Page 25

Final passeig de l’Estació. La xiqueta és M. José Garcia Sória

Les germanes Erótida i Isolina Zaragozà amb Maria Cases. Any 1932

D’aquesta última font mereix que expliquem el seu topònim: A les acaballes del segle XVIII s’havia consolidat un nou espai urbanitzat sobre un antic poblament islàmic (el Raval) anomenat posteriorment “Retenidor” i “Replazón de San José”. Per la banda dreta el camí accedia al carrer de Sant Roc, confrontant amb les propietats dels germans Riera, mentre a l’esquerra trencava en direcció al Port. Aquesta zona va assolir el mot popular, però mai oficial, de “la bàscula”, a causa de l’existència d’un mecanisme soterrani de pesar els carros quan entraven la collita al poble. Fou instal·lat l’any 1909 per l’alcalde Vicent Rostoll, i just al costat es va ubicar una font d’aigua potable que, en conseqüència també va rebre el mateix nom. L’han descrita a l’ombra d’un om i arran de terra, d’aquelles anomenades «de botó», amb una sola canonada i envoltada per una reixa metàl·lica formant un xicotet bassal on podien beure els animals.

substituir la primera font per una altra adossada a la paret i situada més prop de l’entrada a l’Ajuntament; una decisió fortament criticada pels partits de l’oposició, i de la que ens hem assabentat pel diari “El Pueblo” quan comenta: “el innecesário traslado de la fuente pública que havia

en la plaza” (la de terra). Aquesta nova serà la famosa “Font de cinc xorros” que encara recorda la gent major, d’on conten què a l’estiu, els joves s’asseien a sopar als esglaons gaudint de l’aigua freda i el llum dels dos fanals que la cobrien. Va romandre activa fins novembre de 1937 quan començaren les obres del refugi antiaeri de la Guerra Civil. Després de guerra, l’any 1940 bastiren la Bienpagà, anomenada així per la quantitat de diners que va costar. Aquesta font ubicada al bell mig de la plaça, representava d’alguna manera el centre geomètric de la localitat, encara que sempre associarem la seua imatge als dies de bous perquè era el referent principal de l’espectacle. Era de granit gris, de traça recta i monumental amb una pica circular rematada per quatre esferes de vidre blanc que harmonitzaven perfectament amb l’entorn. La va construir Diego Gutiérrez quan fou alcalde, el qual, tampoc es lliuraria de la crítica fallera al Llibret de 1957, comparant-la amb l’anterior i qüestionant la dificultat per a poder beure, fins batejar-la com la “font de l’arremulló”.

Reformada i empedrada la plaça el 1912 per dur a terme les obres del tramvia, l’equip conservador de Pedro Lamberto aprofità per Primera Font de la Bàscula

25

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement