Issuu on Google+

Costa Brava Anys 1890-1955

M. Àngels Suquet - Marc Auladell

Costa brava PANORÀMICA


Tossa de Mar. Pescadors amb xarxes; en darrer terme, la Vila Vella, els anys cinquanta. Autor desconegut / Col·lecció L’Abans - Fons Jessica Nadal Tenedor


Tossa de Mar. Remallant les xarxes a la cala de la Mar Menuda. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya - Col·lecció Roisin


Tossa de Mar. Gent feinejant al carrer del Codolar. V. Fargnoli / Fons Emili Massanas. INSPAI - Diputaci贸 de Girona


Tossa de Mar. El pelegrí. Autor desconegut / Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona - Col·lecció Botet i Sisó


Un racó pintoresc Cadascun dels municipis de la Costa Brava és atractiu per les seves peculiaritats. En la comarca de la Selva, Blanes mostra els vestigis de l’esplendor de la seva antiga cort renaixentista i a Lloret han deixat empremta l’elegància i el luxe de l’estil indià. Tossa de Mar, en canvi, és un racó de món encisador i pintoresc. Probablement, la dificultat del seu accés l’ha preservat de la massificació i l’opulència que s’han imposat en altres indrets. A Tossa de Mar, doncs, hi va haver, a més del barri pescador i dels diferents artesans, els corresponents edificis institucionals i algunes petites fàbriques de suro. Avui

1 A

encara és possible passejar badant amb els detalls: les dovelles i finestrals dels edificis gòtics com can Magí o can Gic, o els delicats motius modernistes de la casa Sans. També impressiona la seva costa, semblant a la de Lloret de Mar, amb la qual comparteix la serralada Litoral. A llevant, després de l’Illa, un penya-segat amb la caleta anomenada l’Infern d’en Caixa i cala Bona, segueixen cala Pola, protegida per una característica punta; cala Giverola i sa Futadera, separades pel cap Pentiner. Sota l’ermita de Sant Grau, ja a l’Ardenya, hi ha cala de Salionç i la platja de Vallpresona.

3 2

C

4 D

5 8

E

B 6 7

F

1

Torre des Codolar

2

Casa Sans

3

Església de Sant Vicenç

4

Rectoria

5

Torre dels Moros

6

Fàbrica de suro de can Coris

7

Fàbrica de suro d’en Madrenys

8

Fàbrica de taps de can Torrellas

A

Es Camell

B

Sa Cadira de Sant Pere

C

Cap de Tossa

D

Es Racó

E

Barri de sa Roqueta

F

Carretera de Llagostera


Tossa de Mar. Vista panoràmica. Fototípia Thomas / Col·lecció L’Abans


8

Santa Cristina d’Aro. La platja i la punta de Canyet en direcció a Sant Feliu de Guíxols. Ricard Mur / AMSFG - Col·lecció Municipal d’Imatges


9

Santa Cristina d’Aro. La punta de Canyet i el litoral de Tossa de Mar. Ricard Mur / AMSFG - Col·lecció Espuña-Ibáñez


10

Sant Feliu de Guíxols. Llaguts a la platja; al fons a l’esquerra, els Banys d’en Baldomero. Ricard Mur / Col·lecció L’Abans - Fons Pere Mias Pla


11

Sant Feliu de Gu铆xols. Diada de Santa Ll煤cia, patrona de les modistes, al passeig del Mar el 1930. Ricard Mur / AMSFG - Col路lecci贸 Josep Escortell


12

Sant Feliu de Guíxols. L’arribada de membres de l’Orfeó Català al port el 1928. Autor desconegut / AMSFG - Col·lecció Municipal d’Imatges


13

Sant Feliu de Guíxols. Els Banys de Sant Elm. Autor desconegut / Col·lecció L’Abans - Fons Dolors Cros Chavarria


14


Sant Feliu de Guíxols La seva costa comença als Canyerets; cala Vigatà és la darrera abans de la badia. La punta dels Guíxols o Fortí la divideix i protegia la platja dels temporals de llevant. El segle xii ja existia el port i la indústria de construcció de vaixells va ser tan important que, el segle xviii, va ser drassana reial. La ciutat es va formar entorn del monestir benedictí (segle x), tot creixent entre la riera del Monestir i la de Tueda. El segle xviii va sorgir una important indústria surera i el segle xix, arran de l’expansió econòmica, la burgesia promogué la construcció d’una línia de tren fins a Girona i d’un nou port a Calassanç. La ciutat es mudà

amb els passejos del Mar i dels Guíxols. Els anys cinquanta s’abandonaren les activitats tradicionals a favor del turisme. Al nord, una costa de cales, esculls i coves fins a Sant Pol. Aquest paratge va ser un veïnat amb hortes i vinyes fins al segle xix, que es construïren els primers xalets. Els anys trenta es faria l’emblemàtica s’Agaró, que ja és a Castell-Platja d’Aro. El nucli turístic de Platja d’Aro, creat a partir dels anys cinquanta sobre aiguamolls i pinedes, va créixer especialment els anys setanta i Fenals, veïnat originari, quedà en segon terme. A llevant, la costa rocosa fins al cap Roig, on comença Calonge.

A

1

2

2

Església de Santa Maria (monestir)

3

Teatre Vidal

4

Ajuntament

5

Fàbrica Burgell i Torre de les Eres

6

Casa Patxot

7

Nou Casino La Constància o dels Nois

8

Antic Casino El Guixolense o dels Senyors

9

Xalet Maynegre (Hostal del Sol)

10

Molí de les Forques

A

Carretera de Girona

B

Passeig dels Guíxols

C

Carretera de Palamós

D

Sector de Calassanç (port pesquer)

10

C 6

4

Monestir

9

5

3

1

7

8

B D


4


Sant Feliu de Guíxols. Vista panoràmica. L. Roisin / AMSFG - Fons Bohigas-Anglada


16

Sant Feliu de Guíxols. Bateig del bot salvavides Miquel Boera al fortí el 1898. Autor desconegut / AMSFG - Col·lecció Espuña-Ibáñez


Costa Brava Panoràmica