__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

POBLENOU DESAPAREGUT Jordi Fossas i Joan Carles Luque

Col.leCCi贸

Catalunya Desapareguda


POBLENOU DESAPAREGUT

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març del 2015 © Editorial Efadós i Ajuntament de Barcelona, d’aquesta edició © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda

© Jordi Fossas Bonjoch, dels textos © Joan Carles Luque Silvestre, dels textos © Diversos autors, de les fotografies © Lucien Roisin, VEGAP (Barcelona, 2015), dels drets de les fotografies i postals de Lucien Roisin Edita EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat AJUNTAMENT DE BARCELONA Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/publicacions

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola. www.bcn.cat/publicacions Assessorament lingüístic: Maria Neus Doncel Saumell Fotografia de la coberta: Autor desconegut / Fons Josep Soler Antich ISBN Editorial Efadós: 978-84-15232-89-6 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9850-674-7 DL B 3290-2015 Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.


POBLENOU

DESAPAREGUT Jordi Fossas i Joan Carles Luque

efad贸s


introducció

ls records E iNESborrables

E

Te x t d e Jordi Fo ss a s i Jo an C ar l e s Lu qu e

4

l Poblenou, el nostre barri, és fill de la Revolució Industrial, aquell procés que al llarg del segle xix transforma de soca-rel Catalunya convertint la societat agrària, rural i feudal dels nostres rebesavis en la societat industrial, urbana i cosmopolita de la qual nosaltres formem part. El Poblenou va néixer a mitjan segle xix, quan formava part del municipi de Sant Martí de Provençals. L’espai que avui ocupa el Poblenou fou durant molts segles una zona humida i pantanosa que s’aprofitava com a pastures. A mitjan segle xviii aparegueren els fabricants d’indianes, teixits de cotó estampat, que desplaçaren els pagesos i els pastors. Aquests fabricants d’indianes necessitaven molt espai i aigua, dos elements que trobaren al Poblenou. La primera vegada que es va utilitzar l’expressió Pueblo Nuevo va ser per part del futur ministre Laureà Figuerola a Estadística de Barcelona el


AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

1849. Abans, però, ja s’hi havia instal·lat el primer cementiri general de Barcelona (1821). El 1848, el primer tren de l’Estat espanyol creuava els camps del Poblenou, davant de la costa. El 1854 es va obrir el carrer de Sant Joan de Malta, que unia el Clot amb el Poblenou. Al llarg de la segona meitat del segle xix va créixer d’una manera vertiginosa el nombre d’indústries que es van instal·lar al Poblenou. En els espais que aquestes indústries deixaven s’aixecaren edificis d’humils habitatges amb condicions higièniques deficients. D’altra banda, les condicions laborals i de vida dels treballadors eren força precàries, la qual cosa va dur els més conscients a organitzar-se en associacions de treballadors, ateneus obrers, cooperatives i, més tard, sindicats. Així mateix, la classe mitjana de comerciants, empleats i petits industrials que vivien al Poblenou també va fundar les seves entitats, amb un caràcter més lúdic i cultural. L’any 1897, amb l’agregació dels municipis del pla a la ciutat de Barcelona, el Poblenou va passar a formar-ne part. El tarannà dels habitants va ser sempre més aviat esquerrà. Durant la Setmana Tràgica del 1909 van cremar-se esglésies i patronats religiosos, i, durant la Segona República, el barri es decantà d’una manera clara a favor dels partits d’esquerra i nacionalistes. Poc després, en esclatar la Guerra Civil, algunes

GARRAFAIRES Un grup de garrafaires i de cistelleres posen amb els seus fills l’any 1906. Era un treball mal pagat i molt dur –sobretot a hivern.

5


SOLER ANTICH AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP

CLUB ESPORTIU JÚPITER Camp de futbol davant de la fàbrica del gas, on el Júpiter jugà el primer partit de futbol oficial el 1912. A l’esquerra, es veu la estació de tren del Poblenou.

6

fàbriques foren col·lectivitzades i unes quantes es van convertir en indústries de guerra. El barri es convertí en objectiu de guerra i a la fam i les penúries pròpies de la contesa s’hi afegiren els bombardeigs de l’aviació feixista. El 1939, la victòria de Franco anà seguida d’una repressió brutal contra les classes populars que havien defensat la República. La fàbrica del Cànem fou convertida en un camp de concentració, a la vegada que el Camp de la Bota fou l’indret on van ser afusellats molts republicans. La misèria, l’escassetat i la repressió foren els trets característics dels anys quaranta i cinquanta. Amb tot, l’esperit de lluita no va cessar. El Poblenou va ser, fins entrats els anys setanta, un barri obrer aïllat amb forts dèficits d’equipaments que van afavorir la formació del moviment veïnal. El detonant del descontentament fou el Pla de la Ribera, l’any 1966. La mobilització veïnal fou tan multitudinària que finalment es va retirar el projecte. El 1977 va arribar el metro al Poblenou i va començar la fi de l’aïllament.


LA RAMBLA Una fotografia de la primera dècada del segle xx de la rodona de la Rambla cruïlla amb el carrer d’Enna –avui, carrer de Ramon Turró. En aquesta rodona hi havia el popular sortidor anomenat de les Tres Gràcies.

J.B. / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992 i la decisió d’instal·lar la Vila Olímpica a la zona d’Icària van obrir un període de grans transformacions al barri. Va aparèixer un nou barri, la Vila Olímpica, a la vegada que s’aconseguia eliminar la línia del ferrocarril de la costa, soterrar la de les Glòries, remodelar la Rambla i inaugurar un centre cívic. El 1997 comencen les obres de Diagonal Mar, on es crea una extensa zona residencial amb un gran parc i una zona comercial que substituïa naus i tallers ferroviaris. Alhora, les grans transformacions comencen per la banda nord amb l’obertura de la Diagonal, la creació de l’espai urbà 22@ i l’aparició de tot un eixam d’hotels. Tot aquest seguit de canvis ha significat el descobriment del Poblenou per a una gran part de la ciutat. El llibre que teniu a les mans està dividit en un seguit de passejades que us parlaran de la història del barri. En primer lloc, trobareu la Rambla, l’artèria i el cor del Poblenou. En segon lloc, el carrer de Marià Aguiló, durant molts anys el vial més important comercialment. Posteriorment podreu caminar per Pere IV, el carrer del Taulat i el litoral. D’aquí podreu viatjar del barri de la Plata fins a la França Xica, on acabarà la vostra passejada per la història.

7


LA RAMBLA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

A.T.V. / Fons JORDI FOSSAS BONJOCH

Imatge de principis del segle xx de la rodona de la Rambla, la cruïlla de la Rambla amb Doctor Trueta –abans, carrer de Wad-Ras. Es veu el que va ser el primer edifici de la societat L’Aliança, que fou l’entitat precursora de l’actual Casino. A l’esquerra de la fotografia hi ha el quiosc bar, un establiment que es va mantenir fins als anys cinquanta.

8


9


LA RAMBLA, PASSEIG I COMERÇ Fotografia de principis del segle xx en què es veu el quiosc de diaris, la caseta dels urinaris públics i els rails del tramvia de la línia 41. Els fanals que apareixen a la imatge són de gas. Altres fanals similars es podien trobar al carrer de Pere IV. L’edifici de L’Aliança presidia la rodona.

J.B. / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

10

A principis del segle xx, la Rambla ja s’havia convertit en l’eix més senyorial del barri. Vista des de la rodona que es troba a la cruïlla amb el carrer de Pujades. En destaca l’arbrat, el conjunt de plataners que hi havia a finals del segle xix. Passejar per la Rambla era una de les obligacions de tot poblenoví.

C.O. / Fons FRANCESC RAMON CAMPOY

XXXXXX XXXXXXXX

LA RAMBLA, EL COR DEL BARRI


11


ELS FETS D’OCTUBRE

SAGARRA Y TORRENTS / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

La guàrdia civil escorcolla els vianants a la rodona de la Rambla amb Wad-Ras –avui, Doctor Trueta. El dia 6 d’octubre del 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclama l’Estat Català. Als barris obrers com el Poblenou, el sindicat CNT –amb una forta implantació– va girar l’esquena a l’acció del president.

12


13


SETMANA SANTA

14

FESTA MAJOR En la desfilada que va obrir la Festa Major del 1961 hi van participar diferents carrosses de les entitats: Esbart Montseny, Ateneu Colón, etc. A la imatge es veu la del Club Natació Poble Nou. La desfilada se celebrava a la Rambla, que es guarnia amb llums de festa.

FOTO-INFORM BRANGULI / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

MIQUEL ESPÉS / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

La Setmana Santa era el final del llarg període de la quaresma, iniciat el dimecres de Cendra, que durava 40 dies. Abans del 1930, el Poblenou havia viscut lluïdes processons, tal com mostra la fotografia de l’any 1928 a la Rambla. Aquestes processons no es van recuperar fins ben entrats els anys quaranta i cinquanta.


15


16

FOTOS JUPITER / Fons TERESA PASTELLS


HOMENATGE A LA VELLESA A la primavera se celebrava l’Homenatge a la Vellesa amb una desfilada pels carrers del barri. A part de la gent gran –que eren els homenatjats–, altres veïns s’afegien a l’acte. La comitiva d’avis i àvies era acompanyada majoritàriament per noies –que feien el paper de padrines–, com es veu en aquesta imatge de la dècada dels seixanta.

XXXXXX XXXXXXXX

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA MAURETA LÓPEZ

DIUMENGE DE RAMS El diumenge de Rams ha estat una de les celebracions religioses tradicionals del calendari català i commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem. A la imatge, els fidels de la parròquia de Sant Bernat Calbó agiten les palmes i palmons a la rodona de la Rambla amb el carrer del Doctor Trueta en el moment de la benedicció a principis dels anys setanta.

17


Interior del teatre del Centre Moral ple de gom a gom a finals dels anys vint. Des de l’any 1915, el Centre era al número 229 del carrer de Pallars; els anys vint s’ubicava a la Rambla, on va restar fins a la inauguració de l’edifici del carrer de Pujades. El Centre Moral i Cultural sempre ha destacat en el teatre d’aficionats, com s’anomenava aleshores.

A la imatge, socis i empleats a la platea del teatre del Casino L’Aliança Nova, nou de trinca, l’any 1929. Al fons, l’orquestra a punt per obrir el ball. La platea disposa d’un enginyós mecanisme que permet inclinar-la per a les representacions teatrals i posar-la horitzontal per als balls i altres actes.

18

XXXXXX XXXXXXXX

CASINO L’ALIANÇA

MIQUEL ESPÉS / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU

EL CENTRE


19


20 AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU


ESBART MONTSENY

ACADEMIA SAN LUIS

XXXXXX XXXXXXXX

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA LUQUE SILVESTRE

Els anys cinquanta, la vida social del barri era molt activa. En aquesta imatge, components de l’Esbart Montseny i de l’Agrupació Excursionista Icària en una reunió al bar del Casino L’Aliança, per organitzar alguna activitat conjunta, al setembre del 1956. Entre els poblenovins reunir-se continua essent una de les característiques del barri.

Un grup d’alumnes de l’Acadèmia San Luis el dia de la primera comunió al juny del 1969. L’escola es trobava a la rodona de la Rambla amb Ramon Turró. L’any 1973 va néixer el Centre d’Estudis Grèvol de la fusió de l’Acadèmia San Luis i el col·legi Purísima Concepción de María.

21


22


FESTA DE LA FLOR

LES MONGES

XXXXXX XXXXXXXX

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI FOSSAS BONJOCH

A començaments del segle xx, la tuberculosi era una malaltia força estesa i amb un tractament que no era a l’abast de tothom. Per recollir fons s’organitzaven campanyes i festes com la festa de la Flor. Imatge de la paradeta que es va muntar a la Rambla cruïlla amb Pere IV amb aquesta finalitat els anys vint.

FOTOS JUPITER / Fons MARIA FAVA COMPTA

A la imatge, una representació el Nadal del 1936; hi destaca la periodista Maria Favà, agenollada amb vestit negre. El 1875, les monges franciscanes s’instal·laren a la Rambla, on van fundar una escola per donar formació a les noies del Poblenou. A partir del 1993 l’escola va passar a ser un centre mixt.

23


Jordi Fossas BonJoch Joan carLes Luque siLvestre Jordi Fossas Bonjoch és arquitecte i president de l’Arxiu Històric del Poblenou (AHPN), entitat fundada l’any 1977. Joan Carles luque Silvestre és catedràtic d’Història i Geografia, i secretari de l’AHPN. Són coautors de les publicacions següents: Gent del Poblenou, Poblenou, més de 150 anys d’història, Fet al Poblenou i L’Abans del Poblenou. Recull gràfic 1886-1977.

efadós

®

24

E

l recull gràfic que presentem abraça gairebé un segle. són un conjunt d’imatges de qualitat, en blanc i negre, i textos de Jordi Fossas i Joan carles luque que mostren un barri que ha transformat notablement la seva fesomia a causa de la modernització i que queda lluny dels nostres dies. Malgrat això, el llibre pretén transmetre per mitjà de les imatges un món que perdura en la memòria de la gent del barri del Poblenou. comarca deL Barcelonès

núm. 8

Profile for Editorial Efados

Poblenou desaparegut  

El recull gràfic que presentem abraça gairebé un segle. Són un conjunt d’imatges de qualitat, en blanc i negre, i textos de Jordi Fossas i J...

Poblenou desaparegut  

El recull gràfic que presentem abraça gairebé un segle. Són un conjunt d’imatges de qualitat, en blanc i negre, i textos de Jordi Fossas i J...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded