Page 1

TARRACO VIVA XIX EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

el festival romà de tarragona

ROMA I GRÈCIA ADRIÀ, UN EMPERADOR PER A DUES CULTURES DEL 15 AL 28 DE MAIG DE 2017

el festival romà de tarragona

PVP 2€ CAT


SUMARI

HOSPES AVE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 SALUTACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

VIURE AL DIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79 Rome first . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 LA TERRA NEGRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

EL FESTIVAL DEL 2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La Cleòpatra que va conèixer Octavi. . . . . . . . . . . . . 87

ENGUANY CELEBREM . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Acte de cloenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Roma i Grècia

BENITO BÁGUENA IN MEMORIAM . . . . . . . . 13 MIRADES AL FESTIVAL . . . . . . . . . . . . . . . .15

El fotògraf convidat: Siquí Sánchez

OVIDI. DOS MIL ANYS DE LA MORT DEL POETA

EL GRAN FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO . . 91

ESPAI DE TROBADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

5 fires de divulgació històrica romana Roma als museus del món, Fòrum Tàrraco Artifex, Taberna libraria i Nundinae

Les segones oportunitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Ovidi, el poeta de l‘amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

HISTÒRIA EN IMATGES . . . . . . . . . . . . . . . . 97

ROMA I GRÈCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

MUSEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99

Adrià, un emperador per a dues cultures . . . . . . . . . . 37

GRÈCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

Divulgació històrica audiovisual

Les propostes dels museus del Festival

TÀRRACO A TAULA . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

El conqueridor conquerit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

XX Jornades gastronòmiques romanes

ADRIÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 La cuirassa panhel·lènica d‘Adrià . . . . . . . . . . . . . .49 L‘emperador Adrià a Tàrraco . . . . . . . . . . . . . . . . 51

ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL . . . . 105

L’ART DE MANAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Adrià, l‘emperador viatger . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

EL PUNY DE ROMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Dulce et decorum est pro patria mori . . . . . . . . . . . . . 63

LES ARTS I LA CIÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . 67

El Partenó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69

EL MÉS ENLLÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

El politeisme de Grècia i Roma . . . . . . . . . . . . . . . 75

LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS . . . . . . . . . 153 SERVEI D’ATENCIÓ AL VISITANT

Hospes Ave . . . . . . . . . . . . . . . . . . Accés i entrada a les activitats . . . . . . . . Els espais del Festival, mapa de localitzacions En cas de pluja . . . . . . . . . . . . . . . . Empreses de guiatge . . . . . . . . . . . . .

CRÈDITS

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. 169 . 169 . 170 . 172 . 172

Organitzadors i entitats col·laboradores . . . . . . . . . . 173 Crèdits del catàleg-programa . . . . . . . . . . . . . . . 176


HOSPES AVE benvinguda

«Finalment, tingueu entès, amics i companys, que us cal mostrar-vos bons i esforçats, perquè d’altra manera no trobareu cap lloc en tota aquesta terra on us pugueu salvar sent vils i covards. I si aquesta vegada us podeu escapar dels enemics, els qui de vosaltres no sou atenesos, tornareu molt aviat a veure les coses que tant desitjàveu, i els qui sou atenesos de nació, aixecareu l’honra i dignitat de la vostra ciutat per molt caiguda que estigui, perquè els homes són la ciutat i no els murs, ni menys les naus sense homes». Tucídides Història de la Guerra del Peloponès. Ed. Alpha

«Els governants temen acceptar la raó com a guia, no sigui que els retalli els privilegis del seu poder, fent-los esclaus del deure». «... també els pobles en les democràcies, a causa del seu llibertinatge i supèrbia, o per manca de líders millors, accepten als primers que troben, tot i avorrir-los i menysprear-los.» Plutarc Consejos a los gobernantes para gobernar bien. Ed. Siruela

«Amb la interpretació; coneixement. Amb el coneixement; estimació. I amb l’estimació, protecció.» Freeman Tilden La interpretación de nuestro patrimonio. AIP

us convidem a un viatge a l’antiga civilització romana • junts coneixerem els nostres orígens i compartirem la passió per la història • el passat ens descobrirà nous futurs •      

H O S PE S AV E

3


JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

Alcalde de Tarragona

A mitjan segle II dC un retòric grec, Eli Aristides, va escriure un discurs titulat Elogi de Roma. En un principi havia estat pensat per a glorificar el regnat de l’emperador Adrià, però també va servir per al seu successor, Antoní Pius. En el text l’autor diu coses com: «... en el port del Tíber conflueix de cada terra i de cada mar el que generen les estacions i produeixen les diferents regions, rius, llacs i les arts dels grecs i dels bàrbars. Si algú vol observar totes aquestes coses, ha d’anar a veure-les arreu del món conegut o venir a aquesta ciutat [Roma], ja que tot el que neix i es produeix en cada poble és impossible que no es trobi sempre aquí i en abundància». En un altre fragment llegim: «En tots, l’Imperi romà surt triomfant, perquè és el més gran, és on els governants governen més bé i on els súbdits més profit obtenen gràcies a

la possibilitat d’accedir a la ciutadania romana [...]. L’Imperi romà és el millor i l’únic marc polític possible per a l’Hèl·lade, ja que ha pres el relleu de la seva civilització i l’ha portat a límits insospitats». I finalment: «I ni el mar ni tota la terra que s’hi interposi impedeixen obtenir la ciutadania, i aquí no hi ha distinció entre Àsia i Europa. Tot està obert per a tothom». «Prosperitat, bon govern i ciutadania». Podria ser un discurs valent i de futur per als temps actuals. Aquesta és una de les raons per les quals ens fascina el coneixement de la història; ens dona eines per a entendre millor el nostre present i ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos. Us convido a gaudir de la nostra ciutat, hereva del passat clàssic i apassionada per la història. Benvinguts al festival Tarraco Viva. Benvinguts a Tarragona.

BEGOÑA FLORIA

Tinenta d’Alcaldia de Patrimoni Històric Quan el visitant arriba a l’esplanada de l’Acròpolis d’Atenes, de sobte es troba davant del temple més conegut del món antic: el Partenó. Fet construir per Pèricles a mitjan segle V aC, fou molt criticat pels seus rivals polítics a causa del seu elevat cost. Només l’estàtua d’Atenea, feta d’or i ivori, valia tant com la construcció d’una flota de doscents trirrems! Tucídides, un dels seus rivals, l’advertí que aquella magna obra li costaria les eleccions i l’exili. Finalment, però, Pèricles se sortí amb la seva i fou Tucídides el perdedor i l’exiliat. Des de l’Acròpolis es té una magnífica vista d’Atenes. A prop es troben les restes de la gran biblioteca o les impressionants columnes del temple de Zeus Olímpic, obres d’un altre gran constructor de la capital de Grècia, l’emperador Adrià. Aquest emperador fou un governant que

estimà la literatura, l’art i la filosofia. Incansable viatger per tots els confins del seu imperi, tingué, però, especial predilecció per Grècia, a la qual dedicà gran part dels seus esforços constructors: carreteres, ponts, temples, teatres, odèons, biblioteques i moltes més edificacions. Tant Pèricles com Adrià van saber de la importància de les inversions culturals i el seu llegat és tan gran que ha bastit una part important de tota la cultura del món occidental. No crec que hi hagi hagut mai una política cultural tan ben pensada i amb tan bons resultats. Per a descobrir-ho us convido a gaudir del festival Tarraco Viva. Aprendrem i reflexionarem sobre cultura, història, art, bellesa; coses, totes elles, que ens calen en aquests temps tan canviants i, d’altra banda, interessants.

S A LU TAC ION S

5


EL FESTIVAL DEL 2017

ROMA I GRÈCIA graecia capta

«La Grècia conquerida va conquerir el bàrbar conqueridor i va establir les arts al salvatge Laci...». Aquesta famosa cita del poeta Horaci ha estat durant segles motiu de comentaris. La gran majoria han destacat la força militar, el fet que la conquesta de Grècia per les legions romanes ocorreguda el segle II aC va ser una derrota militar i política de la que havia estat l’orgullosa Hèl·lade. Els grecs, que havien derrotat l’Imperi persa, que havien creat colònies al llarg del Mediterrani —una de les quals, Empúries—, finalment s’havien hagut de rendir a la superioritat militar d’un poble pràcticament desconegut, però que ja havia acabat amb Cartago, la potència hegemònica del Mediterrani central i occidental.

les antigues falanges macedòniques van acabar sent derrotades per pagesos amb armes. Tanmateix, Grècia, el territori conquerit, va esdevenir el mestre dels nous amos del món. Filòsofs, poetes, metges, científics i artistes van acabar finalment «conquerint» culturalment els bàrbars «militaristes i imperialistes». Un procés de seducció que va començar per les elits —la família Cornèlia, entre elles— i va acabar impregnant la major part del teixit social de la nova potència política.

Aquesta interpretació, tot i que és correcta, resulta, però, incompleta. Deixant de banda les humiliacions, les destruccions de ciutats (Corint), els robatoris i els saquejos que va patir Grècia, la Roma que es va beneficiar de la conquesta Tot plegat, un fet difícil d’explicar. Com un poble de page- grega va patir, alhora, un canvi importantíssim que marsos sense quasi tradició militar naval ni cultural, en poc caria el desenvolupament de la seva història i de la nostra. menys de mig segle havia estat capaç de dominar tot el Mediterrani, l’antic mar dels grecs i dels fenicis? Histo- Roma va ser capaç de fer quelcom que ni els mateixos grecs riadors i arqueòlegs basteixen els seus arguments per a van saber fer: escampar arreu del món antic conegut les explicar l’inexplicable: tàctiques i equipaments militars arrels del que ara anomenem cultura occidental. I ho va superiors, capacitat organitzativa, una voluntat de victòria fer difonent no la seva pròpia cultura, sinó la d’un altre i supremacia constants i sense defallir, etc. El fet és que poble, la grega. Roma va saber veure que aquesta era molt superior a la seva i no va tenir gaires problemes a fer-se-la pròpia i «promocionar-la», com diríem avui. Disculpeu la simplificació, però no és gens habitual que un imperi BUST D'ANTÍNOUS militar i polític adopti i ampliï una cultura aliena per a Trobat a Patràs, 130-138 dC. Museu Nacional Arqueològic d'Atenes P R E SE N TAC IÓ

7


fer-la esdevenir una civilització. Quants imperis ho han fet al llarg de la història?

gran biblioteca d’Atenes i moltes obres més, entre les quals hi ha la reforma del temple d’August a la nostra Tàrraco.

Un dels personatges històrics que més hi va contribuir va ser l’emperador Adrià, del qual enguany es compleixen els mil nou-cents anys de la seva ascensió al tron imperial. Es tracta d’un personatge controvertit i alguns el veuen com el «liquidador» de l’obra del seu predecessor, Trajà. Tanmateix, no es pot negar la seva gran capacitat de seducció; pensem, per exemple, en l’obra de la novel·lista Marguerite Yourcenar. Per a alguns contemporanis va ser un emperador cruel, va començar el seu regnat fent assassinar diversos senadors i el gran arquitecte Apol·lodor de Damasc poc temps després.

Per a alguns historiadors és l’iniciador de la decadència del món romà. Un imperi que amb Trajà s’havia mostrat expansiu ara esdevenia defensiu; la seva obra del mur d’Adrià a Britània seria una mostra d’aquesta decadència. També, però, va ser un dels emperadors més propers als seus súbdits. Va viatjar per tot l’Imperi supervisant personalment les obres públiques i l’administració imperial, així com controlant exhaustivament els afers militars, amb contínues inspeccions als campaments legionaris de tot l’Imperi.

No hauria tingut els honors d’un enterrament imperial si no hagués estat perquè el seu successor, Antoní Pius, va forçar que fos honrat com calia. Personatge amb multitud de facetes; home cultíssim, escriptor, amant de les lletres, del pensament i gran impulsor d’innumerables obres públiques que va manar construir al llarg de tot l’Imperi. Recordem només el Panteó a Roma, la seva vil·la a Tívoli, la

I finalment, destaca de manera molt important el seu amor i fascinació per tot el que provenia de l’antiga Grècia. Aquest també és un dels motius pels quals l’hem triat com a nexe entre els dos mons: Grècia i Roma. Esperem que us agradi aquesta nova edició del Festival i que continuï alimentant la passió per la història del nostre món clàssic. Magí Seritjol

Director del festival Tarraco Viva


ANIMULA, VAGULA, BLANDULA HOSPES COMESQUE CORPORIS QUAE NUNC ABIBIS IN LOCA PALLIDULA, RIGIDA, NUDULA, NEC, UT SOLES, DABIS IOCOS

«Animeta tendra, fugissera, hostessa i companya del cos, cap a on marxaràs ara, pàl·lida, rígida, nua, sense entretenir-te, com tens per costum?» Poema que va compondre l’emperador Adrià abans de morir, segons Història Augusta Traducció: Joan Gómez Pallarès

ELS PROPILEUS DE L'ACRÒPOLIS Accés a l'Acròpolis d'Atenes P R E SE N TAC IÓ

9


ENGUANY CELEBREM 2.000 anys de la mort del poeta Ovidi. En aquestes pàgines trobareu dos excel·lents articles inèdits dedicats a recordar-lo. 1.900 anys de l’ascens d’Adrià al tron imperial. L’emperador és un dels protagonistes d’aquesta edició de Tarraco Viva com a símbol de les relacions entre el món grec i el romà.

20 anys de Tàrraco a Taula. Aquesta associació, formada per diversos establiments de restauració, va ser pionera a la nostra ciutat en l’evocació històrica a partir de la gastronomia. 15 anys de Thaleia, un dels grups de reconstrucció històrica de Tarragona que s’ha convertit en referència del Festival.

TÀRRACO A TAULA

xx anys de recreació de l’antiga cuina romana a tarragona L’any 1998, des del Museu d’Història de Tarragona vam organitzar una jornada que, amb l’epígraf «L’aventura romana», tenia com a principal activitat les I Jornades de reconstrucció gastronòmica romana Tàrraco a Taula. Amb la col·laboració d’establiments dedicats a la restauració, per primera vegada hom va poder tastar sabors de l’antiga cuina romana. L’èxit de la iniciativa va ser tal que l’any següent, i ja en el marc de la primera edició del festival Tarraco Viva, la secció dedicada a la gastronomia romana d’aquest festival acabat de crear va esdevenir un dels seus puntals. Han estat vint anys plens d’emocions i d’activitats; conferències, cursos, debats, tastos, tapes romanes, etc. Vint anys en els quals tant els tarragonins com els nostres visitants, entre activitat i activitat, han pogut tastar en molts dels restaurants i bars de la ciutat les arrels de la nostra tradició culinària. Les espècies, l’oli, el vi amb mel, la cervesa artesana, els pans, els llegums, la barreja de sabors agredolços… han fet les delí-

cies del nombrós públic que any rere any ha compartit amb nosaltres i a la nostra ciutat el plaer de «tastar» la història. Enguany estem de celebració i des de l’organització del Festival només podem agrair, com sempre, el treball, la il·lusió i la continuïtat de l’associació Tàrraco a Taula. Una entitat que a poc a poc ha anat contribuint a crear i millorar la marca Tarragona, en aquest cas des del vessant gastronòmic. Que Tarragona disposi d’una associació d’aquest tipus és una enorme satisfacció i, per què no dir-ho, també un enorme plaer. Darrerament l’associació ha desenvolupat una relació, que esperem que sigui molt fructífera, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a fi i efecte de millorar el coneixement científic dels elements que defineixen la cultura gastronòmica de l’antiga Roma. Estem segurs que aquesta nova línia de treball complementarà i farà encara més important la tasca i la presència que Tàrraco a Taula té a Tarragona. Per molts anys!

SEQUERE ME! La prostitució a Roma Thaleia (Tarragona) E F E M È R I DE S

11


BENITO BÁGUENA in memoriam

Rebem amb gran dolor la trista notícia de la mort del nostre col·laborador i amic Benito Báguena. Nascut a Carinyena, on residia fa alguns anys, també es considerava tarragoní d’adopció. Amant i gran coneixedor del món del vi, dels formatges artesanals i, en general, de tot el relacionat amb la gastronomia, va tenir durant alguns anys el conegut i estimat lloc de restauració Ara-Cata al carrer de la Nau. Som molts els tarragonins que vam aprendre i gaudir del seu mestratge.

Benito va participar en la primera edició del Festival de la mà de l’associació Tàrraco a Taula, que ell mateix va ajudar a crear. En els últims anys Benito i la seva dona, Pilar, van ser col·laboradors habituals del nostre festival, organitzant tastos i tallers sobre el món del vi i l’alimentació al món antic. El recordarem com va ser: generós, implicat, rialler i amb allò que ella anomenava «tener concepto», que no és altra cosa que tenir saviesa. Tot l’equip del Festival enviem una abraçada afectuosa a la seva família, especialment a la seva dona, Pilar, i als seus fills, Félix i Ana. Som molts els amics que l’enyorarem moltíssim.

LÈCIT GREC Vas grec antic per a olis perfumats sovint utilitzat com a ofrena funerària. Museu Nacional Arqueològic d'Atenes. I N M E MOR IA M

13


MIRADES AL FESTIVAL   

SIQUI SÁNCHEZ Dedicat des del 1988 a la fotografia editorial i corporativa, està especialitzat en fotografia nàutica per a grans drassanes i retrat editorial. Treballa regularment per a Getty Images i fent estoc per a agències com Panoramic Images, AGE Fotostock i Corbis. Ha publicat reportatges en diaris com The Guardian, The Boston Globe, Los Angeles Times o The New York Times, i és col·laborador habitual de Delta Airlines, Travel Channel i Grupo Z. El seu treball ha estat reconegut en diverses ocasions amb els premis LUX de fotografia. Ha publicat els llibres El viaje imposible. En México con Roberto Bolaño i ToiletPlanet, a journey through the toilets of the world.

Després d’assistir a diverses edicions de Tarraco Viva m’he convertit, sense pretendre-ho, en un apòstol de la causa, en un proselitista actiu de les virtuts de l’esdeveniment. Quan s’acosta el mes de maig els meus amics m’eviten, ho noto, temen que a la mínima ocasió els comenci una altra vegada amb el conte de cada any: que han de venir, que no s’ho han de perdre, que coses així no es troben fàcilment. I quan ells al·leguen escassos coneixements històrics, jo contraataco afirmant que tots venim a gaudir del festival, però que els qui gaudim d’una ignorància de dimensions oceàniques som els que més hi aprendrem, sense adonar-nos-en, vulguem o no. I ja se sap que conèixer és estimar. Anul·lat aquest argument, crec que la seva reticència té més a veure

amb les innombrables festes i esdeveniments presumptament històrics que assolen la nostra geografia. Vist així, una certa prevenció és lògica i perdonable. S’entén que pensin que exagero, que Tarraco Viva no pot ser tan rigorós i al mateix temps tan apassionant, que no pot ser espectacular i instructiu alhora. I en canvi, és tot això i més. I tanta abundància no pot sinó ser un obstacle a l’hora d’agafar la càmera. Com es pot reproduir la subtilesa d’un monòleg de Mecenes, l’energia d’un combat de gladiadors? Ens quedem curts sempre. La fotografia té les seves limitacions. Enquadrar és triar, és mostrar una cosa i deixarne cent fora. I totes cent són interessants. I estan succeint al mateix temps. Triar és l’únic problema d’un fotògraf a Tarraco Viva; si aconsegueixes superar-lo, la resta és una desmesura, una bacanal. En el meu cas, tal vegada per ser de natural timorat i poc donat als desenfrenaments, vaig decidir limitar-me al retrat en el sentit clàssic del terme. Volia anar una mica més enllà de la simple aparença d’un faune, una vestal o un legionari, que són ja de per si mateix imatges molt suggeridores, i mostrar la persona que hi ha darrere de la màscara. Veient el resultat, m’adono que no sempre ho he aconseguit, que en molts casos es fonen la persona i el personatge, que hi ha massa implicació, massa entusiasme per a separar una pell de l’altra. En qualsevol cas, que serveixi com a modest homenatge als autèntics protagonistes i artífexs de Tarraco Viva.

M I R A DE S A L F E S T I VA L

15


16


M I R A DE S A L F E S T I VA L

17


18


M I R A DE S A L F E S T I VA L

19


22


M I R A DE S A L F E S T I VA L

23


OVIDI         LES SEGONES OPORTUNITATS

el preu d'escriure amb absoluta llibertat

P. Ovidi Nasó va néixer el 20 de març de l’any 43 aC a Sulmona i va morir l’any 17 dC a Tomis (mar Negra). El més convencional de la seva vida, literària i no, és que va néixer i va morir. La resta forma un conjunt excitant d’informacions escrites pel poeta mateix i de dubtes i incerteses que ell va provocar però que ningú no ha sabut resoldre. Ens va deixar escrit què havia de dir el seu epitafi (Tr., 3, 3, 71-76): Quosque legat versus oculo properante viator, grandibus in tituli marmore caede notis: «Hic ego qui iaceo tenerorum lusor amorum ingenio perii Naso poeta meo; at tibi qui transis ne sit grave quisquis amasti dicere “Nasonis molliter ossa cubent”» «Que qualsevol caminant sense haver d’aturar-se pugui llegir la meva inscripció, escrita sobre marbre en grans lletres: “Aquí jec jo, que vaig jugar amb els tendres amors i vaig morir per culpa de la meva gràcia, el poeta Nasó; però a tu, que passes ara per aquí, siguis qui siguis que em vas estimar, que no et pesi dir en veu alta ‘Que els ossos de Nasó reposin dolçament’”». Però ell, Ovidi, també sabia perfectament que la «immortalitat» no depenia del nom que en veu alta pronunciés

RELLEU CORRESPONENT A UNA PROVÍNCIA. Temple d'Adrià Museus Capitolins, Roma

el caminant, sinó del fet que la seva obra fos llegida i coneguda temps després de la seva mort. I no era poca la competència que va viure de jove, amb la generació de poetes anteriors a la seva, i amb la seva… (darrers versos de Tr., 4, 10): Nam tulerint magnos cum saecula nostra poetas, non fuit ingenio fama maligna meo, cumque ego praeponam multos mihi, non minor illis dicor et in toto plurimus orbe legor. si quid habent igitur vatum praesagia veri, protinus ut moriar, non ero, terra, tuus. sive favore tuli, sive hanc ego carmine famam, iure tibi grates, candide lector, ago. «El nostre temps ens va dur grans poetes, però la fama que la meva gràcia va tenir no ha estat menor, i encara que jo pensi que molts van per davant meu, no seré menys recitat ni llegit que ells en el món sencer. Si els presagis dels que endevinen el futur són certs, tan aviat com mori no seré mai del tot teu, terra. Tant si és perquè he rebut la teva atenció, com si ho ha fet la meva poesia, el que he de fer és donar-te les gràcies perquè te les mereixes, lector». Abans que ell, Catul, Virgili i Horaci. Amb ell, Properci, Tibul i Corneli Nepot. Ell, Ovidi, amb tots, però sol, va considerar-se part tant de la tradició de la poesia èpica com de l’elegíaca a Roma, però en realitat va anar sempre per lliure. Ell sol va convertir-se, de fet, en una generació; ell sol va ser qui, dient que seguia totes les normes de la política i de l’estètica poètica, va fer el que va voler. I OV I DI

27


ho va pagar doblement: quan va escriure èpica, li van sortir Les Metamorfosis; quan va escriure elegia, li van sortir els llibres Els Amors o Tristeses. Tot el que feia era vers, sí, i li sortia d’una manera natural. Però tot era directament antisistema: Les Metamorfosis, que semblen conduir la narració a la lloança final d’August, no són altra cosa que un cant a les segones oportunitats, al dret de canviar perquè les circumstàncies de la vida (la de qui sigui, déu o home) et duen on et duen i tu no pots triar. Només adaptar-te i reciclar-te mirant la natura. I, en canvi, August va negar sistemàticament les segones oportunitats a tots els seus oponents, sempre i al llarg de tota la seva vida. Si escrivia elegia, li sortia la vena del joc i de l’entreteniment, de la frivolitat i de saltar-se totes les barreres de la convenció i de la pública honestedat. Ho va pagar, i tant: va pagar el preu de la fama i dels lectors, tants com va voler. L’hem fet immortal, sí, però si hagués passat més desapercebut, potser algú no hauria donat tanta importància als seus errors… Perquè també es va equivocar i no va entendre quina mena de relació tenien els seus col·legues poetes amb el poder. Horaci i Virgili van dir el que van voler, però sempre amb segones i terceres intencions, difícils de rastrejar. Tibul, Properci i Corneli mai no van voler problemes i van escriure sempre el que calia sentir i llegir. Potser també hi creien. També en això Ovidi va ser únic. No va saber entendre què es demanava d’ell en temps de censura ferotge, de pensament únic i de lleis que afavorien el matrimoni, en temps en què es podia fer el que es volgués però calia amagar-ho tot… En aquest temps, ell va veure i va dir, va sentir i va escriure amb llibertat absoluta. I li va sortir poesia… I ho va pagar. Va haver de marxar al pitjor de tots els exilis. No un exili que et pren les possessions i et deixa a la ruïna, no. Tampoc el que condemna els teus descendents. Pitjor: August el va condemnar a una mort en vida. El va, tècnicament, «relegar» a la mar Morta: la seva casa a Roma seguia sent seva, la seva tercera esposa hi vivia, la seva biblioteca l’esperava

AFRODITA DE MENOPHANTOS, segle I aC Museu Palazzo Massimo alle Terme, Roma

en silenci i a les fosques. Mentrestant, ell moria a poc a poc, d’enyorança, de fred, d’avorriment a Tomis i demanant un perdó que mai no aconseguiria. I el final de la seva poesia (Tristeses, Cartes des de la mar Negra…) es va convertir, un cop més, en un cant a la segona oportunitat: no era ja la de la metamorfosi o la de canviar de parella. Era, ara, la de qui és a l’Hades viu i mort al mateix temps i vol tornar a veure la llum de Roma, que era la vida. I Ovidi es converteix en Odisseu i en Enees, gairebé com a antiheroi. I lluita per sobreviure al mar de la seva darrera travessa i per rebre el permís per a tornar de la mort. No el va aconseguir, ni d’August ni del seu successor, Tiberi. No sabem on reposen els seus ossos, però probablement no ho fan «dolçament» perquè va morir a la mar Negra. No sabem què va passar amb casa seva i amb els seus llibres. Sí que sabem, però, que el darrer desig que va escriure s’ha complert. Si quid habent igitur vatum praesagia veri, protinus ut moriar, non ero, terra, tuus. «Si els presagis dels que endevinen el futur són certs, tan aviat com mori no seré mai del tot teu, terra». Els lectors de tots els temps, els poetes que duem dins i que tenen la capacitat de conèixer el futur, l’hem salvat de la terra gèlida i de la mort física. Ovidi no ha mort del tot ni pertany només a la terra perquè ara que podem celebrar els probables dos mil anys de la seva mort (17 dC?-2017), la seva capacitat poètica, la seva visió única i antisistema (política i literària!), acompanyades de la seva joie de vivre, segueixen presents com mai i ens esperonen a seguir llegint-lo, comentant-lo, explicant-lo. Intentem entendre i compartir la profunditat del que proposava, que està molt directament connectada amb qui som i com som en relació amb la naturalesa de nosaltres mateixos com a persones i amb la naturalesa que ens envolta i ens contempla, bocabadada. Aprofitem l’ocasió, donem-nos una altra oportunitat i permetem que els seus versos sonin de nou! Joan Gómez Pallarès

Catedràtic de Filologia Llatina (UAB) i director de l’ICAC OV I DI

29


OVIDI, EL POETA DE L'AMOR

guia per a amants

Ovidi és, també, i sobretot, el poeta de l’amor. Amores i Ars amandi, per separat i juntament, formen una obra major. Si Amores és una mena d’autobiografia literària, tot allò que el poeta ha desitjat i ha viscut, Ars amandi representa una guia per a la vida amorosa. Amores gira al voltant d’un nom, Corina, l’estimada. Corina és una figura fictícia o és real?, és una representació convencional o és veritablement la dona estimada pel poeta, amb la qual comparteix alguns moments de felicitat i uns altres de desacord i de distància? Molt poc, o gens, importa. Amores s’inicia en forma d’un repertori de queixes i laments. De què es lamenta el poeta? De l’amor ferit quan està sol, sense l’estimada: «Desgraciat de mi! El nen té fletxes precises. | Jo m’abraso, i Amor | regna al meu cor deshabitat». En un altre lloc es queixa que el marit d’ella assisteixi al banquet al qual ell també ha estat convidat i on ell havia pensat trobar-se amb ella a soles: «No acostis a la seva cuixa la cuixa teva, | no l’enllacis tampoc amb la teva cama, | ni uneixis el teu nu i dolç peu al seu dur peu. | I sigui quin sigui, al capdavall, el resultat | d’aquesta nit, assegura’m demà, | amb veu ferma, que no t’has lliurat». En una altra ocasió, es lamenta que les tauletes missatgeres li hagin portat una negativa: «Ploreu la meva mala sort: Tristes han vingut les tauletes. | La infausta carta diu que avui no pot venir. | Aneu-vos-en, incòmodes tauletes, fustes fúnebres. | Tu també, cera plena de malignes negatives». El «Me miserum!» (‘Miserable de mi!’) com a sumari de la queixa està present al llarg de molts dels versos d’Amores. La relació entre Corina i Ovidi avança entre tràngols i neguits, entre gelosies i infortunis, entre frustracions i afliccions. No obstant això, en alguna ocasió els versos

DONES JUGANT AMB ASTRÀGALS Pintura sobre marbre d'Alexandre d'Atenes Herculà, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

mostren el desig aconseguit, la unió amorosa assolida. Per exemple, en una bellíssima elegia del Llibre I: Feia una xafogor ardent. El dia brillava a la meitat del seu camí. Per a alleugerir-me, vaig jeure al llit. La finestra, mig oberta, deixava entrar una claredat semblant a aquella que regna al bosc, aquella que il·lumina la nit quan inicia el seu final i encara no ha arribat el dia. És la llum que convé a les noies pudoroses, la timidesa de les quals cerca el lloc retirat, la vergonya assedegada de la cautela. De sobte, es va presentar Corina amb la túnica descenyida, folgada, cobrint amb els cabells el seu coll blanc, igual com la bella Semíramis s’apropava al tàlem nupcial, igual com Lais, estimada per tants pretendents, ho feia. Li vaig arrencar la túnica, encara que gairebé no ocultava res. I ella, lluitant per cobrir-se, combatia sense perseguir la victòria, amb la fluixesa de qui s’avé amb gust a ésser vençuda. Va restar nua davant dels meus ulls, i no vaig veure cap defecte. Quines espatlles! Quins braços vaig veure i vaig tocar! Quines belles sines van acaronar, amb avidesa, les meves mans! Quin ventre llis! Quina cintura, arrogant i esvelta! Quines cuixes juvenils i ben formades! Tot el que veia, tot el seu cos, mereix fervoroses lloances. No vaig veure res que no fos elogiable. I vaig oprimir contra el meu el seu cos nu. Qui no endevina la resta? Al final, esgotats, vam jeure a descansar. Ai, tant de bo pugui assaborir molts migdies com aquell que vaig viure amb Corina!

Ars amandi és l’altra obra fonamental. I és, també, i sobretot, un quadern per a navegants desitjosos d’endinsar-se en els carrers més bulliciosos i en les alcoves més ardents de la Roma de finals del segle I aC. El lector entra en el tumult dels carrers romans en ple estiu, contempla els nois i les noies fugint del sol o perseguint-lo, admira les fonts de la ciutat i percep la seva frescor, l’esvalotada entrada d’un teatre, enveja la vida ociosa dels homes lliures, s’escapoleix OV I DI

31


dins l’estança d’una jove bellíssima, s’informa sobre pentinats, perfums, ornaments… La qualitat de l’ambientació és només comparable a la que alguns anys després, ja avançat el segle I dC, aconseguirà Marc Valeri Marcial. Ars amandi conté tres llibres. El Llibre I ensenya a l’home on trobar la dona i com conquistar-la. El Llibre II presenta els mètodes per a retenir l’amor de la dona una vegada ha estat conquistada. El Llibre III està dedicat sencerament a la dona. És una rèplica dels dos llibres anteriors. Exposa els mitjans que la dona ha de fer servir per a conquistar i retenir l’home. Hi ha una altra obra que Ovidi dedica al mateix tema. Es titu-la Remedia amoris (Remeis contra l’amor). Íntimament connectada amb Ars amandi, explica els procediments que ha de seguir l’home i, per extensió, la dona, bé per superar un amor desafortunat, bé per desempallegar-se’n. Es tracta, en definitiva, d’una mena de vademècum, una mena de llibre d’ajuda amb el qual enfrontar-se al mal d’amor, quan l’estimada no atén els requeriments de l’amant o quan, directament, està desenganyada, desil·lusionada, i ha decidit deixar-lo. Es tracta, és clar, d’una espècie de continuació d’Ars amandi. Exclusivament per al públic femení, Ovidi va compondre Medicamina (Cosméticos para el rostro femenino, tradueix Enrique Morente Cartelle per a explicar-ne el contingut). Només ha arribat fins als nostres dies un centenar de versos d’aquesta obra. Aparentment, és un tractat de cosmètica, però està perfectament connectat amb el Llibre III d’Ars amandi. Informa dels procediments estètics específics que la dona ha de seguir per a atraure l’home. Els gairebé cent versos conservats inicien una mena de receptari de cosmètica per al rostre de la dona. En qualsevol cas, és en el conjunt dels tres llibres d’Ars amandi on es troba una veritable guia per a amants, un sucós quadern per a navegants en el tempestuós mar de l’amor. La seva lectura és sempre fascinant. Aquests són els primers versos del Llibre I: «Si entre el públic algú no coneix | l’art d’estimar, llegeixi aquest poema, i, | després d’haver-lo llegit, estimi instruït». Quins són els llocs més a propòsit per a la cerca i la trobada? «Has de caçar principalment en els sinuosos teatres. | Hi troba-ràs algú per a estimar, algú amb qui | entretenir-te, algú per a toquejar una sola vegada, | o algú a qui desitjaràs retenir». Hi ha més llocs: «A les taules servides, als 32

banquets | també s’ofereixen ocasions. Hi ha alguna cosa més, | a banda del vi, a cercar». Però, com s’aconsegueixen les trobades? «Primer, la teva ment ha de confiar | que és possible conquerir totes les dones. | Sí, totes les conqueriràs. | Tu només has d’estendre els llaços». I continua: «Entre moltes, amb prou feines n’hi haurà una que | et dirà que no. Tant les que diuen sí | com les que diuen no resten complagudes, | perquè hi ha algú pregant davant d’elles. Així, encara que | surtis decebut, no has sofert cap risc». Hi ha una pregunta que potser preocupa de manera especial el galant, el festejador. S’ha d’embellir? La resposta és als versos d’Ars amandi. Hi apareix amb total claredat: Als homes els està bé la bellesa desacurada. Teseu es va emportar la filla de Minos sense estar pentinat. A Hipòlit, que mai s’empolainava, Fedra el va estimar intensament. Adonis, caçant a les selves, va desvetllar la deessa Venus. Que agradi el teu cos per la seva netedat i per la força del sol i del Camp de Mart. Cal que portis la toga ben posada i sense taques, que la llengua no estigui rígida, que no nedi el peu sense direcció dins la sandàlia mal lligada. I deixa que presumeixin les coquetes, i els homes que altres homes pretenen posseir.

El banquet i la beguda, ajuden a l’amor?, potser es pregunta el festejador inexpert. La resposta és, puntual i precisa, als versos d’Ars amandi: Taula i vi possibiliten el joc més dolç. Canta, si tens veu; balla, si tens braços delicats. Agrada amb qualsevol dels dons amb què puguis agradar. I l’embriaguesa, així com perjudica si és certa, beneficia si és fingida. Fes que la teva fal·laç llengua vacil·li amb tartamut so. Així, tot allò que facis o que diguis amb descurada barra, molt lluny del que és correcte, s’atribuirà a l’excés de vi i podràs acostar-te als teus desitjos. Ovidi mostra una reiterada preocupació perquè tant l’home com la dona frueixin recíprocament: «llanceu-vos cap a l’objectiu al mateix temps». Fa servir una precisa expressió per a l’orgasme simultani, ex aequo (‘per igual’): «quod iuvat,


ex aequo femina virque ferant» (‘que la dona i l’home experimentin el plaer per igual’).

El llibre III està concretament dirigit a les dones. Reclama la capacitat amatòria de la dona madura, proposa un variat catàleg de postures eròtiques, es declara contrari a l’abstinència sexual, advoca per la fantasia eròtica. També valora positivament la masturbació, que és mostrada amb fórmules diverses. Per exemple, durant un sopar en el qual també hi és el marit d’ella, o l’esposa d’ell: «aquella dolça tasca / sota el mantell que a nos-altres dos ens cobria». O al·ludeix, sense embuts, a la masturbació de l’home sobre la dona amb una bellíssima metàfora: «els dits saben què han de fer / en la part en què, en secret, mulla Amor les seves fletxes». En definitiva, Ovidi no només presenta el sexe com una relació necessària i beneficiosa, sinó com un acte que, viscut en comú, és enormement important. El considera essencial per a aconseguir la mínima i immediata, encara que efímera, felicitat. Podrà comprovar-se de manera exemplar amb el següent poema. És una composició particularment significativa perquè està vinculada a un tòpic literari que el poeta Quintus Haratius Flacus, Horaci (65 aC - 8 dC), acabava d’inaugurar, carpe diem. Com qualsevol genialitat, la composició d’Ovidi presenta una lleugera variant amb relació a l’original. Així com Horaci enuncia l’Oda XI dirigint-la cap a Leuconoe, un noi jove, Ovidi expressa el tòpic horacià dirigint-lo cap a una dona madura, potser fins i tot gran.

Tingueu present, ara mateix, la imminent vellesa! Que cap moment us marxi buit! Mentre pugueu, i ara també, aparenteu els anys que teniu, gaudiu-ne. Els anys passen igual que l’aigua d’un riu. L’aigua que avança mai tornarà enrere, i la font de la qual brolla cada vegada estarà més lluny. L’hora que ja ha fugit tampoc tornarà. Cal aprofitar l’edat que tens —que amb veloç peu llisca i fuig!— i l’edat que després arriba no és millor que aquesta que ara s’evapora. Vindrà un temps en el qual tu, que tanques ara la porta als amants, jauràs vella i freda en la solitària nit. No trobaràs al matí roses en el llindar escampades. Que d’hora, ai, envaeixen els cossos les arrugues, i perd el seu color el formós rostre! El ferro, amb l’ús, es gasta, les pedres es desfan. La part del cos de què ara parlo resisteix el temps i no ha de tenir por de cap dany. Qui impedirà que una llum s’encengui a partir d’una altra llum que s’acosti? Qui ha de vigilar en el profund mar les vastes aigües? Què perds, digues, quan pronuncies «No!», sinó la desitjable aigua que jo t’ofereixo? Les meves paraules no et menyspreen, no. T’allunyen dels perills que t’inventes.

Juan González Soto, escriptor

OV I DI

33


— ACTE INAUGURAL —

I

ROMA I GRÈCIA ,      

INAUGURACIÓ DEL FESTIVAL •

   

TEMPLE CIRCULAR DE ROMA I AUGUST Darrere, la part posterior del Partenó. Acròpolis d'Atenes

35


36


ADRIÀ, UN EMPERADOR PER A DUES CULTURES

diàlegs amb la història

Enguany farà mil nou-cents anys de l’ascensió al tron imperial de Publius Aelius Traianus Hadrianus, l’emperador Adrià. Un personatge històric recordat per les seves múltiples facetes, des de la del militar preocupat pel control de les fronteres (un exemple és el famós mur d’Adrià a Britània) fins a la de les seves obres públiques (recordem el Panteó de Roma, entre moltes altres) i la seva gran passió: la cultura grega. Aquest emperador simbolitza com cap altre la mútua influència entre les dues grans cultures del Mediterrani clàssic: Roma i Grècia. «El retrat resultant de l’emperador està dominat principalment pel seu filhel·lenisme. Adrià… al començament es va considerar un nou August; després, tanmateix, es va veure a si mateix com un nou Pèricles o, fins i tot, com un segon Antíoc Epifanes. El seu desig obsessiu de ferse grec i ressuscitar la cultura hel·lènica hauria de tenir conseqüències tràgiques per al mateix Adrià, en la mort del seu estimat Antínous i per al poble jueu, al qual va intentar hel·lenitzar per la força».

tions que esperem que ens sorprenguin i ens alimentin la nostra fascinació pel Món Antic i la gran història del nostre, avui tan malmès, gran mar Mediterrani.. Participants: •

Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Jesús Carruesco, professor de Filologia Grega, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC

Javier Velaza: catedràtic de Filologia Llatina, Universitat de Barcelona

Joana Zaragoza: professora de Filologia Grega, Universitat Rovira i Virgili

Modera: Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva.

Anthony Birley, Adriano. La biografía de un emperador que cambió el curso de la historia. Península/Atalaya. Enguany dediquem una part del Festival a aquest tema, i començarem per un debat inaugural amb grans especialistes sobre les dues cultures per tal d’avançar en una idea que ens sembla primordial: entendre el Món Antic com un món molt més obert, variat i complex del que sovint ens pensem. Mitjançant preguntes i el diàleg provarem d’esbrinar qui va aportar més en aquesta relació, quina importància van tenir les ciutats gregues en el conjunt de l’Imperi, per què la fascinació d’Adrià per tot el grec i moltes altres qües-

HORARI

Diumenge 14

12 h

Idioma: Català LLOC ACCÉS

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag Entrada: 2 € Recomanada a partir de 12 anys

TEMPLE DE ZEUS OLÍMPIC, acabat de construir per Adrià Al fons, l'Acròpolis, Atenes

DURADA 1 h 30 min

AC T E I NAU G U R A L

37


— GRÈCIA —

II

GRÈCIA  

GRÈCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA SOBRE ROMA •

 ·   · 

PÒRTIC DE LES CARIÀTIDES, temple de l'Erecteó Acròpolis d'Atenes

39


40


EL CONQUERIDOR CONQUERIT

la incalculable influència de grècia sobre roma

Sempre que escrivim o parlem sobre les relacions entre la cultura grega i la romana ens venen al cap els versos famosos d’Horaci: «Graecia capta ferum victorem cepit et artis intulit agresti Latio», és a dir, ‘La conquerida Grècia conquerí el seu ferotge vencedor i introduí les arts al feréstec Laci’ (Epístoles 2, 1, 156-157). Horaci era un poeta de l’època d’August i va participar en l’ampli projecte cultural d’aquest emperador per a engrandir la tradició romana tot adaptant-hi els models grecs. Era molt conscient de la importància que la cultura grega havia exercit en el món romà, malgrat haver perdut ja feia temps la independència política i haver-ne esdevingut una simple província.

gua i la literatura dels grecs. Així, Ciceró desenvolupa una sintaxi complexa i rigorosa imitant el model de Demòstenes, fins al punt que els seus discursos contra Marc Antoni són coneguts com les Filípiques, en homenatge als famosos discursos amb què el gran orador grec va denunciar les pretensions imperialistes del rei macedoni Filip II. De la mateixa manera, en les seves obres filosòfiques Ciceró va haver de crear un vocabulari especialitzat, inexistent en llatí, per a poder introduir entre els romans molts dels conceptes abstractes d’ús corrent en el riquíssim pensament teòric dels grecs, inventant termes com ara essència o qualitat (transposició del grec ousía i poiótes, respectivament).

Moltes famílies aristocràtiques, després de la conquesta, havien encomanat els seus fills a mestres grecs i havien cultivat la llengua i els costums hel·lenitzants. Els escipions, per exemple, principalment el net adoptiu de Publi Corneli, que tanta importància va tenir a Tàrraco, van afavorir un cercle intel·lectual procliu a la cultura grega, fins al punt que la llengua grega durant molt de temps va funcionar com a llengua de cultura de la República romana.

Una generació després, l’amic d’Horaci, Virgili, que també va formar part del programa cultural augustal, col·loca al cor de la seva obra més coneguda i influent, l’Eneida, aquesta qüestió de les relacions entre la poderosa Roma de l’Imperi i la Grècia famosa per l’art. Quan l’heroi troià Enees, fundador mític de la raça dels romans, baixa als inferns i passeja pels Camps Elisis en companyia de l’ànima del seu pare, Anquises, descobreix les ànimes dels homes que seran els seus descendents i que brillaran en un futur a Roma. Anquises tanca el seu parlament amb unes paraules que mostren el repartiment de papers entre una Grècia (sense anomenar-la directament) que enlluerna per la seva expressió artística i una Roma que tindrà per missió governar i legislar per a tots els pobles de l’Imperi. Virgili canta la glòria i el caràcter romà en un poema que imita els models grecs, combinant la grandiositat èpica d’Homer amb el refinament del poeta hel·lenístic Apol·loni de Rodes, autor d’un poema èpic sobre el viatge dels argonautes.

Així doncs, no és una casualitat que la literatura llatina comenci amb una traducció de l’Odissea d’Homer, la que va fer el grec Livi Andrònic (segle III aC), que també va adaptar al llatí comèdies i tragèdies, ni que la primera historiografia romana en prosa fos escrita en grec pels autors d’annals. Tot i que Cató el Vell va criticar i censurar aquesta tendència estrangeritzant i va predicar amb l’exemple escrivint en llatí diversos tractats, discursos i una història de Roma des dels orígens fins a les guerres púniques, no va ser fins a Ciceró i Cèsar, al segle I aC, que la prosa llatina va obtenir l’estatus de llengua culta, comparable a la grega. I aquest estatus el va adquirir precisament imitant la llen-

TEATRE D'HERODES ÀTIC al peu de l'Acròpolis Al fons, la ciutat d'Atenes

August mateix va participar decisivament en aquesta expansió dels costums hel·lènics a Roma, utilitzant el sobirà hel·lenístic com a referent del naixent Imperi que estava bastint. El culte al sobirà, la munificència del príncep (evergetisme) o la preocupació per la política cultural són aspectes de l’hel·lenisme importats a Roma des de ciutats com Efes, Antioquia i, sobretot, Alexandria, la gran metròpolis grega d’Egipte en què s’emmiralla la capital del nou Imperi. El rei hel·lenístic G R È C IA

41


no és un heroi com els personatges de l’antiga èpica o de la tragèdia clàssica (Teseu, Agamèmnon, Odisseu o Èdip), sinó que, com l’antic faraó egipci, és divinitzat i rep culte per part del seu poble. A Alexandria, els ptolemeus s’havien envoltat de poetes i savis i havien creat el museu i la biblioteca; la poesia de l’època era plena d’elogis a la reialesa que protegia el seu art; els edificis, les places i les festes donaven testimoni de l’esplendor i de la generositat del rei a tota la ciutat. La Roma d’August i de la família julioclàudia té molt a veure amb aquest món de les ciutats hel·lenístiques. Les ciutats d’arreu de l’Imperi, també a Occident, s’omplen de temples a l’emperador. És prou coneguda l’anècdota explicada per Quintilià a propòsit de la delegació de Tàrraco enviada a l’emperador per a informar-lo del prodigi d’una palmera que havia crescut sobre el seu altar. August va respondre amb ironia: «Això vol dir que no el feu servir gaire sovint!». L’anècdota és significativa perquè fa referència a la introducció d’una pràctica estranya a la cultura romana, però que a partir d’aquest moment s’implanta fermament també a la part occidental de l’Imperi. En molts aspectes, es podria considerar la Roma tardorepublicana i sobretot imperial com un Estat hel·lenístic més, diferent dels altres en el fet que parla llatí i que per la seva potència militar acaba englobant-los tots. Aquest desig d’imitar els monarques hel·lenístics portà en alguns casos a la desaprovació de determinats sectors de la societat romana, defensors dels valors tradicionals, i a l’aparició de la llegenda negra d’emperadors com Cal·lígula o Neró, que és en gran part una creació d’historiadors com Tàcit o Suetoni. Així, la història de la relació incestuosa de Cal·lígula amb la seva germana cal relacionar-la amb una pràctica normal entre els ptolemeus, un dels quals, Ptolemeu II, casat amb la seva germana, Arsínoe, rep el títol honorífic de Filadelf, és a dir, ‘amant de la germana’. El mateix Cal·lígula va emular Ptolemeu IV en fer-se construir en el llac de Nemi, al sud de Roma, dos enormes vaixells, de més de setanta metres de llargada, que constituïen veritables palaus flotants, i que van ser recuperats del fons del llac el 1929 per a ser destruïts per un incendi pocs anys després.

TEMPLE GREC D'APOLLO Antiga ciutat romana de Corint, Grècia

Pel que fa a Neró, la imatge d’un emperador amant de la música i les arts, que fins i tot va pujar a l’escenari del teatre com a actor —una ocupació infamant per als romans republicans, pròpia d’esclaus, no de ciutadans—, és objecte de ridiculització per Suetoni, però reflecteix una profunda atracció per la cultura hel·lènica que també es posava de manifest en la sofisticada decoració del seu immens palau. La tendència continua amb els flavis (en el palau de Titus es trobava el famós Laocoont, obra mestra de l’escultura hel·lenística) i s’intensifica amb els antonins, ja en el segle II. En aquesta època el filhel·lenisme d’alguns emperadors és proverbial. Hauríem de destacar especialment els casos d’Adrià i de Marc Aureli. L’amor d’Adrià pels costums grecs i per l’art de la Grècia clàssica només és equiparable a l’amor que va manifestar pel seu bellíssim Antínous; de fet, aquest amor per un jove efeb és també fruit de la recuperació de les formes de vida gregues. Marc Aureli, l’emperador filòsof, el pare de Còmmode, va escriure en grec les seves meditacions sobre la vida i la felicitat humana, que l’home savi podia assolir mitjançant la renúncia a les passions (ataraxia, en grec). Aquesta era la doctrina dels estoics, una de les múltiples formes de la filosofia grega populars a l’Imperi, que un segle abans de Marc Aureli havia trobat el seu principal transmissor a la llengua llatina en la figura del cordovès Sèneca. A diferència dels estoics, els epicuris proposaven els plaers i el rebuig de les pors i de l’angoixa per la mort com a ideals a seguir. Ja en el segle I aC un poeta contemporani de Ciceró, Lucreci, s’havia ocupat d’aclimatar l’epicureisme grec entre els romans amb el seu gran poema De natura rerum (‘Sobre la naturalesa de les coses’). Però al costat d’estoics i epicuris, moltes altres escoles filosòfiques, totes d’origen grec, tenien nombrosos seguidors a la Roma imperial, com ara els escèptics, els cínics, els aristotèlics o peripatètics, els platònics, etc. I no només la filosofia, sinó també les ciències eren per als romans un àmbit predominantment grec, tant en el vessant teòric com en el pràctic, tant en el camp de l’estudi de la natura com en el de les ciències humanes, des de les matemàtiques d’Euclides a l’astronomia d’Eratòstenes, de la medicina d’Hipòcrates o Galè a la historiografia d’Heròdot o Tucídides o als estudis lingüístics de Dionisi Traci, autor de la primera gramàtica. En molts d’aquests àmbits trobarem també autors llatins (historiadors com Livi o Tàcit, l’astròG R È C IA

43


nom Manili, l’erudit Plini), però potser només en el camp del dret —però no en el de la teoria sobre la llei, magníficament desenvolupada per Plató i Aristòtil— podem considerar que els romans van superar els seus models grecs. Pel que fa a l’arquitectura i l’urbanisme, un simple passeig per una ciutat romana ens permet veure l’enorme influència de la conquerida Grècia. El temple més famós del món romà, el Partenó (un nom grec que significa ‘el temple de tots els déus’), és obra d’arquitectes grecs. Roma va construir i engrandir el que Grècia havia pensat: la planta urbana quadriculada i racional d’Hipòdam de Milet, els teatres i els circs, els ordres arquitectònics, les cases amb jardins i patis plens de mosaics i columnes, les estàtues dels homes i les dones il·lustres, les parets pintades amb perspectives i històries del mite. És cert que aspectes tècnics com la tècnica del ciment o l’ús extensiu de l’arc i la volta —que els grecs, d’altra banda, no desconeixien— permeten a l’arquitectura romana el desenvolupament d’un idioma propi. Tot i així, com en el cas de la llengua, aquest idioma s’utilitza molt sovint per a imitar, adaptar i desenvolupar les formes gregues. Els grans palaus dels emperadors, com la casa d’August al Palatí, la megalòmana Domus Aurea de Neró o la Vil·la Adriana, aspiren a superar el luxe i la magnificència dels palaus hel·lenístics. El teatre romà, com els de Pompeu i Marcel a la mateixa Roma, transforma el model grec, que generalment aprofitava el vessant d’un turó, en un monument completament exempt, sostingut per una poderosa subestructura d’arcs i voltes. Fins i tot el Colosseu, potser l’edifici més genuïnament romà, dedicat a un espectacle d’extrema violència aliè a la cultura hel·lènica, adapta el llenguatge dels ordres arquitectònics grecs per a vestir la seva potent estructura i transmetre a l’exterior un missatge estètic. De fet, les paraules d’August, declarant al final de la seva vida que s’havia trobat una ciutat de fang i deixava una ciutat de marbre, comporten, més enllà de la diferència dels materials constructius, un profund canvi simbòlic de la fisonomia urbana, que amb ell passa a ser la d’una ciutat homologable a les grans metròpolis de l’Orient grec, com ara Alexandria, Pèrgam o, model ideal de totes, l’Atenes de Pèricles. Els relats mítics dels grecs havien arribat a les lletres llatines a través de l’èpica i del teatre, amb les adaptacions d’obres gregues fetes per Livi Andrònic en el segle III aC, i més tard passats pel tamís dels preciosistes poetes hel·lenístics, a les

obres poètiques de Catul, Horaci, Virgili i especialment a les Metamorfosis d’Ovidi. En aquests autors els mites grecs són més aviat material literari que discurs religiós. Però ja des de molt abans la religió romana havia anat patint un procés d’hel·lenització, no tant en l’àmbit dels rituals com en el de les representacions de les divinitats i el de les narracions mítiques que s’hi relacionaven. Així, la dea romana Minerva s’havia assimilat a l’Atena grega, i ja en el frontó d’un temple de la Roma arcaica, conservat avui en els Museus Capitolins, apareix representada introduint entre els déus olímpics l’heroi divinitzat Hèrcules —l’Hèracles grec—, un episodi propi del mite grec. Aquesta hel·lenització progressiva de les formes de la religió romana s’ampliarà i intensificarà en èpoques posteriors amb la introducció de nous cultes, com ara els misteris dionisíacs o els cultes als déus orientals, amb referents egipcis però profundament hel·lenitzats: n’és un bon exemple el popular Serapis, un déu creat pels ptolemeus combinant elements de divinitats gregues i egípcies en una única figura divina capaç d’aglutinar en el seu culte els dos pobles sobre els quals governaven. En aquest context, la difusió del cristianisme, a partir sobretot del segle III, constitueix una nova onada d’hel·lenització de l’Imperi occidental. No és casualitat que la major part del vocabulari cristià sigui grec (església, baptisme, catequesi, evangeli, Crist, apòstol, apocalipsi, etc.). I aquesta religió, profundament hel·lenitzada des dels seus orígens, ja amb sant Pau rebrà una segona influència de la cultura grega de la mà dels anomenats Pares de l’Església, en especial sant Agustí, que la doten d’una sòlida base teològica i doctrinal fonamentada en la filosofia grega, principalment el platonisme. És aquest un darrer moment de la influència de Grècia sobre Roma, tardà però especialment transcendental per a la civilització occidental perquè es produeix just abans de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident. Aquest fet suposa la separació definitiva de les dues meitats de l’Imperi i, per a l’Occident llatí, el trencament dels lligams ininterromputs amb l’Orient grec que l’havien nodrit culturalment durant tants segles. Afortunadament per a la civilització, però, «la glòria que fou Grècia» (en les famoses paraules d’un poema d’Edgar Allan Poe) havia conquerit ja irreversiblement el seu ferotge vencedor, tal com havia proclamat Horaci uns segles abans. Jesús Carruesco

Professor de Filologia Grega a la URV i investigador de l'ICAC


GRÈCIA

índex d’activitats 107 DIÀLEGS AMB LA HISTÒRIA. ROMA I GRÈCIA. Adrià, un emperador per a dues cultures DEBAT

108 GRÈCIA CAPTIVA VA CONQUERIR ROMA. Els orígens de l’hel·lenització de Roma XERRADA

107 KÁLLOS ΚΑΛΛΟΣ BELLESA. Els ideals de bellesa a l’antiga Grècia

PASSEJADA AMB IMATGES

THOLOS AL COSTAT DEL SANTUARI D’ATENEA PRONAIA Santuari de Delfos (Grècia)

G R È C IA

45


— ADRIÀ —

III

ADRIÀ      

L'EMPERADOR MÉS FILHELLÈNIC •

     

BUST DE L'EMPERADOR ADRIÀ Museu Palazzo Massimo alle Terme, Roma

47


48


LA CUIRASSA PANHELLÈNICA D’ADRIÀ

atenes, tutora de roma

Les cuirasses d’alguns emperadors van servir com a suport iconogràfic per als seus missatges polítics i com a mirall de les seves intencions. Això té lloc especialment en August i en Adrià. Com August, Adrià vol que els seus súbdits el vegin com un déu, divinitzat a la seva mort, i fins i tot en vida, associat al major i més important dels déus: Zeus. Per això adquireix el títol d’Olympios (a partir del 129 se’l va anomenar Hadrianos Sebastos Olympios) i es presenta en escultures vestit de militar amb una cuirassa plena de significació. Però no una significació concreta, sinó una de variable i polisèmica. No tots els exemples que trobem d’aquest tipus de cuirassa en la qual la deessa Minerva-Atenea-Pal·ladi està coronada per dues victòries i trepitja la lloba capitolina que alleta els nens Ròmul i Rem són iguals. La significació iconogràfica s’obre a múltiples interpretacions. Aquesta és precisament la gràcia de la mitologia i dels emblemes: són llenguatge poètic, obert, i cada espectador els pot llegir a la seva manera. Per això els diferents acadèmics no es poden posar d’acord en una única interpretació. Nosaltres optarem per una, però poden ser moltes altres. Des que Corint és presa per Luci Mummi, Grècia va estar sota el domini de l’Imperi romà. Però com bé va dir Horaci, «la Grècia captiva va captivar l’agrest Laci», és a dir, la superioritat intel·lectual, cultural i artística hel·lena es va filtrar tan íntimament en la cultura llatina que des de temps molt remots va ser molt difícil separar l’una de l’altra. Per això els romans de l’època d’Adrià, submergits en un moviment de renovació de la cultura hel·lena —denominat la segona sofística—, consideraven Grècia, i en particular la ciutat d’Atenes, com una àvia de la qual cal tenir

REPRODUCCIÓ DE LA CUIRASSA D'ADRIÀ Elaborada pels restauradors d’MV ARTE per al Festival Tarraco Viva

cura en agraïment pels dons heretats, com va escriure Eli Aristides en el seu Discurs Panatenaic. Per això Adrià va beneficiar especialment els territoris grecs i en particular la seva estimada Atenes. En l’arc que va fer construir per a separar el nou demos (‘poble’, ‘barriada’) construït al voltant del temple de Zeus olímpic així ho especifica. A la cara que dona a l’Acròpoli es pot llegir: «Aquesta és la ciutat de Teseu», i a la que dona al temple de Zeus: «Aquesta és la ciutat d’Adrià». A més, Adrià va proposar en el seu tercer viatge a Grècia una espècie d’organització interprovincial amb les bases de l’idioma, la cultura i els interessos comuns de les províncies d’origen hel·lènic per a fer una barrera unificada davant de la creixent amenaça dels parts i les altres nacions de la frontera oriental. Volia fer una espècie de Commonwealth en la qual hi hauria un festival cada quatre anys que recordava la idea de les amfictionies dels jocs olímpics o de l’oracle de Delfos. Per a pertànyer a aquest selecte club s’havien de tenir orígens, idioma i cultura grecs. Ell es va oferir com a garant d’aquesta comunitat presentant-se a més com a Panhellenios, títol honorífic assenyalat per Pausànias en referència a la inauguració del temple de Zeus Panhellenios l’any 131. Per tot això va proposar Atenes com la capital d’aquesta comunitat, i la va engalanar amb diferents monuments, va restaurar els antics i va repartir per la capital diverses d’aquestes escultures que el representen amb la cuirassa que ens ocupa. La cuirassa que hem fet per a explicar aquest tipus de representacions es basa en la de l’Àgora d’Atenes. Com en tots els exemples similars, apareix amb el mantell per sobre el pit i no es veu el cap de medusa, que sí que apareix en l’exemple del museu arqueològic del Bardo. En la cuirassa apareix una figura central que representa o bé el Pal·ladi, o bé una Atenea Promakos amb una òliba, l’animal sagrat d’Atenea, i una serp, que representa Erecteu, el geni ctònic, primordial, de l’Acròpoli, a banda i banda, als peus. Un parell de victòries alades la coronen i la flanquegen. A DR IÀ

49


El Pal·ladi era una escultura de Pal·las Atenea que es venerava a Troia. Al fundador de la ciutat, Ilos, quan estava construint-la li va caure del cel la imatge just davant de la seva tenda. Se la representa i descriu de diverses maneres, però totes coincideixen que era una escultura més que arcaica: dedàlica (dels temps de Dèdal, el primer artífex i inventor), que o bé portava un escut i una llança, o bé una llança i un fus de filar (ja que Atenea és patrona de la guerra i de les artesanies). Segons la llegenda, la ciutat que posseís el Pal·ladi seria indestructible i no es podria conquerir mai. En el cas de Troia, una de les llegendes que s’hi refereixen explica que Ulisses i Diomedes el van haver de robar abans d’entrar amb el cavall de Troia, perquè si no, hauria estat impossible. Una altra llegenda, per contra, situa el Pal·ladi a Troia just en el moment de la seva destrucció: s’hi encomana Cassandra per a no ser atacada per Àiax el jove. Per això, encara que els grecs guanyen la guerra, no tindran una bona tornada a les seves pàtries, ja que la deessa es venjarà de cadascun per la seva impietat. Finalment, és Enees el qui agafa l’escultura i la porta, després de moltes peripècies, al Laci. Acabarà a Roma custodiada per les Vestals en el seu temple del Fòrum.

50

En la cuirassa aquest Pal·ladi està sobre la lloba capitolina amb Ròmul i Rem alletant-se. Ells són fills de Mart i Rea Sílvia, de l’estirp d’Enees, la qual cosa significa en conjunt que tant l’hel·lè com el llatí autòcton formen part indivisible dels orígens de Roma. El cap de la medusa, o la Gorgona, és un regal de Perseu a Atenea per la seva ajuda en l’alliberament de la princesa Andròmeda de les urpes del monstre marí Cetus. La medusa era l’única germana mortal entre les Gorgones. Matava només amb la seva contemplació, la qual cosa la feia molt perillosa. Perseu la mata mirant-la a través d’un mirall, talla el seu cap i el mostra a Cetus, per a petrificar-ho i, així, poder salvar Andròmeda. Atenea llavors se’l posarà en el pit damunt de l’ègida, la pell d’un animal d’aspecte caprí i rèptil, semblant a un capricorn, completament impenetrable. Amb aquestes defenses la deessa, a més d’immortal, serà indestructible. De fet, en la cuirassa d’Adrià està representada dues vegades: en el seu pit i en el d’Atenea. Emma Zahonero i Jesús Mendiola

Doctora en Arqueologia i llicenciats en Belles Arts. MV Arte


L’EMPERADOR ADRIÀ A TÀRRACO

hivern del 122-123 dc, la gran assemblea provincial de les tres províncies hispanes

L’any 117, tornant malalt a Roma després de tres anys de guerra contra els parts, l’emperador Trajà moria a Cilícia i era substituït immediatament per Publi Eli Adrià, un company a les casernes militars ja des dels anys de Nerva. Adrià era fill d’un dels cosins de Trajà i els llaços familiars entre tots dos es van reforçar de nou pel matrimoni d’Adrià amb la seva neboda-neta Víbia Savina. Nascut a Roma el 24 de gener de l’any 76, Adrià era fill del senador d’Itàlica Aelius Hadrianus Afer, membre d’una prestigiosa família de senadors ja des dels temps de Cèsar, i la seva mare era la gaditana Domitia Paulina, que havia comprat grans propietats a les itàliques Tuder i Reate seguint els preceptes de Trajà. Mort el pare quan Adrià tenia només deu anys, Trajà havia estat nomenat un dels seus dos tutors. Adrià es va sentir atret des de molt jove per la cultura grega, va visitar Grècia els anys 110-111 i va entaular una gran amistat amb el filòsof estoic Epictet. Va adoptar dels hel·lens el seu costum de portar barba. Malgrat la seva dilatada experiència militar, el mandat imperial d’Adrià no va ser el de noves expedicions, sinó que la seva política va consistir, per contra, a consolidar i fortificar les fronteres, amb una millor disposició de les unitats militars i una retirada estratègica de les regions més extremes, impossibles de defensar. Durant el seu mandat, Adrià va haver d’emprendre tot tipus de reformes per a assegurar l’estabilitat de l’Imperi després del caòtic creixement en tots els ordres durant els anys d’esplendor econòmica posteriors a la conquesta de la Dàcia. Va reorganitzar en primer lloc a fons l’administració imperial convertint els seus consellers en un òrgan estable de govern, el consilium principis, i augmentant el nombre de procuradors, molts dels quals hispans. Va publicar al mateix temps una condonació pública i massiva

ARC D'ADRIÀ Atenes

dels deutes fiscals acumulats durant el període 104-118 dC per una quantitat total estimada de 900 milions de sestercis. En un període de tensions i revoltes socials a diverses províncies, especialment greus a Egipte, va engegar la nova lex Hadriana de rudibus agris per a afavorir l’ocupació i valorització de les terres no conreades a totes les províncies de l’Imperi. Recorda la Història Augusta que l’any 122, Adrià, després de recórrer Britannia i les Gàl·lies, va passar l’hivern a Tàrraco. L’emperador havia passat un temps amb els exèrcits que defensaven el limes a les dues Germànies, eliminant tota comoditat en els castra militars, però, alhora, reorganitzant-ne l’administració i l’arribada correcta dels subministraments. També havia visitat la Britannia i havia decidit construir-hi un gran mur transversal de 110 km (el mur d’Adrià) que separaria des de llavors els britanoromans dels bàrbars pictes. Finalment, acabava de travessar tota la Gàl·lia ajudant moltes ciutats. Instal·lat a Tàrraco durant els mesos hivernals, Adrià va reunir tots els notables de les tres províncies hispanes en una excepcional assemblea conjunta. El desenvolupament de la reunió, que el biògraf de la Història Augusta (Vit. Hadr. 12) esmenta haver agafat de l’historiador Mario Máximo, va ser molt tibant: «[Adrià] va convocar tots els habitants d’Hispània a una assemblea a Tàrraco i quan els colons itàlics van rebutjar amb burles la lleva, com diu literalment Mario Máximo, i els altres s’hi van oposar de forma molt vehement, va deliberar amb prudència i va decidir amb cautela». La cita, sorprenent, situa l’emperador dominador i senyor absolut del món romà actuant de forma moderada i judiciosa davant d’una assemblea de representants de tots els habitants d’Hispània que es van atrevir no tan sols a rebutjar directament les seves peticions, sinó fins i tot a burlar-se’n. Aquestes virtuts de l’emperador davant dels seus A DR IÀ

51


vells paisans quadren bé amb la seva personalitat exemplar, model de conductes, però sens dubte ens obliguen a examinar la qüestió més a fons.

canisme de representació dels interessos particulars de les elits urbanes de les colònies i municipis provincials, capaces de plantar cara, desafiadores, al mateix emperador.

La gran assemblea de Tàrraco va ser, sens dubte, un esdeveniment excepcional. És l’única ocasió coneguda, en set segles d’història de la Hispània romana, en què es documenta una reunió conjunta de les tres províncies hispanes. Com va poder convocar-se aquesta assemblea dirigida, segons el biògraf, «a tots els habitants d’Hispània»? De fet, aquesta assemblea es va haver de dirigir als membres dels tres concilia provincials, que es reunien anualment des d’època flàvia a les tres capitals de Tarraco, Emerita i Corduba per a triar el flamen provinciae i celebrar les festivitats del culte imperial. Uns concilia que estaven compostos, com ja hem descrit, per delegats de les colònies i municipis de cada província. El caràcter eminentment polític de la reunió convocada per Adrià sol·licitant noves lleves de tropes i la sorprenent reacció altiva dels habitants anomenats «itàlics» evidencia com darrere de la parafernàlia religiosa d’aquests concilia s’amagava, en realitat, un me-

En realitat, els objectius d’Adrià en la gran reunió es van complir del tot. Els nous reclutaments militars hispans es van dur a terme tal com havia pretès l’emperador. En la seva època apareixen documentades de guarnició a Britannia nombroses cohorts d’asturs, bracarenses, vetons, celtibers, vascons i vàrduls reclutades al nord hispànic i hi van arribar fins i tot vexillationes separades de la legió VII acantonada a Legio, l’actual Lleó. El mateix va succeir amb altres cohorts d’asturs, galaics, vascons o hispans en general que van ser enviades al limes de la Mauritània Tingitana, on s’han conservat les seves dedicatòries votives i els seus epitafis funeraris. Mentrestant, els notables de les grans ciutats hispanes, units entre si per múltiples llaços familiars i en contacte permanent amb els cercles de poder de la mateixa Roma, prenien consciència de la seva influència assumint activitats evergètiques i grans programes estatuaris d’autorepresentació. Joaquín Ruiz de Arbulo

Catedràtic d’Arqueologia (URV) i investigador de l’ICAC

ADRIÀ

índex d’activitats 108 ESPERANT L'EMPERADOR RECREACIÓ HISTÒRICA

108 VIBIA SABINA AUGUSTA. Esposa d'Adrià MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

109 ADRIÀ, GENI I FIGURA. Llums i ombres d'un emperador de Roma

XERRADA

109 EL MUR D'ADRIÀ. Vetllant els confins de l’Imperi XERRADA

RESTES DEL FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO Tarragona

52


A DR IÀ

53


— POLÍTICA —

IV

L’ART DE MANAR       

ROMA I GRÈCIA DES DEL PODER •

  

TEATRE DE DIONÍS, seients per a les autoritats Atenes

55


a — IRAS. AL SERVEI DE CLEÒPATRA Recreació històrica. Assumpta Mercader

b MARC ANTONI. LA FASCINACIÓ PER ORIENT Recreació històrica. Joan Giber

c LUCI ANNEU SÈNECA. REFLEXIONS ABANS DEL SUÏCIDI Recreació històrica. Agustí Ferré

d PRINCIPIA. EL COR DEL CAMPAMENT ROMÀ. Projecte Phoenix — Legio VII Gemina (Tarragona) Proposta d’Agust policromat d’MV ARTE

56


ADRIÀ, L’EMPERADOR VIATGER

l'emperador més visible de tots els temps de l'imperi romà

Adrià va començar a governar l’any 117 dC i va morir l’any 138 dC. En aquests vint-i-un anys de regnat va visitar totes les províncies de l’Imperi i moltes, diverses vegades. En total podem dir que es va passar la meitat del seu govern viatjant i governant in situ. De Britània a Mauritània, de Germània a Judea, de les Gàl·lies a Egipte, Adrià va recórrer personalment tots els límits del seu imperi i especialment la part oriental, Grècia sobretot, el seu espai favorit. En paraules de l’historiador Edward Gibbon, «sota el seu regnat l’Imperi va florir en pau i prosperitat. Va estimular les arts, va reformar les lleis, va mantenir la disciplina militar i va visitar totes les províncies en persona. Amb el seu caràcter enèrgic va tenir cura de tots els mínims detalls de la política. Però les seves passions dominants eren la curiositat i la vanitat. Adrià era alternativament un príncep excel·lent, un sofista ridícul i un tirà gelós. En general, la seva conducta va merèixer una lloança per la seva equitat i moderació. Però en els inicis del seu regnat va ordenar la mort de quatre senadors consulars molt apreciats a Roma. A la fi, el tedi i una penosa malaltia el van tornar irritable i cruel. El Senat va dubtar si havia de considerar-lo un déu o un tirà i només gràcies a les súpliques del seu pietós successor, Antoní Pius, li varen ser atorgats els honors deguts». El menyspreu que va rebre per part de Roma després de la seva mort contrasta amb la gran estima i popularitat que va generar a Grècia i tota la zona oriental de l’Imperi. La raó probablement rau en el seu filhel·lenisme i la seva afecció a la cultura grega, cosa que va fer palesa durant els seus viatges. Quan el 117 Adrià accedeix al tron imperial tenia al darrere una llarga experiència de govern. Havia ocupat diversos càrrecs civils i militars, seguint l’habitual cursus honorum, la qual cosa l’habilità, un cop emperador, per a marcar la seva pròpia línia política, molt diferent —s’ha de dir— de la del seu predecessor, Trajà. De l’expansionisme militar i territorial del seu mentor i predecessor, Adrià va passar a

una política de frenada de l’expansió territorial i a la contenció i reforçament de les fronteres, essent la construcció del famós mur d’Adrià a Britània un dels exemples en aquesta línia de govern. La idea de pax romana potser té durant el seu regnat la seva màxima expressió. També s’ha de tenir en compte que ja abans de ser emperador, Adrià havia viatjat moltíssim per tot l’Imperi. Hispània, Germània, Dàcia, les fronteres del Rin i el Danubi van ser algunes de les seves destinacions, la qual cosa el va preparar per als seus viatges posteriors, ja com a emperador. Els seus constants viatges van significar no només un govern presencial constant, sinó que, a més, van comportar una munificència generalitzada. Podríem dir que allà on anava l’emperador Adrià es desplaçava el «ministeri d’obres públiques», ja que en el seu afany de millorar les condicions de vida dels habitants del seu imperi, Adrià promogué constantment la construcció de carreteres, ciutats, ponts, biblioteques, termes, temples, etc. Recordem que en una de les seves estades a Tàrraco, l’emperador va restaurar el temple d’August i el teatre romà. Fou a Roma on l’afany constructor d’Adrià ens ha deixat un llegat impressionant: el Panteó, anomenat d’Agripa però, en realitat, obra d’Adrià; la seva vil·la jardí a Tívoli i el seu mausoleu (avui castell de Sant’Angelo). Alhora, l’Atenes que avui podem visitar és en gran part obra del mateix Adrià, amb exemples tan notables com la seva biblioteca, l’Arc d’Adrià i les reformes de temples de l’antiga capital grega com el de Zeus Olímpic. L’emperador Adrià va destacar també en la seva faceta de fundador de ciutats. Són exemples d’aquesta «fúria» constructiva Adrianòpolis i ciutats a la Cirenaica, Tràcia i Àsia Menor, així com Aelia Capitolina, erigida sobre les runes de Jerusalem. Aquests viatges imperials eren del tot diferents dels viatges que altres emperadors havien fet abans que ell. August i el seu amic Agripa van fer multitud de viatges per l’Imperi, però tenien quasi sempre un caràcter militar o bé P OL Í T IC A

57


responien a la necessitat de donar a conèixer la seva proclamació com a emperador. Però en el cas d’Adrià aquestes visites responien al seu interès personal per tenir cura de les províncies, per millorar les comunicacions i també —endut per la seva personal curiositat— per conèixer de prop la seva gent i la seva cultura. Adrià va destacar també pel seu amor per tot el que fos grec. Va assumir el títol d’Olímpic a la manera de Pèricles. Va fundar un centre polític a Atenes —el Panhelenion— on es reunien els representants de les ciutats gregues per a dur a terme polítiques comunes. A la mateixa Roma va fundar un centre anomenat Ateneu, al qual van ser convidats filòsofs i pensadors grecs del més alt nivell. Ja en la seva joventut, el futur emperador es va guanyar el renom de Graeculus, ‘greguet’, per les seves aficions a la literatura, l’art i el pensament grecs. Hem de dir també que aquest renom de vegades l’utilitzarem amb un caràcter depreciatiu. La seva barba a l’estil grec i el seu enamorament d’un noi —Antínous— van

provocar el rebuig dels més tradicionalistes romans, però també l’admiració a la part oriental de l’Imperi. Quasi cent anys després de la seva mort, Cassi Dió va resumir el seu regnat qualificant-lo «d’excel·lent en general». D’entre els aspectes favorables, Dió va destacar l’entrenament i disciplina de l’exèrcit i la preocupació pel manteniment i el bon funcionament dels càrrecs públics. El mateix historiador considerava que Adrià tenia un caràcter benigne (sense fer esment de les execucions que havia ordenat a l’inici del seu regnat) i que, en general, equilibrava els seus defectes amb una curosa vigilància, amb la seva prudència, la seva generositat i la seva habilitat. Amb totes les seves llums i ombres, sí que es pot afirmar, com diu Anthony Birley, un dels seus millors biògrafs, que «[...] al marge dels seus èxits, les seves gires incansables per les províncies van fer d’Adrià l’emperador més visible de tots els temps de l’Imperi romà». Magí Seritjol

Director del festival Tarraco Viva

POLÍTICA

índex d’activitats 109 EL PODER DE ROMA. Governadors, procuradors, sacerdotesses i alcaldes a l'antiga Tàrraco

RECREACIÓ HISTÒRICA

110 LUCI ANNEU SÈNECA. Reflexions abans del suïcidi MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

110 SI VIS PACEM, PARA LUDUM. Si vols la pau, prepara't per a jugar

JOCS D'ESTRATÈGIA

110 A LA RECERCA DEL TEMPLE D'AUGUST ITINERARI

111 MARC ANTONI I CLEÒPATRA. Titelles romans RECREACIÓ HISTÒRICA

111 TRES TERRASSES, UN MONUMENT. El Fòrum Provincial de Tàrraco

ITINERARI

111 AUGUST. El creador de l'Imperi romà XERRADA

58

ADRIÀ I ANTÍNOUS. Sacrifici al Nil Nemesis Arq. (Tarragona)


P OL Í T IC A

59


— M ILITA R —

V

EL PUNY DE ROMA    ’    

ROMA DES DE L’EXÈRCIT •

’        ·     · ’...

LEGIO. LEGIONS ROMANES ALTIMPERIALS Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

61


a  EQUI EQUITESQUE PRO ROMA. La cavalleria i el cavall a Roma Ala Augusta (Tarragona)

b  EXERCITUS. Legions romanes altimperials Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

c  HOPLITES. L’exèrcit grec Athenea Prómakhos (Saragossa)

d  ELS ÚLTIMS LEGIONARIS. L’exèrcit baiximperial Septimani Seniores (Tarragona)

62


DULCE ET DECORUM EST PRO PATRIA MORI

el rostre de la batalla

Hores prèvies abans de la batalla Encara que una batalla es podia desencadenar per circumstàncies diverses i imprevistes —tan fatals com una emboscada, com en la del Trasimè o la Silva Litana—, sovint tenien lloc després que tots dos contendents haguessin romàs uns dies acampats a prop, amb oferiments temptatius de combat. No era recomanable combatre després d’un dia de marxa, amb el cansament acumulat, com va comentar Luci Emili Paul·le als seus impetuosos oficials, que a Pidna volien atacar immediatament la falange de Perseu. Quan la batalla s’acceptava, els soldats s’havien de preparar, en primer lloc, esmorzant. Aquesta ingesta era fonamental, ja que probablement seria l’única de la qual podrien gaudir en tota la jornada. Normalment, una batalla podia durar diverses hores –Pidna seria un cas excepcional, resolta amb prou feines en una hora segons Plutarc (Aem. 22)–, a les quals caldria sumar el temps necessari per al desplegament previ. Durant la batalla, el soldat feia un esforç físic ingent, no només fruit de la lluita en si –que la majoria de les vegades consistia en xocs breus però explosius–, sinó també per la marxa prèvia, el pes de l’equip, el desgast per la calor en un dia d’estiu –l’estació habitual per a la guerra– i la tensió suportada, per la qual cosa haver ingerit aliment era indispensable per a poder perllongar aquest esforç. En cas contrari els resultats podien ser fatals, com van experimentar els enfredorits legionaris del cònsol Tiberi Semproni Llong, a qui Anníbal va provocar perquè els llancés a la batalla sense haver esmorzat i després de travessar un crescut riu Trèbia en un gèlid dia hivernal. Un estratagema que al revés repetiria Escipió Africà contra els púnics a Ilipa. Protegits per la cavalleria i els velites, que tindrien així la seva primera experiència, les legions sortien del campament per a formar en l’ordre de batalla establert pel seu general, una maniobra que podia durar bastant de temps, perquè implicava el desplaçament i la col·locació de milers d’homes. Sembla haver estat habitual que el general arengués les seves tropes per a encoratjar-les i esperonar-les, «perquè l’ànim de les seves paraules els faci menysprear el perill i anhelar l’honor» (Onosandre, Strat. I.13). Aquestes al·locucions es podien dur a terme el dia

anterior al combat, però també immediatament abans, encara que en aquest cas s’han plantejat dubtes sobre la seva veracitat, davant la impossibilitat física que la veu d’un general arribés a homes disposats al llarg de diversos quilòmetres. El combat I és que la batalla era en bona mesura un joc de moral. Els legionaris avançaven colpejant els seus escuts amb les seves pila, com a la batalla de Bagrades, i també quan carregaven, com a Zama, llançant a l’uníson el clamor, el crit de guerra. Aquest estrèpit anava encaminat tant a guanyar en confiança com a desmoralitzar l’enemic, una pràctica comuna entre els exèrcits de l’antiguitat –els germànics fins i tot creien poder predir el resultat de la batalla segons el baritus, el cant de les tropes enfrontades–. El clam que se sent en un estadi de futbol, amb les aficions enfervorides gràcies als seus propis càntics, pot ser avui dia una experiència psicològica pròxima, sense tot el ferro que el combat implica. Guanyant, doncs, coratge mitjançant els crits propis i els dels companys, que ajudaven que el combatent se sentís abrigallat i no un individu aïllat, s’avançava contra l’enemic. En la batalla de Pidna, quan el 168 aC es van enfrontar l’exèrcit del rei Perseu de Macedònia amb el del cònsol Luci Emili Paul·le, els velites obririen el combat descarregant les seves javelines contra l’enemic i retirant-se després, lleugers, entre les files d’hastati. A continuació, aquests van avançar contra les files de la falange de chalkaspides –‘escuts de bronze’–, que havien sortit del seu campament «omplint la planícia amb la lluentor del seu acer i del lluent bronze, i de cridòria i de xivarri, animant-se entre ells» (Plut. Aem. 18). Els hastati, després de descarregar les seves pila en una tempesta de ferro, no avançarien com una línia compacta, al contrari que els falangites, sinó que entre cada combatent es deixaria l’espai necessari per a brandar les armes eficaçment. A més, grups de legionaris, comandats per centurions o pels companys més llançats, es destacarien per a escometre l’enemic. I de valentia en calia, perquè com recordava Emili Paul·le, «en veure la solidesa de la formació compacta d’escuts i la M I L I TA R

63


duresa de les armes posades davant d’ells, es va apoderar d’ell la inquietud i la por, atès que mai no havia vist un espectacle tan terrible» (Plut. Aem. 19). En aquest moment, conegut com impetus, exercien un paper fonamental l’esperit d’iniciativa i l’agressivitat dels combatents. La virtus esperonaria els més valents —i inconscients—, mentre que altres de menys decidits anirien darrere d’ells per esperit de grup i vergonya torera. Sabem que en el combat modern la major part dels soldats es preocupa més per sobreviure que per disparar, i observant confrontacions de masses actualment –per exemple, entre bandes de hooligans o en manifestacions violentes– s’aprecia com uns quants promachoi, combatents de primera línia, donen la cara mentre el gruix del grup s’amuntega al darrere. Es produirien així assalts temptatius contra la línia enemiga, que tampoc no podien durar massa, ja que s’ha calculat que més enllà d’aproximadament un quart d’hora seria impossible mantenir l’esforç i la tensió del cos a cos. Plutarc descriu un d’aquests assalts, breu però sagnant i infructuós en aquest cas, contra la falange a Pidna, amb els legionaris rebutjats replegant-se per a plantar cara més enrere. Però, quan la falange va desordenar la seva línia en avançar, els romans «s’hi van infiltrar i van obrir camí per dins de la infanteria, atacant-ne uns de costat per la part desmantellada i aïllant-ne altres amb les seves maniobres d’embolcallament» (Plut. Aem. 20). En aquesta escomesa els legionaris van fer valer els seus gladii hispaniensis, molt més aptes per al cos a cos que la llarga pica macedònia, la sarissa. Una batalla es devia desenvolupar en una confusió enorme per al soldat individual, només conscient del que s’esdevenia en la seva proximitat immediata, atordit pel baluern i la pols, estregat per la pudor que milers d’homes apinyats devien produir —suor, sang, orina i femta, no hi havia latrines en el camp de batalla— i cada vegada més cansat a mesura que progressava el dia —i si seguia viu—. Les ordres verbals es devien apagar en l’estrèpit de l’ambient, encara que potser els senyals més sonors donats per instruments com el cornu, la tuba i la bucina es devien poder sentir. Tant aquests com els senyals visuals que els estendards donaven eren extremadament importants, sobretot en cada centúria, ja que permetien que el legionari conegués les ordres del seu centurió i no actués simplement deixant-se portar com un element en 64

una massa desorganitzada. D’alguna manera, aquests senyals ordenaven per a l’individu el caos que estava vivint. Cal intentar comprendre aquesta incertesa, en la qual només la disciplina podia evitar que la por o el rumor es propaguessin i convertissin un exèrcit en una massa d’homes fugint, la qual cosa indefectiblement acabava en una carnisseria. Pompa i circumstància Sabem que la major part de baixes es produïa quan una formació es trencava i els soldats fugien. Sense la protecció del grup i girant l’esquena a l’enemic, els homes es convertien en preses fàcils, especialment per a la cavalleria, i d’aquí els percentatges de baixes, d’entre un 5 i un 10% per als vencedors i al voltant de la meitat dels efectius per als derrotats. Aquestes xifres evidentment variaven en cada combat, però resulta sorprenent les escasses baixes sofertes per Roma en les batalles contra els regnes hel·lenístics —700 morts a Cinoscèfales, 350 a Magnèsia o 100 a Pidna— en contrast amb les que costaven algunes de les seves victòries a Hispània —un parell d’exemples: el 181 aC, un exèrcit celtibèric va ser derrotat per Fulvi Flac, però va acabar amb 200 romans, 830 aliats itàlics i al voltant de 2.400 auxiliars indígenes, i a la batalla del Saltus Manlianus contra aquest mateix pretor van caure 472 romans, 1.019 itàlics i 3.000 auxiliars—, la qual cosa, com ja hem dit, explicaria en part com sospesava un legionari ser reclutat per a un teatre d’operacions o un altre. Quan la derrota sobrevenia, el soldat romà venia cara la seva vida, com a les batalles de Bagrades o a Cannes, de les quals només un grapat de supervivents va escapar. Però «vagi-se’n el mort a la sepultura i el viu a la fogassa» (Cervantes, Quixot I.19), que dirien els calones, els esclaus que acompanyaven la legió, mentre recorrien el tètric paratge de Pidna recollint les restes abandonades per l’enemic, que després serien comprades pels lixae, els quincallaires i quincallers que seguien l’exèrcit. Ells a la seva diminuta escala, i el general amb la seva apropiació de l’ingent botí i la seva capacitat de repartir-lo, eren els dos extrems del negoci que també era la guerra: els romans, pràctics per a tot.

Alberto Pérez Rubio

Universitat Autònoma de Madrid

Extracte de l’article «Dulce et decorum est pro patria mori. El rostro de la batalla», Desperta Ferro Ed. Especial VI, La Legión romana I: la República Media.


MILITAR

índex d’activitats 112 HOPLITES. Ciutadans en armes RECREACIÓ HISTÒRICA

112 ROMA I MACEDÒNIA. Dos colossos enfrontats XERRADA

112 EXERCITUS. Legions romanes altimperials RECREACIÓ HISTÒRICA

113 PRINCIPIA. El cor del campament romà RECREACIÓ HISTÒRICA

113 ELS ÚLTIMS LEGIONARIS. L'exèrcit baiximperial RECREACIÓ HISTÒRICA

113 PRODERE ALIQUID MEMORIAE Secrets d’un centurió

JOC DE DESCOBERTA INFANTIL

114 VINE, VEU I VIU EL FESTIVAL. Fes de LEGIONARI D'AUGUST

TALLER

114 DE LUCIUS VALERIO AL SEU PARE MARCUS Enigma nocturn

ENIGMA JOVES

115 CAVALCANT PER A ROMA. Usos i maneig del cavall i la seva consideració en la cultura romana

XERRADA

115 PAPILIO. La tenda de campanya dels legionais romans XERRADA

115 LLUNY DE LA TERRA NEGRA. Legionaris egipcis a l'exèrcit romà

RECREACIÓ HISTÒRICA

114 VINE, VEU I VIU EL FESTIVAL. Fes de LEGIONARI BAIXIMPERIAL

TALLER

M I L L I TA R

65


— C ULTURA —

VI

LES ARTS I LA CIÈNCIA       

ROMA I GRÈCIA DES DE LA CULTURA •

  ·   ·   ’ ·    

L'AURIGA, 478 aC Museu del Santuari de Delfos, Grècia

67


68


EL PARTENÓ

més que un edifici, més que un temple El 447 aC els atenesos, amb la iniciativa de Pèricles, amb la supervisió de Fídies i amb Ictí i Cal·lícrates com a arquitectes, van començar a edificar a l’Acròpoli el monument més gran i sumptuós que s’havia construït mai a la Grècia pròpia, una de les obres més belles i complexes concebudes mai per la ment humana. Nou anys més tard el van consagrar a Atenea. El temple s’elevava impressionant a l’Acròpoli destruïda pels perses on només l’estàtua de bronze de Fídies, l’Atena Prómakhos, de nou metres d’alçària, construïda uns anys abans, s’aixecava entre les sagrades ruïnes. Les obres de l’Acròpoli són un exemple immillorable d’una actitud cultural única en la història antiga. Fruit del primer sistema democràtic, l’Acròpoli tal com la coneixem s’alça gràcies a l’esforç i a la voluntat política d’un home. Paradoxalment, les obres de l’Acròpoli representen la dimensió «tirànica» de la democràcia atenesa. Pèricles no va escatimar en les despeses i les obres de l’Acròpoli es van convertir en les més ambicioses que mai va dur a terme Atenes. Fídies es va ocupar, sobretot i personalment, de l’execució de la gran estàtua d’Atenea, i el Partenó era la caixa, el joier, que acollia la imatge criselefantina. L’estàtua no era una imatge de culte, igual que el Partenó no era un temple. El Partenó no és un temple, és un exvot gegantí, com les cases magatzem de les quals suposem dotada l’Acròpoli, particularment en el seu costat sud, en el període arcaic. És un enorme exvot dedicat per tota la comunitat atenesa, per tot el poble d’Atenes en honor no de la seva deessa tutelar, Atenea, sinó de la seva gloriosa, democràtica i imperial ciutat. És una dedicació de la ciutat per a la ciutat.

T

st El Partenó és un monument a la salut i poder de l’Atenes de Pèricles, un mirall dels seus ideals socials, dels seus valors i creences. Les escultures del Partenó evoquen una manera de veure el món i són un regal per als déus. Són precisament els olímpics els qui, en el fris, esperen pacientment que arribi la processó dels mortals. Es podria considerar potser part de les escultures del Partenó com una propaganda política, salvant la diferència de concepte amb el de la nostra pròpia època. En cert sentit tota l’escultura del Partenó ho és, però en el fris és més evident. S’hi representa un moment festiu que reuneix tota la ciutat. És Atenes el que s’hi figura; en paraules de Tucídides, «els homes són la ciutat, no els murs ni les naus buides d’homes». En aquest edifici es representa per primera vegada l’home, un poble, l’atenès, en un lloc sagrat que pertany als déus. Situada una mica més a baix dels frontons i les mètopes —espai diví— es troba la processó de les Panatenees. Es tracta d’una representació del poble d’Atenes que s’eleva fins a assolir gairebé el nivell dels déus. D’aquesta manera es representen a si mateixos els atenesos, l’ethos excel·lent dels quals els va permetre vèncer la brutal agressió persa, amb l’ajuda dels déus, especialment d’Atenea. El gran projecte de Pèricles a l’Acròpoli és una exaltació de les virtuts del poble atenès a través de la seva deessa Atenea. És també el resultat i el testimoniatge del que va viure Atenes amb un règim curiós, tirànic en més d’un aspecte. I aquestes obres, més que cap altre conjunt de l’antiguitat, són símbol del poder d’una comunitat i de la ferma voluntat d’un home de deixar la seva presència sobre la ciutat, el seu segell en el paisatge i en la història. Article elaborat a partir dels articles de Carmen Sánchez Fernández «Las imágenes del Partenón» i «El Partenón y el programa constructivo de Pericles».

EL PARTENÓ, vista posterior Atenes C U LT U R A

69


CULTURA, CIÈNCIA, ART

índex d’activitats

116 PASSEJADA AMB DEMÒCRIT MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

116 DIÒGENES. La cerca d'un home MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

116 DIONÍS I EL VELL. Reflexions d'un tirà MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

117 CAIUS JULI LLÀCER. Arquitecte MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

117 THEATRON. Una aproximació als orígens del teatre occidental

RECREACIÓ HISTÒRICA

117 ARS MEDICA IN OLYMPIIS. La medicina grega i l’olimpisme

RECREACIÓ HISTÒRICA

118 SCRIPTORIUM GREC. Cal·ligrafia grega antiga TALLER

118 LA MESURA DE LA BELLESA. Un viatge artístic del mite al logos

TALLER

118 MÀSCARES GREGUES TALLER

119 HISTÒRIA I REALISME POLÍTIC. Tucídides i Polibi XERRADA

119 PARTENÓ. Desafiament als déus

121 ARS CARACTERIA. L'art de gravar lletres a la pedra XERRADA – DEMOSTRACIÓ

121 ELS ÚLTIMS DIES D’OVIDI. Jo soc el poeta, ell no és més que l'emperador

LECTURA DRAMATITZADA

122 MUSIVARIA. Mosaics per a nens i nenes TALLER INFANTIL

122 EL TALLER DEL MUSIVARI. Mosaics romans TALLER ADULTS

122 POLICROMIA ROMANA TALLER

123 LES CARTES DE VINDOLANDA. L'art d'escriure en cursiva romana

TALLER

123 LA TOPOGRAFIA EN L’ÈPOCA D’ADRIÀ XERRADA-DEMOSTRACÍÓ

123 IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM. De com la

llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

XERRADA

124 PASSEJADA ARQUEOLÒGICA. Georeferencia’t per Tàrraco

ITINERARI

124 TÀRRACO, PATRIMONI MUNDIAL. Una nova visió PRESENTACIÓ

XERRADA

119 LA FILOSOFIA. De Grècia a Roma XERRADA

120 LES FESTES I LA CONSTRUCCIÓ DE LA POLIS L'espai públic a la ciutat grega

XERRADA

120 ENAMORA'T DE LES GEMMES DEL PASSAT. Grècia XERRADA

120 ΜΟYΣΙΚΗ. L'art de les Muses CONCERT

121 FABULA AMORIS. La història de Psyque i Eros CONCERT

ARTEMÍSIA. La germana d’Hermionê Karme González

70


C U LT U R A

71


— RELIGIÓ —

VII

EL MÉS ENLLÀ   ,    

ROMA I GRÈCIA DES DE LA RELIGIÓ •

 ·  ·   ·  · 

D'OSIRIS A SERAPIS. El poder crea els seus déus Nemesis ARQ. (Tarragona)

73


a  FUNUS. El ritual de la mort Nemesis ARQ. (Tarragona) i Ludi Scaenici (Itàlia) c, d  D'OSIRIS A SERAPIS. El poder crea els seus déus Nemesis ARQ. (Tarragona)

74

b  ADRIÀ i ANTÍNOUS. Sacrifici al Nil Nemesis ARQ. (Tarragona)


EL POLITEISME DE GRÈCIA I ROMA

com la religió va propiciar la capacitat de valorar la diversitat Les intenses relacions i influències entre Grècia i Roma també van desenvolupar-se en el camp de la religió. De fet, aquesta afirmació hauria resultat innecessària i ridícula per a qualsevol dels seus protagonistes. En el món antic, la religió era indestriable del conjunt de manifestacions culturals. Tanmateix, la religió ha quedat fora de l’àmbit inspirador que avui atorguem a la cultura clàssica com a font de pensament i reflexió per a la producció contemporània. La filosofia, la política, la literatura, l’art, el teatre clàssic continuen interaccionant amb la cultura contemporània, però no pas la religió. És com si fos «una altra cosa» i, en canvi, resulta evident que en el món antic la religió constituïa una producció cultural de ple dret. Aquesta és la primera reflexió que llança el filòleg, llatinista i antropòleg italià Maurizio Bettini al llibre Elogio del politeísmo. Segons l’autor, aquesta marginació cultural de la religió de grecs i romans es deu al fet que «des dels seus inicis, el cristianisme ha anat construint-se progressivament contra les religions clàssiques, relegant-les al territori de la falsedat i de l’error». A més, el cristianisme ha acabat modelant bona part de la percepció cultural dels qui ja no es consideren cristians o no ho han estat mai, però que pertanyen a una civilització postcristiana. Així, «a la consciència comuna, la religió antiga és percebuda com una religió superada, derrotada no només ni tant pel cristianisme com pel progrés de la civilització». Afirmar, però, que la religió dels grecs i els romans està superada equival, segons Bettini, ni més ni menys a declarar que la poesia d’Homer o de Virgili estan superades. «Els déus que van ser venerats i honrats per dues civilitzacions i que es van situar en el centre d’organitzacions socials, culturals i intel·lectuals molt complexes han quedat reduïts a personatges d’una “mitologia” genèrica, simples actors de narracions fantàstiques». Costa molt reconèixer que la religió grega i romana és, simplement, una altra religió; una religió com pot ser el sintoisme o l’islam. L’autor es proposa explorar el politeisme antic, especialment el romà, amb l’esperança que la seva manera específica d’or-

ganitzar la relació amb la divinitat pugui aportar respostes davant els problemes actuals; problemes que no són capaces de solucionar les religions monoteistes, o que fins i tot elles mateixes originen. Bettini exposa dos casos polèmics que en principi semblen oposats: la decisió d’una escola italiana de no instal·lar un pessebre durant les festes de Nadal (per no molestar els practicants d’altres religions) i l’oposició radical a la construcció d’una mesquita a la Toscana. L’autor, sense entrar en judicis morals, demostra que els dos problemes tenen el seu origen en el mateix marc mental: «la convicció que no pot haver-hi més que un únic déu, que exclou la resta de divinitats». En el fons, el problema té a veure amb la incapacitat cultural de les nostres societats postcristianes per a ser politeistes. És a dir, «per a pensar juntes i al mateix temps divinitats diferents entre si; o bé, per a integrar-les dins un mateix sistema religiós i, fins i tot, per a posar en correspondència una amb l’altra». El principi connatural dels tres grans monoteismes deriva de la naturalesa exclusiva que caracteritza originàriament el Déu d’Israel: «Un Déu únic que no accepta o no suporta l’existència d’altres déus davant d’Ell o fora d’Ell. Les paraules, segons l’Èxode, que Déu dirigeix a Moisès en el moment del lliurament de les Lleis són prou explícites: “Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’ha fet sortir de la terra d’Egipte, de la condició servil. No tindràs altres déus davant meu. No faràs cap ídol ni imatge d’allò que és dalt al cel, ni d’allò que és aquí sota a la terra, ni d’allò que es troba a les aigües sota la terra. No et postraràs davant d’ells i no els serviràs. Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc un Déu gelós”». I més endavant continua: «Observa, doncs, això que t’ordeno avui [...]. Guarda’t bé d’estrènyer aliances amb els habitants de la terra on estàs a punt d’entrar, per tal que això no es transformi en una trampa al mig teu. Més aviat, destruireu els seus altars, fareu miques les seves esteles i tallareu els seus pals sagrats. Tu no has de postrar-te davant cap altre déu perquè el Senyor s’anomena Gelós. Ell és un Déu gelós». 1 R E L IG IÓ

75


Ben al contrari, els politeismes antics permetien específicament establir correspondències entre divinitats que pertanyien a pobles diferents fins al punt d’identificar-les entre si. Bettini destaca que «aquesta possibilitat politeista de traduir, d’una a una altra, divinitats que pertanyen a poblacions i cultures diferents correspon a una actitud flexible capaç de crear espontàniament integració i fusió, no separació entre sistemes religiosos diferents». Aquest mateix fenomen és constatable en altres politeismes, com ara al Japó, on «divinitats locals que pertanyen a estrats religiosos més antics són identificades amb divinitats sintoistes o budistes». Així, tot i que la violència era intensament present en el món antic, aquestes societats no van fer mai guerres per a afirmar una religió sobre una altra. La possibilitat d’interpretar com a pròpia una divinitat que pertanyia a una altra cultura la convertia en inofensiva i n’incentivava la curiositat, en el sentit de comprovar una possible utilitat i benefici. En canvi, en general, en territori monoteista no sols no hi ha curiositat o ganes de conèixer les divinitats dels altres, sinó que generalment es desenvolupa un sentiment d’indiferència o de superioritat, o fins i tot d’hostilitat. El culte del Déu únic necessita la convicció que també és l’únic Déu veritable. És a dir, fora d’aquest perímetre no hi ha més que falsedat. Entre els segles II i III dC Tertulià va escriure: «No tenim necessitat de curiositat [curiositas] després de l’arribada de Jesucrist, ni d’investigar un cop arribat l’Evangeli [...]. Que la curiositat deixi pas a la fe [...], no saber res que estigui contra la regla és saber-ho tot». A Roma, l’adopció del culte públic a una divinitat forana requeria un procés d’acceptació oficial. Era el Senat l’encarregat d’autoritzar públicament el seu culte, després d’una deliberació positiva. Segons l’autor, «d’alguna manera, per a ser integrada entre els cultes de la civitas a Roma, la divinitat estrangera havia de ser convertida en “ciutadana”». De fet, «per als romans, la ciutadania no constituïa només una forma jurídica o una pràctica política, sinó una veritable “metàfora cognitiva”, una manera de pensar i d’organitzar la seva cultura». El principi fonamental que diferencia la religió politeista romana del cristianisme rau en el convenciment que les divinitats i el seu culte són precisament una funció de les comunitats humanes; és a dir, 76

una de les seves conseqüències i no el contrari. La divinitat és funció i conseqüència de la ciutat. En el món clàssic, les regles religioses formaven part dels costums de la ciutat, no pas d’un corpus separat i tancat en un llibre sagrat, inspirat i escrit directament per la divinitat. «El déu dels cristians, i abans el déu dels jueus, havien parlat per escrit». Un déu que parla per escrit representa una gran mutació cultural. En el món clàssic, els déus mai no s’havien expressat per mitjà d’un llibre. A Grècia i a Roma el discurs sobre els déus no és cosa de la divinitat, sinó dels homes. La revelació no és divina, sinó humana. Haver fet de Déu ni més ni menys que l’autor del «llibre» que el concerneix ha atribuït al text una autoritat i un poder inaudits. Al mateix temps, haver atribuït naturalesa divina «al que està escrit» impedeix que es formulin altres i diferents figuracions de la divinitat. Segons Bettini, la pluralitat dels déus no constitueix l’essència de les religions politeistes, com podria fer-nos creure el nom que les designa, sinó només la condició necessària perquè puguin exercir la virtut que millor les caracteritza: la capacitat de pensar de manera plural allò que ens envolta i, al mateix temps, proporcionar-nos altres maneres d’actuar per a interpretar la realitat i intervenir-hi. Rafael López-Monné

Llicenciat amb grau en Geografia i Història i professor associat a la URV Aquest escrit és un recull de cites i paràfrasis de l’obra de Maurizio Bettini Elogio del politeísmo (Alianza Editorial, 2016). S’ha optat per prescindir de les referències a les pàgines de l’obra per a fer més fluida la lectura, atès el caràcter eminentment divulgatiu. Les cursives són de l’autor. 1 Bettini es declara seguidor del treball de Jan Assmann, egiptòleg i un dels experts més reputats en el camp de les relacions entre el politeisme i el monoteisme. Al llibre Violencia y monoteísmo (Fragmenta Editorial, 2014), Assmann assenyala que les revelacions del Sinaí són històricament falses i que el pas del politeisme al monoteisme hebraic es va produir de manera gradual. En canvi, el veritablement rellevant és la història de la memòria, és a dir, com la Bíblia va reconstruir el record i va presentar un relat de ruptura radical en el qual els temes de la violència, l’odi i el pecat tenen un lloc sorprenentment destacat (pàg. 42-46).

SANTUARI DE DELFOS Grècia


RELIGIÓ, MITES, CREENCES

índex d’activitats

133 EL RAPTE DE GRÈCIA. I així Zeus va ser Júpiter LECTURA DRAMATITZADA

134 AMAZONES. Guerreres llegendàries de l'Antiguitat XERRADA

134 QUAN LA SAVIESA ES TRANSFORMA EN PER VERSITAT I BRUIXERIA XERRADA

134 ROMA ARCANA RECREACIÓ HISTÒRICA

135 MEMORIA AETERNA. Per què un mausoleu romà a Vila-rodona? XERRADA

135 DE MÒMIES I ROMANS ENIGMA JOVES

135 MÒMIA. El viatge al més enllà RECREACIÓ HISTÒRICA

136 SOPANT A LES PORTES DEL DUAT. El banquet funerari RECREACIÓ HISTÒRICA-GASTRONOMIA

R E L IG IÓ

77


— V IDA QUOTIDIA NA —

VIII

VIURE AL DIA          

ROMA DES DEL DIA A DIA •

  ·         · ’   ·    

MUNERA GLADIATORA. El món dels gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia)

79


a  MUNERA GLADIATORA El món dels gladiadors. Ars Dimicandi (Itàlia)

b  MÚSICA A L’ANTIGA ROMA Ludus Scaenici (Itàlia)

c  A PVLTESVSQVE AD LOTUM. De les farinetes al lotus Kuan Um. Gastronomia i història (L’Hospitalet de Llobregat)

d  EXCOBITORIUM COHORS VIGILES. El primer cos de bombers a Roma. Thaleia (Tarragona)

80


ROME FIRST

juvenal, un cas de xenofòbia a la roma imperial Perdonin els amables lectors la broma del títol d’aquest text, però no he pogut evitar sentir una mica de perplexitat quan, en les lectures prèvies per a anar bastint l’edició d’enguany del Festival, em vaig topar amb alguns articles1 que, sincerament, m’han recordat algun dels fenòmens sociopolítics que estem vivint actualment. Sé, en soc conscient, que no podem fer paral·lelismes fàcils ni molt menys comparar unes realitats històriques tan allunyades. Permetin, però, que mitjançant les lectures abans esmentades puguem fer almenys unes reflexions sobre l’origen de fenòmens com la xenofòbia i mirar si és que hi pot haver algun punt de connexió entre la Roma imperial del segle II dC i l’anomenat món occidental de la segona dècada del segle XXI.

bitants en el seu funcionament (els provincials o, almenys, gran part de les seves elits). Era una «crisi» provocada per l’enriquiment, no pas per l’enfonsament d’un sistema. Roma, caput mundi, és una ciutat d’oportunitats que atrau gent de tot l’orbe romà. Dins les seves muralles tot es compra i tot es ven. Juvenal odiarà aquesta realitat. Els negocis, les empreses, el comerç són per a ell poc menys que un robatori i la seva vida diària, una perversió que atempta contra els valors tradicionals romans.

No està sol; poetes i historiadors repetiran la cantarella sobre la decadència dels vells costums i en donaran la culpa als estrangers, als altres, als nouvinguts. L’odi cap als estrangers generarà retrats simplificadors: els jueus són poc menys que ateus que porten un déu sense nom i sense rosJuvenal, nascut a Aquino la segona meitat del segle I dC, tre, supersticiosos i enemics de la civilització, pidolaires i va viure i escriure durant els regnats de la dinastia flàvia i dropos; els egipcis apareixen com a fanàtics i lascius; els els emperadors Trajà i Adrià. La seva mort se situa al vol- sirians fan el paper d’uns mitjos grecs pretensiosos, són tant de l’any 128 dC. Molt probablement era fill d’un llibert l’escòria del món. I, finalment, els grecs tampoc no se’n ric, i aquest origen social i econòmic serà important en les lliuren; el seu pitjor pecat és ser més llestos del compte. nostres reflexions. Juvenal no és un emigrant estranger, ni un romà pobre de solemnitat, com tampoc no ho són la Si hi ha disturbis o problemes, es demanarà al poder immajoria de votants de l’actual president dels Estats Units, perial que expulsi o persegueixi el grup culpable. Els roDonald Trump. Juvenal no pertanyia a la vella aristocràcia mans «de tota la vida», angoixats i atemorits en una ciutat romana, però era un ingenuus, un home lliure, i un inqui- plena d’estrangers, se sentiran més tranquils després d’una linus, un ciutadà romà nascut fora de Roma i amb un cert purga, sobretot si es practica sobre els grups econòmics nivell econòmic. rivals. I aquí rau el moll de l’os de per què Juvenal odia els estrangers i, especialment, els grecs. Quan escriu les seves famoses Sàtires, la societat romana havia patit un progressiu canvi en la seva realitat de dèca- Llegint els seus escrits notem un ressentiment, un odi cap des anteriors. «Es pot dir que les condicions fins i tot s’han a l’estranger, al marginat, al diferent. És un odi agressiu i agreujat a Roma per a les classes altes, i, per tant, per a la primari, molt semblant al d’alguns moviments polítics euclasse mitjana dels clients, amb l’ascensió dels provinci- ropeus del segle XX. Juvenal el centrarà en els grecs, però als sota els antonins. L’aristocràcia romana cedeix el lloc a no únicament; les dones (a les quals dedicarà una sàtira l’aristocràcia provincial, menys rica, però més activa, con- de les més llargues en una obra mestra de la misogínia), sagrada a l’Estat i poc disposada a mantenir una caterva els artistes (sobretot els còmics) i, és clar, els homosexuals, de clients romans»1. que a sobre habitualment eren grecs i actors. No era una crisi social, sinó tot el contrari. L’Imperi havia Però d’on ve aquest odi? Juvenal —no se sap si per una aconseguit amb èxit integrar les províncies i els seus ha- persecució política que l’envia a un exili més o menys enV I DA Q U OT I DIA NA

81


cobert— podria haver perdut part de la seva font econòmica (o la seva herència paterna). Sigui com sigui, ell mateix es defineix com un client, dels molts (com també ho serà el poeta Marcial) que cada dia havien de matinar per a travessar la ciutat i esperar hores que el seu patronus es dignés a recompensar-lo amb la sportula, la qual, llavors, estava fixada en uns vint-i-cinc asos. Però aconseguir aquest ajut diari cada cop és més difícil per a un poeta al qual fan, com diríem avui dia, la competència deslleial una colla de retòrics, mims, filòsofs, tots d’origen grec. Hi ha altres competidors, és clar; lliberts i nou-rics, però els grecs tenen alguna cosa especial. «Quina és ara la nació que cau millor als nostres rics i de qui sobretot fujo? De seguida us ho diré, quirites2, sense que hi tingui cap objecció: no puc suportar una Roma grega». Es tracta d’un problema de competència i aquí es desvetlla el joc. Els antics patrons, membres de les classes aristocràtiques i de l’orde dels cavallers enriquits, veuen Grècia com una ocasió d’or per a fer lluir encara més el seu prestigi. El món grec els ofereix una educació superior, un món riquíssim d’exquisideses culturals. Els grecs exporten o porten amb ells a tot arreu dues coses: les lletres i l’esport. La versatilitat del grec es basa en el talent juntament amb la intrepidesa i l’eloqüència. La seva presència en totes les professions, dignes i indignes, és prova del mateix... Els grecs són uns morts de gana i la gana té la seva raó de ser en la seva intel·ligència. Juvenal fa una maliciosa inversió del tòpic: si els grecs són enginyosos, és que són uns morts de gana. Heus aquí un procediment típic de la xenofòbia: l’estranger arriba de lluny per a buscar-se la vida; se l’iguala a una mercaderia, perquè en un principi no va ser res més que això, mercaderia laboral, tal vegada un esclau, instrumentum vocale. En canvi, a l’indígena el valor li ve donat perquè sí, és un do de la sort. Però ves per on, Roma, en fer-se massa gran, necessita molta mà d’obra d’artistes, tècnics, buròcrates, metges, i aquests no es limiten a rebre les molles del banquet, sinó que volen participar, exigeixen cada cop més i la seva arma és l’adulació. Per a sobreviure a Roma i prosperar cal molta «cara dura»3. 82

Juvenal anirà una mica més lluny i, com en altres moments històrics, acusarà els grecs no només d’intrusisme i pocavergonyes, sinó que «a més, no hi ha res intocable i segur per al seu entrecuix, ni la senyora de la casa, ni la filla donzella, ni el mateix nuvi encara jovenet, ni el fill abans pudorós; si cap d’aquests està a la seva disposició, obre les cames a l’àvia del seu amic». Aquesta atribució a l’estranger d’una lascívia sense límits, primitiva i brutal, és una cantarella incansable de la xenofòbia de tots els temps. Només cal recordar els acudits actuals sobre negres i moros. En temps de Juvenal, aquest paper l’interpretaven els grecs.4 Llucià de Samòsata, autor grec, més o menys coetani del mateix Juvenal, en un text titulat Sobre els empleats a sou refuta la visió que té aquest dels grecs nouvinguts d’aprofitats i privilegiats. Llucià descriu el maltractament que pateixen els seus compatriotes a les cases romanes i qualifica l’ofici habitual d’un grec —pedagog d’una família romana important— d’esclavatge voluntari. Però de les pèssimes condicions laborals dels odiats grecs Juvenal no en sap, o no en vol saber, res. Potser l’única cosa en la qual podria haver coincidit amb el seu col·lega escriptor Llucià és «el sentiment dolorós que un intel·lectual mai no està en el lloc que es mereix ni és tractat com caldria. Senzillament perquè la mercaderia que ofereix el savi o l’home de lletres, per a la seva alegria o desgràcia, no té preu».5 Però aquestes serien unes altres reflexions que depassen les poques pretensions d’aquest text. Magí Seritjol

Director del festival Tarraco Viva El present text només és un resum amb alguns comentaris sobre aquests articles: 1) «Graeculus esuriens: la actitud de Juvenal ante los griegos», de Francisco Socas, a Gracecia capta. De la conquista de Grecia a la helenización de Roma, de Falque i Gascó Editores. Universitat de Huelva; 2) «Marcial y los griegos: “una visión del otro” diferente de la de Juvenal», de Rosario Cortés Tovar, a Emerita, revista de lingüística y filología clásica. LXXXI 2, 2013, pàg. 315-340. 1 R. Marache: Juvenal, peintre de la societé de son temps. 2 Quirites s’ha de llegir com ‘conciutadans’. 3 4 5 Francisco Socas: «Graeculus...».


VIDA QUOTIDIANA, LLEURE

índex d’activitats

124 VIVINT LA HISTÒRIA. Gent de Tarraco Viva EXPOSICIÓ

125 ARTÝMATA. Sabors grecs a Roma TALLER

125 L'OIKOS. Una casa a la Grècia clàssica RECREACIÓ HISTÒRICA

125 ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA. El llegat grec a la música i dansa de l'antiga Roma

CONCERT

126 DEL TEU BARRI A L'ANTIGA ROMA VISITA COMENTADA

126 FAST-FOOD A LA ROMANA. Fes-te la teva tapa TALLER-DEGUSTACIÓ

126 HABEMUS PRANDIUM. Cuina romana TALLER-DEGUSTACIÓ

127 HABEMUS COENAM. El sopar dels romans TALLER-DEGUSTACIÓ

127 GLADIUS I MEDULINA. Titelles romans RECREACIÓ HISTÒRICA

127 TITELLES ROMANS. Una aventura narrada XERRADA

128 MUNERA GLADIATORA. Jocs de gladiadors RECREACIÓ HISTÒRICA

128 VINE, VEU I VIU EL FESTIVAL. Fes de GLADIADOR TALLER

128 EL MÓN DELS GLADIADORS A L’ANTIGA ROMA RECREACIÓ HISTÒRICA

129 GLADIADORS. La porta de la mort RECREACIÓ HISTÒRICA

129 JOCS DE GLADIADORS. Els herois del moment RECREACIÓ HISTÒRICA

129 PARDUS. Vida quotidiana d'un gladiador RECREACIÓ HISTÒRICA

130 GLADIADORS DE TÀRRACO RECREACIÓ HISTÒRICA

130 GRAFITS ROMANS. Parets que parlen XERRADA-DEMOSTRACÍÓ

130 CARTHAGO NOVA. Una ciutat romana del segle I dC

AUDIOVISUAL ESCOLAR

131 CORNELIUS I AEMILIA. Amfitrions de Tàrraco VISITA TEATRALITZADA

131 AVE SALVE. Cornelius i Aemilia ens visiten! RECREACIÓ HISTÒRICA

131 VESTIMNOS COM ELS ROMANS! TALLER INFANTIL

132 FEM JOIES ROMANES TALLER INFANTIL

132 LUDI. Jocs romans JOC INFANTIL

132 JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES ROMANS TALLER INFANTIL

133 CARMINA CANERE SOPAR-CONCERT

133 CARRERS, CASES I BOTIGUES. La vida en una ciutat romana

XERRADA

V I DA Q U OT I DIA NA

83


— EGIPTE —

IX

LA TERRA NEGRA     

EGIPTE I LA SEVA INFLUÈNCIA SOBRE ROMA •

  ·     ·  

MÒMIA, EL VIATGE AL MÉS ENLLÀ MV Arte i Argos Tarragona

85


a, b, d  MÒMIA, EL VIATGE AL MÉS ENLLÀ MV Arte i Argos Tarragona c  SOPANT A LES PORTES DEL DUAT. El banquet funerari MV Arte i Argos Tarragona

86


LA CLEÒPATRA QUE VA CONÈIXER OCTAVI

una dona de gran coratge i plena de recursos polítics Cleòpatra Filopator Nea Thea , coneguda com Cleòpatra VII (el seu nom significa ‘orgull del seu pare’), és, juntament potser amb Hatxepsut i Nefertiti, la més coneguda de totes les reines d’Egipte i un dels personatges femenins més famosos de tota l’antiguitat. A través de pel·lícules, obres de teatre i novel·les, aquesta reina ha acabat essent coneguda arreu del món, i no només en els cercles egiptològics. Però alhora que és un personatge conegut, és una gran desconeguda. Se’n coneix el mite. No sabem si realment el seu nas era tan llarg i punxegut com diuen els seus retrats gairebé caricaturescos plasmats en monedes; no sabem si es va enamorar de Juli Cèsar; si feia executar l’esclau que no volgués allitar-se amb ella; si es banyava amb llet de burra; si es va suïcidar amb l’ajuda d’un àspid o amb la ingesta d’un verí (ambdues versions plantejades per Plutarc), etc. I correm el risc (que hem mirat d’evitar, no sabem si amb èxit) de perdre’ns en discussions sobre aquests temes. No entrarem gaire en detalls de dates, fites i enigmes, sinó que mirarem de comentar aspectes sovint no tinguts en compte quan es parla d’aquesta reina-faraó. El mite La imatge mítica de Cleòpatra imperant en els darrers segles —bella, sensual i poderosa, però al mateix temps ambiciosa, frívola i superficial— es deu a l’adversa propaganda romana. Els vençuts rares veades tenen l’oportunitat d’escriure la seva pròpia versió de la història, que acostumen a redactar, en canvi, els vencedors. En aquells dies de mecenatge imperial resultava inevitable que els escriptors no fossin del tot sincers ni objectius, i en exaltar les virtuts d’Octavi August, era natural que retratessin la dona que va amenaçar l’Imperi romà com a perillosa, perversa i entregada als excessos sexuals; en altres paraules, que a ulls dels romans, Cleòpatra era «la bruixa i prostituta d’Egipte». Però per a trobar la vertadera Cleòpatra hem de mirar més enllà de la propaganda grega i romana i desemmascarar les fonts egípcies. De la seva educació Cleòpatra va néixer l’any 69 aC i formava part de la dinastia grega dels ptolomeus. Es va criar a Alexandria, ciutat

oberta al mar i, aleshores, la capital cultural i intel·lectual del Mediterrani per excel·lència, ben coneguda per haver estat fundada per Alexandre el Gran i per tenir el cèlebre museu-biblioteca. Aquí convé anotar que és pràcticament segur que fou Cleòpatra qui presentà Sosígenes (savi astrònom del Museu d’Alexandria) a Cèsar (a ell se li deu la reforma del calendari romà —l’anomenat julià—, que estigué en vigor fins al segle XVI). És probable que ja de ben petita rebés una formació i educació a fi de preparar-la per a ser algun dia faraó d’Egipte, atès que la seva capacitat política i intel·lectual destacava molt per damunt de la dels seus germans. Era una dona terriblement intel·ligent i de cap clar. Es diu que parlava més de sis idiomes (el llatí inclòs, ja que difícilment hauria pogut comunicar-se o interessar un home com Juli Cèsar o Marc Antoni només amb els seus «encants físics») i que fou la primera del seu llinatge que es prengué la molèstia d’aprendre la llengua del país on aviat regnaria (els seus avantpassats només parlaven el dialecte grec macedoni). Tant Plutarc com Dió Cassi apunten que el seu to de veu i la manera de parlar eren del tot captivadors i que amb aquestes armes conqueria el seu interlocutor. Pujada al tron d’Egipte Tenia divuit anys quan va pujar al tron (any 51 aC) i va heretar un imperi poderós, que havia de mantenir, juntament amb el seu germà i espòs, Ptolomeu XIII, de deu anys. Resulta més que improbable que aquest matrimoni es consumés, però Cleòpatra es veié obligada a casar-s’hi per l’antiga tradició que regia a Egipte de l’incest entre germans dins la família reial. En aquells moments, la situació política d’Egipte respecte a Roma era de total endeutament, pels favors que Ptolomeu XII, el pare de Cleòpatra, havia rebut de Pompeu, primer per a restablir-lo en el poder després que la seva filla Berenice IV l’obligués a exiliar-se, i després per a mantenir-lo en el tron. Ptolomeu XII era un faraó famós per no estalviar les riqueses —en festes, regals, suborns, etc.— o per fer ostentació del seu poder. Els egipcis li posaren de sobrenom «Auletes» (‘el flautista’), ja que durant el seu regEGIPTE

87


nat es va dedicar més a tocar la flauta que a governar el país. La posició de Cleòpatra era, per tant, delicada i tota la seva vida, des del primer dia que va assolir el tron, es va esforçar per a evitar que Egipte passés a ser un territori de l’Imperi romà. La seva actuació en qualsevol moment del seu regnat va tenir sempre una finalitat política, depenent sempre del que succeïa a Roma. Ella observava què hi passava i tot seguit actuava. Observava i actuava. Dos van ser els objectius prioritaris de la nova reina: d’una banda, assegurar el seu poder (i posteriorment el del fill que va tenir amb Cèsar, Ptolomeu XV, amb el sobrenom de «Cesarió» —‘petit Cèsar’—, i el dels que després li donà Antoni —els bessons Alexandre Hèlios i Cleòpatra Selene, i Ptolomeu—, pels quals va lluitar com una lleona); de l’altra, mirar pel bé del seu país, Egipte. Durant els primers anys del regnat de Cleòpatra les crescudes del Nil havien estat molt minses i això es traduïa en l’existència de poca quantitat de cereal. Només les aigües del Nil sagrat podien salvar Egipte de la fam i les epidèmies. Cleòpatra va haver de prendre mesures econòmiques dràstiques: va reorganitzar l’administració reprimint els abusos dels administradors locals, que imposaven càrregues extraordinàries als camperols; dictà un edicte revolucionari per a l’època, en el qual es declarava que el cereal havia de ser portat a Alexandria per a ser repartit posteriorment entre el poble, i va prohibir vendre cereal fora d’Egipte. També es diu que va vendre algunes de les seves joies per a nodrir, així, el seu poble..., probablement, una acció molt més populista. Egipte va prosperar econòmicament durant el regnat de Cleòpatra i ella ho va aprofitar per a fer-se una propaganda politicoreligiosa reflectida en esteles, monedes i relleus als temples identificant-se amb Isis. Recreava així el mite d’Isis i Osiris (Cleòpatra i Cèsar), que implicava la identificació de Cesarió amb Horus, el qual, segons el relat, venja la mort del seu pare i, alhora, representa el rei viu.Tal com hem comentat, la Cleòpatra que ens ha arribat retratada pels autors clàssics, la mítica, és una jove bonica, malcriada i frívola; per contra, les fonts egípcies presenten una dona molt diferent, una reina seriosa que es preocupava molt per Egipte i que s’enfrontava de manera molt positiva als problemes que afectaven el seu país. I valenta; Cleòpatra era una dona molt valenta. A més d’estar dotada d’una prodigiosa capacitat política, podem afegir l’audàcia, la impulsivitat i el sentit de l’humor que ens per88

met suposar que devia tenir la reina rememorant l’episodi on s’embolicà en teles de lli (i no en una catifa, com Hollywood ens ha mostrat) per a ser transportada, així, a espatlles del seu servent fins al palau on era Juli Cèsar. La fi de l’Imperi egipci La darrera reina d’Egipte, el darrer dels faraons ptolemaics, no era una dona qualsevol. Aquella reina macedònia desafià seriosament la creació d’un «Mediterrani llatí» impulsat per Octavi. Si algun error detectem en la figura de Cleòpatra és que en intentar lluitar per a preservar la independència del seu regne, s’equivocà pensant que podia vèncer Roma. Ens és ben coneguda la flagrant derrota que va patir Cleòpatra, juntament amb Marc Antoni, en la batalla naval d’Àctium contra les flotes d’Octavi, futur August, dirigides per Marc Agripa (2 de setembre del 31 aC). Però la seva popularitat entre les poblacions egípcies (i no només a la ciutat d’Alexandria) revela que efectivament havia estat una extraordinària ptolemaica, estimada i admirada pel seu poble. La seva memòria fou honrada durant segles pels egipcis perquè ells sí que entengueren l’actitud i el comportament d’una dona que abans de tot va voler governar, però fent-ho en un estat lliure de la presència romana. Cleòpatra va morir el 12 d’agost de l’any 30 aC a l’edat de trenta-nou anys. Si hagués triomfat, s’hauria fundat una monarquia egiptoromana i Alexandria —no Roma— s’hauria convertit en capital d’aquell imperi. Poc després de morir, Cleòpatra passà a la llegenda i la història la presentà pejorativament com una dona infame, entregada als excessos sexuals i capaç de totes les traïcions. La veritat fou totalment diferent. Fou una dona de gran coratge i plena de recursos polítics. Des de l’edat de divuit anys fins a la seva mort lluità per a alliberar el seu país del domini de Roma i per a assegurar la seva herència al fill que va tenir amb el seu primer amant, Juli Cèsar. Per molts segles que passin, Cleòpatra segueix sent la gran desconeguda. Irene Cordón i Solà-Sagalés Doctora en Arqueologia, Història Antiga i Medieval (UAB); postgraduada en Egiptologia (UAB) i membre de la Societat Catalana d’Egiptologia Per a saber-ne més, vegeu: • Dió Cassi (fins llibre XLV), Historia Romana. Gredos, 2004. • Schuller, W., Cleopatra. Una reina en tres culturas. Ed. Siruela, 2008. • Tyldesley, J., Cleopatra: la última reina de Egipto. Ariel, 2008.


EGIPTE

índex d’activitats 135 MÒMIA. El viatge del més enllà RECREACIÓ HISTÒRICA

136 SOPANT A LES PORTES DEL DUAT. El banquet funerari RECREACIÓ HISTÒRICA-GASTRONOMIA

136 DONES DE L’ANTIC EGIPTE. De les tasques domèstiques al tron del faraó

XERRADA

136 SCRIPTORIUM EGIPCI. Cal•ligrafia egipcia antiga

137 IRAS. Al servei de Cleòpatra MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

137 ARTEMÍSIA. La germana d’Hermionê MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

137 DÉUS, FARAONS I MÒMIES A L'ANTIC EGIPTE ACTIVITAT ESCOLAR

138 ENAMORA’T DE LES GEMMES DE TUTANKAMON XERRADA

TALLER

ESTELA DE DONACIÓ AMB LA FIGURA DE CLEÒPATRA VII 5130 AC Museu Egipci de Barcelona

EGIPTE

89


— AC TE DE C LOENDA —

X

EL GRAN FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO   ,   

LA CLOENDA DE LA XIX EDICIÓ •

            

PART ALTA DE TÀRRACO. Recinte de culte, Fòrum Provincial i circ Infografia del Seminari de Topografia Antiga, URV i ICAC

91


92


EL GRAN FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO

govern imperial i poder local a l’antiga tàrraco Al capdamunt del turó de Tàrraco, on actualment hi ha la Part Alta, els nostres avantpassats van aixecar el que segurament ha estat l’edifici públic més gran mai construït al nostre país, el Fòrum Provincial. Tres grans terrasses, el recinte de culte en l’espai superior, la gran plaça de representació al bell mig i, finalment, el circ tancant tota la construcció. En total, més de 100.000 m2 (dues vegades el Camp Nou). Bastit a finals del segle I dC, durant la dinastia flàvia, la construcció d’aquest enorme conjunt d’edificis va significar el punt culminant de la monumentalització de la ciutat fundada pels escipions, elevada al rang de colònia per Juli Cèsar i capital de l’Imperi durant els dos anys en què hi va romandre l’emperador August. Les seves enormes dimensions, sumades als materials utilitzats —marbres i granits portats des de les pedreres imperials de Luni i Carrara, a Itàlia, d’Egipte i de l’actual Turquia—, van fer d’aquest monument una exaltació de la idea de civitas romana. Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar destaquen que «la interpretació d’aquest enorme conjunt públic ha estat possible mitjançant l’estudi de nombrosos pedestals emparedats per tota la Part Alta de Tarragona, en els quals apareix sempre com a dedicant el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, el Consell de la Província Hispània Citerior, de la qual Tàrraco era la capital. Es tractava d’una assemblea de notables de les principals ciutats de la província, colònies i municipis, que un cop l’any es reunien a Tàrraco per a celebrar les festes de culte imperial. «Dins d’aquestes commemoracions, els membres del concilium ofrenaven estàtues als emperadors divinitzats i els seus entorns familiars, nomenaven sacerdots o flamines del culte imperial provincial i també homenatjaven membres de la mateixa assemblea pels seus mèrits; per exemple, haver encapçalat, a càrrec seu, delegacions davant l’emperador. També es premiaven funcionaris destacats, com un dels encarre-

gats de l’arxiu del cens, l’estàtua del qual fou “col·locada entre les dels flamines”, un honor, sens dubte, excepcional. «[...] La reunió anual permetia a aquestes elits urbanes de la província, arribades de totes les colònies i municipis, tractar els seus problemes comuns, essencialment fiscals i territorials. L’assemblea també actuava com un mecanisme de pressió: enviava ambaixades davant l’emperador, buscava la protecció de patrons influents i, fins i tot, amb motiu d’una assemblea excepcional convocada per Adrià l’any 123, no va dubtar a enfrontar-se directament amb el mateix emperador quan els va demanar noves lleves militars. Era, doncs, per damunt de tot, un eficaç mecanisme d’autorepresentació».1 Us proposem, mitjançant una ficció basada en allò que sabem, conèixer una mica millor el gran monument de l’antiga Tàrraco i un dels més impressionants de tot l’Imperi romà. La recreació intentarà esbrinar per què es va construir i, sobretot, qui el va impulsar. Una gran història que es teixeix sobre la base de dues realitats: les necessitats del govern imperial per a administrar la província més gran de l’Imperi i la influència social i econòmica de les elits locals. Participen: Projecte Phoenix, Nemesis ARQ, Thaleia Grup de Recreació Històrica de Tarragona, Ludi Scaenici Col·laboren: Digivisión, Aula d’Arqueologia URV, SETOPAN Col·laboració especial: Joaquin Ruiz de Arbulo 1 Text extret del fascicle «El temple d’August i el Fòrum de la Província Hispània Citerior» (núm. 4) del col·leccionable Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió, editat per la revista Fet a Tarragona. HORARI

Diumenge 28: Idioma: Català

18 h

LLOC

Sala August del Palau de Congressos de Tarragona

ACCÉS

Entrada: 2 € Activitat per a majors de 12 anys

IMPERIUM. El poder de Roma a la capital provincial de Tàrraco Grup de reconstrucció Projecte PHOENIX

DURADA 1 h

C L OE N DA

93


ESPAI DE TROBADA      

Tarraco Viva s’ha convertit, al llarg de més de deu anys, en un punt privilegiat de trobada entre el públic i els professionals de la divulgació històrica del món romà, així com entre els mateixos experts i els programadors culturals interessats en la història i la cultura clàssica. FÒRUM TÀRRACO XVIII Fira de productes, empreses i associacions de divulgació històrica romana Empreses de guies, d’arqueologia, grups de recreació històrica, associacions pel patrimoni i altres ens donaran informació sobre els seus productes relacionats amb l’antiga Roma i la seva història. ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN XV Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana Museus, centres d’interpretació, parcs arqueològics de diferents països europeus i publicacions d’història participen a la fira internacional Roma als Museus del Món per tal de donar a conèixer al visitant de Tarraco Viva l’immens llegat de la civilització de l’antiga Roma.Un espai per informar-se, dels indrets amb llegat romà, cercar contactes i informació i planificar activitats i viatges culturals i també poder intercanviar informació sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a l’àmbit de la divulgació històrica.

CARMEN SAECULARE, Ludi Scaenici (Itàlia). Sala del ALS Sarcòfag, Torre DEL del Pretori, ROMA MUSEUS MÓN Museu d’Història de Tarragona Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana

NUNDINAE X Fira de programadors Cada cop més, els grups de reconstrucció i difusió històrica representen una fórmula seriosa i didàctica de dinamització del patrimoni històric i de divulgació del coneixement de la història antiga, i Tarraco Viva s’ha convertit en un autèntic aparador per a molts grups, entitats, empreses i persones que es dediquen a la divulgació històrica del món antic. La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades; conèixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucció i programar activitats. Informació i inscripció: oficina@tarracoviva.com ARTIFEX Artesans i artesania al món romà Artesans que creen rèpliques arqueològiques d’originals trobats en excavacions, així com demostracions pràctiques de fabricació de materials, ens donaran l’oportunitat d’apropar-nos al món del treball preindustrial. Es duran a terme alguns tallers pràctics. TABERNA LIBRARIA Espai dedicat al llibre El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogràfics perquè puguem gaudir de la història antiga també a casa. Llibres per a adults, per a infants i joves. Novel·la històrica, assaig, literatura i història de l’Antiguitat a l’abast de tothom amb el producte més antic i millor per a la divulgació: els llibres.

FIRES

95


HISTÒRIA EN IMATGES divulgació històrica audiovisual

L’ANTIGUITAT EN IMATGES VII Cicle d’audiovisuals arqueològics i històrics Organitza: Oficina del Festival Col·laboren: FICAB en itinerancia i Museu d’Oiasso (Irún) Dilluns 15 i 22 de maig 19.00 h Gyptis: un vaixell grec de Massàlia del segle VI aC (VOS cast.) 63’ 20.05 h A la recerca de Djehuty: entre mòmies, tombes i 55’ jeroglífics (VO castellà) Premi del jurat del FICAB 2015

X CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLÒGICS Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa en itinerancia Organitza: Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) amb col·laboració amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa en itinerancia (FICAB) i el Museo Romano de Oiasso (Irún). Projecció de documentals arqueològics d’aquest prestigiós festival, a la sala d’actes de l’ICAC. Dimecres 24 de maig

Dimarts 16 i 23 de maig 19.00 h 19.10 h 19.25 h 19.50 h

Pompeia: la casa de Julius Polibius (VOS castellà) Roma fora de Roma (VOS castellà) Tecnologia minera romana: l’or de Tresminas (VOS castellà) Passatge a la Història (VOS castellà)

10’ 15’ 20’ 67’

17.00 h 17.30 h 18.00 h 18.15 h

Demèter, el mite, la llegenda, la tradició (VOS castellà) Història de l’antic teatre de Philippopoli (VOS castellà) Pausa Gyptis, un barco griego massaliota del s. VI a.C (VOS)

Dijous 18 i 25 de maig 19.00 h El secret de la deessa de les serps (VOS castellà) 19.55 h La muralla de fusta(VOS castellà) 20.05 h De Pirgos al Partenó (VOS castellà)

63’

Dijous 25 de maig 52’ 9’ 54’

17.00 h 17.45 h 18.15 h 18.30 h

Empúries, l’ànima de Catalunya (VO català) Els déus policroms de l’Antiguitat (VOS castellà) Pausa De Pyrgos al Partenó (VO castellà)

Diumenge 21 de maig 11.00 h De Pirgos al Partenó (VOS castellà) 12.00 h A la recerca de Djehuty: entre mòmies, tombes i jeroglífics (VO castellà) Premi del jurat del FICAB 2015 13.00 h Pompeia: la casa de Julius Polibius (VOS castellà) 13.15 h Roma fora de Roma (VOS castellà)

25’ 31’

54’ 55’ 10’ 15’

IDIOMA

VO Versió Original / VOS Versió Original Subtitulada

LLOC

Antiga Audiència – Sala d’actes

ACCÉS

Lliure, limitat a l’aforament de l’espai Activitat recomanada a partir de 12 anys

44’ 26’ 54’

Divendres 26 de maig 17.00 h 18.30 h 18,45 h 19,15 h

Els Jocs Olímpics de l’Antiguitat(VOS castellà)

83’

Pausa

La ceràmica grega d’Extremadura (VO castellà) El secret de la deessa de les serps (VOS castellà)

LLOC

ICAC, Plaça d’en Rovellat, s/n

ACCÉS

Lliure, limitat a l’aforament de l’espai Activitat recomanada a partir de 12 anys

AU DIOV I SUA L S

26’ 52’

97


MUSEUS      

El festival Tarraco Viva és la festa de la Història i els museus s’hi sumen amb jornades de portes obertes i programant activitats diverses, sovint especialment adreçades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clàssica. MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA Jornades de portes obertes els dos caps de setmana del Festival. HORARIS Divendres 19 i 26 de 15 a 20.30 h Dissabte 20 i 27 de 9 a 20.30 h Diumenges 21 i 28 de 9 a 14.30 h ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai No es podrà fer la visita als recintes en el moment en què s’estiguin fent activitats del festival

Info: Tel. 977 24 22 20 · mht@tarragona.cat

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Visita lliure a l’exposició permanent del Museu. Audioguia (català, castellà, anglès i francès) gratuïta. DATA

Tots els caps de setmana de maig i el dijous 18, amb motiu del Festival

HORARI

Dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 19 h Diumenges d’11 a 14 h

HORARI ESPECIAL Dissabte 20: de 16 a 23 h - Nit dels museus LLOC

MUSEU DEL PORT. Refugi 2 Moll de Costa

ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Info: Tel. 977 25 94 00 ext. 4422 · museuport@porttarragona.cat

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA - MNAT Entrada gratuïta a tots els centres dependents del MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu i Necròpolis Paleocristians —«El món de la mort a Tàrraco»—, vil·la romana dels Munts (Altafulla) i conjunt monumental de Centcelles (Constantí). DATA

Dijous 18, dissabtes 20 i 27 i diumenges 21 i 28

LLOC HORA LLOC HORA LLOC HORA LLOC HORA

MUSEU NACIONAL AQUEOLÒGIC DE TARRAGONA Dissabte: de 9.30 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h MUSEU I NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANS Dissabte: de 9.30 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h VILLA ROMANA DELS MUNTS Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h VILLA ROMANA DELS CENTCELLES Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h

ACCÉS

Lliure

Limitat a l’aforament de l’espai

Per a ampliar informació i fer les reserves: Tel. 977 251 515 (de dilluns a divendres, de 8 h a 15 h) Tel. 977 236 209 (de dimarts a diumenges) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat Recintes: • Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (pl. del Rei, 5). Tel. 977 236 209 • Teatre romà (c/ Sant Magí, 1). Tel. 977 251 515 / 977 236 209 • Museu i Necròpolis Paleocristians (av. Ramón y Cajal, 84). Tel. 977 211 175 • Vil·la romana dels Munts (pg. del Fortí, s/n. Altafulla). Tel. 977 652 806 • Conjunt monumental de Centcelles (c/ Afores, s/n. Constantí). Tel. 977 523 374 M U SE U S

99


MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE El Museu Bíblic Tarraconense, fundat l’any 1930, ajuda al públic a contextualitzar històricament i culturalment la Bíblia i els seus valors transcendents. El visitant podrà gaudir d’una rica col·lecció de materials arqueològics, literaris, artístics i didàctics que l’aproparan al món de la cultura judeocristiana.

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS DATA

Dissabte 20 i diumenge 21

LLOC

HORA

MUSEU MOLÍ DE LES TRES ERES, Via Augusta, 1 TORRE DEL PORT, Passeig Miramar,31 TORRE DE L’ERMITA. c/ Verge de Camí, 30 Dissabte: de 11 h a 14 h / de 17 h a 20 h - diumenge: de 11 a 14 h VIL·LA ROMANA DE LA LLOSA. c/ Josep Iglesias, s/n de 10 h a 13,30 h / de 15,30 h a 17,30 h - diumenge: de 10 a 14 h

ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

HORA HORARI

Dissabte 20

de 10 h a 13 h / de 18 h a 24 h

LLOC

MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE. C/ de les Coques, 1-C

ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai

Info: Tel. 977 25 18 88 · museu.biblic@arqtgn.cat

LLOC

Info: Tel. 977 79 45 28 · mhc.cambrils@altanet.org

MUSEUS

índex d’activitats 144 ADRIA I ANTÍNOUS. Sacrifici al Nil RECREACIÓ HISTÒRICA

144 LA NINA D’IVORI. La història d‘un enterrament RECREACIÓ HISTÒRICA

144 TRIA EL TEU ITINERARI PEL MNAT VISITA

145 VIATGE A LA CONSTELLACIÓ MUSEU. Construint ponts de futur

VISITA GUIADA

145 PASSA UN MATÍ DE TEATRE! TALLER

145 OPUS FIGULI: Taller sobre ceràmica i terra sigillata TALLER

146 CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VILLA VISITA TEATRALITZADA

146 US PORTEM A L’HORTUS! TALLER

146 MANS A L’OBRA! Construcció i decoració al món romà TALLER

147 MODUS OPERANDI. Els oficis entorn de la construcció i la decoració en el món romà

TALLER

100

147 ANTIC TESTAMENT I MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES PALEOCRISTIANES. Algunes claus per a la seva interpretació

XERRADA

147 ANNO DOMINI. Una recreació del primer Nadal de la història

PRESENTACIÓ LLIBRE

148 LES LLAUNES DE TONYINA I EL PEIX FRESC EN ÈPOQUES GREGA I ROMANA XERRADA

148 TIBERIUS COMERCIANT PEL MARE NOSTRUM VISITA TEATRALITZADA

148 CONTES DEL GRAN MARE NOSTRUM CONTACONTES

149 VISITA TEATRALITZADA A LA VILLA ROMANA DE LA LLOSA VISITA TEATRALITZADA

149 LA LLOSA, EN EXCAVACIÓ DES DEL 1983 XERRADA

149 DE MUSICA. La música a l’antiga Roma CONCERT DE RECREACIÓ HISTÒRICA

149 LES LEGIONS BAIXIMPERIALS RECREACIÓ HISTÒRICA


M U SE U S 101


TÀRRACO A TAULA x x jornades gastronòmiques romanes

Durant els dies del festival Tarraco Viva, l'associació Tàrraco a Taula ofereix una oferta gastronòmica pensada per degustar els sabors de l’antiga Roma.

gust i Tiberi—, hom podrà constatar les similituds i les diferències amb la cuina d’avui dia, tot fent un viatge en el temps a través del paladar.

Recuperant, i de vegades actualitzant, receptes de plats romans extrets de textos de l’època com el llibre De re coquinaria, d’Apici —el famós gastrònom de l’època d’Au-

Oferta i informació als mateixos establiments participants.

MENÚS (25 €)

PLATS, RACIONS I TAPES (entre 4 i 10 €)

ÀPATS QUATTROS Carrer Rera Sant Domènec. Tel. 977 915 283 apatsquattros.com

ALMOSTA Ventallols, 13. Tel. 977 22 27 42 www.almosta.cat

ARES REST Arc de St. Bernat. Plaça del Fòrum, 3 Tel. 977 22 29 06

EL CORTIJO Rebolledo, 27. Tel. 977 22 48 67

COCVLA (Hotel Urbis Centre) Plaça Corsini. Tel. 977 24 01 16

De l’11 al 28 de maig

RACÓ DE L’ABAT Carrer de l’Abat, 2. Tel. 977 780 3714 www.abatrestaurant.com

EL LLAGUT Natzaret, 10. Tel. 977 22 89 38 ENTRECOPES Cavallers, 12. Tel. 977 24 37 56 SADOLL RESTAURANT Talavera, cant. Mercè, 1. Tel. 977 24 44 04 www.sadollrestaurant.com

TÀ R R AC O A TAU L A 103


ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL


DEBAT

MIRADES AL MÓN CLÀSSIC

DIÀLEGS AMB LA HISTÒRIA: ROMA I GRÈCIA. ADRIÀ, UN EMPERADOR PER A DUES CULTURES

KÁLLOS

NOU

Els ideals de bellesa a l'antiga Grècia

NOU

G R È C IA

AC T E I NAU G U R A L OFICINA FESTIVAL TARRACO VIVA GEMMA FORTEA, FILOLOGA

OFICINA FESTIVAL TARRACO VIVA

I ARQUEÒLOGA (ICAC)

Enguany farà mil nou-cents anys de l’ascensió al tron imperial de Publius Aelius Traianus Hadrianus, l’emperador Adrià. Un personatge històric recordat per les seves múltiples facetes, des de la del militar preocupat pel control de les fronteres (un exemple és el famós mur d’Adrià a Britània) fins a la de les seves obres públiques (recordem el Panteó de Roma, entre moltes altres) i la seva gran passió: la cultura grega. Aquest emperador simbolitza com cap altre la mútua influència entre les dues grans cultures del Mediterrani clàssic: Roma i Grècia.

qui va aportar més en aquesta relació, quina importància van tenir les ciutats gregues en el conjunt de l’Imperi, per què la fascinació d’Adrià per tot el grec i moltes altres qüestions que esperem que ens sorprenguin i ens alimentin la nostra fascinació pel Món Antic i la gran història del nostre, avui tan malmès, gran mar Mediterrani.

Participants: • Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia, Universitat Rovira i Virgili i investigador ICAC • Jesús Carruesco, professor de FiloloEnguany dediquem una part del Festival a gia Grega, Universitat Rovira i Virgili i aquest tema, i començarem per un debat ininvestigador ICAC Javier Velaza, Catedràtic de Filologia augural amb grans especialistes sobre les dues • Llatina, Universitat de Barcelona cultures per tal d’avançar en una idea que ens Joana Zaragoza, Profesora de Filolosembla primordial: entendre el Món Antic • gia Grega, Universitat Rovira i Virgili com un món molt més obert, variat i complex del que sovint ens pensem. Mitjançant Modera: preguntes i el diàleg provarem d’esbrinar Magí Seritjol, director del Festival. HORARI

dg-14

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n.

ACCÉS

Entrada: 2 €. Recomanada a partir de 12 anys

Grècia sempre ha estat lloada per ser la mare de la cultura occidental, el bressol de la filosofia, la democràcia, el teatre, l’escultura, l’arquitectura, etc. Els seus déus han estat admirats i respectats, adoptats pels romans, font d’inspiració de milers d’obres literàries i pictòriques. Els seus coneixements filosòfics, el punt de partida del nostre raonament i els pilars dels nostres valors morals. El seu ideal de kalokagathía (de ser bo físicament i moral) és encara un referent inequívoc d’equilibri. Us proposem un itinerari en imatges per a conèixer una mica més en què es basava el seu concepte de bellesa. Els textos que acompanyen les imatges els trobareu a: www.tarracoviva.com Guió: Gemma Fortea. Fotografies: Rafael López-Monné. Disseny: Noemí Rosell HORARI

15-28 de maig

LLOC

Exteriors: Pretori (plaça del Rei), Circ (Rambla Vella), Muralles (entrada portal Roser) i Amfiteatre Interiors: plafons situats a Pretori , Circ, Antiga Audiència, Antic Ajuntament i Oficina Festival (Casa Sefus)

12 h Idioma: Català

DURADA 1 h 30 min

ACCÉS

Lliure i gratuït (en els espais interiors, segons els seus horaris)

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 107


XERRADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

GRÈCIA CAPTIVA VA CONQUERIR ROMA

ESPERANT L’EMPERADOR

NOU

MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA NOU

Adrià i el paradís de Caius

Els orígens de l’hel·lenització de Roma

UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA (SANTANDER)

En l’etapa central de la República, a finals del segle III aC, els contactes de Roma amb Grècia i els territoris hel·lenístics s’intensifiquen i la Roma conqueridora i victoriosa es veu submergida en el torrent imparable de la civilització hel·lena: mitjançant els esclaus i els botins de guerra, però també els oracles, els jocs romans, el teatre, la literatura i la vida quotidiana, el bagatge cultural grec es va infiltrar en el si de la nova potència del Mediterrani per a contribuir a modelar el llegat del món clàssic.

HORARI

LLOC

20.30h Idioma: Castellà

HORARI

dv-26 21.30 h (cat) ds-27 21-30 h (cast)

LLOC

Muralles - Espai Minerva

HORARI

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

20 h (cat) 13 h (cast) / 20 h (cat) 13 h (cast) 20 h (cat) 13 h (cast) / 20 h (cat) 13 h (cast)

Terrassa Sala Gòtica

Entrada pel Portal del Roser

Lliure i gratuït

DURADA 45 min

108

La vil·la romana dels Munts, a tan sols dot- Víbia Sabina és coneguda per ser l’esposa ze quilòmetres de la capital però lliure del de l’emperador Adrià, però va ser una dona seu xivarri, és, durant el segle II, la residèn- molt influent en la seva època. Casada de cia d’un home culte, el polític de Tàrraco molt jove amb l’emperador, que era vint Caius Valerius Avitus. Resulta suggeridora anys més gran que ella, va patir la indila hipòtesi que l’emperador Adrià hauria ferència del seu marit des dels primers pogut fer estada en aquesta vil·la l’hivern temps del seu matrimoni. de l’any 122-123, quan va venir a Tàrraco a celebrar una assemblea excepcional amb Per a Adrià, el casament amb Sabina va els delegats de les tres províncies hispanes. significar entrar a formar part de la famíL’activitat recrearà aquesta possibilitat i, lia imperial i per a ella, convertir-se en a més d’esbrinar-ne els motius històrics, emperadriu.La imatge que es projectava, assistirem a una recepció en honor de l’em- i que a l’emperador li interessava propagar perador plena de simbolismes i ritualitat. per a justificar la legitimitat del seu poder en l’àmbit de la domus, era el d’una dona austera, tradicional, de rostre dur i amb un caràcter difícilment mal·leable.

Fòrum Provincial – Pretori romà.

Limitat a l’aforament de l’espai. Recomanada a partir de 12 anys

MARTA ANTOLÍN. THALEIA.

GRUP DE RECREACIÓ HISTÒRICA DE TARRAGONA

ds-27

Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n. ACCÉS

NEMESIS ARQ (TARRAGONA)

NOU

A DR IÀ

A DR IÀ

G R È C IA DR. PEDRO ÁNGEL FERNÁNDEZ VEGA,

VIBIA SABINA AUGUSTA, ESPOSA D’ADRIÀ

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 40 min


XERRADA

XERRADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

ADRIÀ, GENI I FIGURA

EL MUR D’ADRIÀ

EL PODER DE ROMA

NOU

NOU

Vetllant els confins de l’Imperi

Llums i ombres d’un emperador de Roma

A DR IÀ

A DR IÀ JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO,

CATEDRÀTIC D’ARQUEOLOGIA (URV) I I INVESTIGADOR DE L’ICAC

ALBERT ANGLÈS,

EXCAVADOR A VINDOLANDA (REGNE UNIT) I ESTUDIÓS DEL MÓN ROMÀ

Com a successor de Trajà, els mandats dels dos emperadors estan considerats el zenit de la civilització romana i del seu enorme imperi. La cultura i les arts van florir fins a assolir gairebé la perfecció estètica i intel·lectual, però les ombres eren també importants.

La fortificació defensiva del nord de Britània va ser una de les obres més sublims i elaborades de tot l’Imperi, amb una llargada total de 80 milles romanes (118 km) amb forts, fortins i torres de guaita, i s’estenia des de la mar del Nord fins a la mar d’Irlanda, creuant l’illa en la seva part estreta. Construïda per tres legions en gairebé sis anys, va ser plaLes fronteres resultaven ja impossibles de nificada ja abans de la visita de l’emperador defensar d’una manera eficaç i els proble- Adrià a la remota província el 122 dC i sobre mes econòmics s’acarnissaven sobre seg- un sistema defensiu ja preexistent. El mur ments importants de la població. On és d’Adrià va permetre el control duaner, de l’emperador? Per què no ens ajuda? Però contraban i immigratori de la zona, així Adrià era difícil de localitzar... sempre com la defensa de la província davant dels estava viatjant. Ho feia pel bé de l’imperi? caledonians i pictes. Aquesta última tasca va estar sempre encarregada a unitats auxiliars d’elit d’infanteria i cavalleria d’arreu de l’Imperi, cosa que portà una multiculturalitat inimaginable a la zona. HORARI

dv-26

19.30 h Idioma: Castellà

HORARI

dl-22

LLOC

Antiga Audiència. Sala d’actes

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei s/n.

Plaça del Pallol, 3 ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai. Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h 15 min

19.30h Idioma: Català

ACCÉS

ROM A PROJECTE PHOENIX (TARRAGONA)

Al Pretori romà de Tàrraco, just a la planta baixa i al llarg d’una volta romana esplèndida, a l’anomenat criptopòrtic del Fòrum Provincial, els visitants es trobaran amb un conjunt de «pedrotes» damunt de peanyes amb cartel·les que documenten els seus continguts. Es tracta en la majoria dels casos de pedestals d’estàtues i algun altar funerari. La mateixa volta impressiona si considerem que és un fragment molt petit del que va ser en el seu moment. Tot plegat són restes arqueològiques de la gran construcció del Fòrum Provincial de Tàrraco. L’activitat que ens proposa el grup Projecte Phoenix ens desvetllarà qui eren els personatges d’aquests pedestals. Per què els habitants de Tàrraco van construir aquest immens monument, potser el més gran mai construït al nostre país? HORARI

ds-20 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast) dg-21 11 h (cat) / 12 h (cast) / 13 h (cat) ds-27 11 h (cast) / 12 h (cat) / 13 h (cast)

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala Tecleta

ACCÉS

Entrada: 3 €

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai. Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

NOU

Governadors, procuradors, sacerdotesses i alcaldes a l’antiga Tàrraco

Recomanada a partir de 12 anys DURADA 40 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 109


MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

JOCS D’ESTRATÈGIA I SIMULACIÓ

ITINERARI

LUCI ANNEU SÈNECA

SI VIS PACEM, PARA LUDUM

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

Reflexions abans del suïcidi

ROM A

ROM A

ROM A

AGUSTÍ FARRÉ

ASSOCIACIÓ SI VIS PACEM, PARA LUDUM (TARRAGONA)

AURIGA, SERVEIS CULTURALS (TARRAGONA)

«He sabut per persones dignes de la meva confiança que has traït la meva causa, rebent i enviant cartes als enemics de la meva persona. Em repugna anomenar-te les proves i els testimonis que t’acusen. Per la teva dignitat i per la seguretat de l’Estat, t’ho ordeno: talla’t les venes.»

L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula ambientats en l’Antiguitat i el món romà perquè la gent pugui aprendre història tot jugant. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació, que els introduiran tant en les instruccions del joc com en el seu context històric.

Un itinerari dinamitzat que reconstrueix les principals hipòtesis d’investigació que s’han dut a terme els últims anys referents al temple d’August. Es tracta d’introduir-nos, d’una manera amena, al mètode de treball dels arqueòlegs i historiadors per a conèixer un dels principals edificis de la ciutat de Tàrraco.

Quan Luci Anneu Sèneca va rebre aquesta ordre de Neró no podria fer altra cosa que somriure davant les ironies del destí. El preceptor rebent la medicina del seu propi deixeble.

HORARI

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

17 h (cat) 10 h (cast) / 17 h (cat) 10 h (cast) 17 h (cat) 10 h (cast) / 17 h (cat) 10 h (cast)

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. Terrassa Sala Gòtica

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 14 anys

DURADA 40 min

110

HORARI

ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

11 h a 13.30 h / 16 h a 20.30 h 11 h a 13.30 h 16 h a 20.30 h 11 h a 13.30 h /16 h a 20.30 h 11 h a 13.30 h Idioma: Català / Castellà

LLOC

Plaça del Pallol. Antiga Audiència, Porxos

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys (8, si van acompanyats)

HORARI

ds-20 10 h (cast) / 12 h (cat) dg-21 10 h (cat) / 12 h (cast) ds-27 10 h (cast) / 12 h (cat) 17 h (cast) / 19 h (cat)

dg-28 10 h (cat) / 12 h (cast) LLOC

Inici: Pla de la Seu. Itinerari: Antiga Audiència, maqueta de Tàrraco, Pretori romà, Sala columna

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 1 h 20 min


TITELLES ROMANS

ITINERARI

XERRADA

MARC ANTONI I CLEÒPATRA

TRES TERRASSES, UN MONUMENT

AUGUST

El Fòrum Provincial de Tàrraco

ROM A

El creador de l'Imperi romà

ROM A

NOU

ROM A

GENOVESA, NARRATIVES TEATRALS (TARRAGONA)

MIQUEL BLAY (TARRAGONA)

MAGÍ SERITJOL.

Sabies que a l’antiga Roma i a les ciutats més importants de l’Imperi hi havia titelles? Era una forma d’explicar històries que a tothom li semblava prou divertida… com ho és ara, oi? En aquesta obra podràs conèixer una de les històries més famoses de l’Antiguitat i t’explicaran qui era Marc Antoni i com va ser que va conèixer la reina d’Egipte, Cleòpatra.

En el darrer terç del segle I dC a la ciutat de Tàrraco s’edifica el conjunt monumental més imponent construït mai a la ciutat, tant romana com posterior i actualment. Encaixat entre el recinte de les muralles i salvant el desnivell del terreny, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco construirà una de les places més grans del món romà, un recinte de culte imperial i un circ. Durant segles, i des d’aquest espai, s’administrarà la província Hispania Citerior o Tarraconensis —que abastava més de la meitat de la península Ibèrica—. Marbres d’importació de les pedreres imperials de Carrara, columnes, capitells, els millors materials per a un conjunt monumental que volia representar l’orgull i la integració plena de la ciutat a l’Imperi de Roma.

Fent una valoració final sobre el paper històric d’August, podríem dir que ell i Agripa van viatjar durant anys per tot l’Imperi; van disciplinar i, de vegades, eliminar completament l’avarícia dels procònsols imperials; van fomentar la urbanització i l’estil de vida romans, i van concedir la ciutadania romana a milers de provincians d’arreu de l’Imperi. Això generà lleialtat i gratitud envers Roma; va fer sentir a molta gent que no eren víctimes de l’Imperi, sinó parts interessades. Va ser aquesta consciència comuna la que va unir el que ara coneixem com Europa amb tota la conca mediterrània, i això durant més de cinccents anys. Quants estadistes dels darrers mil anys poden reivindicar un èxit polític tan durador?

HORARI

HORARI

dg-21 18 h Idioma: Català

LLOC

Altafulla, Parc Voramar

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA 40 min

ds-20 dg-21 ds-27 dg-28

11 h (cat) / 19 h (cast) 11 h (cat) 11 h (cast) / 19 h (cat) 11 h (cast)

LLOC

Inici: Pla de la Seu. Itinerari per la Part Alta

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

DIRECTOR DEL FESTIVAL TARRACO VIVA

HORARI

dj-18

LLOC

Vila-rodona, El Casal

ACCÉS

Lliure i gratuït

19.30 h Idioma: Català

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 111


RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

HOPLITES

ROMA I MACEDÒNIA: DOS COLOSSOS ENFRONTATS

EXERCITUS

NOU

Ciutadans en armes

NOU

Legions romanes altimperials

Sistemes militars i pràctica de la guerra

G R È C IA

ROM A

G R È C IA

ATHENEA PROMAKHOS (SARAGOSSA)

FERNANDO QUESADA,

PROJECTE PHOENIX - LEGIO VII GEMINA

Presentació sobre els exèrcits grecs de l’Antiguitat clàssica en una societat en la qual, a part dels seus contingents de mercenaris, emprats en tots els Estats de l’Orient, no existien els exèrcits nacionals professionals.

És potser un fet poc conegut i valorat que durant la guerra amb Anníbal, en la qual Roma lluitava per la seva supervivència, va mantenir un enfrontament simultani amb la Macedònia de Filip V. Des de llavors, una vegada derrotada Cartago, era només qüestió de temps que s’enfrontessin els grans colossos restants del Mediterrani: la República romana i els Estats grecs successors d’Alexandre. Macedònia en particular lliuraria tres guerres successives amb Roma fins a ser derrotada, primer a Cinoscèfales i després a Pidna, i destruïda com a tal regne. En aquesta ocasió estudiarem aquesta història, sostenint en una mà textos d’autors clàssics com Livi, Polibi o Llucià de Samòsata, i amb l’arqueologia en l’altra.

El pas de la República a l’Imperi va ser, en gran part, acompanyat i provocat pels canvis a l’exèrcit romà. La progressiva professionalització dels legionaris i la seva dependència directa envers els seus generals van crear una societat fortament militaritzada. La creació d’exèrcits permanents va donar lloc a la romanització d’amplis territoris fins aleshores molt allunyats de la realitat política i social de Roma.

La classe hoplítica era la classe social i econòmica que tenia els mitjans, l’obligació i l’honor d’adquirir les costoses armes que li permetien alinear-se a la falange, en una època en la qual la guerra formava part de les activitats quotidianes de l’individu al llarg de la seva vida.

HORARI

ds-27 13.30 h / 20.30 h dg-28 13.30 h

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID

HORARI

Idioma: Castellà LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanat a partir de 10 anys

DURADA 30 min

112

ds-27

18.30 h Idioma: Castellà

ACCÉS

HORARI

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n.

Esplanada

(TARRAGONA)

LLOC

DURADA 1 h

Jardins del Camp de Mart Esplanada

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

ds-27 12.30 h (cast) / 19.30 h (cat) dg-28 12.30 h (cast)

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA 30 min


RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

JOC DE DESCOBERTA

PRINCIPIA

ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

El cor del campament romà

Secrets d’un centurió

P OL Í T IC A

P OL Í T IC A

M I L I TA R

PROJECTE PHOENIX - LEGIO VII GEMINA

SEPTIMANI SENIORES (TARRAGONA)

IBER. ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I TURISME (TARRAGONA)

Situats al centre del campament i enfront del praetorium —habitatge del cap de la Legió— tenien normalment una porta monumental que donava a un gran pati amb columnes, gairebé sempre pavimentat. Tancava el pati la basilica, lloc per a demostracions i actes oficials. Al centre i al fons del complex trobaríem l’aedes o sacellum, que contenia els signa militaria o emblemes de la Legió; l’aquila, els vexilia, la imago, etc. Aquest espai funcionava com a templum, on s’exhibien i es rendia culte a les imatges dels emperadors i altres divinitats romanes.

Com a resultat de les successives adaptacions a la situació de crisi constant del segle III dC i de les reformes de Dioclecià i Constantí, ja al segle IV, l’exèrcit tardoromà sembla, a primera vista, radicalment diferent de l’exèrcit romà altimperial que tots tenim present com a exèrcit romà per excel·lència. Descobrirem el com i el perquè de tots aquests canvis a partir de l’explicació de la indumentària, l’equipament i l’armament dels seus soldats. Reproduiran diferents moviments militars de defensa i d’atac utilitzats en època tardoromana, com l’atac en forma de tascó o la maniobra defensiva en fulkon.

M. Lucreci Peregrí, centurió de la Legio I Minervia i de la II Cyrenaica, arriba a Tàrraco a la seva vellesa per a optar a les magistratures urbanes i tenir un final tranquil de la seva vida. Però la seva estada a la ciutat amaga un altre secret: tal com li havia explicat el seu pare, i a aquest el seu avi, i així de generació en generació, un avantpassat de la seva família havia participat en la construcció de les muralles de Tàrraco i les campanyes a Hispània, i sap que hi ha un petit tresor familiar amagat en algun punt de les muralles que mai ningú no ha estat capaç de trobar. Mitjançant aquesta història fictícia o punt de partida, proposem un recorregut de la mà de M. Lucreci Peregrí per les muralles: explicarem la seva construcció, la tècnica constructiva, els elements que les conformen, les torres, les poternes...

(TARRAGONA)

HORARI

ds-27 dg-28

LLOC

11.15 h (cast) 18.15 h (cat) 11.15 h (cast)

Jardins del Camp de Mart

HORARI

ds -27 13 h (cast) / 20 h (cat) dg-28 13 h (cast)

LLOC

Jardins del Camp de Mart

Campament ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA 30 min

HORARI

ds-20 dg-21 ds-27 dg-28

LLOC

Muralles. Punt d'inici: Portal del Roser

ACCÉS

Entrada 2 €

Esplanada ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA 30 min

11 h (cast) / 12.30 h (cat) 11 h (cat) / 12.30 h (cast) 11 h (cast) / 12.30 h (cat) 11 h (cat) / 12.30 h (cast)

Recomanada per a públic familiar DURADA 50 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 113


TALLER

TALLER

ENIGMA NOCTURN

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVAL

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVAL

DE LUCIUS VALERIO AL SEU PARE, MARCUS

M I L I TA R

M I L I TA R

Fes de LEGIONARI BAIXIMPERIAL

SEPTIMANI SENIORES (TARRAGONA)

Fes de LEGIONARI D’AUGUST

RICARDO CAGIGAL - JANO,

RECREACIONES HISTÓRICAS (CANTÀBRIA)

Mira aquests legionaris, no van vestits igual que els imperials, oi? I les seves armes tampoc no són ben bé iguals. Com tots els exèrcits del món, les armes s’anaven perfeccionant i els romans incorporaven els canvis que milloraven el seu armament. En aquest taller no només veuràs i escoltaràs les diferències, sinó que podràs provar-les!

HORARI

LLOC

ds-27

10 h Adults / 11 h Infantil 12 h Infantil / 17 h Infantil 18 h Adult / 19 h Infantil dg-28 10 h Adults / 11 h Infantil 12 h Infantil Idioma: Català / Castellà

ACCÉS

DURADA 30 min

114

HORARI

LLOC

ds-27

11.30 h / 12.30 h / 13.30 h 17.30 h / 18.30 h / 19.30 h dg-28 11.30 h / 12.30 h / 13.30 h Idioma: Castellà

Jardins del Camp de Mart Campament

Entrada: 3 € Activitat infantil, de 6 a 13 anys Activitat adults, a partir 14 anys

M I L I TA R SERVEI MUNICIPAL TARRAGONAJOVE – AURIGA, SERVEIS CULTURALS – MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

Els legionaris romans van ser una de les «Desitjo que estigueu tots bé de salut i que forces d’infanteria pesada més poderoses les coses us vagin bé a tu i a la meva gerde la història. La seva efectivitat i les seves mana. Hem establert el campament a la tàctiques van assolir un alt grau de desen- província de la Tarraconense, a Hispània. volupament, i el seu nivell d’organització La vida al campament no és dolenta i us és només comparable als exèrcits d’època dono les gràcies pel menjar que he rebut. moderna. Saps com es reclutaven els le- Espero el dia en què...». gionaris? Com anaven vestits? Quin equip portaven en època del primer emperador de Roma? Saps com era la seva vida en el campament? Com van arribar a ser l’exèrcit més formidable de l’antiguitat? Vols conèixer com entrenaven la instrucció i les tàctiques de batalla? Et vols allistar a l’exèrcit d’època d’August? Et podràs vestir com un autèntic legionari del segle I aC, desfilaràs i participaràs com un més en un contuberni, la unitat bàsica de l’exèrcit romà, comandada per un oficial.

Jardins del Camp de Mart Campament baiximperial

NOU

ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 40 min

HORARI

dg-25 21 h Idioma: Català

LLOC

Muralles - Passeig Arqueològic Inici: Portal del Roser

ACCÉS

Gratuït amb inscripció a www.tarragonajove.org Activitat recomanada per a: joves de 14 a 30 anys

DURADA 1 h 30 min


XERRADA

XERRADA

CAVALCANT PER A ROMA

NOU

Usos i maneig del cavall i la seva consideració en la cultura romana

RECREACIÓ HISTÒRICA

PAPILIO

NOU

La tenda de campanya dels legionaris romans

M I L I TA R CESAR AUGUSTO POCIÑA, ARQUEÒLEG

Mitjançant una xerrada il·lustrada amb imatges i materials reals de reconstrucció històrica, Lucius Alfenus Avitianus, eques de l’Ala Avgvsta, ens explicarà com es manejava el cavall a l’antiga Roma. En una cultura que no coneixia els estreps, la utilització de selles complexes permetia governar el cavall amb precisió, fins i tot en circumstàncies extremes com pot ser la guerra. També s’explicarà la consideració que tenia el cavall i els seus usos en el món civil i militar. La utilització bèl·lica del cavall es duia a terme principalment amb els pobles aliats de l’Imperi, excel·lents genets que aportaven els seus contingents a l’exèrcit en virtut dels seus tractats d’aliança.

HORARI

ds-27 11 h / 18 h dg-28 11 h Jardins del Camp de Mart Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 30 min

M I L I TA R

PROJECTE PHOENIX (TARRAGONA)

MAGÍ SERITJOL, DIRECTOR DEL FESTIVAL

ACTE PATROCINAT PER L’ASSOCIACIÓ DE CÀMPINGS TARRAGONA CIUTAT

PROJECTE PHOENIX - LEGIO VII GEMINA

Un dels elements importants per a entendre l’eficàcia de les antigues legions romanes és l’existència de les tendes dels legionaris i dels oficials. Representades en alguns monuments, com la columna trajana a Roma, era el refugi diari per als legionaris que estaven en campanya i en territori enemic. Alineades en ordre estricte, cada dia que es muntaven formaven com una ciutat romana ambulant. S’han trobat fragments d’aquestes tendes en el mur d’Adrià a Britània. Gràcies a aquestes troballes i als estudis dels arqueòlegs podem saber com eren. De pell de cabra, més lleugera i menys pesada que la de vaca, cosides amb doble vora, resultaven ideals per al seu transport sense deixar de ser suficientment sòlides.

TARRACO VIVA

(TARRAGONA)

S’han trobat nombroses cartes de legionaris procedents d’Egipte enrolats en les legions romanes. Els seus continguts ens parlen de l’enyorança de la terra d’Egipte, de les seves famílies, del seu menjar i fins i tot dels seus vestits. Són cartes plenes d’emocions que posen l’accent en la vida diària de fa dos mil anys.

HORARI

ds-27 11 h (cast) 18 h (cat) dg-28 11 h (cast)

HORARI

dv-26 22 h (cat) ds-27 22 h (cast)

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Jardins del Camp de Mart

Campament

Campament ACCÉS

Legionaris egipcis a l’exèrcit romà

M I L I TA R

Idioma: Castellà LLOC

LLUNY DE LA TERRA NEGRA

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 20 min

Esplanada ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 115


MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

DIÒGENES

DIONÍS I EL VELL, REFLEXIONS D’UN TIRÀ

NOU

NOU

La cerca d'un home

C U LT U R A

C U LT U R A

NOU

C U LT U R A

ORIOL MONTESÓ

ALEX MANRÍQUEZ

IBER. ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I TURISME (TARRAGONA)

Descobriu el món a través dels ulls del filòsof d’Abdera. Des de les petites pedres que s’escolen entre els dits fins als mons llunyans que mai no trepitjarem. Tot immutable i etern però, alhora, en constant canvi i evolució. Per a resoldre aquesta paradoxa, Demòcrit desmuntarà la matèria fins a trobar l’indivisible: «per convenció, dolç; per convenció, amarg; per convenció, calent; per convenció, fred; per convenció, color: però, en realitat, àtoms i buit».

Sens dubte, un dels filòsofs grecs de qui més anècdotes conservem. Es deia que passejava amb un llum a ple dia i quan hom li preguntava què era el que estava cercant, responia: «Un home». O la més famosa, la seva trobada amb Alexandre el Gran, en la qual el gran conqueridor li preguntà: «Què desitges? El que tu vulguis t’ho donaré», i el filòsof respongué: «Que t’apartis i no em tapis el sol!». Vivia mig nu dins d’una bota amb l’única companyia d’un gos, raó per la qual als seus seguidors se’ls anomenà la secta del gos. Però tot eren anècdotes?

Dionís I el Vell (430-367 aC) ha passat a la història com el tirà de Siracusa i s’ha convertit en un dels millors prototips de tirà grec. Després de ser nomenat autocrator pels seus conciutadans, va fortificar enormement la ciutat amb la construcció de noves línies defensives i la fortalesa d’Eurialos; va edificar el nou barri d’Epipoles i va reparar el port per a poder-hi construir una nova i immensa flota, cosa que va convertir la ciutat de Siracusa en una de les principals potències del Mediterrani a principis del segle IV aC. En el seu llarg regnat va organitzar un Estat sòlid a la part oriental de l’illa de Sicília i pràcticament va acabar dominant tota l’illa.

HORARI

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

18 h (cat) 13 h (cast) / 18 h (cat) 13 h (cast) 18 h (cat) 13 h (cast) / 18 h (cat) 13 h (cast)

HORARI

dv-19 17 h (cat) ds-20 10 h (cast) / 17 h (cat) dg-21 10 h (cast)

LLOC

Muralles - Terrassa Minerva

LLOC

Muralles - Terrassa Minerva

ACCÉS

Entrada: 3 €

ACCÉS

Entrada: 3 €

Recomanada a partir de 10 anys DURADA 40 min

116

Recomanada a partir de 10 anys DURADA 40 min

HORARI

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà

19 h (cat) 12 h (cast) / 19 h (cat) 12 h (cast) 19 h (cat) 12 h (cast) / 19 h (cat) 12 h (cast)

Terrassa Sala Gòtica ACCÉS

Entrada: 3 € Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 40 min


MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

CAIUS JULI LLÀCER, ARQUITECTE

THEATRON

ARS MEDICA IN OLYMPIIS

NOU

NOU

Una aproximació als orígens del teatre occidental

C U LT U R A

NOU

La medicina grega i l’olimpisme

C U LT U R A

C U LT U R A

CARLES ALCOY

ZONA ZÀLATA – AULA TEATRE URV

DR. MIQUEL SANCHÍS – THALEIA. (GRUP DE

(TARRAGONA)

RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DE TARRAGONA)

«... i l’emperador Adrià, covard i traïdor, enderrocà l’imperi dels ponts».

Una de les aportacions més importants de l’antiga Grècia a la formació de l’anomenada cultura occidental ha estat, sens dubte, la creació d’un gènere artístic que encara ara ens commou: el teatre.

Celebrats a la ciutat grega d’Olímpia, els jocs olímpics eren un esdeveniment que aglutinava religió, cultura i esport en honor dels déus de l’Olimp. Hi competien representants de diverses ciutats-Estat gregues. Hi participaven atletes lliures que es preparaven durant anys en els gimnasos. La llengua era el grec. S’hi celebraven competicions esportives, però també música, dansa, teatre...

Demanda i queixa del ciutadà i arquitecte Caius Juli Llàcer, deixeble d’Apol·lodor de Damasc, amic de Curi Lacó Igedità. «He fet el pont d’Alcántara damunt el Tajo. He estat vint anys a Hispània. Enguany havia de tornar a Roma a comentar la feina amb el meu mestre Apol·lodor, ja molt gran. I just arribat a Tàrraco, m’he assabentat del seu exili forçat i de la seva mort. Diuen, i és un rumor creixent, que el mateix emperador Adrià ha ordenat la seva mort...»

HORARI

ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

12 h (cast) / 20 h (cat) 12 h (cast) 20 h (cat) 12 h (cast) / 20 h (cat) 12 h (cast)

La proposta que enguany ens presenta Joan Pascual i l’Aula de Teatre de la URV és agosarada. Es tracta de fer un viatge als orígens del teatre grec, des de les primeres aparicions d’un cor en un espai escènic fins a la invenció de la tragèdia i la comèdia, passant pels rituals dionisíacs. Una ocasió única per a entendre millor de què parlem quan parlem de teatre.

HORARI

dv-19 ds-20 dv-26 ds-27

22 h 22 h 22 h 22 h Idioma: Castellà

LLOC

Muralles - Terrassa Minerva

LLOC

Camp de Mart - Auditori

ACCÉS

Entrada: 3 €

ACCÉS

Entrada: 5 €

Recomanada a partir de 10 anys DURADA 40 min

Recomanada a partir de 14 anys DURADA 40 min

Com ara, als metges «esportius» d’aquella època els corresponia el tractament i cura dels traumatismes que els competidors podien patir durant els jocs. Podrem saber quina preparació física tenien els atletes i quines lesions s’esdevenien durant les competicions -fractures, esquinços, luxacions, traumes toràcics i cranials...-, així com els diversos estris quirúrgics, ungüents i sistemes de reducció i immobilització que utilitzaven com a remei. HORARI LLOC

ds-27

11 h (cat) / 13 h (cast)

Antiga Audiència – Sala d’actes. Plaça del Pallol, 3

ACCÉS

Entrada 2 € Recomanada a partir de 7 anys

DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 117


TALLER

TALLER

TALLER

SCRIPTORIUM GREC

LA MESURA DE LA BELLESA

NOU

Cal·ligrafia grega antiga

NOU

C U LT U R A RICARDO V. PLACED (OSCA)

C U LT U R A MV ARTE (TARRAGONA)

Sessions de cal·ligrafia històrica a partir de les 24 lletres gregues.

En època grega, i amb ajuda de l’herència egípcia, es descobreixen una sèrie de relacions proporcionals entre les mesures El grec és el primer alfabet en el sentit humanes, que curiosament tenen relació modern, ja que representa consonants i amb la geometria sagrada pitagòrica i que vocals, mentre que l’escriptura fenícia no poden servir per a la construcció harmoles preveia. Com va sorgir l’alfabet grec, en niosa de monuments i obres d’art en gequina data i on? Recorregut general per neral. La bellesa per als grecs és objectiva. l’escriptura majúscula dels períodes pto- Plató, a l’entrada de la seva acadèmia, tenia lemaic, romà i bizantí (s. IV aC - s. IV dC). gravada una frase: «Que no entri ningú que no sàpiga geometria». Explicarem Es proveirà els participants del taller de amb un mite la creació del món i el descanyes Juncus maritimus i papir Cyperus cobriment del logos. Farem un dibuix de la papirus. figura humana amb ajuda de construccions geomètriques i de la preciosa i suggeridora proporció àuria amb un compàs, un regle de fusta i un model del natural. HORARI HORARI

ds-27 12 h dg-28 12 h Idioma: Castellà

LLOC

ACCÉS

NOU

ds-20 10 h dg-21 10 h ds-27 10 h

C U LT U R A TALLER SIGILLUM (CALAHORRA, LA RIOJA)

L’ús de màscares té el seu origen en els cultes dionisíacs en el teatre grec a partir del segle VI aC. Eren màscares molt expressives que els actors (generalment tres) es canviaven durant l’obra per a interpretar diferents personatges i les expressions facials de les quals s’acomodaven als diferents tipus d’obres, ja fossin tràgiques, còmiques o satíriques. En aquest taller intentarem rescatar un aspecte important de la cultura i la religió grega modelant la nostra pròpia màscara i potser així, ocults al seu darrere, gaudirem de l’esperit que amaguen aquestes grans obres clàssiques.

HORARI

Idioma: Castellà

dv-26 19 h ds-27 10.30 h / 12.30 h 17 h / 19 h

dg-28 10.30 h / 12.30 h

Antic Ajuntament,

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag

c/Major 41

Plaça del Rei, s/n

LLOC

Jardins del Camp de Mart

Entrada 5 €

ACCÉS

Entrada 5 €

Entrada 3 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h 30 min

118

MÀSCARES GREGUES

Un viatge artístic del mite al logos

LLOC

ACCÉS

Recomanada a partir de 18 anys DURADA 2 h

Idioma: Castellà

Recomanada a partir de 10 anys DURADA 1 h 15 min


XERRADA

XERRADA

HISTÒRIA I REALISME POLÍTIC: TUCÍDIDES I POLIBI

PARTENÓ

NOU

XERRADA NOU

Desafiament als déus

LA FILOSOFIA

NOU

De Grècia a Roma

C U LT U R A

C U LT U R A

C U LT U R A

PEDRO ANTONIO HERAS CABALLERO,

ARGOS TARRAGONA - MV ARTE (TARRAGONA)

ALBERT VICIANO, PROFESSOR DE LA

Tucídides i Polibi són l’exponent màxim de la historiografia antiga. Tucídides dedicarà la seva obra a la guerra del Peloponès, que va enfrontar, durant gairebé trenta anys, Esparta i Atenes. N’analitzarà les causes i mostrarà equanimitat, fredor i distanciament per a descobrir-ne els orígens, el desenvolupament i les motivacions. Segons ell, l’honor, el temor i l’interès seran les passions constants de l’estructura psiquicosocial i política dels éssers humans.

Després d’una victòria agònica enfront dels perses, Pèricles decideix aixecar de nou la seva ciutat. Però el que podia semblar un simple projecte arquitectònic per a Atenes es convertiria en el monument més influent de la nostra història.

Els dos primers grans filòsofs de llengua llatina, no gens innovadors, sinó transmissors de la filosofia hel·lenística, van ser el poeta Lucreci, introductor de l’epicureisme a Roma amb el seu poema De rerum natura, i el polític i orador Ciceró, de tendència sobretot estoica, però considerat més aviat eclèctic perquè també va tenir en consideració la filosofia platònica i aristotèlica en els seus diversos tractats filosòfics, com ara De natura deorum, Laelius de amicitia, De officiis, Cato maior de senectute, etc.

DOCTOR EN HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA. PROFESSOR TITULAR EMÈRIT (URV)

Després d’aquesta experiència no tornareu a veure el Partenó com la postal a la qual esteu acostumats.

Polibi, polític i militar grec presoner a Roma, estudiarà les causes del domini de Roma al Mediterrani en vèncer Cartago i sotmetre Grècia. Veurà en la Constitució romana i el caràcter social i cultural dels romans la base de la seva hegemonia.

En general, podríem afirmar que els filòsofs romans no van ser especialment creatius, sinó més aviat receptius i divulgadors del pensament filosòfic de les diverses escoles gregues.l HORARI

HORARI

dl-15

LLOC

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

19.30 h Idioma: Castellà LLOC

Plaça del Rei, s/n ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

FACULTAT D’HISTÒRIA,ARQUEOLOGIA I ARTS CRISTIANES “ANTONI GAUDÍ” (BARCELONA)

ds-20 12.30 h dg-21 12.30 h ds-27 12.30 h

català català castellà

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

HORARI

dt-16

LLOC

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag Plaça del Rei, s/n

Plaça del Rei, s/n ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

19.30 h Idioma: Català

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 119


XERRADA

XERRADA

LES FESTES I LA CONSTRUCCIÓDE LA POLIS

NOU

L'espai públic a la ciutat grega

CONCERT

ENAMORA’T DE LES GEMMES DEL PASSAT

NOU

ΜΟYΣΙΚΗ

NOU

L'art de les Muses

Grècia

G R È C IA

G R È C IA

G R È C IA

JESÚS CARRUESCO, PROFESSOR DE FILOLOGIA GREGA URV I INVESTIGADOR DE L’ICAC

ÀNGEL LÓPEZ-CALVÓ I ESTHER FUSTÉ,

ARQUEOESCENA (TARRAGONA)

Molts dels rituals que ritmaven la vida dels ciutadans a la polis grega es desenvolupaven a l’aire lliure i involucraven tota la comunitat en les grans festes que se succeïen al llarg de l’any, seguint el calendari agrícola o els ritmes de la vida política. Igual que el temps, també l’espai públic era generat i articulat pels moviments de la població durant les festes, fins i tot abans que aquests espais fossin definits per mitjans arquitectònics o urbanístics.

El perfeccionament de les tècniques del poliment i la invenció de la gliptografia són, sens dubte, el millor llegat de la gemmologia a l’art grec, invariable a través dels segles fins als nostres dies.

ΜΟYΣΙΚΗ inclou la interpretació d’himnes cantats i peces instrumentals en llengua i notació musical gregues que daten d’entre el final del segle II aC i el final del segle II dC. La interpretació musical s’acompanya de breus explicacions sobre els instruments i els temes que s’interpreten, recitació de fragments literaris breus i projecció d’imatges.

INSTITUT GEMMOLÒGIC DE TARRAGONA

El repertori comprèn fragments musicals conservats en suports epigràfics, papirològics i manuscrits. Inclou dos exemples d’himne vocal del tipus peà dedicats a Apol·lo (final s. II aC), la sèrie conservada dels himnes de Mesomedes de Creta (llibert citarista de l’emperador Adrià, s. II dC), una cançó de banquet (skolion, s. II dC) i dues peces instrumentals del s.II dC.

De la mateixa manera, els desplaçaments de la població per la ciutat, dansant o portant en processó l’estàtua d’un déu, van definint els eixos principals de la polis, com ara la via de les Panatenees a Atenes o la via Sacra, que unia Atenes amb Eleusis. HORARI

LLOC

dc-24

19.30 h Idioma: Català

HORARI

ds-27

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

LLOC

Patronat de Turisme – Espai Turisme. c/ Major, 39

HORARI

Plaça del Rei, s/n ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

120

ACCÉS

18 h Idioma: Castellà

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

dv-26 22.15 h Idioma: Comentaris en català

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 55 min


CONCERT

XERRADA-DEMOSTRACIÓ

FABULA AMORIS

LECTURES DRAMATITZADES

ARS CARACTERIA

ELS ÚLTIMS DIES D’OVIDI

NOU

La història de Psique i Eros

C U LT U R A

C U LT U R A

NOU

Jo soc el poeta, ell no és més que l’emperador

L’art de gravar lletres a la pedra

C U LT U R A

THALEIA. (GRUP DE RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DE TARRAGONA)

RICARDO V. PLACED (OSCA)

JUAN GONZÁLEZ SOTO, PROFESSOR DE

La música sempre estava present en els moments d’oci en tots els habitants de les ciutats. Quan un noble volia complimentar amb un bon banquet un notable grup d’amics sempre ho feia amb l’actuació de flautistes i ballarines, que feien les delícies del públic.

Hi va haver escoles on s’instruïa els lapicides. La composició de textos no va ser especialment fàcil. Darrere hi ha un entrenament de la cal·ligrafia a la pedra. El cal·lígraf gravador demostra la seva creativitat i sensibilitat en cisellar la insuperable bellesa de la capitalis monumentalis.

«La neu segueix caient sobre Tomis, aquesta ciutat tan allunyada de Roma. Molt pocs són els sons que puc percebre. Estic cansat, i els meus dits estan oblidant el noble i pausat hàbit de l’escriptura. Algú ha vingut a aquesta humil casa a cuidar-me. Ha encès el foc. Ha fet el llit. Coneix els meus costums. Sé que em parla dolçament. Després se n’ha anat. No sé qui és, però estic segur que vol que segueixi escrivint». Ovidi va ser bandejat a la ciutat de Tomis l’any 9. Han passat vuit anys. El gran poeta de l’amor, el gran poeta dels déus, s’ha convertit en l’adolorit i contrariat poeta de l’exili. Ara té seixanta anys. Està a punt de morir. costat del mar Negre, ben lluny de Roma.

En els amfiteatres i circs hi havia una Es presentarà la tècnica del cisell i la maça orquestra que amenitzava els millors (cisellat de la lletra en V) i es gravarà sobre moments o simplement feia passar millor pedra calcària el text de la Res Gestae Divi el temps als espectadors. Així mateix, es Avgvsti. podien trobar grups reduïts d’artistes als carrers propers al Fòrum que oferien el seu - Disseny a pinzell sobre la pedra. art per unes poques monedes. - Anàlisi de les lletres. - Les inscripcions de l’època d’August. - La inscripció monumental de l’amfiteatre de Tàrraco.

LITERATURA HISPÀNICA, TARRAGONA

dv-26 18 h ds-27 18 h

dv-19 19.30 h ds-20 19.30 h dv-26 19.30 h

Idioma: Castellà

Idioma: Castella

HORARI HORARI HORARI

ds-20

LLOC

Castell de Falset, Falset (Priorat)

ACCÉS

20 h Idioma: Català

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 50 min

LLOC

Mur del Fòrum Provincial – Casa Sefus

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

LLOC

Plaça del Rei, s/n

Baixada del Roser, 7 ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

ACCÉS

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 40 min P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 121


TALLER INFANTIL

TALLER ADULTS

TALLER

MUSIVARIA

EL TALLER DEL MUSIVARI

POLICROMIA ROMANA

Mosaics per a nens i nenes romans

Mosaics romans

C U LT U R A

C U LT U R A

NOU

C U LT U R A

RICARDO CAGIGAL – JANO

RICARDO CAGIGAL – JANO

En aquest taller coneixerem els materials utilitzats a l’època i les tècniques necessàries per a realitzar un senzill però vistós mosaic romà. Ens podrem emportar a casa el resultat del nostre treball com a joves musivaris com una petita obra d’art.

El mosaic era un art decoratiu molt utilit- La degradació natural pel pas del temps ha zat per la indústria artística romana en els despullat els monuments antics —escultuseus espais arquitectònics. Els mosaics es res i baixos relleus— dels colors originals construïen gràcies a petites peces de forma amb els quals van ser pintats. L’art antic, i cúbica en varietat de grandàries, fetes de el romà per extensió, era un món de colors pedra, marbre, ceràmica o vidre, anomena- forts per a contrastos forts. L’equivocada des tessel·les, i per aquest motiu el treball convicció de la inexistència del color ha realitzat pels especialistes del mosaic es estat finalment superada a partir dels coneix com opus tessellatum (‘obra de avenços en la detecció de la base orgànica tessel·les’). (restes de policromia) mitjançant la tècnica dels raigs UVA. El taller del musivari ens permetrà familiaritzar-nos amb reproduccions de les eines El taller porta aquesta visió del color a les més habituals de l’ofici. Tallarem tessel·les reproduccions en guix ceràmic que tin(en pedra artificial) i farem un mosaic aju- drem de mostra. Farem servir els colors dats per una plantilla a triar. més aproximats als utilitzats en època romana, coneixerem els pigments i la seva forma d’obtenció, així com els aglutinants per a fixar-los al suport.

RECREACIONES HISTÓRICAS (CANTÀBRIA)

RECREACIONES HISTÓRICAS (CANTÀBRIA)

ds-27 11 h / 13 h / 18 h dg-28 11 h / 13 h

dv-26 19 h ds-27 10 h / 12 h / 17 h / 19 h dg-28 10 h / 12 h

Idioma: Castellà

Idioma: Castellà

HORARI HORARI

RICARDO CAGIGAL – JANO

RECREACIONES HISTÓRICAS (CANTÀBRIA)

HORARI

dv-26 19.30 h ds-27 10.30 h / 12 h / 18 h / 19.30 h dg-28 10.30 h / 12 h Idioma: Castellà

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 3 €

ACCÉS

Entrada: 5 €

ACCÉS

Entrada: 5 €

Recomanada de 7 a 13 anys DURADA 45 min

122

Recomanada a partir de 14 anys DURADA 45 min

Activitat per a majors de 10 anys DURADA 1 h


TALLER

XERRADA - DEMOSTRACIÓ

LES CARTES DE VINDOLANDA

LA TOPOGRAFIA EN L’ÈPOCA D’ADRIÀ

L’art d’escriure en cursiva romana

XERRADA NOU

De com la llengua llatina es va transformar en la llengua catalana

Instruments topogràfics

C U LT U R A

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

C U LT U R A

C U LT U R A

ALBERT ANGLÈS – IVANA BAÑÓ

ISAAC MORENO,

PERE NAVARRO

Vindolanda és sens dubte un dels indrets més significatius dins l’Imperi Romà, a la frontera septentrional de la Britannia romana, no només per les extraordinàries troballes de materials inusuals —fusta, cuir, vímet—, sinó per les famoses tauletes en fusta descobertes des dels anys setanta, que han donat una nova visió del món romà, ja sigui quant a aspectes socials de la vida a la frontera o quant a l’escriptura mateixa.

En època d’Adrià, en la seva màxima esplendor, l’Imperi duia a terme les seves obres d’enginyeria amb escrupolosa precisió. Llarguíssimes alineacions rectes es constaten en les seves parcel·lacions agrícoles. Les conduccions d’aigua presenten pendents perfectament planificats de molt difícil realització per la seva tendència a l’horitzontal. La situació i diferència d’altura de les fonts de proveïment d’aigua, de vegades a més de 100 km de distància, era un repte que resolien perfectament. El traçat de les seves carreteres, amb origen i final a les ciutats respectives, formava de vegades alineacions sorprenents.Només l’existència d’aparells topogràfics de precisió i de tècniques adequades per al seu ús van possibilitar aquestes ostentacions.

Encara parlem llatí, una mica evolucionat però llatí al cap i a la fi. Ara bé, per què utilitzem el mot cavall si en llatí es diu equs? Com va evolucionar el llatí fins a donar lloc al conjunt de les llengües romàniques? Quins són els canvis que van fer possible que la llengua llatina modifiqués la seva estructura i es diversifiqués en el conjunt de llengües neollatines? Com es van produir aquests canvis que van afectar els sons, les formes, l’ordre dels mots, el significat de les paraules? En aquesta activitat, que no us deixarà indiferents, descobrireu l’evolució que va afectar la llengua llatina i que la va convertir en un variat mosaic lingüístic: les llengües romàniques.

ENGINYER D’OBRES PÚBLIQUES

HORARI HORARI

ds-27 dg-28

10.30 h (cast) / 12 h (cat) 18 h (cat) / 19.30 h (cast 10.30 h (cat) / 12 h (cast)

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 2 € Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 50 min

ds-27 10 h dg-28 10 h

PROFESSOR DE FILOLOGIA (URV)

HORARI

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

ACCÉS

Lliure i gratuït

Esplanada ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

dg-28 12.30 h Idioma: Català

Idioma: Castellà

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 123


ITINERARI ALUMNES D’ESO I BAT

EXPOSICIÓ

PRESENTACIÓ

PASSEJADA ARQUEOLÒGICA

NOU

Georeferencia’t per Tàrraco

TÀRRACO, PATRIMONI MUNDIAL

NOU

ORGANITZA: INSTITUT CATALÀ

D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA (ICAC), ASSOCIACIÓ DE PROFESSORS DE LLENGÜES CLÀSSIQUES (APLEC), MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

dv-19 11 h dv-26 11 h Idioma: Català

LLOC

ICAC i Circ romà. Inici: ICAC, Plaça d’en Rovellant, s/n

ACCÉS

Reserva prèvia a l’ICAC

DURADA 2 h

124

V I DA Q U OT I DIA NA

C U LT U R A RICARD LAHOZ, DIRECTOR DE FET A TARRAGONA JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, AUTOR DE ROMA EXPLICADA ALS JOVES (I ALS NO TAN JOVES)

La primera part de l’activitat serà una Cada fascicle, de vint pàgines, conté fotoxerrada didàctica de l’arqueòleg Josep M. grafies inèdites i elements visuals en 3D Macias a la sala d’actes de l’ICAC: par- que ajuden a la comprensió del text. Totes larà de «Remirar el circ de Tàrraco». Tot les fitxes es poden guardar dins les coberseguit, els alumnes faran una passejada tes fins a completar la col·lecció. per l’entorn del circ romà de Tarragona. Mitjançant uns exercicis pràctics, l’alum- Es tracta d’una obra innovadora pel que fa nat comprendrà millor les restes d’aquest als continguts i la seva presentació, dirigiedifici de l’arquitectura romana i com la da per un equip de professors i arqueòlegs tecnologia pot ajudar a reinterpretar l’ar- de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que lideren els catedràtics Joaquín Ruiz queologia. de Arbulo i Ricardo Mar. L’activitat és una primera fase de testatge del projecte ARREL: Aplicació de jocs seriosos en entorns col·laboratius per la transmissió del patrimoni cultural de Catalunya, RecerCaixa 2015 (ACUP-Obra Social «La Caixa»). Projecte realitzat per l’ICAC i la UAB.

activitats@icac.cat

NOU

Gent de Tarraco Viva

Una nova visió

C U LT U R A

HORARI

VIVINT LA HISTÒRIA

OFICINA DEL FESTIVAL COL·LABORA: TARRAGONA TURISME

Aviat el festival arribarà als vint anys i això no hauria estat possible sense el compromís de moltes persones de Tarragona i d’arreu. Aquesta petita exposició vol retre un homenatge senzill, però emotiu, al seu esforç i a la seva il·lusió. Són milers els nens i les nenes que han participat en els tallers de jocs romans i també milers les persones que continuen robant hores a les seves agendes professionals i particulars per a col·laborar i participar —ara d’esclau, ara d’emperador— en les múltiples activitats que es programen any rere any. En el camp de l’interès pel patrimoni històric, poques ciutats al món gaudeixen de tants grups i col·lectius de recreació històrica com la nostra. Guió: Oficina Tarraco Viva. Fotografies: diversos autors. Disseny: Noemí Rosell

HORARI

dc-17

LLOC

Fòrum Provincial - Pretori romà - Sala del Sarcòfag

HORARI

del 15 de maig al 9 de juny

Lliure i gratuït

LLOC

Espai Turisme, carrer Major, 39

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

ACCÉS

Lliure i gratuït

ACCÉS

19.30 h Idioma: Català

DURADA 1 h

Limitat a l’aforament de l’espai i mentre no hi hagi activitat del Festival


TALLER DEGUSTACIÓ

RECREACIÓ HISTÒRICA

CONCERT

ARTÝMATA

L’OIKOS

ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA

NOU

Sabors grecs a Roma

Una casa a la Grècia clàssica

NOU

NOU

El llegat grec en la música i la dansa

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

KUANUM! GASTRONOMIA I HISTÒRIA

ATHENEA PROMAKHOS (SARAGOSSA)

Vi cuit, suc de silphium, sajolida, sèsam, natró, comí, sumac, mel, orenga, oxígaron, oxýmeli, coriandre, panses, mostassa... Tots es troben dins del llarg catàleg de saboritzants que alegraven les taules dels romans. Els grecs, que n’havien conegut molts arran dels viatges per les ribes del Mediterrani, els havien usat molt abans. El món romà sempre va mirar Grècia com un lloc ambivalent: província conquerida però, alhora, font de cultura i d’art, de refinaments impensables a la capital: una civilització on les elits romanes s’emmirallaven. La gastronomia no va ser una excepció a aquesta admiració. Famosos eren els cuiners grecs que duien a la metròpoli una sofisticació i uns gustos desconeguts però brillants.

Presentació escenificada sobre la vida domèstica d’una família de classe mitjana de l’antiga Grècia. Una societat eminentment patriarcal com, en major o menor grau, totes les del seu temps, en la qual l’home, únic ciutadà amb plens drets, exercia tota la seva activitat a l’espai públic mentre delegava a la dona el govern i l’administració de l’espai privat de la llar familiar, oikos, paraula d’on procedeix l’actual terme economia.

(L’HOSPITALET DE LLOBREGAT)

HORARI

dv-26 ds-27 dg-28

LLOC

19 h (cat) 11 h (cast) / 13 h (cat) 17 h (cat) / 19 h (cast) 11 h (cat) / 13 h (cast)

Jardins del Camp de Mart Carpa

ACCÉS

Entrada: 5 € Recomanada a partir de 7 anys

DURADA 1 h

V I DA Q U OT I DIA NA LUDI SCAENICI (ITÀLIA)

L’antiga Roma va rebre moltes influències de Grècia en el camp de la música i la dansa. Pitàgores va ser el primer a codificar i organitzar els intervals musicals fent servir el monocordi. Aristoxen de Tàrent va ser un significatiu filòsof i també teòric de la música a qui es deu una important reforma musical. Alguns noms dels instruments musicals són d’origen grec, com el syrinx (flauta de Pan), la lyra (l’instrument preferit d’Apol·lo) o l’hydraulis (orgue hidràulic). En la cort de l’emperador Adrià es va desenvolupar un Totes dues tasques es consideraven fona- dels més importants músics de l’Antiguitat: mentals per a la prosperitat i harmonia de el llibert grec Mesomedes de Creta. Afortula comunitat, però a part d’algunes mani- nadament, ens han arribat alguns dels seus festacions religioses, l’oikos era l’únic espai bellíssims fragments musicals, entre els quals on la dona respectable podia exercir el seu l’Himne a Nèmesi i l’Himne al Sol, que ens retransmeten el gust grec en un moment de protagonisme. gran esplendor de l’Imperi romà. HORARI

ds-27 10.30 h / 11 h / 17 h / 18 h dg-28 10.30 h / 11 h Idioma: Castellà

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 30 min

HORARI

ds-20 i ds-27 22.15 h Idioma: comentaris en castellà

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà – Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n

ACCÉS

Entrada: 5 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 125


VISITA COMENTADA

TALLER-DEGUSTACIÓ

TALLER-DEGUSTACIÓ

DEL TEU BARRI A L'ANTIGA ROMA

FAST-FOOD A LA ROMANA

HABEMUS PRANDIUM

NOU

Fes-te la teva tapa

Cuina romana

Com vivien els vicini a les ciutats romanes V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

MAGÍ SERITJOL

DOMUS APICIUS (TARRAGONA)

DOMUS APICIUS (TARRAGONA)

Et portem del teu barri a l’antiga Tàrraco per a saber com era la vida en els barris de les ciutats romanes. Hi havia problemes de trànsit? I les botigues, com eren? Tenien guàrdia urbana? I enllumenat a la nit? Hi havia bars i restaurants? Què menjaven? Hi havia festes de barri i associacions de veïns? Totes aquestes preguntes i les que vulgueu fer, en un viatge apassionant per la història.

Què podríem trobar en un local de menjar ràpid romà? En aquest taller ens podrem preparar una tapa «a la romana» nosaltres mateixos. Si parem atenció als ingredients, a la preparació i als condiments que ens expliquin, aprendrem a fer-nos-la a casa.

Migdia; el taverner de la caupona ha marxat a l’amfiteatre i no tornarà fins més tard. Però com que ha deixat el dinar mig preparat, entrarem a la seva culina i ens el farem nosaltres mateixos. Esperem que no tingui la barra de cobrar-nos el servei.

DIRECTOR DEL FESTIVAL TARRACO VIVA

Els vicini era el nom llatí que va donar lloc a la nostra paraula veïns. Ve de la paraula vicus, que vol dir ‘carrer’. Els vicini serien, doncs, el qui vivien en un carrer.

HORARI

dl-15 dt-16 dl-22 dt-23

18 h 18 h 18 h 18 h *Al punt de trobada de cada centre cívic

HORARI

LLOC

Inici: Portal del Roser

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Inscripció prèvia als Centres Cívics de cada barri

ACCÉS

Entrada: 5 €

ACCÉS

Entrada: 20 €

DURADA 2 h

126

ds-27 12.30 h dg-28 12.30 h

HORARI

Idioma: Català / Castellà / Francès

Recomanada a partir de 6 anys DURADA 1 h

ds-27 14 h dg-28 14 h Idioma: Català / Castellà / Francès

Recomanada a partir de 6 anys DURADA 1 h 30 min


TALLER-DEGUSTACIÓ

RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA

HABEMUS COENAM

GLADIUS I MEDULINA

TITELLES ROMANS

El sopar del romans

V I DA Q U OT I DIA NA DOMUS APICIUS (TARRAGONA)

NOU

Titelles romans

V I DA Q U OT I DIA NA GENOVESA, NARRATIVES TEATRALS

(TARRAGONA) CONSTRUCCIÓ DELS TITELLES: ALEX MANRÍQUEZ POLICROMIA DELS TITELLES: MV ARTE

NOU

Una aventura narrada

V I DA Q U OT I DIA NA GENOVESA, NARRATIVES TEATRALS (TARRAGONA)

Som a la casa d’Apici, i hi hem entrat per La peça narra la història de Medulina, esun dels llocs més interessants: la cuina. Les posa d’un ric senador que oblida el marit cuineres ens han obert les portes i ens en- i els «bons costums» de Roma per a fugir senyaran què estan preparant per al seu amb el seu amant. L’amant en qüestió és senyor. Això sí, les haurem d’ajudar. En un famós gladiador anomenat Gladius, «el tot cas, el que és segur és que soparem! Rave», un home fort com un bou però lleig com una cabra. Ja se sap... els braços dels gladiadors fan florir jacints! Abans de fugir, però, el marit se n’assabenta i ho intenta impedir per tots els mitjans, però els capricis de l’amor són impossibles d’aturar.

Fa nou anys va sorgir una idea: elaborar un projecte de reconstrucció de titelles romans i dur-lo a escena basant-nos en fonts escrites, materials i la nostra experiència en el teatre d’objectes amb el grup Genovesa, narratives teatrals. L’aventura es presentava atractiva, però no la podíem tirar endavant sols, i com que diuen que entre els folls s’entenen, aviat vam trobar la complicitat de l’Aula de Teatre de la URV i el festival Tarraco Viva.

Gladius i Medulina és un espectacle de reconstrucció amb titelles romans sobre la base de textos de Juvenal, Plaute, farses atel·lanes i testimonis materials de titelles grecs antics.

Aquesta xerrada pretén donar a conèixer els orígens del teatre de titelles d’una manera amena i interactiva.

HORARI HORARI

dv-26 21 h ds-27 21 h Idioma: Català / Castellà / Francès

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 20 € Recomanada a partir de 6 anys

DURADA 1 h 30 min

dv-26 19.30 h ds-27 11.30 h / 18.30 h dg-28 11.30 h

HORARI

ds-27 11 h (cast) / 18 h (cat) dg-28 11 h (cast)

Idioma: Català LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Lliure i gratuït

ACCÉS

Lliure i gratuït

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys DURADA 45 min

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 10 anys DURADA 30 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 127


RECREACIÓ HISTÒRICA

TALLER

RECREACIÓ HISTÒRICA

MUNERA GLADIATORA

VINE, VEU I VIU… EL FESTIVAL

EL MÓN DELS GLADIADORS A L’ANTIGA ROMA

El món dels gladiadors

Fes de GLADIADOR

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

ISTITUTO ARS DIMICANDI (ITÀLIA)

ISTITUTO ARS DIMICANDI (ITÀLIA)

Grup de reconstrucció especialitzat en la recerca i reconstrucció de l’armament i les tècniques de combat dels gladiadors romans. Ofereixen una demostració especialitzada i científica molt allunyada de la visió que ens n’ha donat el cinema.

Els gladiadors eren admirats i celebrats Un cop més, el festival tindrà activitats a pels romans. Alguns van acabar sent ve- Altafulla, on els gladiadors faran la seva ritables «estrelles» de l’espectacle, com demostració sobre les diferents armes i ara ho són Messi, Ronaldo, Rafa Nadal, les tècniques de combat, tal com feien a Marc i Àlex Márquez… Si mai heu volgut l’Imperi Romà veure de molt a prop els gladiadors, ara podreu fer-ho amb aquesta activitat, on us convertireu en aquells personatges de l’antiga Roma.

HORARI

ds-20 17 h ds-27 17 h dg-28 11 h

HORARI HORARI

Idioma: Castellà

ds-20 ds-27

10 h / 11 h / 12 h 10 h / 11 h / 12 h Idioma: Castellà

LLOC

Amfiteatre romà

LLOC

Amfiteatre romà

ACCÉS

Entrada: 5 €

ACCÉS

Entrada: 3 €

Recomanada a partir de 7 anys DURADA 1 h 15 min

128

ISTITUTO ARS DIMICANDI (ITÀLIA)

Recomanada a partir de 12 anys DURADA 30 min

dg-21 17 h Idioma: Castellà

LLOC

Platja d'Altafulla

ACCÉS

Lliure i gratuït

Parc Voramar, Altafulla

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 7 anys DURADA 45 min


RECREACIÓ HISTÒRICA

GLADIADORS

RECREACIÓ HISTÒRICA NOU

La porta de la mort

JOCS DE GLADIADORS

RECREACIÓ HISTÒRICA NOU

Els herois del moment

PARDUS

La vida quotidiana d’un gladiador V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA ISTITUTO ARS DIMICANDI (ITÀLIA)

TARRACO LVDVS (TARRAGONA)

TARRACO LVDVS (TARRAGONA)

És curiós com en els orígens de la pràctica de la gladiatura romana, en la qual la mort exerceix un paper fonamental, trobem la utilització de la lluita entre dos guerrers en els rituals funeraris aristocràtics. El que va néixer com una forma d’expiació davant el més enllà es convertí, al cap dels anys, en la forma d’espectacle ritual, religiós i polític més important del món romà. Amb els habituals col·laboradors del Festival, el grup Ars Dimicandi, el públic que s’acosti al columbari de Vila-rodona podrà entendre millor un dels fenòmens més interessants de l’antiga Roma, i, a més, en un espai monumental vinculat del tot amb el contingut del que veurà.

Mal interpretats pel món del cinema i la literatura contemporània, on aquest espectacle —que per als romans tenia molt a veure amb els seus valors i amb les seves creences més profundes— ens apareix només en el seu vessant més cruel i inhumà, el grup de recreació històrica Tarraco Lvdvs intentarà contextualitzar molt millor el sentit i la pràctica d’aquells gladiadors per a, almenys, «entendre» una mica millor el món antic.

Reviurem la vida de Pardus, un gladiador documentat en un instrumentum d’ivori conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vinculat al municipium d’Emporiae. Per la proximitat de la troballa és possible que lluités a l’amfiteatre de Tarragona. Així, hem volgut retre homenatge a Pardus recreant el que hauria pogut ser la seva vida diària en un ludus proper a Tàrraco, l’entrenament al qual estava sotmès, l’alimentació i el tracte mèdic que podia rebre o les seves creences religioses.

HORARI

Ens acostarem a altres personalitats vinculades als espectacles públics, entesos com a esdeveniments de masses que requerien una habilitació, una preparació i un finançament previs per part d’unes elits locals.

dg-21 12.30 h Idioma: Castellà

LLOC

Vila-rodona, columbari romà

ACCÉS

Invitació. Recollir a l'Ajuntament de Vila-Rodona i taquilla festival Casa Sefus Recomanada a partir de 7 anys

DURADA 1 h

HORARI

HORARI

dv-19 ds-20 dv-26 ds-27

dg-21 11 h Idioma: Català

22 h (cat) 22 h (cast) 22 h (cat) 22 h (cast)

LLOC

Amfiteatre romà

LLOC

Amfiteatre romà

ACCÉS

Entrada: 5 €

ACCÉS

Entrada: 5 €

Recomanada a partir de 7 anys DURADA 1 h

Recomanada a partir de 12 anys DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 129


RECREACIÓ HISTÒRICA

XERRADA-DEMOSTRACIÓ

AUDIOVISUAL-ACTIVITAT ESCOLAR

GLADIADORS DE TÀRRACO

GRAFITS ROMANS

CARTHAGO NOVA

Parets que parlen

V I DA Q U OT I DIA NA TARRACO LVDVS (TARRAGONA)

ds-20

LLOC

Plaça del Castell Falset (Priorat)

ACCÉS

19 h Idioma: Català

DURADA 1 h

130

HORARI

dv-26 19.30 h ds-27 19.30 h Idioma: Castellà

LLOC

Mur del Fòrum Provincial – Casa Sefus. Baixada del Roser, 7

ACCÉS

Entrada: 3 €

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 7 anys

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA RICARDO V. PLACED (OSCA)

Per primer cop al Priorat, el Festival pro- Proposem una petita selecció d’escrits grama una activitat de recreació històrica que són les veus dels antics habitants de centrada en un dels aspectes més caracte- la civitas. Unes veus que encara ens parrístics de la cultura romana: la lluita dels len avui després de dos mil anys d’història. gladiadors. Mitjançant les pintades, inscripcions i incisions, els antics habitants de l’Imperi van Mal interpretats pel món del cinema i deixar escrit o dibuixat sobre les parets el la literatura contemporània, on aquest que pensaven, el que els inspirava, com espectacle —que per als romans tenia vivien i com eren. molt a veure amb els seus valors i amb les seves creences més profundes— ens Milers d’inscripcions que ens donen una apareix només en el seu vessant més cruel imatge molt més viva que els monuments i inhumà, el grup de recreació històrica o les grans obres d’art. Els qui ens parlen Tarraco Lvdvs intentarà contextualitzar en aquestes parets són persones com nomolt millor el sentit i la pràctica d’aquells saltres, no gaire lluny de les nostres pròpies gladiadors per a, almenys, «entendre» una inquietuds, i l’enorme vitalitat d’una vila on mica millor el món antic. es feia la vida dia a dia..

HORARI

Una ciutat romana del segle I dC

Recomanada a partir de 14 anys DURADA 1 h

FUNDACIÓN INTEGRA (REGIÓ DE MÚRCIA)

Al segle I dC Carthago Nova és una esplendorosa urbs de l’Imperi romà. La pròspera família Albino es veu en l’obligació d’entrar en competència amb el poderós Lucio Andro per a aconseguir la concessió d’unes obres. Un conflicte que perdurarà durant diversos anys i que s’agreujarà amb el declivi econòmic de la ciutat i amb el ressorgiment popular dels jocs gladiatoris. A partir de la història d’aquest conflicte, el documental d’animació, nominat a millor pel·lícula en la seva categoria en els premis Goya del 2011, reflecteix el dia a dia de l’antiga ciutat de Carthago Nova en la millor època de la ciutat i ens acosta als costums i tradicions, la vida comercial, el treball al port i la política i administració de la ciutat d’una manera didàctica i divertida. HORARI

Del dl-15 a dv-26 10 h /11 h

LLOC

Patronat de Turisme – Espai Turisme c/ Major, 39

ACCÉS

Inscripció: oficina@tarracoviva.com Reservat grups escolars de 8 a 16 anys.

DURADA 1 h


VISITA TEATRALITZADA

ACTIVITAT ESCOLAR

CORNELIUS I AEMILIA

AVE SALVE

Amfitrions de Tàrraco

TALLER INFANTIL NOU

Cornelius i Aemilia ens visiten!

V I DA Q U OT I DIA NA

VESTIMNOS COM ELS ROMANS! V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

CÒDOL EDUCACIÓ (TARRAGONA)

CÒDOL EDUCACIÓ (TARRAGONA)

POLIÈDRIC, SERVEIS INTEGRALS (TARRAGONA) MATERIAL ELABORAT I CEDIT PEL CAMP D’APRENENTATGE DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

A l’espai del Fòrum de la Colònia, Cornelius i Aemilia —personatges reals documentats a principis del segle II dC— recorren el recinte arqueològic amb l’objectiu de promoure la civilització, els costums i la colònia romana i incorporar nous habitants a la ciutat. Una divertida immersió en la vida quotidiana de la ciutat romana a través del joc dramàtic i les darreres tecnologies de realitat virtual creades per Digivisión-Imageen per a descobrir com batega el cor de Tàrraco! I vosaltres, sabríeu viure com uns autèntics romans?

Lucius Cornelius Romanus, duumvir de Tàrraco, i la seva esposa, Aemilia, estan fent un recorregut per l’ager Tarraconensis per tal de promocionar la ciutat de Tàrraco i explicar les meravelles de la civilització romana als qui encara no la coneixen. Estan fent una promoció de la ciutat entre els indígenes i bàrbars per tal que, si escau, obtinguin algun dia la ciutadania romana i el gran avantatge de viure a la capital de la Hispània Citerior. Un argument divertit i engrescador per tal de mostrar la civilització romana i la seva vida quotidiana. Temes com el vestuari, l’escriptura, l’economia, l’alimentació, la vida religiosa, les tipologies i el significat de les escultures... s’introduiran en forma de pinzellada d’una manera rigorosa, lúdica i participativa per tal que la proposta esdevingui una experiència significativa i motivadora per als alumnes.

Durant una estona et sentiràs com un autèntic romà, emprovant-te el seu vestuari segons el paper que et toqui adoptar. Així, podràs posar-te les llargues túniques, enriquides per les intenses aromes dels perfums antics i les joies que cadascú portava, mentre et maquillarem seguint les seves modes. Després d’observar-te amb els miralls del passat i de l’actualitat, t’enduràs un retallable d’un home o una dona romans amb els vestits que hauràs portat.

HORARI

ds-27 dg-28

LLOC

ACCÉS

10.15 h (cast) / 12 h (cat) 17 h (cast) / 18.30 h (cat) 10.15 h (cat) / 12 h (cast)

HORARI

HORARI

dm-16 de 10 a 12 h

dv-26 18.15 h (cat) / 19.30 h (cast) ds-27 10 .15h (cast) / 11.30 h (cat)

dg-28

Idioma: Català

Fòrum de la Colònia

12.45 h (cast) / 17 h (cat) 18.15 h (cast) / 19.30 h (cat) 10.15 h (cast) / 11.30 h (cat) 12.45 h (cast)

C/ Lleida, s/n

LLOC

Columbari de Vila-rodona

LLOC

Jardins del Camp de Mart

Entrada: 2 €

ACCÉS

Reservat alumnes CEIP Vila-rodona

ACCÉS

Entrada: 2 €

Recomanada a partir de 6 anys DURADA 1 h 30 min

DURADA 2 h

Activitat infantil, de 5 a 12 anys DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 131


TALLER INFANTIL

JOCS ROMANS

TALLER, JOCS I ALTRES ACTIVITATS

FEM JOIES ROMANES

LUDI

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES DE TÀRRACO

Jocs romans

V I DA Q U OT I DIA NA

V I DA Q U OT I DIA NA

POLIÈDRIC, SERVEIS INTEGRALS (TARRAGONA)

POLIÈDRIC, SERVEIS INTEGRALS (TARRAGONA) MATERIAL ELABORAT I CEDIT PEL CAMP D’APRENENTATGE DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

MATERIAL ELABORAT I CEDIT PEL CAMP D’APRENENTATGE DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

V I DA Q U OT I DIA NA CAMP D’APRENENTATGE DE TARRAGONA

Al llarg del taller sabràs quina mena de Enguany tindrem al nostre abast uns nous Activitat dirigida a tots els escolars del joies portaven els homes i les dones ro- jocs que ens aproparan als entreteniments Tarragonès de 5è d’Educació Primària. mans i podràs elaborar-ne alguns models que tenien els nens de fa dos mil anys. La reserva s’ha de fer informàticament que et faran sentir com un autèntic ciutadà Com ells, podrem practicar l’equilibri, la al CdA. Prèviament, fem una reunió a la de Tàrraco. Practicaràs amb els cordills, el punteria, la força i, sobretot, el fet de saber Delegació Territorial d’Ensenyament amb cuir, les boles, els filferros i els metalls per compartir el temps lliure i els objectes amb tots els directors i directores de les escoles per a informar-los i donar-los els materials tal d’experimentar amb els diferents mate- els altres infants. necessaris. rials i, segons les teves habilitats, endur-te unes joies fantàstiques.

HORARI

dv-26 18.15 h (cat) / 19.30 h (cast) ds-27 10 .15h (cast) / 11.30 h (cat)

dg-28

12.45 h (cast) / 17 h (cat) 18.15 h (cast) / 19.30 h (cat) 10.15 h (cast) / 11.30 h (cat) 12.45 h (cast)

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Entrada: 2 € Activitat infantil, de 5 a 12 anys

DURADA 1 h

132

HORARI

dv-26 17 h a 20.30 h ds-27 10 h a 14 h / 17 h a 20.30 h dg-28 10 h a 14 h

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Activitat infantil, de 4 a 10 any

HORARI

dj-18

LLOC

Jardins del Camp de Mart

ACCÉS

Informació i reserves: Camp d’Aprenentatge de Tarragona

9.15 h a 12.45 h


SOPAR-CONCERT

XERRADA

LECTURES DRAMATITZADES

CARMINA CANERE

CARRERS, CASES I BOTIGUES

EL RAPTE DE GRÈCIA

La vida en una ciutat romana

V I DA Q U OT I DIA NA THALEIA.

GRUP DE RECREACIÓ HISTÒRICA DE TARRAGONA ORGANITZA: HOTEL URBIS

A Roma, la música sempre estava present La LexIulia Municipalis regulava l’amplada en els moments d’oci. Els comensals po- i la neteja de les voreres —era preceptiu dran gaudir de les diferents interpretacions que ho fessin els veïns—, i posteriorment del grup en moments concrets del sopar: altres lleis regularien les alçàries dels al principi, mentre esperen l’arribada dels edificis i la seguretat viària, així com els diversos plats i al final del banquet. sorolls. Les lleis proposaven, però els homes disposaven; l’ocupació de voreres era El públic podrà assaborir els sons d’alguns habitual, la neteja era quelcom discret, els dels instruments reconstruïts de l’època edificis s’ensorraven per la mala qualitat romana i delectar-se amb les melodies que dels materials i l’excés d’alçària. Ciutats els oferiran els músics del grup (Seikilos, sorolloses, plenes de brutícia i perilloses, Mea Lesbia, Odi et amo...), sense obli- sí. Però també ciutats plenes d’activitats dar-nos dels ballarins, que amenitzaran comercials, polítiques, religioses, etc. Ciuen tot moment el concert. També s’oferi- tats plenes de vida. ran poemes acompanyats de la kithara i la fistvla obliqva, com Priapea XXV o un fragment d’Aeneidos Liber II.

HORARI HORARI

dj-25

Hotel Urbis. Plaça Corsini, 10

ACCÉS

Informació i reserves Hotel Urbis, 977 24 01 16

DURADA 50 min

dv-19 19 h

R E L IG IÓ ESCOLA DE LLETRES DE TARRAGONA

La conquesta de Grècia per part de l’Imperi romà no va implicar la desaparició de la seva cultura, sinó just el contrari. Roma va beure de tota la tradició grega i n’agafà fins i tot els déus. Tres tallers de l’Escola de Lletres s’uneixen per a escriure i fer una lectura dramatitzada al voltant de la Grècia sotmesa. Roma altaveu d’Atenes, de Fídies, d’Eurípides i de Sòcrates. Els mestres grecs tornaran a parlar per boca dels habitants de la ciutat dels set turons. Ells són l’autèntic tresor de guerra que es van emportar entre llances i escuts d’hoplites. Tres petites peces que us permetran traslladar-vos a la Roma dels grans pensadors que quasi havien oblidat d’on els venia tot. Textos en els quals els mestres grecs s’enfrontaran, dialècticament, als seus amos i alumnes. HORARI

Idioma: Català

20.30 h LLOC

LLOC

EI així Zeus va ser Júpiter

V I DA Q U OT I DIA NA MAGÍ SERITJOL DIRECTOR DEL FESTIVAL TARRACO VIVA

ACCÉS

dv-19 i 26 18 h ds-20 i 27 18 h Idioma: Català

El Corte Inglés Sala Àmbit Cultural

LLOC

Antic Ajuntament

Lliure i gratuït

ACCÉS

Lliure i gratuït

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 1 h

NOU

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 40 min P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 133


XERRADA

AMAZONES

NOU

Guerreres llegendàries de l'Antiguitat

XERRADA

RECREACIÓ HISTÒRICA

NOU QUAN LA SAVIESA ES TRANSFORMA EN PERVERSITAT I BRUIXERIA

ROMA ARCANA R E L IG IÓ

R E L IG IÓ

R E L IG IÓ ALBERTO PÉREZ. COEDITOR DE DESPERTA FERRO EDICIONES

JOANA ZARAGOZA, PROFESSORA DE FILOLOGIA GREGA, URV

THALEIA. GRUP DE RECREACIÓ HISTÒRICA DE TARRAGONA

Les amazones, aquestes dones ferotges que habitaven en els confins del món conegut, van ser en els mites grecs guerreres arxienemigues d’herois com Aquil·les o Hèrcules. Però qui van ser en realitat aquestes intrèpides guerreres que es lliuraven a la guerra, la caça i la llibertat sexual? Van existir realment o van ser només un arquetip de l’alteritat en la cosmovisió grega? A Amazonas. Guerreras del mundo antiguo, Adrienne Mayor combina l’anàlisi dels mites clàssics amb les tradicions de l’estepa euroasiàtica i l’arqueologia per a revelar detalls íntims i sorprenents sobre les dones de carn i ossos que el món clàssic coneixeria com a amazones i per a demostrar que aquestes guerreres no eren fruit tan sols de la imaginació hel·lènica.

Trobem a la mitologia grega un seguit de dones que han gosat traspassar els límits que els han estat imposats per la societat i que tenen una saviesa que exterioritzen amb els seus actes. Aquestes figures femenines que no estan disposades a sotmetre’s al poder masculí i que comporten, amb la seva manera de fer, desgràcia i caos seran considerades perverses o bruixes i acabaran dominades per herois civilitzadors. Algunes, a més, tenen el do de la bellesa, com Helena, Circe o Calipso; altres han quedat convertides en dones monstruoses, com la medusa o les sirenes.

Els sacerdots auguris eren considerats els més antics de Roma, si bé els auspicis també podien ser interpretats pels magistrats. L’àugur predeia un bon o mal auguri tot observant el vol dels ocells, per exemple. L’harúspex llegia les entranyes dels animals (extispicina) i presagiava si era un bon moment per a dur a terme un acte o no, o interpretava fenòmens meteorològics com el tro o el llamp. Aquest tius de personatges eren consultats sobretot per emperadors i militars, tot i que en l’àmbit particular també eren reclamats.

HORARI

ds-27

19.30 h Idioma: Castellà

HORARI

dj-18

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. - Sala del Sarcòfag

LLOC

Fòrum Provincial – Pretori romà. - Sala del Sarcòfag

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 45 min

134

19.30 h Idioma: Català HORARI

dv-19 21 h (cat) / 22 h (cast) /23 h (cat) dv-26 21 h (cat) / 22 h (cast) /23 h (cat) ds-27 21 h (cast) / 22 h (cat) /23 h (cast)

LLOC

Circ Romà

ACCÉS

Entrada: 3 €

Plaça del Rei, s/n

Plaça del Rei, s/n ACCÉS

El poble romà va desconèixer la paraula màgia i magus fins a l’època d’August. En aquell moment es va començar a utilitzar aquests termes per als rituals aliens i vinguts del Pròxim Orient.

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

Recomanada a partir de 12 anys DURADA 50 min


XERRADA

NOU

MEMORIA AETERNA

Per què un mausoleu romà a Vila-rodona?

ENIGMA NOCTURN

RECREACIÓ HISTÒRICA

DE MÒMIES I ROMANS

MÒMIA

R E L IG IÓ JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, CATEDRÀTIC D’ARQUEOLOGIA, UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I INVESTIGADOR DE L’ICAC)

El viatge del més enllà

SERVEI MUNICIPAL TARRAGONAJOVE – AURIGA, SERVEIS CULTURALS – MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

Què ens espera en morir? No és fàcil A la batalla d’Actium, Octavi derrota les pensar-hi. Però els antics ho tenien molt tropes de Marc Antoni i Cleòpatra, que clar. Existia una altra vida, feliç per a to- acabaran suïcidant-se a Alexandria. Egipthom, als Camps Elisis. Però no era fàcil te passarà a ser província romana, amb la arribar-hi. qual cosa es convertirà en el gran rebost de cereals de Roma. Supereu les proves L’ànima del difunt havia de saber trobar d’aquest enigma nocturn i endinseu-vos el camí i per a això calien dues coses: la en les profunditats de l’Egipte romà. Els primera, rito legitimo, haver estat ente- enigmes nocturns són una proposta d’oci rrat complint les normes, i la segona i més alternatiu per a joves que, a partir d’un essencial, memoria aeterna, que el record format competitiu en petits grups, intenten d’un mateix perdurés a la terra. I quina resoldre un misteri o enigma per mitjà de millor manera de perduració que un se- la investigació, la deducció, la recerca… El pulcre monumentalitzat per a si mateix i recinte monumental del Circ de Tàrraco es per a tota la família? convertirà en l’escenari de l’enigma on s’enfrontaran dues grans civilitzacions, Roma i Egipte. Quina en sortirà vencedora, al final de l’enigma?

HORARI

dt-16

LLOC

Vila-rodona – El Casal

ACCÉS

Lliure

19.30 h Idioma: Català

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 1 h 30 min

EGIPTE

R E L IG IÓ

HORARI

dj-18

LLOC

Circ i Fòrum Provincial – Pretori romà. Entrada: Circ

ACCÉS

MV ARTE (TARRAGONA) – ARGOS TARRAGONA

Quan la mort arribava a una llar de l’antic Egipte, es deia que el difunt havia anat a reunir-se amb el seu ka. Des d’aquell moment, i durant un mínim de setanta dies, s’engegava el complex procés de la momificació. Familiars, sacerdots, embalsamadors, benes, resina, olis, perfums, sang i fetge eren necessaris per a convertir el cadàver en un sah, una mòmia, i aconseguir que el mort pogués completar el seu viatge a la ultratomba. Només així podia arribar fins al Judici d’Osiris i aconseguir la seva immortalitat. Us convidem a presenciar el fascinant procés i els rituals que seguien a la mort per a aconseguir que el difunt renaixés en el més enllà.

HORARI

dj-18 dv-19 dj-25 dv-26

LLOC

Antic Ajuntament

21 h Idioma: Català

c/ Major 41

Lliure inscripció a www.tarragonajove.org Recomanada per a joves 14 a 30 anys

DURADA 1 h 30 min

22 h (cat) 22 h (cast) 22 h (cat) 22 h (cast)

ACCÉS

Entrada 5 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 135


RECREACIÓ HISTÒRICA-DEGUSTACIÓ

XERRADA

SOPANT A LES PORTES DEL DUAT

DONES DE L’ANTIC EGIPTE

TALLER NOU

De les tasques domèstiques al tron de faraó

El banquet funerari

SCRIPTORIUM EGIPCI Cal·ligrafia egípcia antiga

EGIPTE

EGIPTE

ARGOS TARRAGONA – MV ARTE (TARRAGONA) – RESTAURANT ALMOSTA COL·LABORA: CERVESERIA LES CLANDESTINES

IRENE CORDÓN, DOCTORA EN ARQUEOLOGIA, SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

RICARDO V. PLACED (OSCA)

Els funerals a l’antic Egipte no podien acabar de millor manera. Després de deixar la mòmia dins la seva tomba, els sacerdots, familiars i amics es reunien al voltant d’una taula. Allà menjaven, bevien, cantaven i ballaven per a demostrar que, lluny de viure pels morts, als egipcis els encantava la vida. A través d’aquest banquet veureu com es vestien, perfumaven i guarnien els egipcis, el que els agradava menjar i beure i com era el paper de la dona en aquella societat. I ho farem com ells, al voltant d’una taula, on els podreu veure i on també podreu sopar.

Tothom mínimament interessat per l’antic Egipte coneix el nom de Nefertiti, encara que només sigui pel famós bust conservat a Berlín. Potser amb una mica més de memòria també recordarem el nom de Nefertari, una de les esposes de Ramsès II el Gran. I ja anant una mica més a fons, i havent llegit una mica la immensa bibliografia sobre Egipte, recordarem el nom de Hatxepsut, la faraó dona de la divuitena dinastia... Però aquests noms d’esposes reials i fins i tot de faraons dones són una anècdota en la història mil·lenària de l’antic Egipte. Quina era la condició social, econòmica i personal de les dones en aquest món? El cas de Hatxepsut és només una excepció o n’hi va haver més, de faraons dones?

Sessions d’escriptura jeroglífica egípcia a partir dels signes monoconsonàntics. Recorregut per les quatre escriptures: jeroglífica (sagrada), hieràtica (sacerdotal), demòtica (popular) i copta (el quart dels sistemes gràfics amb què es va transcriure l’egipci, sota la influència de l’alfabet grec, i últim estadi evolutiu de l’antiga llengua dels faraons).

HORARI HORARI

LLOC

ds-20 ds-27

21.30 h (cat) 21.30 h (cast)

Antic Ajuntament c/ Major 41

ACCÉS

Entrada: 25 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 2 h

136

LLOC

Es proveirà els participants del taller d’una paleta d’escriba amb dues salseretes que contenen el vermell i el negre, canyes Juncus maritimus i papir Cyperus papirus.

ds-20

18.30 h Idioma: Català

HORARI

Fòrum Provincial – Pretori romà. Sala del Sarcòfag. Plaça del Rei, s/n.

ACCÉS

EGIPTE

Idioma: Castellà LLOC

DURADA 1 h

Antic Ajuntament, c/Major 41

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

ds-27 10 h dg-28 10 h

ACCÉS

Entrada 3 € Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h 30 min


MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

MONÒLEG DE RECREACIÓ HISTÒRICA

ACTIVITAT ESCOLAR

IRAS

ARTEMÍSIA

DÉUS, FARAONS I MÒMIES A L’ANTIC EGIPTE

La germana d’Hermionê

Al servei de Cleòpatra EGIPTE

EGIPTE

EGIPTE

OFICINA TARRACO VIVA – ARGOS TARRAGONA – MV ARTE (TARRAGONA)

ASSUMPTA MERCADER

KARME GONZÁLEZ

Iras, la fidel serventa de Cleòpatra, ens explica el que ha estat la seva vida al costat de la reina. Ens vol fer saber com ha viscut els amors, les ambicions, les victòries i les derrotes de la seva senyora. Amb ella sabrem quins eren els seus secrets de bellesa i les seves armes de seducció, i, sobretot, com va poder una reina egípcia sacsejar el cor de dos romans tan importants com Juli Cèsar i Marc Antoni. Iras, amb el seu tarannà senzill i prudent, parlarà dels grans moments de Cleòpatra però també ens donarà detalls del seu dia a dia.

Us proposem un viatge per a conèixer millor l’antic Egipte, guiant-vos per la nostra exposició. Us introduirem en el marc físic únic de la vall del Nil per a poder entendre com funcionava una de les primeres grans civilitzacions de l’Antiguitat. Descobrirem els déus i cultes amb els quals el poble egipci explicava el seu entorn natural i la seva manera d’enA través de les vivències d’aquest personat- tendre’l. I també podreu conèixer com ge, que hauria pogut existir, reconeixerem s’organitzava el país, amb els pagesos, la vida quotidiana d’un Egipte divers, mul- artesans, funcionaris, escribes i el faraó. ticultural, ple de contrastos, on les cultu- I per acabar, una activitat curiosa: reconsres i les religions se sobreposen en capes truirem junts el procés de la momificació i generen un sincretisme ple de matisos. amb la nostra mòmia.

HORARI

LLOC

ACCÉS

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

18 h (cat) 11 h (cast) / 18 h (cat) 11 h (cast) 18 h (cat) 11 h (cast) / 18 h (cat) 11 h (cast)

Som a Arsinoe, l’antiga ciutat de Per-Sobek, que venera el cocodril, situada prop del llac Moeris. Allí trobem Artemísia, la germana borda d’Hermionê, la Gramatikê, la gran mestra… la que la va ensenyar a llegir i a escriure. Artemísia, mig grega i mig egípcia, és una dona del seu temps, sola, que es fa càrrec de la família i del negoci.

HORARI

dv-19 ds-20 dg-21 dv-26 ds-27 dg-28

19 h (cat) 11 h (cast) / 19 h (cat) 11 h (cast) 19 h (cat) 11 h (cast) / 19 h (cat) 11 h (cast)

HORARI

dl-15 a dv-26

LLOC

Antic Ajuntament

9.30 h / 11.30 h

Fòrum Provincial – Pretori romà. Terrassa sala Gòtica

LLOC

Muralles - Terrassa Minerva

Entrada 3 €

ACCÉS

Entrada: 3 €

Reservat grups escolars de 8 a 16 anys

Recomanada a partir de 10 anys

Inscripcions: oficina@tarracoviva.com

Recomanada a partir de 10 anys DURADA 40 min

DURADA 40 min

c/ Major 41 ACCÉS

DURADA 1 h 15 min P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 137


XERRADA

PRESENTACIONS

ACTIVITATS

ENAMORA’T DE LES GEMMES DE TUTANKAMON

TABERNA LIBRARIA

TABERNA LIBRARIA

La gemmologia a l’antic Egipte

NOU

Activitats a les llibreries

Espai dedicat al llibre

FIRES

FIRES

EGIPTE ÀNGEL LÓPEZ-CALVÓ, GRADUAT EN GEMMOLOGIA (UB) ESTHER FUSTÉ, GEMMÒLOGA (UB). INSTITUT GEMMOLÒGIC DE TARRAGONA

GREMI DE LLIBRETERS DE TARRAGONA

GREMI DE LLIBRETERS DE TARRAGONA

Des de les càlides arenes del desert africà emergeix una civilització que ha proporcionat al món extraordinaris treballs en or i la presència de gemmes com la maragda, la turquesa o el lapislàtzuli, amb una clara intenció màgica i de poder.

El Gremi de Llibreters de Tarragona porta al Camp de Mart els seus fons bibliogràfics relacionats amb el món clàssic i organitza presentacions de llibres i intercanvis entre escriptors i lectors.

El Gremi de Llibreters de Tarragona organitza, durant les setmanes del Festival, diverses activitats a les llibreries.

Dissabte 27 • 11 h. MUERTE Y CENIZAS, de Teo Palacios • 17 h. CORAM SCRIPTORIBUS. Intercanvi entre escriptors i lectors. Amb : F. Narla, Donde aúllan las colinas; José M. Boal, En los pliegues del viento, E. Beltran, El resplandor de la joya; i Xavier Maimó, El siervo.

Divendres 19, 18 h, llibreria Adserà • CONEIX ELS GLADIADORS. Activitat infantil. Tarraco Lvdvs Dimarts 23, 19,30 , llibreriaLa Rambla. • LA KESSE I EL KOSSE a la font de la canya. Activitat infantil. Sergi Segura i Georgiana Castellas Dimecres 24, 20 h, llibreria La Capona • L’ESCENA ANTIGA. Adesiara editors

Diumenge 28 • 11 h. RUBRICATUS Barcino 13 aC, de Isabel Garcia Trócoli HORARI

dg-28 11 h Idioma: Català

LLOC

Patronat de Turisme – Espai Turisme.

HORARI

dv-26 17 / 21 h ds-27 10 /14,30 h - 17/21 dg-28 10 /14,30 h

HORARI

dv-19 18 h dt-23 19,30 h dc-24 20 h

LLOC

Jardins del Camp de Mart

LLOC

Llibreries

Lliure i gratuït

ACCÉS

c/ Major 39 ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 1 h

138

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

Adserà La Rambla La Capona

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai


DOCUMENTAL

GYPTIS

NOU

Un vaixell grec de Massalia del segle VI aC

DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

A LA RECERCA DE DJEHUTY

POMPEIA

Entre mòmies, tombes i jeroglífics

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

NOU

La casa de Julius Polibius

DIRECCIÓ: ANTONIE CHÈNÈ PRODUCCIÓ: CENTRE CAMILLE JULLIAN. 2014 IDIOMA: FRANCÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: JAVIER TRUEBA I JOSÉ LATOVA PRODUCCIÓ: MADRID SCIENTIFIC FILMS. 2015. IDIOMA: CASTELLÀ

DIRECCIÓ: PIETRO GALIFI I STEFANO MORETTI PRODUCCIÓ: ALTAIR4 MULTIMEDIA. 2015 IDIOMA: ITALIÀ, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

El 1997, en unes excavacions dutes a terme prop del port vell de Marsella, es van localitzar els vestigis d’un vaixell grec d’època arcaica. Anys després, seguint amb les recerques, un equip d’especialistes ha construït una embarcació similar, batejada amb el nom de Gyptis. Té la peculiaritat de disposar d’un casc les peces del qual estan cosides amb cordes, seguint les tècniques en ús de fa 2.600 anys. Han reproduït també fins als detalls més mínims i s’han llançat a navegar-hi, la qual cosa els ha permès obtenir informació de gran valor.

«A la recerca de Djehuty» explica el desenvolupament de tretze campanyes d’excavació arqueològica a Egipte centrades en la tomba de Djehuty, supervisor del tresor de la reina Hatshepsut, la primera dona faraona. Els seus rostres i noms van ser esborrats sistemàticament fa 3.500 anys per a impedir el seu record. Avui, un equip internacional, dirigit per José Manuel Galán, restaura la seva memòria investigant la necròpolis de Dra-Abu al-Naga, a Luxor. La tomba de Djehuty i el seu impressionant Llibre dels Morts són el punt de partida per a una aventura plena de nous personatges, valuoses troballes, descobriments insòlits i imatges inèdites del treball científic sobre el terreny.

Pompeia és un jaciment arqueològic que sempre ofereix sorpreses i noves propostes interpretatives. En aquest cas es tracta de la reconstrucció infogràfica d’un dels habitatges més importants: la casa de Julius Polibius. Aquesta domus romana torna a la vida gràcies a les tècniques digitals de reconstrucció més capdavanteres.

HORARI

LLOC

ACCÉS

dl-15 dl-22 dc-24 dl-15 i 22 dc-24

19.00 h 19.00 h 18,15 h

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 63 min

dt-16 dg-21 dt-23

Antiga Audiència

LLOC

Antiga Audiència

Lliure

ACCÉS

Lliure

dl-15 dg-21 dl-22

LLOC ACCÉS

Antiga Audiència

ICAC

HORARI

HORARI

20.05 h 12.00 h 20.05 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 55 min

19.00 h 13.00 h 19.00 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 10 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 139


DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

ROMA FORA DE ROMA

NOU

DOCUMENTAL

TECNOLOGIA MINERA ROMANA

NOU

PASSATGE A LA HISTÒRIA

L’or de Tresminas

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DIRECCIÓ: PIETRO GALIFI I STEFANO MORETTI PRODUCCIÓ: ALTAIR4 MULTIMEDIA, 2015 IDIOMA: ITALIÀ, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: RUI PEDRO LAMY PRODUCCIÓ: ARQUEOHOJE, 2015. IDIOMA: PORTUGUÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

La reconstrucció infogràfica és una de les maneres més eficaces per a entendre quin aspecte tenien les ciutats i els monuments antics. En aquesta ocasió, es presenta la recreació de quatre emplaçaments d’època romana a Itàlia: el port de Roma a Òstia; la basílica de Constantí a Aquileia; el fòrum romà de la ciutat de Brixia, actual Brescia, i la vil·la del Colombarone, a Pesaro.

Al nord de Portugal hi ha una de les àrees A la Grècia antiga, els Jocs Panhel·lènics mineres d’or més importants de tot l’Im- eren competicions esportives que reunien peri romà. Els impressionants testimonis representants de totes les ciutats gregues d’aquesta explotació i de la tecnologia em- i que tenien una base religiosa i un imprada es poden apreciar encara sobre el te- portant contingut polític. Encara que els rreny. Enormes talls a cel obert, profundes més coneguts són els Jocs Olímpics, tamgaleries i una complexa xarxa hidràulica bé a la ciutat de Nemea es duien a terme de canals que impressionen encara avui per aquestes trobades. El professor Stephen la seva envergadura i estat de conservació. Miller ha excavat durant més de quaranta Bona part de la moneda de més valor de la anys aquest jaciment arqueològic i hi ha Roma dels segles I i II dC va ser encunyada descobert restes tan significatives com amb l’or extret en aquesta zona minera. les de l’estadi on es duien a terme les curses. No només ha contribuït a la recerca científica del lloc, sinó que l’ha retornat a la vida organitzant-hi uns nous jocs que intenten reproduir els que van tenir lloc fa uns 2.300 anys.

HORARI

dt-16 dg-21 dt-23

19.10 h 13.15 h 19.10 h

HORARI

dt-16 dt-23

19.25 h 19.25 h

DIRECCIÓ: YIANNIS V. LAPATAS PRODUCCIÓ: IMAGINA AE. 2014 IDIOMA: ANGLÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

HORARI

dt-16 dt-23

19.50 h 19.50 h

LLOC

Antiga Audiència

LLOC

Antiga Audiència

LLOC

Antiga Audiència

ACCÉS

Lliure i gratuït

ACCÉS

Lliure

ACCÉS

Lliure

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 15 min

140

Limitat a l’aforament de l’espa Recomanada a partir de 12 anysi DURADA 20 min

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 67 min


DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

EL SECRET DE LA DEESSA DE LES SERPS

NOU

DOCUMENTAL

LA MURALLA DE FUSTA

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

NOU

DE PYRGOS AL PARTENÓ

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

NOU

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DIRECCIÓ: CHRISTIAN BAUER PRODUCCIÓ: ANEMON P., TANGRAM F.,2007. IDIOMA: ANGLÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: BJORN LOVEN PRODUCCIÓ: BJORN LOVEN. 2015. IDIOMA: ANGLÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: PANOS KARKANEVATOS PRODUCCIÓ: VERGA FILM PRODUCTIONS. 2007 IDIOMA: GREC, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

La civilització minoica de Creta va ser identificada per primera vegada per l’arqueòleg anglès Sir Arthur Evans, que va excavar Cnossos, un dels palaus minoics més importants. Aquesta pel·lícula viatja a Creta, Nova York i Toronto darrere les grans obres d’art minoic per a intentar desxifrar els seus secrets.

Mitjançant dibuixos es presenta la base naval i port del Pireu, en el qual es va sustentar el poder de la polis d’Atenes; tot això en el context de la decisiva batalla de Salamina, episodi transcendental de les guerres mèdiques que van enfrontar grecs i perses.

Durant els últims vint anys, Yorgos Vidos ha treballat com a artesà del marbre en la restauració de l’Acròpoli d’Atenes. Yorgos ha estat també sastre i músic. Membre d’un equip d’artesans del marbre, forceja amb el martell i el cisell per a deixar-hi la seva pròpia empremta. Yorgos prové del poble de Pirgos, a l’illa de Tinos, al cor de l’Egeu, on encara hi ha una escola per a aprendre a tallar el marbre, única a Grècia, que durant anys ha constituït una de les poques sortides laborals per als joves de l’illa.

HORARI HORARI

LLOC

ACCÉS

dj-18 dj-25 dv-26 dj-18 i 25 dv-26

19 h 19 h 19,15 h

dj-18 dj-25

LLOC

Antiga Audiència

ACCÉS

Lliure

Antiga Audiència

ICAC

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 52 min

HORARI

19.55 h 19.55 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 9 min

LLOC

ACCÉS

dj-18 dg-21 dj-25

20.05 h 11.00 h 18.30 h

dj-18 dg-21 dj-25 18.30 h dj-25 20.05 h

20.05 h Antiga Audiència Antiga Audiència

ICAC Antiga Audiència

Lliure Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys

DURADA 54 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 141


DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

DEMÈTER: EL MITE, LA LLEGENDA I LES TRADICIONS

HISTÒRIA DE L’ANTIC TEATRE DE PHILIPPOPOLIS

EMPÚRIES, L’ÀNIMA DE CATALUNYA DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L DIRECCIÓ: EBE GIOVANNINI I M. PELLEGRINI PRODUCCIÓ: M’ARTE , 2007 IDIOMA: ITALIÀ, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: JORDAN DETEV PRODUCCIÓ: BMAS, 2007

DIRECCIÓ: JOAN GALLIFAI PRODUCCIÓ: TV3, 2008 IDIOMA: CATALÀ

A partir del descobriment a Itàlia d’una estàtua de la deessa Demèter, Ceres per als romans, s’expliquen els cultes que rebia en qualitat de divinitat encarregada de la fertilitat de la terra.

Calen milions de passos i centenars d’anys per deixar les empremtes encara visibles en els graons de marbre de l’antic teatre de Philippopolis. Què sabem d’aquesta joia arquitectònica i artística de l’antiga Tràcia, que va portar alegria als seus ciutadans durant més de 400 anys? El documental es basa en la recreació del teatre romà de la ciutat de Plovdiv (Bulgària ) obtinguda a partir d’un model en 3D.

L’any 1906, Enric Prat de la Riba va sol·licitar als arqueòlegs que busquessin l’«ànima» de Catalunya. Dos anys després, amb la direcció de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, es van iniciar les excavacions a Empúries. Al cap d’un any es va produir una magnífica troballa: una estàtua que reproduïa el déu grec Asclepi. Transcorreguts cent anys des del començament de les excavacions, aquella estàtua, l’única de la seva importància trobada en tota la península Ibèrica, ha tornat a Empúries.

dj-25

ICAC

LLOC

ICAC

Lliure

ACCÉS

Lliure i gratuït

dc-24

ICAC

LLOC

Lliure

ACCÉS

dc-24

LLOC ACCÉS

17.00 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 25 min

142

HORARI

HORARI

HORARI

17,30 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 31 min

17.00 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 44 min


DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

DOCUMENTAL

ELS DÉUS POLÍCROMS DE L’ANTIGUITAT

ELS JOCS OLÍMPICS A L’ANTIGUITAT

LA CERÀMICA GREGA A EXTREMADURA

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DI V U L G AC IÓ AU DIOV I SUA L

DIRECCIÓ: RUDOLF SCHMITZ PRODUCCIÓ: ART G.E.I.E, 2008. IDIOMA: FRANCÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: MARKOS HOLEVAS PRODUCCIÓ: STARS SEVEN , 2002 IDIOMA: ANGLÈS, SUBTÍTOLS EN CASTELLÀ

DIRECCIÓ: JOSÉ CAMELLO MANZANO PRODUCCIÓ: LIBRE PRODUCCIONES , 2006 IDIOMA: CASTELLÀ

Contemplar avui dia l’arquitectura i escultura de la Grècia clàssica ens fa percebre un art antic nu, impol·lut, simbolitzat per edificis i estàtues d’immaculada blancor. Però l’anàlisi microscòpica de les restes de color sobre la pedra o les fotografies amb llum ultraviolada revelen la policromia original, caracteritzada per colors brillants. Aquest canvi en la visió de l’escultura clàssica resulta impactant als ulls dels nostres dies.

La història dels jocs olímpics a l’antiga Grècia, començant amb les modalitats atlètiques prehistòriques i arribant fins a la més important i prestigiosa competició esportiva de l’Antiguitat. La pel·lícula inclou reconstruccions d’edificis d’Olímpia, així com dramatitzacions i animacions que permeten conèixer en què consistien i com es practicaven les activitats esportives a Grècia. Aquest documental ha estat produït sota els auspicis de l’Acadèmia Olímpica Internacional i el patrocini del Parlament Europeu.

Durant els segles VI i V aC, la zona de l’Àtica a Grècia va destacar per les seves produccions ceràmiques de gran qualitat, que es van exportar per tot el Mediterrani com a producte de luxe. Els testimonis d’aquest comerç a llarga distància han arribat fins i tot fins a Extremadura, on la ceràmica grega apareix en jaciments arqueològics de l’Edat del Ferro com ara Capote o Cancho Roano. En aquest documental es mostren algunes de les restes trobades i les implicacions de les troballes a l’hora d’estudiar els intercanvis comercials i el paper de les elits socials.

HORARI

dv-26

ICAC

LLOC

Lliure

ACCÉS

HORARI

dj-25

LLOC ACCÉS

17.45 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 26 min

HORARI

dv-26

ICAC

LLOC

ICAC

Lliure

ACCÉS

Lliure

17.00 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 83 min

18,45 h

Limitat a l’aforament de l’espai Recomanada a partir de 12 anys DURADA 26 min

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 143


RECREACIÓ HISTÒRICA

RECREACIÓ HISTÒRICA

ADRIÀ I ANTÍNOUS

LA NINA D’IVORI

VISITA LLIURE NOU

La història d'un enterrament

Sacrifici al Nil

M U SE U S

M U SE U S NEMESIS ARQ (TARRAGONA)

ASSOCIACIÓ CULTURAL ST. FRUCTUÓS

Les sales del MNAT permeten fer un re- Al llarg de la història, la nostra ciutat ha corregut pel segle II, el segle d’Adrià. La estat escenari de grans troballes caractehistòria d’aquest emperador, filhel·lènic ritzades per la seva importància tant ari gran estadista, es desgranarà amb l’apa- queològica com artística. Algunes d’aquesrició de personatges com Plotina, Sabina tes peces s’han convertit en autèntiques i Antínous. A més, algunes de les peces icones locals. És el cas de l’anomenada nina exposades es vincularan a l’activitat, com d’ivori, una petita figura que forma part ara el retrat marmori d’Adrià. I, per des- d’un gran trencaclosques que ens explica comptat, alguns dels elements recuperats com era el món funerari a l’antiga Roma. a la vil·la dels Munts, com l’estàtua d’An- Des de l’Associació Cultural Sant Fructuós tínous heroïtzat. ens disposem a explicar, mitjançant aquest emblemàtic element, com era un enterrament en època tardoromana.

HORARI

dj-18

LLOC

MNAT. Plaça del Rei, 5

ACCÉS

Activitat gratuïta

21 h (cat) / 22.30 (cast)

Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat DURADA 1h

144

TRIA EL TEU ITINERARI PEL MNAT

HORARI

dv-19 20.30 h (cat) / 22 h (cast) ds-20 20.30 h (cast)/ 22 h (cat)

LLOC

MNAT. Necròpoli Paleocristiana,

M U SE U S AURIGA, SERVEIS CULTURALS (TARRAGONA)

Amb motiu de la Nit dels Museus, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona us proposa un recorregut per la seva exposició permanent a partir de diferents itineraris, entre els quals podreu escollir el que més us interessi.

Avda. Ramón y Cajal, 84 ACCÉS

Activitat gratuïta Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

DURADA 1 h

HORARI

ds-20

LLOC

MNAT.

22 h a 1 h

Plaça del Rei, 5 ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai


ITINERARI

TALLER

TALLER

VIATGE A LA CONSTELLACIÓ MUSEU

PASSA UN MATÍ DE TEATRE!

OPUS FIGULI: Taller sobre ceràmica i terra sigillata

Construint ponts de futur

M U SE U S

M U SE U S ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

M U SE U S ARNAU TRULLÉN, ARQUEÒLEG I CERAMÒLEG DEL TALLER ARSFICTILIS. ARTESANIA I PATRIMONI ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Un any més, el MNAT participa en aquesta proposta de viatge comú pels museus i centres culturals de la ciutat, que enguany ens planteja el paper dels museus com a serveis per a la societat, en els quals es poden formular qüestions que ajudin a replantejar les relacions entre les diferents col·lectivitats de manera pacífica.

Descobriu el teatre de Tàrraco, com era, quins espectacles s’hi duien a terme i com es feien. Us podreu convertir en actors romans.

Un taller pràctic on coneixerem el procés de la seva elaboració: fabricació del motlle, tornejat del vas, punxons decoratius, siglat, etc.

Institucions participants: CaixaForum Tarragona, Museu del Port de Tarragona, Museu Bíblic Tarraconense, Museu Diocesà de Tarragona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu d’Història de Tarragona i Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

HORARI HORARI

ds-20

LLOC

MNAT.

18h / 21 h

LLOC

Activitat gratuïta Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

ds-27 11 h dg-28 11 h

ACCÉS

HORARI

ds-27 10 h / 12 h dg-28 10.30 h / 12.30 h

LLOC

Museu i Necròpolis Paleocristians

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Plaça del Rei, 5

Plaça del Rei, 5 ACCÉS

La ceràmica és un element imprescindible per al coneixement del món romà. La terra sigillata es considera la primera gran producció europea amb un sistema d’elaboració de qualitat, poc cost i producció massiva.

Activitat gratuïta Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.

Av. Ramón y Cajal, 84

ACCÉS

Activitat gratuïta Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat

DURADA 1 h 30 min P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 145


VISITA TEATRALITZADA

TALLER

ACTIVITAT ESCOLAR

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VILLA

US PORTEM A L’HORTUS!

MANS A L’OBRA!

M U SE U S

M U SE U S ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

Construcció i decoració al món romà

ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

M U SE U S ORGANITZA: MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

COL·LABORA: ÀLEX MASDEU, ARCOVALENO I AURIGA SERVEIS CULTURALS

Una oportunitat per a gaudir d’una visita Voleu conèixer com eren els jardins i els guiada a la vil·la romana dels Munts, en horts romans? Voleu saber quines espècies companyia dels qui van ser-ne els pro¬pie- s’hi plantaven i quins usos tenien? Us protaris el segle II dC, el duumvir de Tàrraco, posem que vingueu a l’hortus experimental Caius Valerius Avitus, i la seva esposa, de la vil·la romana dels Munts, on podreu Faustina. Us mostraran com era la vida conèixer de primera mà com eren, quines en una propietat al voltant de Tàrraco en espècies s’hi cultivaven i quines tasques una proposta molt participativa. s’hi feien.

HORARI

LLOC

ACCÉS

ds-27 10.30 h dg-28 10.30 h

HORARI

Vil·la romana dels Munts

LLOC

Activitat gratuïta

ACCÉS

Passeig del Fortí, s/n (Altafulla)

Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

146

Activitat adreçada als grups escolars per al coneixement de les tècniques constructives i decoratives d’època romana d’una manera participativa.

ds-27 11 h dg-28 11 h

HORARI

dv-26 9.30 h a 15 h

Vil·la romana dels Munts

LLOC

Conjunt monumental de Centcelles

Activitat gratuïta

ACCÉS

Passeig del Fortí, s/n (Altafulla)

Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

C/ Afores, s/n (Constantí)

Grup escolar Reserva prèvia al MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat


TALLER

XERRADA

MODUS OPERANDI

ANTIC TESTAMENT I MANIFESTACIONS ARTÍS TIQUES PALEOCRISTIANES

Els oficis entorn de la construcció i la decoració en el món romà

PRESENTACIÓ

M U SE U S

NOU

ANNO DOMINI

Una recreació del primer Nadal de la Història

M U SE U S

ORGANITZA: MUSEU NACIONAL

ANDREU MUÑOZ MELGAR.

ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT)

DIRECTOR DEL MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE

M U SE U S ASSOCIACIÓ CULTURAL SANT FRUCTUÓS I MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE

COL·LABORA: ÀLEX MASDEU, ARCOVALENO I AURIGA SERVEIS CULTURALS

Una aproximació als diferents oficis relacionats amb la construcció i la decoració d’edificis en l’entorn de Centcelles, que n’és un magnífic exemple. El treball sobre la pedra, la preparació dels diferents materials que intervenen en la construcció, la realització dels mosaics, la decoració escultòrica… Un conjunt de propostes participatives per a conèixer les tècniques constructives i decoratives d’època romana a Centcelles.

HORARI

ds-27 11 h dg-28 11 h

LLOC

Conjunt monumental de Centcelles

ACCÉS

Activitat gratuïta

C/ Afores, s/n (Constantí)

Places limitades. Reserva prèvia MNAT Tel. 977 25 15 15 (dl a dv 8 h a 15 h) Tel. 977 23 62 09 (dm a dg) www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

El cristianisme primitiu restà influenciat El 17 i 18 de desembre del 2016, al passeig per una fresca i incipient teologia que, edi- Arqueològic (Muralles de Tarragona), el ficada per apologetes i pares de l’Església, Museu Bíblic Tarraconense i l’Associafarà un especial èmfasi en la dimensió sal- ció Cultural Sant Fructuós van oferir un vífica. Aquest fet essencial en la fe cristiana pessebre vivent partint d’una filosofia de tindrà una transcripció en els repertoris reconstrucció històrica amb el títol Anno iconogràfics del primer art cristià. Mit- Domini. Una recreació del primer Nadal de jançant una visió diacrònica de la història la història. Una edició a color recull textos bíblica exposarem esdeveniments i perso- i imatges d’aquesta experiència. natges veterotestamentaris representats en l’art paleocristià que ens permetran aproximar-nos a la seva significació final.

HORARI

ds-20

11 h Idioma: Català

HORARI

dc-17

LLOC

Museu Bíblic Tarraconense. Sala d’actes.

LLOC

Serveis Terriorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona . Sala d’actes.

c/ de les coques, 1C ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA 1 h

19.30 h Idioma: Català

c/ Major, 14 ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 147


XERRADA

LES LLAUNES DE TONYINA I EL PEIX FRESC EN ÈPOQUES GREGA I ROMANA

NOU

VISITA TEATRALITZADA

CONTACONTES

TIBERIUS, COMERCIANT PEL MARE NOSTRUM

CONTES DEL GRAN MARE NOSTRUM

M U SE U S

M U SE U S

M U SE U S

JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, (URV ICAC) PATRICIA TERRADO, (URV) ORGANITZA: MUSEU DEL PORT

AURIGA, SERVEIS CULTURALS (TARRAGONA) ORGANITZA: MUSEU DEL PORT

RAT CEBRIÁN ORGANITZA: MUSEU DEL PORT

Les grans migracions anuals de les tonyines vermelles cap als seus punts de fresa al Mediterrani central van motivar que els púnics i després els romans de les costes de Cadis, Màlaga i Cartagena s’especialitzessin en la seva pesca i en el seu envasament en salaó. Aquesta activitat es va convertir en època romana en una indústria d’enormes dimensions. La maceració de les vísceres permetia elaborar el garum, una salsa imprescindible en els sopars romans que es venia a preus altíssims, diu Plini que equivalents als perfums més cars. A més, a Tarragona disposem de l’anomenat mosaic dels peixos de la vila de Cal·lípolis, que ens permet conèixer la variada sèrie de peixos disponibles a les llotges de Tàrraco.

El comerciant de Tàrraco Tiberius Claudius Amiantus ens explicarà de primera mà com era el comerç del vi en època romana i quines característiques i perills tenia la navegació pel Mare Nostrum. Que Neptú i les nereides ens siguin favorables!

Es contaran històries senzilles d’aquest Mare Nostrum per on arribaren els romans adreçades als més petits de casa, on la mar i els romans seran els protagonistes, per tal de celebrar el Dia Marítim Europeu i el festival Tarraco Viva.

Tot seguit, tastet gastronòmic amb Xavi Veciana, del restaurant Balandra. HORARI

LLOC

ACCÉS

dj-18

19 h Dia Internacional dels Museus Idioma: Català

Museu del Port. Refugi 2 Moll de Costa- Sala d’actes

LLOC

Lliure i gratuït

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

148

HORARI

dv-26 20 h (cat) ds-27 19 h (cast)

HORARI

Museu del Port de Tarragona Àmbit port romà

LLOC

Lliure i gratuït

ACCÉS

Limitat a l’aforament de l’espai

dg-21 12 h Idioma: Català

Museu del Port. Refugi 2 Moll de Costa- Sala d’actes Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai


PROGRAMACIÓ ESPECIAL

RECREACIÓ HISTÒRICA

25 ANYS DELS BRONZES DE LA VILLA ROMANA DE LA LLOSA

EL GRAN FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO

NOU

AC T E C L OE N DA

M U SE U S ORGANITZA: MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

PARTICIPEN: PROJECTE PHOENIX / NEMESIS ARQ /LUDI SCAENCI / THALEIA COL·LABORA: DIGIVISIÓN, AULA ARQUEOLOGÍA URV, SETOPAN COL·LABORACIÓ ESPECIAL: JOAQUIN RUIZ DE ARBULO

Amb motiu de l’aniversari dels 25 de Bronzes a la Llosa, el Museu d’Història de Cambrils ha organitzat una programació especial pel diumenge 21: • • • •

Al cap damunt del turó de Tàrraco, on actualment hi ha la Part Alta, els nostres avant-passats van construir el que segurament ha estat l’edifici púbic més gran mai construït al nostre país, el Fòrum 11 h. Visita teatralitzada a la vil·la ro- Provincial. Tres grans terrasses, el recinte mana de la Llosa, realitzada per Còdol de culte en l’espai superior, la gran plaça Educació de representació al bell mig i finalment el 12 h. LA LLOSA, EN EXCAVACIÓ Circ tancant tota la construcció. En total DES DEL 1983, xerrada a càrrec de més de 100.000 m2 (dues vegades el Camp Jaume Massó, arqueòleg. Nou). I no és només la grandària, els ma12,30 h. DE MUSICA. La música a terials utilitzats, marbres de les pedreres l’antiga Roma. Concert de recreació imperials i granits portats des de l’actual històrica, Ludi Scaenici (Itàlia). Turquia, van fer d’aquest monument una 13,15 h LES LEGIONS BAIXIMPE- exaltació de la idea de civitas romana. RIALS. Recreació històrica, Septimani Seniores (Tarragona) Construït a finals del segle I dC durant la dinastia Flàvia, significà el punt culminant de la monumentalització de la ciutat fundada pels Escipions, elevada al rang de

HORARI

dg-21

LLOC

Vil·la romana de la Llosa de Cambrils

ACCÉS

Lliure i gratuït Limitat a l’aforament de l’espai

DURADA: 11h – 14 h

NOU

Alcaldes de Tàrraco, emperadors de Roma

HORARI

Colònia per Juli César i capital de l’Imperi durant els dos anys que s’hi va estar l’emperador August. Fins aquí algunes dades. Ara bé, les preguntes claus haurien de ser unes altres. Per què es va construir? I sobre tot, qui ho va construir? El festival Tarraco Viva, basant-se en els estudis d’historiadors i arqueòlegs proposa, en l’acte de cloenda, una interesant hipòtesi per tal de contestar aquestes preguntes. Un final de festival amb la col·laboració de diferents grups de recreació de la ciutat i alguna sorpresa.

dg-28 18 h Idioma: Català

LLOC ACCÉS

Sala August del Palau de Congressos de Tarragona Entrada 2 € Limitat a l’aforament de l’espa Recomanada per a majors de 12 anys

P RO G R A M A D’ AC T I V I TAT S 149


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS

HORES

Dissabte 27

MATÍ

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN (10 a 14,30 h) FÒRUM TÀRRACO (10 a 14.30 h)

els jardins del camp de mart

ARTIFEX (10 a 14.30 h) TABERNA LIBRARIA (10 a 14.30 h)

Divendres 26 TARDA

HORES

10.00

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS! (10.15 h)

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN (17 a 21 h)

FEM JOIES ROMANES (10.15 h)

FÒRUM TÀRRACO (17 a 21 h)

LA TOPOGRAFIA EN L’ÈPOCA D’ADRIÀ

17.00

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

ARTIFEX (17 a 21 h)

EL TALLER DEL MUSIVARI

TABERNA LIBRARIA (17 a 21 h) LUDI (17 a 20.30h)

18.00

LUDI (10 a 14h)

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS! (18.15 h)

L’OIKOS

10.30

MÀSCARES GREGUES POLICROMIA ROMANA

FEM JOIES ROMANES (18.15 h)

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

ARTÝMATA

TITELLES ROMANS

MÀSCARES GREGUES

L’OIKOS

EL TALLER DEL MUSIVARI

MUSIVARIA

19.00

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS!

11.00

ARTÝMATA CAVALCANT PER A ROMA

FEM JOIES ROMANES

19.30

PAPILIO

POLICROMIA ROMANA

MORT I CENDRES

GLADIUS I MEDULINA

PRINCIPIA (11.15 h)

HABEMUS COENAM

GLADIUS I MEDULINA

LLUNY DE LA TERRA NEGRA

VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

21.00 22.00

LES CARTES DE VINDOLANDA

11.30

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS! FEM JOIES ROMANES VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

Fires Taller infantil

12.00

Gastronomia

POLICROMIA ROMANA LES CARTES DE VINDOLANDA

Tallers per adults

FAST-FOOD A LA ROMANA MÀSCARES GREGUES

Recreació històrica Xerrada

EL TALLER DEL MUSIVARI

12.30

EXERCITUS VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST VESTIM-NOS DE ROMANS! (12.45 h) FEM JOIES ROMANES (12.45 h) ARTÝMATA

13.00

MUSIVARIA ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

13.30 152

14.00

HOPLITES VINE, VEU I VIU. FES DE LEGIONARI D’AUGUST HABEMUS PRANDIUM


HORES

Dissabte 27 TARDA

FORUM TARRACO (17 a 21 h)

FORUM TARRACO (10 a 14.30 h)

ARTIFEX (17 a 21 h)

ARTIFEX (10 a 14.30 h)

TABERNA LIBRARIA (17 a 21 h)

TABERNA LIBRARIA (10 a 14.30 h)

CORAM SCRIPTORIBUS

18.30

19.00

19.30

10.00

LUDI (10 a 14 h) VESTIM-NOS COM ELS ROMANS (10.15 h)

MÀSCARES GREGUES

FEM JOIES ROMANES (10.15 h)

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

LA TOPOGRAFIA EN L’ÈPOCA D’ADRIÀ

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS!

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

FEM JOIES ROMANES

EL TALLER DEL MUSIVARI

EL TALLER DEL MUSIVARI

L’OIKOS

ARTÝMATA

LES CARTES DE VINDOLANDA

10.30

MÀSCARES GREGUES

VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

POLICROMIA ROMANA

PAPILIO

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

MUSIVARIA

TITELLES ROMANS

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS! (18.15 h)

L’OIKOS

FEM JOIES ROMANES (18.15 h)

MUSIVARIA

L’OIKOS

18.00

MATÍ

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN (10 a 14,30 h)

L’OIKOS

17.30

Diumenge 28

ROMA ALS MUSEUS DEL MÓN (17 a 21 h)

LUDI (17 a 20,30 h)

17.00

HORES

11.00

ARTÝMATA

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

CAVALCANT PER ROMA

LES CARTES DE VINDOLANDA

PAPILIO

POLICROMIA ROMANA

RUBRICATUS. Barcino 13 aC.

TITELLES ROMANS

PRINCIPIA (11.15 h)

CAVALCANT PER ROMA

GLADIUS I MEDULINA

PRINCIPIA (18.15 h)

VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

GLADIUS I MEDULINA

11.30

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS!

VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

FEM JOIES ROMANES

ARTÝMATA

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL

VINE... FES DE LEGIONARI BAIXIMPERIAL MÀSCARES GREGUES

12.00

EL TALLER DEL MUSIVARI POLICROMIA ROMANA

EL TALLER DEL MUSIVARI

LES CARTES DE VINDOLANDA

VESTIM-NOS COM ELS ROMANS!

FAST-FOOD A LA ROMANA

FEM JOIES ROMANES

MÀSCARES GREGUES

LES CARTES DE VINDOLANDA POLICROMIA ROMANA

12.30

EXERCITUS VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

VINE... FES DE LEGIONARI D’AUGUST

VESTIM-NOS DE ROMANS! (12.45 h)

EXERCITUS

FEM JOIES ROMANES (12.45 h)

20.00

ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

ARTÝMATA

20.30

HOPLITES

21.00

HABEMUS COENAM

22.00

LLUNY DE LA TERRA NEGRA

13.00

MUSIVARIA ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

13.30 14.00

HOPLITES VINE, VEU I VIU. FES DE LEGIONARI D’AUGUST HABEMUS PRANDIUM


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS antiga audiència - sala d’actes Dilluns

HORES

15

Dimarts

16

Dimecres 17

Dijous

18

Divendres 19

Dissabte 20

Diumenge 21

11.00

DE PYRGOS AL PARTENÓ

12.00

A LA RE CERCA DE DJEHUTY

13.00

POMPEIA: LA CASA DE JULIUS POLIBIUS

13.15

ROMA FORA DE ROMA

POMPEIA: LA CASA DE JULIUS PO LIBIUS

GYPTIS: UN VAIXELL GREC

19.00

19.10

ROMA FORA DE ROMA

19.25

TECNOLOGIA MINERA RO MANA

19.50

PASSATGE A LA HISTÒRIA LA MURALLA DE FUSTA

19.55

20.05

A LA RECERCA DE DJEHUTY

Documental arqueològic Recreació històrica Xerrada

154

EL SECRET DE LA DEESSA DE LES SERPS

DE PYRGOS AL PARTENÓ


antiga audiència - sala d’actes HORES

Dilluns

22

Dimarts

23

Dimecres 24

Dijous

25

Divendres 26

Dissabte 27

Diumenge 28

ARS MEDICA IN OLHYMPIIS

11.00

12.00

ARS MEDICA IN OLHYMPIIS

13.00

13.15

19.00

GYPTIS: UN VAIXELL GREC

POMPEIA: LA CASA DE JU LIUS POLIBIUS

19.10

ROMA FORA DE ROMA

19.25

TECNOLO GIA MINERA ROMANA

19.50

PASSATGE A LA HISTÒRIA

ADRIÀ, GENI I FIGURA

LA MURALLA DE FUSTA

19.55

20.05

EL SECRET DE LA DEESSA DE LES SERPS

A LA RE CERCA DE DJEHUTY

DE PYRGOS AL PARTENÓ

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 155


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS muralles - espai minerva – terrassa Dissabte 20

Diumenge 21

Dissabte 27

Diumenge 28

10.00

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

11.00

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

12.00

CAIUS JULI LLÀCER

CAIUS JULI LLÀCER

CAIUS JULI LLÀCER

CAIUS JULI LLÀCER

13.00

DIÒGENES

DIÒGENES

DIÒGENES

DIÒGENES

HORES

Divendres 19

Divendres 26

17.00

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

18.00

DIÒGENES

DIÒGENES

DIÒGENES

DIÒGENES

19.00

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

ARTEMÍSIA

CAIUS JULI LLÀCER

CAIUS JULI LLÀCER

CAIUS JULI LLÀCER

20.00

Monòleg de recreació històrica

156


fòrum provincial - pretori romà - sala gòtica - terrassa Dissabte 20

Diumenge 21

Dissabte 27

Diumenge 28

10.00

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

11.00

IRAS

IRAS

IRAS

IRAS

12.00

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

13.00

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

HORES

Divendres 19

Divendres 26

17.00

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

LUCI ANNEU SÈNECA

18.00

IRAS

IRAS

IRAS

IRAS

19.00

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

DIONÍS I EL VELL

20.00

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

VIBIA SABINA AUGUSTA

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 157


ica

LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS fòrum provincial - pretori romà - sala del sarcòfag d’hipòlit 14

Dissabte 20

Diumenge 21

LA MESURA DE LA BELLESA

LA MESURA DE LA BELLESA

12.30

PARTENÓ

PARTENÓ

18.30

DONES DE L’ANTIC EGIPTE

HORES

Diumenge

Dilluns

15

Dimarts

16

Dimecres 17

Dijous

10.00

12.00

Divendres 19

DIÀLEGS AMB LA HISTÒRIA

HISTÒRIA I REALISME POLÍTIC

19.30

LA FILOSOFIA

TÀRRACO, QUAN LA SAVIESA ELS ÚLTIMS ELS ÚLTIMS PATRIMONI ES TRANSFORMA DIES D’OVIDI DIES D’OVIDI MUNDIAL EN PERVERSITAT... ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA

22.15

fòrum provincial - pretori romà - sala tecleta HORES

Dissabte 20

Diumenge 21

Dissabte 27

11.00

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

12.00

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

13.00

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

EL PODER DE ROMA

158

18

Diumenge 28


HORES

Dilluns

22

Dimarts

23

Dimecres 24

Dijous

25

Divendres 26

Dissabte 27

Diumenge 28

LA MESURA DE LA BELLESA

10.00

12.00

13.00

PARTENÓ

18.30

ROMA I MACEDÒNIA

19.30

EL MUR D’ADRIÀ

20.30

LES FESTES I LA CONSTRUCCIÓ DE LA POLIS

ELS ÚLTIMS DIES D’OVIDI

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM

AMAZONES

GRÈCIA CAPTIVA VA CONQUERIR ROMA

Acte inagural Xerrada Taller Monòleg de recreació històrica Recreació històrica

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 159


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS pla de la seu HORES

Dissabte 20

Diumenge 21

Dissabte 27

Diumenge 28

10.00

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

11.00

12.00

ca

TRES TERRASSES, TRES TERRASSES, UN MONUMENT UN MONUMENT A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

TRES TERRASSES, TRES TERRASSES, UN MONUMENT UN MONUMENT A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

TRES TERRASSES, UN MONUMENT

Itinerari

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

17.00

Xerrada demostració Recreació històrica

TRES TERRASSES, UN MONUMENT

TRES TERRASSES, UN MONUMENT

Actvitat escolar Lectura dramatitzada

19.00

A LA RECERCA DEL TEMPLE D’AUGUST

Taller Monòleg de recreació històrica

jardins del camp de mart - auditori HORES

Divendres 19

Dissabte 20

Divendres 26

Dissabte 27

22.00

THEATRON

THEATRON

THEATRON

THEATRON

muralles - espai minerva(entrada portal del roser) HORES

Divendres 26

Dissabte 27

21.30

ESPERANT L’EMPERADOR

ESPERANT L’EMPERADOR

160


antic ajuntament

HORES

Dilluns

15

Dimarts

16

Dimecres 17

Dijous

18

Divendres 19

9.30

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

11.30

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

EL RAPTE DE GRÈCIA

18.00

MÒMIA

22.00

EL RAPTE DE GRÈCIA

Dilluns

22

Dimarts

23

Dimecres 24

Dijous

25

MÒMIA

Divendres 26

Dissabte 27

Diumenge 28

SCRIPTORIUM EGIPCI (10 h)

SCRIPTORIUM EGIPCI (10 h)

SCRIPTORIUM GREC

SCRIPTORIUM GREC

9.30

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

11.30

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

DÉUS, FARAONS I MÒMIES

12.00

EL RAPTE DE GRÈCIA

18.00

EL RAPTE DE GRÈCIA SOPANT A LES PORTES DEL DUAT

21.30

22.00

Diumenge 21

SOPANT A LES PORTES DEL DUAT

21.30

HORES

Dissabte 20

MÒMIA

MÒMIA

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 161


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS patronat de turisme – espai turisme

HORES

Dilluns

15

Dimarts

16

Dimecres 17

Dijous

18

Divendres 19

10.00

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

11.00

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

HORES

Dilluns

22

Dimarts

23

Dimecres 24

Dijous

25

Divendres 26

10.00

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

11.00

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

CARTHAGO NOVA

Dissabte 20

Diumenge 21

Dissabte 27

Diumenge 28

ENAMORA’T DE LES GEMMES DE TUTANKAMON

ENAMORA’T DE LES GEMMES DE GRÈCIA

18.00

muralles - inici portal del roser 20

HORES

Dissabte

11.00

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

12.30

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

Dissabte 27

Diumenge 28

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

PRODERE ALIQUID MEMORIAE

Diumenge

162

Dijous

25

Divendres 26

DE LUCIUS VALERIO AL SEU PARE MARCUS

21.00

Actvitat escolar

21

Xerrada

Taller infantil

Enigma

Taller

Recreació històrica


amfiteatre romà

HORES

Divendres 19

Dissabte 20

Diumenge 21

Divendres 26

Dissabte 27

10.00

VINE... FES DE GLADIADOR

11.00

VINE... FES DE GLADIADOR

12.00

VINE... FES DE GLADIADOR

VINE... FES DE GLADIADOR

17.00

MUNERA GLADIATORA

MUNERA GLADIATORA

22.00

PARDUS

Diumenge 28

VINE... FES DE GLADIADOR

JOCS DE GLADIADORS

PARDUS

VINE... FES DE GLADIADOR

PARDUS

MUNERA GLADIATORA

PARDUS

circ romà

HORES

Dijous 18

Divendres 19

21.00

DE MÒMIES I ROMANS

Dissabte 20

Diumenge 21

Divendres 26

Dissabte 27

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

22.00

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

23.00

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

ROMA ARCANA

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 163


LA PROGRAMACIÓ DELS ESPAIS antiga audiència - porxos HORES

Dissabte

20

11.00 a 13.30

SI VIS PACEM PARA LUDUM

16.00-20.30

SI VIS PACEM PARA LUDUM

Diumenge

21

Divendres 26

SI VIS PACEM PARA LUDUM

SI VIS PACEM PARA LUDUM

mur del fòrum provincial – sefus

Dissabte 27

Diumenge 28

SI VIS PACEM PARA LUDUM

SI VIS PACEM PARA LUDUM

SI VIS PACEM PARA LUDUM

SI VIS PACEM PARA LUDUM

palau de congressos – sala august

HORES

Divendres 26

Dissabte 27

HORES

Diumenge 28

18.00

ARS CARACTERIA

ARS CARACTERIA

18.00

ACTE DE CLOENDA EL GRAN FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO

19.30

GRAFITS ROMANS

GRAFITS ROMANS

fòrum de la colònia HORES

Dissabte 27

Diumenge 28

10.15

CORNELIUS I AEMILIA

CORNELIUS I AEMILIA

12.00

CORNELIUS I AEMILIA

CORNELIUS I AEMILIA

17.00

CORNELIUS I AEMILIA

18.30

CORNELIUS I AEMILIA

Joc d’estretègia i simulació Xerrada demostració Recreació històrica Visita teatralitzada

164

Xerrada


ager - vila-rodona

HORES

Dimarts 16

10.00

AVE SALVE

ager - cambrils Dijous 18

GLADIADORS

12.30

19.30

MEMORIA AETERNA

AUGUST

ager - priorat HORES

Diumenge 21

HORES

Diumenge 21

11.00

VISITA TEATRALITZADA AL JACIMENT DE LA LLOSA

12.00

LA LLOSA, EN EXCAVACIÓ DES DEL 1983

12.30

DE MUSICA

13.15

LES LEGIONS BAIX IMPERIALS

ager - altafulla Dissabte

22

HORES

Diumenge 21

19.00

GLADIADORS DE TÀRRACO

17.00

EL MÓN DELS GLADIADORS A L’ANTIGA ROMA

20.00

FABULA AMORIS

18.00

MARC ANTONI I CLEÒPATRA

L A P RO G R A M AC IÓ DE L S E SPA IX S 165


168


SERVEI D’ATENCIÓ AL VISITANT

HOSPES AVE La porta de benvinguda al festival Oficina del Festival Casa Sefus. Plaça del Pallol, s/n, 43003 Tarragona Tel. 977 29 61 37 oficina@tarracoviva.com Horari d’atenció a l’Oficina del Festival Telefònica: de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 19 h Presencial: de 17 a 19 h (excepte els dies 26, 27 i 28) Horari d’atenció a l’estand HOSPES AVE (situat a l’entrada del Camp de Mart): • Divendres 26: de 16,30 h a 21 h • Dissabte 27: de 9.30 h a 21 h • Diumenge 28: de 9.30 h a 14.30 h Durant aquests dies no es podran atendre trucades ni correus electrònics. El Servei d’Atenció al Visitant ofereix • Informació de les activitats del festival: horaris i localització de les activitats, accessibilitat, espais monumentals, etc. • Atenció a grups: orientació i gestió de la visita de grups d’estudiants, associacions, empreses, etc. • Atenció personalitzada: per a qualsevol consulta, dubte, suggeriment, etc. que puguin necessitar les persones assistents al festival. • Atenció i acollida als programadors inscrits a la fira per a professionals NUNDINAE.

ACCÉS I ENTRADA A LES ACTIVITATS L’accés a les activitats de Tarraco Viva (lliure accés o amb entrada de pagament) està especificat en el programa en cadascuna de les activitats. Per a totes les activitats amb entrades, caldrà adquirir-les a partir de 4 anys (inclosos). L’edat recomanada és la que suggereix el Festival, a títol orientatiu, tenint en compte els continguts de l’activitat. Només en el cas d’activitats en les quals s’indica l’accés a partir de 16 i 18 anys caldrà tenir aquesta edat per a poder accedir a l’acte. Venda d’entrades • INTERNET: a partir del 9 de maig al web del festival (www.tarracoviva.com) • TAQUILLA: Casa Sefus, Plaça del Pallol, a partir de l’11 de maig, en horari de tarda ETIQUETA FESTIVAL: #TarracoViva2017

NICOLAU DAMASCÉ, preceptor dels fills de Cleòpatra Carles Alcoy

SE RV E I D’ AT E N C IÓ A L V I SI TA N T 169


ESPAIS TARRACO VIVA 2017 AGER TARRACONENSIS

TARRAGONA 1.

CAMBRILS

JARDINS DE CAMP DE MART Av. Catalunya

11. ICAC. Institut Català d’Arqueología Clàssica Plaça Rovellat, s/n

2.

MURALLES ROMANES * Portal del Roser

3.

MURALLES ROMANES * Passeig de Torroja

12. MNAT Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Plaça del Rei, 5

4.

CASA SEFUS Plaça del Pallol

5.

MUR FÒRUM PROVINCIAL Baixada del Roser, 7

6.

13. FÒRUM PROVINCIAL PRETORI ROMÀ Pl. del Rei, s/n

ANTIC AJUNTAMENT C/ Major, 39

8.

PATRONAT DE TURISME Espai Turisme C/ Major, 37

9.

PLA DE LA SEU (Plaça davant Catedral)

25. VIL·LA ROMANA DELS MUNTS * MNAT. Pg. del Fortí, s/n.

17. FÒRUM DE LA COLÒNIA C/ Lleida, s/n

PRIORAT

18. MUSEU DEL PORT Refugi, 2. Moll de Costa

20. EL CORTE INGLÉS Rambla President Lluis Companys, 7

Constantí Altafulla Tarragona Cambrils

170

24. PLATJA D’ALTAFULLA Parc Voramar

16. PALAU DE CONGRESSOS DE TARRAGONA C/ Arquitecte Rovira, 2

Vila-rodona

Falset

ALTAFULLA

19. MUSEU I NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANS MNAT. Av. Ramón y Cajal, 84

10. MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE C/ de les Coques, 1C

PRIORAT

23. VIL·LA ROMANA DE CENTCELLES * MNAT. Afores, s/n.

15. AMFITEATRE ROMÀ * Vial de W. J. Bryant

7.

22. VIL·LA ROMANA DE LA LLOSA CONSTANTÍ

14. CIRC ROMÀ * Rambla Vella

ANTIGA AUDIÈNCIA Plaça del Pallol

21. MUSEU DEL MOLÍ DE LES TRES ERES - Museu d’Història de Cambrils

26. CASTELL DE FALSET VILA-RODONA 27. COLUMBARI ROMÀ 28. EL CASAL

*

Accessible Accessible amb difiultat Espais declarats Patrimoni Mundial

AGER TARRACONENSIS CAMBRILS CONSTANTÍ ALTAFULLA PRIORAT: FALSET VILA-RODONA


13

16

Espais

E SPA I S DE L F E S T I VA L 171


EN CAS DE PLUJA ACTIVITAT

ESPAI PROGRAMAT

ESPAI ALTERNATIU

PASSEJADA AMB DEMÒCRIT

Muralles – Terrassa Minerva

Muralles – Cos de Guàrdia

DIÒGENES. La cerca d’un home

Muralles – Terrassa Minerva

Muralles – Cos de Guàrdia

CAIUS JULI LLÀCER. Arquitecte

Muralles – Terrassa Minerva

Muralles – Cos de Guàrdia

ARTEMÍSIA. La germana d’Hermionê

Muralles – Terrassa Minerva

Muralles – Cos de Guàrdia

VIBIA SABINA AUGUSTA. Esposa d’ Adrià

Pretori romà – Sala Gòtica - terrassa

Pretori romà – Sala Gòtica

DIONÍS I EL VELL. Reflexions d’un tirà

Pretori romà – Sala Gòtica - terrassa

Pretori romà – Sala Gòtica

IRAS. Al servei de Cleòpatra

Pretori romà – Sala Gòtica - terrassa

Pretori romà – Sala Gòtica

LUCI ANNEU SÈNECA. Reflexions abans del suïcidi

Pretori romà – Sala Gòtica - terrassa

Pretori romà – Sala Gòtica

VINE, VEU I VIU el festival. Fes de GLADIADOR

Amfiteatre romà – arena

Amfiteatre - Volta Porta Triumphalis

MUNERA GLADIATORA. El món dels gladiadors

Amfiteatre romà – arena

Auditori Camp de Mart

JOCS DE GLADIADORS. Els herois del momentt

Amfiteatre romà – arena

Auditori Camp de Mart

En cas que l’organització del festival hagi de suspendre alguna activitat de pagament, podreu reclamar el retorn de la seva entrada presencialment a la taquilla del Teatre Metropol o per correu electrònic a l’Oficina oficina@tarracoviva.com durant els 15 dies posteriors al festival. Els pagaments realitzats amb targeta, seran abonats directament al compte associat.

EMPRESES DE GUIATGE ARGOS TARRAGONA reservas@argostarragona.eu / Tel. 977 101 800

ITINERE itinere@turismedetarragona.com / Tel. 977 239 657

ARRELS arrel@arrel.net / Tel. 657 716 471

NEMESIS ARQ (Tarragona) nemesisarq@hotmail.com / Tel. 977 249 107 - 619 767 950

BETTATUR bettast@tinet.fut.es - info@bettatur.com / Tel. 977 244 324

TARRAGONA GUIDE BUREAU tgb@turismotarragona.com / Tel. 977 248 866

IBER. ARQUEOLOGIA, Patrimoni i Turisme contacte@iberapt.com / Tel. 659 111 081

172


EL FESTIVAL ORGANITZA AJUNTAMENT DE TARRAGONA (ÀREA DE FESTES, PATRIMONI I PLANS DE MOBILITAT)

PATROCINA

COL·LABORA

COL·LABORADORS

ENTITATS QUE ORGANITZEN ACTIVITATS AL FESTIVAL

ARQUEBISBAT DE TARRAGONA EMPRESA MUNICIPAL DE TRANSPORTS (EMT) FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE ARQUEOLÓGICO DEL BIDASOA (FICAB) MUSEU DE OIASSO (IRUN) AJUNTAMENT D’ALTAFULLA AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ AJUNTAMENT DE CAMBRILS AJUNTAMENT DE FALSET AJUNTAMENT DE VILA-RODONA FUNDACIÓN ÍNTEGRA (REGIÓ DE MÚRCIA) DIGIVISIÓN

MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA (MHT) MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA (MNAT) MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS CAMP D’APRENENTATGE DE TARRAGONA (GENE. DE CATALUNYA) INSTITUT CATALÀ D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA (ICAC) GREMI DE LLIBRETERS DE TARRAGONA ASSOCIACIÓ DE RESTAURANTS TÀRRACO A TAULA EL CORTE INGLÉS ASSOCIACIÓ DE PROFESSORS DE LLENGÜES CLÀSSIQUES DE CATALUNYA (APLEC)

173


CRÈDITS IMATGE DEL CARTELL DE L’EDICIÓ 2017 (COBERTA): CONCEPCIÓ: OFICINA TARRACO VIVA FIGURANTS: PEDRO PIÑERO, MIQUEL CIUTAT, STELLIO CHARDON, ADRIA RUIZ I ADRIA MALET RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA: PROJECTE PHOENIX, MV ARTE I ARGOS TARRAGONA CUIRASSA: JESÚS MENDIOLA I EMMA ZAHONERO / MV ARTE MAQUILLATGE: SELENE PUIG FOTOGRAFIA: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ, MANEL GRANELL I EDUARD SEDÓ SOLÉ DISSENY: XAVIER GASOL / SIMBÒLIC AGRAÏMENTS: FRANCISCO JAVIER SANTIAGO, JULIA SERITJOL, JULIO VILLAR, DOLORS PLANA.

141c, 142a, 142b, 142c, 143a, 143b, 143c. GEMA JOVE / MNAT: 144c, 145a, 145b, 145c, 146a, 146b, 146c, 147a GENOVESA, NARRATIVES TEATRALS: 128b INSTITUT GEMOLÒGIC DE TARRAGONA: 120b, 125b JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO: 148a, 148c MANEL GRANELL / TARRACO VIVA: 74a, 102 MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE: 110c MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS: 149a MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA: 148b SIQUI SÁNCHEZ: 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24 WIKIMEDIA COMMONS: 109b, 110a, 116a, 116b, 116c, 117a, 119a, 119c, 121a, 121c, 131c, 135b

COORDINACIÓ I DOCUMENTACIÓ: OFICINA TARRACO VIVA

IL·LUSTRACIONS I INFOGRAFIES: XAVIER GASOL / SIMBÒLIC: 105 SEMINARI DE TOPOGRAFIA ANTIGA, URV I ICAC: 90, 124b

DIRECCIÓ D’ART I EDICIÓ: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ CONCEPCIÓ I DISSENY: XAVIER GASOL / SIMBÒLIC I XAVIER ARGENTE / DOMO-A MAQUETACIÓ: EDUARD SEDÓ SOLÉ FOTOGRAFIES: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ / TARRACO VIVA EXCEPTE: ANNA IBÁÑEZ: 147b ASSOCIACIÓ CULTURAL SANT FRUCTUÓS: 144b ATENEA PROMAKHOS: 126b CÒDOL EDUCACIÓ: 132a, 132b DESPERTA FERRO EDICIONES: 135a EL PERFIL BUENO: 147c FICAB: 139a, 139b, 139c, 140a, 140b,140c, 141a, 141b,

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: JORDI GAVALDÀ BATALLA REVISIÓ DE LA LLENGUA LLATINA: NÚRIA RODRÍGUEZ IMPRESSIÓ: EDITORIAL MIC © DELS TEXTOS, FOTOGRAFIES I IL·LUSTRACIONS: ELS AUTORS ELS TEXTOS PODEN REPRODUIR-SE CITANT LA FONT SÓN RESERVATS TOTS ELS DRETS SOBRE LES FOTOGRAFIES I LES IL·LUSTRACIONS. PER A REPRODUCCIONS CAL CONTACTAR AMB L’OFICINA DEL FESTIVAL © DE L’EDICIÓ: FESTIVAL TARRACO VIVA DIPÒSIT LEGAL: T 583-2017


TARRACO VIVA XIX EL FESTIVAL ROMÀ DE TARRAGONA

el festival romà de tarragona

ROMA I GRÈCIA ADRIÀ, UN EMPERADOR PER A DUES CULTURES DEL 15 AL 28 DE MAIG DE 2017

el festival romà de tarragona

PVP 2€ CAT

Tarraco Viva 2017  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you