Page 34

ment de Silla va decidir fer-li un homenatge en forma de Salva, 21 carcasses que ressonaren abans de la mascletà en el seu honor. Molt emotiu aquest moment, amb la família rodejada i arropada per tot el poble. També comptaren amb la presència del pirotècnic Vicent Caballer, amic seu, honrant-li memòria i fent una mascletà especial en el seu honor. Des de 1972, quan era alcalde Roberto Brocal, Vicent Caballer ha disparat mascletades a Silla i, de forma ininterrompuda, a la Falla Poble. M’abuelo tenia dues passions, el camp on treballava i la pólvora com a afició. Com he comentat abans, ell va treballar molt jove amb Joanet a Alcàsser i d’ací li ve l’amor. Ell es va ensenyar, i va fer molts amics dins del món de la pirotècnia. Tots els anys eren cita clau les mascletades de festes dels pobles de la contornà. I així també li va agafar l’afició mon pare que ara continua amb el seu llegat, però per darrere venen els meus cosins que des de ben menuts tampoc li tenen por a res. Amb la pólvora com afició sols faltava unir-la amb les tradicions, les falles, i així va ser. Ell amb un grup d’amics van començar un nou projecte que arriba i continua fins aquests dies, 47 anys després.

34

Es té constància que es van plantar falles a la plaça del Poble (anomenada plaça del Caudillo) als anys 1948, 1949, 1956, 1966, i 1968. Amb l’ajuda de les delegacions de Juntes Locals, Arxiu i Recompenses de Junta Central Fallera, hem pogut trobar documents que reflecteixen que les falles a Silla existien abans que es fundara la Falla Poble com a tal en el 1972, però m’abuelo no figura en cap cens dels anys anteriors. Al primer cens faller de la Falla Poble, del 24 de juliol de 1972, apareix com el vocal número 8, i des d’aquell dia fins a alguns anys abans de faltar va continuar sent faller, passant per nombrosos càrrecs. va ser vicepresident, delegat de festejos i delegat de Junta Local Fallera. Quede a fer-me una orxata amb Toni Gil, faller, amic de la família i podríem dir, que cronista de la Falla Poble, i allí em conta nombroses històries i anècdotes dels primers anys de la Falla.

el ressorgiment d’una nova política valenciana, amb la llengua com a principal eix. Fins i tot va d’haver d’intervenir l’alcalde en la lluita, perquè no volia tindre enemics polítics en l’única falla que hi havia al poble. La Falla va continuar endavant, malgrat que els que havien mogut no volien que la falla continuara endavant sense el Tio Martínez al capdavant. Aleshores, els pocs fallers que quedaren, la majoria gent jove, van proposar a Vicent el Tent com a president, ja que era una persona major amb més experiència per a gestionar una falla. La gent jove va entrar a formar part de la Junta Directiva, entre ells Toni com a secretari. La Junta va proposar a m’abuelo que fora vicepresident perquè necessitaven gent més adulta per a donar a la comissió un poc de suport, ja que no serien anys fàcils, ni econòmicament ni sociopolíticament. Al principi no li va fer molta gràcia, perquè tots els amics havien Presentació Falla Poble al Cine Rex mogut, però tampoc podia negar-se, perquè el Tent era família i, a més, era la falla que ells haEl primer any va ser president Luis Torres i vien fundat, era la seua falla. molta gent es va apuntar, entre ells, i com ja he dit abans, m’abuelo, per afició a la pólvo- El Tent va ser president durant les falles de ra i perquè van decidir apuntar-se amb tots 1977 i 1978, i el 1979 va agafar la presidència els amics. Ell era un més de la comissió de Blas Calatayud, per la qual cosa ell va tornar gent major que hi havia en la falla i, a més, el a ser vocal. Quan el Tent tornà a ser president nomenaren pirotècnic. El segon any, Vicent a les falles de 1980, 1981 i 1982, ell tornà a la Martínez (El Tio Martínez, del que podeu vicepresidència i no se la va deixar fins a l’any llegir un article molt interessant al llibret de 1986, amb els presidents Isidro Prieto i Josep festes de l’any passat), va agafar la presidèn- Miñana. Sota la presidència de José Morera cia de la comissió fins a les falles de 1976. va estar en la delegació de Junta Local des de Aquest any, el Tio Martínez va dimitir com a 1990 fins a 1996. Des d’aquest moment, per president i en companyia d’ell va moure mol- qüestions d’edat i per la malaltia de m’abuela es ta gent donant-li suport, pràcticament tota la va deixar els càrrecs i començà a ser un faller Junta Directiva, amics i moltíssima gent de més, però sempre lligat a la falla. l’edat de m’abuelo. Tot va vindre per la lluita política d’aquella època, la jove democràcia, Toni, em conta que en els primers anys de falla feien molt de foc, es gastaven moltíssims diners en pólvora: feien tres mascletades, el 17, el 18 i el 19 de març; un castell a la cremà, i despertades a la plaça amb trons de bac i eixides de canya. Dies abans de falles i durant la plantà, li agradava tirar carcasses, com a antesala del que estava per vindre: de la festa, la vespra, i ja se sap el costum que hi ha a tirar carcasses en les vespres de qualsevol festa eclesiàstica. Dinar al xalet amb les seues germanes, Dea i Consuelo

En l’any que Blas Calatayud va ser president se li va ocórrer fer una cosa que no s’havia

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement