Page 1


Actuació de l’Orfeó Manresà –dirigit pel mestre Miquel Blanch– al teatre Conservatori, l’any 1926, amb motiu de les noces d’argent de l’entitat. El programa festiu va ser molt complet i es va commemorar la primera vinguda de l’Orfeó Català a Manresa amb noves actuacions d’ambdós grups. A la dreta, dues fotografies d’un concert que l’entitat va celebrar el maig del 1954 a la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa amb motiu de l’any marià.

20 | L’Abans

En aquells primers anys –cap al 1910–, l’Orfeó tenia el seu local a l’actual sala d’actes Mestre Blanch del Conservatori. Després de la restauració, la sala d’actes de l’antic Grup Escolar Renaixença va servir per als assaigs i els concerts ocasionals, fins que el 1949 es va establir en unes dependències del Conservatori Municipal de Música, d’acord amb l’Ajuntament de Manresa. L’Orfeó, a més, disposava del Conservatori tres vegades l’any sense haver de pagar, ja que els deixaven l’espai gratuïtament. Els tres concerts anuals es repartien per Nadal, per la Festa Major i per a un altre dia escollit per l’associació coral. El grup de cantaires va començar realitzant concerts a Manresa i la primera actuació que va celebrar en un municipi forà va ser a Sallent, el 27 de setembre de 1903. A partir d’aquell moment, l’entitat va continuar fent sortides i va recórrer ciutats i pobles tant de Catalunya com, més endavant, de l’estranger. Una de les primeres sortides, recordada especialment pel reconeixement públic que va representar, va ser la de Barcelona, el 19 d’abril de 1914, en un concert celebrat al Palau de la Música Catalana; l’Orfeó Manresà va ser rebut per l’Orfeó Català amb tots els honors. A part de les sortides, l’Orfeó organitzava cada any dos grans aplecs. El primer, a la primavera, al santuari de la Salut de Viladordis, i el segon, a la


L’Abans |21


tardor, a Sant Iscle, a Sant Fruitós de Bages. En aquests aplecs, en què participaven tant els cantaires de l’Orfeó com familiars i amics, es feia un berenar i s’acabava la jornada amb un cant de cara al bosc. D’aquestes trobades i de la resta d’activitats de l’entitat, els membres en destaquen especialment el caràcter marcadament catalanista de l’associació, la preferència per les cançons populars catalanes i les obres dels grans mestres de la música, i la companyonia que s’hi respirava. A la part superior, una imatge de l’actuació de l’Orfeó Manresà a l’interior de la basílica de Santa Maria de la Seu, en un concert celebrat l’any 1954. A la part inferior, l’Orfeó Manresà novament a la Seu, aquesta vegada el 1959, en el concert inaugural de l’orgue.

22 | L’Abans

Grans mestres i directors al capdavant de l’entitat Des de 1908 fins a 1920, l’Orfeó va ser dirigit pel mestre Joaquim Pecanins –els anteriors directors havien estat Estanislau Casas i Manuel Jovés– i la coral manresana va assolir una gran qualitat artística. La Secció Infantil de Gimnàstica


A la part superior, el passeig de Pere III envaït pels cantaires dels orfeons Manresà i Català, en una imatge presa l’any 1931. En la fotografia de la part inferior, un altre moment de la mateixa trobada, aquesta vegada a la plaça Major, davant l’ajuntament. L’Abans |23


Rítmica, impulsada pel mestre Pecanins l’any 1911, va ser un element característic d’aquest període. Era habitual que el programa de concerts de l’Orfeó dediqués una part –normalment la segona de les tres que s’acostumaven a fer– a una exhibició de cançons amb gestos a càrrec de la secció infantil. Els més petits, d’entre sis i dotze anys, interpretaven dalt l’escenari diverses peces musicals. Al principi, anaven abillats amb un pantaló blanc i faixa, i descalços; més endavant, començaren a dur espardenyes. Destaca també el nom de Concepció Piniella d’Amat, professora de la secció femenina des de l’any 1903 fins al 1922.

En la part superior, l’arribada de l’Orfeó Català a Manresa en la trobada de l’any 1926 en què es commemoraven les noces d’argent de l’entitat manresana. En la part inferior, arribada de l’Orfeó Català a Manresa, acompanyat pels membres de l’Orfeó Manresà, l’any 1952.

24 | L’Abans

El 23 de febrer de 1921, el mestre Miquel Blanch es va estrenar com a director de l’Orfeó. També va ser el fundador de l’Escola de Música de Manresa, en transformar en municipal l’escola de música de l’entitat coral. Entre el novembre de 1926 i l’octubre de l’any següent, l’Orfeó


A dalt, una imatge del sopar celebrat al Casino el 31 de maig de 1953 amb motiu de les noces d’or de l’Orfeó Manresà, aleshores amb Pere Vila i Aragonés com a president de l’entitat. A baix, la missa pontifical que va posar punt i final al llarg programa d’actes per festejar els cinquanta anys del naixement de l’entitat i en què destaca l’escolania de la Verge de l’Alba, amb el porrer que encapçala la processó d’entrada a la Seu.

L’Abans |25


A dalt, un locutor de Ràdio Manresa recull les paraules del mestre Agustí Coll, director de l’Orfeó, l’any 1953, durant la celebració dels cinquanta anys de l’entitat. A baix, a l’esquerra, la senyera presideix l’acte oficial d’homenatge a l’entitat i, a la dreta, un moment del brindis celebrat al Casino, ambdues imatges de l’any 1953. En aquesta darrera fotografia i d’esquerra a dreta: Sebastià Tordillos, Teresa Llobera, Josep Maria Descarga i Lluís Perramon, entre d’altres.

26 | L’Abans

va celebrar les noces d’argent, els 25 anys de la seva fundació. El programa festiu va ser ric i variat, i es va commemorar la primera visita de l’Orfeó Català amb unes noves actuacions d’ambdues corals. Precisament durant aquesta època, les dones de l’Orfeó portaven un vestit curt –fins al genoll– de color blanc i es va instaurar dur mantellina igual que l’Orfeó Català. La mantellina, però, va durar molt poc i temps després es va suprimir. Més endavant, es va canviar la vestimenta i les dones van començar a anar vestides de color negre, la majoria amb vestit llarg, exceptuant quatre o cinc cantaires que anaven curtes. Els nois també van passar a vestir-se de color negre amb un llacet blanc al coll. Amb la Guerra de 1936 es van suspendre les activitats. La mort del mestre Miquel Blanch, l’enderrocament del local social –al costat de l’església de Sant Pere Màrtir– i la dispersió dels cantaires van ser cabdals per a la seva dissolució. No es va permetre la reconstitució de la societat ni que actués


A dalt, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Orfeó Manresà i solistes vocals –Lolita Torrentó, Anna Ricci, Josep Esquius i Josep Maria Descarga– al Teatre Kursaal, el 10 de maig de 1962, durant la celebració dels seixanta anys de l’entitat manresana. Van interpretar la Novena Simfonia de Beethoven, dirigits pel mestre György Rayki. Es van reunir més de 130 persones, algunes de les quals procedien d’altres corals manresanes, i antics cantaires vinguts expressament per festejar l’aniversari. A baix, una imatge del públic assistent al mateix concert.

L’Abans |27


L’Orfeó Manresà a l’ermita de Sant Gabriel propera al santuari del Miracle, al Solsonès, el 1952.

Membres de l’Orfeó Manresà en una excursió al castell de Balsareny, el 25 d’abril de 1954.

A les imatges de la dreta, a dalt, l’Orfeó cantant en una trobada al santuari del Miracle –Solsonès– l’any 1952 interpretant la Missa del Papa Marcel, una de les obres més emblemàtiques que ha cantat l’Orfeó. A baix, membres de l’Orfeó, juntament amb els seus acompanyants, en un viatge a Sant Sebastià i a Lourdes realitzat l’agost de l’any 1958.

28 | L’Abans

fins després de gairebé dotze anys de silenci. L’Orfeó reaparegué en públic per la Llum, el febrer de 1948, amb un nou director al capdavant, el mestre Agustí Coll, que havia recuperat el caliu de l’antiga entitat amb l’anomenada Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música. Mentre esperava el moment de reconstituir-se com a orfeó i malgrat la situació adversa, aquest grup va continuar assajant. Així, antics cantaires retornaren al seu estimat orfeó. A la postguerra, el primer president de l’entitat va ser Eduard Puig, seguit de Pere Vila i, anys més tard, Josep M. Vives Llambí. Aquest darrer és recordat especialment per haver acostat l’Orfeó als manresans i instaurat la representació de sarsueles dins l’entitat. També va iniciar els viatges de l’Orfeó a l’estranger, el primer a la població italiana d’Arezzo. Sense oblidar l’aplaudit Poema de Nadal, recitat per primera vegada el 1960 –amb Josep M. Descarga com a director– a Can Llop (Gironella) per Àngel Tulleuda i amb Maria Dolors Torra al piano. Va ser una època de gran esplendor per


L’Abans |29


Triple quartet vocal de l’Orfeó Manresà amb el president Josep Maria Vives i Llambí.

L’Orfeó representant la sarsuela Los bohemios, per la diada de la Llum, el febrer de 1961.

Membres dels Carlins i de l’Orfeó Manresà representant Cançó d’amor i de guerra, l’any 1962. 30 | L’Abans

Profile for Editorial Efados

Manresa. Recull gràfic 1876-1965  

Col·lecció L'Abans

Manresa. Recull gràfic 1876-1965  

Col·lecció L'Abans

Advertisement