Issuu on Google+

El Vallès Occidental

Santa Perpètua de Mogoda Recull Gràfic 1898-1965


32 | l’Abans


Part d’aquesta aigua sobrant de la mina anava a parar al safareig situat a mitja alçada del carrer de Mogoda. Aquest tenia dues piques, una de gran i una de més petita on les dones solien rentar la roba dels malalts, utilitzada com a mesura higiènica per evitar contagis. El safareig rebia l’aigua neta per la part superior i l’aigua bruta i sobrant sortia per la part inferior. El canvi de les aigües es feia aproximadament un cop per setmana, si hi havia restriccions la neteja es feia de manera més espaiada. L’aigua que sobrava del safareig anava a parar al gran llac que hi havia en els jardins interiors del castell, on es podia gaudir d’un recorregut amb barca amb permís previ de l’administrador. Alguns joves del poble feien ús del servei del bot per festejar amb la seva parella. Quan el nivell del llac arribava al seu límit, l’aigua sobrant anava destinada a regar les zones de conreu que hi havia fora del recinte del castell.

A la pàgina anterior, a dalt, el molí de Mogoda en els anys trenta del segle XX. El molí era el primer de rebre l’aigua de la mina que aprofitava per moure les rodes i el feia funcionar. A baix, Rita Margarit davant el carrer Vell de Mogoda a mitjan anys cinquanta. Hom hi pot veure les cases i els tancats de davant on es guardava el bestiar i es cultivaven els horts. En aquesta pàgina, a dalt, les cases de Mogoda tal com eren als anys seixanta; a baix, el llac del castell als anys cinquanta. L’indret del llac era idíl·lic i durant anys va ser un dels llocs escollits per anar a festejar o per gaudir d’un passeig amb barca.

l’Abans |33


La visita de la Verge de Fàtima, una gran festa amb carrers engalanats i fervor religiós A dalt, el carrer de Sant Antoni engalanat amb garlandes de branques d’arbre, amb flors i coloms fets de paper. A l’esquerra es pot veure el sereno Aleix Puigdomènech, l’any 1952. A baix, la zona de les Plomes amb una pancarta on es llegeix la tradicional salutació que vestia de festa els carrers del poble. A la pàgina següent, a dalt, veïns del carrer de Josep Maria de Segarra amb Manela Nassarre, Oliva i Teresina Fité, Conxita Tura, Quimeta i Rosa Gispert, Rosa Girbau, Carmeta i Josep Gispert, entre d’altres. A baix, un detall de la decoració del tram final de la Rambla amb Núria Altayó, Montserrat Crusellas, Maria Morral, Antonieta Mestres, Maria Soley i Ramona Soley.

34 | l’Abans

’any 1917 tres pastorets de Portugal, Llúcia, Francesc i Jacinta, van declarar haver presenciat sis aparicions de la Verge de Fàtima explicant-los tres secrets i demanant-los que els transmetessin a la resta de la humanitat. D’aquests tres pastorets, Llúcia fou la que va viure més anys, es va fer monja i va predicar, al llarg de la seva vida, els secrets de la Verge. Durant anys la imatge de Fàtima va estar recorrent diversos països per predicar la doctrina catòlica.

L

El novembre de 1952, després d’un pelegrinatge per diverses poblacions de Catalunya, Santa Perpètua va engalanar-se per rebre la visita de la imatge, encarregada de pregonar el missatge evangèlic en Santa Missió. Tot plegat consistia en unes jornades de contínues prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que convertiren el poble en una festa major religiosa.


l’Abans |35


36 | l’Abans


L’arribada de la imatge al poble es va fer pel pont de Caldes, davant de l’actual benzinera. Va ser portada per un grup de feligresos del poble veí de Parets, que fins llavors havien tingut, sota la seva protecció la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. La rebuda de la imatge de Fàtima fou espectacular, s’engalanaren els carrers del poble i s’aplegaren comunitats de veïns sota les consignes dictades per mossèn Josep Artigas des de la parròquia. Mossèn Artigas, emprenedor com pocs, va engrescar tant els feligresos com els no assidus a l’església i van transformar el poble per celebrar un esdeveniment únic, que alhora s’havia festejat a d’altres poblacions de la contrada amb la mateixa resposta popular. Els carrers s’adornaren amb altars, flors de paper, coloms de cartró i rosaris fets amb patates petites que els mateixos veïns van confeccionar de manera espontània. Tots els

A la pàgina anterior, a dalt, el carrer d’Enric Granados. A baix, a l’esquerra, una representació dels tres pastorets de Fàtima amb Antònia Gorges, Maria Llonch i Francesc Bellsolà; a la dreta de la imatge, el mestre Piró. A baix, a la dreta, Joan Bellsolà i Andreu Subirats participant en una de les processons en honor de la Mare de Déu. En aquesta pàgina, a dalt, una imatge dels participants en una de les multitudinàries processons que es van organitzar amb motiu de la visita mariana; en primer pla, mossèn Artigas, artífex de l’èxit de convocatòria. A baix, una de les processons a la Rambla, on els nens foren protagonistes de l’esdeveniment.

l’Abans |37


Conxita Tura i Nativitat Fité portant la Verge pel carrer de Josep Maria de Segarra.

Josep Viñallonga, Ton Soley, Pere Tura i Josep Miquel, el Peliu, al carrer de Sant Ramon.

Magí Jansana i Santiago Subirats portant la imatge pel carrer de Mossèn Camil Rossell. 38 | l’Abans


carrers estaven adornats amb branques d’arbres que els homes s’havien encarregat d’anar a buscar al bosc. Cada carrer donava la benvinguda a la Verge amb un rètol on posava escrit «Ave Maria» al portal del carrer o amb les inicials del nom Maria escrites en lletra gòtica. Els preparatius van començar dies abans amb la organització i la unió de veïns d’un mateix carrer per anar a cercar branques d’arbre al bosc, elaborar flors i coloms de paper i guarnir els balcons de la vila, fins al punt que d’existir una sana competència per veure qui havia guarnit millor el seu carrer.

La visita de la Mare de Déu de Fàtima, una festa mariana plena de missatges evangèlics La imatge de la Mare de Déu va estar aproximadament una setmana a la població, l’acte es convertí en una gran festa religiosa plena de processons diàries. A trenc d’alba es feia un via crucis seguit d’una missa, al matí se’n feia un altre i al vespre s’organitzava una processó en un carrer diferent cada dia, prec e d i d a p e r d o s p re d i c a d o r s q u e

A dalt, multitudinària proces-só a la Rambla, a la qual les dones van asistir abillades amb mantellina -peça prescriptiva en les celebracions religioses-, i els par-ticipants portaven fanalets encesos amb la imatge de la Verge. A baix, una fotografia de l’acte en el carrer l’Abans |39


40 | l’Abans


s’encarregaven de fer el sermó. Aquests venien amb la imatge i eren els encarregats de contro-lar la seva estada a la població. La imatge era portada per quatre veïns del carrer per on pasava amb l’ajuda d’un baiard, ja fossin homes, dones o infants, que carregaven el baiard sobre les espatlles, amb l’excepció d’algun carrer en què, a causa del guarniment del sostre de la via, calia traginar-lo amb el braç baix per no fer malbé les garlandes. Algunes de les processons es van fer de nit, obligant als participants a anar amb fanalets de paper deco-rats amb la imatge de la Mare de Déu, per tal d’il·luminar el camí. Una de les processons més concorregudes se celebrà de dia amb la participació dels infants de la vila amb l’encàrrec, per una banda, de portar la imatge de la Verge de Fàtima, i per una altra, d’intervenir de forma activa a la pro-cessó. Sovint, els infants anaven disfressats dels tres pastorets que van veure la Verge, amb les mans creuades davant del pit, en senyal de respecte, d’altres portaven els vestits de la primera comunió com a símbol de devoció i consideració envers la Mare de Déu.

A la pàgina anterior, a dalt a l’esquerra, Elvira Tura, Maria Lurdes Valls i Anna Alegre portant l’estendard de la Verge per la Rambla. A la dreta, una típica fotografia de la celebració amb la presència dels tres pastorets, la Verge i el Sant Crist. A la imatge de baix, els portants del Sant Crist participant en els actes organitzats des de la parròquia de Santa Perpètua. En aquesta pàgina, una trobada de tots els participants de la processó a la plaça de l’Església amb el Sant Crist i la Verge com a protagonistes de la imatge. l’Abans |41


Dues fotografies dels boters emmarcades dins la dècada dels anys deu. Actualment es tracta d’un ofici gairebé perdut, però de gran importància en èpoques passades, sobretot si es té en compte que el Vallès era una zona important en producció vinícola. La saga de boters de la família Sala tenia installat el seu taller a la Rambla. Els dos boters que hom pot veure en plena activitat a la imatge són Francesc Sala i Genís Sala, tots dos encara molt recordats entre els perpetuencs i perpetuenques.

42 | l’Abans


Santa Perpètua de Mogoda. Recull gràfic 1898-1965