Page 36

les caixes sobrants i les tirava dins del bar: tot el pis ple de trons de bac i la gent anava xafant-los per dins del bar, que eixia tant de fum que pareixia que s’estava cremant. Toni vol posar valor el fet de tindre un pirotècnic al poble, el fet d’haver-lo tingut, a ell, i no a una empresa intermediària; el fet de mantenir una relació personal amb Caballer ha fet possible que ací a Silla, i més a la Falla Poble, s’hagen fet mascletades molt bones, fins i tot va haver-hi anys que negociava pressupostos molt més barats dels que es plantejaven, o fins i tot posava diners de la seua butxaca per a fer unes mascletades dignes, en èpoques que no hi havia massa diners als calaixos de la Falla. Perquè van passar una època molt mala econòmicament parlant, per això van adquirir el Bar Centro, per a remuntar un poc l’economia de la Falla. Ell va ser el primer que va posar diners i va firmar la pòlissa del crèdit per a poder pagar el traspàs del bar. A més, em conta que en altres ocasions sempre ha estat quan l’han necessitat. Realment, quan es valora de veres un faller és quan la falla està passant per mals moments. Durant els anys que va ser vicepresident, ell sempre es mantenia al marge de l’activitat administrativa de la falla. Era vicepresident per fer costat i ajudar. Buscava gent per a la mà d’obra, per a muntar la presentació o muntar cadafals, feia grups perquè la gent anara a fer feina a la falla. No li agradava ni figurar ni fer-se de notar. Com s’atordia en parlar, no volia eixir a les presentacions ni a fer teatre ni res que tinguera a veure amb això. Ell era bo per a la faena que no es veu, per a les mascletades i per a vendre loteria.

36

En l’any 2001 li van atorgar la màxima recompensa per ser faller, el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer en Brillants. Va ser un dels primers fallers de Silla al qual se li va atorgar. Per aquells temps els fallers dels pobles anaven a València perquè la Fallera Major li’l imposara. Va ser el 18 de febrer a les reials drassanes del Port de València. Ell estava més pagat que pagat. Després repetiren l’homenatge en la imposició de recompenses de la Junta Local Fallera de Silla, encara recor-

Vicent amb Vicent Caballer

de tot el saló d’audicions de La Lírica en peu ver de deixar-se la pell treballant per a tirar aplaudint. Allí estaven totes les falles de Silla endavant la seua família. Als que sabíeu qui era, espere que hàgeu recordat amb les meurendint-li homenatge. es paraules els moments que heu compartit També em conta que li agradava molt dis- amb ell. Un home que va transmetre la seua fressar-se, en els anys del Tio Martínez la Fa- passió per la pólvora a tot un poble, i ara és el lla organitzava tres dies de festes de Carnes- poble en forma de paraules en aquest llibret toltes a la discoteca del Pati. Feien concurs de el que li pren tot l’afecte i l’estima. Voldria disfresses tots els fallers i ell sempre portava donar les gràcies públicament a l’Ajuntales disfresses més originals per a cada dia, de ment de Silla en nom de tota la família Comcambrera del Crist, de comunió… També pany, primer per l’homenatge que li van renrecorda que era molt bromista: una vegada dir el passat agost, i segon per dedicar-li unes va posar una metxa sense carcassa dins del pàgines del llibret de les Festes del Santíssim Bar de la falla, la gent va eixir corrents i ell es Crist, festa que ell volia molt. Ara la seua posa vinga a riure. història quedarà per sempre en la memòria d’un poble i serà sabuda per tots i totes. Per últim, em conta que anaren al programa 1, 2, 3… presentat per Kiko Legar. Es Personalment, si m’he de quedar amb una veu que estigueren un fum de temps espe- imatge d’ell, la tinc claríssima: ell, els meus rant que els cridaren per a anar al plató, i cosins i jo, agafats de la mà gaudint a priallí estaven en un camerino vestits de fallers mera fila de la mascletà el dia del Crist, una i falleres, vinga el ball, les rialles i fent molta imatge que no se m’esborrarà mai de la escama, fins que va entrar el regidor i es va memòria, perquè possiblement és uns dels veure tot el que havien muntat allí mentre records més bonics que tinga, igual que mai esperaven. Òbviament, m’abuelo va ser el que s’esborrarà de la meua pell la cançó que ens va començar tot aquell festival. cantava quan érem menuts. «D’allà dalt de les muntanyes abaixava un borreguet, amb Els fallers i les falleres de la Falla Poble el re- les patetes rogetes i en la boca clavellet.» corden com un bon faller, treballador i passional per la festa. Malgrat no ser faller els últims Sols em queda demanar, que allà on estigues anys, sempre era benvingut en falles i sempre ens continues acompanyant en cada mascleens tirava una maneta al concurs de paelles. tà que es faça a Silla, perquè per cada carEn festes sempre rondava pel xiringuito i feia cassa que puge amunt, estarem un poc més bona caixa sols menjant sardines. Allí el tro- prop de tu i per cada tro que ressone al parc, bàvem cada dia, era un home de costums. serà sempre en el teu honor. Arribe al final d’aquestes paraules amb l’esperança que els sillers i silleres que no coneixíeu Vicent Company, tinguen constància de com de bo, treballador i bromista que era, un home honrat, que va viure moltes penúries durant la seua infantesa i que va ha-

Gràcies abu per tot el que m’has ensenyat, gràcies Vicent per tot el que ens has donat, gràcies pirotècnic, per tot el que ens has fet gaudir. Maria Company

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement