excavadores, martells, compressors, perforadores, metalls, percutors, què et fan? què et furguen, tros de desencís? què et fan? grunyint, rogencs, furgant paranys en carn, traquetejant, endins i avall, esbudellant la peça més i més, perforant, penetrant; sagnia i llot. ton cos jacent, malson de Caravaggio. sobre el fang, les roderes de les màquines, petges de bruts dinosaures mecànics. laboratori de tubs, canonades, artèries, clavegueram, apòsits... queda el consol que diu: tot és per bé. ton cos sofrent, Ciutat, sargit d’emplastres com el monstre de Víctor Frankenstein. ah, els noms excelsos dels cors dels motors, noms nobles i enigmàtics com proeses: Benford, Caterpillar, Liebherr, New Holland, Klemm, Plasser & Theurer… i al mig i aureolat espai lunar puja, victòria i torre, grua groga. li cus el cos l’altívol ziga-zaga d’aire i de ferro fins on l’ull no va —la verticalitat i l’esveltesa!—. agulla fina, bec de pica-soques, cua de marbre ambrina. com l’arpella falca la xarpa ganxuda amb puixança siderúrgica; sorda, indefallent treballa la tenalla articulada. ferrenya missatgera del progrés
34