Page 1


Setmana Santa Sueca 2019

Sumari

Saluda del Arquebisbe de L’Arxidiòcesi de València....................................................4 Saluda Ajuntament de Sueca........................................................................................5 Saluda President de la Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca......6 Saluda Consiliario de la Junta Mayor...........................................................................7 Saluda Párroco de San Pedro Apóstol de Sueca.........................................................8 Pregonero 2019: Eduardo Saiz Lara.............................................................................9 Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca...........................................10 Notacions de la Setmana Santa Suecana..................................................................11 Confraria de la Flagel·lació de Jesús.........................................................................12 Confraria del Santíssim Ecce-Homo..........................................................................14 Confraria de Jesús de Natzarè...................................................................................16 Confraria de Nostra Senyora de la Pietat..................................................................20 Confraria del Sant Sepulcre........................................................................................25 Confraria de la Mare de Déu dels Dolors...................................................................29 Activitats de la Junta Major de Confrarias de Semana Santa...................................34 Programa oficial d’actes.............................................................................................35 Itineraris dels trasllats de les imatges......................................................................38 Horari de Cultes de les Parròquies............................................................................39 Mapa ubicació de les imatges.....................................................................................40

Descarga esta revista en tu SmartPhone


Setmana Santa Sueca 2019

SALUDA DEL ARQUEBISBE DE L’ARXIDIÒCESI DE VALÈNCIA

Q

ueridos hijos e hijas de Sueca: Deseo agradecer cordialmente vuestra solicitud para saludar a los miembros de las Hermandades y Cofradías de Semana Santa de vuestra localidad, y a todos aquellos que participarán en estos días santos en los que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de nuestro Señor Jesucristo.

Vivir estos días desde la fe y participar en las celebraciones de Semana Santa es meditar los pasajes de la Sagrada Escritura, contemplarlos, y abrirnos a la esperanza de la Resurrección; os animo a profundizar en ellas, comprender el gesto de Jesús en la Última Cena al lavar los pies a sus discípulos: el amor a todos expresado en el servicio a los hermanos. Nuestro reto como cristianos es “ayudar al hombre contemporáneo a experimentar el amor de Dios Padre y de Cristo en el Espíritu Santo, mediante el testimonio de la caridad, que tiene en sí misma una fuerza evangelizadora” (S. Juan Pablo II, Ecclesia in Europa, 84).

Para prepararnos bien ante la Semana Santa, la Iglesia nos ofrece un tiempo previo que nos da la oportunidad de volver al Señor con todo el corazón y con toda la vida, como decía el Papa Francisco en el Mensaje de Cuaresma del año pasado. En estos días santos celebramos el misterio de Dios y del hombre, de la vida y de la muerte, del mal y de la gracia, del odio y del perdón, de las tinieblas y de la luz. Os invito en este tiempo de gracia a profundizar cada vez más sobre el misterio del amor y la misericordia sin límite del Padre, que entrega a su único Hijo para la salvación Dios; a ahondar en el sentido de esta semana grande para los cristianos, sabiendo que la Cruz y la Resurrección de Jesús iluminan todos los caminos de la vida.

María, que permaneció firme al pie de la cruz, fiel a la promesa de Dios; nos acompaña en este tiempo de Cuaresma y Semana Santa. Cordialmente en Cristo Jesús ANTONIO, CARD. CAÑIZARES Arzobispo de Valencia

4


Setmana Santa Sueca 2019

SALUDA AJUNTAMENT DE SUECA

L

a nostra cultura, els nostres costums, les tradicions i festes són, sens dubte, un dels majors atractius que guardem com a poble, el més gran dels aparadors per mostrar la nostra ciutat, la millor carta de presentació de Sueca al món. Parlar de la nostra Setmana Santa i Pasqua és també parlar d’una manifestació religiosa, cultural i festiva molt arrelada, de llarga història, una celebració mantinguda en el temps, característica i molt pròpia del nostre poble. La unió, l’esperit fraternal i en comunió de totes les germandats de Sueca, simbolisme que transmet la “creu de claus” a la imatge anunciadora d’enguany, és el que fa més gran esta festa que és compartida als carrers de la nostra localitat.

5

Vos convidem a eixir i a participar de tots els actes programats i vos convidem a fer-ho, bé activament, o bé des de l’afecte, l’admiració i el respecte a les creences de la nostra gent. Des de l’Ajuntament volem aprofitar també l’avinentesa d’estes línies per felicitar a la renovada Junta Major de Confraries de Sueca i el seu nou president, Eduard Escrivà, per la tasca realitzada en este primer exercici. I, alhora, volem agrair la dedicació del seu president eixint, Pedro Juan Martínez, i de l’equip que l’ha acompanyat en estos darrers anys per tot el seu treball per continuar enaltint la festa. Que gaudiu d’una magnífica Setmana Santa i Pasqua! Ajuntament de Sueca


Setmana Santa Sueca 2019

PRESIDENT DE LA JUNTA MAJOR DE CONFRARIES DE SETMANA SANTA DE SUECA

A

mb aquesta Setmana Santa s’inicia com no podia ser d’altra forma un nou temps, en el que la reflexió, la conversió i el perdó ens duran a viure tota la riquesa de la gràcia del misteri pasqual.

una societat que és mou de forma constant, motiu pel qual tenim un repte, obrir les portes de les nostres confraries, convidar als veïns i veïnes de la nostra ciutat a compartir les nostres experiències i el nostre sentiment, transmetem el bé, com a cristians que som allunyem-nos de personalismes i gaudim del que ens apassiona com a confrares, disfrutem de cada pas, de cada marxa processonal, del silenci, de cada acte de la Setmana Santa suecana.

Durant aquest exercici, aquesta Junta ha tractat de sumar totes les sensibilitats i dur endavant tots els actes que representen a la Setmana Santa de Sueca amb la major dignitat possible, mantenint l’essència i la tradició, aportant noves idees i sentiments.

Visquem, cuidem i fem fort tot allò que enriquix la nostra cultura, que siga la fe la que ens ajude a superar tots els obstacles que se’ns presenten, i la que ens ajude com a confrares que som en fer el bé i fem gran nostra Setmana Santa, portem amb orgull les nostres imatges i disfrutem de la Pasqua de Resurrecció.

Vestir una túnica o anar de negre, durant les manifestacions públiques de fe, son un símbol de la nostra fe i de la nostra llibertat religiosa, hem elegit creure i seguir els passos de Crist, acompanyant a Maria en eixe camí, ficant-nos en la seua pell, fins seguir-lo després de la seua resurrecció el Diumenge de Glòria.

BONA PASQUA!

Ens trobem a les portes d’una nova dècada, en la que aquesta Junta haurà d’adaptar-se i conviure amb

EDUARDO ESCRIVÀ PLANELLS President de la Junta Major de Confraries de la Setmana Santa de Sueca

6


Setmana Santa Sueca 2019

Consiliario de la Junta Mayor

U

n año más nos disponemos a celebrar la fiesta más importante de nuestra fe cristiana: la Semana Santa. Como consiliario de la Junta Mayor de la Semana Santa de nuestro pueblo, es un gozo poder dirigir unas palabras a todos los que cooperáis con nuestras cofradías y hermandades de Sueca.

hora de su entrega en la Institución de la Eucaristía el Jueves Santo, en la hora de la entrega de su propia vida el Viernes Santo y en el gozo de la Resurrección en la Vigilia Pascual del Sábado Santo. Cofrades y pueblo fiel, os invito a que podáis llenar nuestras parroquias, incluso vestidos con las vestas propias de cada cofradía o disfrazados de los personajes de la Pasión que luego saldrán en las procesiones.

La sencillez y la humildad caracterizan nuestra Semana Santa que, año tras año, intenta mostrar al pueblo la historia más grande de amor de la humanidad: la muerte y resurrección de nuestro Salvador.

Coged la mano perforada y resucitadora de Jesús, no nos quedamos únicamente en las procesiones, vivamos completamente la Semana Santa e introduzcámonos de lleno en el misterio del perfecto Amor de Dios hacia nosotros.

Durante estos días viviremos la conjugación perfecta entre las celebraciones litúrgicas y las procesiones. Ambas estrechamente cogidas de la mano que, aunque con escenarios y ritmos diferentes, intentan mostrar lo mismo.

¡FELIZ PASCUA DE RESURECCIÓN! ALEJANDRO NAVARRO MULET Consiliario de la Junta Mayor de Semana Santa de Sueca

El Señor nos tiende una mano estos días para que lo acompañemos en la

7


Setmana Santa Sueca 2019

Párroco de San Pedro Apóstol de Sueca

D

esde muchísimos años antes de nacer Jesús, la fiesta de Pascua se viene celebrando siempre la primera luna llena de primavera. Ella es la que marca el calendario de las fiestas pascuales y provoca que, unos años sean más temprana, y otros años, como este 2019, sean en las fechas más altas posible.

Jesús, en la última cena con sus discípulos, sabiendo que iba a morir, cambió el significado de la cena pascual judía, introduciendo unas palabras especiales que son repetidas en la consagración de todas las misas, y que dan un nuevo significado a la palabra “Pascua”. Ahora, en el Nuevo Testamento, la pascua pasa a significar el paso que hizo Jesús de la muerte a la vida, para liberarnos del pecado del mal. Cristo se sacrificó por nosotros por amor,

La palabra pascua viene del hebreo antiguo y significa “paso”. Esta fiesta antiquísima ha ido cambiando de significado a lo largo de los siglos. Por ejemplo, antes de la existencia de Moisés, los pastores (como Abraham, Isaac, y Jacob) celebraban el comienzo de la trashumancia, y antes de ponerse en camino hacia el norte en busca de pastos frescos,

y murió de la peor muerte posible, la cruz. Sólo con su sacrificio inocente y con su posterior resurrección, era posible la victoria definitiva sobre el mal, el pecado y la muerte. Y el último significado de la palabra “Pascua” tiene que ver con nosotros, los cristianos de fe.

ofrecían a Dios un cordero en sacrificio para pedir bendición y protección. En otoño, volvían a bajar hacia el sur buscando mejor tiempo para sus rebaños. Por otro lado los agricultores celebraban también su fiesta al comienzo de la primavera. Para ellos lo importante era la recogida de las primeras espigas y los primeros frutos que se tenían que ofrecer a Dios. Estas dos fiestas antiguas nos han llegado a nosotros en el texto del Éxodo, en el capítulo 12 (que es la lectura que se proclama el Jueves Santo).

Si el pueblo de Israel pasó de la esclavitud a la libertad, si Cristo pasó de la muerte a la vida… Los Cristianos que creemos en Cristo, hemos de “pasar” de a una vida de pecado (una vida sin sentido, sin esperanza, sin caridad, sin alegría, sin paz…) a la nueva vida del Espíritu que nos ofrece Cristo a los que creen en él. Esa era la nueva vida que los antiguos cristianos comenzaban a vivir a partir de su bautismo. Y hoy nosotros deseamos que la verdadera esta fiesta de Pascua que vamos a vivir en 2019 sea de verdad una conversión y así poder vivir la nueva vida que nos ofrece Cristo. Dios nos quiere y ama, vive a nuestro lado y no nos abandona nunca. Dios está con nosotros y nos da un auténtico sentido para nuestra vida.

Cuando Moisés liberó al pueblo de Israel de la esclavitud de Egipto, la fiesta de la pascua (con sus signos antiguos: el cordero y los panes ácimos) pasó a recordar ese otro acontecimiento que tuvo lugar gracias a la intervención directa de Dios a favor del pueblo de Israel. Pascua significaba ahora el paso de la esclavitud a la libertad, con la llegada a la tierra prometida. Para conmemorar la salida de Egipto y celebrar la salvación misericordiosa de Dios, se juntaban por familias para participar en una cena especial, y muy ritual, en la que cantaban salmos, daban gracias a Dios por la libertad y bebían la copa de vino.

Pido al Señor que esa sea la verdadera vivencia para esta Pascua. Feliz Semana Santa Cristiana y Pascua de Resurrección. DIEGO VICENTE FERRÁNDIZ PASCUAL, Párroco de San Pedro Apóstol de Sueca

8


Setmana Santa Sueca 2019

Pregonero 2019

EDUARDO SAIZ LARA

N

ació en Huete provincia de Cuenca el 18 de febrero de 1985. Ingresó en el seminario de Cuenca en el año 2002 donde cursó los estudios eclesiásticos, hasta que en 2005 continua con el estudio de la teología en la Facultad de San Vicente Ferrer de Valencia. Tras su ingreso en el Seminario de Valencia en 2007 es admitido en el Colegio-Seminario de la Presentación de la Virgen y Santo Tomás de Villanueva. En el año 2008 finaliza la licenciatura en estudios eclesiásticos, y comienza la licenciatura en teología dogmática y magisterio por educación infantil y primaria. El día 7 de marzo de 2009 es ordenado diacono en la Archidiócesis de Valencia, de la que el 27 de junio de ese mismo año pasa a formar parte de su presbiterio al ordenarse como sacerdote. Tras un breve periodo de en el arciprestazgo Mare de Déu del Populi de Torrent, el día 9 de octubre de 2009 toma posesión como párroco de las Parroquias San Miguel Arcángel de Jalance y Patriarca San José de Cofrentes en las que también desarrolla su labor como profesor de religión en el Instituto de Jalance. Compaginó esta labor con el nombramiento de párroco de Casas del Rio en el año 2012. El 15 de noviembre de 2015 fue trasladado como párroco a las parroquias de San Miguel Arcángel de Enguera, Ntra. Sra. de Belén de Navalón y San Antonio de Padua de Benali, así como arcipreste del arciprestazgo 22, “Virgen de Gracia”, tareas que desarrolla en la actualidad.

9


Setmana Santa Sueca 2019

Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca PRESIDENT EDUARDO ESCRIVÀ PLANELLS VICE-PRESIDENTA ENCARNA ORTELLS MARTI CONSILIARI RV. D. ALEJANDRO NAVARRO MULET SECRETARI ALEJANDRO QUILIS MATOSES TRESORER MAXIM BLAI BALLESTER VOCALS PEDRO JUAN MARTINEZ VIEL JUAN ANTONIO CEBOLLA TATAY PEPITA RIPOLL ORTI JUAN FRANCISCO CORTES PASTOR INMACULADA BLASCO MATEO RAFAEL BERNARDO ANDREU LUIS ALBERT MAFE MARIA PELAEZ BALSERA DORI MARI ALONSO ROSA GARCIA GARCIA FININ GRAS REBULL PEPITA SIMO PLANA PURIN PALACIOS SEGUI FILO OLIVER OVIEDO PEPA VIEL TUR DAVID VERCHER CLIMENT CONCHIN LEON MIGUEL REPRESENTANTS EN LA JUNTA DE GERMANDATS I CONFRARIES DE SETMANA SANTA EN LA DIOCESI DE VALENCIA EDUARDO ESCRIVA PLANELLS ALEJANDRO QUILIS MATOSES PEPA VIEL TUR

10


Setmana Santa Sueca 2019

Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca NOTACIONS DE LA SETMANA SANTA SUECANA

D

esprés d’uns quants anys al front de la Secretaria de la Junta Major, he aprés moltes coses. També he passat molts moments inoblidables de bons que eren, però també he passat moments molt mals, plens d’angoixa i malestar.

titular nostra, que es el que ens orienta quan estem desorientats, i ens aconsella quan estem perduts. Durant els meus anys en la Junta Major, he conegut diversos Consiliaris. Alguns millors que altres, sense desmerèixer a ningú, però s’han fet estimar a la seva manera.

El que es pense que dur una Confraria, i més encara, dur endavant una Junta de Confraries d’una ciutat es tot molt fàcil, el convide a que vinga i s’unixca a nosaltres.

La Setmana Santa suecana es una setmana Santa senzilla. No podem comparar-nos amb la Setmana Santa d’Alzira, la de Gandia, Requena, Sagunt, Torrent, i molt menys la Setmana Santa Marinera de València capital. L’actual Junta Major te el repte enguany, no d’igualar i equiparar-se a aquestes poblacions, sinó el de mantindre el nivell que fins ara hem tingut. I açò, es el que estem intentant fer. I dic intentant, perquè sembla que hi ha persones que NO volen que tingam èxit. Som inexperts, som joves, però ens falta l’experiència (i el temps lliure, òbviament) per a poder fer-ho tot el millor que podem. Però i si proven a donar-nos una oportunitat? I si, per una volta, tots remem cap a la mateixa direcció i aconseguim passar una Setmana Santa tranquil·la i sense altercats? Jo per a enguany, la quota de malentesos, crits i rabietes ja la tinc plena. L’any que vé, depèn de com acabem, Déu dirà.

El mal que tenim és molt fort i difícil de combatre. Tenim que renyir pràcticament tots els anys amb les festivitats de Sant Josep. Unes festes que tenen tot el recolzament de la majoria de la població (incloent, com no, a les autoritats locals), tant humanament, com econòmicament. I com ens podem defendre? Senzillament no es pot. Per què? Perquè son festes molt consolidades. I algú es preguntarà: que la Setmana Santa no es una festivitat consolidada arreu del món? Si, però a Sueca no. Jo supose que, al igual que a Sueca, moltes poblacions de la província tindran el mateix problema. Però el que passa ací a Sueca, es molt peculiar. La Junta Major està formada per representants de les 7 confraries de la ciutat. Com a associació religiosa que és, tenim que obeir uns cànons establits per l’Arquebisbat, i sempre baix l’atenta mirada del nostre Consiliari, sacerdot de la parròquia

Que tingau tots una bona Setmana Santa i una excel·lent Pasqua de Resurrecció! ALEJANDRO QUILIS MATOSES Secretari Junta Major de Confraries de Sueca.

11


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria de la Flagel·lació de Jesús

Un any mes com a president i cofrade, em complau traure la nostra imatge per els carrers de Sueca, per a que una ciutat com la nostra vixca la cara viva de la nostra fe. Tot es posible, sempre amb l’ajuda del nostre senyor Pare, pero també amb l’esforç de tota la gent que treballa any rere any per a que pugam fer realitat la nostra semana santa. Gent desinteresada que ben carregada de ganes de treballar i amb una fé inquebrantable fa possible que el nostre pas desfile de nou per la nostra ciutat, i dic de nou, perque ja fa cincuanta anys que la nostra imatge aplegà a la parròquia de la mà de la entrada triunfal, mes coneguda coloquialment com la burreta. L’any 1969 la nostra imatge

12

aplegaba a Sueca dies abans de que començara la Semana Santa, per això va tindre la ocasió de eixir al carrer per primera vegada de la mà dels Scouts de l`esglèsia de Nostra senyora de Fátima. Per aquest motiu, i amb el cinquanta aniversari de la creació de la nostra imatge es un any especial per a mi i per a tot el que conforma la confraria de la Flagelació de Jesús. Tambe tinc paraules de agraiment a la nostra gent, tant joves com majors que treballen desinteresadament fent loteries, dinars, costura, a tots i cadascú dels que feu possible açò, moltísimes gracies. Senyor President, DON RAFAEL BERNARDO I ANDREU.


Setmana Santa Sueca 2019

13


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria del Santíssim Ecce-Homo

Junta Directiva

PRESIDENTA: DORI MARÍ ALONSO VICEPRESIDENTA Y TESORERA: ELVIRA GANDÍA LLEDÓ SECRETARIA: Mª GLORIA COTAINA MUÑOZ DELEGACION DE LOTERIAS: ROSA GARCÍA GARCÍA, VICENTE SENDRA ALEGRE DELEGACION DE BANDA: J. PASCUAL MOLINA BERENGUER DELEGACION JUNTA MAYOR: DORI MARÍ ALONSO, ROSA GARCÍA GARCÍA, FININ GRAS REBULL VOCALES: MARI C.MARÍ ALONSO ADRIÁN SEBASTIÁ RODRIG, MANUEL OSCA CEBOLLA JUAN A.LLOPIS ANDREU FRANCISCO SANZ SAHUQUILLO MARI CARMEN ESTORNELL MOLINA SONIA MULET LORENTE COLABORADORES: MANUEL MESEGUER, ANGELINES MARÍ

14


Setmana Santa Sueca 2019

Recorde com si fora ahir (i d’això ja fa un grapat d’anys!) quan una nit, sis persones il·lusionades en formar una nova Confraria, esperàvem que un camioner que venia d’Olot, ens portara una Imatge del Crist Ecce-Homo, que havíem encomanat a un escultor d’allí, que tenia fama de fer unes imatges de Setmana Santa espectaculars. Quan descarregàrem la Imatge i la destapàrem, ens quedarem impressionats: una imatge de dos metres d’alçada i perfectament aconseguida. I així començà tot. Així començà a formar-se aquesta confraria, amb molt d’esforç per part de molta gent que començà a ajudar-nos, i que encara ho fa a dia d’avui. Molts han segut els Germans Majors que han passat per la Confraria, i que han tingut la Imatge de l’Ecce-Homo en les seues cases. Aquest any 2018 m’ha tocat tindre’l a mi, i realment ha segut un plaer i una benedicció. La pau i serenitat que dona el tindre a l’Ecce-Homo en casa no te preu, és una experiència que recomane a tota persona que tinga fe. Crec que era una cosa que em faltava fer, després d’haver ajudat a formar la Confraria i haver segut tants anys membre d’ella. Gràcies a la Junta de la Confraria per haver-me concedit aquest privilegi i haver-me deixat disfrutar de tindre a l’Ecce-Homo en ma casa. LINES MESEGUER MARÍ

15


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria de Jesús de Natzarè

ENRIQUE MORALES GÓMEZ

Germà Major 2019 Confraria Jesús de Natzarè

16


Setmana Santa Sueca 2019

Verge del Sufragi

MARI SALES BONO GRANELL. Clavariessa V. Sufragi 2019 Confraria Jesús de Natzarè

17


Setmana Santa Sueca 2019

Me gustará recordar algunos consejos que nos da nuestro Cardenal Arzobispo Antonio Cañizares a las Cofradías: “Os pido a todas las Cofradías y Hermandades, a todos los cofrades, hermanos y hermanas, que seáis como la Iglesia quiere que sean actualmente todas las asociaciones de fieles cristianos: • Escuelas de formación cristiana para todos, sobre todo a través de una adecuada catequesis. • Ayuda y aliento para la vida cristiana de sus miembros. • Ámbito en el que se viva el mandamiento nuevo del amor a través de la fraternidad y ayuda mutua de sus miembros entre sí, y de la solidaridad con los demás, especialmente con los más necesitados. • Testimonio vivo y ejemplo de vida cristiana en el mundo. • Lugares donde se viva la Comunidad eclesial con el Papa, con los Obispos y los Presbíteros respectivos. • Estructuras eclesiales al servicio del apostolado y la evangelización de los laicos.” En nuestras manos está seguir sus sabias palabras y dar esa luz a las personas que nos ven y no caer en un mero lucimiento personal. La Presidenta

LA HISTÒRIA DE LA SANTA FAÇ

Res ens diuen els evangelis sobre aquella piadosa dona, sols l’evangeli apòcrifo de Sant Nicodemo (segle V), que compadida del sofriment de Jesús, li va oferir el seu vel per que netejarà la seua Faç ensanguinada. Les imatges d’aquell rostre es quedà gravat en tres plecs d’aquell vel. Un es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, altre en la Catedral de l’Assumpció de Jaen, i l’altre al Monestir de la Santa Faç d’Alacant. La relíquia va romandre a Jerusalem fins al segle VI, en el que els cristians per por a que fora profanada pels musulmans, la traslladaren a l’illa de Xipre, on va romandre fins l’any 640, quan novament es traslladà a Constantinopla a l’església de Santa Sofia. Sent Papa Sixto IV, a Venècia van sofrir una epidèmia i el Papa els envià la relíquia de la Santa Faç. Al quedar-se extinguida, el Papa la reclamà varies vegades i fins que un cardenal (no es sap el nom), de pas per Alacant li regalà al capellà En Pedro Mena el sagrat llenç, depositant-lo sobre una taula per a ser exposat a la veneració pública. En l’any 1479 i per motiu d’una forta sequera, es pensà en organitzar una processó des del poble de Sant Joan (Alacant), fins al santuari de Nostra Senyora dels Ángels. Conta la llegenda que després d’haver caminat un quart de llegua, el capellà que

18

portava la Santa Faç (P. Villalonga), va sentir tant de pes en els seus braços que no va poder mantindre’ls en alt, al mateix temps que va perdre el moviment dels peus, havent de ser auxiliat per altres capellans que el portaren fins a una xicoteta altitud. Una vegada allí, tots els presents pogueren veure com en l’ull dret de la Santa Faç eixia una llàgrima que es parà en la galta. Impressionats tornaren a Sant Joan, acordant repetir la processó de rogativa divendres venint. En eixe mateix lloc, en l’any 1490, s’alcà un nou temple de 34 metres de llarg per 10 d’ample, amb les dependències per als encarregats de la custòdia del llenç de la Santa Faç, instal·lant-se en ell el 17 de juliol de 1518 una comunitat de quatre religioses Clarises, procedents del Monestir de Gandia. Aquest temple es declarà en ruïnes i va ser demolit en l’any 1748, construint-se l’actual que va ser acabat l’any 1766. El 16 de juliol d’aquest mateix any era depositat el llenç de la Santa Faç en aquest nou temple. Des d’aleshores, el Monestir de la Santa Faç ha segut lloc de peregrinacions des de tots els llocs d’Espanya, sent nombrosos Reis i caps d’Estat els que han orat en el Temple. Isabel Borja Naval. Secretaria de la Confraria de la Santa Faç


Setmana Santa Sueca 2019

19


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria de Nostra Senyora de la Pietat

Germà Major 2019 VORO FRANCO MESEGUER / Clavariessa de la Verge de l’Esperança

MARI CARMEN FERNANDEZ TORVISCO

20


Setmana Santa Sueca 2019

21


Setmana Santa Sueca 2019

E

Devoción a la Virgen de la Piedad

n Occidente, es sobre todo a partir del siglo XI, cuando partiendo de San Anselmo de Canterbury (Aosta, 1033-Canterbury, 1109) y de San Bernardo de Claraval (Fontaine-lès-Dijon, Borgoña, 1090-Claraval, 1153), la devoción a María Dolorosa cristaliza en el esplendor de la literatura asecético-mística renana, encabezada por el dominico Beato Enrique Susón (Überlingen, ca. 1300-Ulm, 1366)1, en el siglo XIV, y la subsecuente devotio moderna, que impregna la piedad popular de la época del gótico, pues se desarrollan como centro de la piedad todos los aspectos relacionados con la humanidad de Cristo, concentrándose fundamentalmente en su Pasión; en ella, junto al Varón de Dolores se encuentra la Reina de los Mártires, como pareja arquetípica de la Nueva Alianza, nuevos Adán y Eva.

Cruz en el Calvario, resaltada por el apóstol Juan3, en cuya devoción fue decisiva la influencia flamenca a través de la Casa de Austria y de los cartujos. Se constata ya en el siglo XIII un segundo tema: el de la soledad de María tras la sepultura de Jesús: aparece afligida, contemplando a veces los instrumentos de la Pa-

Así, las devociones a Cristo Crucificado y a Nuestra Señora de los Dolores van creciendo unidas. El P. Villoslada señala2, como plasmación de este movimiento espiritual en las artes plásticas, un movimiento de humanización en la iconografía religiosa del gótico, resaltándose, dentro de la mariana, la referente a los dolores de la Madre de Dios, partiendo de la Virgen al pie de la

22

sión o rodeada de óvalos con la representación de los diversos momentos de dolor, que se convierten pronto en simbólicas espadas, materializando la profecía de Simeón4. En España habría de adquirir un notable auge desde que Isabel de Valois, tercera esposa del Rey Felipe II, mandara a Gaspar Becerra ejecutar una imagen de Dolorosa de vestir, que fue engalanada con


Setmana Santa Sueca 2019

las ropas de viudez de la Condesa de Ureña, en 1565. Una tercera representación emblemática de la Dolorosa es el grupo de la Piedad. Simboliza de manera privilegiada la compasión de María: la Madre, con su Divino Hijo en los brazos, con carácter plenamente sacerdotal, embajadora de la Nueva Creación, ofrece al Padre el cuerpo yerto de Jesús, sacrificado por los pecados del mundo. Funden los artistas Belén y Calvario: si en las imágenes de la Madre de Dios aparece a menudo el Niño meditando sobre la Pasión, bien dormido, cuyo sueño de la Cruz es barruntado por María, por su íntima unión en la obra redentora, o desdeñando incluso el pecho de su progenitora (tema conocido por la Madre Desairada)5, en las de la Piedad se presenta el cuerpo de Jesús empequeñecido para recordar las escenas de la infancia. Surge en Centroeuropa y se difunde con Alemania como centro a partir de finales del siglo XIII. En España hay piedades del XIV; en Francia, donde recibe el tema el nombre de Piedad, e Italia, donde adopta la misma denominación, aparecen en el XV, y en el XVI es un modelo iconográfico totalmente extendido. Sus primeras representaciones habían surgido en los conventos femeninos de la alemana Renania, al convertirse en un tema fundamental de los Breviarios de la Pasión utilizados por estas religiosas. Son imágenes de pequeño tamaño muy expresivas y dramáticas. De comienzos del siglo XIV tenemos la expresiva Piedad de Roettgen, actualmente en el Museo de Bonn, de 88 cm. de altura.

tadora la Peste Negra (1346-1347), que hace que los artistas y devotos, atenazados por una angustia existencial, promuevan los temas más desgarradores de la Pasión. Los sacrílegos ultrajes que los herejes husitas, en el siglo XV a las imágenes del crucificado y de María al pie de la Cruz, contribuyen también a la difusión de estas imágenes en público acto de reparación. Esta iconografía se la conoce también como Verperbild, “Vesperal”, en clara alusión a las Vísperas hora litúrgica de la tarde, momento en el que se conmemora a Jesucristo descendido de la Cruz y puesto en brazos de su Madre, en memoria de aquel primer Viernes Santo. Esta crudeza se va dulcificando en el gótico internacional: María, como Reina, manifiesta un dolor más contenido como corresponde a su rango, el tamaño de las dos figuras se asemeja al real, y la Madre, de prematuramente envejecida por el dolor, se rejuvenece en su pureza virginal, en diálogo de amor con el cuerpo yerto de su Hijo. A partir de aquí el tema seguirá la evolución devocional y estilística del arte occidental, por lo que podemos encontrar maravillosas imágenes de este tema en el Renacimiento, del que es emblemática la vaticana de Miguel Ángel, barroco, neoclásico, hasta llegar al arte contemporáneo, con sus corrientes neobarroca e hiperrealista, en las que se insertan muchas imágenes titulares de nuestras cofradías.

Influye de seguro también en la difusión de este tema mariano el sufrimiento de los habitantes centroeuropeos de la época, sacudidos por las guerras, la más importante la de los Cien Años, y las epidemias, la más importante y devas-

23


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria del Sant Sepulcre

Germana Major 2018-2019:

Mª SALES RAMÓN CARRASQUER

24


Setmana Santa Sueca 2019

UN ANY A CASA… Des de xicoteta que em feia il·lusió tindre la imatge a casa, però no se m’havia passat pel cap ser jo la Germana Major, sempre punxava a mon pare que era el que des de xicotet formava part de la Confraria, però passaven els anys i no arribava mai el moment.

Però he gojat tots els moments, les processons, les convivències amb els confrares o, simplement, els moments que he passat junt ad Ell en casa i amb la meua família, de la que ell ha passat a formar part, com un membre més. I puc dir que ha sigut un any que recordaré, amb la meua família, tota la vida.

Fins que arribà el dia, eixe Dimecres Sant de l’any anterior en el que estàvem ma mare i jo esperant l’entrà al Convent del Nostre Senyor, i ens proposaren si voldríem tindre’l un any a casa i que fora jo la Germana Major, encara que vaig tardar uns dies en dir que sí, des del primer moment vaig sentir una alegria molt gran i, com no podia ser d’altra manera, vaig acceptar.

Amparo Alforja Carbonell. Germana Major 2017-2018

Ha sigut un any que, encara que la paraula sembla llarga, ha passat volant. Quan te dones compte, et queda poc per acabar.

ENGUANY COMPLIM 94 ANYS… I L’ANY QUE VE? Efectivament, complirem 95 i esta és la raó per la que des de la Confraria volem celebrar esta data tan redona, i que s’apropa ràpidament al Centenari, amb el poble de Sueca.

Confraries de Setmana Santa de Sueca. Per tant, i amb este motiu, la Confraria del Sant Sepulcre de Sueca organitzarà el pròxim any el “XIII ENCONTRE DE CONFRARIES I GERMANDATS DEL SANT SEPULCRE DE LA COMUNITAT VALENCIANA”, durant el qual hi hauran exposicions, conferències, concerts i una gran trobada de gent del Sepulcre de poblacions com ara, Alboraia, Ontinyent, Torrent, Turís, Benifairó de la Valldigna, Corbera, Carcaixent, Cullera, Ondara, Gandía, Benetússer, Piles, Port de Sagunt, Manises, Oliva…

Són ja molts anys els que “El Sepulcre” forma part de la vida, cultura i història de la nostra Ciutat, malgrat el transcórrer del temps i de les seues vicissituds. No obstant, no és si no motiu de goig haver mantingut durant 95 anys l’amor per Crist i poder traure ininterrompudament als carrers la manifestació pública de les celebracions de Setmana Santa a Sueca. Durant uns anys sols i, gràcies a Déu, enriquit any rere any amb nous germans, que conformen l’actual Junta Major de

Sols queda convidar-vos a tots a participar d’esta celebració…que és de Sueca.

25


Setmana Santa Sueca 2019

BANDA DE CORNETES I TAMBORS “SANT SEPULCRE DE SUECA” Enguany, la Banda la formen els següents membres: Aroa Fuentes Cañizares Pedro José Fuentes Cobo Màxim Blay Ballester Juan Antonio Moreno Meliá Vicent Alafarga Jordi Armengot Fuentes Lucía Fuentes Cañizares Iván García Martí Encarna del Sanz Pérez Isaac Segura Rubio Iván Segura del Sanz Natalia Beltrán Claver Ele García Torres Iván Moreno Meliá Cristina Gómez Martínez Aida Herrero Gómez Nadia Bouayad Hernández Mar Molina Berenguer Cristian Ripoll Molina José Alapont Bernat Ortega

La Banda de Cornetes i Tambors de la Confraria del Sant Sepulcre continua treballant per tal d’oferir el millor de la seua gent i vol transmetre la Setmana Santa i l’amor de Crist mitjançant els actes públics que desenrotlla. Vol agrair, en primer lloc la tasca, l’esforç i l’ànim de tots i cadascú dels membres. Sense esta força que porteu molt endins, que vos fa continuar any rere any, no s’entén el compromís continuat que oferiu a la vostra Banda i la vostra Confraria. Tingueu sempre present que esta força prové del Nostre Senyor, el nostre Crist Jacent. Recolzeu-se sempre en Ell per trobar l’espenta necessària en tot moment. Vol, així mateix, donar la benvinguda als nous membres que han començat a formar part de la nostra família. Com sempre la Banda té un ampli repertori d’actuacions, des de les pròpies de Setmana Santa, fins les que realitza de manera desinteressada a la Residència Sant Josep en la processó dels Combregars, als actes en altres poblacions de l’Agrupació de Confraries del Sant Sepulcre de la Comunitat Valenciana o com a membre de la Banda Multicolor de la Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca.

Un any més, vull donar les gràcies a tots els que ens recolzen i animen a seguir endavant. ¡¡GRACIES!!

26


Setmana Santa Sueca 2019

La Confraria amb el poble i la gent de Sueca CONCURS DE DOSSERS Un any més la Confraria del Sant Sepulcre de Sueca, dins dels actes que realitza al llarg de la Setmana Santa, va celebrar el passat exercici el VII Concurs de Dossers de Setmana Santa de Sueca. Després d’haver examinat cadascun dels Dossers de les Imatges processionals pertanyents a les Confraries de Sueca, s’obtingueren els següents resultats, atenent a les puntuacions atorgades pel Jurat: 1er PREMI: Mª Amparo Alforja Carbonell, amb el dosser de la Imatge de Crist jacent. 2n PREMI: Jordi Esteve Hernández, amb el dosser de la Imatge de Jesús Natzarè. 3er PREMI: Pedro Juan Martínez Viel i Maria Gloria Gimeno Fuset, amb el dosser conjunt format per la Mare de Déu de la Pietat i la Mare de Déu de l’Esperança. DIPLOMA ACREDITATIU DE PARTICIPACIÓ: - La Confraria del Santíssim Ecce Homo, amb el seu dosser. - La Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, amb el seu dosser. - La Confraria de la Flagel·lació de Jesús, amb el seu dosser. - Mª Sales Bono Granell, amb el dosser de la Mare de Déu del Sufragi.

27


Setmana Santa Sueca 2019

Solemne processó dels Combregars Un any més i junt a la parròquia de Ntra. Sra. de Sales celebrarem el tradicional acte dels Combregars d’Impedits. La Confraria del Sant Sepulcre, com a Confraria Eucarística que és, col labora amb la Parròquia de Ntra. Sra. De Sales per portar el Santíssim als malalts i impedits de la Residència Sant Josep per que celebren el compliment Pascual. Enguany ha sigut el primer any que ho celebrem amb el nou consiliari de la Confraria, D. Alejandro Navarro Mulet i crec que, tant com nosaltres, ha gojat d’este xicotet acte. Si bé per la dimensió del mateix és recollit, quan ix el Nostre Senyor baix pali per la porta del Convent, ompli el carrer i ens reafirma en la Fe que professem, compartint el misteri Pascual amb els qui no poden apropar-se per rebre’l. COSTUMS I TRADICIONS Un any més la Confraria del Sant Sepulcre comptarà amb els Majo-

rals dels Benissants que ens acompanyaran a les processons de Setmana Santa i viuran, des de dins, el misteri de la festa grossa de l’Església. Enguany els xiquets són: Iván Vendrell Viel, Kiko Escrivá Vidal, Llorenç Ortiz Ripoll, Xavi Luján Fuster, Ander Coves Carbonell i David Beneito Castells. Així mateix, s’hi participa de totes les festivitats religioses que l’any litúrgic ens oferix com ara les festes en honor de la Mare de Déu (14 de febrer, Festa Grossa i Coronació), el Corpus Christi, els Benissants, Cristo de l’Hospitalet…

La Confraria amb altres germans. Representant Sueca ENCONTRE DE CONFRARIES DEL SANT SEPULCRE DE LA COMUNITAT VALENCIANA A ONTINYENT La Confraria del Sant Sepulcre, com a membre de la Agrupació de Confraries i Germandats del Sant Sepulcre de la Comunitat Valenciana, es desplaçà a Ontinyent on se celebrava el XI Encontre de Confraries i Germandats del Sant Sepulcre de la Comunitat Valenciana. Participàrem dels actes que organitzaren els nostres amics ontinyentins i gojarem d’unes jornades de germanor amb aquells que senten com nosaltres, i sempre donant raó de lo que açò representa a Sueca, mostrant lo millor del nostre poble.

ENCONTRE DIOCESÀ DE SETMANA SANTA A GANDÍA Com a membres de la Diocesana, participàrem també, junt als nostres germans de les Confraries de Sueca a l’Encontre Diocesà que se celebrà a Gandía. Baix la representació unitària de la Junta Major de Confraries de Setmana Santa de Sueca acudirem per tal de presentar l’ idiosincràsia de la Setmana Santa suecana.

28


Setmana Santa Sueca 2019

Confraria de la Mare de Déu dels Dolors

CLAVARIESSA MAJOR 2019 Mª ISABEL BENET FURIÓ

29


Setmana Santa Sueca 2019

Junta Directiva CONSILIARIO: Rvdo. D. Diego Vicente Ferrándis Pascual PRESIDENTA: Encarna Ortells Martí VICEPRESIDENTA-TESORERA: Luisa Sanz Moreno SECRETARIA: Pepita Ripoll Ortí PROTOCOLO: Conchín León ARCHIVERA: Ángeles Tomás Cuquerella VOCALES: Amparo Campillo Marqués, Encarnita Vidagany, Celia Beltrán Albi, Antonia Matoses, Rosa Hervás, Vicen Beltrán, Pepita Cuenca, Carmen Olivares, Juani Collantes, Lolita Cuenca, Pepa Alarte

30


Setmana Santa Sueca 2019 PLEGARIA Virgen llena de amores afligida Madre No nos olvides Madre de los Dolores Ven, ven Oh Madre dolorida Y alcánzanos el cielo Tráenos dulce consuelo Pues que tuyos somos Madre mía. Que sin Ti Virgen María, No hay más que luchas y dolores, Que sin Ti los pecadores Viven sin hallar bonanza, Que sin Ti no hay esperanza, Ni hay fe, ni hay paz, ni hay amores. Ven, ven Oh Madre dolorida, Y alcánzanos el cielo Tráenos dulce consuelo Pues que tuyos somos Madre mía.

EXPOSICIÓN DEL BELÉN Tradición muy arraigada en esta Cofradía y que viene realizándose desde hace muchos años. En las navidades de 2018-2019 hemos realizado la XXXVIII edición. Esperamos poder continuar con esta bonita tradición muchos años más.

31


Setmana Santa Sueca 2019

H

Los toques de campanas y de matracas en Semana Santa

ay una antiquísima tradición, en la Iglesia Católica, por la cual las campanas enmudecen durante los días centrales de la Semana Santa, es decir desde el “Gloria” del Jueves Santo hasta el otro “Gloria” de la misa de Resurrección (antes era el Sábado por la mañana pero ahora es, con mayor precisión, en la noche de vela del sábado al Domingo de Pascua). Esta tradición es universal en la Iglesia Católica, y exclusiva de ella: como veremos luego: las otras iglesias cristianas, con liturgias muy complejas no dejan de tocar e incluso tocan más durante esos días santos. En cambio, por lo que sabemos hasta ahora, el uso de las matracas es exclusivo de España. Antiguamente las grandes torres de catedrales, parroquias, e incluso de pueblos, tenían unas grandes matracas, de madera, que variaban de una región a otra, y que sonaban en medio del silencio de las poblaciones, enlutadas por la muerte del Señor. Recordemos que, mientras existían las murallas, éstas quedaban cerradas a los carruajes durante esos días, y que incluso las casas dejaban media puerta cerrada en señal de luto. Los mismos militares, durante sus guardias en los cuarteles, mantenían el arma colgada hacia abajo, como muestra visible de dolor. Y por encima de todo las matracas, carracas, carraclas, “brajoles”, batzoles, “tenebres”, y muchos más nombres, que sonaban, con un ruido rítmico, para llamar a los oficios. Es curioso que los valencianos empleamos también las carracas (basadas en unas láminas de madera que vibran a causa de un molinete dentado que gira) para Navidad; en todos los demás sitios sólo suenan en la Semana Santa. Decíamos pues que las matracas varían de un sitio a otro: a veces es una gran cruz, de cuatro aspas, con tablas dobles para aumentar la resonancia, y martillos de diverso tamaño, forma y madera, para que no caigan todos a la vez, y produzcan un desagradable rumor sonoro. En otros sitios, como la Catedral de Valladolid, es una gran caja cuadrada, llena de tiradores de hierro, de los que servían para abrir los grandes cajones de las cómodas: al girar, la caja resuena, golpeada por docenas de tiradores, llamando a la oración y al recogimiento. ¡Incluso descubrimos, en la Catedral de San Vicente Mártir de Roda de Isábena, en Aragón, unas matracas electrificadas, con un motor para ser tocadas sólo tres días al año!. Las matracas de Villena, en la parroquia de Santiago, fechadas a principio de siglo, están recubiertas de zinc para su mejor conservación, y tienen una especie de cadena de bicicleta que llega hasta una

manivela, instalada mucho más baja, para facilitar la labor del campanero. (¿o habría que decir “Matraquero”?) Una mala interpretación del Concilio, que no hablaba de matracas, porque eran una costumbre limitada a nuestros territorios, hizo que muchas de estas fueran abandonadas, quemadas, destruidas. Sin embargo vuelven a sonar, cada vez más, recuperando ese sonido rauco, que retumba en las ciudades nuevamente silenciosas (aunque esta vez a causa del éxodo por las pequeñas vacaciones de Pascua). En los primeros años del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS tocamos unas carracas, procedentes de Burriana, y que se utilizaban en el interior del templo durante los Oficios de Jueves y Viernes Santo; por eso su sonido, producido por unas láminas de madera, era más apagado. Desde hace unos años tenemos unas grandes matracas, de más de metro y medio de alzada, que suenan, de manera desapacible y ruidosa, desde el Jueves Santo hasta los avisos de la Vigilia Pascual. Incluso vamos más lejos y desconectamos esos dos días el reloj electrónico, para que el “Micalet”, la campana de las horas, permanezca en silencio, durante esas horas santas. Sabemos que en algunos lugares, como Ademuz, a pesar de la electrificación, el sacristán subía a tocarlas manualmente, pero hay muchos otros lugares que las han restaurado y vuelven a utilizarlas.

32


Setmana Santa Sueca 2019

Sin embargo son instrumentos que sólo se conocen en España, como veremos a continuación. Se dice que las primeras comunidades cristianas se avisaban mediante la voz, y luego con láminas de metal o de madera, hasta la invención, muy tardía, de la campana (siglos IX y X, llegando a las formas actuales no antes del siglo XII). Algunos monasterios de las Iglesias de Oriente siguen empleando estas láminas, de dos o tres metros y uno u otro material, golpeadas con martillos, y que penden horizontalmente de cuerdas. Les llaman “simandras” o “simantron”, y las utilizan en todo el año litúrgico, para los distintos toques de coro, de oración, u otros avisos. La Iglesia Ortodoxa Rusa no conoce el silencio de las campanas en el Triduo Santo. Es más, tiene toques especiales, como el “Perezwon”, en el que se repican todas las campanas durante ciertos momentos del oficio del Viernes Santo. La Iglesia Anglicana, que tiene una liturgia más cercana a la nuestra, tampoco cesa los toques en la Semana Santa, sino que emplea los avisos usuales para los oficios de las grandes festividades.

este toque, en nuestra diócesis, era sólo de repique (como seguimos practicando en la Catedral), que llamaban “seco”, porque paraba de repente, reservando el volteo exclusivamente para el “Gloria” de la Resurrección. Otra característica de estos toques era que se producían al unísono en toda la ciudad, como sigue mandando la “Epacta Valentina”: en ambos cánticos solemnes del “Gloria” se tocaba cuando lo hacía la Catedral, iglesia madre de las otras, y nadie osaba tocar antes o después, aunque sus oficios tuviesen lugar a otra hora, bajo pena de multa. FRANCESC LLOP I BAYO (2003)

La Iglesia Católica mantiene el silencio absoluto de las campanas desde el Gloria del Jueves Santo hasta el Gloria de la Vigilia Pascual. En Francia, donde las campanas no se ven, por encontrarse dentro de las torres, se dice que “se han ido a Roma”, y el Domingo de Pascua, cuando vuelven a sonar, los niños buscan entre la hierba y las flores de la renovada prrcimavera huevos de pascua y campanas de chocolate que las verdaderas han dejado caer cuando volvían de la Ciudad Santa. Sólo nosotros empleamos las matracas, de una u otra manera, sustituyendo las campanas que dejaron de sonar de repente el Jueves Santo. Por cierto que

33


Setmana Santa Sueca 2019

A

Activitats de la Junta Major de Confrarias de Semana Santa

rranquem el nostre particular resum de l’últim any, i partim, com sempre, del final de la Setmana Santa del 2018. En aquesta ocasió, a l’Assemblea General que celebren, el aleshores president, Pedro Juan Martinez Viel, comunica que cessa del càrrec. Aquesta decisió ens trastoca a tots, ja que la decisió es irrevocable. És aleshores quan es convoquen eleccions a president, sent triat a el jove Eduardo Escrivà Planells, després d’una tensa votació. Des d’este moment, la maquinaria de la Junta Major es torna a posar en marxa. L’any 2018 organitzarem una exposició el la seu Diocesana per a aquest any, a la ciutat de Gandia. La imatge que representava a Sueca fou la Vera Creu de la Confraria del Sant Sepulcre, a banda de tots els estandarts de les Confraries, entre altres materials. També participarem a la processó Diocesana a la mateixa ciutat. Per a aquesta ocasió, i per primera volta, ens va acompanyar el que es coneix com Banda Multicolor, formada per la unió d’uns quants membres de cadascuna de les bandes de les confraries de Sueca. Va ser tot un èxit. Com tots els anys, el primer acte que enceta oficialment la Setmana Santa es el PREGÓ. En aquesta ocasió, molt abans de la setmana Santa, per la parada fallera, el va oferir el Rv. D. Ismael Ortiz Company, pàrroc a Puçol, i íntim amic del nostre Consiliari, Rv. D. Alejandro Navarro. El Pregoner fou recepcionat a l’Ajuntament per la Diputada Na Pilar Moncho, i pel regidor de Festes, Pau Roselló. A l’eixida, una representació de la Banda Multicolor ens va acompanyar a tota la comitiva fins al lloc triat per al Pregó. El escenari triat va ser a la Reial Església de Sales, on estaven tots els estandarts dalt del Presbíteri, i una església plena de gom a gom. Després del pregó, li oferirem un obsequi com a record d’aquest dia, i la jove coral de l’Ateneu ens va oferir un concert cantat, la veritat siga dita, molt plaent de sentir. Seguint amb el calendari, ens summergim directament a la Setmana Santa, i tots i cadascun dels actes es varen celebrar sense cap incident digne de menció. Al diumenge de Rams, la Confraria del Sant Sepulcre, com ja es tradició, va acompanyar al jurat responsable del Concurs de Dossers, a tots i cadascun dels dossers instal·lats per tota la ciutat. Al Dilluns Sant celebrarem la festivitat de la Santíssima Vera Creu, Reina i Patrona de la Setmana Santa de Sueca. Durant tota aquesta setmana, ja formen part de la quotidianitat dels suecans les vestes, túniques, instruments penjats als muscles, bàculs, mantilles, tot creant un ambient que sols es veia alterat per les Bandes de Tambors que recorrien els carrers, fent retronar i trencant un silenci que cada vegada anava a més, culminant en la Processó del Silenci del Dijous Sant. Després de

la processó del Silenci, va tindre lloc l’acte de “Trencar l’hora”, organitzat per la joventut musical de les bandes de tambors de Sueca. Enguany, l’encarregat de donar l’ordre de començament de l’acte fou el mateix president de la Junta Major, Pedro Juan Martinez. Una vegada es va finalitzar, tornà a reinar el silenci que havíem practicat uns moments abans. I aixina es va quedar fins diumenge. Diumenge de Pasqua de Resurrecció. Es un dia d’alegria i goig, i ja es veia de bon matí, per les bandes de tambors que anaven desfilant per les seves barriades, fins confluir totes, acompanyant a la Mare de Déu i al Crist Resucitat a la plaça de l’Ajuntament. Una sonora tamborada, els trons dels coets de la mascletà que dispararem i el so de les campanes de Sant Pere anunciaven que ja havia passat tot. El cicle Pasqual s’havia completat. Ara ja era moment de disfrutar dels dies festius i de la família i amistats. Al maig, la Junta va confeccionar una creu de flors per a l’Església de Fátima, al igual que la Confraria de Jesús Natzaré ho va fer per a l’Església de Sales. Tot per a celebrar la festivitat de la Creu de Maig, de gran arrelament a Sueca. Després de l’aturada estival, al setembre reprenguérem de nou l’activitat amb reunions, organització d’activitats, com per exemple la Missa de Sant Blai, amb repartiment dels típics rollets. No ens tenim que oblidar de la jornada festiva d’Exaltació del Bombo i Tambor. Enguany hem complit la majoria d’edat, i ja podem dir que es un acte consolidat a Sueca. Enguany, fins a 9 bandes participaren d’aquesta festa de la música confrare, on poguérem gaudir de bandes de Mislata, Gandia, Fortaleny, Cullera, Tavernes, i com no de les bandes locals. Al llarg de tot l’any, assistim a diverses reunions de la Junta Diocesana de València, primerament a Gandia, com a seu 2018, i ara a Oliva, seu 2019. Hem assistit també, a finals de gener, a una jornada de convivència a Oliva, on poguérem conèixer un poc més d’aquest poble de la Safor. Aprofitem per a anunciar que Sueca serà seu Diocesana al 2024. Anem preparant-nos doncs. Enguany, i com a novetat, l’acte més senzill però alhora entranyable de l’homenatge als Germans Majors i Clavariesses de la ciutat l’anem a integrar en el Pregó de Setmana Santa. Esperem que vos agrade. Aquest ha sigut un resum de les activitats que fem a la Junta Major de Confraries de Sueca, sense contar els actes que cada confraria organitza a títol particular. Esperem que paseu tots una excel·lent Setmana Santa!

34


Setmana Santa Sueca 2019

PROGRAMA OFICIAL D’ACTES DISSABTE 2 DE FEBRER JUNTA MAJOR Callosa del Segura Encontre Interdiocesà de Confraries a Callosa del Segura

DIUMENGE 3 DE FEBRER JUNTA MAJOR Parròquia Verge de Fàtima 10:30 Missa en honor a Sant Blai, bendició I repartiment de Rollets.

DIUMENGE 24 DE FEBRER JUNTA MAJOR 10:00 18ª Jornada d’Exaltació del Bomb i Tambor. Desfilada des de l’Estació fins a la Plaça de l’Ajuntament.

DIVENDRES 1, 8 I 15 DE MARÇ ECCE-HOMO Esglèsia de Sales 20:00 Missa de difunts i en Acció de Gràcies pels miracles del Santíssim Ecce-Homo.

DISSABTE 9 DE MARÇ FLAGELACIÓ Esglèsia de Sant Pere 20:00 Missa en sufragi de tots els difunts de la Confraria i en Acció de Gràcies.

DIUMENGE 24 DE MARÇ JUNTA MAJOR Inauguració a Oliva de l’Exposició Diocesana de Germandats i Confraries de la Diocesi de València, Missa i Dinar de Germanor.

DIVENDRES 29 DE MARÇ JUNTA MAJOR Parròquia Verge de Fàtima 19:30 Via Crucis organitzat per la Junta Major de Confraries.

DISSABTE 30 DE MARÇ JUNTA MAJOR Processó Diocesana a Oliva. Eixida d’autobussos des de la Granja Arrossera.

DEL 5 AL 11 D’ABRIL

DEL 10 AL 12 D’ABRIL

PIETAT Parròquia Verge de Fàtima Solemne Septenari a Nostra Senyora de la Pietat i Verge de l’Esperança.

FLAGELACIÓ Esglèsia de Sant Pere 19:30 Triduo en honor a l’imatge del Crist de la Flagelació. La imatge es quedará en la Setmana Santa a la parròquia de Sant Pere.

DEL 6 AL 12 D’ABRIL DOLOROSA Esglèsia de Sant Pere Solemne Septenari en honor a Nostra Senyora dels Dolors.

DISSABTE 6 D’ABRIL Jesús NATZARE I PIETAT Esglesia de Sales 19:30 Solemne Missa i Impossició de Medalles als Germans Majors i Clavarieses. VERGE DEL SUFRAGI Maria Sales Bono Granell Jesús NATZARE Enrique Morales Gomez VERGE DE L’ESPERANÇA Mari Carmen Fernandez Torvisco VERGE DE LA PIETAT Voro Franco Meseguer

DIUMENGE 7 D’ABRIL JUNTA MAJOR Parròquia Verge de Fàtima 11:30 Homenatge als Germans Majors i Clavariesses del 2019. Després, PREGÓ de Setmana Santa, a càrrec del Rv. D. Eduardo Saiz Lara. Al finalitzar, Concert del Cor de Veus Blanques L’ALBADA.

35

DIJOUS 11 D’ABRIL PIETAT Parròquia Verge de Fàtima 19:00 Últim dia del Septenari, al finalitzar la missa, es donarà a besar la ma de la Verge de l’Esperança.

DIVENDRES 12 D’ABRIL Jesús NATZARE Esglèsia de Sales 19:30 Missa i Besamans a la Verge del Sufragi.

DISSABTE 13 D’ABRIL ECCE-HOMO, Jesús NATZARE I PIETAT Esglèsia de Sales 19:00 Missa i a continuació, Trasllats de les Imatges a casa dels Germans Majors i Clavarieses. ECCE-HOMO C/ Castelló, 20. VERGE DEL SUFRAGI C/ Francesc Vitoria, 14 Jesús NATZARE C/ Fillola, 4.


Setmana Santa Sueca 2019

VERGE DE LA ESPERANÇA I DE LA PIETAT Av. Mestre Serrano, 30. DOLOROSA 19:00 Solemne Trasllat de Ntra. Sra. Dels Dolors fins al domicili de la Clavariesa Major, al Carrer Sequial, 11.

DIUMENGE DE RAMS, 14 D’ABRIL FLAGELACIÓ, SANTA FAÇ I DOLOROSA Plaça de Sant Pere 11:00 Concentració de tots els Confrares per a eixir en processó, fins la capella de Sant Josep, per a la benedicció de les Palmes, i posteriorment eixida cap a l’Esglèsia de Sant Pere per a la Missa de Diumenge de Rams. ECCE-HOMO, Jesús NATZARE, PIETAT I SEPULCRE Placeta dels Molins 11:30 Concentració de tots els Confrares per a la Benedicció de les Palmes i Rams. A continuació, processó de totes les Confraries fins l’Esglèsia de Sales, per a la Santa Misa de Diumenge de Rams. SEPULCRE 18:00 Visita als Dossers de totes les Confraries de la ciutat. Jesús NATZARE C/ Fillola 4 22:00 Vigilia a Jesús Natzare.

DILLUNS SANT, 15 D’ABRIL JUNTA MAJOR Parròquia Verge de Fàtima 19:30 Solemne Misa en Honor de la Santíssima Vera Creu. A continuación, Solemne Processó de la Vera Creu, Patrona de la Setmana Santa de Sueca, amb l’assistència de totes les confraries de la ciutat. A l’entrada de la Vera Creu a la Reial Esglèsia de Nostra Senyora de Sales, Solemne Salve.

a l’Esglèsia de Sales. Al finalitzar, recepció de Cortesia dels confrares i convidats i lliurament dels premis del VII Concurs de Dossers de Setmana Santa de Sueca 2019 PIETAT Av. Mestre Serrano 30 23:00 Al domicili de la Clavariessa, Res del Sant Rosari de la Verge de l’Esperança per la pau al món.

DIMARTS SANT, 16 D’ABRIL

DIJOUS SANT, 18 D’ABRIL

ECCE-HOMO C/ Castelló 20 16:30 Sant Rossari al carrer Jesús NATZARE C/ Francesc Vitoria 14 22:00 Vigilia a la Mare de Déu del Sufragi SANTA FAÇ Esglèsia de Sant Pere 19:30 Missa pels difunts de la Confraria. Al finalitzar, es sortejará una medalla de plata de la Santa Faç. SEPULCRE 22:15 Trasllat de la Vera Creu fins a l’Esglèsia de Sant Pere. SEPULCRE 22:30 Via Crucis per la plaça de Sant Pere i Placeta Fonda.

FLAGELACIÓ, SANTA FAÇ I DOLOROSA Esglèsia de Sant Pere 19:00 Missa de l’Ultim Sopar i Lavatori de Peus SANT SEPULCRE 21:00 Tocs d’Honor al Crist Jacent a càrrec de la Banda de la Confraria. Jesús NATZARÉ C/ Castello 20 21:30 Concentració al C/Fillola 4. 22:00 Processó del Silenci. ECCE-HOMO Placeta del Convent 23:45 Rendició d’Honors al Santíssim Ecce-Homo

DIMECRES SANT, 17 D’ABRIL

PIETAT Av. Mestre Serrano 30 0:00 Al domicili dels Germans Majors, res de la Corona dels Set Dolors de la Verge de la Pietat. JUNTA MAJOR Plaça de Sant Pere 0:30 TRENCAR L’HORA, organitzat per la

SEPULCRE C/ Sueco, 1 19:30 Concentració de Confrares. SEPULCRE 20:00 Solemne Trasllat de les imatges titulars, Crist Jacent i Vera Creu, fins

36

DIVENDRES SANT, 19 D’ABRIL


Setmana Santa Sueca 2019

Banda Multicolor de la Junta Major de Confraries de Sueca, i amb la participación de totes les bandes de la ciutat. ECCE-HOMO Des de l’Esglèsia de Sales 10:30 Visita als Sants Monuments de la ciutat. FLAGELACIÓ, SANTA FAÇ I DOLOROSA Esglèsia de Sant Pere 18:00 Sants Oficis de Divendres Sant. JUNTA MAJOR 20:00 Des de la Reial Esglèsia de Ntra. Sra. De Sales, Solemne Processó del Sant Soterrament. SEPULCRE Capella del Santíssim Crist de l’Hospitalet Al finalitzar la Processó del Soterrament, davant la Capella del Crist de l’Hospitalet, ”Canvi de Medalla” per a l’Exercici 2019-2020, i Processó fins el domicili on quedarà dipositat el Crist Jacent.

DIUMENGE DE RESURRECCIO, 21 D’ABRIL FLAGELACIÓ 9:30 Concentració de Confrares en la seu, per a assistir a la Processó de l’Encontre. SEPULCRE 9:30 Passacarrer des del Carrer Sueco 1 fins a la Capella del Crist de l’Hospitalet, per a assistir a la Processo de l’Encontre. DOLOROSA 9:45 Des de l’Hospitalet, Processó de l’Encontre Glorios, amb les tradicionals Aleluies i a continuació, Missa de Ressurrecció JUNTA MAJOR 10:00 Processó de l’Encontre, llançament de Aleluies, Gran Tamborada per totes les bandes de la ciutat, i Mascletà.

MAIG SEPULCRE Solemne Processó dels Combregars des de la Reial Esglèsia de Sales a la Residència de Sant Josep (s’informarà mitjançant el Setmanari “Sueca”)

DISSABTE 4 DE MAIG

FLAGELACIÓ Esglèsia de Sant Pere 12:00 Missa en Acció de Gràcies de la Confraria. Al finalitzar, es sortejarà entre tots els confrares presents, una medalla d’or de la nostra imatge.

JUNTA MAJOR Parròquia Verge de Fàtima 19:00 Festivitat de la Creu de Maig. Missa en Acció de Gràcies. Al finalizar la missa, Solemne Salve a la Verge de Fàtima i benedicció de la Creu de Maig.

DIMARTS 14 DE MAIG

DIUMENGE 5 DE MAIG

PIETAT Parròquia Verge de Fàtima 10:30 Santa Missa d’Accio de Gracies de la Confraria. Al finalitzar, sorteig de la medalla d’or de la nostra imatge. PIETAT Seu Social 17:00 Assamblea General Ordinaria de la Confraria a la seu Social.

Jesús NATZARÉ Esglèsia de Sales 10:00 Missa d’Accio de Gràcies. Al finalitzar, es farà sorteig d’una medalla d’or de la Imatge de Jesús Natzare entre els confrares presents. Jesús NATZARÉ C/ Nou 46 11:30 Assamblea general de la Confraria de Jesús natzare a la seu social.

DIUMENGE, 12 DE MAIG SEPULCRE Esglèsia de Sant Pere 9:00 Santa Missa per la Confraria i en record dels Confrares i familiars que ens falten. SEPULCRE Seu Social 11:00 Assamblea General Ordinaria de la Confraria. A continuació, visita a l’asil d’Ancians Desamparats

37

JUNTA MAJOR Saló d’Actes del Col·legi de Fàtima 20:30 Assamblea General Ordinaria de la Junta Major

DIUMENGE 19 DE MAIG

DIUMENGE 9 DE JUNY JUNTA MAJOR Convivència de Final de Curs. S’anunciarà l’horari i activitats a les xarxes socials.


Setmana Santa Sueca 2019

Itineraris dels trasllats de les imatges DISSABTE 13 D’ABRIL

CONFRARIA Jesús DE NATZARÈ 20:00. Eixida des de la Reial Església de Sales, Mare de Déu, Vall, Moro, Francesc Vitòria 12, on es deixarà la Mare de Déu del Sufragi, continuant pel carrer Francesc Vitòria, Placeta del Convent, Mare de Déu, Vall, i Fillola 4, on es deixarà la imatge de Jesús Natzarè.

CONFRARIA NTRA. SRA. DE LA PIETAT 20:00 Eixida des de la Reial Església de Sales, Mare de Déu, Vall, Fillola, Francesc Vitòria, Foradat, Escultor Gutiérrez Frechina, Fra Fco. Cabezas, i Avinguda Mestre Serrano 30, on es deixaran les imatges de la Verge de l’Esperança i la Verge de la Pietat.

CONFRARIA DE L’ECCE-HOMO 20:00 Eixida des de la Reial Església de Sales, continuant per Mare de Déu, Mercat, Santo Domingo, Templaris, Sevilla, i Castelló 20.

CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS 20:00 Eixida des de la Capella del Crist de l’Hospitalet, continuant per San Cristòfol, Plaça Sant Pere, Sant Roc, Cullera, La Punta, Barrot, Sequial, Valencia, L’Alber, Plaça Cervantes, Les Sorts, Jaume Roig, i Sequial 11.

Dilluns Sant, 15 d’abril

JUNTA MAJOR DE CONFRARIES. PROCESSÓ DE LA SANTÍSSIMA VERA CREU 20:00. Eixida des de la Parròquia de Fàtima per la Ronda del Cabanyal, Vilella, Castelló, Carrasquer, Ronda del Cabanyal, Templaris, Hort de Polo, Pare Talens, Santo Domingo, Templaris, Sant Antoni Abat, Francesc Vitòria i Placeta del Convent, fins l’Església de Ntra. Sra. De Sales.

CONFRARIA DEL SANT SEPULCRE Dimecres Sant, 17 d’abril 20:00. Eixida des del carrer Sueco, 1, continuant pels

carrers València, Molí, Mare de Déu, Figuera, L’Alber on arreplegarem al Crist Jacent, continuant per Plaça Cervantes, Sant Antoni de Pàdua, Sequial, València, Molí, Foradat, Francesc Vitória i Placeta del Convent, fins l’Església de Ntra. Sra. De Sales. Dijous Sant, 18 d’abril

CONFRARIA DE Jesús DE NATZARÈ. PROCESSÓ DEL SILENCI 21:30. Concentració al carrer Fillola 4, continuant pels carrers Vall, Moro, Francesc Vitòria, Placeta del Convent, Mare de Deu, Figuera, València, Molí, Foradat, Francesc Vitòria i Placeta del Convent. Divendres Sant, 19 d’abril

CONFRARIA DE Jesús DE NATZARÈ “VIA CRUCIS” 7:00. Eixida des de l’Església de Sales, carrer Mare de Déu, i tornant pel mateix carrer, tornant a l’Església de Sales.

CONFRARIA DEL SANTÍSSIM ECCE-HOMO VISITA ALS MONUMENTS 10:30. Eixida des de l’Església de Sales, continuant pels carrers Mare de Déu, Mercat, Església de Sant Pere, Sant Domènech, Templaris, Ronda del Cabanyal, Església de Fàtima, Ronda País Valencià, Ronda Bernat Alinyo, Església de la Verge Miraculosa, Ronda Bernat Alinyo, Avda. Del Ferrocarril, per baix del túnel a l’Asil dels Ancians Desemparats, Sequial, Ronda del Materal, Església del Carmen, Utxana, Carabassers, Molí, Mare de Déu i fins l’Església de Sales.

JUNTA MAJOR DE CONFRARIES. PROCESSÓ DEL SANT SOTERRAMENT 20:00. Eixida des de l’Església de Ntra. Sra. De Sales, continuant pel Carrer Mare de Déu, Sant Cristòfol, Plaça de l’Ajuntament, Plaça de Sant Pere, Sant Roc, Cullera, La Punta, Bonaguia, Sequial, Utxana, L’Alber, València, Molí, Dr. Moliner, Placeta dels Molins, Travessera dels Molins i Placeta del Convent. Les Confraries de la Flagel·lació, Santa Faç, Sant Sepulcre i Dolorosa, i la corporació municipal continuaran pel carrer Mare de Deu.

38


Setmana Santa Sueca 2019

HORARI DE CULTES DE LES PARRÒQUIES PARRÒQUIA VERGE DE FÀTIMA DIUMENGE DE RAMS 10:30. Benedicció de Rams, Processó i Missa. DIJOUS SANT 19:00. Missa del Sant Sopar del Senyor. A continuació de la Missa, Hora Santa. DIVENDRES SANT 11:00. Via Crucis pel barri. 18:00. Celebració de la Passió i Mort del Senyor. DISSABTE SANT 19:30. Vigília Pasqual a la Reial Església de Sales DIUMENGE DE RESURRECCIÓ 11:00. A la Reial Església de Sales, Missa del Diumenge de Pasqua de Resurrecció del Senyor. PARRÒQUIA VERGE DE SALES DIUMENGE DE RAMS 12:00. A la placeta dels Molins, Benedicció de Palmes, Processó i Missa. DIJOUS SANT 19:00. Missa del Sant Sopar. 23:30. Hora Santa. DIVENDRES SANT 7:00. Via Crucis pel Carrer Mare de Déu. 18:00. Solemne Acció Litúrgica de la commemoració de la Passió i Mort del Senyor. DISSABTE SANT 19:30. Solemne Vigília Pasqual. DIUMENGE DE PASQUA 12:30 i 19:30. Santa Missa PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL DIUMENGE DE RAMS 11:30. Benedicció de Palmes i Santa Missa. DIMARTS SANT 22:20. Via Crucis. DIJOUS SANT 19:00.. Missa del Sant Sopar del Senyor. 23:00. Hora Santa.

DIVENDRES SANT 18:00. Sants Oficis del Divendres Sant. DISSABTE SANT 23:00. Vigília Pasqual. DIUMENGE DE PASQUA 9:00.. Santa Missa. 10:00. Processó del Sant Encontre i Missa. 12:00 i 20:00. Missa. PARRÒQUIA DE LA VERGE MIRACULOSA DIUMENGE DE RAMS 11:00. Benedicció de Rams, processó i Santa Missa. 20:00. Missa. DIJOUS SANT 20:00. Missa del Sant Sopar del Senyor. 23:30. Hora Santa i Via Crucis del Silenci. DIVENDRES SANT 17:30. Meditació de les 7 Paraules del Senyor en la Creu. 18:00. Acció Litúrgica de la Passió i Mort del Senyor. DISSABTE SANT 23:30. Solemne Vigília Pasqual DIUMENGE DE PASQUA 9:00 i 12:00. Santa Missa. PARRÒQUIA DE LA VERGE DEL CARME DIUMENGE DE RAMS 11:00. Benedicció de Rams, Processó i Santa Missa. DIJOUS SANT 20:00. Celebració del Sopar del Senyor. 22:00. Hora Santa. DIVENDRES SANT 19:00. Sants Oficis. 22:00. Via Crucis. DISSABTE SANT 23:00. Solemne Vigília Pasqual DIUMENGE DE PASQUA 11:00 i 12:30. Santa Missa

PER A MÉS INFORMACIÓ, PREGUEM CONFIRMEN HORARIS AL SETMANARI “SUECA”


Setmana Santa Sueca 2019

Mapa ubicaciรณ de les imatges

40


Setmana Santa Sueca 2019

42


Setmana Santa Sueca 2019

43


Setmana Santa Sueca 2019

44


Setmana Santa Sueca 2019

45


Setmana Santa Sueca 2019

46


Setmana Santa Sueca 2019

47


Profile for Editorial MIC

Sueca Semana Santa 2019  

Sueca Semana Santa 2019  

Advertisement