Page 1

1


A. T. V. / AMDSG

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

2


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

PLAÇA DE SARRIÀ

La plaça de Sarrià i l’església parroquial de Sant Vicenç a principis del segle xx. Les dues fotografies mostren com encara no s’havien enderrocat les cases per permetre el pas cap al passeig de la Reina Elisenda de Montcada i al veïnat de Pedralbes. A la pàgina anterior, el mercat a cel obert i el pas del tramvia. Sobre aquestes línies, fotografia que es va fer el 1903 amb motiu de la instal·lació del cablejat elèctric dels tramvies; a l’esquerra es veu la caseta dels burots.

3


URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

AUTOR DESCONEGUT / AMDSG - Fons Jordi Jové

PLAÇA DE SARRIÀ

La vida quotidiana de la plaça a principis del segle xx. Sobre aquestes línies, la plaça com a espai d’oci i d’espectacles: dos nois discapacitats fan un número de circ; al darrere, dos vagons del tramvia de foc que arribava a la plaça des de la Bonanova. A la pàgina següent, a dalt, la plaça com a espai per passejar; entre les cases destaca la façana esgrafiada de can Llança, a la dreta. A sota, detall del mercat que cada matí s’instal·lava a la plaça; es venien queviures, roba i altres productes.

4


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

5

AUTOR DESCONEGUT / AMDSG - Fons Jordi Jové


G AUTOR DESCONEGUT / AMDS

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

LA PLAÇA DE SARRIÀ, NUCLI CENTRAL DE LA VILA I DEL BARRI La configuració tradicional de la plaça de Sarrià (o plaça Major, de la Constitució, de la Concòrdia, de Prat de la Riba o del Duque de Gandía tal com s’ha denominat segons l’època) era diferent de l’actual. La plaça era poc més que un eixamplament del carrer Major i, davant mateix de l’església parroquial, hi havia la seu de l’Ajuntament. Darrere de la Casa de la Vila hi havia una altra petita plaça amb les carnisseries municipals, és a dir, l’escorxador, la bàscula i altres serveis. Un element destacat era la gran font envoltada d’escales, amb diversos brocs d’aigua i coronada amb una escultura de sant Vicenç; estava situada a la part nord de la plaça, davant de can Llança, cosa que, de fet, no facilitava gaire la circulació de vehicles. Les escales de la font o de l’accés a l’església indiquen els desnivells d’aquest lloc. La primera gran transformació de la plaça es va produir el 1863, quan l’edifici de l’Ajuntament va fer uns moviments i va amenaçar ruïna. A les dècades següents la

6

seu municipal va ocupar diverses cases del nucli antic, fins a la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila, inaugurat el 1896. Al mateix temps es van enderrocar les velles cases consistorials i es traslladaren les antigues carnisseries a un modern escorxador, que es va construir al barri del Peu del Funicular; d’aquesta manera s’aconseguia ampliar molt la plaça. Anteriorment, en construir el camí de Sarrià a Sant Gervasi, entre 1860 i 1863, s’havia millorat l’accés a la vila des de llevant, cosa que va permetre l’arribada del tren de foc o tramvia de vapor l’any 1881; és aleshores quan s’ha de desplaçar la font. El principal problema de comunicació, però, era per ponent. La nova carretera d’Esplugues, projectada per Ildefons Cerdà el 1847 i inaugurada en el primer tram el 1853, passava per Pedralbes, però no podia arribar a la plaça perquè l’antiga rectoria i diverses cases ho impedien. Es va haver d’esperar fins a principis del segle xx, després de la construcció del viaducte sobre la riera Blanca, per enderrocar aquells edificis i permetre que el passeig de la Reina Elisenda arribés fins a la plaça el 1909. L’any següent es va construir el nou mercat, fet que va configurar l’aspecte definitiu de la nova plaça i les seves rodalies.


AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA MESTRE-CAMPI

PLAÇA DE SARRIÀ

A la pàgina anterior, un plànol de la plaça el 1858 i, al costat, les cases que tancaven la plaça per ponent. A dalt, la nova configuració de la plaça el 1918: s’han enderrocat les cases que impedien la connexió amb el passeig de la Reina Elisenda i s’ha construït la cantonada amb el carrer Major amb uns edificis moderns i, sobretot, el nou mercat municipal, que substitueix l’antic a cel obert. La plaça reforça el seu rol com a nucli central dels transports de la vila.

7


URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

A. FERRÁN / CE ELS BLAUS

CARRER MAJOR DE SARRIÀ

A dalt, la casa senyorial de Margenat el 1930, una de les més antigues de la vila; la construcció original és del segle xvi i fou restaurada a finals del segle xix amb un estil neogòtic. Al costat, un cotxe de Bombers puja a tota velocitat pel carrer Major al juliol del 1936, just a punt d’arribar a la plaça, on s’ha concentrat una gran gentada. Aquest és un dels punts més comercials del barri, amb diverses botigues de queviures a la planta baixa dels habitatges.

8


9 AUTOR DESCONEGUT / AMDSG - Fons Jové


AUTOR DESCONEGUT / AMDSG

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

CARRER MAJOR DE SARRIÀ - PLAÇA DEL CONSELL DE LA VILA

Dues imatges de can Miralles, una de les cases més destacades de la vila. Sobre aquestes línies, poc després de la seva construcció, a finals del segle xix. Al costat la casa queda mig amagada pels arbres els anys setanta; les parades del «mercat del dijous» s’han muntat a les voreres. Can Miralles fou edificat per Ramon Miralles Vilalta, alcalde de Sarrià en diversos períodes de finals del segle xix i principis del segle xx. Va ser enderrocada l’1 de gener del 1976.

10


11 AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX


URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

CARRER MAJOR DE SARRIÀ

L’edifici de la cantonada del carrer Major amb Paletes, on hi havia el Cafè de Dalt, el 1894, també va ser seu del Centre Recreatiu, del Banc de Catalunya, de la Unió Patriòtica o d’Esquerra Republicana. Al costat, el cec dels cupons un dia de pluja els anys seixanta, que se situava a la cantonada del carrer Major amb Pedró de la Creu, punt amb molta vida comercial: can Foix, la fonda Campi, les llanes Bricall, la fruiteria de l’Amadeu, la farmàcia Batlle o l’estanc.

12


13 JOSEP M. ROIG / Fons JOSEP M. ROIG SERRA


Joaquim Masvidal Coll / CE ELS BLAUS

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

Joaquim Masvidal Coll / CE ELS BLAUS

14


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

PLAÇA DE SANT VICENÇ

A sant Vicenç, patró de Sarrià, se li ha dedicat una de les places del barri. També es coneix com la plaça del Magre, en al·lusió a la fusteria dels Estrada, situada al racó nord-est de la plaça. Les fotografies, del 1898, mostren que era un indret creuat pels carrers de Cornet i Mas i Mañé i Flaquer, i presidit pel col·legi Colón. La font es va construir el 1854 i l’estàtua de sant Vicenç s’hi va col·locar a finals del segle xix; provenia de l’antiga font de la plaça de Sarrià.

15


AUTOR DESCONEGUT / AMDSG - Fons Jové

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

CARRER D’ORIOL MESTRES

La fotografia, dels anys trenta, és del mas de can Setze, situat a la cantonada de Bonaplata i Oriol Mestres, en un estat molt decadent, poc abans de ser enderrocat el 1940. És un testimoni de la presència de masos o cases senyorials dins de la vila, com també can Senillosa, can Serra, can Llança o can Canals, que encara existeixen, tot i que en alguns casos molt reformats. L’enderrocament de can Setze va permetre completar la urbanització del carrer d’Oriol Mestres.

16


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

ELS BLAUS AUTOR DESCONEGUT / CE

XXXX XXXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXX XXXXXXXX

ELS ESGRAFIATS DE LES FAÇANES, UN EMBELLIMENT PER ALS CARRERS L’esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions sobre el cos d’un objecte o d’una paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la capa inferior. El procés d’esgrafiat sobre un mur té una preparació prèvia. S’estén un arrebossat, que generalment és el de to més fosc, i es deixa assecar. Quan ja és sec, s’estén una capa fina del mateix color. Abans que s’assequi del tot aquesta segona capa, se n’estén una altra de diferent to, que acostuma a ser més clar i amb un gruix especial, segons els casos. Al cap d’un temps prudencial es fa l’estergit, que consisteix a estampar els dibuixos sobre la superfície passant una brotxa o estri apropiat per la plantilla, on els dibuixos estan retallats, i després es fa el gratat i les incisions oportunes perquè quedi al descobert la capa o les capes de dintre. Aquesta forma d’embelliment de façanes, desenvolupada des de temps molt antics, es va estendre molt a Catalunya a partir del 1750, per arribar a ser un element

característic de l’arquitectura noucentista i també molt utilitzat pel Modernisme. Sarrià, juntament amb Gràcia, és on es troben més cases esgrafiades del segle xviii: segons Antoni Gallardo, l’any 1933 encara hi havia 24 cases amb esgrafiats a Sarrià. Entre les més emblemàtiques hi ha can Llança, can Canals, can Raspall, can Mestres i altres edificis com el de la cantonada del carrer Major amb la plaça de la Seu de la Vila, o el de Bonaplata amb Calàndries, que havia estat una vaqueria. Però s’han perdut alguns dels edificis amb els esgrafiats més interessants, com els de can Balet o, sobretot, els de can Nicolau, a l’altre costat del carrer d’Ivorra cantonada amb Major. En aquest mas hi havia el taller i l’habitatge del mestre d’obres i esgrafiador Nicolau Ferreter, amb renom més enllà de Sarrià. La façana de can Nicolau –que sobresortia diversos metres sobre el carrer Major– era plena d’esgrafiats de temes molt diversos: exòtics, florals, escenes bucòliques, gerros, etc. A les imatges superiors, alguns exemples d’esgrafiats de can Setze: un rellotge de sol amb cames (suportat per una persona ajupida) i una escena oriental amb un elefant i tres personatges, ornamentacions de motius florals i gerres sobre la finestra.

17


URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

18


CARRER DE LES CALÀNDRIES

Vista del carrer de les Calàndries, de ponent a llevant, cap als anys quaranta. El carrer estava mig urbanitzat i la calçada era de terra, però hi havia unes voreres estretes ben delimitades. A la part dreta del carrer predominaven les cases unifamiliars de dues plantes, mentre a l’esquerra hi havia finques amb horts o jardins. Aquesta zona, molt popular, es coneixia com el barri xinès. Al punt de fuga es veuen el carrer Major i l’inici de la rampa del carrer de Mañé i Flaquer.

AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

19


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

CARRER DEL CLOS DE SANT FRANCESC

Paral·lel al carrer Major, el Clos de Sant Francesc era l’anomenat altre carrer de Sarrià. Fins ben entrat el segle xx, com mostra aquesta fotografia del 1933, la gran finca dels Ponsic –després propietat de les famílies Miralles-d’Imperial i dels Marfà-Mercader– s’estenia des de l’església fins al carrer de Setantí. Al costat, les cases senyorials del carrer de la Duquessa d’Orleans i, al darrere i a l’esquerra, la casa Guarro, construïda en una part de la finca del Clos, el 1936.

20


XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX

AUTOR DESCONEGUT / Fons ERNEST SERRAHIMA SANT

21


AUTOR DESCONEGUT / Fons ERNEST SERRAHIMA SANT

URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

MAURICI SERRAHIMA / Fons ERNEST SERRAHIMA SANT

22


AUTOR DESCONEGUT / CE ELS BLAUS

CARRER DE LA DUQUESSA D’ORLEANS

Aquest carrer també era conegut com a carrer dels Senyors, ja que en la majoria d’edificis hi vivien famílies benestants de Barcelona, com ara la del marquès de Foronda, els Amat, els Folch, els Sants, els Serrahima, els Balcells, etc., algunes de les quals estaven molt integrades a la vida quotidiana de la vila. A la pàgina del costat, el carrer vers les primeres dècades del segle xx. Sobre aquestes línies, la part posterior d’alguna d’aquestes finques, que donaven a la riera Blanca.

23


URBANISME I TERRITORI / nucli HISTÒRIC

ALFONS SERRAHIMA / Fons ERNEST SERRAHIMA SANT

24

L'Abans: Recull gràfic de la Vila de Sarrià (1874-1975)  

Col·lecció l'Abans

L'Abans: Recull gràfic de la Vila de Sarrià (1874-1975)  

Col·lecció l'Abans

Advertisement