Issuu on Google+


La pesca olesana, una afició arrelada en la convivència del riu Llobregat

E

l riu Llobregat ha estat sempre valuós per a la població d’Olesa de Montserrat, ja que és font de vida per als conreus, per al funcionament industrial i per al proveïment local. El gebre del matí, els pollancres, les orenetes... fan de l’entorn un paratge insòlit. Amb l’esclat primaveral, la ribera del riu esdevé un indret idoni per passejar, tot gaudint de la natura. El paisatge deixa entreveure les siluetes dels pescadors, que des de bon matí omplen les nanses de gran varietat de peixos. El silenci cedeix quan la jornada conclou. Els pescadors, entre rialles i anècdotes, mostren les millors peces que duran a casa per fer-ne un bon àpat.

Fotografia dels participants del concurs de pesca organitzat per la Societat Unió de Pescadors Esportius d’Olesa de Montserrrat, de l’any 1930. La imatge està presa des del carrer d’Anselm Clavé, just davant del Teatre Olesa, conegut com els Salistes.

32 | L’Abans

La simplicitat a l’hora d’elaborar una canya de pescar era sorprenent, tot i que la seva eficàcia no es podia posar en dubte. Els utensilis bàsics es fabricaven artesanalment. Segons l’experiència dels més vells, per obtenir una bona canya de pescar, calia anar al riu al gener i en lluna plena. S’havien de tallar diverses canyes i deixar-les assecar un any. Després, se n’encaixarien les diferents parts, s’envernissarien i s’hi incorporarien els rodets, les anelles metàl·liques i d’altres peces. Tanmateix, no tothom pescava amb canya. N’hi havia que feien servir xarxes, d’altres, canyes de fons, i els més agosarats es valien de l’agilitat per atrapar els peixos amb les mans.


La massa per pescar era d’elaboració pròpia. S’utilitzava com a ingredient principal la patata bullida o el moniato, combinats amb altres productes. Molts pescadors deixaven caure sobre la massa unes gotetes de licor, i això ho consideraven una poció infal·lible. Cigrons, móres, figues, cucs de terra, larves de les bresques dels vespers, grills i llagostes vives eren altres esquers que atreien l’atenció del peix. Arranjada la canya, disposats els esquers als hams i col·locats els suros i ploms, sols calia esperar, en silenci, que la ingenuïtat del peix piqués.

La Societat Unió de Pescadors Esportius d'Olesa de Montserrat La Societat Unió de Pescadors Esportius d’Olesa de Montserrat neix com a iniciativa d’un grup de companys, tots pescadors, l’any 1925. Amb l’interès

A la part superior, membres de la Junta Directiva de la Societat Unió de Pescadors. A baix, diferents pescadors situats a la riba del riu Llobregat, d’aigües netes, l’any 1930.

L’Abans |33


de fer de la pesca una activitat competitiva i d’esbargiment, es constitueix aquesta entitat, que comptava inicialment amb trenta socis. Els concursos de pesca eren ja força populars a la vila, sobretot durant la Festa Major. Però amb la creació de la societat, la pràctica pesquera prengué embranzida i difusió. La seu inicial de l’entitat era a l’antic local de La Pols -segon pis del Cafè del Centro. Des d’allà, s’organitzaven les pautes dels concursos i es determinaven els premis que es lliurarien als guanyadors un cop finalitzada la competició. Més endavant, l’associació es traslladà al cafè dels Salistes (Teatre Olesa), i després a l’antic quarter de la Guàrdia Civil. En l’actualitat no disposa de local propi.

Els concursos de pesca eren molt populars a la vila. Aquesta imatge de principis dels anys trenta reflecteix aquesta afluència. No només els més experimentats participaven en la competició, joves i menuts ja s’iniciaven en la pràctica pesquera.

34 | L’Abans

Segons els estatuts de l’entitat de l’any 1925, la Junta General estaria constituïda per un president, un vicepresident, un secretari, un vicesecretari, un tresorer, un bibliotecari i tres vocals. Aquests membres s’encarregarien dels afers administratius i vetllarien pel benestar dels socis, dividits en tres categories: socis honoraris, socis protectors i socis numeraris. Els darrers socis estaven obligats a pagar una quota i tenien veu i vot en les assemblees generals. El 29 de juny la vila d’Olesa de Montserrat celebrava la diada dels pescadors, i es lloava així el seu patró, sant Pere. La festivitat començava amb una missa a la parròquia, seguida d’una bonica processó encapçalada per


l’abanderat i els cordonistes. Tot seguint la música de l’orquestra, la comitiva recorria els principals carrers i places de la vila. La festa s’acabava amb un gran ball de tarda, celebrat al local dels Salistes.

Els concursos organitzats per la societat: entreteniment o competició? L’antic Rubricatus -actual riu Llobregat-, envoltat de pollancres, àlbers i oms, disposava d’una varietat important de peixos, fet que solaçava els olesans. La temporada pesquera començava al març, moment en què s’organitzaven els concursos, i finalitzava a l’octubre. Les competicions, que se celebraven cada quinze dies, s’iniciaven amb el sorteig de dos quarts de set del matí, per determinar el lloc precís que hauria d’ocupar el concursant i evitar així que ningú no es quedés sempre la millor plaça. Després de cinc hores, els participants es dirigien al refugi de pescadors per pesar els peixos. Carpes, bagres, anguiles i barbs eren les espècies més comunes. Els pescadors tenien l’obligació de mantenir un vint per cent de la pesca en vida; si no, quedaven automàticament desqualificats del concurs. El repartiment de premis clausurava l’acte. Els participants de la competició podien endur-se una part dels peixos, un cop finalitzat el concurs. En l’actualitat, maulauradament, els peixos no són comestibles a causa de la contaminació de les aigües. La regeneració és una fita per complir.

Mentre els homes i els vailets es dedicaven a pescar, la resta de la família aprofitava per organitzar un bon àpat, i gaudir així d’un bon dia a l’aire lliure. La fotografia d’aquesta plana, datada de l’any 1930, mostra el riu cabalós i la rica vegetació de l’entorn.

L’Abans |35


L'Homenatge a la Vellesa, una lloança a l'experiència dels més grans

Fotografia que il·lustra la Festa de la Vellesa celebrada l’any 1950. El seguici puja pel carrer de l’Església i es dirigeix cap a la parròquia de Santa Maria, per participar de l’ofici. El nombrós públic acompanyava la comitiva contemplant-la amb goig i emoció.

36 | L’Abans

A

vis i àvies eren homenatjats un cop l’any a la vila. L’ambient festiu, les garlandes, la música, les flors... feien de la festa una diada entranyable. La tristor i la malenconia, però, també eren presents en aquesta diada, ja que no hem d’oblidar que es retia homenatge a la llarga trajectòria dels més grans. El 1945 fou el primer any en què se celebrà a Olesa de Montserrat aquesta commemoració, concretament el Diumenge i el Dilluns de Pasqua de Pentecosta. Un mes abans de la data, però, un anunci oficial recordava als participants que havien de formular la inscripció. Els avis, per poder-hi intervenir, havien de sobrepassar els 70 anys.


Hi havia rivalitat entre les joves per aconseguir el títol de padrina, cap volia quedar-se sense acompanyant en un dia tan popular. S’intentava lluir el millor vestit i el millor ram de flors, car la diada era un preludi de la Festa Major. Els carrers també eren decorats amb motius florals i amb pancartes que elogiaven l’experiència dels més vells. La festivitat començava de bon matí. Abans de les deu, les noies amb els seus avis corresponents es concentraven al Parc Municipal, lloc de reunió de la comitiva. Mentrestant, a la casa consistorial, les autoritats polítiques, els representants del Patronat Local de la Vellesa i els delegats de la Caixa de Pensions inauguraven oficialment el concurs de dibuix convocat entre tots els escolars de la vila. La temàtica dels dibuixos estava relacionada amb la diada de la vellesa, i reflectia així la coneixença de la senectut. Seguint la música de l’orquestra, la comitiva, encapçalada per les autoritats i l’avi de més edat, iniciava la marxa cap a l’església. A les voreres dels carrers s’aplegava una gran multitud de persones que volien contemplar la desfilada. Avis i joves padrines pujaven pel carrer de l’Església, convenientment guarnit, per anar a la parròquia de Santa Maria. Un cop dins del temple, els avis i àvies amb els

A dalt, grup d’avis i de padrines al VII Homenatge a la Vellesa, l’any 1951. En un segon pla, la imatge mostra un programa de la festa encapçalat pel text «Amor, respeto y asistencia a los ancianos», i l’estendard de l’Orfeó Montserrat de La Passió. A baix, els protagonistes ocupen el seu lloc precís dins del temple, l’any 1957.

L’Abans |37


38 | L’Abans


acompanyants es col·locaven a la nau central, mentre que les autoritats ocupaven el presbiteri amb els capellans. Un solemne ofici amb misteris centrava els actes que es feien a l’església. L’autoritat eclesiàstica lloava l’experiència dels més veterans, exhortava a respectar-los i elogiava la seva saviesa i el seu caràcter madur. El sermó era complementat amb els cants de l’Orfeó Montserrat, que interpretava la missa Pontificalis de Perosi i els diferents motets. Un cop finalitzada la cerimònia religiosa, el Parc Municipal esdevenia l’escenari festiu següent. El gran seguici sortia de l’església i passejava pels principals carrers fins a arribar-hi. La comitiva baixava pel carrer de l’Església, vorejava la plaça de les Fonts i s’endinsava cap al carrer d’Alfons Sala, per retornar al Parc Minicipal.

Els discursos de les autoritats i el certamen poètic, una allau d'aplaudiments Al parc, un envelat protegia el pati de butaques i la tribuna presidencial. A la part central, s’hi col·locaven les autoritats i els convidats a l’acte, mentre que a banda i banda s’hi situaven les parelles d’avis i padrines, totes amb

A l’esquerra, bonica imatge de la Festa de la Vellesa, datada de l’any 1954; al fons, s’alça la torre del campanar, mentre que la comitiva, un cop finalitzada la missa, baixa pel carrer de l’Església i es dirigeix cap al Parc Municipal. En aquesta plana, una fotografia de l’any 1946, on queda copsada l’expectació que produïa la festa; el seguici, amb formació de processó i envoltat de gran públic, baixa pel carrer de l’Església, vorejant la plaça de les Fonts, per dirigir-se cap al carrer d’Alfons Sala.

L’Abans |39


mantellina al cap. Els discursos dels dirigents polítics i organitzadors de la festa iniciaven la sessió. A continuació, tenia lloc un recital poètic protagonitzat pels estudiants de les Escoles Nacionals, de centres particulars i acadèmies. Entre aplaudiments i aclamacions, els escolars eren obsequiats amb una bosseta de bombons després de l’actuació.

Llarga comitiva d’avis i padrines, encapçalada per Jaume Alavedra i Joaquima García, l’àvia Quima i Elvira Tort i Gassó. A les imatges de la dreta, la fotografia superior, de l’any 1951, mostra l’envelat del Parc Municipal, amb el pati de butaques i la tribuna presidencial; a la inferior, Carme Suñé recull la bosseta de bombons, l’any 1959, entregada pel jutge Garrigó i Amadeu Dalmases, a l’interior del teatre.

40 | L’Abans

Repartiment de llibretes i dolços, moment més esperat de la diada L’avi de més edat rebia un present i un munt d’elogis per tota la seva trajectòria. El repartiment de llibretes d’estalvi i capsetes de dolços entre els avis es produïa al mateix temps que es distribuïen entre les joves bossetes de bombons i llaminadures. El discurs del batlle i l’actuació de l’orquestra, que interpretava algunes sardanes, clausuraven els actes matinals. Un dinar de germanor entre els assistents donava pas a una tarda repleta d’activitats. A dos quarts de sis de la tarda, aproximadament, començava una sèrie de representacions i danses al Casal Catequístic, tot acompanyat per la música de l’orquestra. Aquests espectacles també es podien celebrar a d’altres entitats locals, com ara al teatre de La Passió. En ocasions, se celebraven audicions de sardanes o exhibicions de balls.


L’Abans |41


La missa de rèquiem i els premis del concurs infantil de dibuix encapçalaven els actes de l'endemà

Instantània de l’àpat en honor a la festivitat. De dreta a esquerra, Joan Dalmases i Muntaner, Lluís Maria Cassany, Amadeu Nafria i Soria, dos invitats forans, i Argimiro Mates. A la fotografia de baix, a l’interior del teatre, nombrós públic presenciant els actes de la festa.

42 | L’Abans

El dilluns següent, també dia festiu que homenatjava la vellesa, a dos quarts d’onze del matí, s’oficiava una missa de rèquiem. La finalitat de l’acte era recordar tots aquells avis difunts que no havien pogut participar en la festivitat. A la cerimònia, hi eren presents les autoritats, el Patronat Local de la Vellesa, els avis i les padrines del dia anterior, i nombrosos fidels. Després de la missa en memòria dels desapareguts, tenia lloc l’acte de repartiment de premis del concurs de dibuixos entre els escolars, que s’havia efectuat el diumenge. Aquest certamen, organitzat pel Patronat Local de la Vellesa, es realitzava al Cine Rialto (teatre de La Passió). Cal matisar, però, que no sempre s’havia celebrat al Cine Rialto, el Parc Municipal també havia estat escenari d’aquest esdeveniment.


Olesa de Montserrat. Recull gràfic 1875-1965