la mel per a mitjan de juliol. És una reunió important perquè cal tractar, entre altres punts, els ajuts anuals per al sector: l´ordre per compatibilitzat l´activitat

22

apícola amb la presencia de l´abellarol i l´ordre d´ajut per a la reintroducció de l´espècie autòctona de l´abella de la mel catalana, totes dues ordres lligades al reconeixement de l´abella catalana com a espècie d´interès especial.

tat de la Ribagorça aragonesa. El curs s´ha plantejat en diversos blocs: el coneixement de les abelles i la seva morfologia; visites de camp d´abellars de la zona; pràctiques amb els rus-

cos, flora d´interès apícola, la pol∙linització dels conreus per les abelles, productes apícoles i el seu procés, malalties de les abelles i tractament per fer-hi front.

A la família Alemany

El mes d´abril passat ens assabentàvem de la pèrdua de la vostra filla i neta,

Mar Alemany Rufach.

Des de les pàgines de l´Eixam us volen transmetre en nom del sector apícola tot el nostre condol i afecte.


JUNY 2011 • NÚMERO 24

llibres

refranyer apícola

Guia de Pràctiques correctes d´Higiene per al sector apícola

l La societat demanda productes de qualitat i poder garantir la seguretat alimentària davant el consumidor final és el principal factor de confiança a l´hora d´escollir deter-

minats aliments o marques. La Guia de Pràctiques correctes d´Higiene per al sector apícola pretén ser un document de consulta, d´ús fàcil, tant per als productors com per qui ha de fer el control d´aquest sector, perquè de forma àgil i entenedora explica els aspectes essencials que cal tenir en compte perquè la producció obtinguda compleixi tota la normativa vigent i , per tant, tingui la màxima seguretat alimentària. La utilització d´aquesta Guia té caràcter voluntari, tot i que els criteris que es recullen són els de referència per a les persones responsables dels controls oficials. Tots els apicultors que vulgueu la Guia adreceu-vos a la vostra Associació per aconseguir-la.  Joaquim Ma Nubiola

Català Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera

Castellà La casa que al amanecer no está abierta, es una colmena muerta

Gallec Quen matou un abellón tén cén anos de perdón (En aquell moment no hi havia la vespa asiàtica, però també tenien problemes amb els predadors d´abelles). JMN

23


plantes mel·LÍferes

Aleixandri Smyrnium olusatrum L.

l Descripció

l

Planta herbàcia biannual, bastant robusta (semblant a un api), sense pubescència (glabra), de fins a un metre d'altura, amb una tija erecta i buida per dintre (fistulosa). Les fulles són de color verd intens, lluents a l’anvers, de mida gran, dividides en folíols ovats, amb el marge dentat i un pecíol molt dilatat en beina ampla. Forma unes inflorescències amb 7-15 radis (umbel∙les), farcides de flors petites, de color groc-verdós, que emeten una flaira dolça i penetrant, la qual atreu moltEs abElles i altres insectes. Els fruits són comprimits lateralment, tenen unes carenes ben marcades i es tornen negres en madurar.

Viu en els torrents i herbassars de contrades mediterrànies fins als 800 m d’altitud. S’estableix en zones ruderals una mica humides i ombrívoles, sovintejant ambients propers als pobles. La seva àrea de distribució és litoral, ja que va lligada a la proximitat del mar. Normalment fa poblacions extenses i es fa dominant tot i que no és una espècie gaire comuna. A Catalunya està estesa a l’Alt i Baix Empordà, a les rodalies de Barcelona i una localitat al Baix Ebre.

24

l

Hàbitat

Període de floració

Floreix de març a juny, possiblement és de les primeres

umbel∙líferes en flor, atès que en general aquesta família es caracteritza per ser de floració tardana.

l

Interès apícola

Proporciona una font abundant de nèctar per les abelles, que també recullen el seu pol∙len. Aquest pol∙len pot acompanyar altres mels més conegudes com a monoflorals. Al nostre territori la presència de pol∙len d’aquesta espècie a la mel podria utilitzar-se com a marcador potencial d’algunes mels de l’Empordà.

l

Etnobotànica

La planta sencera és amarga i digestiva, conté flavonoides, furocumarines i compos-

tos acetilènics. Antigament es consumia com a verdura i es menjava tant crua, com en sopes. Se li atribuïen propietats per tractar l’asma, diürètica i antiescorbútica, així com també s'utilitzava per obrir la gana de persones amb poc hàbit de menjar. En altres ocasions es prenia el suc per provocar la menstruació a les dones. Avui en dia no s’utilitza com a planta medicinal, pràcticament no es conrea en cap lloc i les que trobem són plantes silvestres.. Jaume Cambra Apicultor i professor de Botànica Departament de Biologia Vegetal, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona jcambra@ub.edu


Nova Adreรงa C/ Perpendicular Besos II, nau 2 08105 Sant Fost de Campsentelles Barcelona Tel. 93 564 79 29 Fax 93 570 20 26 comercial@apiglass.net

Del 1 de juny al 30 de setembre


receptes amb mel

Costelles de porc amb mel Aquesta recepta me la va dir una amiga. Tot primer em semblava estranya, però vaig pensar que si la cuina xinesa tot sovint treballa amb l´agre-dolç i a Catalunya en sabent un munt de fer barreges, la cuina del bacallà n´és un bon exemple, doncs ho vaig provar i la he inclos a en el meu receptari.

Ingredients • 2 costelles de porc • Mel

• Sal, pebre, farigola, llorer, soja

Instruccions És una recepta molt senzilla i econòmica, a més de ser una delícia. Posem una mica d'oli a la safata de forn. Salpebrem lleugerament les costelles i les pintem generosament amb la salsa de soja i ho reguem amb oli d'oliva. Posem la farigola per ambdós costats i ho posem a la plata de forn

i repartim les fulles de llorer per la safata. Per últim, hi posem per sobre una bona capa de mel. Introduïm la safata al forn a 160º, el temps que calgui que depèn del tipus de forn. Les costelles han de quedar ben rosetes. Quan comencin a agafar color, ho tornem a pintar amb mel i li anem donant voltes fins que estiguin llestes. Retirem i servim. fins que es dissolgui totalment. El xarop

de mel es pot ingerir tal qual, a cullerades o barrejat amb una mica d’aigua com qualsevol altre xarop. Joaquim M. Nubiola

PETITS anuncis Eixams seleccionats Es fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 102 739 EIXAMS Per a apicultors. Venc eixams amb reina jove de l´any, marcades a sol·licitud del client. Joaquim Ma Nubiola. Tel. 977 639 006

denes (autom.), extractor de 8 quadres (reversible), banc desoperculador de 1,50 m i carro porta bidons. Maite. Tel. 652 320 525 NUCLIS LANGSTROTH Es fan nuclis amb reines seleccionades. Sadurní. Tel. 659 040 784 o Maite Tel. 652 320 525

RUSCOS LAYENS Es venen arnes tipus Layens, ben conservades i a bon preu. Tel. 973 186 077 o 617 236 965

CAIXES LAYENS Venc 200 nuclis i 100 caixes Layens, en perfecte estat i caixa nova. Sergi. Tel. 936 852 345 o 626 904 101

MEL DE MIL FLORS I DE TIMÓ Venc mel de mil flors i de timó. Genaro Vàzquez. Tel. 609 848 175 o 972 534 021

VENC BIDONS Venc bidons de 300 kg per a mel o altres productes. Francisco. Tel. 973 308 255

PER ESTRENAR A PREU DE SEGONA MÀ Venc desoperculadora de ca-

NUCLIS LANSGTRONTH Venc nuclis Langstronth de 5 quadres i reines fecundades de

l´any. Tel. 609 848 175 o bé 972 534 021 PROPOLIS Venc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi Planellas. Tel. 610 290 858 VARIS Venc bidons INOX, marca THOMAS amb tapa , de 500 kg de capacitat; gabinets elèctrics 220w per desopercular quadres; olles de fang de 500 g de capacitat i alimentadors circulars NICOT. Josep Moradell. Tel. 649 192 476 RUSCOS Es venen 5 ruscos, per jubilació. Interessats truqueu al 648 235 186 i pregunteu per Mar Garriga.

MATERIAL APÍCOLA Es ven material apícola per abandonament d'explotació. Com a conjunt o per separat. 12 ruscos: 7 Layens i 5 Langstroth. Extractor elèctric 4/8, cubeta desoperculadora, càmera (1 bidó 300 kg), etc. Preus a negociar. També remolc 2 eixos preparat per transhumància apícola. Contactar amb Quer Massaguer 605535226. CAIXES LAYENS Venc 12 caixes LAYENS. Preu a convenir. Interessats truqueu al 938648397 i pregunteu per Santiago Escutia. Nuclis Langstroth Venc nuclis Langstroth amb reines de l´any. Interessats truqueu al tel. 93 899 31 59. Salvador Mallofré

CÒmic

26

Àlvar Noguera


Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc. • Subministres material apicola. Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc. • BioLetalVarroa

Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic). POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30

Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com NOVA ADREÇA:

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/21 43519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es


  -Fosa, neteja de quadres i laminaci— de cera

-Disposem de cera modelsĂŠ: Layens, Dandant i Langstroth


Eixam 24