Page 1

1


NUCLIS URBANS / LA VILA

2 AUTOR DESCONEGUT / Fons MARI CHORDÀ


Introducció

Amb aquest volum d’Amposta afegim una nova comarca a la col·lecció L’Abans, dedicada a la història gràfica dels pobles i les ciutats, que ja disposa de 85 volums editats arreu de la geografia catalana. A través de les imatges retrospectives, el lector pot copsar la vida quotidiana dels ampostins al llarg d’un segle des d’una perspectiva antropològica i etnogràfica.

centres públics, privats i religiosos; amb el capítol dedicat a fets històrics es pretén fer un recorregut pels esdeveniments polítics, com les guerres carlines; pels socials, com la primera pedra al pont Penjant, i pels naturals, com les riuades, i, finalment, les comunicacions, els transports, els serveis i el comerç, que engloba els diferents mitjans de transport, els mercats i els centres sanitaris.

El volum està dividit en vuit capítols temàtics que volen abraçar una bona part de l’activitat dels ampostins durant uns cent anys, cada un dels quals està encapçalat per una presentació historiogràfica que permet situar el tema en el marc global de la història local i de la del país. Seguidament un conjunt de fotografies il·lustren tots els vessants del tema i ressegueixen els moviments que s’han anat succeint fent un tall longitudinal en el temps. La identificació de les fotografies esdevé una peça clau per comprendre l’evolució que ha adoptat el tema general.

Les imatges que il·lustren el llibre procedeixen bàsicament de fons familiars d’Amposta, algunes conservades i custodiades pel Museu de les Terres de l’Ebre. Entre aquestes podem trobar instantànies familiars d’aficionats a la fotografia que tenen gran interès en tant que capten esdeveniments locals, una festa, un edifici ja desaparegut, un carrer abans de la seva transformació urbanística, un tradició... Altres imatges han estat preses per autors professionals locals o visitants, en format postal, negatiu o placa de vidre. Totes plegades en aquest volum ofereixen diferents objectius fotogràfics d’Amposta i que cal considerar documents històrics d’un altre segle.

Els peus de fotografia situen en l’espai i en el temps l’esdeveniment fotografiat, i l’emmarquen en el context històric immediat. Dins de cada capítol, a més, el lector pot trobar alguns aspectes tractats més extensament, tant perquè hem considerat que eren representatius amb relació al tema global com perquè en destaca alguna particularitat interessant. En el capítol dedicat a urbanisme, per exemple, hi ha un apartat específic dels nuclis urbans i un altre dedicat als nuclis de Poble Nou del Delta i Balada, a part de presentar algunes panoràmiques amb indrets i edificis numerats per facilitar-ne la localització. En el llibre també hi trobem les festes i tradicions, ordenades d’hivern a tardor, en què destaca Sant Antoni, Pasqua, festes majors de l’Assumpció, la Puríssima i els gegants i els nanos; les forces de seguretat, el Casino, els sindicats, les entitats esportives i els cinemes; el treball rural, amb els masos, la Ribera, els conreus de secà i de regadiu, i els diversos indrets i paratges; el món del treball abraça els oficis, els molins i les indústries; pel que fa a l’ensenyament, es tracten els

S’ha respectat l’originalitat de les fotografies copsades pel fotògraf i s’han restaurat digitalment sense variar-ne la genuïtat incidint en les marques del temps, com ara plecs, taques d’humitat o guixades. De les aproximadament 4.000 fotografies recollides per elaborar aquest volum, se n’han triat unes 1.000 per il·lustrar-lo d’acord amb la qualitat tècnica, la temàtica i el valor descriptiu de la imatge. En cada fotografia consta el nom del fons o la col·lecció del qual procedeix físicament, i de l’autor –complet, parcial o el nom comercial que feia servir– segons va firmar-les, amb l’objectiu de no destruir una pista per tal de poder fer un estudi de futur de la seva trajectòria professional. La recerca del material fotogràfic i la seva identificació a través de l’estudi de dades, i la recerca d’informació, procedent de fonts escrites i de testimonis orals, han aconseguit de la mà de les autores una obra que serà el llegat per a les noves generacions.

3


NUCLIS URBANS / LA VILA

4


CARRER MAJOR

A la primeria del segle xx el carrer Major, juntament amb la plaça, constituïa l’eix vital i comercial de la població, on es trobava la majoria de comerços i serveis: la Panaderia Catalana, l’estanc Piñana o de Borla, els cafès, botigues de queviures o altres béns de consum habitual eren alguns dels més emblemàtics. Aprofitant la situació cèntrica del carrer, també va acollir la seu d’entitats com la Unió Filharmònica i el Casino Ampostino.

L. ROISIN / IEFC

5


NUCLIS URBANS / LA VILA

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció MUSEU DE LES TERRES DE L’EBRE (MTTE)

LA VILA, ASSENTAMENT A LA RIBA DEL RIU EBRE A la vora del castell es va anar desenvolupant la vila primitiva, centrada per l’església i la plaça adjacent, i amb un carrer principal que la travessava, els actuals carrers Major i de Sant Joan, que anava des de les portes de la vila fins a l’embarcador del riu, situat a l’actual plaça de l’Aube, i un altre carrer paral·lel al riu que anava des del mateix embarcador a l’exterior del recinte del castell fins a la capella de Santa Susanna. Seguint l’eix del carrer Major es va desenvolupar una trama quasi ortogonal de carrers que definien la vila, que estava limitada pel riu al nord-est, pel barranc que després donaria lloc al carrer de Corsini (Cara-sol) i el carrer de Sant Pere al sudest, pel camí que duia a Tortosa al sudoest (després començament del carrer de Sant Josep) i per l’espai que separava del castell al nord-oest, a l’altura on després s’obriria l’avinguda de l’Alcalde Palau per a la construcció del pont Penjant. Aquesta estructura urbana no va variar gaire

6

fins a finals del segle xviii, tal com ho autentifiquen diversos plànols d’Amposta de mitjan segle xviii, en què la vila apareix amb illes edificades quasi rectangulars i molt allargades, amb diversos espais buits entremig, tant petits, a manera de pati de davant de cases, anomenats racons (avui es manté el del carrer de Corsini i un altre al carrer de Sant Joan; 25 anys enrere també n’hi havia un al carrer de Sant Isidre), com altres espais més grans, el de major dimensió dels quals és el que està situat a llevant de l’església, probablement l’antic cementiri parroquial, ple d’edificacions a la primeria del segle xix, que va donar lloc als Carrerons, actuals carrers d’Àfrica i d’Unió. A finals del segle xix i al primer terç del segle xx la disposició de la vila, sempre vorejant el riu, no solament acollia la majoria dels habitatges de la població i els diversos establiments que l’abastien de les necessitats quotidianes, sinó també altres edificacions i equipaments singulars (molins, indústries i tallers de menestrals, escorxador, Ajuntament i serveis municipals, etc.), com també les infraestructures i les obres vinculades a la navegació i el tràfic pel riu, amb els molls i embarcadors, el pas de barca, l’enclusa d’entrada al canal marítim, etc.


JOSÉ ADELL GERMÁN / MTTE - Fons FAMÍLIA SUBIRATS-ADELL

CARRER MAJOR

A la pàgina anterior, vista general del carrer Major amb el nou enllumenat elèctric, on els habitatges de dos o tres pisos acollien, juntament amb els carrers adjacents, una bona part dels habitants d’Amposta a la primeria del segle xx. A l’esquerra s’hi veuen les botigues de queviures de les famílies Senís i Vives. A dalt, les obres de remodelació i ampliació de les voreres del carrer, on apareixen la Bodega Ampostina, la fonda Massó i, més al fons, la casa Chordà entre d’altres establiments el 1955.

7


NUCLIS URBANS / LA VILA

8


L. ROISIN / IEFC

9


NUCLIS URBANS / LA VILA

JOSEP PARROT / Fons JOSEP PARROT TALARN

10


PLAÇA MAJOR

Panoràmica de finals dels anys seixanta de la plaça amb la fesomia ja modernitzada: nou Ajuntament, casa parroquial, voreres amples i nova pavimentació, i la casa Miralles, del segle xvi. Al centre, la casa Escrivà i la casa on hi havia la carnisseria dels Luna, entre el carrer de Sant Joan i els Carrerons. A la plaça sempre s’aplegava molta gent amb motiu dels casaments, com en aquest de les famílies Pardo-Benet.

11


XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX

NUCLIS URBANS / LA VILA

AUTOR DESCONEGUT / Fons MANEL MARGALEF ARCE

12


ROIG-GRAU JOAN ROIG / Fons FAMÍLIA

AUTOR DESCONEGUT / Fons XANI E. IDIAR TE GISBERT

PLAÇA MAJOR

Nou edifici consistorial, inaugurat l’any 1954 per l’alcalde José Porres. Sobre aquestes línies, els carrers Nou i de Sant Antoni: el primer, paral·lel al lateral dret de l’església i a tocar dels Carrerons, i el segon, paral·lel al carrer Major, que discorre des de la plaça de Santa Susanna fins al carrer de Sant Josep. Al carrer Nou, ca. 1955, Nieves Grau i els seus dos fills, Joan i Neus Roig, i al carrer de Sant Antoni, Leandra Gisbert i la seva filla Xani Estela Idiarte el 1966.

13


AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEFÍ ESCRIVÀ SANCHÍS

NUCLIS URBANS / LA VILA

14


CARRER DE SANT JOAN

El carrer de Sant Joan era un dels de més trànsit de la població. Enllaçava directament el nucli antic amb els embarcadors fluvials, amb forma corba des de la plaça Major fins a la plaça de l’Aube. Carros i tartanes pujaven i baixaven en un intens trànsit de mercaderies i persones. A l’esquerra, la casa Panisello, d’estil eclèctic i de finals del segle xix, i, a la dreta, la vaqueria Roca, un dels establiments de venda de llet més coneguts d’Amposta.

15


NUCLIS URBANS / LA VILA

L. ROISIN / IEFC

EL POADÓ - CARRER DE LA VICTÒRIA

El sector del Poadó esdevenia un baluard defensiu de la façana fluvial d’Amposta i el seu nom prové d’un gran pou que proveïa d’aigua la població. La remodelació del carrer i de la renovada plaça es va inaugurar el 18 de juliol del 1974 sota l’alcaldia de Josep Fàbregas. Del carrer de Sant Joan arrenca el carrer de la Victòria, que ressegueix la façana fluvial fins a la plaça de Santa Susanna; també conegut per acollir la casa López i Soler, la casa del notari, d’inspiració modernista i de principis del segle xx.

16


AUTOR DESCONEGUT / Fons AJUNTAMENT D’AMPOSTA

17

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ESQUERRÉ-BARCELÓ


NUCLIS URBANS / LA VILA

18


PLAÇA DE L’AUBE

La plaça de l’Aube, amb les obertures al mur per accedir a les escales que baixaven als molls, a principis del segle xx. La plaça tenia una important funció social de descans i d’esbarjo, especialment els dies festius, quan els ampostins s’hi aplegaven per celebrar balls i revetlles per la Festa Major, Sant Joan, Sant Pere, etc. Aquesta única plaça arbrada d’Amposta era un lloc molt preuat per als ampostins, tant per la seva bellesa com per la seua situació vora l’Ebre.

L. ROISIN / IEFC

19


NUCLIS URBANS / LA VILA

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIO LÓPEZ ALBIOL

EL MOLL FLUVIAL

En aquesta pàgina, murs de pedra atalussats tan característics del moll fluvial d’Amposta, en els quals s’obrien tres escales per poder accedir des de la plaça de l’Aube fins al moll, lloc de càrrega i descàrrega de mercaderies i passatgers des de les diferents embarcacions (llaüts, barques arrosseres, vapors, etc.) en una imatge dels volts del 1910. Al costat, el moll i la plaça arbrada des de l’altra riba del riu.

20


L. ROISIN / IEFC

LA FAÇANA FLUVIAL, LA CIUTAT OBERTA Al riu La façana fluvial, fins fa poc temps, era la més representativa de la majoria dels pobles establerts a les ribes de l’Ebre. Per tant, Amposta, ubicada vora el riu, també hi tenia l’indret més emblemàtic. De fet, el riu era la via principal de comunicació, tant amb la zona marítima mediterrània com amb altres poblacions de ribera i de l’interior peninsular. La zona vora el riu va anar canviant de fisonomia al llarg del temps, però fou al segle xix quan l’explosió demogràfica i les millores econòmiques van deixar-hi una empremta destacada. A Amposta començava el canal marítim o de navegació; construït la dècada del 1850, va ser un nou element de la façana riberenca, amb una entrada de 23 metres d’amplada situada més avall de la plaça de l’Aube. En aquest indret hi havia un dic i una escullera de defensa. Al mateix costat de la resclosa es van instal·lar una dàrsena, que permetia baixar els tradicionals carros per realitzar la càrrega i descàrrega de les diverses mercaderies que transportaven els llaüts, i un moll descobert, utilitzat com a dipòsit de mercaderies.

Aquest canal marítim va tenir una vida molt curta, ja que va quedar cegat pels llims que el riu anava arrossegant, tal com ja havia passat amb el primer canal de navegació en temps del rei Carles III. Molts particulars, un cop acabades les guerres modernes, van decidir ubicar els seus habitatges al marge fluvial i van assentar les cases a sobre de les restes de les antigues muralles i baluards, i, a la vegada, van encarar les façanes directament al riu, com la Casa del Pastorets, amb les seves característiques arcades de mig punt. Se suposa que seria una manera de trencar amb el passat, quan les parets posteriors de les cases feien la funció de muralla, amb amples parets i poques obertures. Un altre bon exemple constructiu de propietat privada és la masada coneguda com l’Hort del Roco. També van edificar-se vora el riu obres públiques com la casa de Postes i la Peixateria, aixecada l’any 1882 al costat de la plaça de l’Aube. Altres edificis instal·lats ara prop del riu van ser els destinats a indústries tradicionals, com els molins arrossers. El molí Escrivà i el de Cercós en són uns exemples, d’aquests encara avui dia queden alguns vestigis al recinte del castell, com també altres indústries que aprofitaven l’aigua en processos de fabricació artesanals.

21


NUCLIS URBANS / LA VILA

22


FAÇANA FLUVIAL

La construcció del pont Penjant d’Amposta, projectat per J. Eugeni Ribera entre 1915 i 1921, va significar per a la població disposar d’una via permanent per creuar el riu. La façana fluvial va quedar afectada, com també algunes cases del nucli antic, que es van haver d’enderrocar per facilitar l’accés a aquesta obra colossal. Va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat després del pont de Brooklyn a Nova York.

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARI CHORDÀ RECASENS

23


NUCLIS URBANS / LA VILA

AUTOR DESCONEGUT / MTTE - Fons FAMÍLIA SUBIRATS-ADELL

FAÇANA FLUVIAL

Un grup de gent a l’embarcador del pas de barca, a la riba esquerra del riu, cap a l’any 1910. Al seu darrere encara es poden identificar restes de l’emmurallament al davant de la plaça de l’Aube. S’hi observa els murs atalussats d’una gran amplada, que, a més, conservaven restes de troneres i fuselleres en la part superior. Al costat, fotografies ben representatives de molts ampostins retratant-se a tocar de l’Ebre, a la punta del Poadó –a dalt– o a l’altra banda del riu.

24

L'Abans: Recull gràfic d'Amposta (1875-1975)  

Col·lecció l'Abans

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you