El Vallès Oriental
Mollet del Vallès l’Abans |19
La represa de la Coral El Clavell després de la Guerra Civil
A dalt, viatge que van fer membres de la coral a Bilbao, l’any 1955. La sortida, organitzada per la Federació dels Cors de Clavé, va ser una trobada a la qual va assistir un miler de persones procedents de diferents corals de Catalunya. A baix, diferents fotografies de la coral pels carrers de Mollet del Vallès, la dècada del 1950.
20 | l’Abans
Les activitats de la coral, com molts altres aspectes de la vida social molletana dels anys trenta, van quedar estroncades per la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte bèl·lic, la represa de la normalitat va ser lenta i difícil. De fet, algunes entitats molletanes, arran de la Guerra, van desaparèixer per sempre més. Aquest va ser el cas, per exemple, de la Societat dels Cantaires de Mollet, els quals havien estat, amb cordialitat, els eterns rivals de la Coral El Clavell. En canvi, per a la coral que ens ocupa, la recuperació de la normalitat va trigar, però com a entitat no s’extingí. La restauració fou lenta pel fet que els directius d’aquesta, liderats per Joan Castells, no volien renunciar a cantar en català i, de fet, no va ser fins a l’any 1946 que el règim els donà permís per continuar cantant en llengua catalana, any en què la coral es tornà a posar en marxa.
Membres de la coral davant l’església de Sant Vicenç, els anys cinquanta.
Sortida de la Societat Coral El Clavell a la ciutat de Tortosa, l’any 1953.
A partir de la dècada dels quaranta, a la coral s’instituïren un parell de noves tradicions. En primer lloc, per la Pasqua de Resurrecció se sortia a cantar pel carrer; el dissabte a la nit i el diumenge al matí, es cantava pels diferents carrers del poble, i, el dilluns de bon matí, els cantaires de la coral recorrien les diferents masies de Gallecs. En segon lloc, per la Segona Pasqua, amb els diners extrets de la Primera Pasqua, marxaven de viatge a algun poble o ciutat del país. En el lloc de destinació, tant si era Banyoles com Va-lència, Andorra o Tortosa, s’oferien a l’Ajuntament local per fer un recital. A partir de les dècades dels cinquanta i dels seixanta, la Coral El Clavell s’afegí a la Festa de la Vellesa. La participació de la coral consistia a fer un repertori de temes, entre els quals ressaltava la sardana titulada Festa de la vellesa amb música del mestre Suñé i lletra del poeta Joan Aliguer. Pel que fa als repertoris de la coral, a mesura que passaven els anys s’anava ampliant. Es cantaven la Donzella de la costa de Bartomeus, L’aplec del mestre
En la part superior, d’esquerra a dreta, Jaume Gó-mez, Joan Castells, Isidre Castells, Francesc Jordà i Pere Sans, els anys cinquanta. En la part inferior, excursió que van fer els membres de la Coral El Clavell a Tortosa, el 1953. l’Abans |21
Membres de la Societat Coral El Clavell, la dècada dels anys quaranta.
Societat Coral Recreativa El Clavell a l’Albufera de València, l’any 1963.
A dalt, es reconeixen els germans Belis, Marià Pareras i Geroni Coll amb unes amigues, els anys quaranta. A baix, excursió a l’Albufera de València l’any 1961. Entre d’altres, Rafael Bastida, Joan Castells, Miquel Font, Joan Vilardebó, Antoni Dalmau, Josep Serrats i Camil Segalés.
22 | l’Abans
Suñé o bé La Maquinista de Clavé. Aquest darrer tema s’interpretava amb acompanyament d’orquestra i amb una percussió ben especial, que consistia, d’una banda, en una enclusa cedida per Miquel Gallart, àlies el Quirze, fer-rer del poble; i, de l’altra, en la campana de l’estació de tren del Calderí, cedida per la Societat Coral Aurora Perpetuense. A mesura que va anar passant el temps, a la coral es van afegir nens i nenes, fills dels cantaires. I, a partir de l’any 1975, l’ingrés de M. Rosa Galindo representà l’entrada de les dones a la Coral El Clavell. Al llarg dels anys, han passat moltes persones per la coral. Els qui han estat al capdavant de l’entitat com a presidents són: Jaume Moly, Joan Castells, Manel Cano, Rafael Bastida, Tomàs Reyes, Zacarías Egea, Isidre Butjosa, Jacint Garriga, Manel Rey, Santi Puigdomènech i Salvador Gilart. I els mestres molletans que han dirigit la coral són: Vicenç Solà, Ernest Berenguer, Antonio Suñé, Pelegrí Bernial i Vicenç Corominas.
En la part superior, concentració de corals cantant una peça de conjunt, el 1961. En la part inferior, inauguració del monument aixecat al mestre Josep Anselm Clavé, situat al carrer de Berenguer III, el 1965. Assegut en el pedestal hi ha el mestre Suñé.
l’Abans |23
24 | l’Abans
Vista parcial de la ciutat de Mollet del
l Vallès, la dècada dels anys quaranta.
l’Abans |25
A dalt, façana de l’Hostal La Marinette, aleshores recentment restaurada per l’arquitecte Josep Goday, l’any 1921. A l’escala de la casa hi ha Miquel Bosch de Calderó amb la seva muller, Maria Damm, acompanyats per la seva filla Josefina i un capellà. A baix, retrat de Maria Damm i Calàs (1880-1974); el nom de l’hostal prové del diminutiu del prenom d’aquesta senyora nascuda a França.
26 | l’Abans
A la primeria del segle XX, La Marinette es va restaurar. De les actuacions que s’hi van portar a terme, cal remarcar, en primer lloc, l’adaptació del passatge de la Marineta i de l’estable del darrere com a cotxeres per encabir-hi carros, cavalleries i els primers automòbils; una segona actuació important va ser la remodelació de l’escala per accedir a la primera planta i la redistribució de les habitacions, que es van habilitar perquè els viatgers hi poguessin pernoctar. En aquesta època, finalment, Francesc Canyelles realitzà un dels elements més vistosos i emblemàtics de l’edifici: els esgrafiats de la façana principal, dels quals ressalta el rellotge de sol. És d’aquest període que arrenca la denominació actual de la casa. El nom Marinette fa al·lusió a l’esposa de l’artífex de la restauració, Miquel Bosch de Calderó. És, per tant, una dedicatòria que fa el propietari a la seva muller, Maria Damm –nascuda a Alsàcia. En francès, el diminutiu de Maria és Marinette. Seria en català un equivalent al diminutiu Marieta.
Primers arrendataris de La Marinette, dels anys vint fins als setanta A partir de la restauració que s’emprengué els anys vint, la família Bosch de Calderó arrendà La Marinette per a la seva explotació com a hostal i lloc de menjars. El primer arrendatari va ser Salvador Canals (1920-29) i, posteriorment, Salvador Llavina i la seva esposa, Rosa Balldellou. Sabedor que davant l’hostal hi hauria el final de la línia del servei d’autobusos MolletBarcelona, Llavina agafà el negoci amb moltes expectatives, i, efectivament, així fou. Més endavant, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, l’any 1952. Finalment, els darrers hostalers de La Marinette van ser Jaume Marc i Regina Agudo, els quals, ja com a propietaris del local, el van regentar fins al principi dels anys setanta. En l’actualitat, l’edifici acull el Centre Cultural La Marineta, un equipament cultural gestionat per l’Ajuntament de Mollet del Vallès que ofereix un ventall de serveis culturals ben ampli a la ciutat.
En la part superior, menú previst per al dia en què es va celebrar el Rally Paper, el 1925, àpat que se serví a l’Hostal La Marinette. El menú és imprès sobre un teixit de seda. En la part inferior, instantània del Rally Paper, esdeveniment molt concorregut per la societat benestant de l’època.
l’Abans |27
A dalt, participants del Rally Paper poc abans d’arribar a l’Hostal La Marinette per l’avinguda de Jaume I, l’any 1925. La segona de l’esquerra és Conxa de McCrory, vencedora del Rally Paper en categoria femenina. A baix, fotografia del mateix any presa vora el riu Besòs, la qual mostra que esdeveniments d’aquesta classe sobresortien de la quotidianitat del dia a dia, ja que hi ha, fins i tot, públic observant els participants del Rally Paper des de dalt dels arbres.
28 | l’Abans