Issuu on Google+

Ponència d’Organització MANIFEST ESTRATÈGIC DE LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

1.

MANIFEST ESTRATÈGIC DE LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA

2.

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 3

3.

2. OBERTURA, DIÀLEG I CREDIBILITAT AMB EL MÓN ASSOCIATIU I SOCIAL ............................... 3

4.

2.1. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

5.

2.2. Sindicats estudiantils

6.

2.3. Sindicats de treball

7.

2.4. Moviments Socials

8.

2.5. Relacions amb les organitzacions polítiques juvenils

9.

3. LA JSC I LES INSTITUCIONS ............................................................................................................. 5

10.

4. IMPLANTACIÓ TERRITORIAL ............................................................................................................ 6

11.

5. SECTORIALS ...................................................................................................................................... 6

12.

6. CAMPANYES AFILIACIÓ – CAUSES ................................................................................................. 7

13.

7. MOBILITZACIÓ .................................................................................................................................... 8

14.

8. FORMACIÓ .......................................................................................................................................... 8 8.1. Noves formacions 8.2. Al costat de l’actualitat 8.3. Formació informal

15.

9. LA COMUNICACIÓ DE LA JSC ........................................................................................................ 10 9.1. Comunicació Externa 9.2. El Pla de Comunicació Nacional de la JSC 9.3. Comunicació Interna 9.4. La marca de la JSC 9.5. Les xarxes socials i la JSC

16.

10. LA JSC I LES ORGANITZACIONS FRATERNALS ......................................................................... 12

17.

10.1. Relacions amb el PSC

18.

10.2. Relació amb la JSE

19.

10.3. Relacions internacionals: ECOSY i IUSY

2


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

20. 21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

1. INTRODUCCIÓ El manifest estratègic de la JSC estableix les bases sobre les quals la JSC haurà d’estructurar-se en els propers anys per tal de ser l’organització política juvenil d’esquerres de referència a Catalunya. La JSC té varis reptes en els propers anys, construir una alternativa política a l’acció de govern de la dreta, la mobilització de la pròpia organització i l’aglutinament de la mobilització de la societat juvenil catalana a qui els ha d’oferir una resposta social adequada a les seves necessitats. D’ençà que la crisi va colpir el nostre país i ara, més ferotgement, quan els governs de dretes han accedit al govern, la transformació de la societat que s’ha produït és una tornada al passat. La JSC ha de ser també protagonista d’una revolució social que va començar el mes de maig sense que nosaltres en forméssim part activa. El nostre ferm compromís amb la justícia social, la llibertat, la igualtat i els valors han de permetre’ns abanderar les causes i reivindicacions que es donin en els propers anys. I per fer-ho hem de treballar en xarxa i coordinadament amb el món associatiu i social de Catalunya. La política ha de ser la resposta a aquesta crisi econòmica i de valors. El repte més important serà demostrar a la societat l’essencials que són les organitzacions polítiques i sindicals. Caldrà reivindicar el seu paper, en quant defensores dels interessos de tots aquells ciutadans i joves vulnerables que pateixen en carn pròpia la contundència de l’atur i la crisi, al mateix temps que l’Estat els deixa de garantir els serveis que els prestava: la renta bàsica d’emancipació, augment del transport públic,beques... Aquests han estat els primers drets en ser qüestionats i no seran els últims. Depèn de nosaltres vertebrar un discurs reivindicatiu i una contestació social. Per això el treball en sectorials, les campanyes d’afiliació, la mobilització, la comunicació interna i externa i la formació seran peces clau en la consecució d’aquests objectius. La Joventut Socialista de Catalunya ha de ser l’eina més útil per canalitzar les reivindicacions, els desitjos i els anhels dels i les joves progressistes i d' esquerres del nostre país. Una societat més justa, igualitària i solidària.

2. OBERTURA, DIÀLEG I CREDIBILITAT AMB EL MÓN ASSOCIATIU I SOCIAL

28.

La JSC és una organització heterogènia, que es mou i treballa per fomentar, donar a conèixer i portar a terme el seu ideari en diversos aspectes de la vida social. Com diu la nostra Carta de Valors, som una organització que promou la pau, la llibertat, la justícia social, la igualtat, però també som feministes, ecologistes, 2.0, solidaris, etc.

29.

Catalunya té un ampli teixit associatiu que promou i defensa els nostres mateixos valors i en aquesta nova etapa és imprescindible que es fomentin lligams de col·laboració i cooperació amb aquestes entitats.

30.

Per això és essencial establir canals de comunicació amb aquestes entitats. Fixar un marc de col·laboració amb aquelles que, com nosaltres, estiguin interessades en compartir idees, debats i, si la situació ho requereix, organitzar actes o activitats conjunts.

31.

Però a la mateixa vegada, els afiliats de la JSC han de ser proactius i cal que formin part individualment del teixit associatiu amb el què compartim valors.

32.

Perquè un dels nostres eslògans ha de ser: la unió fa la força i, donat el context de retallades i reculada de drets en el qual lamentablement ens trobem avui dia, hem ser conscients que la cerca d'aliats és vital per poder fer arribar el nostre missatge a tots els racons però, per descomptat, sense perdre pel camí cap rastre d'identitat.

33. 34.

2.1. CNJC – UPEC- MLP La JSC ha de teixir aliances amb aquelles entitats amb les que compartim un marc ideològic i els valors que impregnen el nostre ideari.

3


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

35.

36.

37.

38. 39.

40.

41.

Important és la tasca que hem realitzat fins ara al CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya) i que ara s’ha territorialitzat com la plataforma que promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics, en la que totes les entitats hi són representades i treballem conjuntament. La JSC ha de continuar tenint un paper actiu en aquest espai. Així doncs en l’àmbit formatiu cal continuar amb el treball conjunt amb la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), en la que participem impartint xerrades i debats, a la vegada que els militants de la nostra organització hi assisteixen per formar-se. Des d’un punt de vista social el nostre referent és el Moviment Laic i Progressista, amb qui fa temps que col·laborem activament en la construcció de discurs i la seva difusió.

2.2. Sindicats de treball La crisi econòmica s’ha acarnissat amb els joves des del primer moment i aquest mateix sistema està atacant la vida laboral dels joves. Actualment, un de cada dos joves es troba en situació d’atur. En aquest context nacional i internacional, la JSC té el deure de col·laborar activament amb els sindicats de treball majoritaris i les seves faccions juvenils, especialment Avalot. Cal coordinar reivindicacions, però també alternatives conjuntes pel que fa a la defensa dels drets dels joves treballadors i aquells que es troben en situació d’atur i les seves necessitats vitals. Al mateix temps hem d’establir lligams amb altres sindicats que lluitin per un sistema laboral d’esquerres com és Acció Jove i amb altres més específics que ens puguin aportar coneixements, problemàtiques i lluites que els portin a terme.

2.3. Sindicats d’estudiants

42.

Els centres d'ensenyament i les universitats són espais de formació acadèmica i creixement personal. Per això compten amb molts joves que per primera vegada manifesten les seves inquietuds i els seus posicionaments polítics. Molts d'ells, moguts per aquestes inquietuds s'agrupen i actuen mitjançant grups formals o informals com poden ser sindicats, plataformes i associacions d'estudiants. És per això que la JSC ha d'estar present en aquest espai i aproximar-se a aquests col·lectius de joves, de manera formal i també informal.

43.

El nostre referent sindical als centres educatius és l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), per tal de fer arribar un discurs d'esquerres als òrgans de govern d'aquests centres.

44.

Nexe Socialista és la nostra veu política cap els estudiants a la universitat.

45.

És un repte per a la nostra organització aprofundir amb la nostra relació amb els joves que es dediquen a la formació professional i vertebrar un espai polític dins els seus centres o bé accedir-hi a través dels sindicats.

46. 47.

48.

2.4. Moviments Socials Una descripció de l’anomenat “moviment 15M” seria la d'un aixecament popular d’una part de la població, entre les quals es troben molts joves, que tenen unes idees i reivindicacions comunes i comparteixen una indignació contra la classe política i el sistema econòmic actual. El “moviment 15M” es pot equiparar als grans processos històrics revolucionaris i d’agitació social en aquest país, i estan a l'altura dels grans moviments democràtics del segle XX en aquest món. Per aquesta rellevància i perquè és un moviment sorgit després de que la societat restés adormida, aquesta reacciona i es mobilitza. Compartim moltes de les reivindicacions que plantegen i la base social que aglutina aquest moviment és compartida per la nostra organització: les classes baixes i les noves classes mitjanes creades pel sistema econòmic, els estudiants i la resta de col·lectius no acomodats en el sistema social actual.

4


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

49.

El moviment reclama a la classe política una regeneració, una major democràcia interna, proximitat i responsabilitat, per això hem d'escoltar-los i aprendre a canalitzar la indignació creada en la població.

50.

Els resultats electorals han mostrat que, tot i ser un moviment amb una reivindicació profundament progressista, la indignació no s’ha canalitzat en forma de vots i els partits polítics d’esquerres han rebut una contestació social inqüestionable.

51.

52.

53.

54. 55.

56.

Després de la desfeta electoral dels partits d’esquerres i l’hegemonia de la dreta a Catalunya i a Espanya la mobilització del 15M es va apagant. Però pel contrari, la indignació torna a créixer amb cada mesura dels governs, els partits d’esquerres i, en el nostre cas, la JSC hem de treballar per reivindicar, denunciar els abusos i canalitzar aquesta indignació col·lectiva amb una mobilització massiva altra vegada. L’associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) és un moviment a nivell internacional que marca el camí ha seguir del socialisme i l’esquerra en un món on el capitalisme està mostrant el seu rostre més salvatge. La Joventut Socialista de Catalunya ha de fomentar la participació entre les dues entitats mitjançant jornades d’aprenentatge i de presentació de projectes, per poder canalitzar les reivindicacions i idees en la lluita política. Existeixen altres moviments socials sorgits per l’aixecament del 15M que responen a iniciatives més concretes com la “Plataforma d’afectats per la hipoteca” o les diferents reivindicacions sorgides de les retallades en salut i educació. Aquestes protestes sorgeixen de les nostres bases socials, els anomenats obrers, i la JSC ha d’articular un discurs amb alternatives sòlides per a les problemàtiques socials que es plantegen. Aquestes situacions han de complimentar l’experiència en diferents àmbits de la societat i aprendre de les reivindicacions i les solucions proposades per poder crear un discurs clar i convincent sobre les moltes incorreccions del sistema.

2.5. Relacions amb les organitzacions polítiques juvenils Des de la JSC, en tan que organització que representa a un sector de la societat catalana, hem d'establir i mantenir vies de comunicació amb les altres organitzacions polítiques juvenils. I ho hem de fer especialment amb aquelles que s'identifiquin en l'espectre polític de l'esquerra, per tal d'explorar vies de treball i posicionaments conjunts, si s'escau, i articular un discurs alternatiu i progressista davant l'onada conservadora que ha tornat la dreta al poder a la majoria de governs: estatal, autonòmic i en molts casos, també als ens locals (Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments). La JSC ha de liderar la construcció del discurs polític juvenil i d'esquerres, comptant amb les organitzacions juvenils progressistes i intentant mantenir el diàleg i la cooperació quan sigui possible amb altres organitzacions juvenils en aquells àmbits on hi hagi punts de coincidència programàtica i ideològica.

3. LA JSC I LES INSTITUCIONS

57.

Actualment, el socialisme passa per uns moments de representació institucional baixa fruit dels resultats electorals de les darreres eleccions catalanes i les darreres eleccions municipals. Aquest fet dificulta enormement la nostra capacitat d'influència pel que fa a l'exercici de les polítiques públiques que afecten als i les joves de Catalunya i ens obliga a redefinir la nostra estratègia.

58.

Ara més que mai, la nostra força institucional es concentra als Ajuntaments i en cadascun dels càrrecs electes que tenim als ens locals. En aquests moments, la JSC compta amb una trentena de regidors i regidores arreu del país, que hauran de ser els encarregats d'abanderar les polítiques de joventut del PSC, que cal que siguin liderades per la JSC. Malgrat els avenços en aquest sentit, cal seguir treballant amb intensitat en aquesta direcció.

59.

El nou context polític de Catalunya ens obliga a redefinir l'acció i la coordinació de la xarxa de regidors i regidores joves i socialistes per tal de donar-los cobertura en tot allò que requereixin i que puguin desenvolupar la seva activitat segons les propostes sorgides fruit del debat intern de la nostra organització. És imprescindible la formació pròpia dels nostres càrrecs públics. L’intercanvi d’experiències dins el Fòrum de Política Municipal de la JSC serà

5


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

imprescindible per lluitar contra les retallades i la reducció dels drets dels i les joves que intenta imposar la dreta, governant a la majoria de les administracions públiques catalanes. 60.

Un altre espai de treball constant és la Federació de Municipis, en la que coordinem la subcomissió de Joventut. La Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament també és una bona eina de confrontació d’idees i de seguiment del Govern.

61.

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, haurem de restar atents i exigents davant l'acció institucional que en matèria juvenil es dugui a terme des de la Direcció General de Joventut, i plantejar alternatives davant d'aquelles iniciatives o actuacions que amenacin les possibilitats del joves de construir el seu projecte vital. Per tant la JSC haurà de construir, altra vegada, una alternativa integral que doni resposta als problemes dels joves catalans avui. A aquesta tasca, clau per a una organització juvenil, socialista i de vocació majoritària com la JSC, hi haurem de dedicar temps, recursos i esforços.

62. 63.

64.

4. IMPLANTACIÓ TERRITORIAL En el darrer mandat, la Joventut Socialista de Catalunya ha assolit una implantació sòlida arreu del territori creant agrupacions i federacions en tots i cadascun dels set àmbits funcionals de la Generalitat. Així doncs, amb major o menor número d'afiliats, la JSC arriba als joves de tot Catalunya. La implantació orgànica està funcionant. Tanmateix, el procés d’implantació territorial té un camí llarg i encara queden buits importants. La tasca de la JSC en els propers anys ha de ser treballar per tal de tenir agrupacions a totes i cadascuna de les comarques de Catalunya i en aquells casos on no li sigui possible caldrà treballar per tenir un referent jove a la comarca.

65.

Cada federació s'ha d'adaptar a les necessitats i dificultats del seu àmbit territorial i a les exigències de la seva militància. Per aquest motiu, cada Federació ha de decidir quin és el model orgànic que millor s’adapta a la seva realitat. Així doncs, trobem moltes federacions en les què l’acció política la coordinen les agrupacions, però també advertim que com més territorialitzades són, acostumen a desenvolupar la seva acció política des de la federació, on la massa crítica els permet una major mobilització.

66.

Les organitzacions territorials necessiten d'independència per a finançar les seves campanyes i activitats territorials a banda d’aquelles campanyes que es puguin coordinar des de la CEN. Així doncs, el Fons de Compensació Territorial (FCT) s’ha demostrat l’eina més adequada per tal que les federacions disposin de capacitat econòmica per desenvolupar la seva acció política al territori.

67.

Una altra eina que cal mantenir i potenciar és la figura del referents territorials. Aquesta eina permet que els membres de la CEN siguin responsables també d’una federació. El referent territorial ha de traslladar les preocupacions polítiques i internes de cada federació al sí de la CEN, així com mantenir informades les federacions de les decisions que prengui l'Executiva i el Consell Nacional per aconseguir una organització que millori la comunicació i el treball en xarxa.

68. 69.

5. SECTORIALS Per tal d’articular i vertebrar l’acció política de la JSC i la seva estratègia caldrà donar un impuls a les sectorials.

70.

La nostra Carta de Valors conté els eixos principals del nostre projecte socialista. Per tal de donar resposta a la ciutadania i articular un discurs propi actualitzat, la JSC haurà d’analitzar els seus valors, traduir-los en temàtiques i transformar-los en causes concretes per tal apropar-nos i mobilitzar els joves que comparteixen les causes que reivindiquem. Abanderar causes concretes ens ha de permetre crear un efecte atractiu vers la nostra organització i poder teixir una aliança progressista juvenil en els propers anys.

71.

La funció principal de les sectorials serà la de tractar amb els i les militants i simpatitzants les seves àrees de treball i la de coordinar aquelles accions polítiques a dur a

6


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

terme. L'existència de les sectorials dins l'organització ha d'esdevenir un punt de referència per la preparació de campanyes d'afiliació i difusió del nostre missatge, perquè ens permetrà executar campanyes d'afiliació segmentades temàticament, amb les que després podrem mobilitzar interna i externament. Amb aquesta acció podem adreçar missatges concrets a públics amb inquietuds determinades, incrementant així l'eficàcia del missatge. 72.

Una altra funció primordial serà la formació i expansió de la JSC en el teixit associatiu que li correspongui en funció de la seva temàtica. Així com assessorar en la seva especialitat a regidors/es militants de la JSC i col·laborar en els treballs electorals.

73.

Amb la voluntat de diàleg i obertura constant de la JSC amb el món associatiu i social es farà partícip de les sectorials a les entitats i associacions especialitzades en la temàtica.

74.

6. CAMPANYES D’AFILIACIÓ

75.

La situació política actual requereix d'una organització forta capaç d'imposar el seu discurs en els mitjans amb l'objectiu de poder arribar a la societat i, especialment, a la joventut del país. La força de l'organització passa per la mobilització dels nostres militants com a principal actiu, per tant, hem de garantir que la JSC disposi d'una base de militància amplia. Cal articular i coordinar el potencial creixement objectiu que la JSC té en els propers anys.

76.

Malgrat ser una organització política de referència al nostre país, tant per la seva història com pel seu nombre d’afiliats, el coneixement de la seva activitat es menor que en altres organitzacions juvenils d'altres formacions polítiques. La JSC, com a organització de referència de la joventut d'esquerres i progressista de Catalunya, ha d’aconseguir arribar a aquest grup de joves amb inquietuds polítiques que no aconsegueixen trobar l'organització que representi els seus valors i ideals. I per poder aconseguir aquest objectiu, les campanyes d'afiliació temàtiques basades en causes concretes suposen un eix fonamental per eixamplar la base de militants de l'organització.

77.

La JSC durant el proper mandat ha de procedir a la conceptualització, disseny, producció i execució de campanyes d'afiliació coordinades a tot el territori.

78.

Aquestes campanyes han d’ aconseguir donar a conèixer l'organització entre aquest jovent progressista i, per això, hauran d’estar vinculades als valors de la JSC i a causes concretes. Aquests valors que volem transmetre ens garantiran ressaltar la diferenciació amb altres col·lectius i organitzacions polítiques juvenils.

79.

Independentment de les campanyes d'afiliació, la JSC ha de garantir també que en tot moment existeixin recursos i materials de difusió actualitzats a l'abast de les federacions i agrupacions que puguin explicar d'una forma resumida els valors que defensem, els nostres posicionaments, i l'activitat de l'organització. Aquests materials han de servir com a eina per establir un primer contacte entre la JSC i aquells joves que es puguin haver interessat en la nostra activitat (assistència a actes, punts informatius, etc..).

80.

Les campanyes electorals han de servir a més com a eina per donar a conèixer l'organització i captar l'atenció dels i les joves progressistes i d'esquerres de Catalunya. Hem d'aprofitar la mobilització electoral de l'organització i les accions de campanya planificades per donar a conèixer la nostra activitat. En aquests períodes es d'especial rellevància contactar amb els i les joves que mostrin un interès pel nostre projecte a través de la figura del simpatitzant, i poder així obtenir un primer contacte. Posteriorment, i amb un seguiment per part de les agrupacions i les federacions, hem d'aconseguir que aquests simpatitzants passin a ser militants.

81.

Per tant, la JSC en els propers anys té com a repte consolidar campanyes d’afiliació efectives amb l’objectiu de donar a conèixer la nostra activitat i poder fer arribar el nostre missatge als joves progressistes i d’esquerres del nostre país, sensibilitzant així aquest col·lectiu i poder incrementar el nombre de militants per fer més forta l’organització.

7


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

82. 83.

7. MOBILITZACIÓ La JSC ha d’esdevenir el vincle motivador per reclamar un canvi social i polític que permeti desenvolupar amb fortalesa els valors progressistes. És necessari que la JSC sigui l’organització de referència de la joventut d’esquerres i progressista de Catalunya.

84.

És fonamental vertebrar un fil argumental per tal que tot tipus de mobilitzacions adquireixin una coherència de missatge, i així fer arribar d’una manera més clara, entenedora i contundent el nostre discurs.

85.

La conjuntura actual requereix una mobilització per part de la ciutadania jove. No obstant ens trobem amb una situació de poca motivació al respecte i de resignació.

86.

La mobilització de la militància ha de ser el pas inicial i una prioritat, ja que és el pas previ a la motivació de la ciutadania. Per tant, la JSC ha de ser capaç d’establir els mecanismes necessaris per esperonar a la militància i contagiar aquesta motivació a la ciutadania jove.

87.

88.

89.

90.

91. 92.

93.

94.

La mobilització ha de partir de l’inconformisme i no només ha de quedar-se amb el concepte de protesta negativa. En tot cas, ha d’adquirir un caire propositiu i reivindicatiu que demostri que el nostre discurs i els nostres valors són una alternativa social creïble i positiva. Aquesta alternativa l’hem de fer arribar al màxim de joves possible i, per tant, hem de continuar essent presents a instituts, universitats, col·lectius, etc. Per això, les causes temàtiques seran l’element clau a l’hora de vertebrar la nostra mobilització d’una manera conjunta i coordinada tant a nivell intern, com extern, on haurem de generar complicitats amb altres agents, amb sindicats d’estudiants, organitzacions de joves, col·lectius com el 15-M, etc. per tal que la rellevància sigui la màxima possible. Els i les militants amb que compta l'organització constitueixen un altaveu de gran força per difondre el nostre missatge i poder arribar a aquest jovent d'esquerres i progressista. Per tant, també ells formen una peça clau entre l'organització i els joves del seu voltant. Hem de garantir que el militant de la JSC estigui informat del dia a dia de l'organització, dels seus posicionaments i que disposin dels recursos i eines per defensar i difondre el nostre missatge entre els joves del seu voltant. S’ha demostrat que l’eina més important per a la mobilització en els últims anys han estat les xarxes socials i, en especial, Twitter. La JSC, doncs, ha de tenir aquest altaveu com un dels principals eixos comunicatius i de mobilització. Així doncs, cal una mobilització amb coordinació de missatge, amb coordinació de mitjans, motivant en primer lloc a la militància, per poder ampliar aquesta motivació als i les joves. Mobilització d’inconformitat, de protesta i propositiva, demostrant la nostra alternativa socialment més justa.

8. FORMACIÓ La formació a la JSC esdevé un vector transversal en totes les seves accions i activitats, cabdal tant pel desenvolupament personal com col·lectiu de l’organització. La JSC entén la formació com l’eina per estimular els anhels d’aprendre, de saber, de conèixer i a la vegada despertar el sentit crític dels companys i companyes. Una eina enfocada al reforç de l’argumentari ideològic i les maneres de transmetre’l, per fer més eficient la nostra acció política. La formació per la JSC és una qüestió estratègica, i bona mostra d’això és el fet que existeixi un acord amb l’Escola Xavier Soto pel qual les federacions i agrupacions de la JSC poden demanar cursos a la mateixa sense cost algun. Respecte aquesta oferta cal destacar el fet de que inclou, fins i tot, cursos de nivell universitari en forma de Màster, alguns dels quals estan en col·laboració amb la Fundació Ideas del PSOE. Aquest, també suposa millorar les relacions amb els companys i companyes del PSOE, a la vegada de poder conèixer les realitats polítiques d’altres entorns.

8


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

95.

96.

97.

98. 99.

100.

101.

L’Escola de Formació Nacional, és una peça clau en la formació de la JSC, nítidament política i que ha aplegat a 250 persones. Seria positiu que els debats o les conclusions dels mateixos fossin recollits en algun document per tal que siguin consultables i aprofitables per l’acció política. A més les Escoles de Formació organitzades per les Federacions són punts de trobada de la militància. És important seguir posant a l’abast de les federacions les eines i ajudes possibles per tal de poder portar a terme l’Escola. Caldria establir un calendari anual de les escoles, per tal d’evitar solapaments de les mateixes en la mesura del possible, i atenent als calendaris electorals i escolars que solen marcar els ritmes de funcionament de les mateixes. La CEN ha de fer major difusió i impuls dels cursos que es realitzen a través de l’Escola Xavier Soto, per tal que puguin ser coneguts i aprofitats. Cal afegir el fet que una part important dels nostres militants són universitaris o professionals de sectors o àmbits diversos, i seria positiu disposar d’una bossa de persones disposades a fer xerrades en forma de Bodegueta sobre àmbits que coneguin o hi treballin. Aquest coneixement i bagatge pot ser aprofitable per altres companys i companyes inexperts sobre temàtiques que l’actualitat posa a l’agenda. Les persones disposades podrien després passar a formar part del conjunt de formadors i formadores de l’Escola Xavier Soto i de les sectorials.

8.1. Noves formacions Per tal de poder portar a terme la nostra acció caldrà que disposem de noves aptituds i capacitats per fer-ho de manera més eficient. Així, la presència als mitjans de comunicació ha de fer-se d’una manera més professional, per tal de donar també una major imatge de credibilitat a les nostres opinions davant la societat. La JSC ha d’incorporar cursos i oferir-los a les diferents federacions, sobre com redactar notes de premsa o manifestos, la forma, l’estructura, per tal de fer els textos més comprensibles, clars i eficients. Aquests cursos es poden articular amb militants periodistes o estudiants de la carrera, que poden aportar els seus coneixements. De la mateixa manera serien útils cursos sobre fotografia digital i l’edició de vídeos per tal de difondre’ls a les xarxes socials.

102.

8.2. Al costat de l’actualitat

103.

Aquest aspecte es centra en dos aspectes principals, les xarxes socials i el territori.

104.

En el cas de les xarxes socials, caldria articular un mecanisme, o fer difusió si existeix, per tal que els articles que puguin escriure els companys i companyes als blogs personals o a la premsa siguin fàcilment consultables. Conjuntament amb això, aquells articles que els companys i companyes comparteixin a la xarxa i que siguin d’interès tenir-los recollits i que siguin fàcilment consultables, a poder ser, ordenats per tags o temàtiques.

105.

Cada territori té unes necessitats específiques i unes problemàtiques concretes i, en alguns casos, comunes amb altres zones del país. Per això, cada territori ha d’estar atent als temes principals que mouen la societat al seu àmbit, i que l’organització pogués oferir cursos o formacions per tal de fer front a aquestes necessitats. Un exemple seria els territoris on existeix la presència de formacions polítiques de caràcter xenòfob, on caldria que els companys i companyes poguessin disposar d’arguments i eines clares per fer acció política eficient sobre el tema de la immigració.

106.

8.3. Formació Informal

107.

Les bodeguetes i conferències han de ser considerades com a actes de formació, amb un caràcter potser més informal, i per tant, s’hi ha de mostrar una atenció pertinent i ajudar a la seva difusió per tal que siguin conegudes i altres companys i companyes les puguin aprofitar, es facin al territori on es facin.

108.

En definitiva, modernitat, adaptació i innovació per uns nous temps que requeriran molta acció política. Estiguem preparats.

9


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

109.

9. LA COMUNICACIÓ DE LA JSC

110.

La política comunicativa de les organitzacions compta amb dues vessants, i en aquest sentit la JSC no és una excepció: parlem de la vessant externa i de la interna, diferenciades però estretament relacionades ja què una bona comunicació interna repercutirà de manera directa en poder obtenir una bona comunicació externa.

111.

Històricament la JSC ha tingut dificultats per poder fer arribar el seu missatge a la societat a través dels mitjans de comunicació. La lentitud a l’hora de reaccionar als esdeveniments polítics o la falta d’un posicionament clar respecte un determinat tema han fet que a vegades la JSC no prengués part en l’arena mediàtica, desaprofitant oportunitats que l’actualitat ens brindava per poder ser socialment visibles.

112.

En aquest sentit, durant el 13è mandat des de la Comissió Executiva Nacional es va tenir la iniciativa de dotar a l’organització d’un Pla de Comunicació Nacional per tal d’establir els objectius de l’organització en matèria comunicativa així com les mesures a portar a terme per assolir-los. Aquesta ha estat una experiència positiva que ara cal que l’organització la normalitzi per tal que el Pla de Comunicació esdevingui un dels documents principals de l’acció de l’organització

113. 114.

115.

116.

117.

118.

119.

120.

121. 122.

9.1. Comunicació Externa La comunicació externa esdevé l’actuació per la qual la JSC fa arribar el seu missatge a la ciutadania amb l’objectiu de que aquest arribi al públic potencial i afí a l’organització. Aspectes com la formació en la comunicació, la visibilitat dels actes i les accions que es promoguin des de les Federacions, la presència dels i les militants a les diferents xarxes socials, la presència de l’organització i dels dirigents de l’organització en els mitjans de comunicació tant nacionals com locals, i establir una unitat de missatge i d’imatge de l’organització han de ser objectius bàsics de la política comunicativa de l’organització. A més, cal que l’organització es doti dels circuits corresponents per tal que es pugui reaccionar de manera ràpida i òptima a l’actualitat política i social del país i aprofitar aquests moments per assolir una major visibilitat.

9.2. El Pla de Comunicació Nacional de la JSC El Pla de Comunicació de la JSC es va fer en col·laboració amb totes les Federacions territorials que varen voler participar i es va dotar, per tant, de la visió del territori, donant compliment als principis de multilateralitat, transversalitat, descentralització i desconcentració. Vistes les oportunitats que brinda a l’organització el poder comptar amb un document d’aquestes característiques, a partir del seu 14è mandat, la JSC haurà de comptar a nivell nacional d’un Pla Nacional de Comunicació de manera obligatòria el qual haurà de ser aprovat, com a molt tard, en el primer Consell Nacional Ordinari en el que la Comissió Executiva Nacional presenti gestió. D’aquesta manera, se li donarà al document la rellevància que cal al ser aprovat pel màxim Òrgan que té la JSC entre Congressos. La redacció del Pla de Comunicació Nacional haurà d’estar liderada per la Secretaria de Comunicació de la Comissió Executiva Nacional de la JSC i es portarà a terme conjuntament amb les federacions de l’organització en l’àmbit del Consell de Comunicació. És important que el document compti amb la major participació possible per tal que el conjunt de l’organització el faci seu i d’aquesta manera garantir-ne la seva execució i aplicació. El Pla haurà de comptar com a mínim amb la següent estructura: - Un apartat destinat a l’anàlisi intern i extern de l’organització en matèria comunicativa en la que es defineixin quines són les debilitats i fortaleses, així com les oportunitats i amenaces.

123.

- Els objectius que es pretenen assolir amb el Pla

124.

- El públic objectiu

10


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

125. 126.

127.

128.

- El missatge de l’organització - Els programes del Pla, que hauran d’incloure els objectius, tant des de la vessant de la comunicació interna com externa, i les corresponents accions específiques per assolir cadascun dels objectius. Una de les característiques bàsiques de qualsevol pla és que es pugui fer un seguiment del mateix i que es pugui quantificar quin és el seu grau d’acompliment, així com que sigui lo suficientment flexible per tal de poder anar adaptant-lo a la realitat de l’organització. En aquest sentit, i de manera anual, la Secretaria Nacional de Comunicació haurà de realitzar un informe de seguiment de l’aplicació del Pla i informar-ne al Consell de Comunicació per tal de valorar si el document necessita modificar-se o actualitzar-se. Aquest informe, a més, formarà part també de la gestió que presenti la Secretaria en el Consell Nacional corresponent així com en el subsegüent Congrés Nacional.

9.3. Comunicació Interna

129.

Un altre dels reptes que hem de liderar com a JSC és mantenir una bona comunicació interna, doncs esdevé l’eix principal per poder mantenir una coherència comunicativa arreu del territori i respondre amb la immediatesa que requereix la nova comunicació del segle XXI. A més, la comunicació interna esdevé l’eix vertebrador de la pròpia organització. Hem de ser capaços de crear una veritable xarxa interna que faci partícip a les agrupacions, federacions i Executiva Nacional.

130.

Per això, la comunicació interna esdevé un eix important que ha de servir per connectar tots els rangs de l'organització amb l'objectiu de crear una xarxa interna que ajudi a externalitzar el missatge. La Comissió Executiva Nacional, les federacions i les agrupacions de tot el territori han de seguir un pla, en aquest cas el Pla de Comunicació vigent, per tal d'actuar de manera conjunta i fer efectiu i entenedor el missatge polític d'actualitat que es vulgui transmetre.

131.

Perquè això sigui possible l'organització s'ha de dotar de canals i espais. Un clar exemple és l'existència de la Comissió de Comunicació de la JSC, que en reunions establertes periòdicament es debat i es discuteix tot el relacionat en aquesta matèria. Cada federació també ha de designar un referent de comunicació per agilitzar els processos comunicatius.

132.

133.

134. 135.

Altres aspectes que han d’ajudar a agilitzar els processos és la utilització de les noves tecnologies o la dotació d’una base de dades classificada segons la tipologia de destinataris, per tal que la informació passi directament de l’origen al destinatari, i a la inversa; doncs un dels poders comunicatius és eliminar el model actual d’organització jerarquitzada i permetre una relació directa, pròxima i recíproca entre la militància. L'organització en xarxa, utilitzant les noves tecnologies de la comunicació, permet i pot potenciar la participació de tots i cadascun dels afiliats i simpatitzants en els assumptes polítics i organitzatius de la JSC tant a nivell d'agrupació, de federació com a nivell nacional, independentment de la seva ubicació geogràfica. Per tant, l'ús de les TIC i de les xarxes socials no han de servir només per a llençar missatges fora, sinó per a fomentar el treball intern comptant amb totes aquelles persones que, per diversos motius, no puguin traslladar-se físicament a les reunions presencials.

9.4. La marca de la JSC Un altre repte de la JSC en l’àmbit comunicatiu és la homogeneïtzació de la marca JSC a tot el territori, i això ha d’estar estretament lligat amb els nostres principis i valors. De la mateixa manera que les joventuts d’altres partits polítics s’identifiquen amb un valor o amb un repte, la JSC, de manera clara i inequívoca, ha d’establir quina és la seva marca, el seu ADN com a organització, que ens permeti marcar la diferència en el panorama polític juvenil i que, a la vegada, ens serveixi per mantenir un discurs coherent i valent en totes les agrupacions de la JSC. Cal situar en l’imaginari col·lectiu de la joventut de Catalunya que la JSC és l’organització política que més i millor representa els seus drets i les seves inquietuds.

11


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

136.

137. 138.

139.

140.

La prioritat del Pla de Comunicació de la JSC en el seu primer any de vigència del 14è mandat serà establir aquesta línia estratègica comunicativa del que representa la marca, i a partir d’establir els objectius generals de la marca a grans trets, treballar en diferents campanyes i accions concretes lligades sempre als valors i principis de l’organització.

9.5. Les xarxes socials i la JSC Les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un revulsiu entre els menors de 30 anys. Avui aquesta generació ja es coneix tecnològicament com a “natius digitals” ja què no perceben el seu dia a dia, el seu mètode d’estudi, el seu àmbit professional o el seu oci sense l’ús d’Internet i de les xarxes socials. Aquest canvi de mentalitat afecta no només en l’ús d’Internet sinó en una concepció del món. Hem de ser coneixedors que les fronteres s’han fet molt més petites o que fins i tot s’han eliminat, doncs en mil·lèsimes de segon podem connectar-nos a l’altre costat del planeta, i hem d’estar convençuts que el treball col·laboratiu i en xarxa permet generar una intel·ligència col·lectiva que supera amb escreix el model actual. Dos exemples que permeten veure l’abast del canvi de paradigma. En aquest mateix sentit, la JSC ha d’esdevenir l’organització pionera en la seva digitalització i en el contacte amb la joventut a través dels nous canals i de la nova manera de comunicar. No es tracta només de tenir una identitat digital de la JSC ben gestionada en els diferents espais que avui en dia coneixem (facebook, twitter, flickr, youtube...), que també és necessari, sinó que ha de ser la primera organització que els seus militants i els seus líders nacionals i territorials assumeixin com a propi el repte de mantenir la millor presència a la xarxa.

141.

Sense colonitzar espais sense sentit, cal establir un model de JSC a les xarxes que es caracteritzi per tenir un molt i bon contingut, que sigui capaç de ser arxiu i aparador de l’activitat que s’està duent a terme i que també serveixi com a àgora de debat permanent, obert i transparent a tota la ciutadania.

142.

Els inicis aconseguits fins al moment han estat força satisfactoris, però és ara que cal consolidar la feina feta i transformar definitivament i convençudament la JSC perquè aquesta sigui veritablement una JSC 2.0, tota ella i tots els seus i les seves militants i simpatitzants.

143.

10. RELACIONS FRATERNALS DE LA JSC

144.

10.1. Relacions amb el PSC

145.

146.

147.

L’organització germana de la JSC és el Partit dels Socialistes de Catalunya. La relació entre ambdues organitzacions està basada en el protocol signat el juliol de 2008. La JSC és una organització autònoma del PSC, amb un discurs i una acció política pròpia, i les relacions entre ambdues organitzacions es basen en la cooperació. Cal aprofitar les sinèrgies amb el PSC per treure’n el màxim rendiment d’aquesta cooperació per ambdues parts.

148.

Els mitjans organitzatius dels que disposa el PSC són una eina molt important per tal de desenvolupar la nostra acció política i donar resposta a la realitat social dels joves. A més hem d’aprofitar les eines mediàtiques que té el PSC per desenvolupar les nostres campanyes i, així, obtenir un impacte superior al que obtindríem per nosaltres mateixos.

149.

Per altra banda, la JSC, paral·lelament a la seva acció política, ha de tenir presència dins el PSC i ocupar-hi espais.

150.

En els últims anys el PSC ha passat de ser una força política de govern a estar a l’oposició, no tan sols a la Generalitat sinó també, en molts casos, a l’àmbit municipal. Aquest fet ha provocat que la nostra organització es ressentís a nivell institucional, doncs la representació juvenil de la JSC a hores d’ara és insuficient i suposa un pas endarrere per la nostra organització. No obstant això, hem de continuar lluitant i treballant per a que el PSC vegi el nostre treball com el seu propi, per aconseguir que ens cedeixi els espais on millor ens podem desenvolupar, com són les politiques de joventut. El desenvolupament de les polítiques

12


14è Congrés JSC – PONÈNCIA D’ORGANITZACIÓ

de joventut i configurar una alternativa al discurs del govern ha de ser un objectiu prioritari per la JSC en els propers anys. 151.

152.

153. 154.

La JSC ha de treballar per ocupar aquests espais que ens són propis, però reivindiquem un compromís ferm del PSC en aquest sentit, doncs la JSC necessita del PSC per implantar les nostres polítiques a la realitat dels joves. Finalment, un dels reptes que se’ns plantegen en aquesta nova etapa és la participació activa en el sí de la vida interna del PSC, no només dels militants de la JSC sinó també de la JSC com organització. Hem de ser conscients que l’aprovació de la delegació pròpia de JSC als Congressos i Consells Nacionals del Partit ens ofereix una gran oportunitat vers el PSC que no podem obviar.

10.2. Relació amb la JSE La relació entre la JSC i la JSE l’estableix el Protocol signat entre les dues organitzacions l’any 2009.

155.

La JSC ha de mantenir les bones relacions existents amb l'organització socialista germana. Donada la desfavorable situació política que estem vivint en tots els nivells administratius de l'Estat, aquesta relació ha de fer-se més estreta en els següents anys. Una col·laboració propera entre ambdues organitzacions és clau per fer sentir el nostre projecte i fer visible la nostra alternativa.

156.

La JSC no només ha de liderar l'oposició de la política juvenil en l'àmbit català, sinó que també ha de formar part de la construcció de les polítiques juvenils que es presentin com a alternativa a la política duta a terme per l'actual govern espanyol, treballant conjuntament amb la JSE en aquest aspecte.

157.

10.3. Relacions Internacionals: ECOSY i IUSY

158.

La nostra organització ha participat històricament de forma activa als esdeveniments i activitats de la IUSY (International Union Socialist Youth) i de l'ECOSY (European Community Organisation of Socialist Youth).

159.

Cal seguir treballant per incrementar el reconeixement internacional de la JSC i obrir nous espais d’intercanvi i participació.

160.

Durant el 2010 i el 2011 la JSC ha aconseguit ser membre de ple dret de l'ECOSY i de la IUSY i això representa l'assoliment d'una fita històricament reclamada per la JSC.

161.

Arran de la nova condició de membre de ple dret obtinguda caldrà potenciar la nostra presència als nous espais de debat i reflexió que tenen.

162.

163.

Els Summercamp esdevenen un espai imprescindible a l’hora d’intercanviar experiències, vivències i discurs polític entre les diferents organitzacions que en formen part. Així la vessant internacional de la nostra organització s’haurà de potenciar amb una interlocució clara i constant.

13


Ponència d'Organització