Page 15

Quin rostre il·lumina la vostra cara? Quins ulls es perden en la creu ensangonada? Quina corona d’espines afligeix la mirada? Ell parla el silenci més gojós de la Paraula. Les veles fumegen, les llunes descansen, llàgrimes i tremolor de manses creuen somriures al cor i al costat del mateix costat, harmonia en la bellesa del campanar el Miracle, ha intercedit vora la mar. Rumor d’espigues, de perfum d’olivera, de taronges a les vesprades de festa, d’arrossos i barraques al llac de l’albufera, de grans artistes que van deixar la seua empremta, de gent anònima al caliu de la llar, d’un niu d’ales a la torre i al nostre parc: passat i present i futur en l’aire que es barregen amb màgia de santedat. Qui ens parla des del Ciri Blanc al mig del nostre dolor i la seua pietat? Damunt de la foscor que sovint ens apaga, qui sembra l’habitatge de l’amor al món que sospira a la distància? Ets tu el Crist dels nostres pares, de les cambreres del poble de Silla Glòria i Sara, de la fi i del principi d’un temps inoblidable. El llac està encisat, els gavinots es preparen per a rebre sa Majestat. Ací treballen amb el llenguatge de la llavor divina un poble, un so de daurada espiga sota la creu de la immensitat, el cultiu de dues dones que són el temple de Déu en vida. Faine Domínguez

15

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement