Page 1

1


2


EDITA

Ajuntament de Silla

DIRECCIÓ

Vicent Zaragozà (Xaran)

REDACCIÓ

Josep Antich Jesús Escorihuela Faine Domínguez Mar Navarro Vicente Zaragozà Josefina Zaragozà Jose María Amores Pep Vallés Encarna González María Company Sergio Sospedra Nuria Ribes Nuria Vidal

FOTOGRAFIES Cristina Peris Raquel Vedreño Maria Company Encarna González Diego Ferri Nuria Ribes Javier Pascual Agus Gamino Arxiu Municipal Arxiu Agrupació Musical La Lírica Arxiu AC Dansa dels Porrots Associació de Jubilats i Pensionistes

PORTADA

EDITORIAL

E

t propose un joc. Agafa un full i tapa la portada per la meitat per la línia negra que travessa el disseny. A la part dreta descobreixes una Silla amb la tradició de la nostra dansa, home i dona ballant junts creant una sola figura. No hi ha distincions perquè són iguals, la mateixa passió, el mateix sentiment es fon en el ball. Sent la dolçaina i el tabal com toquen la dansa. Tot presidit per un Porrot, una figura amb caràcter, transgressora i que li dona presència. Si trasllades el full a l’altre costat de la línia, et trobes el moment àlgid del dia del Crist, la processó s’obri pas amb els gegants i la dolçaina, caminant per la murta i la figura del Crist passejant pels carrers de Silla i arriba a la plaça on la carxofa s’obri amb tot el seu esplendor per cantar-li. No sents la música? Tot presidit per una figura potent que li dona presència. Lleva el full i Crist i Porrot es fonen en una única figura, marcant la nostra tradició, els nostres arrels, però en el moment que vivim hui amb modernitat i actualitat. Espere que hages gaudit de l’experiència que he creat amb el disseny de la portada. Si te n’adones acabes de reviure el dia de la nostra festa gran, el dia del Crist. Per tercer any consecutiu tinc el plaer i l’honor d’haver dissenyat aquesta portada i el que serà el cartell de festes. Vull agrair de tot cor a la regidora de festes, Josefina Zaragozà, i al seu equip tècnic per confiar novament en mi, donar-me llibertat de creació per expressar un sentiment tan gran com és la nostra festa. Aquest any centrada en les festes en honor al santíssim Crist de Silla.

SUMARI Salutació de l’Alcalde. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Mar Navarro

Salutació de la Regidora de Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

TIRADA

Salutació del Rector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

10.000 exemplars

PRODUCCIÓ EDITORIAL

La realitat d’un somni. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 A dos veus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Breu Història de la Confraria. Els Costalers del Santíssim Crist de Silla. . . . . . . . . . . . . . . . . 17 L’Angelet de la Carxofa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Escola Municipal de la Dansa dels Porrots de Silla Curs 2018-2019. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Les fonts de carrer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Vicent Company Riera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Som la Quinta del 69 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Silla exemple de solidaritat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Programa de Festes 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

3


4


Benvolguts amics, amigues, veïns i veïnes: És una gran alegria per a mi, que em brindeu de nou l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres amb motiu de les nostres festes locals en honor al Santíssim Crist de Silla.

D’igual forma, vull felicitar i agrair tot el veïnat, associacions i penyes que, desinteressadament, col·laboren en les activitats que s’organitzen aquests dies i contribueixen perquè la festa arribe a tots els racons del nostre poble, sense oblidar-me del cos de la Policia Local, que es preocupa de garantir la seguretat en tots els actes.

Enguany, ho faig poc després d’unes eleccions en què vaig rebre el suport de la majoria del poble de Silla, fet que he de re- Per últim, m’agradaria també tindre un record emotiu per a totes les persones que no conèixer que m’ompli d’orgull. estan ja amb nosaltres; als que no poden asUna fita històrica que feia molts anys que sistir per diferents motius i als que estan trano ocorria. Després de molts mesos d’espe- vessant moments difícils; des d’ací vull transra, per fi arriba el mes d’agost i, amb aquest, metre’ls una calorosa abraçada i la meua les nostres festes. Dates assenyalades que ens solidaritat. conviden a deixar la rutina a un costat i a gaudir amb alegria i il·lusió d’uns dies ino- Només em queda desitjar-vos que passeu blidables amb els nostres familiars, amistats unes bones festes, en harmonia i bon veïnatge, així com animar-vos a participar de fori veïnat. ma activa en els diferents actes programats. Durant les pròximes setmanes, veurem com el nostre poble s’ompli de les rialles inno- En nom de l’equip de govern, i en el meu cents dels xiquets i les xiquetes que juguen propi, us desitgem de cor, que passeu unes al carrer, i d’infinites converses entre adults i bones festes del Crist 2019. majors que es retroben per festes i que, amb emoció, veuen com la terra que els ha vist El vostre alcalde i amic, créixer avança però sense oblidar els arrels i Vicente les tradicions. Zaragozá Alberola Un avanç, del qual hem sigut, som i serem els protagonistes tots els ciutadans i ciutadanes de Silla, perquè junts hem aconseguit moltes coses, però encara ens queda molt per fer. Per aquest motiu, durant els anys vinents, continuarem treballant dur com ho hem fet fins ara, gestionant de forma eficaç i eficient els nostres recursos i infraestructures, millorant el paisatge urbà i les zones verdes, implementant noves activitats culturals i, sobretot, cohesionant la ciutadania de Silla i posant el focus en tot allò que ens uneix. No vull deixar passar aquesta ocasió, per agrair la gran tasca que es realitza des de la Regidoria de Festes, així com al personal de l’Ajuntament que tant d’esforç, tenacitat i il·lusió dedica per a fer possibles aquestes festes, amb un programa variat, plural, inclusiu i ple d’activitats, que faran que Silla siga un poble acollidor per a rebre, com cal, totes les persones que ens visiten.

Salutació S A L U TA C I Ó

5


6


Veïnes i veïns de Silla,

Salutació S A L U TA C I Ó

Moltes gràcies pel vostre suport. De nou tinc el privilegi de poder saludar-vos i presenAixí que vinga, eixim al carrer, participem tar-vos allò que amb tanta estima hem prei celebrem qui som i com som perquè no hi parat per a vosaltres: les festes en honor al ha millor sensació que sentir-nos orgullosos Santíssim Crist de Silla 2019 d’on som. En aquests dies gaudirem de la festa, la faBONES FESTES mília, les amistats, les tradicions, la cultura, l’esport, la música, la gastronomia… Veritat Josefína Zaragoza Naranjo que no entendríem una Silla sense festes a l’agost?

7


8


EL SENYOR ENS REGALA UNES MOLT ESTIMADES I DESITJADES FESTES PATRONALS EN HONOR AL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA, A LES SAGRADES FORMES INCORRUPTES I A LA NOSTRA MOLT ESTIMADA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS. UN ANY DE FESTES, REGAL DEL SENYOR A LA NOSTRA DIÒCESI DE VALÈNCIA I AL NOSTRE POBLE. Felicitats germanes i germans en el Senyor, A més, el senyor arquebisbe convocarà un Any Eucarístic en què tindran una imporveïns i veïnes de Silla. tància especial els miracles eucarístics preArriba l’estiu i ens tornem a trobar per a ce- sents a la nostra diòcesi, i una presència deslebrar les nostres festes patronals en honor al tacada de les Sagrades Formes Incorruptes nostre protector, el Santíssim Crist de Silla, presents al nostre poble des de 1907. Amb que ens espera amb els braços oberts rega- la qual cosa, el nostre temple de la Mare de Déu dels Àngels serà temple jubilar dins de lant-nos tot l’amor del seu cor. la nostra diòcesi. Ens ajuntem per a fer festa amb alegria i amb amor al nostre estimat Santíssim Crist A tots aquests meravellosos regals que Déu de Silla, i al nostre poble amb els seus veïns i concedeix al nostre poble de Silla, per inveïnes, els que ací vivim i els que ens acom- tercessió del Santíssim Crist de Silla i de les panyen des del cel en companyia del Santís- Sagrades Formes Incorruptes, hem de ressim Crist, i que en un altre temps van com- pondre amb fe, amb alegria i amb el nostre suport i participació. partir la festa amb nosaltres.

Salutació S A L U TA C I Ó

Enguany les nostres festes patronals en ho- Hem de cuidar especialment: nor al Santíssim Cist de Silla són especials perquè són la porta a nombroses i meravello• L’amor i l’atenció al nostre protector, el ses festes on la nostra parròquia i alguns dels Santíssim Crist de Silla, i a la seua mare, nostres veïns seran protagonistes al costat del la Mare de Déu dels Àngels Senyor i a l’església diocesana de València. • La convivència i les relacions amb els nostres veïns Des del 6 d’agost de 2019 fins al 6 d’agost • La festa i l’alegria de 2020 celebrarem, tot el poble de Silla, el 80 aniversari de les dues imatges del Santís- Finalment, vull donar les gràcies i felicitar els sim Crist de Silla que venerem al nostre po- portadors, les cambreres, totes les parròquies ble. Any en què el Santíssim Crist de Silla de Silla (Mare de Déu dels Àngels, Sant Roc visitarà les tres parròquies del nostre poble, i Sant Josep Obrer) i tot el veïnat de Silla. a més dels nostres difunts al cementeri, com ja és tradicional. Bones festes a tots i totes. A més, podrem gaudir, de nou, de la visita del senyor arquebisbe a la nostra parròquia per a celebrar que una veïna nostra serà acceptada com a “verge consagrada al Senyor”. Celebrarem, a més, l’ordenació com a diaca i com a sacerdot, a la nostra església diocesana de València, d’un veí nostre al qual VISCA EL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA!!! tots acompanyem i volem (especialment “la quinta” que enguany compartim, amb mol- Fins demà a missa. Que Déu us beneïsca. tíssims altres veïns nostres, celebrant el nostre 50 aniversari). El vostre rector, amic i veí, José María Amores

9


10


11


Somni

L A R E A L I TAT D ’ U N S O M N I

PRÒLEG Són elles la inspiració que aclapara aquestes lletres, i en escoltar la veu que conversa conjuntant respiracions, les mans prenen l’abast de la seua estima per la història. Una llum ens fa reviure mentre els llavis es rendeixen sense treva. La parla fluida es mostra a camins de veritat generosa, de sentiments per l’experiència  de tot un món indesxifrable. Darrere els ulls, de vegades trencats pel dolor, per la ferocitat de l’aflicció nua de la pèrdua, la desolació tenyida de l’esperança de la resurrecció remou l’emoció endinsada al fons de la tristesa.

12

del Crist, que uns metres més enllà pareixia esbotzar un somriure de felicitat. Queia la vesprada amb una fam de sol per estirar el moment tan llargament somniat i el qual any rere any era un honor que moltes dones del poble havien fet realitat des de temps immemorials, des del seu encetament imparable al segle XVII fins aleshores. Conta la tradició que pertanyem a una raça envoltada d’arrels i fe que s’estima l’origen diví de la seua festa per antonomàsia. Brunyia el cel al rum rum de la notícia que més prompte que tard es va estendre com un reguer de pólvora a aquesta població de l’horta meridional valenciana.

Passa tot massa apressa com una exhalació a la llengua on la vida pren la mida a la desmesura d’immortal bellesa, i tornem a rebre els passos  que ens conviden a la renai- - T’has adonat Maria quines són les Camxença, les dues veïnes que són companyes en breres del Crist d’aquest any? Saps qui aquesta vivència. és Glòria Itziar Saez? Sí que la coneixes, és… Ella i tota la seua família li ha donat suport  perquè poguera complir el seu anhel més arrelat. Jo imaginava que en esCAPÍTOL A CAPÍTOL tar des de xicoteta vinculada a l’església, i Dos anys enrere… amb la fe que li corre per les venes, i que mou muntanyes, estava clar. La porta es va obrir sobtadament, escrivint un soroll, presagi que alguna cosa estava cui- - La meua veïna, Sara Pons Moreno, que es nant-se, i en un tres i no res es varen veudedica a… no es queda enrere i a més bare rodejades per part de la confraria local. lla de meravella, li ve d’herència, i canta Quasi sense dir aquesta boca és meua, ja com els angelets de la nostra  Carxofa. És estaven sent aclamades com a les pròximes també un encís de persona. És una sort que cambreres del poble de Silla. les dues siguen les cambreres enguany. Sé de bona tinta que són molt treballadores i Ni una ni l’altra sabien exactament què dir, ho faran molt bé. les paraules es retrobaven en la contemplació del rector de l’església de la Mare de Déu Mira, per ací venen les meues amigues! dels Àngels, Don Jose María, i de les dones que les miraven amb intensitat expectant. La conversa capgira al voltant dels ruPotser no calia respondre a  una afirmació mors que corren pel poble. Sara i Glòque els seus llavis en silenci ja havien pronun- ria, no assabentades dels comentaris, alciat amb fermesa no exempta de tremolor. guns malcarats i altres de més positius, segueixen la seua existència malgrat la  zi- Quina responsabilitat!  N’eren conscients gzaguejant  climatologia, amb  algun  ruii volien estar a l’altura, pendents sempre xat que altre, i alguns rajos que posarien

els pèls  de punta fins al sant més virtuós. És dijous i toca anar a netejar a la capella. L’aire es torna sagrat, ple d’un silenci sols trencat per les respiracions de les  dues serventes més fidels que es consagren en cos i ànima a cuidar del Crist. I en arribar el Divendres Sant i el viacrucis, un dels moments per a recordar més indescriptibles pel seu significat, els commou la processó i l’acte de l’unció i trasllat del Santíssim Crist de Silla, viatjant amb ell a un altre lloc, a una altra època, com si no estigueren rodejades de gent i cada exhalació es mantinguera en suspens. Màgia en estat de gràcia. Els dies els passen enfeinades, i quasi s’esmunyen de les mans tractant de parar els moments per gaudir-los amb una tranquil· litat difícil de guanyar. Els esperen molts esdeveniments durant l’any que comença, i malgrat el desgast i el cansament, no disminueixen el ritme retallant les llargues hores dedicades a representar el poble. El dia té vint-i-quatre hores, les quals van majoritàriament destinades a actes relacionats amb la seua més que digníssima funció com a cambreres de la localitat. Són corredores de fons, el seu matí parpelleja a hores prou intempestives, no són encara les 7 hores i ja llueixen preparades per a enfilar el camí  del que fer. Hui toca anar a… L’experiència els ha deixat un agredolç sentiment. Als ulls dels més majors, on es reflecteix el rostre de Jesús, es clava una mena de tristor i melangia de creu. Elles els retornen una mica la llum a les cares, que il·lusionades com a xiquets i xiquetes, les reben amb abraçades i besos i una alegria contagiosa. En uns minuts el miracle s’ha produït mitjançant la sola presència de Sara i Glòria.


Les he imaginat emocionar-se amagades a les habitacions, patir de responsabilitat i exigència inabastable i, sobretot, donar gràcies perquè s’han sentit pletòriques i més vives que mai, reprenent la força com cal i el regal més valuós, paraules textuals, ha estat per a elles.

CAMBRERES PER SEMPRE

teries buscant refrescar-se del potent astre Llorens. Una ombra es feia de pregar. La dolçaina i el tabalet donaven el senyal, s’estava reunint el grup de la nostra mil·lenària dansa guerrera i l’antiga partitura se sumava als porrots que es disposaven a ballar-la. Les campanes continuaven el seu toc mentre albergaven els primers creients que entraven a l’església.

Les cambreres desfilen al pas del Crist. Als cantons les campanes es desboquen, la música es bamboleja entre les cames. El fervor retratat a la mirada acompanya des de la processó i des de les voreres. Simbologia del trajecte de la vida en cada pas, en cada pols. I aplega a la plaça el Crist quasi sense alé per escoltar l’angelet cantar «Glòria a Déu a les altures». I quan es tanca la nostra Carxofa, amb un clamor de veus, els costalers el pugen, el baixen i Un poc abans, rondant les 10.30 h del matí, la l’entren a l’església emparant-lo. cercavila encapçalada per les autoritats municipals, junt amb l’agrupació musical de La Lí- Les cambreres el viuen, el senten, el miren, el rica de Silla, havien anat a arreplegar i acom- miren venerant-lo fins a l’última llum del dia. panyar les cambreres fins a l’església de la Mare de Déu dels Àngels, per tal de celebrar Faine Domínguez la missa cantada en honor del santíssim Crist.

Conta la llegenda que en un àrea al voltant d’una llacuna, on els fumarells i els gavinots feien els seus nius, es va establir un nucli de població que va créixer i créixer amb els segles situant-se a prop d’aquella “cala tancada” coneguda per l’Albufera. Diuen, tanmateix, que els extensos canyars que rodejaven el terme, els varen anar transformant els llauradors en camps d’arròs o marjals amb El cor es batega a mil per hora, totes les mirades cauen sobre elles a plom, i un silenci l’esforç dels seus omnipresents braços. respectuós amb algun sospir intercalat, seUn legat que Glòria i Sara han arreplegat gueix acuradament les  seues figures enfunmultiplicant els peixos i els pans amb la seua dades en negre rigorós. infatigable entrega al Crist i a Silla. Aquest any han tornat a ser les nostres cambre- Amb cerimònia pugen a l’altar i els seus ulls res, i en aquella muntanya màgica fornida llueixen amb un estrany resplendor. Una mesde família, amics, companyes i companys cla d’emocions que tots compartim alhora. de confraria, corporació municipal, comunitats parroquials de Silla, companys de tre- - V  isca  el Crist de Silla! El crit  és  un tro al ball, d’associacions, clubs i penyes de Silla, recinte eclesial en finalitzar la  solemníssiens alimenta el somriure compartit, la conma missa i la resposta coral no es fa de preversa pulcra, la saviesa de donar-nos el bon gar: Visca el Crist de Silla! dia, i ajudar-nos quan el temps s’emboira i el sol s’amaga a deshora sense trobar l’estima. Darrere l’emotiu i emocionant acte religiós, es convoca el veïnat al parc de l’Estació on la Elles realitzen un acte d’amor a tots. No estal- mascletada encesa per les cambreres retrovien a acudir on són requerides, a canviar el narà per cada racó del poble. I fins els ratodiscurs més feble de les tradicions per millo- lins sentiran el foc de l’esperit siller. rar-les, a mirar cap endavant com a pioneres d’un espai i un temps de profunds miracles. Som llum al secret d’aigua dolça que inspira el llac de l’albufera per totes les seues branEl carrer era un formiguer de gent, no ca- ques. Gent hereva dels barquers que perxabia ni una agulla. La processó estava al tall ven en una illa de canyes i fang a la vora del de donar els seus darrers passos. La calor ho sequiol on les barraques es desdibuixaven a ofegava tot menys l’amor pel Crist de Silla, la nit per tornar a reviscolar a la matinada. que alleugerava la suor que es pegava al cos com una segona pell. Era estiu, 6 d’agost per Les hores frueixen i minva un cop la calor amb l’arribada de la vesprada. Sembla que a més inri. El dia. el poble estiguera desert de vida i els carrers De bon matí, les campanes ja repicaven dormiren la migdiada. Els núvols estiren els amb energia sota un sol de justícia, la pla- braços despertant a poquet a poquet. Badaça bullia de gent arremolinada a les cafe- lla l’horabaixa.

13


Veus

A DOS VEUS ~ Qui sent l’eco de la vostra veu? Qui segueix la senda de la vostra gràcia o escolta l’oració que amb el Fill s’agermana? Qui vos contempla amb devoció a qui amb devoció ameu en l’esperança? Qui és aquell que atén les vostres pregàries, a qui cada dia cuideu amb tota l’ànima? Sou les guardianes del seu amor, li honreu amb les mans fins a l’albada, suport íntim de la seua missió aliment intensa la mirada. Veniu a exalçar el camí de vida santa a procurar-nos recer amb els vostres dits de llàntia, triades per a la glòria del poble etern sou testimoni fidel dels seus passos a la nostra casa. Jo vull anomenar-vos amb els peus descalços nua de totes les respiracions clandestines, plovent a cànters de lletres puresa nomenar-vos filles reials de l’Altíssim. Hui és temps d’aclamar-vos, de lloar la veritat als llavis mansos, d’erigir-vos en voluntat Divina on regalar al vent l’alé més sagrat que puga inspirar-nos. Cambreres del Crist, Cambreres de Silla, dones esculpides en despuntar el dia companyes dolces de lluita companyes que llegiu el pols de la ferida. Les campanes toquen l’hora única, és el dia, el Fill de Maria ha ressuscitat als vostres braços.

14


Quin rostre il·lumina la vostra cara? Quins ulls es perden en la creu ensangonada? Quina corona d’espines afligeix la mirada? Ell parla el silenci més gojós de la Paraula. Les veles fumegen, les llunes descansen, llàgrimes i tremolor de manses creuen somriures al cor i al costat del mateix costat, harmonia en la bellesa del campanar el Miracle, ha intercedit vora la mar. Rumor d’espigues, de perfum d’olivera, de taronges a les vesprades de festa, d’arrossos i barraques al llac de l’albufera, de grans artistes que van deixar la seua empremta, de gent anònima al caliu de la llar, d’un niu d’ales a la torre i al nostre parc: passat i present i futur en l’aire que es barregen amb màgia de santedat. Qui ens parla des del Ciri Blanc al mig del nostre dolor i la seua pietat? Damunt de la foscor que sovint ens apaga, qui sembra l’habitatge de l’amor al món que sospira a la distància? Ets tu el Crist dels nostres pares, de les cambreres del poble de Silla Glòria i Sara, de la fi i del principi d’un temps inoblidable. El llac està encisat, els gavinots es preparen per a rebre sa Majestat. Ací treballen amb el llenguatge de la llavor divina un poble, un so de daurada espiga sota la creu de la immensitat, el cultiu de dues dones que són el temple de Déu en vida. Faine Domínguez

15


16


La Confraria

BREU HISTÒRIA DE LA CONFRARIA ELS COSTALERS DEL SANTÍSSIM CRIST DE SILLA

En les festes d’agost en honor al Santíssim Crist de Silla de l’any 2000, es va aconseguir en la processó del dia 6 d’agost portar la imatge del Crist a coll, com es feia antigament en temps que quasi cap veí de Silla recorda. Abans els joves de Silla que es trobaven fent el ja extint servei militar eren els encarregats de portar-lo a coll, i ho feien perquè demanaven un permís especial al quarter, el qual quasi sempre era concedit per a aquesta circumstància. Per alguna raó, i perquè els militars anaven decreixent, es va acabar traient la imatge del Santíssim Crist amb una anda amb rodes. Quan es reprén el costum a l’any 2000, es crea una associació cultural amb el nom d’Els Costalers del Santíssim Crist de Silla, una iniciativa que contribueix també a la construcció d’una nova anda que proporcionà a la imatge la solemnitat que mereix. En un principi vam aconseguir reunir 30 veïns de Silla disposats a posar en marxa el projecte. Així, es va traure en processó el Santíssim Crist el 6 d’agost de 2001, amb l’anda construïda per l’artesà de Silla, Emilio Requena, i decorada finalment per l’artesà decorador de la localitat, Ernesto José Selma (Gavareta) Durant aquests 19 anys de vida, presidits per Paco Peris, hem dut a terme diverses reformes per variades circumstàncies, sempre buscant el bé de l’associació, i també hem participat en els esdeveniments culturals i religiosos que s’efectuen en l’àmbit local, com són el 6 d’agost, la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant o el Corpus. També durant tres anys hem participat en la concentració i les processons de Germandats de Setmana Santa que se celebren a la província, i que en el 2007 vam tindre com a seu el poble de Silla. Recordem molt especialment la nostra participació en tots els actes del 1r Centenari de les Sagrades Formes Incorruptes, fins i tot l’acte sacramental que per a aquest esdeveniment va preparar i adaptar qui aleshores era alcalde de Silla, Josep Lluís Pitarch i Tortajada. També hem sigut els promotors i impulsors del nomenament de Fill Adoptiu de Silla, del

que va ser quasi 38 anys rector de l’església l’artesà de Silla, Camilo Simó amb la finalitat parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, D. de millorar la funcionalitat de l’anda, i incorporàrem 6 llocs més en les barres. En l’actuFernando Gómez Císcar. alitat la portem entre 36 costalers. També es A nivell intern, tots els anys celebrem un dinar canviaren els llums i el sistema d’il·luminació de germandat, obert a tots els components de i càrrega de bateries per un sistema electrònic l’associació que vulguen assistir-hi. Una troba- més modern, s’eliminaren les pesades baterida on fem lliurament a les cambreres del Crist es per unes més funcionals. Aquesta reforma d’un obsequi de l’associació, en record de l’any la va dur a terme el tècnic en electrònica de la localitat, Roberto Guillem Agustí. Aquesta de la seua dedicació al Santíssim Crist. anda s’estrenà el dia 6 d’agost del 2008. Amb L’any 2006, vam tindre el plaer de nomenar aquesta es va aconseguir donar més realç a la com a 1r Costaler d’Honor, José Vicente Na- imatge del Santíssim Crist i, al mateix temps, varro Domínguez, un dels fundadors de l’as- es va facilitar i alleugerir als portants la tasca sociació, per la seua devoció i pel seu abnegat de portar-la a coll. treball en la fundació i consolidació de l’entitat. També fon nomenat Costaler d’Honor També hem construït una anda amb unes Ernesto José Selma (Gavareta), pel seu desin- mesures més reduïdes per al trasllat del Santíssim Crist l’1 de novembre, el Dia dels Diteressat treball en la conservació de l’anda. funts, al cementeri de la localitat on presideix En el 2008 construírem una nova anda, to- l’Eucaristia que té lloc en el mateix cementalment realitzada en fusta i que va construir teri en sufragi dels difunts de Silla. Aquest

17


dia s’aprofita perquè les persones que tinguen voluntat o alguna promesa puguen portar el Santíssim Crist. Aquesta tasca ha sigut molt ben rebuda pels fidels de la localitat. En aquest acte, per l’orografia del camí, l’anda du rodes.

Agusti Espin Jose

Perez Tormo Julian

Alba Forner Raul

Peris Gimeno Francisco

Alberola J.Jose Carbonell

Prieto David Isidro

Antich De Prada Fco

Primo Zaragoza jª Maria

Antich Romaguera Arturo

Requena Riera Antonio

Benaches Zaragoza Vicente (Mula)

Rios Almudever Jose

Brocal Diaz Francisco

Rios Almudever Ximo

Brocal Diaz Jesus

Rios Zaragoza Jº Pascual (Defunsio)

Brocal Giner Salvador

Riquelme Rico Juan de Dios

Carbonel Valero Jº Mª

Roque Abrego Vicente

Casany Alfonso Sergio

Sanchis Zaragoza Jº Vte

Casany Mas Fernando J.

Simeon Alba Jose (Sera P)

Cervera Martinez Ricardo

Simeon Lujan Jose (chorro F)

Chaques Milla Rafael

Simeon Navarro Fco jº(Cho P)

Cuñañat Pons Luis Salvador

Simeon Peris Serafin (sera F)

Cuñat Carbonell Juan Abt

Simo Peris Camilo

Domenech Badenes Eduardo

Valero Ferrando Carlos

Domenech Forner Eduardo

Valles Morant Jose

Forner Garcia Adrian

Zaragoza Huesa Alejandro

Gastaldo Primo Emilio

Zaragoza Riera carlos

Giner Carbonell Francisco

Zaragoza San Lorenzo Fede

Guillem Agusti Oscar

Guillem Valles Adrian *

Hineldo Galvan An. Jose

Pepe Antich Zaragoza *

Manzano Martinez Ignacio

Tomas Revert Raul *

Per a més informació, dirigiu-vos a Francesc Peris (president), Pep Vallés (secretari) i Francesc Giner (vicepresident). US HI ESPEREM.

Martin Nadal Andres

Jose Mª Lopez Sanchis *

Melero Peris Luis

Us desitgem unes alegres i bones festes de 2019 en Honor al Santíssim Crist de Silla.

Milla Hernandez Adrian

Navarro Dominguez Jº Vte**

Navalon Soler Ignacio

Selma Gavara JºErnesto**

Silla, agost 2019

Olmos Castillo Vte (Dacxeta)

Jose Mari Penella º (Defuncio)

En l’any 2018, fórem partícips en l’Any Jubilar del Crist del Palmar en la concentració dels Cristos del Palmar, Catarroja, Massanassa i Silla que tingué lloc al mig del llac de l’albufera, amb una massiva participació sillera. I aprofitem des d’ací l’espai per a fer de nou una crida a tota la joventut de Silla, que vinga a conéixer-nos i se sume a l’actual grup de portants. Volem que els més veterans vagen deixant pas a la joventut, perquè l’esforç que hem realitzat durant aquests 19 anys no caiga en l’oblit i l’apatia. Creiem que paga la pena i de segur que no se’n penedireu. En l’actualitat anem creixent i tots els anys hi ha incorporacions. En l’actualitat som 52 costalers. Aprofitem l’ocasió per dir, una vegada més, que en aquesta associació no es rebutja, ni es nega l’entrada a cap persona, tot al contrari, tots els que vénen són ben rebuts i millor tractats. Només cal seguir les regles que té qualsevol associació, complir els estatuts, pagar la quota d’inscripció, la quota anual i portar el trage acordat en els actes que es realitzen. L’entitat col·labora en el lliurament d’un cordó amb la imatge del Santíssim Crist. Els menors de 15 a 18 anys que s’inscriguen a l’associació, estaran exempts de pagar quota fins a complir els 18 anys

18

LLISTAT DE COSTALERS

Associació cultural Els Costalers del Santíssim Crist de Silla

Medina Esteve Ildefonso Costalers D’Honor


Angelet

L’ A N G E L E T D E L A C A R X O F A Aina Cascos López serà l’Angelet de la Carxofa del 2019 Soc  Aina  Cascos López i tinc 14 anys. Estudie 2n de l’ESO en l’institut Enric Valor i m’agrada molt el cine, eixir amb els meus amics i amigues, i anar de compres. Tot va començar quan tenia 9 anys, que em vaig adonar que m’encantava la música i vaig dir als meus pares que volia anar a La Lírica a aprendre. La meua especialitat és el saxòfon i cante al Cor Jove. Vaig fer els primers quatre cursos en La Lírica i actualment faig primer curs de grau professional en el Conservatori Municipal de Silla. Des del mes de novembre de l’any passat forme part de la Banda Simfònica de La Lírica i de la del Conservatori. Ara fa 3 anys que  Xelo  González, la directora del Cor Jove, va confiar en mi i em va proposar cantar el motet de la Carxofa. Aquesta és una oportunitat irrepetible en la vida i molt emocionant, perquè no hi ha major il·lusió en un xiquet o xiqueta que poder cantar-la per a tot el poble. Ho faré amb molt de gust i moltes ganes. Encara que no estic massa nerviosa, cada dia treballe i perfeccione la meua veu perquè el 6 d’agost isca perfecte i tothom puga gaudir com ho faré jo. Entre els consells que em donen per mantenir millor la veu tenim que no he de menjar gelats ni prendre granissats, evitar l’aire condicionat, no beure aigua molt gelada, ni refrescos..., coses que per a mi seran un poc difícils, però ho faré. Vull agrair, especialment a Xelo González i Jesús  Escorihuela, la confiança que han dipositat en mi en aquest repte tan especial, per fer que passe a formar part de la història de La Lírica, perquè sense ells no haguera pogut ser possible. També vull agrair l’esforç i el suport, especialment de la meua família, i dels meus amics i amigues, que sempre em demanen que entone el Motet i em recorden les ganes que tenim totes i tots que siga el 6 d’agost a la nit.

19


Els Porrots

E S C O L A M U N I C I PA L D E L A DA N S A DE L S P O R R O T S DE S I L L A C U R S 2 018 -2 01 9

20


COGNOMS

NOM

COGNOMS

NOM

Alapont Benaches

Alberto

Lillo Carbonell

Borja

Alba Gomez

Andrea

Machancoses Díaz

Conrado

Alfonso Chulvi

Maria Jose

Marco Prieto

Janette

Antich López

Marta

Martínez Albert

Betty

Antich Roselló

Amaro

Melero Ferrer

Josep

Benaches Porcel

Francis

Morera Gallardo

Mónica

Benítez Martínez

Javier

Navarro Cabrera

Edith

Benítez Martínez

Josep Carles

Navarro Peris

Amparo

Brocal Tortosa

Roger

Nieto Alba

Vera

Brocal Tortosa

Vicent

Nieto Sánchez

Francisco

Caballer Hostalet

Vicent

Orts Galán

Ignasi

Camacho Martinez

Dalia

Orts Galán

Pau

Capilla Ramírez

Bernat

Parra Marín

Alicia

Castaño Aguilar

Adrián

Perez Delgado

Yanira

Castaño Esteve

Carla

Peris Giner

Héctor

Chaqués Millá

Saul

Peris Giner

Oscar

Chaqués Navarro

Amparo

Perpiñá Palazón

Vicente

Díaz Perona

Jose Manuel

Piñar Cuenca

Ana

Domenech Forner

Eduard

Puerto Lopez

Arantxa

Espartero Hernández

Josep

Ramos Gascó

Anabel

Esteve Gastaldo

Vicente

Riera Cordellat

Elena

Garcia Guillem

Sofia

Ríos Vedreño

Rafa

García Menéndez

Patri

Salazar Farfan

Andrés

García Rojas

Mireia

San Andrés Guardiola

Yurema

García Rojas

Jordi

Santos Royo

Mª Loli

Gastaldo Fuentes

Iván

Santos Royo

José

Gimeno Zaragozá

Lorenzo

Sevilla Gutiérrez

Angela

Giner Aguado

Vanessa

Simeón Alba

Vicent

Guillem Pérez

Sonia

Simeón Pontes

Ana

Guzman Machancoses

Mireia

Simeón Vedreño

Marta

Heredia Cambra

Tomás

Simó Piera

Joan

Hernández Alapont

Empar

Toledano Motes

Fernando

Hernández Alapont

Abelard

Valero Fort

Raúl

Hernández Antich

Abelart

Vila Gonga

Alberto

Iborra Santos

Noemí

Zaragozá Rosaleny

Ana

Igual Guillem

Claudia

Zúnica Revert

Noemí

Jareño Picazo

Jesús

Alapont

Jose Carlos

Jorques Reynal

Victoria

21


22


LES FONTS DE CARRER

Per Josep Antich i Brocal Cronista

Antigament, els nostres avantpassats bevien dels pous de la cuina, alguns d’ells excavats a la mitgera de dues cases compartint així el servei. També s’abastaven d’aigua a les abundants fonts naturals que havia disseminades arreu del terme; aleshores, les més famoses eren la de Sant Cristo (documentada en 1722 com a Fuente de la Cueva) i la del Baure a l’Algudor (posteriorment també apareix el Pohuet del Suecà); la de Peteniqui, la del Gat, la dels Orihueles i la del Barranquet al Camí Vell. Molt apreciada era la de la Torreta Ampla (al pomeral de Paco Mulet), la del Riolero (enfront de la seua caseta), les de Manano i Gasparo al Mas de Baix; el Bevedor del Mill, etc. Fins i tot, dels ullals de l’Albufera podien beure els pescadors que la transitaven en barca. Però a mitjan segle XIX, davant les reiterades epidèmies de còlera que arrabasaren Silla, set en totat, les normatives sanitàries obligaren a les autoritats a controlar tota l’aigua considerada apta per al consum humà. Aleshores, en el pati de l’Ajuntament hi havia un punt de captació de grans dimensions, ja documentat en un inventari del segle XVIII quan descriu «el patio del pozo», el qual va continuar funcionant fins a l’any 1888, facilitant així el subministrament públic tractat amb desinfectants pel metge titular Josep Miñana Giner, prohibint-se la dels pous casolans degut a la proximitat del «pou cego» que havia a tots els corrals.

23


La casa que tenia el pou “entufat” la comprava a l’aiguader, un home que la carregava del Realón o de l’Almaguer i la repartia pels carrers en un carro, o bé, anaven a omplir els cànters a l’Ajuntament, on les dones poaven a mà directament formant-se cada matí llargues cues i un rebombori bastant molest, per la qual cosa les autoritats optaren per traure el servei fora del recinte, a la mateixa plaça, exactament enfront de la porta d’entrada al teatre.

24

Just davant d’on penjaven la pissarra que anunciava la funció hi havia una font «de botó» amb dues canonades arran de terra, envoltades per una reixa circular; aquesta font fou instal·lada l’any 1891 per l’alcalde Vicent Sanchis Garcia, dedicant-li una despesa de 5.525’92 pessetes, molt criticada per l’oposició en considerar-la excessiva. Cal dir en descàrrec seu, que també incloïa un mecanisme elevador i un gran dipòsit ubicat a la segona planta. Però al decórrer el temps la font deixà de funcionar per una avaria mecànica, fins que als Nadals de 1909, complint una promesa electoral del liberal Vicent Rostoll Esteve, el roig de Rostoll, en reprendre l’alcaldia va restablir el servei d’aigua eixamplant-lo cap a diversos punts de la població. Per aconseguir la pressió necessària es va fo-

Font de manilla, carrer de València, núm. 91. Antoni Puig Zaragozà i Amparo Mulet Carbonell. Any 1961

Les quatre primeres fonts distribuïdes pels carrers costaren 9.000 pessetes. Eren totes amb mecanisme “de botó”, fabricades de ferro colat, pintades de verd i bastides sobre un marc de desaigüe quadrangular, abastint-se de la nova canalització principal que sortia de l’Ajuntament. Estaven ubicades: -A  l cap del Passeig de l’Estació, - gastos de 14 mts. de perforación .....1.006’30 pts. enfront de «les cases noves de l’alcalde». - bomba ..............................................600 “ - Carrer de Sant Roc, núm 51. - motor de vapor ................................1.115 “ -C  arrer Cánovas del Castillo (actual Horts), - 2000 kg. de carbon para el vapor ......... 500 “ núm. 47 - Replaceta de Miguel Riera / Sant Josep radar l’antic pou municipal encara més fondo, d’on es treia l’aigua mitjançant una bomba accionada amb un motoret de vapor que alimentava un dipòsit de major capacitat. La instal·lació va adjudicar-se als tallers Figuerola, de València, que va facturar:


Final passeig de l’Estació. La xiqueta és M. José Garcia Sória

Les germanes Erótida i Isolina Zaragozà amb Maria Cases. Any 1932

D’aquesta última font mereix que expliquem el seu topònim: A les acaballes del segle XVIII s’havia consolidat un nou espai urbanitzat sobre un antic poblament islàmic (el Raval) anomenat posteriorment “Retenidor” i “Replazón de San José”. Per la banda dreta el camí accedia al carrer de Sant Roc, confrontant amb les propietats dels germans Riera, mentre a l’esquerra trencava en direcció al Port. Aquesta zona va assolir el mot popular, però mai oficial, de “la bàscula”, a causa de l’existència d’un mecanisme soterrani de pesar els carros quan entraven la collita al poble. Fou instal·lat l’any 1909 per l’alcalde Vicent Rostoll, i just al costat es va ubicar una font d’aigua potable que, en conseqüència també va rebre el mateix nom. L’han descrita a l’ombra d’un om i arran de terra, d’aquelles anomenades «de botó», amb una sola canonada i envoltada per una reixa metàl·lica formant un xicotet bassal on podien beure els animals.

substituir la primera font per una altra adossada a la paret i situada més prop de l’entrada a l’Ajuntament; una decisió fortament criticada pels partits de l’oposició, i de la que ens hem assabentat pel diari “El Pueblo” quan comenta: “el innecesário traslado de la fuente pública que havia

en la plaza” (la de terra). Aquesta nova serà la famosa “Font de cinc xorros” que encara recorda la gent major, d’on conten què a l’estiu, els joves s’asseien a sopar als esglaons gaudint de l’aigua freda i el llum dels dos fanals que la cobrien. Va romandre activa fins novembre de 1937 quan començaren les obres del refugi antiaeri de la Guerra Civil. Després de guerra, l’any 1940 bastiren la Bienpagà, anomenada així per la quantitat de diners que va costar. Aquesta font ubicada al bell mig de la plaça, representava d’alguna manera el centre geomètric de la localitat, encara que sempre associarem la seua imatge als dies de bous perquè era el referent principal de l’espectacle. Era de granit gris, de traça recta i monumental amb una pica circular rematada per quatre esferes de vidre blanc que harmonitzaven perfectament amb l’entorn. La va construir Diego Gutiérrez quan fou alcalde, el qual, tampoc es lliuraria de la crítica fallera al Llibret de 1957, comparant-la amb l’anterior i qüestionant la dificultat per a poder beure, fins batejar-la com la “font de l’arremulló”.

Reformada i empedrada la plaça el 1912 per dur a terme les obres del tramvia, l’equip conservador de Pedro Lamberto aprofità per Primera Font de la Bàscula

25


Hi havia una font en la plaça arrimada a l’Ajuntament, que servia per a omplir aigua i per a beure el sedent; era una font molt corrent no tenia pretenció però complia al moment les máximes ambicións. Com vostés ja saben que se està prosperant tant, decidiren canviar una font antiga i bella per esta nova i flamant que han posat en compte d’aquella Mes cinisme no es pot vore contra la modernitat pux per a poder beure fa falta anar despullat, o si no amb un paraigües o amb un traje de bany, o com en temps milenaris amb pampol darrere i davant sota la pena de dutxar-te si vas a beure amb gaban.

Es una felicitat esta ditxosa fonteta; en l’estiu no n’hi ha cap que no es pegue una dutxeta; entonces amb la calor, ja que no tenim piscina, el bany sempre és lo millor i la font sulix la “tina” perque el beure en esta font és vana i gran pretenció puix no està al alcanç de tots si no agafes l’avió ¡Ai font, fonteta bonica, la font de nostre poble que passada t’han gastat els falleros fente el doble!. Peró no sufrixques més que açò no durarà gens i abans d’acabar-se el mes la imitació cremarem i podràs seguir vengante dels qui el suc et vullgueren traure i no els dónes aigua als falleros per criticar-te, encara que eixa vengança siga fluixa amb demasia mentres conyac n’hi haja a manta de Rios o de qui siga.

26

Falla amb la font de la plaça i cotxe de dos pisos. Any 1955. Antonio Martínez “el corneta”

Bous del 1945

Falla de 1957 amb la font i el tramvia de Silla, recentment desaparegut

Les quatre primeres fonts distribuïdes pels carrers costaren 9.000 pessetes. Eren totes amb mecanisme “de botó”, fabricades de ferro colat, pintades de verd i bastides sobre un marc de desaigüe quadrangular


El 1940 també varen remodelar la replaçeta de Sant Josep, eliminant l’antiga font de botó i construint al seu lloc una monumental de 5 metres d’alçada. Aquesta era de pedra grisa i presentava a la base un espai circular al qual s’accedia mitjançant dues escalinates de tres esglaons, amb una pica i dues aixetes oposades, tot això rematat amb una coberta elevada de formes triangulars, bastida sobre dues pilastres. Molts records venen a la memoria d’aquest espai tan qüotidià, ja que com vivia molt aprop d’allí, la meua infància i adolescència transcorregueren del tot vinculades a la font. Recorde els carros que s’aturaven a carregar les botiges abans d’eixir al terme.

però a la vesprada quan tornarem a casa ja no estava, només havia un cercle de terra remoguda amb deixalles amuntegades. Ni els meus pares ni ningú del veïnat m’explicaren el motiu d’aquella l’actuació, doncs sembla que no volien opinar de la desfeta. De 1945 a 1948, durant l’alcaldia de Roberto Hernández Arévalo, Figuerola, la xarxa pública es va eixamplar amb noves fonts autònomes anomenades «de manilla», que consistien en una perforació pròpia i un mecanisme autònom de bombeig protegit per un casetonet emblanquinat. Les teníem a: - L’entrada del Passeig de l’Estació (enfront del Xalet) -C  amí del Rajolar (enfront del Molí de Bermell, en la casa «del cabo Moreno») -S  anta Teresa, xamfrà Camí de Llosano (considerada la millor aigua del poble) - Colón, xamfrà carrer dels Forns. - València, núm. 95. - Sant Roc, xamfrà amb Ximen d’Urrea - Montesa, núm. 2

Cal dir que la font de la Plaça i de la Bàscula eren molt més que un servei d’aigua, eren dos monuments singulars que calia conservar i mantenir com a referents paisatgístics propis, la prova és que a moltissima gent li abellia retratar-se al seu costat intentant immortalitzar-la, per això disposem d’un munt de testimonis gràfics durant els 25 anys que es mantingueren en peu, no obstant, queda clar que Silla és diferent, tal com es va demostrar en aquest cas i en altres testimonis semblants com la desaparició del Mercat Vell, l’Estacioneta, el Matadero, les garites del tren a l’Algudor, les últimes barraques urbanes, l’Ermita de Sant Roc i altres edificacions del terme que mereixien ser conservades com a mostra del patrimoni rural (casetes, masies, horts, fonts, assuts, etc).

La picota també va enderrocar les fonts sense demanar parèixer, ja que en aquell temps l’opinió del veïnat comptava molt poc. El subministrament d’aigua havia deixat de funcionar a partir del 1963, quan finalitzaren les obres del clavegueram i la nova xarxa d’aigües potables s’abastava d’un gran dipòDe totes ells, la més concorreguda era la del sit situat al Pou de Godofredo, però la finalitParc, precisament per la jovenalla que diària- zació del servei no justificava de cap manera la desaparició de l’estructura.

Font de la Bascula. Dibuix de Vicent Gris.

Recorde la botiga de Sensio i Isabel, quan m’omplien l’entrepà de tollina i olives per al berenar... A la meua avia de cabells blancs omplint el cànter... Recorde els dies de Pasqua, quan després de trepitjar els sequers calia aturar-se a beure... Recorde com malbaratàvem l’aigua esquitxant-nos pujant i baixant els esglaons mentre l’entranyable Doloretes “la pedaços”, que vivia enfront, ens cridava l’atenció molt afectada... També recorde el dia que la derrocaren, doncs a les 7’45 del matí passarem pel seu costat el meu amic Batiste i jo a agafar l’autobús i encara estava la font, bastant descuidada i amb diverses trencadures, és veritat,

Dibuix de Vicent Gris

ment acudia a jugar i necessitava beure per a rentar-se i refredar el suor, donant lloc a freqüents situacions de jances i esguits malbaratant l’aigua, fins que l’aparició del tio Romanones amb la vara posava ordre d’immediat.

A partir d’aquesta data van proliferant a Silla els “quartos de bany” en substitució dels antics “retretes” que havia adossats als estables, s’instal·len canonades de plom i aixetes a l’interior de les cases, desmuntant-se les bombes de pistó que havia al banc de la cuina, alhora que els pous desapareixien reblits de deixalles d’obra. Havia arribat la comoditat i el progrés, tot un miracle en poder disposar directament d’aigua potable i dutxar-se amb l’aigua calenta gràcies a aquell aparell elèctric anomenat “Fagor”. Per contra es perdia la tradició “d’anar a per aigua”, i també la paraula “poar”, que com tantes altres de la nostra llengua entrava en fase terminal. A hores d’ara, en la replaceta de la Bàscula, envoltada de contenidors passa quasi desapercebut l’intent d’evocar la majestuosa presència de l’antiga font, de la qual només resten vives algunes fotografies i el record de la gent major que la varem gaudir. I al lloc que ocupava l’esvelta font de la plaça col·lo-

27


caren un bàcul de tres braços que no tenia cap concordança amb l’entorn urbà, substituït posteriorment, una farola fernandina assentada sobre un sòcol de pedra, la qual també fou eliminada pel cop d’un tractor que la va derrocar accidentalment.

La farola en 1985

Passà el temps sense cap actuació en aquest punt, ni tampoc en la remodelació de 2017 on el centre de la plaça demanava un element singular, no obstant, cal dir que l’Ajuntament havia convocat un concurs d’idees que fou adjudicat al projecte que preveia elements decoratius que personalitzaven l’entorn, els quals, obligatòriament havien de ser desmuntables per allò de la falla i els bous.

Grup familiar

Com sembla que aquesta actuació ornamental no es conclourà de moment, i com hi ha diverses subvencions destinades a recuperar el patrimoni immoble desaparegut, ¿seria possible que algú es plantejara la reconstrucció de les fonts que havia a la Plaça i a la Bàscula?. Si això s’aconseguira, el paisatge urbà i la història els ho agrairia. Font de la Plaça derrocada i Julian “el del Jutjat”.

28

“¿Seria possible que algú es plantejara la reconstrucció de les fonts que havia a la Plaça i a la Bàscula?. Si això s’aconseguira, el paisatge urbà i la història els ho agrairia”

Conxa Romaguera i Carmen Valero. La xiqueta és Conxin “la del Fabro” i sa mare


29


Company

V I C E N T C O M PA N Y R I E R A (SILLA, 1931 - 2018).

Fer un recorregut per la vida de Vicent Company, el Dimoni, per al llibret de les Festes del meu poble és per a mi tot un plaer. Parlar d’un home tan treballador, bo, graciós, bromista, amant de les tradicions, com ho era el meu avi, m’ompli d’orgull. Un home conegut en tot el poble pel seu treball al camp, per la seua dedicació al món de les falles i, com no, pel seu amor a la pólvora. «El pirotècnic del poble», li deien. Diuen que el món és un mocador i sempre que viatges fora et trobes algun siller o sillera o algú que té família a Silla. El «I tu de qui eres?» per a mi sempre ha sigut un motiu d’orgull «Jo soc neta de Vicent, el Dimoni» i, per descomptat, de seguida em reconeixien, perquè m’abuelo possiblement era un home conegut per tot el poble, d’aquells amb carisma, amb molts amics i a qui tot el món volia.

Molts potser no ho sàpiguen, però el malnom de Dimoni li ve de son pare, ja que venia escurà al mercat, i quan les dones li regatejaven, ell agafava el plat i el tirava a terra per a espantar-les, per la qual cosa les dones li deien «Eres un dimoni!», i amb el malnom es va quedar, però perquè ell també ho era. Els que el coneixien bé deien que era molt bromista i que sempre estava rient-se. Li agradava molt fer malifetes, fins i tot al rector. Quan Don Fernando arribava al Bar Silla, mon iaio pagava i se n’anava. Al final, per curiositat, Don Fernando li va preguntar perquè feia això, i la seua contestació va ser: «Perquè jo soc el dimoni i vostè és la representació de Déu en la terra i no podem estar junts en el mateix lloc». De bromes en tenia per a tots!

30

Era un home molt familiar i amb una estima increïble cap a la seua família, potser a causa de totes les penúries que va patir quan era un xiquet. Em fa molt de goig reunir-me amb les meues ties perquè em conten històries de menuts. Sempre he cregut d’ells tres, i després de llegir aquesta història em donareu la raó, que tenen algun gen extra de fortalesa. Perquè és impressionant, amb l’edat que tenen, com de bé que es troben i l’energia que tenen a dins. M’abuelo, fins mesos abans de faltar, encara el

podies veure amb la furgoneta d’un lloc a altre o al Bar Silla fent-se un llimonet. Malgrat estar malalt, i que el seu cor no donava per a més, els últims mesos se n’anava cada dia al camp, amb mon tio i amb mon pare, a estar segut allí, perquè no podia estar-se quiet, no podia parar. Si parava, es moria, i així va ser, a poc a poc, aquell cos ple de vitalitat i energia en el qual s’havia convertit durant els seus últims anys, en un parell de mesos, s’esgotà. El berenar amb les meues ties i cosines, em va servir per a recordar els moments d’infantesa i adolescència de m’abuelo i per a un parell d’anècdotes de les meues ties, que, sens dubte, tenen molt de suc.

a la casa dels seus pares, al final del carrer del Patí. Tenia una germana major, Consuelo, i anys després va arribar Victoria, encara que tots li diguem Dea, la menuda. Com ja he dit abans, els seus pares tenien una paradeta al mercat municipal, on venien paelles, plats, cassoles… però poc de temps va durar allò, Vicent pare va faltar per

Però si us pareix bé, deixeu-me que comence pel principi, una història de superació d’una família a la postguerra civil espanyola. Una família sense cap classe de recurs que, amb sacrifici i treball, va aconseguir que els seus tres fills sobrevisqueren a la fam, les malalties i la pobresa d’aquells temps. Vicent va ser el segon fill de Vicent i Consuelo. Va nàixer a Silla l’1 de desembre de 1931,

Vicent (dalt esquerra) amb amics de quadrilla, entre ells Gonzalo Santos (dalt al mig).


malaltia quan m’abuelo tenia 7 anys. Aleshores, sa mare no podia pagar l’arrendament de la casa i hagueren de moure a viure amb els seus tios, a un hort a les afores del poble, el que ara és la plaça de l’hort del Satisfet. Aquella famosa palmera que està situada al final del carrer de Sueca, la van plantar m’abuelo i les seues germanes. Elles recorden que la palmera la va portar el Tio Satisfetxo en un cossiol i allí la van plantar i la van cuidar fins que es va fer gran. A punt van estar d’abandonar el poble, perquè en enviudar sa mare, la germana de son pare, que era monja li va plantejar a la mare buscar-li una porteria per a treballar a València amb la seua filla major i per a Vicent i Dea, que per aquells temps comptava amb menys d’un any de vida, dur-los a un orfenat. Però sa mare es va encabotar i no va voler abandonar els seus fills sabent per endavant que no seria fàcil traure’ls després. La tia Maria, la germana de sa mare, i el tio Satisfetxo els va ajudar en tot el que pogueren donant-los un sostre per a viure i alguna cosa de menjar, però no era suficient. Els xiquets picaven arròs a casa que anava demanant sa mare per a poder sobreviure i després vendre’l en l’estraperlo, malgrat que moltes vegades arribava a casa sense diners perquè li’ls havien furtat. Tampoc no tenien abrics ni res per a resguardar-se del fred i, finalment, en plena postguerra, sa mare també va morir uns dies abans de Nadal. Mai saberen de què, si de malaltia, de cansament, de lluita o de tristesa en veure que no podia donar de menjar els seus fills. Les meues ties em conten que ella va donar la seua vida per ells, pels seus fills. Sent uns adolescents, tots tres es van quedar orfes. Molta fam i moltes penúries van passar els tres germans a casa dels tios durant la postguerra, potser per això la família els va unir més que mai. Malgrat les penúries i la fam, em conten que ell sempre destralejava amb Consuelo, la germana major, «cabot, lleganya, gitana!», es deien l’un a l’altre mentre picaven arròs. Dea em conta que sempre anava darrere d’ell i dels amics, i que a la pobra li tiraven pedres perquè no els perseguira, encara que després a les nits, dormien junts al pallar per-

Boda amb Conchín. 19 d’octubre de 1960

què es volien molt. Encara que de més major diu que va canviar les pedres pels coets, per això, potser, les meues ties li tenen pànic a tot el que haja de veure amb la pirotècnia! Poc temps després de faltar sa mare, les seues vides es van separar. Ma tia Consuelo es va casar, ma tia Dea se’n va anar a Barcelona a treballar al convent de les ties Monges, i Vicent se n’anà a fer la mili a Castelló, encara que en una d’aquelles que ma tia anava de Barcelona a València es van veure a l’estació de Castelló. Encara que no sap com es varen veure, ella li ho va dir per carta, i allí que es planta Vicent aquell dia a l’estació. Va pensar que en algun tren hauria d’anar la seua germana i, efectivament, es van veure i es van saludar per la finestra. Quan va acabar la mili continuava vivint a Silla a casa dels seus tios. També anava molt amb un cosí germà de sa mare, Herminio Riera, que era el coeter del poble, i d’ací li va agafar afició a la pólvora, tant que se n’anava amb ell a tirar coets pels pobles. Va ser el Tio Herminio el que li va trobar el seu pri-

31 Vicent i Conchin amb els seus fills Vicent i Carlos. A la dreta, Concha, la mare de Conchin.


camps per l’Albufera i, a més, va deixar ben arreglats els fills quan es varen casar a força de treballar i estalviar. La meua besàvia Concha tenia una paradeta de fruites i verdures al mercat, de vegades, anava a ajudar-les i continuava amb les seues bromes. Les dones deixaven la bossa de ma a terra, i ell les canviava fent-los un embolic a l’hora de pagar quan s’adonaven que el moneder que havien agafat no era el seu!

Vicent i Conchin a la porta de casa amb la nova furgoneta.

mer treball en el polvorí de Joanet, a Alcàsser. Per aquells temps, em conten, que ell ja tenia esperit de bromista i de no estar quiet. Com ja he dit abans, li encantava fer bromes i espantar la gent amb les eixides i els coets. Els veïns quan el veien sempre deien: «Ja està el dimoni fent maldats!». Ell anava molt per Alcàsser, allí tenia molts amics i amigues. En una de les anades i vingudes va tindre un accident amb un camió. Ell anava amb bicicleta i em comenten que va arribar a casa de tots els colors, per l’esglai i per tots els morats que tenia en el cos. També anava a fer pallers amb el Tio Satisfetxo al camp. Se n’anaven de nit i tornaven molt cansats. Des d’aleshores, començà a arrendar camps i a buscar-se una eixida professional.

32

El 19 d’octubre de 1960 es va casar amb Conchín Marí, les meues ties sols recorden que un dia va arribar a casa i va dir a la Tia Maria, que tenia nòvia. Van estar festejant durant 4 anys abans de casar-se i quan es casaren mogueren a viure a casa de la mare de m’abuela, la meua besàvia Concha que havia enviudat a la postguerra. La casa estava al carrer Ramon i Cajal, conegut per ara com carrer de Barrasí. Van tindre dos fills, Vicent i Carlos, que van nàixer els dos a la casa de l’abuela Concha. Al poc temps, es van comprar una casa al mateix carrer, la mateixa on ha viscut fins que van faltar. Va fer molts esforços econòmics per a comprar la casa i arreglar-la, també va comprar diversos

Però ell es dedicava totalment al camp, arrendant i treballant la terra de l’arròs amb el seu amic Ferrabras. També es dedicava al comerç del fesol amb el seu amic Severino com a soci; compraven els fesols als llauradors de Silla, contractaven dones i les portava a casa per a triar fesols, envasar-los per a, posteriorment, vendre’ls a l’engròs. També ho feia amb les creïlles, contractava quadrilles de gent per a portar-los al camp. Em conten mon pare i mon tio, que abans, anaven a llogar-se a la plaça, és a dir, qui volia treballar al camp a l’endemà, anava a la plaça allà mitjanit, i se’ls oferia treball. Feien diverses quadrilles, els homes arrancaven les creïlles i després les dones les arreplegaven, les posaven als sacs i les portaven al magatzem per a vendre-les.

Sopar de festes amb Vicent el Tent i Isabel, la seua dona.

Paella amb les ties monges. D’esquerra a dreta: Conchin, Consuelo, Vicent, Concha, Sor Victoria i Dea.

Quan la meua besàvia per qüestions d’edat va abandonar la paradeta del mercat, la varen agafar m’abuelo i m’abuela, i era ell el que s’alçava a les 4 del matí per a anar al Mercat d’Abastos a comprar la fruita i la verdura perquè més tard m’abuela alçara la paradeta del Mercat de Silla i la venguera. Ací ja comencen a entrar en joc mon pare i mon tio i recorden ser menuts i anar-se’n en m’abuelo de ben matí. També recorden com n’eren d’estalviadors tant m’abuelo com m’abuela, segurament per totes les penúries passades i la


faves. I per a sopar, el mateix! També el podies veure totes les vesprades al Bar Silla, fumant-se un puret i bevent-se un llimonet. Des que va faltar m’abuela, també es va recolzar molt en els amics de tota la vida, Severino, Julio el Pablanco i Miguel Maravillas, i els amics de quadrilla, Gonzalo Santos, Consuelo i Mallor, el Galano, i Alberto el Pintoret. En 2011 mogué a Madrid amb Floreal, Ricardo el Guarda solament a dinar per a estrenar l’AVE. S’ho perdrien ells! Últimament també li agradava moure de viatge amb l’IMSERSO, amb els amics i amb Milagros, una antiga amiga que tenia de l’època quan anava a Alcàsser de jove. La qüestió era no parar.

Mascletà a la Plaça amb Miguel Maravillas, Vicent, Silvia i Mabel San Andrés i el Tent.

por al «per si de cas». Només acabaven de tancar la paradeta al mercat, anaven al banc a ingressar els diners. Mon pare i mon tio em conten que no solien anar de vacances per no gastar-se diners, però recorden un any que mogueren a Sevilla i Córdoba amb Vicent el Tent en un Citroën dos cavalls. Passaren molta calor i el viatge es va fer interminable, però va pagar la pena. També recorden un viatge que van fer amb la Falla a Puerto Lumbreras. Allí va haver-hi una pantanada i la falla va anar a

Mascletà a la Plaça del Poble.

Festa de disfreses a l’antiga discoteta del Patí

donar menjar, roba i a ajudar. Es van portar els xiquets i les xiquetes a Silla fins que les cases tornaren a ser habitades. Després els convidaren a passar les falles. M’abuela va caure malalta molt prompte, amb 55 anys li van diagnosticar Alzhèimer i m’abuelo es va fer càrrec de la casa i de la meua besàvia Concha, la qual va morir el 1997 de vella, però plenament conscient de tot. M’abuela Conchín va faltar en el 2004 després de molts anys de malaltia. Ell, en companyia dels meus tios i els meus pares s’ocupava de les atencions a m’abuela, de les faenes de la casa i, per descomptat, de cuinar. Era molt bon cuiner, feia unes paelles per a xuplar-se els dits. Bo, paelles i tot el que se li posara per davant. Quan jo era menuda i m’abuela estava malalta, dinàvem allí cada dia amb els meus tios i cosins, sempre es feien dinars espectaculars. Recorde amb molta estima també les truites de creïlla que feia, moltes vegades anava a sopar allí solament per a menjar truita… que bona! Ell també era molt bon menjador. En bous, era el client estrella al xiringuito de la falla Poble, ell i els amics, arribaven ben prompte, s’assentaven a primera fila de la barrera amb la seua jarra de cervesa i el seu plat de sardines i faves. I allí dinaven, tots els dies, sardines i

Les meues ties també em conten anècdotes de quan feien paelles al xalet, perquè venien les germanes monges i el tio Salvador, tots tres germans de son pare, i m’abuelo feia la paella. Sempre estava fent bromes a les monges, amb el conill, perquè el mataven allí davant de tots i els feia llàstima, i el Tio Salvador, que deia que no volia menjar conill perquè donava Parkinson, aleshores l’enganyava perquè se’l menjarà; o ja la típica broma que ens feia als mateixos nets tots els dijous quan menjàvem paella, que era posar sal a la cullera quan ens donava a provar el caldo. Les paraules d’aquesta història les està escrivint la neta major, la consentida, la que s’assentava al seu costat quan dinàvem a sa casa i matava per aquell lloc, la que va demanar que quan fora Fallera Major, ell li pujara la banda i l’acompanyara al passacarrer, la que li demanava que li fera un entrepà de truita per a sopar i li’l feia; però crec que puc parlar pels meus dos cosins menuts i puc dir que ens estimava a tots tres amb bogeria. Ens va ensenyar, des de ben menuts, a estimar la pólvora mentre l’ajudàvem a muntar traques, però, per descomptat, que calia anar amb cura amb el foc. Ens ensenyava també com havien de ser les mascletades, el ritme i el so de les carcasses, i també ens va ensenyar a gaudir d’ella. El moment mascletà i posterior dinar el dia del Crist era inoblidable cada any. Aquest últim va ser molt dur. Feia menys de 15 dies que havia mogut i l’Ajunta-

33


ment de Silla va decidir fer-li un homenatge en forma de Salva, 21 carcasses que ressonaren abans de la mascletà en el seu honor. Molt emotiu aquest moment, amb la família rodejada i arropada per tot el poble. També comptaren amb la presència del pirotècnic Vicent Caballer, amic seu, honrant-li memòria i fent una mascletà especial en el seu honor. Des de 1972, quan era alcalde Roberto Brocal, Vicent Caballer ha disparat mascletades a Silla i, de forma ininterrompuda, a la Falla Poble. M’abuelo tenia dues passions, el camp on treballava i la pólvora com a afició. Com he comentat abans, ell va treballar molt jove amb Joanet a Alcàsser i d’ací li ve l’amor. Ell es va ensenyar, i va fer molts amics dins del món de la pirotècnia. Tots els anys eren cita clau les mascletades de festes dels pobles de la contornà. I així també li va agafar l’afició mon pare que ara continua amb el seu llegat, però per darrere venen els meus cosins que des de ben menuts tampoc li tenen por a res. Amb la pólvora com afició sols faltava unir-la amb les tradicions, les falles, i així va ser. Ell amb un grup d’amics van començar un nou projecte que arriba i continua fins aquests dies, 47 anys després.

34

Es té constància que es van plantar falles a la plaça del Poble (anomenada plaça del Caudillo) als anys 1948, 1949, 1956, 1966, i 1968. Amb l’ajuda de les delegacions de Juntes Locals, Arxiu i Recompenses de Junta Central Fallera, hem pogut trobar documents que reflecteixen que les falles a Silla existien abans que es fundara la Falla Poble com a tal en el 1972, però m’abuelo no figura en cap cens dels anys anteriors. Al primer cens faller de la Falla Poble, del 24 de juliol de 1972, apareix com el vocal número 8, i des d’aquell dia fins a alguns anys abans de faltar va continuar sent faller, passant per nombrosos càrrecs. va ser vicepresident, delegat de festejos i delegat de Junta Local Fallera. Quede a fer-me una orxata amb Toni Gil, faller, amic de la família i podríem dir, que cronista de la Falla Poble, i allí em conta nombroses històries i anècdotes dels primers anys de la Falla.

el ressorgiment d’una nova política valenciana, amb la llengua com a principal eix. Fins i tot va d’haver d’intervenir l’alcalde en la lluita, perquè no volia tindre enemics polítics en l’única falla que hi havia al poble. La Falla va continuar endavant, malgrat que els que havien mogut no volien que la falla continuara endavant sense el Tio Martínez al capdavant. Aleshores, els pocs fallers que quedaren, la majoria gent jove, van proposar a Vicent el Tent com a president, ja que era una persona major amb més experiència per a gestionar una falla. La gent jove va entrar a formar part de la Junta Directiva, entre ells Toni com a secretari. La Junta va proposar a m’abuelo que fora vicepresident perquè necessitaven gent més adulta per a donar a la comissió un poc de suport, ja que no serien anys fàcils, ni econòmicament ni sociopolíticament. Al principi no li va fer molta gràcia, perquè tots els amics havien Presentació Falla Poble al Cine Rex mogut, però tampoc podia negar-se, perquè el Tent era família i, a més, era la falla que ells haEl primer any va ser president Luis Torres i vien fundat, era la seua falla. molta gent es va apuntar, entre ells, i com ja he dit abans, m’abuelo, per afició a la pólvo- El Tent va ser president durant les falles de ra i perquè van decidir apuntar-se amb tots 1977 i 1978, i el 1979 va agafar la presidència els amics. Ell era un més de la comissió de Blas Calatayud, per la qual cosa ell va tornar gent major que hi havia en la falla i, a més, el a ser vocal. Quan el Tent tornà a ser president nomenaren pirotècnic. El segon any, Vicent a les falles de 1980, 1981 i 1982, ell tornà a la Martínez (El Tio Martínez, del que podeu vicepresidència i no se la va deixar fins a l’any llegir un article molt interessant al llibret de 1986, amb els presidents Isidro Prieto i Josep festes de l’any passat), va agafar la presidèn- Miñana. Sota la presidència de José Morera cia de la comissió fins a les falles de 1976. va estar en la delegació de Junta Local des de Aquest any, el Tio Martínez va dimitir com a 1990 fins a 1996. Des d’aquest moment, per president i en companyia d’ell va moure mol- qüestions d’edat i per la malaltia de m’abuela es ta gent donant-li suport, pràcticament tota la va deixar els càrrecs i començà a ser un faller Junta Directiva, amics i moltíssima gent de més, però sempre lligat a la falla. l’edat de m’abuelo. Tot va vindre per la lluita política d’aquella època, la jove democràcia, Toni, em conta que en els primers anys de falla feien molt de foc, es gastaven moltíssims diners en pólvora: feien tres mascletades, el 17, el 18 i el 19 de març; un castell a la cremà, i despertades a la plaça amb trons de bac i eixides de canya. Dies abans de falles i durant la plantà, li agradava tirar carcasses, com a antesala del que estava per vindre: de la festa, la vespra, i ja se sap el costum que hi ha a tirar carcasses en les vespres de qualsevol festa eclesiàstica. Dinar al xalet amb les seues germanes, Dea i Consuelo

En l’any que Blas Calatayud va ser president se li va ocórrer fer una cosa que no s’havia


més que estava per allí, i els va tirar una bronca molt forta, perquè la qualitat de la mascletà no era la digna per a la Falla. Ell tenia en el pensament que la Falla Poble, la primera falla de Silla, la que des de sempre havia fet la mascletà a la plaça, la Falla més important del poble, havia de mantenir un estatus i no es podia baixar el nivell de pólvora.

Mascletà del Dia del Crist amb els seus nets, Carles, Maria i Jorge

fet mai, però ell tenia goig de fer-ho a la seua falla; posar unes carcasses enormes a la mascletà, que teòricament estaven prohibides perquè eren de gran calibre. Així i tot anaren a Caballer a per elles amb el cotxe. Toni encara no sap com arribaren des de Godella a Silla amb les carcasses al maleter del seu cotxe! Les tiraren a la plaça durant la mascletà del dia 19 i ell estava molt il·lusionat perquè mai no havien tirat unes carcasses de tant de calibre a Silla. Normalment les mascletades de la Falla Poble solien ser millors que les del mateix Ajuntament, perquè l’Ajuntament contractava Caballer, però les de la falla s’encarregava ell, anava a per la pólvora a Godella amb la furgoneta, les carregava, les muntava i les disparava ell, cosa impensable de fer ara. A ell li agradava lluir-se, sobretot en la seua falla. Tots els anys demanava més diners per a les mascletades, perquè cada any volia superar-se més i més. Es va encabotar a llevar la mascletà del dia 17, dia dels premis, perquè la gent o estava massa eufòrica o massa trista com per a gaudir de la mascletà i, a més, per a pujar-li força a les altres dues mascletades. A la plaça, el terratrèmol estava entre la falla i la façana de l’ajuntament, per davall dels balcons. Entre la falla i el fanal posava l’aeri, amb les canyes, i al principi de la plaça els grups de trons. Els fallers i les falleres veien la mascletà des de les parets dels edificis de la plaça i les falleres majors al balcó de l’Ajuntament. Com ja he comentat abans, en la falla sempre ha estat ell fent mascletades, en festes venia la gent de Caballer, però ell estava supervisant perquè es coneixia la plaça

de pe a pa, i els anava dient com havien de muntar-la perquè lluira més. Les mascletades es feien a la plaça fins que va passar un accident un dia del Crist. Un tro pujà cap amunt, va rebentar un tros de balcó i va ferir a diverses persones. Per a les falles següents l’alcalde ja els va comunicar que no podien continuar fent-la a la plaça i van buscar l’alternativa de fer-la al parc municipal, ajuntant-se amb la Falla Mercat, que la feia a l’estació, així també s’incrementaria el pressupost i podrien fer una mascletà més gran, en la condició de cada any anant fent-la més gran i que mai una falla no condicionaria l’altra amb el pressupost, cosa que no s’està complint. Toni em conta que farà un parell d’anys, després d’una mascletà del dia 19, es va arrimar a ell, a Juan Pastor i a algun faller

També em conta que era una persona molt sentimental. En el moment de la mascletà es posava molt nerviós i si li eixa bé, el felicitaven, l’alçaven amunt i sempre plorava de l’emoció, encara que si li eixia malament, no volia saber res de ningú, se n’anava a casa enfadat i amb una sufocà d’arrova. Em parla el que ha canviat la forma de fer les mascletades. A la plaça passava la gent fumant per davall dels coets, i durant els passacarrers, calia alçar la corda perquè els fallers i les falleres passaren per davall de la mascletà i mai va passar res. Hui en dia, seria impossible. Però, sens dubte, on més recorda que m’abuelo gaudia, era en les despertades, amb els trons de bac i les eixides. Em conta que quan estava el Bar Silla vell, regentat per dos germans, al més major li agradava molt el foc, i sempre en les despertades, eixia per la finestra per dir a m’abuelo «els coets que portes estan pixats!». Aleshores, ell, que guardava caixes i caixes de trons en la furgoneta aposta per aquest moment, just quan s’acabava la desperta, agafava

35

Dinar Familiar


les caixes sobrants i les tirava dins del bar: tot el pis ple de trons de bac i la gent anava xafant-los per dins del bar, que eixia tant de fum que pareixia que s’estava cremant. Toni vol posar valor el fet de tindre un pirotècnic al poble, el fet d’haver-lo tingut, a ell, i no a una empresa intermediària; el fet de mantenir una relació personal amb Caballer ha fet possible que ací a Silla, i més a la Falla Poble, s’hagen fet mascletades molt bones, fins i tot va haver-hi anys que negociava pressupostos molt més barats dels que es plantejaven, o fins i tot posava diners de la seua butxaca per a fer unes mascletades dignes, en èpoques que no hi havia massa diners als calaixos de la Falla. Perquè van passar una època molt mala econòmicament parlant, per això van adquirir el Bar Centro, per a remuntar un poc l’economia de la Falla. Ell va ser el primer que va posar diners i va firmar la pòlissa del crèdit per a poder pagar el traspàs del bar. A més, em conta que en altres ocasions sempre ha estat quan l’han necessitat. Realment, quan es valora de veres un faller és quan la falla està passant per mals moments. Durant els anys que va ser vicepresident, ell sempre es mantenia al marge de l’activitat administrativa de la falla. Era vicepresident per fer costat i ajudar. Buscava gent per a la mà d’obra, per a muntar la presentació o muntar cadafals, feia grups perquè la gent anara a fer feina a la falla. No li agradava ni figurar ni fer-se de notar. Com s’atordia en parlar, no volia eixir a les presentacions ni a fer teatre ni res que tinguera a veure amb això. Ell era bo per a la faena que no es veu, per a les mascletades i per a vendre loteria.

36

En l’any 2001 li van atorgar la màxima recompensa per ser faller, el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer en Brillants. Va ser un dels primers fallers de Silla al qual se li va atorgar. Per aquells temps els fallers dels pobles anaven a València perquè la Fallera Major li’l imposara. Va ser el 18 de febrer a les reials drassanes del Port de València. Ell estava més pagat que pagat. Després repetiren l’homenatge en la imposició de recompenses de la Junta Local Fallera de Silla, encara recor-

Vicent amb Vicent Caballer

de tot el saló d’audicions de La Lírica en peu ver de deixar-se la pell treballant per a tirar aplaudint. Allí estaven totes les falles de Silla endavant la seua família. Als que sabíeu qui era, espere que hàgeu recordat amb les meurendint-li homenatge. es paraules els moments que heu compartit També em conta que li agradava molt dis- amb ell. Un home que va transmetre la seua fressar-se, en els anys del Tio Martínez la Fa- passió per la pólvora a tot un poble, i ara és el lla organitzava tres dies de festes de Carnes- poble en forma de paraules en aquest llibret toltes a la discoteca del Pati. Feien concurs de el que li pren tot l’afecte i l’estima. Voldria disfresses tots els fallers i ell sempre portava donar les gràcies públicament a l’Ajuntales disfresses més originals per a cada dia, de ment de Silla en nom de tota la família Comcambrera del Crist, de comunió… També pany, primer per l’homenatge que li van renrecorda que era molt bromista: una vegada dir el passat agost, i segon per dedicar-li unes va posar una metxa sense carcassa dins del pàgines del llibret de les Festes del Santíssim Bar de la falla, la gent va eixir corrents i ell es Crist, festa que ell volia molt. Ara la seua posa vinga a riure. història quedarà per sempre en la memòria d’un poble i serà sabuda per tots i totes. Per últim, em conta que anaren al programa 1, 2, 3… presentat per Kiko Legar. Es Personalment, si m’he de quedar amb una veu que estigueren un fum de temps espe- imatge d’ell, la tinc claríssima: ell, els meus rant que els cridaren per a anar al plató, i cosins i jo, agafats de la mà gaudint a priallí estaven en un camerino vestits de fallers mera fila de la mascletà el dia del Crist, una i falleres, vinga el ball, les rialles i fent molta imatge que no se m’esborrarà mai de la escama, fins que va entrar el regidor i es va memòria, perquè possiblement és uns dels veure tot el que havien muntat allí mentre records més bonics que tinga, igual que mai esperaven. Òbviament, m’abuelo va ser el que s’esborrarà de la meua pell la cançó que ens va començar tot aquell festival. cantava quan érem menuts. «D’allà dalt de les muntanyes abaixava un borreguet, amb Els fallers i les falleres de la Falla Poble el re- les patetes rogetes i en la boca clavellet.» corden com un bon faller, treballador i passional per la festa. Malgrat no ser faller els últims Sols em queda demanar, que allà on estigues anys, sempre era benvingut en falles i sempre ens continues acompanyant en cada mascleens tirava una maneta al concurs de paelles. tà que es faça a Silla, perquè per cada carEn festes sempre rondava pel xiringuito i feia cassa que puge amunt, estarem un poc més bona caixa sols menjant sardines. Allí el tro- prop de tu i per cada tro que ressone al parc, bàvem cada dia, era un home de costums. serà sempre en el teu honor. Arribe al final d’aquestes paraules amb l’esperança que els sillers i silleres que no coneixíeu Vicent Company, tinguen constància de com de bo, treballador i bromista que era, un home honrat, que va viure moltes penúries durant la seua infantesa i que va ha-

Gràcies abu per tot el que m’has ensenyat, gràcies Vicent per tot el que ens has donat, gràcies pirotècnic, per tot el que ens has fet gaudir. Maria Company


37


Quinta

S O M L A Q U I N TA D E L

8).

38

Enguany estem d’enhorabona els nascuts a l’any 1969. Complim 50 anys i amb certa nostàlgia històrica ho estem celebrant des que va començar l’any amb un retrobament que fou tot un èxit. Des d’aleshores ens hem mobilitzat amb més i més activitats de les quals volem fer partícip tot el poble Silla a través d’aquest article que hui veu la llum en el llibre de festes patronals del nostre poble.

Posant-nos en antecedents, què passava al món en l’any 69? Fou un any un tant especial en efemèrides que van canviar aspectes de la història per sempre. Al mes de juliol arribava l’home a la lluna. Amstrong va ser el primer home a xafar-la. La importància mundial d’aquest


esdeveniment tant sols es pot comprendre en el context de la guerra freda entre les nacions d’Occident i URSS amb els seus països satèl·lits. En l’àmbit nacional, és l’any de l’elecció de Joan Carles com a futur rei. Silla era encara un poble agrícola que començava una industrialització molt forta, la qual estarà acompanyada d’un augment de la població molt gran. Passarà de ser un poble de 10.000 habitants aproximadament, a quasi doblar la seua població en poc més d’un decenni. Els comerços locals eren les botigues Super Vegé i Casa la Nena. El lema de la Caixa d’Estalvis i Monte de Pietat de València, oficina situada al carrer de València de Silla, era: «Família que estalvia, família feliç». Altres curiositats les trobem a les fotos que tenim de familiars d’aquell any realitzades per la retratista oficial del poble, Glòria; com també el nostre benvolgut cine oficial Rex amb pantalla panoràmica que feia les delícies de tots els sillers i silleres. En aquest mateix any 69 s’inaugurà la ciutat sanitària La Fe de València amb un pressupost de 570,5 milions de pessetes (5,3 milions d’euros). Començava a funcionar el pavelló central. L’últim pavelló es posà en marxa a les primeries del 1971 i açò suposà que des d’aquell moment ja no naixeríem a casa, com va ocórrer amb prou de nosaltres i dels nostres germans majors. Hi ha una sola parròquia ubicada a la plaça del poble, l’església de la Mare de Déu dels Àngels. L’arxiu parroquial en aquella època dona aquesta idea exacta dels canvis de la població. Aquest any, 1969, es registren 80 soterrars, 50 matrimonis i, atenció, 181 batejos. Aquestes dades ens mostren el rejoveniment de la població. Naixen més del doble de sillers i silleres dels que moren. El 22 de desembre fa la seua entrada com a rector, Fernando Gómez Ciscar, que romandrà durant 38 anys com a rector de l’església de la plaça.

Les festes en honor al Santíssim Crist van començar el dia 3 d’agost amb una carrera ciclista i van finalitzar el dia 28 del mateix mes. Durant tots els dies de festa, a la matinada, es disparaven trons i hi havia volteig general de campanes. Les cambreres d’aquest any van ser les senyoretes Lolita Barahona García i Ana María García Bernardo. Molts han sigut els esdeveniments de l’any en què vàrem nàixer i des d’aleshores hem acumulat experiències, moments i records que posem de manifest, amb molta il·lusió i enyorança, en cada retrobament que organitzem en la quinta. Aquests sentiments són els que ens han mogut a recuperar aquestes amistats que quedaven dormides en algun racó de tots nosaltres. Hem tingut una infància molt feliç i afortunada perquè hem viscut molt el nostre poble. Iniciàrem els estudis de menuts entre les parets dels col·legis Sagrada Família, l’Acadèmia, Verge dels Desemparats, Lluís Vives i Reis Catòlics, en unes aules on les ràtios no s’estilaven. En una cada classe podríem ser entre 30 i 40 alumnes, raó per la qual les quadrilles d’amics i amigues eren tant grans; i el tractament al professorat era de “Don”, “Doña” i “Sor” per a les monges. Els jocs a l’hora del pati era el futbol, balón tiro, les boletes, la goma o el tello hui anomenat sambori. En eixir de l’escola, l’única extraescolar que teníem era la d’agafar el berenar i jugar al carrer. Allí continuaven les xarrades entre amics i amigues i jocs que acabaven quan les mares aguaitaven per la finestra i ens cridaven per anar a casa. Un dels espais més emblemàtic per a nosaltres ha sigut el parc de l’Estació presidit per l’estàtua del llaurador i més dins estava la font de peixos i a la plaça de dalt el quiosc. Sobre el parc podríem escriure tot un llibre. Allí es donava cita tota la joventut de Silla. De menuts jugàvem en uns engronsadors de ferro, fins i tot rovellats, falcats sobre terra i pedres i del que tornàvem a casa amb les sabates blanquinoses i en ocasions amb els genolls pelats. Quan érem més majors, ja en plena adolescència, cada quadrilla tenia un banc per a seure. Aquests mateixos bancs de

39


pedra que a hores d’ara romanen al parc, han sigut testimoni de moltíssimes confidències entre amics i amigues, menjant llepolies i pipes. Els bancs de fusta estaven reservats per a les parelles que festejaven i el passeig era un anar i vindre continu de gent.

40

Aquella generació anomenada de l’EGB continuava creixent. Encetàvem una nova etapa en acabar l’escola. Era el moment de diversificar-nos entre els que ja s’incorporaven al mercat laboral, qui anaven a estudiar l’FP i els interessats a fer BUP i COU a l’únic institut que hi havia, Sanchis Guarner. Sorgiren noves amistats com també noves inquietuds que desenvolupàvem en els innumerables llocs d’esplai que teníem al poble. Ens podíem reunir als recreatius que estaven al carrer de València i al carrer de Santa Teresa, com també anar als cines King o Chaplin o als pubs que hi havia en cada barriada, Cavama, Coker, Frist, Castell, Peypu’s, Littel Garden o el Chapulin, tot un ventall on passar tot el Nadal i fer la ruta de caseta en caseta. Quan venia Pasqua, també era tradicide possibilitats. onal que els pasqüers i les pasqüeres quedaren En aquells anys no teníem mòbils i igual- de matí al parc i de vesprada als sequers on ment podíem quedar, senzillament tocant al jugàvem a la corda i ens menjàvem la mona; timbre dels nostres amics i amigues o que- aleshores gaudíem els tres dies de Pasqua. dant d’una setmana per a l’altra en el lloc Quant la calor començava a estrènyer, les fesi hora establert. Les úniques xarxes socials tes dels carrers del poble amenitzades per reque teníem per difondre una notícia era sim- vetles protagonitzades per Bety y los Duques plement llançar-la i, com a bon poble que eren tot un esdeveniment. Recordem les del érem, la bona nova anava de casa en casa i carrer de Sant Roc, les de la Rambla de la Independència dedicades a Santa Rosa, les del de viva veu. carrer del Pilar, Sant Josep o Santa Teresa enA Silla també es vivien les festes amb molta in- tre molts altres. Però les festes més esperades tensitat, tot se celebrava. Al Nadal les quadri- eren les que celebràvem a l’agost en honor al lles d’amics s’afanyaven a decorar les casetes Santíssim Crist. La vespra, tots al parc a presenciar la mascletada nocturna i el dia gran s’encetava amb música. La banda de la Lírica rodava tot el poble des de bon matí fins a l’hora d’arreplegar les cambreres per a anar a la missa matutina, i la Dansa dels Porrots recorria cada cantó de les barriades acompanyats amb la dolçaina i el tabal que eren els protagonistes de tot el Dia del Crist. En finalitzar la processó i la carxofa, s’anunciava el més esperat, la setmana de bous.

En aquells anys no teníem mòbils i igualment podíem quedar, senzillament tocant al timbre dels nostres amics i amigues o quedant d’una setmana per a l’altra en el lloc i hora establert

Les entrades de vaques romanen a la nostra memòria com el moment que més gaudíem. Les cases dels recorreguts estaven obertes de bat a bat, les reixes estaven lliures per poder

pujar quan les vaques s’apropaven i els pocs bars que hi havia estaven de gom a gom. A més, l’aigua era protagonista de la jornada, els poals anaven al vol i la joventut ho demanava. Per als més menuts i joves, la festa continuava de vesprada a la plaça de bous mentre que els més majors tenien el punt de trobada al pub Cocker, encara que la majoria estàvem al carrer per la gran afluència de gent. Cal destacar de les festes de bous que els dinars que es realitzaven als anys 70 i 80 eren dels quintos que havien fet el servei militar i el costum era ajuntar-se un dia de festes i celebrar-ho al voltant d’una paella. A partir dels anys 90 aquests dinars s’anaven convertint, a poc a poc, en reunió d’amics i amigues com els coneguem avui en dia. Un altre lloc emblemàtic de Silla era la Sirena, que en els seus inicis era una discoteca i també tenia una piscina on de menuts anàvem a refrescar-nos. Més endavant es convertiria en un saló de bodes i també es donaven allí cita totes les celebracions socials dels anys 80 i 90 com les presentacions de falles o els dinars dels majors, entre altres En aquests 50 anys hem assistit a la transformació del poble i dels seus costums i la quinta del 69 ens hem proposat viure de nou, tots junts, les festes d’agost, adaptades a les noves tendèn-


cies però amb moltes ganes de passar-ho d’allò més bé i, sobretot, ajuntar-nos de nou. Aquest 2019 volem celebrar el nostre 50 aniversari i hem volgut fer-ho d’una manera un tant especial, amb els nostres amics, amigues, companys, companyes i veïnat que vam nàixer el mateix any. Sabem que som molts afortunats d’estar tots junts i poder celebrar mig segle de vida. Després del nostre primer retrobament, que vam fer al gener d’aquest any, el sentiment predominant va ser, sobretot, l’alegria. L’alegria de tornar a veure amics i amigues que la vida i les circumstàncies havien fet que ens separàrem. Ara, som més que una quinta que va de celebració, som un grup d’amics, en concret 150 que segueixen manifestant el sentiment d’alegria quan ens veiem pel carrer, ens prenem un cafè, ens en fem una de vesprada amb les nostres famílies; com també quan preparem el gran dia de la festa de la quinta o quan quedem per assajar un dels nostres projectes com és la cançó que ens defineix com “Sillers i silleres de pro” i que hem nomenat com “Aussaes ma vida” i, sobretot, l’alegria que suposa poder ajudar, no solament a nivell econòmic, sinó a nivell personal l’Associació contra el Càncer i l’Associació dels Xiquets i Xiquetes Autistes de Silla.

50 anys és un bon motiu de celebració i ferho en les festes del nostre poble és tot un orgull. Desitgem que tots els sillers i silleres gaudiu de les festes.

En aquests 50 anys

Visca la quinta del 69!

transformació del Sergio Sospedra N. Ribes Nuria Vidal

hem assistit a la poble i dels seus costums i la quinta del 69 ens hem proposat viure de nou, tots junts, les festes d’agost, adaptades a les noves tendències però amb moltes ganes de passar-ho d’allò més bé i, sobretot, ajuntar-nos de nou.

41


43


44


45


Silla

E X E M P L E D E S O L I D A R I TAT AGRAÏMENT DE TOT COR A SILLERES I SILLERS

El diumenge 14 d’abril, en l’Assemblea General de l’Associació Espanyola contra el Càncer de València, a la Junta de Silla se li lliuraren dues mencions d’honor com a reconeixement de la labor realitzada en l’exercici 2018, tant per l’import aportat com per la tasca d’informació i prevenció. Aquests resultats són fruit de la solidaritat de les silleres i sillers, així com de la col·laboració de l’Ajuntament, entitats i associacions de la nostra localitat.

Per tant, en aquesta ocasió que ens brinda l’Ajuntament de Silla, en aquest llibre de festes que de segur arribarà a totes les famílies del nostre poble, volem fer un agraïment en majúscules al poble de Silla, GRÀCIES DE TOT COR i enhorabona silleres i sillers, pel vostre esperit solidari, per la il·lusió i la col·laboració als nostres projectes i perquè s’ha demostrat que Silla és un poble conscienciat en la prevenció del càncer. Volem també fer un humil homenatge a la persona que en aquesta ocasió simbolitza la

46

solidaritat i incondicionalitat per excel·lència al llarg dels anys. Parlem de Maite Alberola. Aquesta soprano sillera, de fama reconeguda tant en l’àmbit nacional com internacional, ha dirigit des de ja fa 8 anys l’assessorament tècnic del tradicional i prestigiós concert benèfic del càncer, en el qual també hem tingut el privilegi de gaudir del seu art. A més a més, Maite ha participat en concerts benèfics fora de la nostra població, com per exemple a Godella, Alacant i un llarg etc. Gràcies Maite per haver posat al servei de la lluita contra el càncer la teua professionalitat i la teua gran humanitat. Molts músics i cantants hi han participat al costat de Maite, amb la seua no menys valuosa col·laboració. Seria molt llarg enumerar totes les persones compromeses en la causa, però us dic ben alt que cadascun de nosaltres és una part importantíssima d’aquest projecte solidari.


llarg dels anys. Aquestes importantíssimes aportacions van destinades a combatre el càncer i es materialitzen en: • Investigació • Prevenció, conscienciació i diagnòstic precoç • Programes de promoció de la salut. • Psicooncologia, atenció social i assessorament mèdic. (Ajuda i acompanyament a malats i a les seues famílies, pallasso hospital, llar per a famílies amb xiquets oncològics entre altres) Per tot açò, aquest espai al nostre llibre de festes té un títol molt clar i concret GRÀCIES I ENHORABONA silleres i sillers, per la vostra actitud davant d’aquest projecte solidari. Aprofitem per a desitjar-vos que passeu unes bones festes en companyia de les vostres famílies, amics i amigues, que gaudiu de les nostres tradicions, de la nostra riquesa cultural i gastronòmica i, en definitiva, que sigueu molt feliços. Junts ho podem aconseguir, podem aconseguir un futur sense càncer!!!! Una forta abraçada, Per tant, a totes i tots els que han fet possible tant la creació d’aquest gran concert com la seua continuïtat al llarg dels anys, enhorabona i gràcies.

Encarna González Talavera Presidenta

Perquè sí senyores i senyors, val la pena seguir lluitant, val la pena ser solidaris i lluitar tots junts fent cultura, prevenció i també poble. Cal seguir pel camí de l’amor per la vida i el respecte per l’ésser humà i posar en valor els principis d’igualtat i fraternitat tant necessaris a la nostra societat, així com també la labor de les persones que aporten alguna cosa a la nostra societat, persones que fan coses pels altres i, en definitiva, col·laboren a millorar la nostra societat i el nostre poble. A totes aquestes persones els manifeste agraïment i admiració. Silla és capdavantera en prevenció i en aportacions econòmiques importantíssimes al

47


48


49


50


51


52


PROGRAMA


Programa PROGR AMA DE FESTES 2019

DIVENDRES 19 DE JULIOL

DISSABTE 20 DE JULIOL

22:00 h. 22:00 h. CINEMA A LA FRESCA, al parc de l’Al- ÒPERA, a la plaça del Carmen Valero teró BOHEMIAN RHAPSODY Pel·lícula biogràfica britànica-nord-americana de 2018 sobre el cantant britànic Freddie Mercury i el grup de rock Queen. Va ser dirigida per Bryan Singer, encara que Dexter Fletcher va assumir el càrrec de director les últimes setmanes de rodatge després de l’acomiadament de Singer. El guió va ser escrit per Anthony McCarten i va ser produïda per Graham King i Jim Beach, antic mànager de Queen. Està protagonitzada per Rami Malek, Gwilym Lee, Ben Hardy i Joseph Mazzello. El film es va estrenar el 24 d’octubre de 2018 al Regne Unit.

JORNADA FESTIVA AL PORT DE SILLA De 10:00 a 12:00 h. CONCURS DE PESCA INFANTIL fins als 12 anys. Trofeu als tres primers classificats segons la quantitat de captures. Trofeu a la peça més gran. Regals per a tots els xiquets i xiquetes participants.

BASTIÀ i BASTIANA. L’òpera GRATUÏTA sobre rodes arriba al nostre poble de la mà de Cultura Silla! ‘Les Arts Volant’ és una producció d’òpera portàtil del Palau de les Arts que compta amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Malgrat la senzillesa del concepte, el projecte de ‘Les Arts Volant’ comporta un gran desplegament tècnic i artístic, ja que trasllada l’òpera en un format comprimit dins d’un camió dissenyat per a això. El camió de ‘Els Arts Volant’ se situarà a la plaça del Centre Cultural Carmen Valero

DIVENDRES 26 DE JULIOL

54

DISSABTE 27 DE JULIOL

19:00 h. DESAFIAMENT DE PERXADORS Inscripcions al Port de Silla abans del desafiament o enviant un correu a desafiamentdeperxadors@gmail.com Organitza: Falla Port de Silla TROFEU CRIST DE SILLA DE VELA LLATINA 16:00 h. Eixirem del Port de Silla cap a la mata del Rei per començar la 33a edició de la prova.

17:00 h. Quan totes les barques estiguen arrimades de 20:00 h. EXALTACIÓ DE LES CAMBRERES popa a la mata del Rei, donarem l’eixida. El recorregut serà el següent: passar sant Roc per DEL CRIST dalt a buscar l’Antina que la creuarem pel pasLes autoritats, acompanyades per l’Agrupació sadís i a buscar la Manseguerota que la rodaMusical la Lírica, eixiran des de la plaça del Po- rem pel sud entre la Manseguerota i la mata de ble per arreplegar les cambreres del Crist 2019, la Barra. Si el vent és el de costum, tornarem Sara Pons Moreno i Gloria Iziar Sáez de Arre- d’empopada cap a l’entrada al port de Silla. gui Álvarez, per tal de tornar a la plaça. Aquesta festa està inclosa en la programació de les nostres exhibicions de vela llatina. 22:00 h. ACTUACIÓ QUADRES DE BALL I L’Associació de Vela Llatina de Silla facilitarà barques amb la finalitat que les persones GUITARRA, a la plaça de Poble. que vulguen puguen anar a gaudir d’aquest Participa: Casa d’Andalusia de Silla i esdeveniment. Cal inscriure’s al telèfon 658497302. Es respectarà per rigorós ordre Dansart Silla d’inscripció, amb un total de 50 places. Organitza: Associació de Vella Llatina de Silla


23:00 h. DIMARTS, 30 DE JULIOL XLIII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA DE SILLA. PLAÇA DEL POBLE., 23:00 h. a la plaça del Poble FESTA ALS BARRIS, al Parc Sant Roc. Banda de Música ‘La Flor de la Mancha’, Puebla IN LOVE I RIUTE DE L’AMOR de Almoradiel (Toledo), dirigida pel mestre Carlos Ramos Regidor. Banda Simfònica de La Lírica de Silla, dirigida pel mestre José Giner San Andrés. Organitza: AM La Lírica

DEL DILLUNS 29 DE JULIOL

DIMECRES 31 DE JULIOL 23:00 h. FESTA ALS BARRIS, al parc de l’Alteró 2 TRIBUTS EN 1, ANA BELÉN Y VICTOR MANUEL – SERGIO Y ESTIBALIZ Dos grans tributs protagonitzats pel magnífic duo musical que formen Jaume i Coral, acompanyats per músics i una parella de ball que conquereixen el públic per la seua gran complicitat a l’escenari amb grans temes que us faran recórrer moments únics en la vostra vida.

AL DIVENDRES 3 D’AGOST De 19:00 h. a 23:00 h. TORNEIG DE FRONTENIS FESTES DEL CRIST, al poliesportiu municipal Rafa Alarcón i Pablo de los Reyes Espectacle de monòlegs per gaudir amb o sense parella, en què repassarem la gesta de viure amb la parella i altres esdevenirs de l’amor. Amb Rafa Alarcón: actor, còmic, presentador i showman valencià caracteritzat pel seu humor canalla i directe. Ha participat en DILLUNS 29 DE JULIOL reconeguts programes de TV com La que se avecina, Aida, Física y Química, Yo soy Bea o 23:00 H. MÚSICA A LA TORRE, al Molí de Maga- Sopa de Gansos. Un mestre del monòleg capaç de combinar un sketch surrealista amb l’eslló (enfront David i Pepito) tand-up més clàssic. AGUS GAMINO I Pablo de los Reyes (En l’aire-Buenafuente, L’Escenari...) còmic amb més de 30 anys fent riure, el que ocorre és que només en són uns 10 des que li paguen per això. Més de 1.000 actuacions, diversos concursos guanyats, ràdio i televisió avalen aquest singular monologuista. El cantautor Agus Gamino presenta el seu quart treball “Addicte als teus besos”. En la presentació l’artista estarà acompanyat dels músics Víctor Trenado (Bateria), Abelard Alba (guitarres), i Diamantino (baix). També l’acompanyaran alguns dels col·laboradors que hi han participat en el disc: Josep Aparicio APA, Marina Cerdan, Ana Goham i el cantautor i poeta Sergio CIFU.

55


DIJOUS 1 D’AGOST

DIVENDRES 2 D’AGOST

DIUMENGE 4 D’AGOST

23:00 h. 17:00 h 23:00 h. XX FESTIVAL DE LA CANÇÓ, a la pla- TIR DE PISTOLA COMBINADA, al ACROBÀTIC DANCE ça del Poble camp de tir de Silla.Organitza: Club de tir olimpic l’Albufera de Silla 23:00 h. VIVAN LOS 60’S

Després del gran èxit obtingut l’any passat, Emilio Solo torna a Silla i ho fa en gran. No sols arriba acompanyat pels seus rockers, també estaran amb tots nosaltres, l’humor més televisiu i descarat de Jesús Manzano i Félix el Gato. A més, completarem l’espectacle amb Eva Maria González (germana de Francisco). Un espectacle irrepetible en què l’humor i les cançons dels anys 60 i 70 prenen tot el protagonisme.

Cantants vinguts de tots els racons de nostra geografia venen al nostre poble per DISSABTE 3 D’AGOST participar en un dels “talent shows” amb més prestigi del panorama musical actual. 09:00 h. Comptarem amb la presència de Melani, TIR DE PISTOLA COMBINADA, al guanyadora de La Voz Kids 2018 camp de tir de Silla. Organitza: Falla Mercat de Silla

56

Un espectacle dinàmic i sorprenent carregat d’impactes visuals i varietat de contingut que convertiran una nit en alguna cosa especial. Amb un gran elenc de ball i perfectament conjuntat, on tot succeeix de manera àgil i sense que el públic puga tindre ni un segon per descobrir què ocorrerà a continuació. Podràs gaudir de colorits vestuaris i coreografies professionals que envolten un elenc de ball dominant multitud d’estils i que aporten una increïble energia a l’espectacle. La veu de Mireia Ortiz, única espanyola que ha cantat al costat de Withney Houston, posa la veu en viu als números musicals i enlluerna amb la seua capacitat per cantar diferents estils musicals.

L’impacte visual està assegurat amb l’equip Organitza: Club de tir olimpic l’Albufera acrobàtic compost per artistes del Circ del Sol, números d’elegants d’acrobàcies aèries de Silla i de sòl faran que públic es quede sense alè i emocionat a la vegada, en veure el risc i el 23:00 h. GRAN NIT DE FALLES, a la plaça del desafiament que suposen el risc en les acrobàcies. Poble. Amb l’actuació de les falles La Marjal, El La presència del foc no passa desapercebuda Molí, Mercat, Reis Catòlics, Port, Parc Sant per a ningú. Un espectacular moment arriba envoltat de flames, especialistes en el maneig Roc i Poble. del foc hipnotitzen el públic a ritme de Carmina Burana, amb una presència immilloraOrganitza: Junta Local Fallera. ble a l’escenari i no només ells aportaran foc, sinó que el elenc complet de ballarins apa20:00 h. TROFEU SANTISSIM CRIST DE SI- reixeran a l’escenari portant torxes i plats de LLA, organitzat pel Silla c.f al Vicent Morera foc, convertint l’escenari en un impacte visual increïble per al públic. Silla C.F – C.D Alcoyano I, per descomptat, sense oblidar totes les sorpreses d’allò que fa que convertim una nit qualsevol en una nit increïble i espectacular!!!


57


DILLUNS 5 D’AGOST

58

dels presents serà elegit, a través d’una invo- 21.30 h. cació col·lectiva, perquè en ell es reencarne ENRAMADA DE LA MURTA. la VEU, convertint-se en receptacle i transFESTIVITAT DE LA MARE missor de l’eterna, divina i mercuriana ener- A carrec de la Penya Caixaes DE DÉU DELS ÀNGELS gia de la mítica banda londinenca. 22:00 20:00 h. SOLEMNE PROCESSÓ DEL SANTÍSA la parròquia de la Mare de Déu dels Àn- Una vegada finalitze l’actuació SIM CRIST gels: Missa solemne en honor a la patrona de Silla. GRAN MASCLETADA L’encapçalen els personatges bíblics i és NOCTURNA, al parc de l’Estació. presidida per les cambreres, Sara Pons Mo23.00 h. reno i Gloria Iziar Sáez de Arregui, el clergat A la plaça del Poble A càrrec de la pirotècnia Europlà local i les autoritats municipals, acompanyats per la Banda de l’Agrupació Musical la LíDIMARTS 6 D’AGOST rica de Silla. Tancarà la processó el Santíssim Crist, portat pels costalers. En arribar el FESTIVITAT Crist a la porta de la parròquia, s’interpreDEL SANTÍSSIM CRIST tarà el motet de Rigobert Cortina, Glòria a Durant tot el dia s’interpretarà la Déu en les altures, més conegut per La Carxofa Dansa dels Porrots pels carrers de la de Silla, cantada per una veu del Cor Jove de ciutat, a càrrec de l’Escola Municipal La Lírica, Aina Cascos López i acompanyada de l’Orquestra Simfònica, la Coral Polide Porrots. fònica i el Cor Jove de l’Agrupació Musical la Lírica, dirigits pel mestre José Giner San 10:30 h. Passacarrer a càrrec de l’Agrupació Musical Andrés. S’efectuaran els disparaments de les la Lírica que, junt amb les autoritats, arre- vint-i-una salves corresponents. plegaran les cambreres del Crist, Sara Pons Moreno i Gloria Iziar Sáez de Arregui, i les 24:00 h. acompanyaran a l’església de la Mare de MACRO TOP, a l’avinguda de Gandia. Déu dels Àngels. 40.000 W d’il·luminació i 20.000 W de so Yllana Teatre presenta WE LOVE QUE- 11:00 h. EN, volem fer un homenatge a la música A la parròquia de la Mare de Déu dels Àn- Organitza: Falla Parc Sant Roc. de Queen teatralitzant-la i portant-la a esce- gels, SOLEMNÍSSIMA MISSA EN HOna, però sense perdre l’essència de les can- NOR DEL SANTÍSSIM CRIST, cantada DIMECRES 7 D’AGOST çons, ja que totes han passat a formar part de per la Coral Polifònica de l’Agrupació Musil’imaginari col·lectiu amb una entitat pròpia cal La Lírica, sota la direcció de Carla Santan potent que seria un sacrilegi tocar-les. I martín Ganau. d’ací ve precisament la idea d’una cerimònia religiosa; perquè quina millor manera d’en- 14:00 focar el nostre respecte a una banda com ESPECTACULAR MASCLETADA, al Queen? Les cançons arriben sempre a la ca- parc de l’Estació. tegoria d’himne, a través d’una litúrgia emocionant i espectacular. L’equació, per tant, A càrrec de la pirotècnia Europlà era senzilla: si som fans dels musicals, fans CAMPIONAT DE PETANCA, al parc de de Queen i necessitem fer teatre com l’aire 20:00 l’Estació. que respirem... com anàvem a deixar pas- DANSES DE LA PROCESSÓ, als carrers sar aquesta meravellosa oportunitat de cre- de la volta de la processó. D’11:00 a 14:00 h. ar un espectacle diferent i personal, i d’oferir Inscripcions: El mateix dia del concurs, de al públic una nova manera d’escoltar, sentir Els Gegants, la Dansa dels Arquets, els Nans, 9:30 a 10:30. i gaudir les cançons d’una de les bandes de la Dansa dels Porrots, el Ball de les Cintes, el rock més espectaculars del segle XX? En We Ball dels Cavallets, el Ball de la Magrana i la Premis per parelles al primer, segon i tercer love Queen, guiats pel gran sacerdot de l’Es- Dansa de la Moma. classificats. A partir de 14 anys. glésia d’Adoradors de Queen, les persones assistents participaran en una espectacular Participen: Escola Municipal de Porrots, Cocerimònia d’exaltació i entusiasme a la vida i lla de Dolçainers i Tabaleters el Garbí, Falla obra de Queen. La seua música donarà sen- El Molí, Grup de Danses Sila, Falla Poble i tit a tota aquesta cerimònia juntament amb Falla Reis Catòlics. una posada en escena que pretén emocionar de principi a fi. El que ningú sap és que un


De 17:00 a 19:00 h. CAMPIONAT DE BIRLES, al parc de l’Estació. Inscripcions: Des de les 16:30 h del mateix dia del concurs. Premis al primer, segon i tercer classificat. A partir de 10 anys. Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes de Silla. 18:00 h. FESTA INFANTIL, al parc de l’Estació Parc aquàtic

DIJOUS 8 D’AGOST

23:00 h. X EDICIÓ DE JOCS AL ROTGLE. Ramaderia de La Espuela. A LES 11:30 h. TERCERA CONCENTRACIÓ I EN- Organitza: Penya bouera El Xiquet de La Farola. TRADA DE PENYES. Després del tradicional esmorzar, ens reunirem tots els grups d’amics i quintos al Parc de l’Estació on acompanyats d’una xaranga ens aproparem als barracons de les penyes de bous al carrer. Algun refresquet segur que ens tenen preparat. Finalitzarem a la plaça per tal de comprovar el bestiar que participarà en la posterior entrada.

19:30 h. ENCIERRO INFANTIL al carrer de Va- BOUS PEL RECORREGUT DEL CARlència. RER SANT ROC Organitza: Penya Caixaes 14:00 h. ENTRADA I PROVA DE VAQUES. RaNIT DE FESTA GROSSA maderia, Vicent Machancoses. 22:00 h. SOPAR AL CARRER PER A TOT EL 19:00 h. VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. POBLE, a l’avinguda de Gandia

BOUS PEL RECORREGUT DEL CARRER VALÈNCIA

DIUMENGE 11 D’AGOST 14:00 h. ENTRADA I PROVA DE VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 18:30 h. DOS BOUS CERRILS Bou cerril de nom Quitaluna guarisme 5 de la ramaderia de Vitoniano del Rio. Oferit per la Penya El Xiquet de La Farola. Bou cerril de nom Indiano guarisme 4 número 29 de la ramaderia Conde de a Corte. Oferit per la Penya Caixaes.

L’Ajuntament habilitarà taules i cadires per 23:30 h. a tots aquells veïns i veïnes que s’inscriguen VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 23.00 h. CASTA VALENCIANA. abans del 29 de juliol, a la Nau Jove, en hoRamaderia, Vicent Machancoses rari de 10.00 a 14:00 h. DIVENDRES 9 D’AGOST El millor espectacle taurí de la Comunitat Valenciana 24:00 h. 14:00 h. HUI SERÀ LA TEUA GRAN NIT, FES- ENTRADA I PROVA DE VAQUES. Ra- Bots, retalls i moltes mes sorpreses Organitza: Penya l’Esclafit TES 2019, maderia, Vicent Machancoses. Amb la intenció de poder gaudir d’una nit tan espectacular com la viscuda aquests últims anys i que s’està convertint en un referent en les festes del nostre poble, amb tots vostés... LA PATO

19:00 h. VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 23:00 h. ESPECTACULAR IX EDICIÓ DEL CONCURS DE RETALLADORS SANTÍSSIM CRIST DE SILLA. Bous de Vicent Benavent de Quatretonda Organitza: Penya Caixaes

DISSABTE 10 D’AGOST

La Pato és una orquestra que porta més de 28 anys recorrent escenaris i animant les festes de centenars de pobles valencians i d’altres de l’Estat. És una institució que està per damunt de cadascun dels seus components. És per això que es proposen mantindre l’esperit jove i festiu en cadascuna de les seues actuacions. Des segur que a Silla troben el seu millor públic. Barres amb preus populars.

DILLUNS 12 D’AGOST 14:00 h. ENTRADA I PROVA DE VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 19:00 h. VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 23:00 h. ESPECTACLE TAURÍ

Organitza: Penya El Xiquet de la Farola. 14:00 h. ENTRADA I PROVA DE VAQUES. Ra- Ramaderia, Dani Machancoses. maderia, Vicent Machancoses.

DIMARTS 13 D’AGOST

19:00 h. VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses. 14:00 h. ENTRADA I PROVA DE VAQUES. RaL’últim bou de nom “Preferido nº 49 guaris- maderia, Vicent Machancoses. me 3 de la Ramaderia Vicent Machancoses serà exhibit per la Penya L’Esclafit per a ce- 19:00 h. lebrar el seu XX aniversari. VAQUES. Ramaderia, Vicent Machancoses.

59


INFORMACIÓ DE L’AJUNTAMENT L’Ajuntament de Silla es reserva el dret de modificar el programa de festes. En aquest cas, ho informarà pel seus mitjans oficials.

AVÍS DE FOCS PER AL 5 I 6 D’AGOST Les autoritats adverteixen del perill del foc i demanen a tothom que siga conscient i que adopte les mesures necessàries a títol material i personal, ja que les companyies d’assegurances no es faran càrrec dels accidents que s’hi puguen produir quan les persones es posen voluntàriament davant del perill.

AVÍS DE BOUS Queda totalment prohibida l’entrada de menors de 16 anys al recorregut de les entrades de bous. Podran estar al recinte de la plaça de bous, però sols a les grades. També està prohibit el consum d’alcohol i el maltractament dels animals a tot el recinte. Serà responsabilitat dels pares i mares si els menors no acaten aquestes prohibicions. Tots els actes realitzats per les diferents associacions i entitats estan patrocinats per les regidori60

es de Festes, Esports, Cultura, Memòria Històrica, Infància, Adolescència, Joventut, Educació i Igualtat de l’Ajuntament de Silla, el SARC (Servei d’Assistència i Recursos Culturals) i la Diputació de València.


61


62


63


64


65


66


67


68

Profile for Editorial MIC

Silla Festes Cristo 2019  

Silla Festes Cristo 2019  

Advertisement