Revista especial 50 anys

Page 1

ESCOLA PÚBLICA ANXANETA—JUNY 2016— NÚM. ESPECIAL 50 ANYS

UNA PUBLICACIÓ AMB FOLRE I MANILLES


VOLEM AGRAÏR LA COL-LABORACIÓ I PATROCINI PER A LA CELEBRACIÓ DEL 50È ANIVERSARI A:

VADOR LLADÓ

2


EDITORIAL SUMARI Editorial

3

Fotografies Curs 15-16

4

Xarxes Socials i web

6

Cinquanta anys

8

Escalfant motors

10

Primer dia

11

Acte acadèmic

12

Activitats escolars

13

Rua de Carnestoltes

14

Visualitzem la història

16

Trobada de gegants

18

La Figuera

20

La Gran Festa

22

Tanquem la celebració

24

STAFF EDITA: Escola Anxaneta http://www.escola-anxaneta.cat

DIRECCIÓ: Comissió 50è aniversari

Enguany l’escola ha celebrat el seu 50è aniversari de la seva fundació. Aquest fet ha donat a conèixer, altre vegada, el nostre centre al a ciutat portant el seu nom arreu en la multitud d’actes que s’han fet per a celebrar-ho. A la comissió del 50è aniversari hem volgut reflectir tot el sentiment de pertànyer a aquest centre des de fa 50 anys fins a l’actualitat. Cada reunió, cada gestió i cada idea ens ha transportat en el temps tot veient la importància de les accions dels nostres predecessors per impulsar un centre escolar diferent, on els nois i les noies estudiaven junts, no s’hi feia religió, es parlava en la nostra llengua catalana i s’estudiava a partir del què teníem més a prop aplicant tots els coneixements apresos. Aquest patrimoni pedagògic ha fet de l’Anxaneta un centre de referència a la ciutat. Amb aquesta celebració volem retre homenatge als milers d’alumnes i famílies que han passat per les nostres mans en les diferents dècades i agrair-los la confiança que han depositat en el centre i que han format part d’aquesta història tan rica i plena de coneixements i experiències. Aquest és un petit recull fet amb molta il·lusió de tot allò que hem organitzat per l’escola i el seu aniversari. “Sóc i seré Anxaneta” Comissió del 50è Aniversari

EQUIP DE REDACCIÓ: Pili González-Agàpito Eduard Marquès i Sala REVISIÓ: Joan Segura FOTOGRAFIA: Fons documental escola IMPRESSIÓ: Escola Anxaneta 3


4


ESCOLA ANXANETA CURS 2015-2016 5


XARXES SOCIALS Escaneja el codi QR

@EscolaAnxaneta

Anxaneta Matarรณ

escolaanxaneta

Grup: Anxaneta 50 anys junts

6


NOVA WEB I DOMINI .CAT http://www.escola-anxaneta.cat

7


CINQUANTA ANYS Aquest curs que just acabem, fa cinquanta anys que un grup de nens i nenes iniciaven la seva escolarització en una escola nova promocionada per un grups de pares i mares molt preocupats per l’ensenyament a la nostra ciutat. Ho feien en un piset del passatge Garcia Oliver, “Can Serradures” en deien. La manera de pensar dels seu pares i mares , no encaixava en cap de les escoles que hi havia. Aviat l’escola agafa volada. L’espai es feia petit i trobaren una casa de pagès a prop. S’hi entrava per un barri del carrer St. Pere. Barri que amb el pas del temps és pintà blau i es tornà tot un símbol per l’escola. Un gran passadís menava a un gran pati de sorra. La casa es convertí en aules, el terra de les quals era de rajola vermella. S’hi feia un aprenentatge diferent. Pedagogia Activa: no tenien llibres, jugaven molt, anaven a observar la natura, sortien a passejar per la ciutat. Estrenaven un nou model d’aprenentatge, l’escola tenia projecte educatiu diferent. Una gran figuera presidia aquell immens pati. La figuera un altre element que esdevindria un altre símbol. La necessitat de més espai obligà a llogar una casa que hi havia al Camí Ral 257 i que comunicava amb el pati de l’escola. Aquell tipus d’educació despertà molt d’interès i més gent “apuntava” els seus fills i filles a l’Anxaneta. La possibilitat d’adquirir un nova casa al carrer de sant Pere n. 14, engrandí l’escola. Es creixia amb un un nou edifici i també s’engrandia el pati amb el tros de terra d’en Manubens, quina sort!, els alumnes ja no patirien, i tenien raó, ja que quan queien les pilotes, no els hi tornava.

8


El pati: l’hortet, la caseta, els tubs, la figuera, el pont per penjar-s’hi. Unes porteries de ferro donaven valor de camp de futbol aquell espai que a l’hora del pati s’hi jugaven quatre partits alhora Però sobretot les rodes de cautxú, aquelles rodes que jugaren amb la imaginació dels nens i nenes : enfilar-s’hi, amagar-s'hi. Havien passat uns quants anys on aquella escola que havia començat del no res, i s’havia constituït com una S.A., havia de fer un nou planteig. Es dedicaren hores i hores de debat sobre la orientació que s’havia de seguir Després de moltes reunions de l’AMPA i de l’equip de mestres S’optà per integrar-se a l’escola pública. L’increment d’alumnes i millorar algunes instal·lacions, portà que l’escola canviés de lloc. L’antic quarter de la Guàrdia Civil de la plaça de l’havana esdevindria una escola. Passaren dies i anys on l’AMPA del centre feu una feina molt persistent fins que es pogué materialitzà l’obra. El curs 2006-2007 es pogué fer la inauguració. Un nou espai s’omplia de noies i noies on s’hi formarien com a homes i dones del futur. Els mestres i els pares, també hi ha posat el seu granet de sorra, perquè l’escola continuí sent un àmbit d'aprenentatge i de creixement.

9


ESCALFANT MOTORS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ Les acaballes d’estiu, ens mena cap al mes de Setembre, aquest és un curs diferent i important per l’escola, celebrem els seus cinquanta anys. I cal que totes les persones de la ciutat, puguin celebrar-ho amb nosaltres.

Una comissió de pares i mares, conjuntament amb els i les mestres, també algunes mestres de la primera etapa, han constituït una comissió a on hi ragen i ragen moltes propostes. Actes a l’abast de tothom, dels i les alumnes, però també dels de la resta de la comunitat educativa.. Però com dèiem no voliem que quedes tancat dins les parets de l’escola. Actes festius, actes acadèmics, sortides..., Caldrà posar ordre i mesurar forces…

El que si es té clar, és que hem de mantenir el ritme fins a final de curs. Cada mes ha de passar un esdeveniment. Som-hi

El primer que cal fer és donar a conèixer la notícia. Els grups de watsapp s’organitzen. Les xarxes socials engeguen la feina facebook, twitter… i com no, els mitjans locals se’n fan ressò. Cap gros, Tot Mataró. El programa de debat a M1tv, fa un especial per recordar l'efemèride. Una representació de l’Anaxaneta actual i també de la històrica, fan aflorar records, projectes, iniciatives… tot, no, part del que ha donat 50 anys de l’Anxaneta.

10


PRIMER DIA DE CURS Els nens i les nenes esperen nerviosos que s’obrin les portes de l’escola. Ha passat l’estiu i tenen ganes de tornar a retrobar-se amb els amics i amigues...Però, oh sorpresa! l’escola està engalanada, aquest curs passa alguna cosa estranya...

Entrar per la porta principal, el barri blau, el del carrer sant Pere, ha canviat d’ubicació. Impressiona travessar aquell decorat que simula l’entrada històrica a l’escola de fa 50 anys.

Els menuts de l’escola, entren per la plaça de l’Havana, també senten algun neguit… Són els que comencen la seva aventura escolar. Enganxats als pares i a les mares, noten un run-run especial. El més grans, dels petits observen alguna cosa diferent, el passadís s’ha transformat.

Avancen cap a dins de l’Anxaneta. Tot el personal de la casa va uniformat. Una samarreta negre a on hi ha imprès de color blanc, el barri blau, és el que llueixen cadascuna de les persones de l’escola, el director, els i les mestres, el conserge, la gent del menjador…

“SÓC ANXATENA”, és eslògan que llueix la samarreta i és que totes i tots al llarg de 50 anys hem fet Anxaneta.

11


ACTE ACADÈMIC Amb el protocol que exigeix un acte de reconeixement a la feina feta, durant cinquanta anys, els “Amics de ciutat” on hi ha representació dels fundadors de l’escola, organitzaren un acte acadèmic. El lloc escollit fou la sala d’actes de la Fundació Iluro.

Prengueren la paraula pares fundadors: en Joaquim Montserrat i en Manuel Cusachs, en nom de tots els pares i mares iniciadores de l’experiència. En Josep González-Agàpito, pedagog i un dels primers directors de l’escola i també la Margarida Colomer com a representant d’aquelles mestres que començaren aquella iniciativa.

Si els pares recordaren el que els mogué a començar l’escola, també van tenir l’ocasió de poder explicar les grans dificultats que superaren per anar avançant.

En Josep González-Agàpito, com a pedagog que és, ens creà paral·lelismes entre els corrents pedagògics més innovadors i l’educació de l’Anxaneta, Uns valors i uns ideals basats amb el respecte i la cooperació formaven la base de l’educació.

La Margarida Colomer, narrà les primeres classes amb aquell grup de nens i nenes, classes s’iniciaren a can “Serradures”, aquest era el nom del piset a on començà la història. Ensenyar amb pedagogia “activa”, no era fàcil, calia explicarho als pares i mares. No només es jugava…, sinó que s’aprenia jugant!

12


ACTIVITATS ESCOLARS Calia que durant tot el curs els alumnes visquessin l’aconteixement. S’imbuïssin de la celebració. Cinquanta anys, no es fan així com així. Des del primer dia, a classe es va explicar la importància d’aquest curs que coincidia amb l'aniversari. Una primera activitat fou anar a visitar l'antiga escola al carrer de Sant Pere. Reconèixer i identificar el barri blau, aquest símbol que sovint se’n parlava a l’escola. L’entrada pel corredor omplia de misteri l’accés a aquell recinte. Què hi havia al final d’aquell passadís?

Cares de sorpresa i crits d’exclamació quan veieren el pati. Però la Figuera, amb majúscula, fou la que es va emportar més aplaudiments. Com cada any s’havia quedat replena de figues, de “coll de dama”, aquelles que són tant bones. Algunes havien caigut a terra, unes quantes abelles brunzien tot xuclant-les per fer-ne mel. Explicar com s’ho feien els alumnes de fa més 30 anys per agafar les figues de dalt de la figuera, fou tot un espectacle. Una canya llarga en la que la part superior `’havien obert i col·locat una pedra, facilitava “caçar “ les figues, tot donant voltes a la canya, la figa quedava atrapada.

Que bones i dolces eren!!! Els noies i les noies els hi costava d’entendre que allà al fons del pati, en un porxo hi havien les aules..., que després fou l’obrador..., que les pilotes queien al veí del costat i no les tornava..., però, aquest seguit d'anècdotes facilità que poguessin fer un vol pel passat. Ara ja entenien el símbol que suposa la petita figuera que hi ha al pati de l’escola actual.

13


RUA DE CARNESTOLTES I els nostres pares i mares de l’AMPA es van engrescar a fer una rua per donar a conèixer també, la nostra celebració. Amb entusiasme i bon sentit de l’humor van preparar unes disfresses per a tothom, també per al nostre Xanet/Xaneta que ens havia de rescatar a tots dels possibles ofegaments de la vida... Els esports d’aigua a la piscina amb el nostre gegant de socorrista van fer les delícies de la gent durant tot el cercavila per la ciutat fins arribar la Parc Central, on van recollir el nostre diploma de participació amb orgull de la feina ben feta, però sobretot, per les rialles i la companyonia que va regnar durant tot el procés de creació i execució de la comparsa.

14


PINTEM ELS GEGANTS

15


VISUALITZEM LA HISTÒRIA Una gran munió de gent s’aglomera davant la porta de la sala d'exposicions de l’Ateneu. De sobte se sent toc de gralles. La colla dels capgrossos també es suma al festa. Es construeix un pilar, l’anxaneta desplega una samarreta de l’Anxaneta. Tot un joc de paraules i de símbols.

Les autoritats municipal i les de l’escola entren a la sala, tota una colla de pares, mares, alumnes , mestres… antics pares i mares… ex-alumnes accedeixen a l’espai. Presideix l’espai en Xanet/Xaneta, el gegant de l’escola, tot un símbol amb les seves dues cares.

Fotos, vídeos, treballs, ens recorden el pas del temps.

Cares de sorpresa, d’alegria de reconeixes després de tants anys en aquelles fotos que el pas del temps ha tornat antigues. Les primeres sortides al bosc per observar la natura. Les festes de primavera, les cantades a st. Simó, les colònies, la Maria castanyera, Aquells butlletins que recollien la vida de l’escola. El Nab-Buf, la revista que explicava activitats ….

16


I una vitrina especial recull alguna “joia”. Des de l’anunci que l’any 1969, anuncia un “jardí d’Infants” que està al carrer de sant Pere, a l’acte de la constitució de la Societat Anònima, forma que s’adoptà en la fundació. També l’ordre governativa que prohibí actes que s’havien programat…. Han passat cinquanta anys!

L’exposició ha estat un motiu de trobada d’ex-alumnes que els grups de whatsapp han facilitat la trobada, en l’exposició. Alguns feia anys que no es veien, i aquest ha estat un motiu, per recordar i també per entendre la història. Avui aquest contacte creat encara promociona trobades, sopars, dinars, excursions...

17


TROBADA DE GEGANTS Els gegants sempre han tingut un atractiu especial pels infants. Fet que ha ocasionat que totes les escoles hagin construït el seu gegant, donant així un signe d’identitat. La nostra escola fa anys que en Xanet/Xaneta aquest gegant de braços llargs i despenjats i que a més té dues cares, s’ha tornat l’amic dels alumnes. El pas del temps feu que una altre figura es sumés a les festes de l’escola. L’ONA, és més petita i més àgil però sempre acompanya a n’en Xanet/Xaneta. Calia compartir la festa dels 50 anys amb més escoles del nostre país, per això s’organitzà la trobada de gegants d’escoles de Catalunya. Més de 50 gegant es congregaren al voltant de l’Havana. Més de 200 gegants vinguts d’arreu, omplien les places de prop de l’Anxaneta. La passejada començaria a les 12 del migdia.

Però abans… A les 6 del matí, quan encara ni clarejava, les portes de l’escola, s’obrien. Què passava aquestes hores? Una colla de pares i mares, començaven a organitzar tota la infraestructura que assegures l’èxit de la trobada. Llesques i llesques de pa amb s’anaven sucant amb tomàquet, xoriço, pernil, fuet, circulava a tota velocitat. Calia donar esmorzar a més de 2000 persones. Altres organitzaven les parades per les diferents activitats. A la plaça de Pi i Maragall, un seguit de racons començaven a situar el material corresponen per fer les activitats per “entretenir” a tothom fins l’hora de la gegantada. Rialles, corredisses… omplien els racons de l’Anxaneta i els voltants. El dispositiu logístic havia de començar a funcionar, aparcaments, plantades de gegants, seguretat….

18


A les 12…. El so de gralla imbueix el territori, és el senyal que la festa està apunt de començar.. A can Marfà i al carrer Mitja Galta, els gegants talment vigilants estan a l'expectativa. El dispositiu de policia regula el transit….

El centre de la ciutat s’omple de gegants. Els de can Marfà, enfilen per les Espenyes fins el carrer de Barcelona. Els altres apareixen a dalt de la Riera. Com una riuada els carrers que menen cap a la plaça de Sta. Anna, s’omplen de soroll, d’alegria i sobretot de la música de gralla. El gran entaulat de la plaça acull a les autoritats que feliciten als Anxaneteros pels 50 anys, però també agraeixen a les demès colles geganteres d’escoles, que hagin volgut compartir una festa tant sonada. És moment de tornar a agafar forces. Més set-centes persones, s’apleguen al pati de l’escola per compartir un dinar de germanor.

La festa ha estat un èxit!

19


LA FIGUERA La figuera sempre ha estat un símbol per l’Anxaneta, d’aquella vella figuera que hi havia i encara hi ha, a l’Anxaneta del carrer st. Pere. Quan l’escola canvià d’espai, calia mantenir aquest emblema per la nova escola. Se’n feren molts brots. Pares, mares, alumnes, mestres, antics alumnes, antics pares… formaren una gran cadena humana per traspassar un dels brots cap el nou edifici.

Es plantà al bell mig del pati. El pas del temps, demostrà que la figuera no podia aguantar fer tantes vegades de “portera” dels partits de futbol que es fan al pati de sorra.

Els 50 anys era una bona ocasió per buscar-li un lloc més tranquil.

Però calia fer un acte especial per aquest esdeveniment, perquè tothom pogués compartir la sembrada de la figuera. S’organitzà una caminada per les Cinc Sènies. Tornant de la passejada, arribà el moment de fer el canvi. Un lloc més arrecerat, i sobretot més protegit, acollí la figuera.

Ara la figuera, just a l’entrada del pati de sorra, dóna la benvinguda als petits de l’escola quan entre a primera hora.

20


Replantada de la figuera a la seva nova casa. Passat, present i futur de l’escola en una sola mà .

21


LA GRAN FESTA Es desperta un dia emboirat que amenaça pluja. A les 10 en punt sota el barri blau del carrer sant Pere, en Xanet/xaneta i l’Ona, estan esperant per començar la cercavila. Arrenca la història que s’inicia al carrer st. Pere cap al carrer Solis, entrada principal de l’Anxaneta.

Una munió de gent es concentra a l’entrada de l’escola. Les autoritats prenen la paraula, tot recordant l'efemèride. Una placa commemorativa és descoberta. Queda constància d’aquests 50 anys de pedagogia.

Al pati de sorra, està ple de paradetes per festejar la festa. la pluja fa la guitza, però no detura l’activitat. Sota els porxos jocs d’habilitat. Parada amb samarretes “Sóc Anxaneta”. Una gran pissarra amb el símbol del barri blau, permet retratars’hi per la posteritat.

A les 12, s’atura la pluja! Comença l’activitat central. L’escola municipal de música que té una seu a l’Anxaneta, mostra els seus aprenentatges. En Vador Lladó, ex-alumne i conductor del programa “Fricandó Matiner”, fa un paral·lelisme entre els fets que han passat al món aquestes les cinc dècades i els canvis de l’escola. Un pare fundador, una mestra un ex-alumne, una ex-directora …, tots hi diuen la seva tot recordant fets i anècdotes. 50 anys donen per molt!.

Un gran sorteig, tanca la festa. La pluja torna a treure el cap. Amb aquell esperit de col·laboració, que caracteritza l’Anxaneta, en un tres i no res les cadires queden endreçades, les taules recollides….

Que difícil és resumir cinquanta anys!!!,

22


23


TANQUEM LA CELEBRACIÓ Com aquell que res….! Arribem al maig. Cal fer balanç. Moltes hores, moltes reunions, moltes il·lusions, s han abocat al llarg d’aquest curs….

Moments de neguit, de desconcert, de cansament han envoltat la munió d’actes que s’han celebrat pel 50 anys d’Anxaneta. Alguns d’ells tancats dintre l’ambient d’escola, però la majoria projectats cap enfora. Aquella petita escola, que alguns li donaven poca vida, ha fet un bon recorregut. La ciutat ha viscut aquesta gran trajectòria, plena de vicissituds, però ben segur plena d’aprenentatges. Moltes generacions de nois i noies s’han educat a l’Anxaneta. Ara són homes i dones. Alguns d’ells tornen a entrar a l’escola, ara com a pares o mares. Quantes activitats al llarg dels anys: classes de llengua, de matemàtiques, de música, d’educació física, de plàstica….algunes reglades d’altres no, però totes formant a ciutadans i ciutadanes del futur. Però també les sortides al bosc, l’anada als museus, les colònies, els viatges de final d’Anxaneta… Una colla de pares, mares mestres i noies i noies…. han fet la història d’aquesta escola. Si la samarreta, l'eslògan diu:

SÓC ANXANETA, al fons TOTES I TOTS SOM ANXANETES: PER MOLTS ANYS ANXANETA!!

24


SOPA DE LLETRES

SUDOKU

25


TROBA LES DIFERÈNCIES

26


MOTS ENCREUATS

1.

Manca de soroll.

2.

Hidalgo de noblesa qualificada.

3.

Gas atmosfèric respirable. Barreja gasosa composta en la seva major part per oxigen i nitrogen i, a més, petites quantitats d'argó, àcid carbònic i vapor d'aigua, que forma l'atmosfera terrestre.

4.

Superfície de la Terra. Superfície inferior d'algunes coses, p. Ex., La dels atuells. També es el nom d'un planeta del sistema solar, pàtria, terreny. Tercer planeta del sistema solar.

5.

Dicció, elocució.

6.

Temps que va passar. Abans de l'ara.

7.

Moneda corrent.

8.

Concòrdia. Tranquil·litat i assossec de l'ànim, contraris a la torbació que produeixen les passions.

9.

Intel·ligència de l'espècie humana.

10.

Dama.

27


1965-1966

2015-2016