Page 23

LES FONTS DE CARRER

Per Josep Antich i Brocal Cronista

Antigament, els nostres avantpassats bevien dels pous de la cuina, alguns d’ells excavats a la mitgera de dues cases compartint així el servei. També s’abastaven d’aigua a les abundants fonts naturals que havia disseminades arreu del terme; aleshores, les més famoses eren la de Sant Cristo (documentada en 1722 com a Fuente de la Cueva) i la del Baure a l’Algudor (posteriorment també apareix el Pohuet del Suecà); la de Peteniqui, la del Gat, la dels Orihueles i la del Barranquet al Camí Vell. Molt apreciada era la de la Torreta Ampla (al pomeral de Paco Mulet), la del Riolero (enfront de la seua caseta), les de Manano i Gasparo al Mas de Baix; el Bevedor del Mill, etc. Fins i tot, dels ullals de l’Albufera podien beure els pescadors que la transitaven en barca. Però a mitjan segle XIX, davant les reiterades epidèmies de còlera que arrabasaren Silla, set en totat, les normatives sanitàries obligaren a les autoritats a controlar tota l’aigua considerada apta per al consum humà. Aleshores, en el pati de l’Ajuntament hi havia un punt de captació de grans dimensions, ja documentat en un inventari del segle XVIII quan descriu «el patio del pozo», el qual va continuar funcionant fins a l’any 1888, facilitant així el subministrament públic tractat amb desinfectants pel metge titular Josep Miñana Giner, prohibint-se la dels pous casolans degut a la proximitat del «pou cego» que havia a tots els corrals.

23

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement