Page 39

esdeveniment tant sols es pot comprendre en el context de la guerra freda entre les nacions d’Occident i URSS amb els seus països satèl·lits. En l’àmbit nacional, és l’any de l’elecció de Joan Carles com a futur rei. Silla era encara un poble agrícola que començava una industrialització molt forta, la qual estarà acompanyada d’un augment de la població molt gran. Passarà de ser un poble de 10.000 habitants aproximadament, a quasi doblar la seua població en poc més d’un decenni. Els comerços locals eren les botigues Super Vegé i Casa la Nena. El lema de la Caixa d’Estalvis i Monte de Pietat de València, oficina situada al carrer de València de Silla, era: «Família que estalvia, família feliç». Altres curiositats les trobem a les fotos que tenim de familiars d’aquell any realitzades per la retratista oficial del poble, Glòria; com també el nostre benvolgut cine oficial Rex amb pantalla panoràmica que feia les delícies de tots els sillers i silleres. En aquest mateix any 69 s’inaugurà la ciutat sanitària La Fe de València amb un pressupost de 570,5 milions de pessetes (5,3 milions d’euros). Començava a funcionar el pavelló central. L’últim pavelló es posà en marxa a les primeries del 1971 i açò suposà que des d’aquell moment ja no naixeríem a casa, com va ocórrer amb prou de nosaltres i dels nostres germans majors. Hi ha una sola parròquia ubicada a la plaça del poble, l’església de la Mare de Déu dels Àngels. L’arxiu parroquial en aquella època dona aquesta idea exacta dels canvis de la població. Aquest any, 1969, es registren 80 soterrars, 50 matrimonis i, atenció, 181 batejos. Aquestes dades ens mostren el rejoveniment de la població. Naixen més del doble de sillers i silleres dels que moren. El 22 de desembre fa la seua entrada com a rector, Fernando Gómez Ciscar, que romandrà durant 38 anys com a rector de l’església de la plaça.

Les festes en honor al Santíssim Crist van començar el dia 3 d’agost amb una carrera ciclista i van finalitzar el dia 28 del mateix mes. Durant tots els dies de festa, a la matinada, es disparaven trons i hi havia volteig general de campanes. Les cambreres d’aquest any van ser les senyoretes Lolita Barahona García i Ana María García Bernardo. Molts han sigut els esdeveniments de l’any en què vàrem nàixer i des d’aleshores hem acumulat experiències, moments i records que posem de manifest, amb molta il·lusió i enyorança, en cada retrobament que organitzem en la quinta. Aquests sentiments són els que ens han mogut a recuperar aquestes amistats que quedaven dormides en algun racó de tots nosaltres. Hem tingut una infància molt feliç i afortunada perquè hem viscut molt el nostre poble. Iniciàrem els estudis de menuts entre les parets dels col·legis Sagrada Família, l’Acadèmia, Verge dels Desemparats, Lluís Vives i Reis Catòlics, en unes aules on les ràtios no s’estilaven. En una cada classe podríem ser entre 30 i 40 alumnes, raó per la qual les quadrilles d’amics i amigues eren tant grans; i el tractament al professorat era de “Don”, “Doña” i “Sor” per a les monges. Els jocs a l’hora del pati era el futbol, balón tiro, les boletes, la goma o el tello hui anomenat sambori. En eixir de l’escola, l’única extraescolar que teníem era la d’agafar el berenar i jugar al carrer. Allí continuaven les xarrades entre amics i amigues i jocs que acabaven quan les mares aguaitaven per la finestra i ens cridaven per anar a casa. Un dels espais més emblemàtic per a nosaltres ha sigut el parc de l’Estació presidit per l’estàtua del llaurador i més dins estava la font de peixos i a la plaça de dalt el quiosc. Sobre el parc podríem escriure tot un llibre. Allí es donava cita tota la joventut de Silla. De menuts jugàvem en uns engronsadors de ferro, fins i tot rovellats, falcats sobre terra i pedres i del que tornàvem a casa amb les sabates blanquinoses i en ocasions amb els genolls pelats. Quan érem més majors, ja en plena adolescència, cada quadrilla tenia un banc per a seure. Aquests mateixos bancs de

39

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement