__MAIN_TEXT__

Page 1

Nr

2/2014

EnGiny

La revista dels enginyers industrials de Girona

A la recerca de l’eficiència energètica

Joves enginyers

Els primers GETI En conversa

Alfons Maria Thió


JUNTA DIRECTIVA COEIC President Joan Juanals Secretari Quim de Ciurana Vocals Àlex Barceló David Bartra Jordi Güell Olga Mateos Josep Maria Soler Jesús Teixidor

Número 2/2014

Direcció Duaita Prats Consell de redacció Quim de Ciurana, Joan Juanals, Núria Valenzuela Disseny Gràfic i Maquetació tauArt

Edita

Demarcació de Girona del Col· l egi Oficial d’Enginyers Industrials deParc Catalunya Agrari i accions

Per què som enginyers industrials? profito aquesta editorial, d’entrada A per saludar-vos des de la meva nova tasca al vostre servei com a president de la Demarcació, i també per fer paleses unes reflexions personals que podrien ajudar a descobrir si l’enginyeria com a professió pot interessar a algú que està a punt d’iniciar els estudis superiors. Us heu qüestionat mai perquè sou enginyer industrial? Alguns de vosaltres suposo que ho teníeu molt clar quan vàreu començar la universitat, i altres per antecedents familiars, però potser per molts cap d’aquests no era el cas. Si us preguntessin què s’ha de tenir o com s’ha de ser per dedicar-se professionalment a l’enginyeria, que contestaríeu?

Un antecedent que es repeteix En una tertúlia informal de les que solem fer a la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació, ens vam plantejar la qüestió: “Perquè vas escollir la carrera d’enginyer industrial?”. Com era d’esperar, les raons van anar generalment en la línia del “Jo de petit desmuntava tot el que em queia a les mans i després intentava tornar-ho a muntar. I normalment ho aconseguia, malgrat que a vegades em sobraven peces...”, o “Un any per reis, els meus pares em van comprar un joc anomenat Mecano amb el qual em vaig entretenir molt de temps fent i reconstruint aparells copiats de la realitat: grues, tractors, cotxes, mecanismes mòbils.... Fins i tot vaig arribar a muntar una màquina de tren que funcionava!”. D’aquests arguments i d’altres similars ja se’n desprèn la curiositat de saber com estan fetes les coses i com funcionen, que segons el meu humil criteri és un primer senyal del possible interès per a l’enginyeria. Com sempre hi ha excepcions, i alguna resposta es va apartar d’aquesta línia. Concretament un company, fill de terratinents de pagès, va explicar que era el segon germà, i que l’hereu es va emportar la propietat i el negoci patern. Ell s’havia de fer capellà o dedicar-se a una altra activitat

aliena a la família. Com que no ho tenia clar, de moment es va matricular a una escola de formació professional que el va conduir cap a la nostra disciplina. Alguns trets característics Personalment crec que no s’és enginyer industrial per vocació, com passa en el sacerdoci, les arts en general, o amb algunes carreres professionals com la medicina aplicada. Però sí que opino que per arribar a ser un bon enginyer s’han de tenir algunes característiques específiques i determinades aptituds mentals força arrelades, tals com: uCuriositat científica-tècnica sobre els aparells i màquines emprats en les activitats desenvolupades per l’ésser humà. uSentit pràctic per a enfocar els problemes sobre realitats palpables, tocant de peus a terra i sense fer volar coloms. uSentit comú per a buscar les vies més lògiques i senzilles possible, que també seran les més econòmiques. uSentit econòmic per a plantejar les solucions assumibles amb els mitjans de què es pugui disposar. uEsperit innovador per a investigar noves tecnologies o millorar les existents, basantse sempre en la realitat dels problemes plantejats. Punt de referència Amb tot això no pretenc donar ni formules per a descobrir futurs genis de l’enginyeria ni despertar vocacions amagades, ni tan sols crear expectatives de caràcter econòmic o d’èxit professional, només compartir el pensament que el fet de tenir més o menys desenvolupades aquestes característiques personals, pot ser un bon punt de referència per a escollir la carrera d’enginyer industrial, que sempre conservarà un bon lloc en el plantejament universitari d’aquest país.

Joan Juanals

Enginyer industrial President de la Demarcació de Girona

anti-Eurovegas (diversos autors)

C/ Narcís Blanch 39, baixos 17003 Girona Tel. 972 211 912 www.enginyersgirona.cat girona@eic.cat

Revista gratuïta per col·legiats i associats a la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Dipòsit legal Gi.598-2014 Paper blanquejat sense clor

SERVEI 04-08 EN Infos Demarcació CONVERSA 10-12 DE Alfons Thió PRIMER PLA 13-14 EN Edificis eficients ESPAI 15 ECO Som Energia

16-18 19 20-21 22

JOVES ENGINYERS Els primers GETI INNOVADORS UdG Racng Team

COMISSIONS Actualitat NOUS ENGINYS Elevadors Olds


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

Accés al pàrquing de la Demarcació NAparcar sense pro-

blemes per fer gestions a la Demarcació o per assistir a actes, reunions i cursos, ja no és un maldecap: des del mes de setembre molts dels companys i companyes utilitzen les places de pàrquing que estan a la disposició de tots els col•legiats/des. Així que, si no ho has fet encara, posa’t en contacte amb nosaltres per facilitar-nos la teva matrícula i et donarem més detalls sobre com fer-ne ús.

Exempció de quotes dels col•legiats que estan en situació d’atur NEls col•legiats

Joan Juanals (esquerra), és el nou president de la Demarcació, succeint a Jaume Masgrau (dreta).

nitzar les inquietuds de la Demarcació amb els grups de treball que s’han anat creant, al final de la primavera es va realitzar la presentació dels 5 Grups de Treball creats fins ara entorn de: Smart Grids, ProIndústria, Eficiència Energètica, Smart Cities i Facility Management. El seu propòsit és reforçar els nous camps d’actuació professional dels enginyers industrials per a posicionar les competències de l’enginyeria industrial al capdavant del desenvolupament a Catalunya del sector que correspon a cadascun.

que es trobin en situació d’atur a partir d’un mínim de 6 mesos, i que acreditin al menys 2 anys de col•legiació amb el compliment dels requisits exigits, poden demanar l’exempció de les quotes del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya durant el temps en que es perllongui aquest atur laboral. Per a fer-ho, caldrà presentar-nos la sol•licitud i la documentació necessària. Per a més informació sobre aquest tema, podeu posar-vos en contacte amb la Demarcació.

Junta General Ordinària de la Demarcació NEl passat 21

d’octubre es varen reunir als locals de la Demarcació a Girona del COEIC, els membres de la Junta Directiva i alguns col•legiats amb l’objectiu d’aprovar els acords que figuraven a l’ordre del dia de la reunió. En el seu darrer acte com a President, Jaume Masgrau va informar de la marxa de la Demarcació i de les novetats, així com del canvi en el càrrec que ocupa des d’aquell dia Joan Juanals. D’acord amb l’acta de la darrera junta general, i amb el document que s’entregà als assistents d’informe de gestió de l’any 2014, Masgrau subratllà alguns temes com la nova incorporació de Pere Homs a la direcció general de les institucions; el sistema d’accés al pàrquing que com dèiem ja és plenament operatiu; i la posada en marxa de la nova revista Enginy de la nostra Demarcació. També informà sobre l’activitat de les comissions de treball, així com de to-

4 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

Presentació dels Grups de Treball d'Eficiència Energètica NAmb l’objectiu de sinto-

tes les accions dutes a terme durant aquests deu mesos d’any: la realització dels nombrosos cursos i jornades tècniques, les sortides lúdiques com la calçotada i el sopar de germanor; les accions de comunicació virtual (xarxes socials), etc.; les subvencions per formació als col·legiats, les conferències a l’Escola Politècnica Superior... Totes aquestes iniciatives han donat sens dubte un gran dinamisme a l’activitat de la Demarcació. Seguidament, el secretari Quim de Ciurana comentà els pressupostos, que es presentaren consolidats i per separat. S’aprovaren per unanimitat els pressupostos ordinaris i d’inversions presentats per al 2015. Nous càrrecs i vocals electes Segons el procés electoral endegat a l’abril de 2014, a la demarcació de Gi-

rona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’havia presentat una única candidatura formada per Joan Juanals i Garcia (president) i els vocals Josep Maria Soler i Jesús Teixidor. D’acord amb l’article 40 dels estatuts del Col·legi, es van suspendre les eleccions i van ser proclamats electes els candidats indicats, que en prenien possessió tot prometen exercir el càrrec amb lleialtat i diligència. El mateix dia, el president sortint, Sr. Jaume Masgrau, i els vocals Joaquim Reda i Àngel Guevara, es donaven per notificats de la revocació dels poders que ostentaven pels seus respectius càrrecs. En conseqüent, la nova Junta Directiva de la Demarcació de Girona quedà constituïda per: President: Joan Juanals Secretari: Joaquim de Ciurana Vocals: Àlex Barceló, David Bartra, Jordi Güell, Olga Mateos, Josep Maria Soler i Jesús Teixidor.


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Premis PFC Girona 2014 de la Demarcació NCada any

en servei

un jurat format per membres de l’EPS i de la nostra Demarcació, valora els projectes finals de carrera presentats durant el curs acadèmic, i en premia el que té més aplicabilitat i orientació industrials. Aquest any vam designar com a premiat pel Projecte Final de Carrera 2014 a l’enginyer industrial Eduard Vidal. De mans del President de la Demarcació, l’autor i recentment llicenciat també va rebre un xec de 900€ en reconeixement del seu treball Navegació, control i modelització del robot submarí Sparus II, que li va ser lliurat el 30 de setembre dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2014/15 de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

Assegurança de Responsabilitat Civil Professional dels EIC NEl 16 d’octubre la

Curs d’utilització del nou Software Lider Calener NEl curs es va realitzar el 29 de setembre i el 6

Patronat Politècnica EPS

Curs avançat de facturació elèctrica NXavier Cordoncillo, enginyer industrial de reconegut prestigi en el sector elèctric, amb 30 anys d’experiència en la generació i transport d’energia elèctrica, va impartir aquest setembre a la seu de Joan Blanch el curs avançat de facturació elèctrica. Els assistents, aproximadament una vintena, van rebre explicacions dels principis en els quals es basa la formació dels preus en el mercat espanyol, els paràmetres de l’evolució dels mateixos fins al moment actual, i l’avanç dels possibles escenaris futurs del mercat d’oferta-demanda. El curs es complementa amb el Cicle de Presentacions de Comercialitzadores Elèctriques, del que us en donem informació en un flaix anterior.

Mútua dels Enginyers va explicar als col•legiats assistents a la jornada, quines són les garanties i les cobertures de la nova Pòlissa Col•lectiva de Responsabilitat Civil Professional dels Enginyers Industrials de Catalunya, aprofundint en els aspectes que generen més preocupació com són les responsabilitats exigibles als enginyers.

NDurant l’acte del Ple del Patronat i 19a. Edició dels Premis Patronat, portat a terme el 25 de juny, el director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, Pere Fullana va impartir la conferència Intel•lligència Ecològica i cicle de vida, o com produir i consumir productes amb coneixement ambiental. A més es va fer entrega dels Premis Patronat Politècnica pels Projectes Final de Carrera dotats amb 600 euros cadascun, que reconeixen els dotze millors projectes relacionats amb les titulacions que s’imparteixen a l’Escola Politècnica Superior. A l’acte hi assistiren, Jaume Masgrau, Joan Juanals i Josep Dellonder. La Demarcació és membre del Patronat i participa en el jurat dels premis.

d’octubre, amb l’objectiu de mostrar l’aplicabilitat del nou software i de permetre que els enginyers dominin amb garanties la seva utilització. Des de la concepció de l’edifici fins a les seves instal•lacions, es parlà de solucions singulars de l’envolupant, de llibreries de materials i ponts tèrmics, etc., per tal de justificar els documents HE0 i HE1 del CTE. Aquest software s’ha creat en substitució de les eines oficials LIDER i CALENER.

Cicle de Presentacions de Comercialitzadores Elèctriques NLa demar-

cació de Girona del CEIC ofereix al llarg del quart trimestre de l’any a tots els col•legiats/des i públic interessat, un cicle de presentacions de comercialitzadores elèctriques, per explicar el funcionament del mercat, quins principis regulen la formació de preus, les noves reformes, les opcions de contractació que ens ofereix, com estalviar en consums, etc. La primera presentació, sobre Com pot una comercialitzadora alternativa ajudar-te a estalviar?, la va presentar l’equip d’Holaluz.com el 15 d’octubre.

www.enginyersgirona.cat Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  5


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

en servei

IX Trobada Anual Fòrum Carlemany

del

NEn aquesta novena edició del 10 de juliol, es va nomenar Sòcia d’Honor a la periodista i escriptora Pilar Rahola, a qui el president de Fòrum Carlemany, Francesc Planas, va lliurar la Placa amb el falcó, símbol de l’associació que representa la fidelitat. Seguidament, Rahola va oferir als assistents un resum històric del nostre país. El Reconeixement Falcó Carlemany que distingeix a aquella persona o entitat que de forma molt especial ha contribuït amb la seva dedicació i esforç a un projecte cívic o social, ha estat pel director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, Josep Maria Solé. A l’acte ens hi representà Joan Juanals.

Diada de l’Enginyer

NLa festa institucional de l’Associació/Col•legi d’EIC, es va celebrar el passat 30 de maig a les instal•lacions del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, on assistiren en representació de la Demarcació, Jaume Masgrau i Joan Juanals. L’acte fou presidit per l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el degà del Col•legi, Jordi Guix, i el president de l’Associació, Jordi Renom. En la Diada, que aplegà més de 600 persones, es van lliurar diversos guardons. Aquests van ser el de la Creativitat (Projecte Fènix – Iberpotash); el de la

Creativitat per a Joves (Enric Guiot i Núria Coronas); el de la Millor Practica Empresarial (Energy & Waste SLNE); el de la Trajectòria Professional (Joan Carles Boronat); el de la Fundació Caixa d’Enginyers (Núria Torras); el del reconeixement acadèmic (Francesc Solé); el del Reconeixement Institucional (FERRMED), diverses Mencions Institucionals (Càritas, Banc dels Aliments i Acció Solidària Contra l’Atur), el Premi Serrat i Bonastre de Periodisme (Els matins de TV3), així com un bon nombre de reconeixements per a nous enginyers i enginyeres.

EngiDiada

NDivendres 6 de juny el CETIG organitzà la seva EngiDiada, un ”Dia de la professió” dels enginyers tècnics de Girona a la qual en nom de la Demarcació hi assistí Joan Juanals. Van lliurar-se, com cada any, el Premi Manel i Boada a la Transmissió del Coneixement Cientifico-Tècnic, que correspongué a Josep Amat, doctor en enginyeria industrial per la UPC i catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, i el Premi a la Millor Trajectòria Professional que fou per Josep Juliol, fundador de l’enginyeria PGI. Així mateix, també es va fer un reconeixement a tres joves enginyers tècnics industrials -Georgina Ortiz, David Martínez i Cristina González-, que van rebre el Premi al Millor Projecte de Final de Carrera.

A la Diada de l’Enginyer, la festa institucional del COEIC,s’hi aplegaren al voltant de 600 persones.

Els Sopars de Germanor són una tradició de nombrosos col·lectius, com el nostre. A l’imatge, el Sopar de la Delegació del Vallés.

Sopar de Germanor de Catalunya Central NLa De-

marcació de Catalunya Central va celebrar el Sopar de Germanor també el passat 6 de juny. El president Jaume Masgrau assistí a l’acte en el qual es va retre homenatge a Josep Alabern, ja que va cessar en el seu càrrec de president d’aquella Demarcació, essent substituït per l’actual presidenta, Mireia Fèlix. El sopar es va celebrar al restaurant Cal Milui de Rajadell.

Sopar de la Delegació del Vallès NEl divendres dia 26 de se-

tembre va tenir lloc al Celler Cooperatiu de Rubí, municipi amb un gran pes industrial, la 18a edició de l’Acte Social de la Delegació del Vallès. Enguany el leitmotiv escollit va ser la Reindustrialització. La inauguració va anar a càrrec de Jaume Buscallà, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Rubí, seguit de la conferència de Joan Majó, enginyer industrial i antic ministre d’Indústria i Energia. 6 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Sopar de Germanor 2014 de la Demarcació de Girona NEl Sopar de Germanor dels

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  7

en servei

enginyers industrials gironins es va celebrar un cop més al restaurant garrotxí Ca l’Enric, a la Vall de Bianya. A la festa, que tradicionalment organitza la Demarcació de Girona quan s’apropa l’estiu, hi són convidats tots els seus col·legiats i associats. Aquest juny, a la nostra trobada s’hi van aplegar 140 enginyers i els/les respectius acompanyants, i hi assistiren el president i el degà, a més de representants de la resta de Demarcacions i de la Delegació, de la Mútua dels Enginyers i de la Caixa d’Enginyers. L’aperitiu va estar amenitzat per un quartet de jazz liderat pel company enginyer industrial i guitarrista, Francesc Adroher. Aquí podeu veure algunes imatges de la popular i agradable vetllada.


N

Informacions i serveis de la Demarcació de Girona per als seus col·legiats i associats

Primera oficina bancària de Caixa d’Enginyers a Girona NCaixa d’Enginyers ja té

en servei

la seva oficina bancària a Girona, al carrer Emili Grahit, i va ser inaugurada oficialment el 19 de setembre. A l’acte hi assistiren entre d’altres l’alcalde, Carles Puigdemont, i Jaume Masgrau, que celebrà l’obertura com “la d’un fill que s’emancipa”, ja que en els tres anys que Caixa d’Enginyers ha estat instal•lada a la seu de la Demarcació com a punt d’atenció personalitzada, ha duplicat el nombre de socis, actualment més de 1.500.

Llibre “Barcelona i l’aigua” de Joan Gaya NLa nostra sala d’actes es va omplir de gom a gom de companys de professió i representants de les administracions locals i entitats afins, per acollir el 2 d’octubre les paraules que l’escriptor i periodista Antoni Puigverd dedicava al llibre de Joan Gaya, titulat “Barcelona i l’aigua”, que aporta informacions sobre l’abastament d’aigua de la Ciutat Comtal, i també la planificació hidràulica de Catalunya. Al final de la presentació, el mateix Gaya va respondre les preguntes que el públic li va plantejar.

Demarcació de Girona - EN AGENDA nNovembre/desembre - Cicle conferències estudiants GETI (EPS de l’UdG). n13 de novembre - Cicle de presentacions de Comercialitzadores Elèctriques: El risc del mercat elèctric i els diferents contractes d’electricitat. Per Nexus Energia (Narcís Blanch). n14 de novembre - Visita al Centre de Producció de la fàbrica Nestlé de Girona. Organitza COJUPRE. n20 de novembre - Inici del cicle 2014/2015 dels Diàlegs Oberts de la Comissió Enginyer i Empresa. Primer diàleg: La gestió del Talent (Narcís Blanch). n 26 de novembre - Reunió de la Comissió de Jubilats i Prejubilats de la Demarcació (Narcís Blanch). n4 de desembre - Cicle de presentacions de Comercialitzadores Elèctriques: La comercialització Km 0 i la tecnologia de gestió de renovables. Estabanell Energia (Narcís Blanch). n10 de desembre - Tertúlia de la Comissió de Jubilats i Prejubilats: “ El fascinant viatge de la Terra” (Narcís Blanch). n22 de desembre - Trobada de Nadal dels Enginyers Industrials de Girona: taller de fanalets i aperitiu (Narcís Blanch). 8 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

NOR MA TI VA US RECORDEM que si voleu consultar les novetats sobre NORMATIVES, podeu entrar a: uL’apartat Infocentre/ normativa del nostre web enginyersgirona.cat uEl bloc de normativa del CEI normativainfo. wordpress.com/ uEl portal de normativa del CEI normativa. infocentre.es uLa pàgina “Novetats normativa”, a la home del web eic.cat.


Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  9


ALFONS THIÓ de conversa

Records d’un enginyer industrial “de medicina general”

“El risc zero té un cost infinit” mper Duaita Prats

La passada primavera, el Conseller d’Interior Ramon Espadaler lliurava la medalla d’or i també l’agulla d’or de Protecció Civil a qui en va ser el primer responsable de la Generalitat, l’enginyer industrial gironí Alfons Thió, “en reconeixement dels seus serveis excepcionals preventius i per la gran tasca en els orígens del que avui és el sistema de protecció civil de Catalunya”. Avui, després de parlar amb ell en el seu despatx “de retirat” sobre tantes i tan variades experiències en l’exercici professional, una conclou que Thió és l’exemple de fins a quin punt la pràctica civil d’enginyeria industrial pot incidir en la dinàmica de la vida diària de les persones. 10 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

Nascut a Bescanó el 1928, Alfons Maria Thió de Pol va ser enginyer municipal des del 1957, i l’any 1961 era nomenat enginyer assessor de l’Ajuntament de Girona. Posteriorment i fins a l’any 1985, en va ser Cap dels Serveis Tècnics, un recorregut que li procurà un ampli coneixement de les necessitats ciutadanes. Vostè això ho explica d’una altra manera. Sempre dic que he estat un enginyer “de medicina general”, una espècia d’internista de l’enginyeria. He tocat molts pals, des de jardineria a xarxa d’aigües, enllumenat o tràfic de vehicles. A més, tant llavors com durant la meva trajectòria he tingut una gran sort, no gaire corrent en un funcionari, com és poder construir pràcticament des de zero. En una Girona encara incipient... Quan vaig entrar a l’Ajuntament, llavors era un poble de 30.000 habitants i a l’Oficina Tècnica només hi treballaven dos delineants compartint una taula de dibuix, un arquitecte que venia dos matins per setmana, i un aparellador. Anys després, com a primer Responsable de la Junta de Residus, posava en marxa el servei anotant el “Asiento número 1” al Llibre de Registre. I finalment, en assumir la direcció de Protecció Civil de la Generalitat, encetava un Departament que no existia fins llavors. De l’etapa gironina segur que en te records inoblidables. I tant! Per exemple quan fèiem el Passeig Arqueològic que ressegueix la muralla, i tirant parets vam obrir a la vista la Torre Cornèlia

de dalt a baix. Emocionant. O la instal•lació de la il•luminació de la part vella. I dur l’aigua a les cases, del Pasteral fins a Girona, o fer la xarxa de clavegueram. Pensa que de 1962 a 1972 els carrers s’havien inundat 11 vegades i s’havia de solucionar. Van ser molts kilòmetres de conduccions d’aigua potable i de tubs de desaigua! També la potabilitzadora de Montfullà era cabdal, ja que els pous de la Devesa no donaven més de si. I la depuradora d’aigües residuals... Tantes coses per solucionar! Llavors planejàvem l’urbanisme de la ciutat que és ara. Tinc entès que un altre dels grans problemes era la circulació. Només et diré que abans de la construcció de l’Autopista i l’eliminació dels dos passos a nivell, la cua de cotxes a la N-II venint de Barcelona arribava sovint a Caldes de Malavella! Per això aquí potser pel que més se’l recorda, és per la construcció del viaducte del tren, que va impulsar i que ara conservaria. No ho faria per romanticisme, un enginyer sap que el que fa té data de caducitat. La qüestió és si encara en podem treure algun profit. A Europa tenim molts exemples de reutilització de viaductes. Tanta gent com ha descobert Girona passant en tren! Les vistes que ofereix són precioses. De petit m’agradava passejar amb el meu pare pel terraplè de la RENFE i contemplar la vista. Ara seria ben bonic poderho fer sobre el viaducte enjardinat, com han fet a Anvers. Què pensa quan veu que el TGV que passa per Girona es va posar


(Foto: Àngels Bartrolí)

de conversa

Quan vaig començar, Girona era un poble de 30.000 habitants...

He estat una espècia d’internista de l’enginyeria. He tocat molts pals, des de jardineria a xarxa d’aigües, enllumenat o tràfic de vehicles. I durant la meva trajectòria he tingut una gran sort, no gaire corrent en un funcionari, com és poder construir pràcticament des de zero.

Desgraciadament, el mateix Govern no compleix els seus propis reglaments. La meva impressió és que a Espanya la xarxa de trens d’alta velocitat s’ha concebut a partir de consideracions no tècniques i amb molta improvisació.

En el cas de les bombes d’ETA a la refineria d’Enpetrol, a Tarragona, ens vam trobar que la gent fugia esmaperduda. Llavors jo era al capdavant de Bombers i Protecció Civil era competència de l’Estat Espanyol. A Catalunya, l’experiència ens va servir per introduir més endavant el protocol del confinament.

en funcionament sense un pla d’emergències homologat, que encara no el té? Sembla que les coses no es plantegen des del punt de vista de Protecció Civil. Desgraciadament, el mateix Govern no compleix els seus propis reglaments. La meva impressió és que a Espanya la xarxa de trens d’alta velocitat s’ha concebut a partir de consideracions no tècniques i amb molta improvisació, a partir de decisions polítiques i diria que econòmiques, potser inconfessables alguna d’elles. És la conclusió que en trec veient algunes de les solucions tècniques adoptades, tan absurdes. Per què ho diu? Te’n posaré dos exemples. Quan es va fer la primera ampliació de l’Aeroport del Prat, el protocol de punts a millorar era extens, i molts van quedar per fer. I també, quan pels Jocs Olímpics es va reconstruir l’Estadi Lluís Companys, després de l’informe de Protecció Civil es van haver d’afegir 500 milions de pessetes per arranjar les fallades. Aquests dies Girona és centre d’una polèmica tècnica arran de la inundació precisament al TGV. Directament n’estic poc informat. El que sé és el que he llegit als mitjans. Però el que m’ha molestat és que originàriament es donés les culpes a l’Ajuntament de Girona, arribant a dir que era un tema de construcció del clavegueram. Allò que més importa és tenir presents quines haurien estat les conseqüències si hagués coincidit amb un tren. Hi podia haver hagut centenars de morts!

Entre els anys 1985 i 1987, Alfons Thió va ser Cap de Serveis de la Junta de Residus de Catalunya, intervenint en la construcció de la 1a planta incineradora d’escombraries de la província de Girona. Després era nomenat Director General de Prevenció i Extinció d’Incendis, impulsant l’adquisició de la primera flota d’helicòpters. En aquella època, quin va ser el repte més gran que va haver d’enfrontar? Potser el que em vaig trobar de nassos només d’estrenar-me al càrrec al capdavant de Bombers: el cas de les dues bombes d’ETA a la refineria d’Enpetrol, a Tarragona, que en realitat van ser tres. No hi va haver víctimes mortals, però l’incendi era molt gran i ens vam trobar que la gent fugia esmaperduda per la proximitat de la central nuclear. Llavors Protecció Civil era competència de l’Estat Espanyol, i en el seu primer anunci van cometre l’error de dir que “por ahora no es necesario evacuar la ciudad”. La gent abandonava Tarragona en massa. Una situació molt compromesa... Sí, que ens va servir per introduir més endavant un protocol, el del confinament. Fins llavors només hi havia el de l’evacuació. A Catalunya, davant d’una emergència exterior, vam començar a practicar l’aïllament domiciliari. El desembre de 1988 va ser nomenat Gerent de Protecció Civil, càrrec que ocuparia fins febrer de 1995. Que creu que hi va aportar? Més que els coneixements tècnics de la meva formació, crec que sentit comú. Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  11


de conversa Alfons Thió va promoure gran part del que avui coneixem com a Protecció Civil (Bombers, Policia i Sanitat), i va impulsar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya per a la gestió de qualsevol emergència. A baix, la dedicatòria dels companys (fotos: arxiu Francesc Thió) Aquest i l’eficàcia són fonamentals a l’hora d’enfrontar una emergència. En això m’hi va ajudar molt l’experiència de tots els anys anteriors a Girona. També vaig estar rodejat de molt bons professionals, com els enginyers industrials Jordi Sans i Jaume Guamis, o l’enginyer tècnic Antonio Escobosa, fonamentals en el meu dia a dia. Sempre he mirat d’engrescar els meus equips i puc dir que encara ara em sento amic de les persones amb les que i per les que he treballat. En aquells darrers anys,Thió va promoure gran part del que avui coneixem com a Protecció Civil (Bombers, Policia i Sanitat), i va impulsar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya per a la gestió de qualsevol emergència, deixant a punt les bases per redactar la Llei de Protecció Civil de Catalunya. Després de l’aprovació del pla de procediments i mecanismes de resposta PROCICAT, va jubilar-se. Va marxar amb la sensació de deixarho tot controlat? No! S’ha de ser realista i pensar que el risc zero no existeix, o utilitzant una expressió pròpia del llenguatge enginyer, que té un cost infinit. O sigui, que mai es pot arribar a aquesta fita. Des de la seva àmplia experiència, quina lliçó transmetria als joves i no tan joves enginyers? Que tant a la vida professional com personal, no tot es resol amb lleis ni equacions. Per sobre de tot allò que he dit abans: tenir molt present el sentit comú, i també combinar la responsabilitat i l’eficàcia. 12 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

Té actualment alguna connexió amb l’enginyeria? D’activa, cap. En retirar-me l’any 1995, el Bisbat de Girona em va demanar de fer l’inventari de béns territorials i edificis, i vaig estar-hi 10 anys. Després em van nomenar director de les aules d’extensió universitària de la gent gran, que van ser uns 14 anys més. A partir de 2007 vaig tenir problemes de visió, i ara mateix estic ben retirat. Però segur que hi ha algun tema que li interessa en particular. Sí, les centrals nuclears de fusió. Les que tenim actualment són de fissió i, encara que opino que ben gestionades s’han de mantenir, com fer-ho adequadament si requereixen una alta especialització i aquí no es pot obtenir, menys encara des que es va clausurar el reactor experimental ARGOS de l’UPC? Els nivells de seguretat necessaris són altíssims! Ho dic amb coneixement, ja que l’accident de Vandellòs del 89, el més greu d’una central nuclear a Espanya, em va agafar al front de Protecció Civil. Es va fregar la tragèdia i va revelar falles de construcció a la instal•lació. Per això aposta per l’energia nuclear de fusió, amb menys impacte ambiental. Al sud de França, a Cadarache, el projecte ITER treballa en la construcció del major reactor de fusió del món per produir una nova forma d’energia amb aplicacions comercials, i ho segueixo. Només imagina això: l’energia alliberada quan l’hidrogen es converteix en heli és tan alta que multiplica per mil la que es produeix per fissió. Tècnicament encara és complicat de resoldre, però es tracta d’una energia de baixa perillositat, que ve del sol, i per mi la gran esperança.

Per estar al front de Protecció Civil, més que els coneixements tècnics de la meva formació, em va ajudar sentit comú. Aquest i l’eficàcia són fonamentals a l’hora d’enfrontar una emergència.

L’accident de Vandellòs del 89, el més greu d’una central nuclear a Espanya, em va agafar al front de Protecció Civil. Es va fregar la tragèdia i va revelar falles de construcció a la instal•lació.

Ara segueixo l’evolució de les centrals nuclears de fusió, una energia que multiplica per mil la que es produeix per fissió. És de baixa perillositat i per mi la gran esperança.


Eficiència energètica

Segons la directiva Europea 2010/31, a partir del 31 de desembre del 2020 tots els edificis de nova construcció hauran de tenir un consum gairebé nul, i els públics en concret hauran de complir amb aquest requisit dos anys abans. Entrem en una època on haurem d’utilitzar totes les nostres armes en favor de la sostenibilitat ambiental i econòmica; sembla doncs necessari i coherent procurar que l’habitacle on vivim, treballem o gaudim, estigui també planejat en favor d’un món més net, on l’energia fòssil té data de caducitat. Per aquest motiu, d’aquí endavant hauríem de sentir a parlar cada cop més sovint dels nZEB. Però, sabem què són exactament?

U

n nZeb és un edifici projectat per aconseguir-hi la màxima reducció de la demanda energètica, i alhora capaç de generar l'energia necessària per cobrir-la mitjançant recursos renovables o residuals. Per tant, no serà quasi zero el consum energètic sinó la compra d'energia no renovable de l'exterior, possibilitant així l’existència d’illes energètiques independents de les centrals energètiques convencionals. Això s’assolirà amb una sèrie de millores en l'envolupant tèrmica, l’aplicació d'estratègies passives i unes instal·lacions més eficients, que comportaran una major inversió inicial respecte dels edificis convencionals, alhora que es reduirà el cost energètic durant la vida útil de l’edifici. La normativa espanyola, amb els deures per fer Des de 2006, amb la publicació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i el seu document annex DB-HE, es va començar a regular com havia de ser l'envolupant tèrmica, l'eficiència de l'enllumenat, el rendiment de les instal·lacions tèrmiques, i la contribució de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica limitant la demanda energètica. Al setembre de l'any passat es va incloure la limitació del consum energètic, demanant, per exemple, una etiqueta d'eficiència energètica mínima B pels edificis no residencials. Malgrat aquesta última revisió, encara no s’arriba als estàndards requerits per a la consideració de nZEB i caldrà, per tant, un nou enduriment de la normativa, a ser possible abans de finals de 2018, data límit pels edificis públics. La Directiva Europea dels nZEB s'havia de transposar abans de 2013, però a Espanya encara no existeix cap regulació ni se sap què significa el "quasi" zero, un detall fonamental per conèixer l'abast de les mesures.

El CTE a Catalunya Si agafem com a referència la certificació energètica d'edificis nous (vigent des de 2007) veurem que en els últims 7 anys, on ja estava vigent el CTE, s'han certificat a Catalunya 5.133 edificis, dels quals només un 9,2% són de categoria màxima, la A, la més semblant a un nZEB. A la província de Girona no va gaire millor: en aquest període contemplen 1.228 certificacions, només 65 edificis s’han construït amb la qualificació d’eficiència més alta, mentre un 70% d'etiquetes són D i E, les més baixes i ineficients. Mirant el futur Cap a on ens dirigim? Es tracta d’incloure la demanda i el consum energètic com a factors per al disseny des de l’inici del projecte. Per la demanda energètica, decisions com l'elecció del solar, l'orientació, el gruix d'aïllaments o la tipologia de les finestres, tindran requisits energètics. Les solucions passives -aquelles que provoquen una reducció de la demanda energètica sense un consum associat-, són imprescindibles en els nZEB. Mesures com la ventilació natural, les cobertes enjardinades o aprofitar al màxim la llum natural, són algunes de les que trobarem en tots aquests edificis. Energies renovables vs eficiència energètica Segons la definició dels nZEB, l’energia necessària, o la major part, s'ha de generar mitjançant energies renovables des de dins o de fora de l’edifici. Una opció seria construir edificis que incorporin energia fotovoltaica, solar tèrmica, geotèrmia, aerotèrmia, biomassa, o energia eòlica, entre moltes altres tecnologies renovables. Però la definició també obre la porta a produir l'energia renovable des de l'exterior de Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  13

en primer pla

EDIFICIS DE CONSUM QUASI ZERO


en primer pla

l'edifici podent comprar-la a una comercialitzadora que vengui energia produïda només en plantes d'energia renovable: els anomenats “certificats verds”. No hem d’oblidar-nos tampoc de l'eficiència energètica. No n'hi ha prou amb reduir la demanda i produir l'energia necessària amb energies renovables, s'ha de minimitzar el consum d'energia per cobrir aquesta demanda. En un edifici d'altes prestacions energètiques no s’han de deixar oberts els llums quan tenim suficient il·luminació natural, o fer funcionar la climatització en horari no laboral.

De moment són pocs els edificis plantejats íntegrament com nZeb. A la imatge, la seu de WWF a Zeist (Holanda), construïda sota diversos paràmetres d’eficiència energètica. (foto: Terri Peters)

Els nZEB i la política energètica estatal Totes aquestes mesures han d'anar acompanyades d’una normativa favorable i d'un govern capdavanter i exemplar. Mentre es posen bastons a les rodes al desplegament de les energies renovables, proposant un impost a les instal·lacions que generin energia

elèctrica a partir del sol per autoconsum propi, es fa difícil pensar com es promocionarien les energies renovables pels nZEB. Els nZeb al COEIC Des del Col·legi d'Enginyers mitjançant el Grup de Treball d'Eficiència Energètica, hem realitzat jornades per donar a conèixer els nZEB, com la de maig on ens vam reunir més de 100 persones a la III Jornada 3E (Energia, Eficiència i Edificació) per parlar dels nZEB i de gestió energètica (vídeo a: http:// www.eic.cat/jornades/1089521). Al mateix temps es van publicant periòdicament concursos públics per construir edificis nZEB i s'organitzen congressos sobre aquesta temàtica. Si no es desvirtua com ha succeït amb la certificació energètica d'edificis existents, l'eficiència energètica i els nZEB poden arribar a ser una de les sortides amb més futur del nostre sector. mMarc Masó

ESPAIZERO A OLOT

PRIMER CENTRE ESTATAL 100% AUTOSUFICIENT ENERGÈTICAMENT El projecte EspaiZero va néixer de la voluntat del Grup Wattia Innova de crear una seu energèticament autosuficient, a través de la implementació de diferents sistemes per l’estalvi energètic en una àrea d’oficines d’un edifici d’Olot. Amb el seu funcionament i avaluació diària, es pretén demostrar com amb l’aplicació d’un seguit de mesures d’estalvi energètic, de fonts renovables eficients, i d’un correcte sistema d’automatització, es pot arribar al consum de balanç energètic zero amb una rendibilitat òptima. Com funciona Des del primer moment es va considerar que la geotèrmia era la millor opció per a la producció d’energia tèrmica. És renovable, és eficient i serveix tant per escalfar com per refrigerar. Per la generació d’energia elèctrica es va instal·lar un sistema solar fotovoltaic dimensionat per tal que EspaiZero sigui autònom la major part de l’any. L’energia elèctrica produïda es consumeix al moment de ser produïda i s’emmagatzema el sobrant en bateries per usar-la quan calgui. A part de l’acumulació d’energia elèctrica, es disposa d’un sistema d’emmagatzematge d’energia tèrmica en les anomenades piles d’aigua, que fa que es pugui sobre produir energia tèrmica quan sigui gratuït o més econòmic, i també consumir-la en cas necessari. Finalment, el sistema d’automatització és el cervell que fa que tots els altres sistemes treballin en equip de manera ordenada, decidint quins han d’actuar i com. EspaiZero és obert, prèvia cita, a tothom qui vulgui visitar i comprovar en directe el funcionament dels seus sistemes actius i passius per a l’estalvi energètic. Com a laboratori viu i en constant evolució, vol esdevenir una eina important per a preparar el futur pròxim en què tots els nous edificis hauran de tenir un consum gairebé nul, ja sigui per consciència, per cost de l’energia o per normativa. mEiGI. 14 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

SISTEMES APLICATS

PASSIUS: orientació, aïllament, captació solar, perfileria amb trencament de pont tèrmic, envidriament triple amb doble càmera amb argó i baixa emissivitat, il·luminació natural, distribució d’àrees de treball per aprofitament solar, ventilació creuada automàtica, recuperació, estratificació. ACTIUS: automatització i control, sistema de geotèrmia, piles d’aigua, terra radiant, sostre refrescant, pou canadenc, xemeneia solar, panell solar, plaques solars fotovoltaiques, bateries elèctriques per l’acumulació d’energia elèctrica, vidre amb cèl·lules fotovoltaiques, protecció solar exterior, ventilació natural exterior sala de racks, servidors eficients, il·luminació led, il·luminació regulada segons aportació exterior, il·luminació sensors presència i moviment. MESURA I CONTROL: SmartLite (FSL) 24 punts de mesura: radiografia del consum elèctric, iENetB: Datalogger sistema KNX, iES7: Datalogger sistema PLC Siemens, Estació meteorològica Davis. ESTALVI: Tarificació elèctrica indexada.


SOM ENERGIA Una iniciativa nascuda a Girona amb el segell de l’energia verda

eco espai LA NOVA PLANTA DE BIOGÀS, UNA REALITAT TANGIBLE Planta de biogàs de la cooperativa a Torregrossa (font: Som Energia)

Com veieu, en el present número d’Enginy fem especial èmfasi en l’eficiència energètica, tant en l’àmbit industrial com el domèstic. És en aquesta direcció que obrim la nostra finestra Eco-espai a un projecte que va néixer a Girona i té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Parlem de Som Energia, una iniciativa científica i popular que s’ocupa de la generació, el subministrament i la comercialització d‘energia a partir de la sostenibilitat i el cooperativisme. Us en donem algunes pistes. om Energia començava a caminar Sd’altres el 2010, amb els precedents d’èxit projectes europeus similars com

Ecopower (Bèlgica), Enercoop (França), o Greenpeace Energy (Alemanya), i també amb un objectiu semblant: produir i comercialitzar energia generada a partir de fonts 100% renovables com el sol, el vent el biogàs, la biomassa, els residus orgànics… Els pilars en què es basa Som Energia són oferir als seus socis energia verda a un preu similar al de l’electricitat convencional, la convicció que el model energètic actual és insostenible, la voluntat de

trencar l’oligopoli vigent, i una gestió transparent al servei dels seus cooperativistes. Bases de treball Ara per ara, Som Energia és fonamentalment una comercialitzadora d’energia verda. La cooperativa compra eco-energia al mercat majorista elèctric amb certificats de garantia d’origen, i la subministra usant la xarxa elèctrica existent sumant-hi a la factura final el cost “del peatge” de pas. Per altra banda, a través de les aportacions voluntàries dels seus membres també promou l’execució de projectes per a la producció d’energia de fonts renovables, per un dia assolir la fita de cobrir el 100% de la demanda energètica través de la producció pròpia. Les coses clares En aquests moments, Som Energia gestiona prop de 15.000 contractes amb la transparència com a premissa. A causa dels canvis en el càlcul de les tarifes regulades imposats pel Govern central, i seguint la seva política de transparència, es troba en un procés de debat assembleari sobre el mètode per fixar els preus que oferirà als seus clients. Minvar la petjada ecològica Som Energia afirma que garanteix que la mateixa o més quantitat de l’energia que ha comercialitzat, ha estat produïda a partir de fonts renovables, i que si la comparem amb altres comercialitzadores, veurem que es troba sempre a la franja baixa de preus de venda. Reconeix que no és la més barata, però afirma mantenir-se constant, amb el valor afegit que suposa pels usuaris contribuir a minvar la petjada ecològica. mEIGi

Aquest 2014 els cooperativistes de Som Energia inauguraven la seva primera planta de biogàs a Torregrossa (Lleida), tot aprofitant l’acte per denunciar l’actual política energètica del Govern Central, clarament contrària als projectes de les renovables, penalitzats amb la nova normativa. La planta de biogàs de Som Energia produeix energia elèctrica majoritàriament a partir de purins, a més d’altres residus orgànics, i és capaç de generar l’equivalent al consum anual de 1.300 famílies. La major part de l’electricitat obtinguda s’exporta a la xarxa elèctrica de distribució, i la calor produïda serveix per escalfar la mateixa planta més la granja propera d’on s’agafen els purins. No cal dir que l’aprofitament d’aquests residus suposa un avantatge més i prou important, ja que el seu excés amenaça derivar en seriosos problemes ambientals.

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  15


ELS PRIMERS GRADUATS GETI joves enginyers

El passat mes de juliol, van graduar-se i presentar projectes fi de grau de molta qualitat els primers estudiants que varen cursar els estudis de GETI a l’Escola Politècnica Superior de Girona: Iu Ayala, Gerard Moreno, Manel Cruz, Paula Negre i Joan Quintana.

Tots cinc estudiants varen fer xalar de valent als membres del tribunal, i varen demostrar amb escreix per què han estat els primers de la seva promoció. Des d’aquí els hi donem l’enhorabona, i a continuació us mostrem un tast dels seus invents, contribucions, estudis, anàlisis i conclusions, però sobretot, del seu esforç i gran treball. 16 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

V Millorar el vol del quatcopter

En aquest treball, realitzat per Iu Ayala, l’objectiu era estudiar el comportament d’un quadcòpter i aportar idees per millorar el seu vol i comportament des de la perspectiva del control. Els components estudiats eren l’estructura, el motor, el microcontrolador, la bateria, la càmera frontal, els sistemes de comunicació i finalment els dispositius extrets. El quadcòpter utilitzat en aquest treball consta principalment dels sensors bàsics per tal de garantir l’estabilitat del vol, com són un microcontrolador, acceleròmetres i giroscopi, i els components essencials per volar, que van des de l’estructura fins a les hèlixs passant pels motors. S’escollí un aparell que també porta una càmera frontal, una vertical i sensors d’alçada, que ajudaran en l’aportació de solucions. L’aparell proposa unes millores en el control per tal d’utilitzar-lo en tasques de filmació professional, augmentant l’estabilitat, la qualitat i la duració d’una gravació d’alta qualitat, utilitzant una aeronau per capturar-lo. També la viabilitat d’entregar paqueteria a través de multicòpters. Es valoren els punts forts i febles de cada tipus d’aeronau per aconseguir una decisió final, l’exploració d’edificis, per reconèixer l’estat d’un edifici mitjançant un multicòpter, i l’augment del rendiment dels camps analitzant l’estat de la collita.

V

El somni de tenir una bicicleta de fusta

El projecte de Joan Quintana ens mostra el disseny d’un quadre de bicicleta de carretera. El material principal utilitzat per a realitzar el quadre és la fusta, en concret fusta laminada de 5 i 2,5 mm de niangon i bedoll. La geometria i el disseny han de fer que la bicicleta un cop acabada tingui bones propietats per a la seva utilització. Ha de ser prou rígida per a proporcionar bones prestacions a la carretera, i còmode en la posició de pedaleig, tot això amb el mínim pes possible. Les dimensions principals s’apliquen observant les mides que utilitzen les principals marques de fabricants de quadres de bicicletes. Posteriorment, s’adapten per a obtenir un bon resultat amb el material amb el qual es realitza el projecte i es determinen els eixos principals d’una bicicleta normal, a partir del qual es dimensionen els gruixos i seccions dels tubs

de fusta, en aquest cas tot per tècniques de computació numèrica. En l’anàlisi numèric s’ha comprovat que els principals punts on s’ha tingut en compte el disseny són els coixinets de la direcció i dels pedals, l’assemblatge amb la roda posterior i la unió amb el seient. La fusta és un material ortotròpic, per tant té diferents propietats en les diferents direccions de treball. S’han buscat les característiques del material. El resultat final és una bicicleta amb un quadre de 72 peces de fusta laminada. A més, té quatre anells d’alumini per a protegir el quadre del rodament dels coixinets i dues punteres per a col•locar la roda posterior de la bicicleta, ja que les especificacions de les rodes no permetien realitzar aquesta zona amb fusta.


V Injecció de

micro-peces amb una tecnologia innovadora

V Un enginy per

facilitar la postvenda

Una de les funcions del servei de postvenda del cas d’estudi, és portar registre de les sortides de recanvis de components que s’han emprat en incidències posteriors a la venda, ja sigui per avaria o substitució per defectes, així com les comandes dels clients que simplement es volen proveir de recanvis. Aquestes sortides de components queden registrades en una base de dades que es va ampliant diàriament i s’emmagatzema en un sistema de planificació de recursos empresarials (SAP ERP). Les avaries per peces defectuoses són un cost afegit al de la construcció de la màquina, que va a càrrec de l’empresa si està en període de garantia, o un cost per a l’usuari si és després d’aquest període. En qualsevol cas, un excés d’avaries degudes a defectes representa també un desprestigi per a la marca. L’objectiu de Gerard Moreno era dissenyar un sistema per minimitzar els efectes esmentats, i millorar encara més la relació empresa-client, amb un mecanisme per avançar-se als esdeveniments i reduir el nombre d’avaries. Com a solució creà un mètode per detectar els components crítics de les màquines, esprement totes les possibilitats d’utilització de la plataforma Microsoft Excel. El sistema, a part d’exercir i ajudar a portar un control, permet tenir-ne caracteritzats els costos.

realitza amb la màquina d’emmotllament per ultrasons Sonorus 1G que, mitjançant un sonotrode, utilitza els ultrasons per fondre el material que es troba a la càmera de plastificació dins el motlle i alhora genera la pressió necessària per què el material ompli la cavitat del motlle. Al tractar-se d’una tecnologia molt nova presenta un ampli ventall de camps d’investigació per al seu complet coneixement i millora. En concret, l’objecte d’aquest treball consisteix en l’estudi dels diferents paràmetres de procés, quins són els seus límits i com afecten aquests sobre la peça obtinguda. Els resultats de l’experimentació i la posterior anàlisi ha permès elaborar una metodologia que permet ajustar els paràmetres de procés per tal de complir amb uns requeriments de qualitat prèviament determinats. El projecte ha identificat clarament quines són les fases a seguir per determinar l’efecte dels diferents paràmetres de procés sobre les peces processades i suposa un primer pas molt important en la caracterització de l’emmotllament per ultrasons, que permetrà utilitzar materials d’alt compromís com per exemple per aplicacions biomèdiques.

V Tècniques numèriques al servei de la velocitat

La Formula Student és una competició entre universitats on els estudiants, sense ajuda de professionals, han de dissenyar un vehicle que s’adapti a la normativa. Per tal de posar els vehicles a prova s’organitzen diferents competicions a circuits com Montmeló o Silverstone. Una de les necessitats del nou vehicle portat a terme és refrigerar els motors elèctrics, cosa que es fa per aire a través d’aletes de refrigeració forçant un flux d’aire cap als elements a refrigerar. En el projecte de Manel Cruz es proposen diferents alternatives de la carcassa del motor i ventilacions per a la dissipació de calor, que li permetin més eficiència. Per aconseguir-ho, s’han realitzat simulacions amb CFD. Tenint present la normativa de la competició i els tipus de motors que s’utilitzaran, s’ha dissenyat una carrosseria on s’han previst les entrades d’aire. En aquest punt, s’ha obtingut un model i simulat en un túnel del vent utilitzant un programari de CFD, permetent contrastar la importància de les entrades d’aire en el vehicle a través de dues simulacions, la d’un prototip amb entrades d’aire i d’un altre que no en té. mEIGi Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  17

joves enginyers

Un procés tradicional d’obtenció de micro-peces és l’emmotllament per microinjecció, però presenta algunes limitacions com la falta de precisió en la dosificació del material, la repetició i l’elevat volum de les massalotes. Recentment s’ha treballat en una nova tecnologia de procés per obtenir micropeces que es basa en els ultrasons. El procés enginyat per Paula Negre es


joves enginyers

D’esquerra a dreta, els primers enginyers GETI: Joan Quintana, Iu Ayala, Paula Negre, Manel Cruz i Gerard Moreno.

NOU PANORAMA DELS ESTUDIS DE GRADUAT EN ENGINYERIA DE TECNOLOGIES INDUSTRIALS Segurament, molts de vosaltres ja heu sentit a parlar dels canvis recents als estudis que condueixen a la titulació d’Enginyeria Industrial pròpia del nostre col•lectiu. De fet, en la passada editorial ja fèiem esment de les moltes incerteses que com a col•lectiu hem de resoldre en aquest aspecte. Ara però, toca celebrar la finalització dels estudis de la primera promoció d’estudiants del Graduat en Enginyeria de Tecnologies Industrials (GETI) a l’EPS. Abans però, situarem el nou panorama per als qui encara no ho coneixen del tot, i després mostrarem els magnífics estudiants i treballs fi de grau que han conformat la primera promoció.

El nou marc d’estudis Els estudis d’Enginyeria Industrial, fruit de la darrera reforma d’estudis universitaris, més coneguda com Pla Bolonya, han desaparegut. Certament hi ha qui reconeix en alguna de les noves titulacions allò que era tradicionalment l’enginyer industrial, però també és cert i tindrà raó aquell que digui que això no és així. Per tal que cadascú pugui fer-se el seu criteri, aportem alguna informació. Ara, es parla de Graus i Màsters Les carreres de 5 o 6 anys com les teníem enteses ja no existeixen en el marc de totes les titulacions excepte medicina i arquitectura. Així doncs, ara es parla de Graus que solen tenir 4 cursos de durada i de Màsters que tenen entre un i dos cursos de durada. Una manera de fer-se entendre, que també és molt simplista (potser per culpa del nombre de cursos), és pensar que el grau pertany al primer cicle, i el màster al segon cicle dels ja obsolets estudis d’Enginyeria Industrial. De totes maneres, alguns graus d’enginyeria donen atribucions i tots ells donen títol universitari. Això vol dir que molts estudiants, després de quatre cursos ja tenen aquest títol, i poden exercir una professió que tingui o no atribucions segons els estudis cursats. 18 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

Aquí és on, possiblement, amb una mirada tradicional direm que el grau que ens és familiar és el Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials, el GETI, més o menys semblant als primers cursos d’Enginyeria Industrial, pel nom en sí mateix. Aquest grau no té atribucions. A partir d’aquest punt, l’estudiant que acaba el GETI pot accedir a qualsevol màster que li sigui relacionat, i en concret al Màster en Enginyeria Industrial (MEI) que sí que dóna atribucions. GETI+MEI = antic EI Arribats aquest punt, per tant, es podria dir que el GETI més el MEI fan el paper de l’antiga carrera industrial. Ara bé, com també s’ha esmentat, altres estudiants de graus d’enginyeria poden accedir al MEI de forma directe i passar a ser Màsters en Enginyeria Industrial. La llista de graus que us podríem donar és immensa, i per comprovar-ho només cal donar un cop d’ull al registre d’estudis unificat del Ministeri (RUCT). Per últim, també esmentar que existeixen altres màsters, també en la llista d’estudis RUCT, i que un estudiant de grau de GETI o altres graus podrà fer un màster diferent del MEI, tenint una titulació universitària de màster i podent exercir una professió, encara que sense atribucions. mEIGi

Alguns graus d’enginyeria atorguen atribucions i tots ells donen títol universitari. Això vol dir que molts estudiants, després de quatre cursos ja tenen aquest títol, i poden exercir una professió.


innovadors

L’UdG Racing Team, a la Smart Moto Challenge 2014 El concurs consistia a dissenyar i construir una moto elèctrica que tenia com a clients potencials els estudiants universitaris en la seva mobilitat diària. L’equip superà el repte i, a més, quedà en tercer lloc. l passat juliol l’UdG Racing Team, un equip EGirona, d’estudiants d’enginyeria de la Universitat de va participar en el concurs Smart Moto

Challenge, les proves finals del qual es van fer en el Circuit de Catalunya a Montmeló. El concurs consistia a dissenyar i construir una moto elèctrica que, en l’edició d’enguany, tenia com a clients potencials els estudiants universitaris en la seva mobilitat diària. Presentar-se a la competició també requeria redactar un pla d’empresa. Equip pluridisciplinar Per a portar a terme aquest projecte, els estudiants van formar un equip pluridisciplinar amb enginyers industrials, experts en tecnologies industrials, mecànics, elèctrics i electrònics. El patrocinador ELMOTO subministrà el motor, la bateria i la unitat de control, però la resta del projecte, incloent-hi el sistema de monitorització de la càrrega de la bateria, eren en mans de l’equip. Més enllà del fet que cada estudiant va enfocar la seva activitat cap a resoldre un tema concret (suspensió, xassís, direcció, seguiment, disseny), l’equip va haver d’enfrontar-se a un problema real de coordinació: redactar especificacions, planificar, coordinar tasques, marcar dates límit, aconseguir i gestionar recursos. Aquest és un aspecte que costa treballar en les assignatures convencionals i que, en canvi, és imprescindible resoldre perquè els projectes es facin realitat. La implicació de la Demarcació La demarcació de Girona del COEIC és una de les entitats que va col•laborar significativament en el finançament del projecte. Sense el suport d’empreses i institucions, i la participació en

convocatòries d’ajuts, seria impossible assumir les despeses d’inscripció o la compra de materials i serveis. Tanmateix, aconseguir el suport d’agents fora de l’Escola també té un valor formatiu important: d’una banda fa posar els peus a terra perquè totes les decisions que es prenen han d’adaptarse als recursos disponibles i, per l’altra, també obliga a publicitar i explicar el projecte perquè les empreses i professionals aportin tecnologia o materials propis, o assessorament des de l’experiència. Una scooter “desenfadada” El resultat va ser una scooter de disseny desenfadat, de dues places, amb el compartiment de la bateria convenientment situat (és extraïble per facilitar-ne la recàrrega), una suspensió posterior sense basculant (què millor que un projecte per provar idees boges!), i una part de l’estructura en compòsit. Segurament, la moto més simpàtica de la competició… i que, a part de ser la primera de superar la inspecció tècnica, ha quedat tercera en la classificació d’entre els set models que finalment es van presentar. Pensant en nous reptes L’UdG Racing Team vol seguir participant en projectes com aquest. Després d’aquest disseny inicial, immediatament apareixen oportunitats de millora i nous reptes. Què més es pot demanar? Al cap i a la fi, com diuen els membres de l’equip, són “les millors pràctiques de tota la carrera”. Si voleu saber més sobre el projecte o, fins i tot, donar-hi un cop de mà, no dubteu a contactar-nos a través de la Secretaria de la Demarcació. mNarcís Gascons

El projecte comptà amb el suport de patrocinadors com ELMOTO, i també amb l’ajut econòmic de la demarcació de Girona. El resultat del treball de l’equip multidisciplinar, format per enginyers industrials, experts en tecnologies industrials, mecànics, elèctrics i electrònics, va ser una scooter de disseny desenfadat, de dues places, amb el compartiment de la bateria extraïble convenientment situat, una suspensió posterior sense basculant, i una part de l’estructura en compòsit. Segurament, la moto més simpàtica de la competició… Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  19


les nostres comissions

Compartir les bones idees, ens fa créixer junts... COMISSIÓ ENGINYER I EMPRESA CICLE DIÀLEGS OBERTS 2014-2015

“LES 3 CLAUS”

D

es de la Comissió Enginyer i Empresa, ens plau convidar-vos al primer cicle de “Diàlegs oberts”, que posem a la disposició de tothom, siguem o no enginyers, estiguem o no col•legiats. L’objectiu d’aquests “diàlegs” és obrir una finestra de la Demarcació de Girona a diverses disciplines del món empresarial i de gestió. Els responsables de la Comissió hem cregut molt important apropar-nos a disciplines que no són d’enginyeria en si mateixes, però que formen part del dia a dia dins l’àmbit de les nostres responsabilitats. Aquest apropament el realitzem mitjançant l’organització d’una sèrie de jornades on us proposem escoltar i aprendre de persones rellevants en les temàtiques abordades. La programació del cicle 2014-2015 fa referència a L’Enginyer i la gestió empresarial: les 3 claus, i es reparteix en tres jornades: uLa Gestió del Talent: “Com generar equips extraordinaris” uLa Gestió Comercial: “La venda, un procés de seducció... o d’estratègia?” uLa Gestió de la Innovació: “Un model innovador organitzatiu i cooperatiu” Les portarem a terme a la seu de la Demarcació en les segones quinzenes dels mesos de novembre, febrer i maig. La data del primer diàleg ja està fixada pel 20 de novembre a les 19 h. Podeu descarregar-vos-en el díptic a la mateixa web del col•legi. Aquesta és una primera activitat organitzada per la Comissió que ens complau enormement posar a la vostra disposició, tot esperant que vingueu i aprofiteu aquesta oportunitat de compartir coneixements multidisciplinars.També des d’aquí agrair als membres de la COEEM i a la Direcció de la Demarcació, el suport en la definició i l’organització d’aquest primer cicle. Us hi esperem! mCOEEM/David Bartra

LA CAP, UNA PLATAFORMA PER SABER MÉS

E

l col•lectiu d’enginyers que treballem en l’exercici lliure, trobem en la Comissió d’Acció Professional l’espai de debat i d’intercanvi d’opinions sobre aquells temes que afecten de forma directa l’exercici de la nostra professió. Un debat i intercanvi molt importants per poder transmetre al Col•legi d’Enginyers Industrials quines són les nostres necessitats i com pot ajudar-nos que siguin cobertes.

De què parlem? Mantenir al col•lectiu d’enginyers al corrent de l’Avantprojecte de Llei sobre l’exercici de les titulacions col•legiades i els Col•legis Professionals, plantejar les inquietuds del col•lectiu d’enginyers sobre la relació que ha de tenir el Col•legi amb les administracions dins l’abast de la Demarcació, informar i debatre sobre les modificacions en 20 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi

COMISSIÓ D’ACCIÓ PROFESSIONAL

la cobertura que ha patit la pòlissa de RCP, així com captar les inquietuds del col•lectiu d’exercici lliure al voltant de la formació contínua, són alguns dels temes que tractats en la trobada del 23 d’octubre.

luar la viabilitat de la realització d’un curs, un seminari o de qualsevol altra activitat: la CAP és una bona plataforma per a que un suggeriment arribi, per exemple, a l’equip que prepara les formacions.

El coneixement directe Les reunions de la CAP tenen com a objectiu posar-nos al corrent de les modificacions de les lleis que regulen la nostra activitat, així com captar les necessitats i inquietuds dels col•legiats que ens dediquem a l’exercici lliure. És per aquest motiu que la presència activa a la Comissió i l’assistència a les reunions, són tan importants; així, les accions que es fan a la delegació de Girona són fruit del coneixement directe de les necessitats dels col•legiats. Si la Demarcació n’és conscient, podrà ava-

Som-hi! La freqüència de les nostres reunions és variable, però quatre a l’any, una per trimestre, sembla un nombre adequat per tal que hi hagi temàtica suficient per posar sobre la taula de debat. Des d’aquesta finestra de l’Enginy, volem animar a tots aquells col•legiats que treballen en l’exercici lliure o bé en el món de l’enginyeria, que participin en les reunions i així, seguir fent feina per tal que el Col•legi sigui una eina útil i adaptada als nostres requeriments. mCAP/Jesus Teixidor


Vine i participa’n!

UN MUNT D’ACTIVITATS PER SEGUIR FENT CAMÍ

L

a Comissió de Jubilats i Prejubilats, volem anar fent camí. Per això, d’acord amb l’experiència dels darrers quatre anys en els quals hem tingut un acceptable suport dels nostres companys, pensem seguir en la mateixa línia d’activitats que hem estat fent fins ara. Des de la passada revista, aquestes han estat la visita a Besalú i al monestir del Sant Sepulcre de Palera, la Conferència sobre aspectes de l’art de la pintura de quadres, una sortida a Pals i Peratallada, i les visites a l´exposició de quadres del pintor Sorolla al Caixa Forum de BCN i al veí Centre Comercial les Arenes.

Sortida a Pals i Peratallada.

Tertúlia sobre la Bíblia.

A la terrassa de Les Arenes (Barcelona).

Fent un tast a l’Escola d’Hosteleria de Girona.

De tot i més Per la temporada que hem encetat després de l’estiu el programa ofereix, entre d’altres, tertúlies, sortides tècnicculturals, conferencies i xerrades, el dinar mensual, cursets de divulgació i formació cultural... Quan s’hagi publicat la present revista, haurem realitzat la tertúlia temàtica sobre el Nou Testament, prevista pel 22 d’octubre i acabant el cicle sobre la Bíblia que es va iniciar la darrera temporada, i la visita a la fàbrica Nestlé de Sant Gregori el 14 de novembre. També estem organitzant la tertúlia temàtica sobre la influència climàtica dels moviments de la terra en el sistema solar, una visita guiada a la ciutat de Girona, incidint en la seva història i observant els llocs més emblemàtics, i una conferència-xerrada sobre pintura per part d’una especialista llicenciada en Belles Arts, seguint i completant la que ja vàrem fer abans de l’estiu. I per descomptat, els habituals dinars mensuals en un restaurant de la província, el darrer del qual va tenir lloc a l’Escola d´Hosteleria de Girona el 7 d’octubre. Agenda 2015 Per més endavant queden la conferència-xerrada sobre experiències en viatges a destins singulars, amb la col•laboració d’un especialista en el tema, i tenim pendent d’altres temporades una visita guiada a la ciutat de Roses, especialment a la Ciutadella i el Castell. Així mateix, durant el primer semestre del 2015 procurarem gaudir de l’assistència a la 8a temporada musical d’Iber: Càmera a l´Auditori de Girona, com ja hem fet en els darrers quatre anys. Per aquests concerts programats de febrer a juny del 2015, el Col•legi preveu seguir oferint les entrades amb un descompte del 30 % al col•legiat i acompanyant, com en els darrers anys. És possible que quan rebeu la present revista ja s’hagi realitzat alguna de les activitats ressenyades, ja que seguint el criteri que es va marcar la Comissió, a l´inici de la seva creació, anirem reprogramant i actualitzant el programa trimestral d’activitats en funció de les disponibilitats dels mitjans i el calendari de la resta de les activitats de la Demarcació. Només recordar-vos que al web hi trobareu tota la informació actualitzada de les dates i continguts de cadascuna de les iniciatives. Esperem les vostres propostes La majoria de les activitats que organitzem des de la Comissió es fan en horaris laborals, independents de la resta de les del Col•legi, però sempre procurant de no provocar interferències amb aquestes, per si alguns jubilats i prejubilats tenen interès a assistir a les que duen a terme altres estaments de la Demarcació. Per últim, animar-vos a participar en el que fem la Comissió de Jubilats i Prejubilats, i recordar que estem oberts a qualsevol proposta que ens vulgueu formular. mCJP/Joan Juanals Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi  21

les nostres comissions

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS


nous enginys

NOVA TECNOLOGIA PER AL MANEIG INDUSTRIAL DE SÒLIDS En favor de la filosofia global de l’enginyeria de planta per a millorar les mesures de protecció i estalvi.

M

olts processos industrials utilitzen transportadors per a moure pols i sòlids a granel d’un lloc a un altre, tant verticalment com horitzontalment. Això produeix concentracions de pols a l’interior dels elevadors, sovint per sobre del MEC, amb el consegüent perill d’explosió. A més, certs equips transportadors presenten un risc de contaminació que, sobretot a l’àmbit alimentari, és inacceptable. Des d’Austràlia ens arriba una solució en forma de nou enginy per a la mecànica d’aquests processos. És un fet que en els elevadors de catúfols utilitzats en molts sistemes industrials, es superen els límits mínims de concentració explosiva amb freqüència, ja que el material transportat (sovint granulat), està sempre en moviment. Aquesta pols s’acumula de forma permanent al seu interior, i també es poden crear brases per la pressió, les llimadures i altres restes existents en el processament dels materials a granel. Una espurna o un rodament reescalfat és susceptible d’iniciar una explosió de pols en qualsevol moment. Altres equips com els molins de martells, les assecadores i les màquines de fer péllets, també poden ser font d'ignició per la seva capacitat de provocar guspires en els contactes de metall amb metall, o per l'acumulació de càrregues estàtiques. La solució australiana Olds Engineering aporta una nova tecnologia d’elevació per evitar una potencial explosió de pols: l’Elevador Olds, un equip que funciona mitjançant un tub rotatiu i que ho fa a secció plena, no deixant espai per l’oxigen com sí que passa en altres sistemes tals com els elevadors de catúfols, els transportadors pneumàtics o els de cargol. Per tant, sense aire no s’hi poden generar guspires, evitant en darrer terme les explosions en tota l'estructura. A més, a causa de la menor velocitat de rotació de les peces

V

en moviment s’afavoreix un maneig delicat que redueix en gran mesura el trencament de les partícules, minimitzant les despeses i el manteniment. Únic al mercat En paraules de Jaume Soler, responsable de la companyia a Catalunya, aquest nou enginy per al maneig industrial de sòlids, "representa una novetat mundial, única al mercat, ja que és capaç de treballar sense produir pols, movent en qualsevol angle tant materials habituals com d'altres que cap tecnologia podia gestionar". Per exemple, pot transportar grans de blat de moro, i elevar productes humits (llots o certs sucres), o extra fins (bicarbonat sòdic o qualsevol mineral molt refinat), pels quals no hi havia cap solució tècnica o les existents no eren prou satisfactòries. Filosofia global Òbviament, no estem parlant de la cura miraculosa per a totes les explosions de pols combustible, però sembla que hauria de ser considerada com una novetat en favor de la filosofia global de l’enginyeria de planta per a millorar les mesures de protecció i estalvi. En l'àmbit gironí, és una solució més a tenir en compte en indústries que van des de la producció de pinso o l'alimentació humana en general, fins a l'extracció de minerals, la biomassa, etc. mEIGi

TAULA DE CONCENTRACIONS EXPLOSIVES MÍNIMES PER A MATERIALS COMUNS Pols MEC (oz / ft 3) Alumini 0.045 Al-Mg aliatge 0.020 Crom 0230 Carbó 0.055 Cafè 0.085 Blat de moro 0.055 Resina Epoxi 0.020 Ferro 0.100

Lignits 0.030 Magnesi 0.020 Silici 0.110 Sucre en pols 0.045 Estany 0.190 Titani 0.045 Urani 0.060 Farina de blat 0.050 Zinc 0.480

Sense aire no s’hi poden generar guspires, evitant les explosions en tota l'estructura. A més, a causa de la menor velocitat de rotació de les peces, el nou elevador afavoreix un maneig delicat que redueix el trencament de les partícules, minimitzant les despeses i el manteniment. 22 

Revista EnGiny 2/2014

{ EIGi


www.enginyersgirona.cat


Profile for Demarcació de Girona EIC

Enginy núm. 2/2014  

La revista dels Enginyers Industrials de Girona (novembre de 2014)

Enginy núm. 2/2014  

La revista dels Enginyers Industrials de Girona (novembre de 2014)

Profile for eicgirona
Advertisement