Issuu on Google+

 

Programa  Electoral   Sant  Joan  de  Labritja   Eleccions  Autonòmiques  i  Municipals  2011    

Sant  Joan  de  Labritja  és  el  municipi  més  rural  i  amb  el  territori  millor  conservat   de  tota  l’illa  d’Eivissa.  Pensem  que  aquestes  característiques,  lluny  de  ser  un   problema,  representen  la  nostra  major  riquesa  i  també  el  nostre  principal   atractiu  turístic  pel  present  i  pel  futur.  L’objectiu  principal  d’Eivissa  pel  Canvi,  la   nostra  raó  d’esser,  consisteix  en  conjugar  l’ecologia  política  amb  la  equitat   social,  i  sabem  que  això  passa  necessàriament  per  restablir  l’equilibri  perdut   entre  l’home  i  la  terra.  Per  tant,  aquest  programa  s’ha  elaborat  amb  els  objectius   de  protegir  al  màxim  el  nostre  paisatge,  de  recuperar  les  zones  turístiques  més   degradades  i  envellides  per  atreure  un  tipus  de  turisme  de  major  qualitat,  de   revitalitzar  la  agricultura  i  la  ramaderia,  i  de  crear  nous  llocs  de  treball,  estables  i   dignes,  relacionats  amb  el  medi  ambient,  les  energies  alternatives  i  la   rehabilitació  d’edificis.      

Propostes  electorals  per  Sant  Joan  de  Labritja   Reforma  de  la  administració  municipal   Eivissa  pel  Canvi  promou  la  integració  progressiva  i  voluntària  dels  cinc   Ajuntaments  de  la  nostra  illa.  Pensem  que  a  Eivissa  es  dona  la  situació  ideal  per   posar  en  pràctica  aquesta  idea,  perquè  ja  disposem  d’una  institució  supra-­‐ municipal,  el  Consell  Insular,  que  podria  anar  absorbint  les  competències  i   funcions  dels  Ajuntaments  que  així  ho  decideixin.   •  L’Ajuntament  de  Sant  Joan  proposarà  un  gran  pacte  als  altres  Ajuntaments   d’Eivissa  i  al  Consell  Insular  per  caminar  tots  plegats  cap  a  una  progressiva   integració  dels  cinc  municipis  de  l’illa,  i  assolir  així  dos  grans  objectius:   estalviar  molts  de  sous  públics,  i  reduir  la  burocràcia  i  el  temps  d’espera  per   al  ciutadà.   •  Proposem  la  creació  immediata  de  una  finestra  única  a  les  oficines  de   l’Ajuntament  de  Sant  Joan,  a  on  els  residents  puguin  realitzar  tots  els   tràmits  d’àmbit  insular  i  autonòmic  sense  haver  de    desplaçar-­‐se  fins  a  Vila.   Això  aportarà  als  nostres  residents  una  major  comoditat  i  seguretat,  a  més  del   estalvi  de  temps  i  de  la  contaminació  i  les  despeses  relacionades  amb  el   transport.   •  Actualment,  l’Ajuntament  de  Sant  Joan  funciona  molt  lentament  i  de  manera   opaca  i  discriminatòria.  La  gran  majoria  dels  veïns  han  d’esperar  mesos  o   inclús  anys  per  obtenir  una  llicència  comercial  o  un  permís  d’obres.  Aquesta   ineficiència  i  opacitat  generen  inseguretat  jurídica,  són  frustrants  per  al    

 

1  


ciutadà  i  representen  un  obstacle  per  a  la  creació  de  llocs  de  treball.  Per   agilitzar  l’administració  i  reduir  el  temps  d’espera,  Eivissa  pel  Canvi  proposa:   -­‐  Fer  del  tot  transparent  l’administració  de  l’Ajuntament,  respectant   escrupolosament  l’ordre  del  registre  d’entrades.   -­‐  Concedir  al    instant  les  llicències  d’obres  menors.   -­‐  Resoldre  els  tràmits  més  complexos  en  un  temps  màxim  de  60  dies,   sempre  que  cap  altra  administració  no  s’hagi  de  pronunciar.   -­‐  Implantació  de  la  teleadministració.     Gestió  del  territori  i  normatives  urbanístiques   Respecte  al  model  urbanístic  que  volem  per  Sant  Joan,  tenim  dos  línies  guia  molt   clares:  per  una  banda,  volem  preservar  al  màxim  el  territori,  el  paisatge  i  el  estil   arquitectònic  tradicional,  i,  per  l’altra,  volem  assolir  la  sostenibilitat  energètica  de   tots  els  edificis  per  anar  cap  al  nivell  zero  d’emissions  de  gasos  contaminants.   •  Limitarem  al  màxim  la  construcció  de  noves  edificacions  al  sòl  rústic,  i  alhora   modificarem  les  normatives  municipals  per  impulsar  l’adaptació  progressiva   de  tots  els  edificis  del  nostre  municipi  (els  ja  existents  i  els  que  es  puguin   construir)  als  criteris  de  autosuficiència  energètica  i,  quan  sigui  possible,  a   l’estil  tradicional  de  l’arquitectura  eivissenca.   •  També  pensem  que  els  vianants  han  de  tenir  prioritat  i  guanyar  terreny  als   vehicles  motoritzats.  Per  això  proposem  convertir  el  centre  del  poble  de  Sant   Joan  en  zona  per  a  vianants,  desviant  el  trànsit  dels  vehicles  motoritzats  a   una  nova  ronda  de  circumval·∙lació.  Aquesta  ronda  haurà  de  tenir  el  menor   impacte  possible,  minimitzant  l’ocupació  de  territori  i  les  expropiacions.  Per   assolir  això,  es  poden  aprofitar  alguns  vials  ja  existents,  adaptant-­‐los  a  la  nova   funció  de  la  via.  Proposam  una  ronda  de  trànsit  lent  i  controlat,   amb  freqüents  passos  de  vianants,  amb  carril  bici,  punts  de  recàrrega  ràpida   per  vehicles  elèctrics  i  amb  presència  d’elements  dissuasoris  de  la  velocitat.  La   seva  estètica  haurà  d’estar  integrada  amb  el  paisatge  tradicional,  amb  arbres,   voreres,  parets  de  pedra  i  enllumenat  de  baix  consum.   La  conversió  del  centre  del  poble  en  zona  de  vianants  augmentarà  molt  el  seu   atractiu  turístic,  i  alhora  permetrà  un  ús  més  segur  i  agradable  dels  carrers  per   part  dels  residents.  També  afavorirà  la  creació  de  nous  negocis  i  empreses   relacionats  amb  els  productes  locals  i  el  turisme  rural  que  volem  fomentar.    

 

2  


Els  carrers  així  rescatats  per  als  vianants  seran  empedrats  amb  materials   tradicionals,  el  cablejat  aeri  serà  soterrat  i  el  enllumenat  serà  de  baix  consum,   completant  així  la  transformació  del  poble.     Polítiques  Econòmiques  i  de  Turisme   Eivissa  pel  Canvi  aposta  clarament  pel  turisme  alternatiu  i  de  qualitat  lligat  al   medi  ambient  i  als  agroturismes.     •  Proposem  posar  en  marxa  uns  Plans  Específics  de  Reconversió  de  les   zones  turístiques  més  envellides  del  municipi,  aprofitant  també  els  sous  del   pla  de  legalització  de  places  turístiques  il·∙legals  (decret  Nadal)  que  estan   destinat  a  actuacions  com  aquestes.  Les  tres  actuacions  prioritàries  seran  al   Port  de  Sant  Miquel,  a  la  Cala  Sant  Vicent  i  a  Portinatx.     Aquestes  reconversions  seran  dirigides  per  3  criteris  bàsics:     1)  Assolir  la  plena  sostenibilitat  energètica  i  mediambiental  dels  edificis   turístics:  aquestos  edificis  hauran  de  produir  tota  l’energia  que   consumeixen  mitjançant  la  instal·∙lació  de  plaques  solars  fotovoltaiques  i   tèrmiques.  A  més,  hauran  de  recollir  l’aigua  pluvial  i  reciclar  les  seves  aigües   brutes.  Òbviament,  els  edificis  es  mantindran  connectats  a  la  xarxa  elèctrica   general,  des  de  la  qual  podran  rebre  tot  el  subministrament  necessari;  però   alhora  estaran  vessant  a  la  mateixa  xarxa  tota  l’energia  alternativa  que   produeixen,  compensant  així  el  seu  consum.   2)  Adequació  dels  edificis  a  l’estil  tradicional  de  l’arquitectura  eivissenca.   Es  tracta  de  fomentar  acords  amb  els  propietaris  dels  blocs  de  pisos  i  hotels   més  envellits  i  lletjos  per  reconvertir-­‐los  en  cases  baixes  blanques  o  de   pedra,  amb  les  formes  arrodonides  i  amables  de  la  nostra  arquitectura   tradicional.  La  pèrdua  de  places  turístiques  es  veurà  compensada  amb   l’augment  del  valor  dels  immobles  i  de  la  qualitat  del  turisme,  i  a  més  es   crearan  molts  llocs  de  treball  a  l’hivern  per  dur  a  terme  les  obres  de   rehabilitació  dels  edificis.     3)  Assegurar  llocs  de  treball  per  als  aturats  del  nostre  municipi.  Volem  que   la  majoria  dels  treballs  d’adequació  d’edificis  als  criteris  de  sostenibilitat   energètica  i  d’estètica  tradicional  siguin  adjudicats  a  empreses  de   construcció  arrelades  al  nostre  municipi,  o  que  donin  preferència  a  la   contractació  de  persones  aturades  del  nostre  municipi.  Per  això   l’Ajuntament  organitzarà  cursos  de  formació  específica  (veure  apartat  de   formació).    

 

3  


•  Eivissa  pel  Canvi  aposta  també  per  la  biomassa  (restes  vegetals)  per  produir   energia  elèctrica  renovable.  Les  centrals  a  biomassa  poden  produir  electricitat   les  24  hores  del  dia  tots  els  dies  de  l'any,  convertint-­‐se  així  en  el  complement   ideal  de  les  instal·∙lacions  que  depenen  del  sol  o  del  vent  per  poder  funcionar.   Ja  està  en  marxa  la  construcció  d'una  central  elèctrica  a  biomassa  a  Sant   Antoni,  i  unes  altres  es  podran  engegar  a  la  illa,  per  reduir  la  dependència  del   petroli  i  del  gas  i  també  la  contaminació.     A  més  de  les  centrals  a  biomassa,  existeix  tot  un  mercat  potencial  per  a  les   modernes  calderes  a  biomassa  per  a  la  calefacció  de  cases  i  edificis,  que  també   necessitaran  combustible  per  funcionar.El  municipi  de  Sant  Joan  està  cobert   de  boscos  que  necessiten  neteja  regular  per  reduir  el  risc  d'incendis,  i  que  ara   no  donen  cap  rendiment  als  seus  propietaris.  A  més  els  pagesos  han  de  fer   freqüents  cremes  de  rostolls  que  representen  un  perill  d'incendi  i  una  pèrdua   de  combustible.   El  sistema  que  proposem  consisteix  a  organitzar  la  neteja  regular  dels  boscos  i   la  recollida  de  restes  de  poda  per  portar-­‐los  a  la  central  de  biomassa  o  a  les   trituradores,  pagant  als  propietaris  un  preu  per  tona.  Això  permetrà:   a)  treure  rendiment  als  boscos  per  part  dels  seus  propietaris,  pels  quals  ara   representen  només  una  despesa   b)  reduir  dràsticament  el  risc  d'incendi,  gràcies  a  la  neteja  que  es  farà   regularment  i  a  la  reducció  de  les  cremes  controlades.   c)  crear  llocs  de  treball  sostenibles,  dignes  i  estables,  ja  que  es  necessita   molta  gent  tot  l'any  per  recollir  restes  de  poda  en  els  nostres  boscos.   d)  col·∙laborar  a  reduir  la  contaminació  i  el  canvi  climàtic  per  ser  la   biomassa  una  font  d'energia  neta  i  renovable.   e)  aconseguir  per  a  Eivissa  una  major  independència  i  seguretat  del   subministrament  elèctric,  que  ara  depèn  per  complet  del  petroli  o  del  gas.   •  Per  oferir  més  seguretat  als  turistes  i  evitar  els  freqüents  robatoris  als  cotxes  o   a  la  platja,  l’Ajuntament  impulsarà  un  servei  de  taquilles  o  de  custodia  de   efectes  personals  a  les  platges  amb  més  afluència  del  municipi.  Per  afavorir  la   cohesió  social  i  donar  oportunitats  als  més  febles,  proposem  que  el  personal   que  es  contracti  per  aquestos  serveis  pertanyi  als  col·∙lectius  més  vulnerables,   especialment  persones  minusvàlides.        

 

4  


Plans  de  Formació,  Polítiques  Socials  i  de  Joventut   •  D’acord  a  les  demandes  presentades  pel  Consell  Escolar  Insular  en  relació  a   nous  equipaments  educatius  per  al  Municipi  de  Sant  Joan,  es  durà  a  terme  la   reparació  de  les  deficiències  de  l’IES  de  Balàfia  i  es  crearà  un  CEIP  a  Sant   Llorenç  que  substitueixi  l’escola  unitària  de  Balàfia.  Els  nous  equipaments   educatius  sempre  s’hauran  d’ajustar  als  criteris  de  sostenibilitat  energètica   •  L’Ajuntament  oferirà  cursos  gratuïts  de  formació  en  totes  aquelles   especialitats  relacionades  amb  el  nostre  projecte  per  a  Sant  Joan,  centrant-­‐nos   sobre  tot  en:  cursos  de  tècniques  de  construcció  tradicional  eivissenca,   cursos  d’agricultura  i  ramaderia  ecològiques,  cursos  de  poda  i  treballs   forestals,  i  cursos  d’instal·∙lació  de  energies  alternatives.   •  Proposem  que  l’Ajuntament  elabori  i  doni  a  conèixer  als  veïns  un  manual  de   normes  bàsiques  de  seguretat  en  cas  d’incendi  o  de  catàstrofe  natural.     •  Eivissa  pel  Canvi  promourà  l’habitatge  públic  en  règim  de  propietat  o  de   lloguer,  però  prioritzant  sempre  la  rehabilitació,  adaptació  o  reconversió  de   edificis  ja  existents,  per  no  consumir  més  territori.   •  Respecte  a  les  polítiques  per  a  la  joventut,  Eivissa  pel  Canvi  aposta  per  la   creació  d’un  centre  social  autogestionat  pels  joves  del  municipi  (o  de  la  resta   de  la  illa  que  hi  vulguin  participar).  Proposem  que  es  faci  a  una  casa  de  camp   rehabilitada  per  a  remarcar  el  caràcter  rural  del  municipi  i  afavorir  el  contacte   dels  joves  amb  la  natura.   •  Proposem  organitzar  tallers  de  conscienciació  mediambiental  per  a  tots  el   nens  del  municipi,  i  la  formació  i  gestió  de  grups  de  voluntaris  de  totes  les   edats  dedicats  a  la  neteja  de  platges  i  d’altres  zones  degradades,  així  com  per   donar  informació  als  turistes  sobre  el  seu  impacte  ecològic  i  les  possibilitats   que  tenen  per  reduir-­‐ho  i  compensar-­‐ho.       Polítiques  de  Medi  Ambient   •  Per  donar  exemple,  l’ajuntament  de  Sant  Joan  adaptarà  tots  els  seus  edificis   públics  als  criteris  de  plena  sostenibilitat  energètica,  de  forma  que  produeixin   tota  l’energia  que  consumeixen  mitjançant  sistemes  de  captació  solar   fotovoltaics  i  tèrmics,  i  també  amb  calderes  de  biomassa  per  a  la  calefacció.   •  Gràcies  al  foment  de  les  centrals  i  les  calderes  de  biomassa  a  l’illa,  es  farà  una   neteja  profunda,  sostenible  i  periòdica  dels  boscos  del  nostre  municipi.  Això   té  molts  i  bons  efectes  col·∙laterals,  com  ara  la  reducció  del  risc  d’incendis,  el    

 

5  


benefici  econòmic  pels  propietaris  de  boscos,  i  la  creació  de  llocs  de  treball   relacionats  sobre  tot  amb  la  poda  i  recollida  dels  restes  vegetals.  A  més,  serà   possible  recuperar  camins  rurals  als  boscos  per  augmentar  la  nostra  xarxa  de   rutes  i  millorar  així  la  nostra  oferta  de  turisme  sostenible  i  esportiu.   •  Pla  de  recuperació  dels  aqüífers.  Es  realitzarà  com  a  conseqüència  de  la  nova   xarxa  de  regadiu  amb  aigües  depurades  (que  reduirà  el  consum  dels  pagesos)   i,  sobretot,  de  la  reconversió  de  les  zones  turístiques  madures  en   zones  pioneres  de  turisme  sostenible.  Això  afectarà  molt  positivament   als  aqüífers,  ja  que  aquestes  zones  turístiques  tindran  l’obligació  de  recollir  les   aigües  pluvials,  de  depurar  i  reciclar  les  aigües  brutes,  i  de  produir  amb  petites   dessaladores  ecològiques  tota  l’aigua  que  necessitin.  Això  permetrà  que   els  aqüífers  locals  es  recuperin  de  la  sobreexplotació  que  han  estat  sotmesos   durant  molts  anys,  ja  que  aquestes  zones  turístiques  són  els  punts  més  negres   dels  recursos  hídrics  de  Sant  Joan.     Un  dels  casos  més  notables  és  el  de  Sant  Vicent  de  sa  Cala,  on  el  torrent  s’ha   assecat  fa  anys  per  mor  de  l’extracció  massiva  d’aigües  subterrànies  des  de   pous  privats  per  abastir  tots  els  edificis  turístics  de  sa  Cala.     Molt  semblant  és  també  el  cas  del  torrent  de  Sant  Miquel,  que  s’ha  assecat   per  mor  dels  pous  excavats  a  Sa  Sud  i  que  abasteixen  la  zona  turística  del  Port   de  Sant  Miquel.   Amb  el  nou  plantejament  sostenible,  les    zones  turístiques  s’abastiran  només     amb  aigües  pluvials,  reciclades  o  dessalades.   •  Proposem  la  instal·∙lació  de  electrolineres  (punts  de  recarrega  ràpida  pels   vehicles  elèctrics)  a  tots  els  pobles  i  zones  turístiques  del  municipi  de  Sant   Joan.  Aquestes  electrolineres  seran  alimentades  amb  plaques  solars,  a  més   d’anar  connectades  a  la  xarxa  elèctrica  general.  D’aquesta  manera  la   electricitat  produïda  (quan  no  hi  hagi  vehicles  recarregant-­‐se)   serà  introduïda  a  la  xarxa,  i  alhora  els  vehicles  podrien  carregar-­‐se  les  24  hores   del  dia.     •  Proposem  que  s’elabori  un  catàleg  de  tots  els  antics  camins  rurals  del   municipi,  per  impedir  el  que  està  passant  ara:  que  alguns  propietaris  de   finques  els  tanquin  o  que  es  perdin  per  manca  de  conservació.  També   elaborarem  un  mapa  d’aquests  camins  que  sigui  molt  interessant  pels   residents  i  per  atreure  més  turisme  esportiu  i  sostenible,  modalitats  amb  molt   de  futur  i  amb  molt  valor  afegit.  També  proposarem  al  Consell  i  als  altres   ajuntaments  que  s’unifiquin  a  tota  l’illa  les  senyalitzacions  dels  camins  rurals  i   rutes  per  a  ciclistes.    

 

6  


•  La  cala  de  Benirràs  és  una  bandera  i  un  símbol  important  de  la  lluita  contra   l’especulació  urbanística  i  en  defensa  de  la  natura  a  Eivissa.    A  la  legislatura   passada,  Eivissa  pel  Canvi  ha  estat  determinant  per  salvar-­‐la  i  evitar  que  s’hi   construís  una  gran  urbanització.  Hem  assolit  la  seva  protecció  amb  una  llei  del   Parlament  Balear,  que  l’ha  inclosa  entre  les  Àrees  amb  Especial  Protecció.  Però   l’Ajuntament  de  Sant  Joan,  governat  pel  Partit  Popular,  ha  aprofitat  els  6  dies   anteriors  a  la  entrada  en  vigor  de  la  moratòria  per  donar  llicències  d’obres  per   construir  xalets.  En  aquelles  circumstàncies,  foren  molt  eficaços  amb  les   tramitacions.  Sabem  molt  bé  que,  si  el  Partit  Popular  obté  majoria  absoluta  a   les  properes  eleccions,  pot  canviar  aquesta  llei  i  Benirràs  tornarà  a  estar   amenaçada.     Per  altra  banda,  l’experiència  dramàtica  del  incendi  del  estiu  passat  ens   ensenya  que  s’ha  de  limitar  l’accés  a  la  platja  en  vehicle  privat  i  evitar  així  la   perillosa  massificació.     Proposem  que  el  pàrquing  tingui  un  nombre  de  places  limitat,  i  amb  accés   vigilat,  de  manera  que  es  pugui  baixar  a  la  platja  en  cotxe  només  quan  hi  hagi   places  lliures.  Per  la  resta,  s’habilitarà  un  pàrquing  a  dalt  i  un  servei  de   microbusos  per  baixar  a  la  cala.     També  impulsarem  la  regeneració  forestal  de  les  zones  cremades,  posant  en   marxa  polítiques  serioses  i  a  llarg  termini,  planificades  per  reforestar  i  per   estabilitzar  els  terrenys,  i  també  per  prevenir  futurs  incendis.  Tot  això  és  ben   diferent  a  les  actuacions  del  actual  Ajuntament,  que  són  tan  breus  que   resulten  quasi  inútils,  tot  i  que  serveixen  molt  bé  per  gastar  sous  públics,  fer-­‐se   una  foto  i  fer  creure  a  la  gent  que  s’està  treballant.     També  volem  que  la  platja  recuperi  el  seu  aspecte  natural,  i  per  això  es   revisaran  les  concessions  d’hamaques  i  para-­‐sols  de  lloguer  que  ara  ocupen   quasi  tota  l’arena.   •  Proposem  habilitar  voreres  per  ciclistes    i  vianants  a  les  principals  carreteres   del  municipi.  Aquestes  vies  representen  un  benefici  per  al  turisme,  per  al   paisatge,  per  la  seguretat  vial,  per  reduir  la  contaminació  i  per  la  salut  dels   ciclistes  i  dels  caminants.   •  Proposem  fer  una  neteja  regular  dels  torrents  per  evitar  torrentades,   aprofitant  el  nou  Pla  Hidrològic  Balear.  Però  vigilarem  que  aquesta  neteja  es   faci  de  manera  molt  respectuosa    amb  la  vegetació  i  els  elements  tradicionals,   i  amb  especial  atenció  a  la  preservació  dels  arbres  de  majors  dimensions.   •  Proposem  millorar  el  funcionament  de  les  depuradores  introduint  els   tractaments  més  moderns  per  obtenir  el  reaprofitament  total  de    

 

7  


les  aigües  depurades  per  a  usos  de  regadiu.  La  construcció  dels  dipòsits   reguladors  i  de  les  xarxes  de  distribució  necessàries  es  farà   sempre  minimitzant  el  seu  impacte  visual  i  integrant-­‐los  al  paisatge  tradicional.     Polítiques  d'Agricultura  i  pesca   •  Volem  que  tot  jove  o  persona  del  nostre  municipi  al  que  li  agradi  el  camp  i   que  vulgui  dedicar-­‐se  parcial  o  totalment  a  l’agricultura,  tingui  la  possibilitat   de  fer-­‐ho  i  de  realitzar  el  seu  somni  posant  en  marxa  una  petita  empresa  o   cooperativa  agrícola  o  ramadera.  Per  assolir  això  proposem  tres  línies   d’actuació:   1)  que  l’Ajuntament  creï  i  gestioni  un  banc  d’intercanvi  de  terres,  que   servirà  de  mediador  entre  els  propietaris  de  finques  amb  terres  sense   cultivar  (i  que  voluntàriament  s’apuntin  al  projecte)  i  els  interessats  en   cultivar-­‐les.  Els  propietaris  tindran  així  les  seves  terres  conreades  i  cuidades   sense  despesa  ni  esforç,  i  tindran  dret  a  un  petit  percentatge  de  les  collites.   També  s’establiran  criteris  clars  de  seguretat  jurídica  per  assegurar   plenament  els  drets  de  les  dues  parts.   2)  S’oferiran  cursos  de  formació  pels  agricultors,  especialment  dirigits  a   posar  en  marxa  explotacions  d’agricultura  o  ramaderia  ecològica.     3)  Es  crearà  un  sistema  de  microcrèdits  avalats  per  l’Ajuntament  i  dirigits  a     posar  en  marxa  petites  empreses  d’agricultura  o  ramaderia  ecològiques.   •  D’acord  amb  el  Consell  Insular,  proposem  fomentar  els  cultius  de  secà  per  a  la   producció  de  biocombustibles  a  la  planta  que  es  vol  instal·∙lar  a  Eivissa.  Això   oferirà  als  nostres  pagesos  la  possibilitat  de  treure  un  nou  benefici  de  les  seves   terres,  ajudant  a  conservar  alhora  el  paisatge  rural  tradicional.   •  L’agricultura  ecològica  representa  el  futur  per  al  món  rural,  ja  que  Eivissa   només  pot  competir  al  mercat  global  oferint  productes  de  gran  qualitat  i  amb   valor  afegit.  Per  això,  des  de  l’Ajuntament  la  fomentarem  amb  tota  mena   d’ajudes  i  desgravacions,  amb  publicitat  gratuïta  i  amb  la  creació  de   mercats  pagesos  de  productes  ecològics  a  les  places  dels  principals  pobles  del   municipi.  També  s’habilitaran  punts  de  venda  de  productes  locals  ecològics  a   les  zones  turístiques  durant  la  temporada  d’estiu.   •  També  proposem  fomentar ��la  instal·∙lació  d’un  centre  de  producció   de  fertilitzants  ecològics  (a  partir  de  fems  i  de  compost)  i  d’un  altre  per  a  la   producció  de  pinsos  ecològics  per  animals.  A  més  del  benefici  mediambiental  i    

 

8  


per  a  la  salut,  es  produiran  llocs  de  feina  i  s’obriran   noves  possibilitats  pels  pagesos  i  ramaders.   •  Proposem  la  construcció  de  rampes  per  accedir  a  la  mar  amb  barques  petites.   Es  tracta  d’una  alternativa  sostenible  als  ports  esportius  i  que  afavoreix   especialment  els  residents  i  els  pescadors  locals.       Polítiques  de  Transport  i  de  Seguretat  Vial   •  Proposem  fomentar  el  transport  públic  augmentant  les  freqüències  dels   autobusos  i  impulsant  la  substitució  dels  grans  i  vells  autobusos  actuals  per   vehicles  més  petits  i  ecològics,  més  adaptats  a  la  mida  de  les  nostres   carreteres  i  al  reduït  nombre  d’usuaris.   •  Proposem  introduir  l’ús  compartit  dels  vehicles  privats  organitzant  a   l’Ajuntament  un  servei  de  mediació  entre  els  conductors  que  voluntàriament   ofereixen  places  als  seu  vehicles,  i  els  viatgers  que  s’han  de  desplaçar   regularment.  Els  recorreguts,  els  horaris  i  les  places  disponibles  es  penjaran  a   la  web  de  l’Ajuntament.     Per  fomentar  aquesta  modalitat  de  transport,  que  redueix  la  contaminació  i   promou  la  socialització  i  la  solidaritat  entre  veïns,  proposem  que  l’Ajuntament,   a  més  d’organitzar  el  servei  i  de  donar-­‐ho  a  conèixer  a  tota  la  població,   reintegri  el  impost  de  circulació  als  conductors  que  ofereixin  l’ús  compartit  del   seu  vehicle  i  es  faci  càrrec  d’una  part  de  les  despeses  de  combustible  utilitzat   pels  desplaçaments  compartits.   •  Un  greu  problema  de  seguretat  a  les  nostres  carreteres  són  les  carreres   il·∙legals  d’una  nombrosa  colla  de  motoristes  que  circulen  a  altes  velocitats   tots  els  caps  de  setmana  pel  nostre  municipi,  sobre  tot  per  les  carreteres  de  sa   Cala  i  de  Portinatx.  Des  de  fa  anys,  cada  cap  de  setmana  aquests  motoristes   posen  en  perill  la  vida  dels  veïns  degut  a  la  velocitat  en  que  circulen  i  a  la  seva   arriscada  manera  de  conduir  i  d’avançar  en  grup;  a  més,  molesten  als  veïns   amb  uns  nivells  de  remor  intolerable.  Proposem  limitar  la  velocitat  instal·∙lant   elements  dissuasoris  a  les  zones  més  poblades,  i  que  hi  hagi  punts  de  control   tots  els  caps  de  setmana  amb  sistemes  per  mesurar  la  velocitat  i  el  nivell  de   soroll.  La  Guàrdia  Urbana  i  la  Guàrdia  Civil,  que  fins  ara  no  han  fet  res  per   lluitar  contra  aquestos  abusos,  aplicaran  les  normes  de  circulació  amb  la   màxima  severitat  per  a  combatre  aquest  fenomen  clarament  abusiu  i  perillós.  

 

 

9  


Programa ExC Sant Joan